BarretPicat-190

Linyola, febrer 2012. Lo Pla d’Urgell
número 190

2
Paisatges gèlids
A Santiago
Fotos: Adoli, J.P. Mas, M. Giné, M. Mata.
Adoli, al Poal
Linyola des de l’aire

Fundat l’any 1979
linyola – febrer 2012. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, J. Balcells, CELI, Arnau Fontanet,
Aïda Farré, Robert Porta, Montse Hernández,
Quinta 35 anys, Esteve Gómez Martí, Moisès Mata,
Meritxell, Escola El Sitjar, Neus Balagueró, J.P. Mas
Fustà, Robert Pérez, C.F. Linyola, Àlex Tàsies, Gràcia
Palou, Marta Ortiz, Xavier Piñol, Victòria Fontanet,
Josep Pla Blanch, Ton Solé, Jaume Balcells, Montserrat
Espina, Robert Pérez, Quinta 81
Text: Un nen gran, R.M., Adoli, Josep Mª Mas i Mas,
Ajuntament, Ceip El Sitjar, Pere Badia, Arnau Fontanet,
CELI, Victòria Fontanet, Josep Pla, Robert Porta,
Carla Fuentes Boix, Xavier Diez, Ton Solé Bonet,
Jaume Balcells, Montserrat Espina, Gerard Soldevila
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
Editorial
Amb la Reforma Laboral aprovada i de la que cadascú de vosaltres en
té la seva opinió, ara ja només cal esperar la reacció dels empresaris i
veure si l’atur comença a baixar, mentre els ciutadans ens tocarà viure
entre “retallades” en tots els àmbits, i en el nostre, el de la premsa comarcal,
també.
Anys per gestionar el caos, al que hi hem arribat gràcies a Wall Street,
a les borses, a la banca i a una administració governada per la pitjor
socialdemocràcia –de colls blancs– d’Europa i a la candidesa d’un grup
nombrós de la població que s’hipotecaren a 30 i 40 anys i els quals davant
de l’adversitat, s’han quedat sense medis econòmics per reaccionar.
Estem vivint una Depressió social, amb centenars de milers de drames... i
el “gest” més efectiu ha estat veure al govern de la Generalitat, tenint problemes
per pagar la nòmina dels seus treballadors al mes de desembre...
A casa nostra ens toca patir el mateix, però al viure en un poble, sembla
que els efectes són més esmorteïts, encara que els drames personals i
familiars hi són, i els temes de conversa poden anar des de l’onada de
fred siberià que hem patit al carnaval, passant per la central de biomassa
que es vol instal·lar entre Palau d’Anglesola i el Poal i d’altres elements...,
el que està clar que no vivim temps d’alegries i tots patim d’una manera o
altra, aquesta crisi que fa uns anys que dura i que molts opinen que seran
molts anys més, fins que el germà gran, Alemanya, ens tregui de la crisi.
Carnaval on the rock.
3

4
La Barretada
barret picat FEBRER 2012
Sumari
1 PORTADA ............................C. Arenas
3 EDiTORiAL .................................BP
4 Sumari / La Barretada ............Perenton Massana
CARTES AL DiRECTOR
5 Petició a l’Ajuntament de Linyola .........Un nen gran
El sopar dels 35 anys .......................... RM
NOTÍCiES .....................................BP
7 Carnaval / Temps. Fred siberià / Santa Àgueda / Venda
de dues empreses / Sant Antoni / Curs de català per a
nouvinguts / Festes de Nadal
8 Escola municipal de música. Concert a l’Auditori de Lleida
9 Adoli. Activitats / Noms propis
10 Meteorologia i pluviometria .............Josep M. Mas
11 L’Ajuntament informa
12 Escola El Sitjar ..............Mestres i alumnes de 6è
14 Extracció de sang i donació de medul·la .......M. Giné
17 Robert Pérez exposa a Sitges ................M. Giné
ESPORTS
18 CF Linyola ............................Pere Badia
19 Festa de l’esport al Pla d’Urgell ............Pere Badia
20 El Barça atrapa la final de Copa
i la lliga s’escapa .......................A. Fontanet
21 Club Excursionista Linyola ...................M. Giné
22 Curs d’orientació i introducció al GPS .........M. Ortiz
25 Pedalant pel camí de Santiago ...............M. Giné
Reforma laboral
ViSTES DE LiNYOLA
26 La coral .......................... Victòria Fontanet
27 Què parla català? Què parla de BCN?
Què parla de Lleida? ................... Q. Balaguer
27 Coneixes el teu poble? ...................C. Arenas
HiSTÒRiA
34 Linyola 1942 (2) ......................... E. Mestre
36 Històries humanes de la guerra (1) ....Josep Pla Blanch
ENTREViSTES
38 Entrevista a Jordi Martí Caba .................R. Porta
OPiNiÓ
41 La “responsabilitat” de CIU ..........Bernat Fernández
42 Central de biomassa i medi ambient ......Carla Fuentes
47 Paradoxes ............................... X. Diez
50 Una nova mirada .........................Ton Solé
LiTERATURA
52 La fi del món ........................Jaume Balcells
54 Biblioteca Salvador Espriu ..........Montserrat Espina
56 Una nit de patrulla
amb la guàrdia urbana ..................Judit Pedrós
ENTRETENiMENTS
57 El racó dels acudits ................ Gerard Soldevila
58 Com passa el temps

PETiCiÓ A
L’AjUNTAMENT
DE LiNYOLA
Sr. Alcalde:
M’agradaria molt poder veure actuar
a Linyola el pallasso manresà
Marcel Gros, en qualsevol dels seus
espectacles familiars (per a tots els
públics).
Si bé és cert que aquest grandíssim
pallasso ha actuat en algunes de
les capitals de comarca de Ponent,
també és veritat que ho ha fet en
poblacions de menor tamany, com
ara Alpicat o Juneda. Amb una adequada
promoció per les poblacions
veïnes es podria portar, oi que sí?
Seria un molt bon regal per aquest
2012; segur que sí! A l’espera,
EL SOPAR DELS 35
ANYS
UN NEN GRAN
Aquesta foto més aviat sembla la
foto dels finalistes d’un campionat
de botifarra que no la d’un sopar
de quinta. Si aquesta foto surt publicada
com a foto representativa
de la quinta probablement quan
ens trobin pel carrer faran com si
fossin d’una altra quinta… (com
a crònica d’humor i a fi de que la
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Els de 35 anys
gent s’engresqui a fer una trobada
amb un “quórum” acceptable, potser
no estaria de més que aquesta
imatge vegi la llum. És el reflex de
que estem vivint moments difícils
en els que molts esforços i il·lusions
s’escapen per l’aigüera. En tot cas,
i com no pot ser d’una altra manera,
després de més de 10 anys sense
veure’ns entre alguns dels assistents,
hi va haver moments inoblidables...
el primer moment va ser el
de la foto, el de veure i reconèixer
que després d’esperar més de mitja
hora, només seríem 4 irreductibles.
El sopar dels 25 anys va ser un èxit,
el dels 35 anys va ser un tip de
Cartes al director
5
riure, us ho podem assegurar. La
conclusió va ser unànime, cal ser
optimistes i perseverants: segur que
hi haurà una pròxima i nosaltres,
el Marc, el Manel, el Ramon i el
Ramon Ma que ens ho vam passar
de conya, farem de nou lo possible
i més per no faltar-hi!
A fi que aquesta nota sigui profitosa
proposem una data per celebrar
la trobada-sopar dels 35+1 per
aquest pròxim estiu, el dissabte 28
últim de juliol. Una abraçada i que
el 2012 sigui millor que l’any que
hem tancat.
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general
RM

Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
6 barret picat FEBRER 2012
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

CARNAVAL
El dissabte 18 de febrer es va celebrar
un gran Carnaval amb la recuperació
de la Rua de les Carrosses, en
la que van participar els nens i nenes
de col·legi i que va donar un aire força
festiu al poble. Després del dinar
de Colles al poliesportiu hi hagué a
les cinc de la tarda l’enfarinada, seguit
del Ball Infantil a càrrec del grup
Carnaval
Albert Show, tot seguit ball de tarda
amb l’orquestra Gran Premier i a partir
de mitjanit ball de disfresses amb
la mateixa orquestra i el concurs de
carnestoltes, i a l’acabar marxa amb
la Disco Argusson. Aquest ha estat
un dels millors carnavals d’aquet
segle. En aquest número de Barret
Picat podeu veure fotos de diferents
disfresses.
TEMPS. FRED SiBERiÀ
Després d’haver passat amb bon
temps tot el període de Nadal i amb
el temps normal al mes de gener
–dies de boires i gebrades– però
també amb molts dies de sol, ens
va arribar un parell de setmanes de
fred, una ona de siberiana –l’anterior
està registrada de 1956– amb
temperatures força baixes que les
afores de Linyola arribaren un dia als
-10ºC segons ens diu, però que ens
Notícies
ha obligat a abrigar-nos i a estar vora
el foc..., amb gelades arreu i que ha
afectat a tota Europa. Després les
temperatures s’han normalitzat.
SANTA ÀGUEDA
El dissabte 4 de febrer organitzat
per les Adoli, al poliesportiu, es va
celebrar la festa de Santa Àgueda,
amb un sopar i un ball. Es continuen
conservant les tradicions que vénen
de segles enrere....
VENDA DE DUES
EMPRESES
Tota la premsa es va fer ressò de la
compra de les empreses de Linyola,
Farpla i Alfapla, per part de l’empresa
dels Emirats Àrabs Units, Al Dahra,
en la seva política d’expansió.
SANT ANTONi
Es va celebrar el diumenge 15 de
gener i els actes començaren amb
l’esmorzar popular amb xulles que
fou multidinari, després hi hagué
temps per anar al mercat, assistir a
un concurs de gossos, comprar a
les parades, entre elles, les de les
Adoli i comprar números pel carro
del fato.
A migdia hi hagué l’acte central
de dia, la benedicció dels animals.
Aquest any hi assitiren una cinquantena
de cavalls i moltes mascotes a
beneir.
I després del dinar, al poliesportiu
hi hagué un Bingo organitzat per la
Comissió del Jovent de Linyola i es
sortejà el carro del fato amb molt
bon ambient.
Sant Antoni
Notícies
7
CURS DE CATALÀ PER A
NOUViNGUTS
Vint-i-un alumnes van participar al
curs de català inicial 1 per a persones
nouvingudes. El curs de 20
hores es va dur a terme entre el 13
de desembre i el 26 de gener a la
nit i a l’escola “El Sitjar”. Entre els
participants hi havia nouvinguts
d’Andalusia, Cuba, Gàmbia, Guinea,
Marroc, Polònia, República Dominicana,
Senegal i Romania. El curs va
estar organitzat pel CPNL (Consorci
per la Normalització Lingüística), la
regidoria de participació ciutadana
de Linyola i el consell comarcal del
Pla.
FESTES DE NADAL
ASSOCIACIÓ PESSEBRE VIVENT
DE LINYOLA
Cal ressenyar-ho: es va trobar a faltar
el Pessebre Vivent. El pessebre
vivent ha fet poble durant aquests
anys passats i d’una manera o altra
cal que es pugui fer. Era una marca
de Linyola.
No obstant el Pessebre Vivent amb
60 membres es va desplaçar al Ma-

8
barret picat FEBRER 2012
Notícies
remàgnum de Barcelona per organitzar
durant una jornada el pessebre
vivent de Linyola.
També va organitzar entre d’altres
activitats cant de gospel, i com el
quart concurs de dibuix Paco Mayoral
entre els escolars.
CONCERTS I FESTES DE NADAL
Si el dia 10 de desembre es va fer
al pavelló poliesportiu la Festa de
Nadal de l’Ampa del CEIP El Sitjar,
on hi actuaren tots els nens, el dia
16 de desembre es va fer a l’església
parroquial el festival de Nadal dels
alumnes de l’Escola Municipal de
Música i el dia 25 de desembre al
poliesportiu es va fer un concert de
Nadal per part de la Dama Orquesta
i el dilluns 26 de desembre a l’església
parroquial es feia el tradicional
Concert de Nadal amb la Coral Flor
de Lli i la Coral de Bellcaire.
BALLS
Es va fer el tradicional ball de Nadal,
al poliesportiu amb l’orquestra la
Dama Orquesta, i la nit de Cap d’Any,
també al poliesportiu i després del
sopar, actuà l’orquestra Flash-4.
MARATÓ TV3
El dia 18 de desembre es va fer al
pavelló poliesportiu una xocolatada i
rifa organitzada per Adoli en benefici
de Marató de Tv3. Després hi hagué
ball amb l’orquestra Zafiro 3.
Reis
HORA DEL CONTE
A la biblioteca Salvador Espriu es
va fer l’Hora del Conte a càrrec de
Jordina Biosca.
PARC DE NADAL
Organitzat pels joves del CAU i per
les AMPA es va fer el Parc de Nadal,
durant els dies 27, 28 i 29 de desembre,
amb força èxit.
PATGES I REIS MAGS
Aquest any el Patge Reial va acudir
a l’església parroquial a recollir les
cartes dels nens i nenes de Linyola
i després a l’ajuntament es va fer la
tradicional Cagada del Tió.
Els Reis Mags arribaren la tarda del
dia 5 de gener, carregats de joguines
al poble de Linyola, que els va
fer una gran rebuda dins del temple
parroquial –cada any ens hi esmercem
en la seva organització, en un
marc incomparable, que donà molta
solemnitat a l’acte– i es va fer uns
breus parlaments de l’alcalde, rector
Escola Sitjar
i els Reis Mags d’Orient. Després
repartiren joguines per tots els nens
i nenes de la vila.
PESSEBRES
Durant aquests dies hem pogut
admirar els pessebres de l’Ignasi
Carles a l’església, o el reconegut
de Cal Valent.
ESCOLA MUNiCiPAL DE
MúSiCA. CONCERT A
L’AUDiTORi DE LLEiDA
el concert que es va fer a Lleida (Auditori
Enric Granados) el passat 11
de desembre de 201; concert en el
que participaren set nens i nenes de
Linyola ( David Castelló i Alba Greoles
en violins; Paula Martínez i Katia
Malinowski en flautes i Irene Martínez,
Laia Vázquez i Rosa Lafita en
violoncels) juntament amb d’altres
nens i nenes estudiants també de
grau elemental de música d’escoles
i aules Municipals com la d’Arbeca,
Borges Blanques, Ivars d’Urgell,
Juneda i Mollerussa i conjuntament
amb la col·laboració de l’Acadèmia
de l’OJC i amb els músics de l’Orquestra
Simfònica Julià Carbonell
de les Terres de Lleida (en aquesta
orquestra hi toquen l’Estefania Bellmunt
i la Marta Llona de l’EMML).
Aquest concert es va fer en motiu de
l’aniversari de l’Orquestra i el Centre
de Titelles (10 anys (2002-2012) ) i
ho celebraren conjuntament recuperant
el primer espectacle conce-

EMML a l’Auditori
but ja fa anys pel Centre de titelles
i música, el “Concert d’Aventures”,
una història on els titelles de diversos
contes s’ajuntaren per gaudir
de la música.
El concert es va dividir en dues parts.
En la primera part actuaren tots els
estudiants de música juntament amb
els músics ja citats anteriorment i
la segona part on tocà l’Orquestra
Simfònica Julià carbonell i actuà el
Centre de titelles de Lleida.
La fotografia del muntatge és de
l’audició de violí, violoncel i flauta;
del primer trimestre que es va fer a
l’EMML el dia 20-XII-2011.
ADOLi. ACTiViTATS
La junta de les Adoli ha quedat de la
següent manera:
Presidenta: Carolina Sàrries Juncosa;
Sots-presidenta: Rosa Miró
Montseny; Secretària: Magda Vilamajó
Coll; Tresorera: Rosa Piquer
Codony; Vocals: Carme Padulles Rosell,
Susanna Mases Pedrós, Montse
Jové Planes, Margarida Sanahuja
Camí, Antònia Apolo Santiago.
El dia 10 de desembre de 2011 es
va organitzar una excursió a Barcelona,
on es va visitar la secció de
col·leccionisme del museu Frederic
Marès, el tradicional mercat de santa
Llúcia i a la tarda el centre comercial
Les Arenes.
El dia 14 de desembre 2011 i atesa la
proximitat de les festes de Nadal es
va realitzar un taller de parament de
taules i plegat de tovallons a càrrec
Adoli
Notícies
NOMS PROPiS
ANDREA TREPAT FABREGAT. Una actriu que es va obrint camí amb pas ferm en el món del cinema i que ja ha
guanyat premis per les seves interpretacions. Veure http://www.youtube.com/watch?v=w80r8x01TMU o la seva
interpretació en un vídeo de Love of Lesbian http://www.youtube.com/watch?v=O_HyNdDpxEg
PREMSA DE LINYOLA. Si fa un temps fou Camamilla, ara ha estat APUNTS que també ha passat a la forma
digital. Les podeu llegir en aquestes adresses:
Camamilla: http://blocs.xtec.cat/elsitjar/?page_id=27
Apunts: http://blocs.xtec.cat/elsitjar/?page_id=28
La web del Ceip El Sitjar: http://www.xtec.cat/ceipelsitjar/
També volem recordar al Full Parroquial que publica les noves mensuals de la parròquia.
9
de l’Araceli de “la cuina de l’Araceli”.
que ens va ensenyar com parar una
taula de forma econòmica i original.
El dia 18 de desembre de 2011, va
tenir lloc la Marató de TV3 al pavelló.
Aquest any dedicada a la regeneració
i transplantament d’òrgans i
teixits. Com cada any la gent a estat
molt solidària amb aquesta gran
causa.
El dia 15 de gener de 2012 festa de
sant Antoni, l’associació va tenir un
espai dedicat a la venda de diferents
dolços artesans elaborats per les sòcies,
que any rere any ens recolzen
i ens donen el seu suport.
Per continuat amb la tradició el dia
4 de febrer vàrem celebrar santa
Àgueda al pavelló poliesportiu.
12 de febrer de 2012 primera caminada
de l’any al Poal, amb una
temperatura de -7ºc. Totes anàvem
preparades pel fred, per tant el camí
es va poder amb bon ritme. Com
l’any passat ens esperaven el senyor
Rafel Panadès, alcalde del Poal i la
junta de l’associació Sarsènit.

10
barret picat FEBRER 2012
Notícies
Meteorologia i pluviometria
juny 2011 desembre 2011 gener 2012
Temperatura màxima 35 o el dia 29 16 o el dia 7 20 o el dia 2
Temperatura mínima 10 o el dia 16 -4 o el dia 27 -5 o el dia 30
Mitjana de les màx. 29,3 o 11,5 o 10,5 o
Mitjana mínimes 14,2 o 1,6 o -0,7 o
Mitjana del mes 21,75 o 6,5 o 5,3 o
Dies de precipitació 4 – –
Dia màx. Precipitació 27 l. el dia 11 – –
Precipitació total mes 40,5 l. – –
Dies de boira 0 9 9
Dies de tempesta 0 0 0
Nota: les dades del mes de juny que s’ havien “extraviat” s’han recuperat, pel que les publiquem pel qui pugui interessar
Fe d’errades: Al darrer BP a la pàg. 10, al mes d’octubre la temperatura mínima no fou de 15 o sinó de 5 o C.
Dades referides a l’interior de la població.
Foto Moisès Mata
Josep M. Mas i Mas

Notícies
L’Ajuntament informa
Durant el mes de febrer s’ha acabat
el curs de català per immigrants que
s’ha realitzat en una aula de l’escola
el Sitjar i que ha tingut una molt bona
acollida i una gran participació.
Informar que el 7 de febrer ens va
visitar el Sr. Francesc Fabregat, president
del Consell Comarcal del Pla
d’Urgell, que està realitzant diferents
reunions amb els municipis del Pla
d’Urgell. En el cas de Linyola es va
parlar de diferents temes que preocupen
al poble:
Camins, obres, escola música, enllumenat,
serveis, etc..., i es va fer un
canvi d’impressions sobre diferents
temes que afecten a la comarca.
En aquesta reunió també se’ns va
comunicar la visita de la Sra. Joana
Ortega - Vicepresidenta del Govern,
el dijous 9 de febrer a Mollerussa,
on es convidava a tots els alcaldes
de la comarca a fi de parlar del nou
PUOS i altres temes d’interès. De
l’Ajuntament de Linyola va assistir-hi
l’alcalde Manel Coll.
De cara al mes de març s’està preparant
La diada de Natura, amb una
plantada d’arbres al bosquet de la
carretera de la Granja Sant Vicenç
Ferrer i altres activitats on hi podrà
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
11
participar tot el poble. I per acabar
a la tarda hi haurà la representació
d’una d’obra de titelles per als infants.
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

12
barret picat FEBRER 2012
Notícies
El nostre centre, aquest any, torna
a participar dins el Pla de consum
de Fruita a les escoles, que organitzen
conjuntament el Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció
Rural, el de Salut i el d’Educació, de
la Generalitat de Catalunya. Per això,
a finals del mes de gener AFRUCAT
ens ha tornat a distribuir fruita, que
mengem a l’hora d’esmorzar.
Escola El Sitjar
Claustre de mestres i alumnes de 6è de l’Escola El Sitjar
Els alumnes de 6è, en grups, són els
encarregats de fer-ne el repartiment
per les classes. — Abril: maduixot, poma vermella,
plàtan.
Durant una setmana de cada mes,
es distribuiran tres peces de fruita
i/o verdura, seleccionada en funció
de l’estació de l’any i la qualitat,
entre tots els i les alumnes de l’escola.
Els productes que s’ha previst
subministrar mensualment són els
que s’indiquen a continuació, per bé
que en funció del mercat es podran
modificar:
— Gener: mandarina, poma vermella,
plàtan.
— Febrer: mandarina, poma bicolor,
taronja.
— Març: pera, taronja, tomàquet
cherry i pastanaga baby.
— Maig: poma, pera, nespra o albercoc.
— Juny: nespra o albercoc, cirera,
préssec o nectarina.
Una vegada més estem molt contents
de participar en aquesta iniciativa,
ja que la fruita és un aliment que
ens agrada molt, sabem que és molt
saludable i pensem que és una bona
ocasió per millorar els nostres hàbits
alimentaris.
DiA ESCOLAR DE LA NO
ViOLÈNCiA i LA PAU
A l’escola El Sitjar el passat dia 30
de gener vam celebrar el Dia Escolar
de la No-violència i la Pau (DENIP),
conegut també com a Dia Mundial
o Internacional de la No-violència i
la Pau. Al llarg del dia vam fer activitats
diverses per sensibilitzar-nos
tots plegats de què la Pau és molt
necessària en el món que vivim de
guerres i baralles i que també hem
de resoldre els nostres conflictes de
manera pacífica.

També vam construir uns Jardins
de Pau, on hi havia flors fetes amb
materials reciclats que portaven
missatges de no violència i Pau.
Els actes d’aquest dia van finalitzar
al pati de l’escola, on un parell
d’alumnes de 6è van llegir un
manifest per desitjar la Pau a tot el
planeta i la cantada per part de tothom
de la cançó “El món seria” de
Backer, Davis, Cook i Greenaway.
Esperem que en un futur aquest
tipus d’accions no es quedin només
en un pur simbolisme i que
siguin efectives per millorar i tirar
endavant sense problemes en el
món actual.
SORTiDA A L’iNSTiTUT
El dia 2 de febrer els nens i nenes
de sisè vam anar a visitar l’institut
de Bellcaire, Ermengol IV. Va ser un
dia molt emocionant, tots esperàvem
aquell moment i per fi va arribar.
Al matí, ens va vindre a buscar un
autocar, i ens va portar a Bellcaire.
Vam ser els últims d’arribar, i al cap
d’una mica ens van donar esmorzar,
coca i xocolata. En acabar d’esmorzar
la directora de l’institut ens va
explicar el funcionament del centre,
i tot seguit vam anar a visitar totes
les aules. Al cap d’una bona estona
vam anar al poliesportiu del poble,
i allí vam dinar. Quan vam acabar
de dinar vam fer activitats del llibre
“Heka”, el qual ens havíem llegit
tant els alumnes de 1r d’ESO com
nosaltres, i a les tres ja vam marxar
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Notícies
13
cap a Linyola. El dia en conjunt va
estar molt bé, i ja vam poder veure
una mica allò que ens espera d’aquí
uns mesos.
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

14
barret picat FEBRER 2012
Notícies
Extracció de sang
i donació de medul·la
El proper 22 de març està previst que
es dugui a terme una nova jornada
d’extracció de sang i es tornarà a
realitzar al poliesportiu per millor
comoditat de tots. Però aquest cop
hi haurà una novetat: els qui vulguin
podran començar a fer la primera
prova per al procés per a ser donant
de medul·la òssia i que consistirà en
l’extracció d’una mostra de sang.
Els resultats s’inclouran en un banc
mundial de dades.
La Lluïsa Visa, representant dels
donants de sang a Linyola, vol agrair
a tots els que han estat donants fins
ara i encoratjar als qui encara no ho
són. La Lluïsa explica que a partir
de l’última Marató es va començar
a moure el tema de la donació
d’òrgans i ha cregut convenient de
poder fer la prova al poliesportiu en
lloc de l’Arnau.
El transplantament de medul·la òssia
és l’única esperança de curació per a
molts pacients afectats de leucèmia i
d’altres malalties de la sang. Ser donant
voluntari de medul·la òssia vol
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
Montse Giné
dir estar decidit a donar progenitors
hematopoètics per a un malalt de
qualsevol part del món que ho necessiti.
Pot ser donant tota persona
sana d’entre 18 i 55 anys.
Aquesta donació es pot dur a terme
de dues maneres:
— Extraient sang medul·lar de les
crestes il·líaques (part posterosuperior
de la pelvis) mitjançant
puncions. Aquest procediment es
realitza sota anestèsia general o
epidural i requereix ingrés hospitalari
de 24 hores.
— Obtenint cèl·lules mare de sang
perifèrica després de l’administració
de 4-5 injeccions subcutànies
d’uns agents, anomenats factors
de creixement hematopoètic, que
fan passar les cèl·lules mare de
la medul·la òssia a la sang.
La Lluïsa anima a tothom i els qui
vulguin ser donants de medul·la
prenguin consciència del pas que
fan i que abans de prendre la decisió
s’informin a la pàgina web de la fundació
Josep Carreras www.fcarreras.
org o al telèfon gratuït 900 32 33 34.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)

Parc de Nadal
Fotos: E. Llauet,
M. Giné,
C. Arenas
Activitats nadalenques
Pessebre a l’església
Patge Reial
Caga tió

Fotos: M. Mata, M. Giné, E. Llauet.
16 Arribada del Reis

Robert Pérez exposa a Sitges
Robert Pérez va ser un dels protagonistes
d’una exposició col·lectiva
a l’edifici Miramar de Sitges i que va
durar de l’11 de novembre a l’11 de
gener. L’exposició de pintura i escultura
comptava amb obres d’artistes
destacats com Barceló, Subirachs,
Chillida, Tàpies o Dalí.
R. Pérez amb J. Pont
La comtessa de Godó va ser la madrina
d’honor de la gala benèfica que
es va fer en el marc de l’exposició i
també va comptar amb la presència
d’Helena Rakosnik, esposa d’Artur
Mas. L’acte va ser presentat per
l’actriu i presentadora Belinda Washington
i amenitzat pels cantants
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
R. Pérez amb amics.
Montse Giné
Mònica Green i Alejandro Abad. Així
Els beneficis obtinguts en la gala es
destinaran a les fundacions Barraquer
i Clarós, que treballen amb la
voluntat de contribuir al desenvolu-
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
Notícies
17
pament de l’oftalmologia i la sordesa
profunda i poder ajudar a persones
sense esperances i sense el més
mínim recurs.
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com

18
barret picat FEBRER 2012
Esports
EqUiP AMATEUR
El primer equip que milita a la segona
catalana ha tingut els següents
resultats:
Linyola 3 – Tremp 0
Mollerussa 0 – Linyola 1
Linyola 0 – Artesa de Segre 2
Alpicat 3 – Linyola 1
Linyola 0 – Alcarràs 3
Linyola 3 – Agramunt 1
Linyola 0 – Les Borges Blanques 1
La notícia però que sobresurt
d’aquests resultats fou la primera
victòria del Linyola al camp del
Mollerussa per 0-1 en competició
oficial i amb les grades plenes, tant
o més aficionats de Linyola que de
Mollerussa.
El comentari és com diguérem en
l’anterior edició que aquesta temporada
ens costa molt fer gols, doncs
en els primers 19 partits només hem
marcat 22 gols i ara qui és el màxim
golejador és Folguera, però hem de
destacar la gran actuació del porter
Mario Huguet, que és un dels millors
de la 2ª Catalana.
EqUiP jUVENiL
L’equip juvenil segueix lluitant per
mantenir-se en el grup de la 1ª divisió
provincial i encara que futbolísticament
va a més, com el primer equip
també li costa marcar gols. Felicitem
al seu entrenador que ha estat pare
d’un nen.
EqUiP CADET
L’equip cadet s’està acoblant partit a
partit, ja que és la primera temporada
que juguen junts i van per la meitat
de la taula classificatòria i segur que
CF Linyola
Pere Badia
a la propera temporada ja jugaran
millor. A ressaltar que hi ha algun
cadet que juga amb el juvenil, el que
vol dir que quan arribin a juvenils
donaran bones tardes de futbol als
aficionats de Linyola.
EqUiP iNFANTiL
L’equip infantil és qui té pitjors resultats,
doncs són tots de primer any i
es nota molt i tenen una plantilla molt
curta, però tard o d’hora arribaran els
bons resultats.
EqUiP ALEVÍ
L’equip aleví és el més golejador de
tots els equips que juguen a Linyola,
doncs han fet més de 40 gols, a des-
tacar el resultat Almacelles 4 –Linyola
8. Li marquen gols però encara en
marca molts més. Tenen un bon
planter i que fa molt bones jugades.
EqUiPS BENjAMiNS
PREBENjAMiNS
i BABYS
Fan gaudir i molt a l’afició, encara
que els resultats acompanyin més
als benjamins que als prebenjamins,
ja que són més grans, però aquests
equips són acompanyats pels seus
pares que s’ho passen força bé i
els babys han parat de competir els
dos mesos d’hivern, però ben aviat
hi tornaran.
Visca el CF Linyola!
Viatge cap Andorra.

Festa de l’esport al Pla d’Urgell
Pere Badia
Per cinquena vegada s’ha celebrat
la festa de l’esport a la comarca del
Pla d’Urgell.
La festa es va celebrar el passat 28
de gener al restaurant Resquitx de
Mollerussa. Aquesta festa es celebra
cada quatre anys, encara que ara fa
cinc anys i mig que no es feia. L’acte
consisteix en que cada ajuntament
del Pla d’Urgell anomena a 5 persones
i Mollerussa a 10 i aquestes
són persones que fan esport o que
es cuiden de que als seus pobles
es practiquin diferents modalitats
d’esports.
A l’acte hi assistiren unes 300 persones
i feren els respectius parlaments
el President de la Diputació Sr. Reñé
Nit de l’ esport al Pla d’Urgell.
i el del Consell Comarcal, Sr. Fabregat
i hi van assistir els alcaldes i els
corresponents regidors d’esports de
cada poble.
A l’acabar el sopar s’entregaren els
premis que consistia en una placa
amb el nom de la persona premiada,
gravada en ella.
Per part de Linyola els nominats
foren:
1) Bojan Krkic Pérez, actual jugador
de la Roma i abans del FC Barcelona.
Per no poder assistir a
l’acte, va recollir el trofeu Gemma
Salla.
2) Alexandre Tàsies, gran corredor
d’atletisme, que porta el nom de
Esports
19
Linyola allà on competeixi i que a
les seves vitrines hi té 90 trofeus.
3) Antonio Vallès, que ha dedicat
part de la seva vida a l’hípica i ara
es dedica a ensenyar i a difondre
aquest esport.
4) Francesc Fabregat. Gran aficionat
a l’esport i gran impulsor del
futbolsala a Linyola, equip en el
que va jugar anys.
5) Pere Badia, enamorat de tot
l’esport, especialment del futbol
i entre els seus anys de jugador
i de directiu suma 45 anys
anys dedicat al futbol a Linyola.
Actualment és directiu del CF
Linyola.

20
barret picat FEBRER 2012
Esports
El Barça atrapa la final de Copa
i la lliga s’escapa
El Barça ha aconseguit arribar a la final
de la Copa del Rei per segon any
consecutiu, esperem que aquesta
temporada ens l’enduguem a casa.
A la Lliga el panorama és diferent ja
que els blaugranes estan 10 punts
per sota del Madrid, i és gairebé
impossible remuntar aquests punts.
A part també queda la Lliga de Campions
on el Barça juga els vuitens de
final davant el Bayer Leverkussen.
Doncs en aquest número de la
revista parlaré sobre la Copa, les
eliminatòries prèvies, el problema de
la seu de la final, i el rival, l’Athletic
de Bilbao de Marcelo Bielsa.
Sobre les eliminatòries que ha passat
el Barça, són les següents:
-Setzens de final amb l’Hospitalet
amb un 0-1 i un 9-0.
-Vuitens de final davant l’Osasuna
amb 4-0 i 1-2.
-Quarts de final davant del Madrid
1-2, amb una gran remuntada amb
gols de Puyol i Abidal, i amb una
gran polèmica, amb la trepitjada de
Pepe a la mà de Messi, que va quedar
impune, el Barça va ser superior
al Madrid en aquell partit, no parlaré
de la xafada de Pepe, perquè amb
les imatges ja es veu.
La tornada va acabar amb empat a
2 amb un gol de Pedro i un golás
de Dani Alves, però el Madrid va
empatar i vam acabar patint.
-Semifinals davant del València amb
1-1 a Mestalla amb gol de Puyol que
va significar l’empat a un després del
gol de Jonas, i a la tornada, després
de molts dies els catalans van tornar
Arnau Fontanet Palou
a fer un bon joc i va acabar amb 2-0
amb gols de Cesc i Xavi.
Un dels problemes que s’ha trobat
la Federació Espanyola, és que no
sap on es jugarà la final de Copa, en
principi s’havia de jugar al Santiago
Bernabéu, però els madrilenys
no volen que Barça i Athletic Club,
juguin la final al seu camp amb l’excusa
que han de fer obres.
Encara no se sap en quin camp es
jugarà, però les opcions amb més
possibilitats són, Mestalla (València)
i Vicente Calderón (Madrid).
El Barça aquest any, va començar
molt bé, però a la lliga no ha estat
regular, hi ha poques possibilitats de
remuntar-la, però s’ha de lluitar fins al
final, en canvi a la Copa els blaugranes
han estat més fins, i han eliminat
a equips com el Madrid i el València,
esperem que també guanyin la final
davant l’Athletic de Bilbao, de qui a
continuació explicaré els perills i les
debilitats de l’equip d’Euskadi.
L’Athletic Club de Bilbao, és un equip
que ja ha posat problemes al Barça,
en el partit de lliga a San Mamés, els
blaugranes van haver de suar per
aconseguir l’empat, serà un partit
molt complicat i molt igualat.
El punt més fort dels bascos, és el
joc aeri, amb Llorente, Javi Martínez
i Amorebieta com a grans rematadors,
a més d’això aquest any, amb
Marcelo Bielsa com a entrenador,
també és un equip que juga molt
bé la pilota amb Ander Herrera,
Iturraspe i De Marcos, al mig del
camp, aquests tres jugadors a part
de remenar la pilota, també tenen
una bona arribada de segona línia.
I un dels punts més perillosos, són
les bandes, amb Iraola i Aurtenetxe
als laterals, i Susaeta que desequilibra
molt per la banda, i finalment
Iker Muniain, que és el jugador que
juga amb més llibertat.
Iker Muniain i Fernando Llorente, són
els dos jugadors més perillosos en
atac, Muniain desborda per la banda
pel mig, aquests dos són els homes
que la defensa blaugrana haurà de
vigilar de més a prop.
El defecte que més pot aprofitar el
Barça, són els xuts llunyans amb
els que Iraizoz té moltes dificultats,
i ja que és difícil entrar pel mig de la
defensa es pot aprofitar.
El Barça hauria d’aprofitar molt la
mobilitat dels davanters, i la rapidesa
de Carles Puyol i Javier Mascherano
en la defensa. I dos dels homes que
crec que hauria de fer jugar són
Isaac Cuenca i Thiago, i tenir a Tello
a la banqueta per si de cas.

Esports
Club Excursionista Linyola
El CE LINYOLA ha aconseguit una
meritòria 3a posició a la lliga Interclubs
Terres de Ponent d’Atletisme
2011. A nivell individual Alexandre
Tàssies Llordés s’ha proclamat
campió de la Lliga. El reglament és
el següent:
— El 2011 s’ha fet a Lleida 21 curses
que han puntuat, per poder
sumar punts s’havien de fer un
mínim de 6 curses i s’agafen els
15 millors resultats de cada atleta,
a cada cursa com més ben
classificat i més bona marca, més
punts sumes.
— A nivell de clubs a cada cursa es
comptaven els quatre primers
classificats de cada club.
En aquesta lliga han participat uns
1800 atletes i uns 20 equips.
CLASSIFICACIÓ INDIVIDUAL
MASCULINA DEL CLUB
1r Alexandre Tàssies Llordés, 1.542 punts
21è Manuel Jerez García, 979 punts
46è Rafel Martí Vilamajó, 845 punts
80è Raul Farré Oromí, 726 punts
185è Marcel·lí Boldú Botigué, 523 punts
209è Xavi Tela Cornellana, 493 punts
Altres participants del CE Linyola
amb menys de 6 curses han estat:
Trofeu a Tàrrega
Cursa de Mollerussa
CELI
— Antoni Martí Mases, Agustí Boldú
Botigué, Josep Boldú Botigué, Alberto
Ruiz Gómez, Rubén Castellanos
Perez, Xavier Gallart Capell i Robert
Tàssies Llordés.
CLASSIFICACIÓ DE CLUBS
1r Xafatolls de Mollerussa, 4.185 punts
2n CA Borges, 4.094 punts
3r CE Linyola, 4.092 punts
En l’apartat femení cal destacar a la
Marta Altisent Sanahuja, que tot i començar
a participar en les curses al
mes de març, ha quedat en la posició
30 i amb 451 punts, millorant en cada
cursa, les seves marques personals.
21
També mencionar a Emma Gonzalo
Díaz on va participar a la Mitja Marató
de Tàrrega amb molt bona actuació.
Felicitats a tots els atletes!
Àlex en una cursa
CURSA DE L’OLi DE LES
BORGES
9 atletes del celi a Borges, a la foto
falten Alberto Ruiz i Marcel·lí Boldú.
Com podeu comprovar ens ho vàrem
passar molt bé.
5è Alexandre Tàssies, amb 35:53
242è Raul Farré, amb 46:07
294è Alberto Ruiz, amb 47:10
309è J.M.Serra, amb 47:41
387è Xavi Tella, amb 49:07
414è Marcel·lí Boldú, amb 49:18
516è Josep Cornellana, amb 52:27
529è Rafel Martí, amb 52:39
639è Marta Altisent, amb 56:28

22
barret picat FEBRER 2012
Esports
“Orientar-se és l’habilitat de
saber respondre d’on venim,
on som i on volem anar”
Davant l’Ajuntament de Prades, 4 de
febrer, 9 AM i -8ºC!
Així començava el curs d’orientació
i introducció al GPS que impartia
l’equip d’Airelliure i organitzat conjuntament
per Club Alpí Bell-lloc i el
Club K2 de Tarragona.
Durant la setmana prèvia al curs es
va activar el pla d’alerta neucat a tot
Catalunya perquè un front Siberià
havia de convertir Catalunya en un
país blanc de nord a sud i d’est a
oest (aquest pla normalment s’activa
des de Barcelona). Però el grupet
de 16 persones que havíem d’assistir
al curs aquell cap de setmana,
no ens va passar pel cap, en cap
moment, la possibilitat d’anul·lar-lo!
Tot i que, les temperatures que ens
anaven marcant durant la setmana
no eren gaire esperançadores.
Som uns valents cortits a Terres de
Ponent.
Després de passar-nos una hora al
cotxe camí de Prades, amb calefacció
i contemplant el paisatge a
cops emblanquit per la neu…baixar
del cotxe i sentir com 8ºC sota zero
impacten, sense cap mena d’escrúpol,
sobre la teva cara…reflexiones
del perquè estàs allà i no a casa
teva bevent una deliciosa tassa de
xocolata amb xurros al sofà i mirant
l’encantador de perros...
Intentem recompondre’ns. Ens
costa, però hem quedat davant de
l’Ajuntament de Prades amb els
companys del curs; alguns coneixem,
d’altres serà el primer cop, o
Curs d’orientació
i introducció al GPS
Marta Ortiz
no! La vida te da sorpreses, sorpresas
te da la vida…
Ens espera l’Eduard, el noi que impartirà
el curs… Forma part del Club
Montsant d’Orientació i és Cartògraf
de Nivell II, Traçador Nivell i Controlador
FEDO.
Un cop estem tots reunits (havent-ho
pogut fer en un bar, estem al carrer)
ens dirigim a la biblioteca de Prades
on començarem el curs amb una
classe teòrica sobre què és l’orientació
i les eines que tenim al nostre
abast per guiar-nos a la muntanya
o en qualsevol medi, tant terrestre
com aquàtic. En el nostre cas, ens
centrarem en el terrestre. A Prades,
està tot gelat, font inclosa.
El curs es dividia en dues classes
teòriques (orientació amb brúixola
i orientació amb GPS) i tres pràctiques
a l’exterior; una nocturna i
dues diürnes.
En la classe teòrica l’Eduard ens
ensenya com orientar-nos amb un
mapa i, amb un mapa i una brúixola;
és a dir, com arribar fins un punt
concret amb l’ajuda d’una brúixola.
Però abans d’això, cal saber que
és un mapa, una corba de nivell,
una escala, una equidistància i una
brúixola i el més important de tot
com interpretar-ho i com utilitzar-ho.
Perquè una cosa és saber-ho, i una
altra, saber-ho aplicar.
Comencem a tenir el cap com un
bombo però no perdem atenció
perquè és l’hora d’aprendre que
són les coordenades geogràfiques
i les rectangular, les projeccions i
les UTM.
Les coordenades geogràfiques
són les latituds i longituds i les
que ens donaran un punt exacte
en un mapa i ens ajudaran a traçar
una ruta.
Anem a dinar que estem col·lapsats.
A la tarda és moment d’obrir ordinadors,
treure GPS i començar a
patir perquè cada informació donada
se’ns fa una muntanya. Què és un
GPS, funcionament, datums, reds,
senyal de recepció, aplicacions,
waypoint, track, trackback, calibracions,
programes… ufff la tarda és
dura. Un cop tenim tota la informa-

ció al nostre ordinador, és hora de
descarregar-nos els tracks (rutes
prèviament marcades que nosaltres
haurem de seguir) al nostre GPS per
la pràctica de diumenge al matí.
Al vespre, abans de sopar, l’Edu (ara
ja és un col·lega més) ens proposa
un repte. Per parelles i amb l’ajuda
d’un mapa hem d’arribar a 10 llocs
diferents on hi trobarem unes cintes
que ens indicaran que es el lloc
correcte. Hem d’aconseguir arribar
a tants punts com sigui possible
en mitja hora! Personalment, em
recorda a les gimcanes que organitzàvem
a l’agrupament escolta…
quina emoció!
Doncs vinga a córrer per Prades per
agafar gana per sopar. L’activitat és
emocionant, tot i que, hi ha algun
grup que no ha entès que les cintes
no s’agafen!, que si no els altres no
n’hi trobem! Deixant a part aquest
petit detall ens ho passem d’allò
més bé…
Mentre sopem comentem la jugada…
tothom te anècdotes per explicar
d’aquest 30 minuts. Es fa evident,
que em gaudit com a canalla.
L’endemà al matí frescs com a
roses…alguns més que d’altres…
ens preparem per la classe pràctica
amb GPS.
Abans d’esmorzar l’Edu ens dóna
les coordenades (X – Y), amb elles
tracem una ruta per poder arribar a
diferents punts d’un mapa que ens
ha proporcionat de la zona de Prades.
Es veu que hem de trobar una
tal Susanna…
Un cop tenim tots els punts localitzats
i l’esmorzar coll avall, comencem
la pràctica. Avui per sort no fa
tan fred com ahir i no hi ha perill de
perdre els dits.
Comencem la pràctica; mapa i
brúixola en mà i GPS a la butxaca
(esperem que per poc estona). Un
cop arribem al primer punt, els que
tenim GPS, l’obrim, ens situem i...jo
no tinc bateria, jo no vaig descarregar-me
bé els tracks, jo només en
tinc un de descarregat, no el tinc
orientat… és important abans de
sortir comprovar que tot estigui
correcte… Passerells!
Sort en tenim del Jaume que a ell tot
li va a l’hora! Vinga Jaume estem a
les teves mans! Amb els de Bell-lloc
ja quedem un dia per fer pràctica
amb el GPS…
Fa fred, però més en farà quan arribem
dalt el Tossal de la Baltassana,
el primer punt que hem de trobar al
mapa. Som uns cracks l’hem trobat;
el problema és que en lloc de 16 ara
som 15! A quí hem perdut pel camí?
Sort que a part de l’Eduard avui
tenim un company seu, el Sebas, i
van a buscar l’extraviat. Sembla que
estiguem de campaments, som com
canalla! Ja ens diuen que la iniciativa
que tenim els agrada però millor
ens mantenim tots junts…
Entre rialles, anem trobant tots els
punts del mapa fins que la neu fa
acte de presència… què bonic tot
nevat al nostre voltant… conti nuem
amb la nostra activitat outdoor passant
de la neu. Al final decidim acabar
la pràctica perquè hi ha massa
Esports
23
neu i després de dinar en queda una
activitat més i si baixen les temperatures
ens podem trobar la carretera
gelada cap al vespre… i això ja no
és tant bonic.
La pràctica de després de dinar
l’anul·lem perquè no para de nevar i
hi ha perill que ens puguem perdre.
La pràctica consistia en una cursa
rogaining per parelles. El rogaining
és una cursa d’orientació on només
et donen un mapa i unes coordenades
i has d’anar a trobar les fites
en un temps límit. Cada fita té una
puntuació i com més lluny està més
elevada és. És una cursa que combina
orientació, rapidesa i estratègia
per aconseguir la màxima puntuació
possible.
Una llàstima no poder-la fer, perquè
es preveia interessant…
El cap de setmana s’acabava abans
d’hora i ens quedava un regust agredolç…
agre per haver-lo d’acabar
sense ganes i dolç perquè esperàvem
un cap de setmana fred i va ser
tot el contrari… la bona convivència i
la química entre tots, alumnes i profe,
ens va fer riure fins a altes hores
de la matinada! Però no us diré el
perquè...

24 barret picat FEBRER 2012
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Elaboració
Artesana
Pons i Arola, 35
25240 LINYOLA
Tel. 973 57 56 64
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

El Xavier Pinyol, conegut per molta
gent com a Pere Bep es va embrancar
en una bonica aventura: fer el
camí de Santiago amb bicicleta.
Els 1550 km que separen Linyola
de Santiago de Compostela els va
fer a trams. L’itinerari que va seguir
va ser els següent: Linyola-Lleida-
Saragossa (passant pels Monegros)-
Pamplona-Irun (per carretera)- Sant
Sebastià- Bilbao-Santander-Gijón-
Ribadeo-Santiago de Compostela.
Segons explica el Xavier, en aquest
intinerari va seguir el camí català
fins a Pamplona i allí es va estimar
més seguir el camí del Nord en lloc
del francès.
Esports
25
Pedalant pel camí de Santiago
A Guernica
El camí amb bicicleta va començar
per Sant Joan del 2010 on va arribar
fins a Saragossa. A l’agost del
2010 va fer el tram fins a Santander.
I l’agost del 2011 va fer l’últim tram,
de Santader fins a Santiago de Compostela
amb etapes de 100 km per
dia. El Xavier explica que el camí el
va fer sol fins a San Sebastián i a
partir d’allí va fer el camí amb gent
que feien la mateixa ruta. Aquest
últim tram, des de Santander, el va
Montse Giné
fer amb l’Antoni Huguet (pare del
Santi, mecànic de cotxes a Linyola).
D’aquest camí recorda les sensacions
que va tenir com la sensació
de pau, llibertat, sense horaris, de
dormir quan hi ha son i de menjar
quan tens gana. Per al Xavier el
camí ho és tot, turisme, gastronomia,
aventura. I si hagués de valorar de l’1
al 10 a la gent que es va trobar pel
camí sens dubte que els posaria un
11, assegura.
Prop de Sant Sebastià
Quin va ser el motiu per voler fer
aquest viatge? Doncs el Xavier explica
que va fer una promesa, en memòria
de la meva mare que va morir
fa un temps. Feia més de 15 anys
que no agafava una bici i va haver
de comprar la bici i tot el material per
tal d’assolir el seu objectiu, realitzar
el camí de Santiago i aconseguir la
Compostelana.
El camí també va estar plagat d’anècdotes.
Una va passar a Bujaraloz on
portava el maillot del CELI i li van
donar records pels del Timbaler,
Prop de La Corunya
un xicot que havia après a fer de
pastisser amb el Jose. I a Villalba (A
Coruña) li van donar records pels de
les Viguetes.
El segon camí ja està en marxa. El
va començar al setembre d’aquest
any passat. Primer va fer de Linyola
a Montserrat i més endavant Linyola
–Monzón per començar la ruta del
camí francès.
Subscriu-te a
la revista de LINYOLA!

26
barret picat FEBRER 2012
Vistes de Linyola
A Manel Balsells Balagué
Director de la Coral Flor de Lli
I a Meritxell Balsells Tella
Directora de la Coral Bellcant.
Aquest setembre va fer dos anys que
vaig començar a cantar amb la Coral
Flor de Lli.
Sóc més feliç des d’aleshores.
M’agrada molt i ho dic sempre.
La companyonia i la comprensió
que he trobat amb tots els cantaires
amb la meva inexperiència en aquest
món del cant coral, m’ha ajudat molt
i només pot ser gràcies a l’estil de
dirigir que tenen tant el Manel com
la Meritxell, de mai fer evident davant
V. Fontanet
La Coral
La coral
Victòria Fontanet Puig-pinós
Manel Balsells
de tots, que qui comença, encara no
en sap. Gràcies.
Als 17 o 18 anys el Manel va “organitzar”
L’Orfeó i jo hi vaig anar
durant un temps. Encara recordo
unes cançons de llavors: Rossinyol
que vas a França, Per tu ploro, Les
violes grinyolen, L’occident és tot
en foc...
Fa 45 anys que el Manel assaja,
assaja i assaja amb tot un seguit de
gent de totes les edats i caràcters.
Ell sempre al davant desinteressadament
i des de fa un temps junt
amb la seva filla Meritxell, fins que
tot surt com ells volen, que és com
ha de ser. Gràcies.
Meritxell Balsells
Per fer els concerts de Nadal, Pasqua,
Residències i les festes grans
(com Festes Majors, batejos i bodes)
ens ajuntem amb la Coral Bellcant
que dirigeix Meritxell Balsells, on
hem fet noves coneixences.
A mi personalment una de les senyores
em va dir que quan era més
jove sempre cantava i al seu marit
li agradava escoltar-la. Quan ell va
morir, ella va anar a cantar a la Coral
perquè la sentís des del cel. No és
maco això?
Aquest sentiment és un dels que
tenim quan cantem, tant pot ser un
cant de missa, com una sardana,
nadala o havanera.
I és que, el cantar ens fa sentir bé
amb tothom.

Vistes de Linyola
Què parla català? Què parla de
Barcelona? Què parla de Lleida?
Per error es van deixar de publicar els
dos darrers punts i a part. Tornem a
publicar tot l’article sencer en aquest
número. Disculpeu les molèsties.
Com són les coses, i quin sentit
prenen quan ets pare... El cas és
que feia mesos que volia escriure
sobre l’ús de la llengua, i com que
ja no faig coses sense pensar en
el Pau, doncs ho escric ara fent-lo
sevir a ell com a excusa.
Les preguntes del títol ja són
típiques quan algú sent parlar el
Pau. La veritat és que ha estat
sorprenent la capacitat d’aprendre
la llengua per part del Pau. Em
sembla que ja ho he comentat,
que els que hi entenen diuen que
és normal que un nen aprengui
tan aviat a parlar una llengua estrangera,
que ja voldríem nosaltres
aquesta capacitat per aprendre
anglès, i que què fort.
El cas és que com el Pau té mare de
Lleida i pare de Barcelona, doncs fa
gràcia anar veient cap a quin costat
lingüístic es decantarà... El que
veiem és que depèn amb qui passa
més temps, que usa una variant o
una altra. Per tant, la meva hipòtesi
que acabarà parlant la variant occidental
del català es confirmarà,
perquè segur que passarà més
temps a Linyola que a Barcelona.
Es veu que quan està amb mi diu
“ascola”, “cotxa”, o “antrapà”, i que
quan està amb sa mare diu “escole”,
“cotxe”, o “entrepà”.
A mi ja m’està bé, perquè almenys
són paraules correctes en totes
dues variants. Per a mi el problema
Quim Balaguer
apareix quan parla amb gent que no
són ni son pare ni sa mare, perquè
llavors comença a sentir la variant
linyolenca, i a mi ja no m’agrada
tant. És quan sento que li diuen
“Que em dius adiós?”, “que em fas
un besito?”,”que aneu a l’estany a
veure patitos?”,... i d’altres puntades
a la llengua.
I això costarà, perquè com que
aquí s’ha dit sempre així... No ho
canviarem ara.
Us en recordeu de la Norma? Què
bona que era! I quin bé ens va fer a
tots plegats. Era hora que aprenguéssim
que el català podia ser llengua
d’ús social, i no exclusivament
familiar (us ho diu algú criat al barri
27
castellanoparlant del Besòs, a la
perifèria de Barcelona, on quan em
sentien parlar amb el meu germà
em deien “¿y por qué le hablas catalàn?
I jo llavors no ho entenia. Ara
sí. I malgrat el bé que va fer aquesta
campanya, es segueix dient “adiós”
i “besitos”.
Sóc conscient que toco la llengua,
tema espinós per excel·lència. I sé
que visc en un país on els de la
variant oriental de la llengua pronunciem
d’una manera (malament
o rara, dieu per aquí), els de l’occidental
d’una altra (la bona, dieu), i
a Linyola (i d’altres pobles) es diu
besito i adiós i no passa res. Total,
si ja ens entenem i ningú vindrà a
corregir... Bé, corregir sí, perquè la
conversa és “Què em dius adiós?”,
“Digues adéu, Pau”, “adéu”, diu
el Pau, “adios” li diuen. No han
captat la correcció. Què hi farem,
insistirem. Seguiré dient “adéu” i
”patons”.
Coneixes el teu poble?
Laura Mas Darbra fou l’encertant
del darrer Coneixes el teu poble,
les finestres de la Boroba.
Saps on es troba
aquesta finestra?
Respostes a
barretpicat@yahoo.com
C.Arenas

28 barret picat FEBRER 2012
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

Colla Mani, matança del porc
Sopar veterans CF Linyola
Curs de Nadal
Fotos: N. Balagueró, C. Arenas,
M. Giné, M. Hernández.
29

ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
www.clublinyolagym.com
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
barret picat FEBRER 2012 33

34
barret picat FEBRER 2012
Història
L’article és un resum de les cartes
que una colla d’amics enviaven al
seu company que feia la mili a l’Àfrica
i que ens expliquen a través dels
seus ulls de joves, com veien la vida
–principalment- de les festes que es
feien al poble.
Febrero
Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do
5 1
6 2 3 4 5 6 7 8
7 9 10 11 12 13 14 15
8 16 17 18 19 20 21 22
9 23 24 25 26 27 28
Marzo
Lu Ma Mi Ju Vi Sá Do
9 1
10 2 3 4 5 6 7 8
11 9 10 11 12 13 14 15
12 16 17 18 19 20 21 22
13 23 24 25 26 27 28 29
14 30 31
FEBRER
DE LA CANDELERA
A CARNAVAL
A principis de febrer, un familiar li
escriu que a Linyola hi va nevar tres
dies a la fi del mes de gener, i un
amic que també fa la mili i li comenta
que va anar al ball i la gent se’n reia
d’ell al ball, per anar pelat al zero. Es
va fer festa per la Candelera.
El seu germà li escriu el 7 de febrer
que el dilluns dia de la candelera
van ballar amb el Ritmo Club, que
el dia de Sant Blai va anar a ballar
a la festa major del Palau, però només
un dia perquè li explica va curt
d’armilla i després vingué el ball de
Santa Àgueda amb l’orquestra del
Simonet de Mollerussa, on hi hagué
10 o 12 premis, tots per homes: uns
calçotets, un orinal... tot de coses
Linyola 1942 (II)
Esteve Mestre Roigé
per fer riure.... Fa sol, la gent s’està
als llocs que toca el sol i no podem
sembrar ni alfals ni civada perquè
no plou. Els vímets els hem venut a
35 pessetes. Sobre aquestes festes,
el 15 de febrer, una amiga li diu que
va anar a la festa major de Palau i
en la casa que vam anar a sopar,
érem 15 nois i noies del Poal, Bellvís
i Linyola, ballàrem tots els balls
i quan arribàvem a casa, posàvem
la ràdio i tornàvem a ballar i a l’arribar
a Linyola, Santa Àgueda, de
set dies de la setmana, n’he passat
cinc ballant. I encara que sembla
que per Carnaval no facin res d’animat,
jo ballaré tots els balls ja que
la Quaresma serà tan avorrida com
sempre i ens haurem de passar els
diumenges al cine amb les bírries
que ens tenen acostumats.
Un altre amic li escrivia el 10 de
febrer que el dilluns per la Candelera
es va fer ball tarda i nit i que el
dimarts i dimecres va anar a ballar a
Palau i que el dia 8 de febrer va tenir
lloc la col·locació de la campana,
regalada pel Pere-Bep, fent-se una
magnífica festa a la que hi va assistir
l’ajuntament i després hi hagué una
recepció a l’ajuntament amenitzada
per l’orquestra de costum. I a la tarda,
quan érem a la meitat del ball,
va comparèixer el Perebep amb els
seus convidats i va cridar l’atenció
de tothom, hi digué: “Us invito a tots
els qui esteu aquí a beure, que pago
jo”. Acaba dient-li que si passa fam
a la mili, ell també en passa a casa.
El seu germà li comenta el 10 de
febrer que està rebentat de portar
aigua a casa, que paguen per un
servei i no els arriba l’aigua i a més
l’obliguen a treballar a jova per treure
el fang dels carrers del poble, que
esta tan ple de fang que no es pot
passar ni volant. Tenim aigua fins que
baixi l’aigua del canal.
CARNAVAL
El dia 20 de febrer el seu germà li
explica que ja ha passat la festa de
Carnaval, on molta gent va agafar
grans masurques i tothom anava torrat
i la gent anaven tomballejant pels
carrers com si fossin bojos, i sense
màscares ni disfresses i jo me’n vaig
anar amb un company per les eres,
mentre pel poble es feien moltes
cachipondies i no havia passat mai
un carnaval tan alegre com aquest.
Dies més tard, li escrivia un amic,
que li explicava com que només
queden dos membres de la colla,
decidiren no fer res, però sabedors
d’aquesta circumstància, una altra
colla els Hot, els convidà a dinar i
vam menjar com a reis fins a rebentar,
després vam anar a beure a casa
de les noies i la beguda ens feia fer
discursos com si fóssim notaris. Feia
un fred terrible, però de tan beguts
que anàvem, mentre anàvem pel
carrer, érem unes estufes. I sense
pensar-ho em vaig trobar al ball, portava
unes sabates tan grosses que
quan era a la bàscula, les sabates ja
entraven al ball. Em vaig divertir i fer
riure molt a la gent..., que si després
ho penses moltes coses de les que
vaig fer no les hauria hagut d’haver
fet, però arribes a la conclusió que
això és la vida i la joventut.
Una amiga li explicava que el carnaval
s’havia celebrat el darrer dia amb
un ball familiar, sense màscares, ni
confeti, ni res... Els nois feren un
dinar com els altres anys i després
passaren a beure per les cases de
les noies i després ens van reunir,
però n’hi hagué que no pogueren
anar ni al ball de tarda ni al de nit, de
tant que havien begut. I li comenta
que per la Quaresma al cine no deixaran
guardar les cadires de la vora
i hi haurem d’anar tots alhora...

Durant el mes de març li escrivia
un amic que feia la mili
i li explicava que un amic seu
havia anat a ballar per primera
vegada el dia de Carnaval
i que no s’havia equivocat
en cap ball, però tot això
després d’haver anat a beure
a casa de totes les seves
amigues i portava el cap ple
de licor i estava tan begut
que feina hi hagué d’arribar
a casa a la nit.
MARÇ
El seu germà li explica el 9
de març que el Vicens els ha
pujat el cine a 2,50 ptes la
sessió. Que ha sembrat l’ordi,
l’alfals i les patates. La quaresma
és molt ensopida. I li
diu que no li pot parlar de les
noves incorporacions a la mili
ni de la instrucció premilitar.
SANT jOSEP A
MOLLERUSSA
El dia 21 de març li envien
dues cartes, la primera del
seu germà, que l’informa que
malgrat li va arribar la carta
oberta, dins hi havia el tabac
esgrunat i avui m’he fumat
un Flor del Brasil i li comenta
que entre les dues cartilles de
racionament de tabac que té i
le tabac que cull, va fent. Plou
de sementer i anirà bé ja que
hi havia sequera.
Li explica com el 19 de març,
dia de Sant Josep, la colla
va sortir a peu, camí de Mollerussa
i anaven un grup de 30 persones
quan a mig camí els donaren l’alto la
guàrdia civil que els va voler identificar,
però com que eren molta colla,
els de Linyola, un a un, es van anant
escapant pels costats...arribats a
Mollerussa no es podia passar per
enlloc de tanta gent i animals que hi
havia que no ho havia vist mai. A les
firetes hi havia cavallitos, un parell
de jocs de barques, i les parades
de tir. El ball, era com una mola de
molí que va rodant per aplanar el
gra, doncs allò era una massa de
carn humana que donava voltes per
aplanar els peus...
Com que ens vam emportar fiambre
de casa vam anar a dinar al costat del
Canal, després vam anar al cinema
i feien una pel·lícula moderna que
es titulava “Indomita” i després vam
Història
35
tornar cap a Linyola
i quan vam arribar
no podíem donar un
pas més de cansats
que estàvem i ens en
vam anar a dormir de
rendits que estàvem.
Un amic li escrivia el
21 de març i li deia
que com que era
Quaresma només podien
passejar i anar
al cine, encara que li
comenta que aquest
any no s’ha buscat
cap compromís per
passar la quaresma.
Que va anar a Mollerussa
per Sant Josep
i que s’ho va passar
molt divertit i que va
tornar a Linyola a les
2 de la matinada. I
que no li enviï tabac
ja que mai li ha arribat
una cigarreta, que se
les queden totes....
Una amiga li explica
que va anar a Mollerussa
per Sant
Josep, amb carro
amb el seu pare i
una amiga que hi
vam passejar i vam
anar a ballar amb
els compromisos i
després als cavallitos
i vaig pujar a la nòria
i no ho tornarà a fer
mai més ja que es
va marejar i quan es
volia fer una foto es
va adonar que anava descabellada
i no va voler. Per la tarda, ball i cine i
tornar a Linyola on encara va veure
“Calumniado” que va estar força bé.
La Quaresma ha estat molt llarga i
avorrida i al cine hi he anat sola, que
més val sola que mal acompanyada.
PD. Si teniu informació de dietaris i
notes preses i m’ho feu saber us ho
agrairia.

36
La guerra és inhumana, però malgrat
aquest context tan desfavorable
també la generositat i el sacrifici
desinteressat es fan presents inclòs
en les situacions més desesperades.
Quan arriba el Nadal, generalment,
no falta algun diari que es fa ressò
d’un fet que va passar durant la
Primera Guerra Mundial en que els
soldats d’ambdós bàndols, espontàniament
van deixar de disparar-se,
i que en aquelles diades, de bons
propòsits sempre queda bé, i de pas
ja tenim gairebé una pàgina plena.
Concretament a “La Vanguàrdia” em
consta haver-ho vist un parell de vegades.
L’any 1994: “La Navidad que
paró una guerra” i el 2010: “Cuando
en la guerra había humanidad”, i si
tingués la paciència de consultar
l’hemeroteca, molt possiblement en
sortirien més exemples per l’estil.
Però no cal anar tan lluny per trobar
casos semblants. Al Cap de Pont
de Balaguer, el dia 12 d’octubre de
1938, es va donar un fet força curiós,
però no únic, doncs al llarg de la
guerra ja havia succeït, i també es repetiria
en altres fronts. Evidentment
barret picat FEBRER 2012
Història
Històries humanes
de la guerra (I)
Josep Pla Blanch
no es troba reflectit en cap document
oficial de les unitats combatents,
però sí en el Diari que va escriure el
soldat músic del 3r Batalló del Regiment
d’Infanteria de Palma ( 1 ) nº 36,
el mallorquí de Llucmajor, Antonio
Salvà Pastor.
Aquesta és la transcripció íntegra de
l’anotació d’aquell dia:
“El 12, festividad de la Virgen del
Pilar y fiesta de la Raza celebramos
una misa en el corral de Torre Salas,
asistiendo la tropa libre de servicio.
Después de ella, nos dirigieron la
palabra el Páter, el teniente Montserrat,
y el capitán Pizá, que actua de
comandante por ausencia de Cebriá.
Luego se recitaron varias poesias
patrióticas.
Mientras celebrábamos estos actos,
en los parapetos ocurría algo muy
curioso: Un rojillo estaba encima la
trinchera y con un cubo sacaba agua
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola

de la misma; un centinela nuestro al
verlo le preguntó si quería ir al hospital,
contestándole: “Tanto me da
como no”, y así fueron haciéndose
preguntas y al ver que nadie hacía
fuego fueron asomándose otros
rojos y los nuestros les imitaron. La
conversación trajo un pacto de no
tirarse en todo el día, y luego dos
soldados nuestros y dos de ellos
salieron adelante, hacia el centro del
terreno de nadie y se dieron la mano
y cambiáronse coñac y tabaco, ellos
dijeron que solo tenían libritos de fumar.
Despidiéronse y hasta después
de comer en que volvieron cambiarse
la prensa. Ninguno ibamos
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
“cubiertos”, sino que por encima los
parapetos. Parece un dia de fiesta,
pues todos estamos contentos. Por
Història
37
la tarde, ha continuado igual que por
la mañana, pero solo que ha sido una
romeria el ir y venir. Por la noche,
todo eran cantos, coros y oradores.
Nosotros cantando nuestros himnos
y ellos cantaron “La Internacional” y
otras canciones alusivas al régimen
democrático.
El 13, después de comer, terminó el
pacto. La artillería roja bombardeó
las posiciones del Pedrís y ya todo el
mundo se refugió en las chozas para
no ofrecer “blanco” al enemigo”.
1) El Regiment d’Infanteria Palma nº 36 tenia la
seva seu a l’illa de Mallorca, i el seu 3r. Batalló a la
localitat de Campos. Integrat, en la seva major part,
per soldats i comandaments mallorquins, va estar al
Cap de Pont de Balaguer, al sector de l’ermita del
Pedrís, durant els combats de maig del 1938, i també
a Corbins i Torrelameu quan l’ofensiva de Vilanova
de la Barca per l’agost del mateix any. Al llibre “La
batalla del Segre” de Lluís Mezquida (Dip. Tarragona
1972) se’l fa de “Las Palmas”, i “canaris” als seus
soldats. A partir d’aquí, tothom que ha copiat, ha
caigut en la mateixa errada.
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

38
barret picat FEBRER 2012
Entrevistes
Entrevista a Jordi Martí Caba,
jove empresari d’un taller de planxa i pintura
El Jordi té 30 anys, va néixer a
Linyola i actualment viu a Mollerussa
amb la seva parella. És un
jove empresari que des de fa dos
anys gestiona el seu propi taller
de planxa i pintura.
“És molt gratificant ja que fas que
una cosa inservible torni a ser útil”
En la següent entrevista parlem
amb el Jordi, un jove empresari
linyolenc que ha tingut la intuïció,
la motivació i la valentia de muntar
el seu propi taller de planxa i
pintura. No és un cas únic, però
certament en els temps que corren
fer realitat el teu propi negoci és un
repte difícil d’aconseguir. En les
seves paraules coneixerem com
és la feina en un taller de planxa
i pintura, però sobretot veurem
com la motivació i la voluntat de
prosperar l’han empès a fer realitat
aquest projecte.
—Sempre t’ha agradat muntar i
desmuntar?
—Tot el que té a veure amb la mecànica
i el motor sempre m’ha agradat.
Primer amb les motos, després amb
els cotxes. En bona part la meva
feina és també la meva afició.
—Quan fa que treballes en el sector
de la planxa i la pintura?
—Vaig començar entorn als 17
anys, per tant fa uns 13 anys que
m’hi dedico. Sempre m’ha agradat
la mecànica, vaig tenir l’oportunitat
de treballar com a planxista i em va
atreure des del primer moment, per
això he continuat treballant i aprenent
en aquest sector.
—I quina formació has fet?
Robert Porta Roigé
La Montse i el Jordi davant les oficines
—Vaig fer la formació professional en
mecànica a La Salle de Mollerussa.
Més endavant m’he tret altres títols
específics del sector en el que treballo,
com ara el títol de responsable
de taller, l’especialitat en planxa i
pintura, etc.
De totes formes és un tipus d’ofici
amb el que aprens molt amb la
pràctica. Penso que és una feina
molt agraïda perquè tens la
possibilitat de veure el procés de
reconstrucció d’un vehicle. És molt
gratificant ja que fas que una cosa
inservible o malmesa torni a ser útil.
—Recentment t’has aventurat a
crear el teu propi taller. Com es diu
l’empresa i on està situada?
—Des de fa uns dos anys, cap a la
primavera de 2010, vam obrir el taller
de Xapa i Pintura Marpri, al polígon
Golpark de Golmés.
—Quantes persones hi treballeu?
—Actualment hi treballem tres persones,
dues al taller i una a l’oficina.
També alguns cops vénen estudiants
en pràctiques.
—I de moment què tal l’experiència
com a autònom?
—Els primers mesos força complicats,
t’atabales amb més facilitat fins
que no t’adaptes al dia a dia. També
al començament estava sol i per tant
havia de fer-me càrrec del taller i de
tota la seva gestió. Al cap d’uns dos
mesos va començar a treballar el Josep
Maria Batalla al taller i la Montse
Martí a l’oficina, a partir d’aquí tot ja
va anar més rodat. Això m’ha donat
més llibertat i més flexibilitat en els
horaris, tot i que com a autònom no
tens mai un horari fix. Depenen de
la feina que hi hagi pots acabar la
jornada molt tard.
Tenir el meu propi taller és més
motivador, perquè veus com el teu
projecte es fa realitat i com va evolucionant.
En el nostre cas començàvem
de zero, això vol dir obres,
pensar on anirà cada part del taller,
comprar tot el material, estructurar
tots els procediments... Cal tenir
una mentalitat oberta i amb la idea
de seguir prosperant. Així com vaig
tenir l’oportunitat de crear el taller,

L’equip del taller
també hi ha el repte de mantenir-lo i
fer-lo créixer, i això és el que t’anima
a seguir endavant.
—Quines són les tasques principals
d’un taller de planxa i pintura
de l’automòbil?
—L’objectiu principal d’un taller de
xapa i pintura és reparar i pintar
les parts malmeses d’un vehicle.
A nivell més específic, tenint en
compte que cada cas pot presentar
processos particulars, les principals
tasques del taller serien: pressupostar
la reparació dels danys, si
aquest és acceptat sol·licitar les
peces necessàries per a la reparació,
presentar les peces i adreçar les
parts danyades per tal que recuperi
la forma original, això pot comportar
adreçar la xapa, polir, aplicar massilla,
donar-li la forma adequada i
aparellar. Pel que fa al procés de
pintura cal tapar totes aquelles parts
que no es pintaran o desmuntar les
parts que es pintaran, llavors a la cabina
es pinta i s’asseca. Finalment
quedaria el muntatge s’hi s’han
extret les peces, i totes les tasques
relacionades amb secretaria.
—Deus estar acostumat a veure
molts tipus de col·lisions. Quina
és la reparació més habitual que
et trobés?
El Jordi pintant un cotxe
—La reparació més habitual són els
cops frontals, després les rascades
menors i els canvis de vidre.
—Com afrontes aquelles reparacions
més singulars o poc habituals?
—En aquests casos el més complicat
és quan no tens les eines adequades,
fet que dificulta el treball i és
quan hi has de posar molta imaginació
i paciència. Al final l’experiència
és un valor molt important perquè et
permet intuir i anticipar-te i sobretot
no treballar en debades.
Entrevistes
39
—Ha evolucionat molt la tecnologia
en el sector de la planxa i la
pintura. Quins canvis has notat?
—Sí que ha evolucionat. Els canvis
s’han notat més en unes coses que
unes altres, per exemple abans es
polia amb aigua, però jo ja sempre
ho he fet en sec. També en el tema
de pintar abans es pintava a l’aire lliure,
en el meu cas sempre ho he fet en
cabina, ja que és obligatori per normativa
i l’acabat és molt millor. Les
cabines de pintat han evolucionat
molt, ara fins i tot et poden reparar
les avaries de la cabina per internet,
tot està informatitzat. També la pròpia
evolució de la tecnologia en els
cotxes t’afecta, per exemple ara ja hi
ha moltes peces d’alumini, abans els
para-xocs eren més metàl·lics, ara
s’utilitza més materials plàstics, etc.
Els cotxes han incorporat i millorat
tot el que està relacionat amb la seguretat,
com ara els airbags, i això
t’implica adaptar-te en la reparació
de tots aquests components.
Els canvis també s’han anat aplicant
segons la legislació, sobretot
ha canviat molt en aspectes com la
seguretat laboral i de medi ambient.

40
barret picat FEBRER 2012
Entrevistes
Per exemple abans s’utilitzava més
dissolvent per a pintar, ara es fa amb
aigua tractada mesclada amb la
pintura, que és menys contaminant.
—És una professió amb futur?
Com creus que evolucionarà?
—En primer lloc és un sector que
va molt a remolc de l’evolució dels
automòbils. Tot i que cada cop veiem
cotxes més equipats i més segurs,
també són més potents i ràpids, així
com més còmodes de conduir. Però
tot i l’avenç de les noves tecnologies
els imprevistos en la conducció són
molt difícils de controlar.
L’evolució va lligada a la tecnologia,
abans per exemple tot era molt
més rudimentari, es treballava molt
més amb martells i palanques. Ara
cada cop més van sortint màquines
i equips de treball específics i per
tant ha millorat la qualitat del treball.
—Pel que sembla hi ha moltes altres
empreses que treballen a l’entorn
de la planxa i la pintura. Amb
quins tipus d’empreses treballes?
—El sol fet de tenir el teu propi negoci
ja vol dir que hauràs de relacionar-te
amb molt altra gent, no només
els clients sinó tots els sectors que
et disposen allò necessari per poder
fer la teva feina. Per posar exemples:
Les cases de pintura, que inclou
també tot el material de seguretat i
recanvis. Tot el que té a veure amb
maquinària relacionada amb la
planxa i la mecànica, els recanvis i
materials de reparació dels vehicles,
que tractes tant amb les marques
oficials com amb tallers de recanvis.
Tot allò referent amb l’oficina,
així com els programes informàtics,
que porta una empresa externa. Les
assegurances i els pèrits que són
també importants en la nostra feina.
Les empreses que porten la gestió
dels residus, també els tècnics de
prevenció i seguretat. Les relacions
amb altres tallers de mecànica o de
Josep i Jordi, arreglant Seat 600
planxa i pintura i finalment tot allò
vinculat amb la promoció del taller.
—Creus que el món de la planxa
i la pintura té una part artística?
—I tant, hi ha tota la vessant de l’aerografia
i tuning de vehicles, és a dir
la personalització de l’automòbil segons
el teu gust. Tot i que no només
has de dominar la tècnica sinó que
també has de tenir una vocació artística.
A més en aquest àmbit també cal
tenir en compte les homologa cions,
en que necessites la planificació per
part d’un enginyer mecànic, així com
les patents si crees algun producte
nou. Certament és una feina que té
la seva part artística. Una de les que
he tocat és tot el relacionat amb la
restauració de cotxes antics.
—I alguna anècdota per explicar?
—D’anècdotes segurament en
podríem explicar moltes. En dues
ocasions he vist com portaven un
vehicle a reparar, l’aparcaven davant
del taller i baixaven nerviosos
sense recordar-se de frenar el cotxe,
aquest es movia i topava contra el
primer que trobava. Fent una mica
de broma, segurament el millor
és tenir un taller amb una mica de
pendent. També hi ha aquells casos
en que s’emporten el cotxe acabat
d’arreglar i després tornen perquè
l’han tornat a xafar o els hi han xafat
el mateix dia.
—Parlant una mica més de tu, ja
veig que la mecànica és una de
les teves principals aficions, però
quines altres aficions tens?
—Sempre m’ha agradat el futbol,
hi vaig jugar molts anys i ara també
m’agrada veure’l. Com es pot veure
també m’agrada molt el món del
motor, especialment les motos i
d’uns anys cap aquí els quads. Amb
els quads fem sortides i trobades
habitualment.
—Tens alguna sortida per destacar
amb el quad?
—Quan vam anar fins a Girona. És
la ruta més llarga que he fet, des
de Linyola fins a Besalú. Va ser impressionant
pels canvis de paisatge
i l’aventura i emoció de passar per
rutes en que no saps què et trobaràs.
—I per acabar, una pregunta obligada..
què és Linyola per a tu?
—És el poble de la meva vida, on he
gaudit i gaudeixo de la família, dels
amics, dels llocs on hi ha bona part
dels meus records. A Linyola hi he
crescut i viscut, he vist com ha anat
evolucionant i canviant el poble. Sóc
fet a Linyola.

Opinió
La “responsabilitat” de CiU
Bernat Fernàndez-Soleràs
En política, no hi ha cap gest innocent,
ni cap pacte sense tracte. CiU
ha triat el PP com a parella exclusiva
de ball. CiU ha continuat amb el neulit
pujolisme de sempre: prioritzar el
programa socioeconòmic per davant
del nacional. Són més de dreta que
no pas patriotes, per dir-ho ràpid.
Durant les eleccions, van treure
pit sobiranista amb gesticulacions
exagerades, però de seguida s’han
apressat a silenciar-lo, a rebaixar-lo
i fins a amagar-lo. Només, de tant
en tant, per escalfar l’ambient, l’insigne
Pujol fa veure que sí, però no,
alimentant el discurs escalfapatriotes
convergent.
A CiU, no ens enganyéssim, únicament
li interessa l’economia especulativa
i financera, l’“economia
canalla”, com diu Loretta Napoleoni:
ni la cultura, ni la llengua, ni la nació
mereixen les seves atencions
polítiques. I tanmateix, no es tracta
del “peix al cove” pujolià, tan estèril
com vergonyant, perquè ara ja no
hi ha ni “cove” ni “peix”. Vímets
escadussers, i encara. D’aquest
mercadeig, CiU en sortirà escaldada,
encara que, en aquests moments,
vulgui fer veure que és la millor de
les opcions possibles. El cofoisme
és una altra de les marques del partit
de Pujol.
La dreta, d’aquí i d’arreu, sempre
acaba entenent-se, per més que CiU
i PP siguin antagònics, atès que es
troben, en teoria, en pols nacionals
oposats. Com el PP, CiU aprofita la
crisi econòmica i l’estat de xoc que
provoca per beneficiar els lobbys de
poder, per fer thatcherism a la catalana.
Forma part també del seu ADN.
La socialdemocràcia queda lluny.
Amb tot, l’entesa amb el PP li passarà
una factura molt grossa, que
no justifica cap conjuntura: CiU
dóna la mà a un partit que té com
a objectiu espanyolitzar Catalunya,
tal com ha demostrat amb escreix al
País Valencià i a les Illes. Els del PP
volen esborrar Catalunya del mapa
de les nacions. Sense pal·liatius. Vol
convertir-la en una comunidad més,
desnaturalitzant-ne els trets identitaris,
seguint la política franquista,
de què són hereus. La doctrina del
PP deixa sense marge de maniobra
CiU, de manera que, pactant-hi, el
partit de Pujol cava alegrement la
seva pròpia fossa.
Si no fos tan pusil·lànime, si no defensés
interessos tan espuris, CiU
faria un pas endavant i encetaria el
camí cap a la independència, l’única
via raonable i esperançadora que pot
salvar Catalunya de la desfeta i reflotar-la
en temps de crisi. Seria, a més
a més, l’única ruta que permetria
CiU, un partit aparentment nacionalista,
de desplegar el seu potencial
polític en un horitzó de futur.
No obstant això, en lloc d’encetar
l’autèntica ruptura amb Espanya,
un estat ademocràtic i corrupte,
prefereix mantenir els privilegis
dels poderosos, les prebendes
del cercle d’empresaris i financers
del pont aeri, l’status quo de sempre.
CiU, al segle xxi, fa de Lliga.
O pitjor: la seva política actual de
desmantellament del sector públic
(sanitat, educació, institucions), de
desarticulació deliberada de l’estat
del benestar, d’ofec de la cultura,
de les universitats, dels mitjans de
comunicació catalans, etcètera,
suposa una reculada econòmica i
41
social sense precedents en la història
contemporània.
La demagògia de CiU, esbombada
pels corifeus mediàtics i els creadors
d’opinió, s’omple la boca de “responsabilitat”
i d’altres substantius i
adjectius que els aportin una pàtina
de moralitat irreprotxable, subratllada
amb retòriques de populisme de
dreta. La seva praxi política, amb una
deriva autoritària cada vegada més
considerable, demostra, en canvi,
el contrari: en termes deontològics,
en ètica en general, tenen molt camí
per fer.
Certament, la gran “responsabilitat”
del partit de Pujol és la d’haver
rebaixat el potencial polític del país
fins al punt que la Generalitat té cada
vegada menys poder real, d’abocarlo
a la decadència indefinida i a la
conflictivitat social per culpa de la
seva política neoliberal i socialment
favorable només als potentats, tot
obrint en el cos social una clivella,
com més va més fonda, entre els
més rics i els més pobres. La gran
“responsabilitat” de CiU és que ens
quedem definitivament sense país.
Amb uns quants anys més de govern
de CiU, gràcies al seu egoisme de
classe i la seva voracitat de poder,
Catalunya deixarà de ser una nació
amb aspiracions factibles d’esdevenir
plena, un país que vol ser més
que un paisatge, una gastronomia o
un club de futbol, per convertir-se en
un dels territoris més malaguanyats
d’una Europa en declivi, que no
escolta els pobles sense estat, i una
de les regiones més depauperades
d’una Espanya eterna, que torni a
ser una, grande y libre.

42
A hores d’ara bona part de la nostra
comarca (Pla d’Urgell) està al cas de
la planta de biomassa que l’empresa
Nufri vol instal·lar al terme municipal
del Palau d’Anglesola. El que potser
no tots sabem és en què consisteix
una central d’aquest tipus i per què
la gent dels pobles veïns han creat
una plataforma anomenada “Salvem
el Territori del Pla d’Urgell”.
Una central de biomassa és una
indústria de transformació d’energia
mitjançant la combustió de biomassa
en energia elèctrica, que es
subministra a la xarxa. Per biomassa
entenem els residus agrícoles i
forestals, cultius energètics, residus
animals, residus d’indústries agrícoles
i forestals i altres.
barret picat FEBRER 2012
Opinió
En el cas d’aquesta planta, el combustible
utilitzat (segons el projecte
de l’empresa) serien arbres fruiters,
cultius energètics, restes de collita
i forestal procedents de Catalunya
i Aragó.
Vist així sembla que la central no
comporti cap tipus de perill per la
Central de biomassa
i medi ambient
Carla Fuentes Boix, Estudiant de Ciències Ambientals
salut, ja que la matèria prima prové
d’una font renovable (els cultius).
El problema amb el qual ens trobem
és que deixa de ser sostenible
quan el transport del combustible
és inviable.
Es pretén cremar 400.000 kg/dia
(335 dies/any), la qual cosa comporta
un gran moviment de vehicles,
i com tots sabem hi ha gasos provinents
de la combustió del transport
que són nocius per a la salut (NO 2 ,
SO 2 i CO). Estem parlant de gasos
tòxics que a grans concentracions
poden provocar problemes respiratoris,
sobretot en gent gran, malalts
crònics i nens.
Tot i així, hom pot pensar que ens
trobem en una zona que, per sort, no
té per costum tenir molt de trànsit en
comparació amb les grans ciutats,
i que si els que viuen a les capitals
no sofreixen tampoc tenim per què
fer-ho nosaltres.
Però aquest és només un dels motius
que defensen els veïns del Pla
d’Urgell. Quan es crema completa-
ment matèria orgànica, a l’atmosfera
s’emet diòxid de carboni (el mateix
gas que deixem anar al respirar) i vapor
d’aigua. D’entrada, si la biomassa
es cremés completament, no té
per què suposar cap problema, però
la nostra és una terra on els arbres
fruiters estan tractats amb productes
fitosanitaris i on algunes collites
són transgèniques. Això comporta
que, al cremar-se, no es produeixen
només els gasos esmentats, sinó
que se’n produeixen de molt més
tòxics i que, tal com passa amb els
gasos del transport, poden provocar
malalties.
La contaminació atmosfèrica, al
contrari del que pugui semblar, es
dispersa a l’atmosfera i deixa de tenir
perill per a la salut. Això passa molt
més ràpid en zones on bufa el vent i
hi plou sovint, dues característiques
poc comunes al Pla. A això s’hi suma
que, segons la legislació, una central
d’aquest tipus ha d’estar a una distància
mínima (2 km) de qualsevol
nucli de població, i els nostres veïns
del Poal es troben a 1,3 km de dis-
LINYOLA

tància de la zona on està prevista la
ubicació.
A Linyola, des d’aquest punt de
vista, la contaminació no ens hauria
d’afectar, i la veritat és que és difícil
predir si la planta tindrà inconvenients
i/o avantatges directes sobre
el nostre poble.
què passa a la resta
del món?
Durant el mes de desembre es va dur
a terme la Cimera de Durban (Sudàfrica).
A molts aquest nom no ens
dirà res, però segurament el protocol
de Kyoto (1997) ens resulta més familiar.
Aquest protocol establia que, a
l’arribar al 2012, s’haurien de reduir les
emissions de CO dels països rics res-
2
pecte el 1990, per tal de no contribuir
tan descaradament amb l’escalfament
del planeta. Durant aquests anys hi ha
hagut un augment de països emergents,
que han creat molta indústria,
i per tant també han emès molt de
CO Aquests països (com Xina) diuen
2.
que tenen el mateix dret a contaminar
com ho han fet fins ara el Estats Units,
per posar un exemple, i que no tenen
per què reduir les seves emissions
quan només fa uns pocs anys que
contribueixen a l’efecte hivernacle.
Vistes així les coses, a Durban no es
va concloure res concret.
Pel que fa a Europa, es va comprometre
a complir el protocol de
Kyoto, però va decidir unir els països
membres a l’hora de comptabilitzar
la contaminació. Així, els països més
pobres feien baixar el nivell d’emissions
i es complien les expectatives.
En el cas concret d’Espanya, el CO 2
emès ha augmentat molt, i només
una petita part ha quedat contrarestada
per l’augment de la superfície
forestal (antics camps de cultiu
que han quedat abandonats i hi ha
crescut el bosc). Recordem que els
boscos capten CO 2 de l’atmosfera, ja
que el fan servir com a font d’energia
(com nosaltres l’oxigen), i que per
tant, la desforestació torna a alliberar
aquest gas.
i tot això... com ho
relacionem amb la
central?
Quan una empresa espanyola, o
catalana, que és on més han augmentat
els boscos, ens diu que compleix
amb Kyoto, ens està parlant a
nivell europeu i segurament tenint en
compte el mercat de drets d’emissió,
que permet a una empresa contaminar
més si ha invertit en països
subdesenvolupats, o comprar drets
a altres empreses que no emeten
tant a l’atmosfera.
Opinió
43
Es pot dir, doncs, que una de les
formes de disminuir l’efecte hivernacle
és reduir a nivell mundial la
crema de combustibles fòssils, que
també són matèria orgànica. Una
de les formes de fer-ho és limitant
el transport tal i com el coneixem
avui dia, on s’utilitzen derivats del
petroli. És per això que no es pot
concloure que una central de biomassa
com la del Pla d’Urgell (zona
no gens boscosa) sigui sostenible,
ja que s’utilitza molt transport per
dur la matèria prima a la central, i
la biomassa no creix tan ràpidament
com per considerar que és energia
100% renovable, tenint en compte
la gran quantitat que necessiten
cremar diàriament.
L’alternativa que proposa la plataforma
veïnal “Salvem el Territori de Pla
d’Urgell” és una altra ubicació on no
es vegi afectada tan directament la
salut de la seva població, així com
reduir l’impacte paisatgístic. Des
d’un altre punt de vista, una altra
alternativa podria ser que la matèria
prima fossin els residus urbans, o
que enlloc de produir electricitat, es
produïssin combustibles biomàssics
(estelles i pèl·let) que podrien
servir per escalfar les nostres llars,
substituint el petroli, el gas natural
i el carbó.

ASSEGURANCES DIVERSES
44 barret picat FEBRER 2012
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

Sant Antoni
Fotos: C. Arenas, M. Giné
45

Sant Antoni

Dinar de Nadal. Primera vegada que
m’assec al costat del meu nou cunyat.
Ja n’havíem parlat, i ja vaig ser
posat en antecedents. A les meves
antípodes pel que fa a trajectòria, filosofia,
referències i gustos. No entraré
en detalls... només podríem resumir
que, pel seu perfil, passaria desapercebut
de tertulià d’Intereconomia si
no fos per una precària eloqüència.
I a més, del Madrid!, m’adverteixen.
Disposat a no tocar temes que puguin
desfermar topades –els dinars
de Nadal sempre van sembrats de
mines–, tracto d’explorar terrenys de
neutralitat. Els records infantils, tema
tendent a la idealització, el maquillatge
i la falsa nostàlgia, poden ser
un recurs de treva nadalenca, uns
llimbs presumptament propicis al
sentimentalisme, a l’estovament de
les tensions.
La meva infantesa, afortunadament
no destacà per excés ni per defecte.
Fou una etapa com la de la majoria
dels meus companys i amics,
tranquil·la i sense sobresalts. Malgrat
tot, amb una mínima manipulació, representa
una geografia confortable.
En el seu cas, descobreixo astorat,
alguns detalls que desconeixia.
Alguns episodis que em recorden
a Dickens i Edmundo d’Amicis. La
mare, poc implicada, superada, distant.
Mestressa de casa sense gaire
obligacions... i humiliada entremig
de l’abandó d’un pare col·leccionista
d’amants. Un pare dictatorial i absentista.
Una tribu amb qui compartir
sostre, això sí, encara que poca cosa
més d’una família descomposta.
Ell, fracàs escolar i solució familiar
ideada per un congrés de bombers:
una escola privada, un internat a la
Catalunya profunda, on docents i
població reclusa fan servir un català
Paradoxes
Per Xavier Diez
«tancat» que fa impossible tota comunicació
i que genera en ell –de
sever accent castellà de províncies–
un rebuig profund i visceral contra
tot allò que soni a catalanúfol. Ara
bé, el detall que acaba per fer sentir
l’impacte d’un llamp entremig d’una
tempesta seca és quan em descriu
la professió del pare. Oficial de la
Policia Nacional, responsable d’un
destacament que coneixia bé. I la
cronologia també.
Records de fa més de trenta anys
desats i oblidats als calaixos de la
memòria, tornen a emergir. Principis
de 1980. Tenia catorze anys. Una
època d’una tèrbola i incontrolable
Transició, un moment, com sovint
he repetit als meus alumnes, de la
involució anunciada als diaris, quan
la remor de sabres feia somiar a
molts en horitzons xilens o argentins,
o a moltes senyores de casa bona i
collarets de perles, a sospirar en un
passat no massa llunyà, quan podien
modelar la moral pública a la carta.
Un temps de penombres, on, paradoxalment,
amb els meus catorze
anys i centenars de companys de
l’institut podíem prendre la iniciativa
Opinió
47
d’abandonar el recinte escolar per
participar en una manifestació. Com
podíem decidir sortir a l’hora del pati
per jugar al futbolín i estalviar-nos la
classe de mates. Una llibertat envejable
que mai han arribat a somiar els
nois de catorze anys d’avui.
No sé els motius pels quals improvisadament
vam tallar l’avinguda.
Tampoc ho sabia aleshores. Fragmentàriament,
els que feien COU
havien muntat una assemblea contra
l’opinió del professor de francès, on
es parlava sobre no-se-què d’un estatut
de centres docents. La veritat és
que l’excitació d’una acció conjunta,
la voluntat col·lectiva de transgressió
primava sobre qualsevol argument
polític. Simplement vam aixecar-nos
i actuar. Manipulats o no. Conscients
o inconscients. Arrossegats per un
esperit gregari o per l’esperit contestatari
del temps (fou quan vaig
descobrir Bob Dylan). «Al carrer tothom!»,
algú va dir. I a diferència dels
molts alumnes què he tingut al llarg
de la meva experiència posterior, no
vam pensar ni en el com, ni l’on, ni
el quan, ni el perquè. Només en el
què, l’ara, i l’aquí.
Ens esperaven. No era cap secret
que a la meva classe n’hi havia un
parell de militants de Fuerza Nueva,
i que càndids com érem, entre nosaltres
corrien multitud d’infiltrats,
especialment entre els grupúsculs
polititzats de sigles enrevessades
i escissions d’escissions que corrien.
Ens esperaven i anaven ben
preparats, amb els seus uniformes
nous de trinca, allunyats del gris
sinistre i revestit del marró madero.
Amb el material antiavalots a punt
i disposats a estrenar les escopetes
amb bales de goma, negres i

48
barret picat FEBRER 2012
Opinió
pesants com pecats mortals, que
tants ulls feien perdre aquells dies
d’hivern.
No ens van donar temps ni a reaccionar.
Presumiblement ens devien
ordenar amb un megàfon el «disuélvanse»,
probablement l’oficial
que, dalt del cavall repartia ordres
amb posat militar, i que identifico
al sopar com al pare, ja mort de
cirrosi alcohòlica, del meu nou cunyat.
La meva primera reacció fou
paralitzant. La visió de la càrrega
em terroritzà. Era la primera vegada
que assistia, en viu, en directe i des
d’una perillosa proximitat, a un acte
de violència descontrolada. Ho havia
vist a la televisió, tot i que aleshores
em semblava tan teatralitzada com
la de les pel·lícules. També havia
participat –tímidament– en baralles
de pati o colles de barris rivals,
que seguien una mena de regles
d’honor no escrites i es preservava
un cert equilibri entre contendents,
una certa «igualtat d’oportunitats»
meritocràtica. La visió dels policies
repartint a dojo, en canvi, em feia
pensar en una piconadora de carn
humana, una maquinària de brutalitat,
on hordes d’animals salvatges
buscaven els més febles i aïllats
del ramat per recrear-se en la seva
primigènia violència predadora. La
paràlisi durà breus instants. El segon
instint fou començar a córrer «No us
fiqueu als portals», «no us fiqueu a
carrers solitaris», « no mireu enrere»,
havia sentit com a consells d’assemblees,
per part d’aquells més avesats
a aquest estrany i pervers joc del lleó
i la zebra.
No vaig fer cas al darrer consell. I
vaig tornar a sentir la paràlisi. La
Laura, aquella noia que, a classe,
seia tres files davant meu havia
caigut a terra. I mentre tractava de
fugir un d’aquells maderos li havia
engrapat els cabells i va començar
a repartir cops amb aquella porra.
Com si fos invisible, la línia policial
va passar de llarg, tret d’alguns que
seguien procediments similars als
de la meva companya que cridava.
La noia de cabells i ulls bruns que
alguna vegada havia admirat des del
meu anonimat, que m’havia glaçat el
cor quan em saludava a l’autobús
era salvatgement colpejada.
No fou una decisió racional. Si
existeix Déu, crec que devia posar
aquella pedra al meu abast, probablement
ja utilitzada a l’inici de les
hostilitats. En un breu instant la vaig
prémer amb la mà, i a uns pocs metres,
la seva trajectòria lleugerament
parabòlica feu que l’encertés de ple
al casc del maltractador legal. Sorprès
per la inesperada escomesa va
caure i deixà anar la porra. La Laura
va córrer cap a mi, i ambdós vam
fer un llarg i inacabable sprint per
carrers desconeguts. No crec que li
fes mal, perquè vaig sentir el policia
corrent i cridant «te voy a matar». Ens
vam ficar per carrers estrets i vam
entrar a un portal desconegut, prou
llunyà, on no semblava haver ningú.
Pujàrem escales amunt fins a un
terrat on hi havia roba estesa. Vam
respirar a fons. Ens crèiem a recer.
No ens vam dir res. Simplement,
ens vam mirar fixament, i en aquest
clímax d’excitació bèl·lica ens vam
fer un petó llarg, profund i apassionat.
El meu primer petó decent amb
llengua, amb uns llavis amb regust
de tabac ros i menta. Un petó llarg,
profund i apassionat fins que passat
un temps indeterminat; unes hores,
uns instants, vam tornar a casa més
o menys sans i estalvis.
Certament, vaig passar un temps
amb la por que el policia em vingués
a buscar per passar comptes.
Eren temps de plom, i tot i que jutjo
avui aquell temor com a irracional,
aleshores podia passar qualsevol
cosa, i més tenint en compte que
aquell acte de justícia esdevenia un
atemptat contra l’autoritat, tal com
figura en el codi penal. Imagino,
molts anys després, que devia haver
pocs testimonis i que episodis com
aquells passaven sovint a les manifestacions.
La policia repartia a dojo,
i de tant en tant rebien algun cop
de pedra. Algun sant protector em
devia estalviar els cops i em destinà
a fer de breu i simbòlica venjança
contra la supèrbia dels forts, contra
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

l’animalitat dels gossos guardians
del poder. Tanmateix fou la meva
primera i única manifestació (i espero
que la darrera) on practicar una
incerta èpica. No pas per por, sinó
per la desagradable sensació de
l’odi incontrolat desfermat en pocs
metres quadrats. La desolació de la
primigènia violència. La incomoditat
davant masses carregades d’odi i
àvides d’acció.
La Laura i jo vam sortir junts un
temps. Fou, en certa mesura, una relació
efímera i inestable, provatures
i assaigs d’adolescència, temps on
construïm la pròpia identitat afectiva.
I ben probablement érem massa
diferents, malgrat que ens sentíem
còmodes junts. El curs següent
vaig canviar d’institut, a fer nocturn
al barri, mentre encetava, amb més
pena que glòria, primeres experiències
laborals. Tot i això, passat l’estiu
encara ens vam veure dues o tres
vegades. El nostre darrer petó, llarg
profund, i potser menys apassionat
fou al cine d’un barri equidistant entre
el seu i el meu, mentre passaven
El Lago Azul. Per això vaig quedar
del tot colpit en assebentar-nos,
mesos després de la nostra darrera
trobada, que morí en un accident de
trànsit. Un estúpid accident de trànsit
que acabà en un enterrament llunyà,
en un poble castellà el nom del qual
no recordo. Un comiat que mai no
vaig tenir l’oportunitat de donar. Un
condol que ningú no m’oferí.
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
Opinió
49
Els dinars de Nadal sempre van
sembrats de mines... i el comentari
del meu nou cunyat esdevingué una
fiblada aguda, dolorosa i silenciosa.
Capaç de ressuscitar fantasmes del
passat. Aquella agra sensació del
dolor i la pèrdua. D’efímeres felicitats
als terrats, entre llençols blancs,
extensos deserts tèxtils de l’adolescència.
Record tatuat a la memòria
que, de tant en tant tornava en nits
d’insomni. Son aquellas pequeñas
cosas / que nos dejó un tiempo de
rosas /(...) que el viento arrastra allá
o aquí, / que te sonríen tristes y /nos
hacen que /lloremos cuando / nadie
nos ve/ que en diria Joan Manuel
Serrat.
Certament, l’escena del dinar de
Nadal em feia pensar també en
un dels moments de les memòries
de Marian Vayreda, Records de la
darrera carlinada, quan molts anys
després de la guerra, l’escriptor
coincideix prenent uns vins amb
el militar accidental amb qui intercanvià
trets dècades enrere, i que
celebren fraternalment haver restat
vius d’aquella amarga experiència.
El meu cunyat no coneix aquesta
història, tot i que, malgrat estar
dins del bàndol dels que repartien,
n’acabà sortint més malparat que
jo. Al cap i a la fi, el fill del policia va
rebre més cops que jo. I ell també
va acabar de policia. Paradoxes de
la història.
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

50
barret picat FEBRER 2012
Opinió
Perquè aquestes mans han sabut treballar
però també han sabut acaronar el rostre amic
o ajudar el company que encara no en sabia prou.
Són les mans de tots aquells
que tan aviat construeixen palaus al vent
com traginen somnis perduts;
les mateixes mans que avui aferren il·lusions
i que demà potser esqueixaran penes,
però que sempre estaran disposades per a l’abraçada
al company
o esteses i generoses per al perdó.
Jaume Pubill 2011
Quan mirem la situació actual d’Europa, les dades econòmiques
i laborals dels darrers anys no ens conviden
a l’optimisme, s’ha gastat més del que s’ha recaptat i
ara cal fer retallades i reajustaments amb l’ànim d’aturar,
entre altres coses, el degoteig constant de persones que
es queden sense feina. Són moltes les empreses que han
hagut de reduir el nombre de treballadors o han hagut
de tancar, augmentant les estadístiques de l’atur.
En aquest context laboral, poc o gens eufòric, a la nostra
comarca hi ha una empresa que està navegant en mig
d’aquesta crisi amb solidesa i en una bona direcció. És
una de les primeres en el rànquing de la comarca del
Pla d’Urgell, en quan ocupació, amb fons propis que
superen el 75 % del seu passiu.
La xifra de vendes dels nou anys darrers va tenir un
creixement continuat del 53 %. Aquesta evolució impli-
Una nova mirada
Ton Solé Bonet
ca un creixement en la
rendibilitat d’explotació
de l’empresa, que en el
període analitzat, ha doblat
el resultat net.
Els seus productes presents
arreu del mercat
espanyol, també s’exporten
a França, Itàlia,
Portugal, Holanda, Marroc
i darrerament a la República
Armènia. L’any
2011, el 13,3 % de la
producció es va destinar
a l’exportació. Alguns dels productes que comercialitza
són de patent pròpia.
En el període de 2002 al 2010, l’actiu total de l’empresa
va créixer un 175%.
És una empresa multisectorial, amb implantació en diferents
sectors de la producció, des de l’activitat industrial
fins a l’activitat relacionada amb l’agricultura. Amb la
incorporació de les noves tecnologies en els processos
productius aconsegueix productes de qualitat, alguns
de marca pròpia, competitius al mercat i per tant equiparables
al de qualsevol altra empresa.
Destacar que els més de setanta treballadors que actualment
té contractats l’empresa són persones amb
discapacitat intel·lectual que reben la remuneració pertinent
per la seva feina, d’acord amb la normativa vigent,
i cotitzen a la seguretat social, com qualsevol treballador
per altre. Evidentment aquesta empresa és el Centre
Especial de Treball de l’ACUDAM.
Aquesta Institució, com d’altres que hi ha arreu de les
nostres comarques, crea riquesa construint béns per al
conjunt de la societat mercès a l’esforç, la constància
i un fort compromís i responsabilitat dels treballadors
amb el seu lloc de treball. Aquests treballadors, malgrat
les seves limitacions, són un capital social i una font de
riquesa a tenir en compte, dinamitzen llocs de treball
directament vinculats a la seva producció: administratius,
comercials, caps de producció, gerent, transportistes,

Treballadors dels Tallers Pla d’Urgell - ACUDAM Màquines de la secció dels alvèols
botiguers, ... i encara que la conflictivitat laboral és de
poca intensitat no s’ha de pressuposar que no reivindiquin
els seus drets i manifestin la seva disconformitat.
L’excel·lència de l’ACUDAM, i altres institucions, està en
saber potenciar un entorn laboral que té el valor afegit
d’adaptar els llocs de treball a les característiques individuals
de cadascun dels seus treballadors, de trobar
la manera de fer-los més competents en el procés de
producció i de saber fer-los gaudir de la feina ben feta.
La realitat descrita pretén un canvi de mirada, una nova
mirada envers les persones amb discapacitat intel·lectual
i assumir que tenen competències malgrat les seves limitacions.
“Per a que aquesta nova mirada sigui totalment
efectiva és necessari que la societat sigui porosa a aquest
col·lectiu, que no el percebeixi com un llast, com una
carga o com un pes social o econòmic, i sigui capaç de
detectar, a més del seu potencial laboral i social, el creatiu
i artístic, la seva capacitat per a estimar i per a edificar
una societat mes noble”. - Francesc Torralba Rosello, 2010.-
I, quant porosa és la societat actual? ningú discuteix
el dret a treballar, ni el dret a gaudir del temps d’oci, ni
l’accés al benestar, ...malauradament, és poc habitual
veure a persones discapacitades compartint amb plenitud
l’ambient del treball o bevent un cafè fent tertúlia
amb els altres, més aviat hi participen poc. Un pas
endavant, probablement, és entendre que la integració
no és suficient i que cal anar fent camí vers la inclusió
que exigeix un grau més de confiança en les relacions
humanes.
La inclusió és un procés complex on hi trobem molts
punts de vista diferents i percepcions contraposades de
les seves bondats, però a nivell conceptual, el principi
d’inclusió social implica valorar la diversitat humana com
Opinió
51
un factor d’enriquiment, ser acceptat amb les pròpies
característiques, capacitats i limitacions com un membre
més, sense disfressar les diferències. La nova mirada
vers les persones amb discapacitat intel·lectual defuig
d’actituds paternalistes i de sobreprotecció, potencia
la seva autonomia, respecta el seus drets i exigeix els
seus deures.
Una societat inclusiva ajuda a crear actituds positives de
convivència, a ser més equitativa, més noble i receptiva
a la diversitat de les persones. Permetre que tothom es
pugui reconèixer com a membre del col·lectiu i percebre
que té possibilitats per fer realitat els seus somnis, fa que
hom tingui el motiu i la seguretat necessària per anar
evolucionant i adaptar-se al seu entorn.
La qualitat de les relacions personals en un col·lectiu
determinat depèn de la voluntat, l’esforç i la sensibilitat
de tots i cadascun dels que en formen part. El respecte i
l’atenció solidària a la diversitat social, cultural i personal
ens enriqueix i ens fa créixer com a persones individuals
i com a membres corresponsables del nostre futur.
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)

52
Nois, el món s’acaba!
barret picat FEBRER 2012
Literatura
Em sap greu de dir-vos-ho així, tan
de patacada, però he pensat que,
en aquest tema, havia de ser clar i
català, que quedaria una mica lleig
de donar-hi tombs i retombs innecessaris.
Tampoc cal que ara feu massa escarafalls,
no digueu pas que no us
ho ensumàveu... si ja fa temps que
les coses fan com un tuf a ranci, a
caducat, com allò que s’apropen els
darrers fotogrames d’una pel·lícula
de la qual ja s’intueix el desenllaç
final.
Què sí, coi, que s’acaba! Que
no ens queda ni un any de món!
Els Maies, aquella civilització de
per allà a l’Amèrica Central, tan
avançada en temes d’astronomia i
de matemàtiques, ja van calcular,
fa centenars d’anys, que el món
arribaria just fins al dia 21 de desembre
de 2012.
Que, per cert, per aquest fet (la fi
del món), poques dates poden ser
tan inoportunes com el 21 de desembre!
Penseu que és divendres,
tot just abans d’un cap de setmana,
La fi del món
Jaume Balcells Palou
Guia maia junt al calendari Maia de Cobà. Observeu que, a la dreta, hi ha una gran
part impressionantment buida (Fotografia Glòria Vidal).
i el dia que, enguany, escolars i
docents de totes les edats hauríem
d’iniciar les vacances de Nadal. És
terrible!
I la loteria de Nadal? Què me’n dieu
de la loteria de Nadal? Si el dia 21
s’acaba el món, qui comprarà loteria
si no hi ha sorteig!?
És clar que també s’ha de mirar de
trobar-hi la part positiva, però, ara
per ara, només se m’acut que ens
estalviaríem el discurs del Rei i els
penosos programes televisius de
cap d’any, amb les dotze campanades,
les rialles forçades dels presentadors
de torn, el confeti caspós
i tota la pesca.
Però, com s’acabarà el món?
En aquest punt els experts i “agoreros”
de tota mena no estan d’acord

del tot. Uns diuen que serà a causa
de l’impacte d’un meteorit gegantí,
com el que va propiciar l’extinció
dels dinosaures, contra el nostre
pobre i desvalgut planeta.
Altres aposten que el tan anhelat
contacte amb una espècie extraterrestre
serà fatal per a la humanitat.
Diuen que els al·lienígenes seran
més dolents que una pedregada
a primers d’agost i que, aquí, no
quedarà ni l’apuntador.
Alguns es decanten per una pesta
o una mena de virus implacable,
que no tingui cap remei conegut i
que es “carregui” a tothom en dos
sospirs.
Ficats a especular, jo penso que la
causa principal serà la imbecil·litat
humana; algun desastre ambiental o
nuclear, o la tercera guerra mundial,
que possiblement suposaria bastant
de les dues coses.
Sempre he pensat que davant d’un
problema, cal trobar solucions i
no perdre gaire el temps buscant
culpables. En aquest cas, però,
que sembla que no hi ha remei,
pot resultar alleugeridor, inculpar
a algú.
Personalment, sospito que els
principals culpables seran els nord-
americans, que tenen aquesta
curiosa habilitat –heretada dels
anglesos– de ficar el nas a tot arreu,
i de voler arreglar les coses –com a
bones persones– però sempre per
al seu profit.
Ah! No féssiu pas cas d’aquells que
diuen que això del calendari Maia només
indica un canvi de cicle, d’era...
i que el món encara no s’acabarà. I
un be negre!
Ja ho va deixar també ben clar el
gran Nostradamus (1503-1566),
quan sobre la fi del món, va dir:
“... Del cel vindrà un gran Rei del terror:
Ressuscitar el gran Rei d’Angolmoís.
Abans després de Mart reinar...”
Està claríssim! O no!?
I què fareu ara, que sabeu aquesta
terrible veritat?
Si em voleu fer cas us puc donar
uns quants consells força valuosos
i assenyats:
En primer lloc, si actualment feu
alguna mena de dieta alimentària,
oblideu-la. Mengeu de tot i en
quantitat. Afarteu-vos com a llops,
que això de menjar és un gran plaer!
Si, per casualitat, per esforç i sacrifici
o per consell mèdic, heu deixat
de fumar després de molts anys
Literatura
53
d’addicció, torneu ara mateix al vici,
recuperareu velles sensacions, la
companyia íntima d’un cigarret als
llavis.
Si feu algun esport o aneu al gimnàs
tampoc cal que us hi mateu. Amb un
cop cada quinze dies o cada mes,
ja n’hi ha de sobres. Us estalviareu
cansaments inútils i lesions inoportunes.
També us recomano que, a aquella
veïna xafardera i mala pècora que
tots tenim, li dieu el que penseu
d’ella a la cara, si pot ser al mig de
la botiga, que us escolti tothom.
Total, per uns mesos de món que
queda, val més deixar de guardar
les aparences, despatxar-te a gust
i quedar-se ben descansat.
Treieu tots els diners del banc i gasteu-los
en allò que més us agradi:
joies, vestits, viatges, vicis...
I, si per aquelles coses que de vegades
passen, la profecia dels calendaris
Maies estigués mal interpretada
-què no serà així, tranquils!- i el
món no s’acabés el 21 de desembre
d’aquest any, no patiu. Penseu
que amb la vostra manera d’actuar
haureu contribuït una mica a la recuperació
de l’economia del nostre
país, que bona falta ens fa!

54
Biblioteca Salvador Espriu
barret picat FEBRER 2012
Literatura
A la Biblioteca Salvador Espriu ja es
considera tradicional la sessió nadalenca
de l’hora del conte. Aquesta,
tot i que és una clàssica i coneguda
activitat de foment de la lectura per
a infants, continua essent força interessant,
perquè els nens i nenes
gaudeixen amb la narració i interpretació
de contes, comparteixen una
bona estona entre amics “del llibre“
tot afavorint les relacions d’amistat i
d’integració social.
Enguany, com ja us vàrem anunciar i
vàreu poder escoltar, la sessió va ser
a càrrec de la Jordina Biosca. Tota
una professional del món de l’espectacle
que, sense més recursos
que l’art d’interpretació, va endinsar
els nens i nenes en el fantàstic món
del conte de “La Reina de les neus”.
No va ser teatre de titelles, objectes
o màscares i sí teatre de gest amb
tècniques de moviment, de la veu...
Un domini tal del llenguatge escènic
que va fer somriure, riure, emocionar...
a petits i grans.
Per una estona, la fantasia de la història
interpretada feta realitat.
I ja entrat l’any 2012, la biblioteca
presenta la programació de les ac-
Montserrat Espina Bellet
Sessió de l’ Hora del Conte amb Jordina Biosca
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

tivitats de foment de la lectura. I ho
fa amb dues exposicions el primer
trimestre:
— Alfonso Zapico, l’art de la narració
gràfica, del 23 de febrer al 7 de
març i en horari de biblioteca.
L’exposició, que és una producció
de FICOMIC i està coordinada
pel Servei de Biblioteques de la
Generalitat de Catalunya, fa un
recorregut fins al mes de març per
4 biblioteques de les comarques
lleidatanes (Biblioteca Pública de
Lleida, Alguaire, Linyola i la Seu
d’Urgell).
La mostra gira a l’entorn de la
narrativa o novel·la gràfica i consta
d’un seguit de reproduccions de
tres àlbums il·lustrats de l’autor:
“Café Budapest” (Astiberri, 2008);
“La Guerra del profesor Bertenev”
(Dolmen, 2009); i “Dublinés” ( Astiberri,
2011).
Destinada al públic en general i joves
en particular, una ocasió per a reflexionar
sobre la lectura de la imatge
narrativa centrada en el còmic.
Alfonso Zapico, malgrat la seva
joventut, ha estat guardonat amb
diferents premis, el darrer el Premi
Joseph Toutain a l’Autor Revelació,
al Saló del Còmic de Barcelona de
2010.
Literatura
55
—“ L’Aigua al segle XXI”, del 26
de març a l’1 d’abril i en horari de
biblioteca.
L’exposició, que és itinerant i de petit
format, apropa als temes clau de
la sostenibilitat de l’aigua al nostre
planeta.
Basada en el primer i segon “Informe
de les Nacions Unides sobre
el desenvolupament dels recursos
hídrics al món”, la mostra vol promoure
la reflexió i el debat sobre
els aspectes socials, econòmics,
culturals i ambientals que afavoreixen
una gestió de l’aigua eficient i
sostenible.
Ha estat elaborada pel Centre
UNESCO de Catalunya-Unescocat
amb el suport de l’Obra Social Caixa
de Catalunya i la col·laboració
del Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya
i l’Ajuntament de Barcelona.
Adreçada a tots els públics.
Unes exposicions que tenen per
objectiu, complementar les activitats
que es duen a terme a les
biblioteques de manera periòdica,
així com cercar nous públics, a
través de despertar l’interès cap
a productes culturals de qualitat
i sobre diversos àmbits del coneixement.
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com

56
barret picat FEBRER 2012
Literatura
“La Guàrdia Urbana és com Los
Hombres de Paco”
“Has vist Los Hombres de Paco? Oi
que sembla una cosa molt exagerada
i impossible? Doncs no s’ha
fet mai una sèrie tan semblant a la
realitat”.
L’oficial Pérez Maldonado*, Vicente
quan no està de servei, sembla tret
de la sèrie que ell mateix cita. Cabell
canós, panxeta incipient, pistola al
maluc i somriure a la boca. “Ningú
creuria la de coses rares que ens
passen en aquest torn. La nit està
plena de gent boja, de vampirs, i a
nosaltres ens toca sortir a caçar-los”.
Puja al cotxe policial amb el seu
company García Fernández*; Toni.
Avui seran la patrulla Lima Tango
411: lima significa nit, tango es
refereix al sector de la ciutat en el
qual es mouen i el nombre la seva
identificació personal. Són les 10 p.
m. i el seu torn no ha fet més que
començar. Els esperen vuit hores de
treball per davant.
Vicente té 41 anys i porta sent policia
des dels 19. “No tenia vocació de
policia, no m’agradava. El meu pare
era Guàrdia Civil i a mi això no em
cridava l’atenció per res. Però amb
gairebé 20 anys i amb els estudis
justos, vaig veure que era un treball
estable i amb un bon sou, i m’hi
vaig ficar”.
Les incidències aquesta nit són
poques, però les viu com si fossin
tremendament importants. Fins i tot
l’hora del cafè sembla el més sagrat
i inamovible del món: “Imagina’t que
Una nit de patrulla
amb la guàrdia urbana
Judit Pedrós Caba
ens criden ara per una urgència i no
hem pres cafè. Estaríem dormits i ves
a saber si rendiríem bé!”. L’amo del
bar ja els coneix, gairebé cada nit
van al mateix lloc. Ja ni es molesta
a portar-los el compte.
“El que deia, Los Hombres de Paco
són el més ajustat a la realitat que
s’ha fet mai a televisió. Saps quan la
caguen i després per salvar l’error, la
caguen encara més? Doncs així és”.
En Toni es fica a riure i ho confirma:
“Tinc una tieta inspectora a la Policia
Nacional de Madrid i diu que segur
que tenen un talp infiltrat que treballa
a televisió, perquè les semblances
són increïbles”.
“A la facultat bromegen amb mi
perquè creuen que la comparació
em molesta, però no m’importa”.
Vicente treballa al torn de nit perquè,
als seus 41 anys, casat i amb una
nena de tres, ha decidit estudiar
dret. Verborreic empedreït, es passa
les hores parlant de política, dret i
corrupció. “La meva dona diu que
m’hauria de passar a polític, que
valdria. Però jo crec que no valc per
a això, no tinc suficient estómac per
mentir i quedar-me tranquil”.
Sona l’alarma de l’ordinador a bord.
Incendi a un carrer prop del Paral·lel,
la pantalla recita “fum blanc a tota
l’escala”. En Toni encén les llums i
la sirena, i comença a córrer i a saltar-se
tots els senyals vials. Vicente
somriu des del seient del copilot.
“Això és el millor, poder saltar-se els
semàfors en vermell, córrer. Et dóna
una descàrrega d’adrenalina que no
vegis”.
Mentre ajuda als Bombers a buidar
el carrer, amb la mà a la pistola,
potser per recordar la seva autoritat
als vianants que s’obstinen a mirar,
segueix sense parar de parlar. “Sóc
de dretes, però no franquista. El que
passa és que a Espanya encara es
relaciona ser de dretes amb ser fatxa.
Jo tinc matisos. Pel meu el jutge
Garzón està en el més alt”.
Pugen al cotxe, l’incendi està apagat.
El Toni segueix conduint, i el
mira mig somrient mig escoltant-lo.
Ja s’ha acostumat a treballar al costat
d’un home que sembla viure cada
conversa al límit.
“Vaig ser onze anys Guàrdia Civil,
deu a Barcelona i un a Sant Sebastià.
I he vist companys morts... de tot. No
admiro a Tejero pel que va intentar
fer el 23-F perquè això s’escapa de
la democràcia, però a persones com
el meu cap el General Galindo, que
està imputat per maltractament a
presos d’ETA, els hi tinc un respecte
enorme”.
Silenci.
“Quina nit més avorrida, tu. Millor
anem a menjar alguna cosa, no?”.
I Vicente el Guàrdia Urbà, Vicente el
xerraire i Vicente el polític s’allunyen
poc a poc en el seu cotxe patrulla.
Aquesta setmana vaig tenir l’oportunitat de
passar una nit patrullant en un cotxe de la
Guàrdia Urbana de Barcelona, i un dels oficials
em va semblar una persona molt... diguem-ne
pintoresca. Després vaig pensar que el personatge
era digne de ser explicat.
Els noms utilitzats no són els verídics / L’idioma
original va ser el castellà.

El racó dels acudits
—Pare, què és l’eco?
—L’eco, fill meu és l’únic que s’atreveix a contestar
a la teva mare.
—Fa vint anys que estic casat i segueixo enamorat
de la mateixa dona.
—Què bé, quina sort!
—No ho creguis, és perillós, sobretot si se’n assabenta
ella.
—Ei, tu què creus que és pitjor, la ignorància o el
desinterès?
—Doncs no ho sé, ni m’importa!
Gerard Soldevila Pelegrí
Entreteniments
—Ei, tu estudies dret?
—No, jo estudio assegut...
—D’on es treu la llana verge?
—De les ovelles lletges!
Envieu els vostres acudits a
57
gerard.soldevila@hotmail.com

58
Homenatge a
Mn. Naudí del
dia 1 d’octubre
de 1972
Font: Arxiu Històric
Comarcal de la
Noguera
barret picat FEBRER 2012
Com passa el temps
Com passa el temps
Curs de sardanes
primera meitat
dels 70.
1 concurs de
sardanes del 15
d’agost de 1973
Santa Àgueda 1951
Lourdes Mases, Maria Colell,
Lourdes Mestre, Montserrat Domenjó.
Obra teatre,
inicis dels 70

Exposició Robert Pérez
Campiones de bitlles
CF Linyola
Fotos E. Llauet, M. Giné, CF Linyola, M. Ortiz, R. Pérez
Curs GPS a Prades
Amb Helena Rakonsnik
Amb Belinda Whaington
Amb Alejandro Abad
Curs de català
Beatificació de Sor Anna M. janer

Com passa el temps
Foto Esteve Gómez
junta i treballadors cooperativa del camp. Anys 1980-81
D’esquerra a dreta i plantats, mirant la foto endavant: Ramon Torné, Sol Francisco, Coll Bonjorn, Josep Lluís Gómez
Mirones, Valeri Bonjorn Farreny, Carme Fabregat Costa, Josep Puigpinós Pedrós, Blai Altisent Roca, Josep Cortés
Genescà, Rossend Caba Giné, Jordi Sió Calvís, Andreu Azor Serrano, Francesc Balcells Colell, Josep Maria Maye
Molins, Antoni Altisent Pedrós, Neus Balagueró Civit, Francisco Farràs Gasull, Jordi Mas Balcells, Felip Llobet Galitó,
Josep Trepat Civit, Josep Moset Gasull.
Asseguts, d’esquerra a dreta: Josep Martí Sallés, Sebastià Riera Martí, Antoni Capdevila Condal, Fermé Vives Tàssies,
Francesc Quer Caba, Manel Eroles Caus.
quinta del 81
1a fila: Josep Castells, Mireia Díaz, Marta Roig, Robert Porta, Gerard Farré, Ivan Mata, Àlex Mas
Foto Quinta 81
2a fila: Ivan Teixidó, Anna Nabau, Neus Palou, Anna Padulles, Jordi Pons, Marc Sánchez, Elena Gispert, Eva Macià,
Jordi Guillem, Marc Torrades, Marc Vidal, Jordi Pérez