You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
50<br />
barret picat OCTUBRE 2011<br />
Racó verd<br />
Els ocells de Linyola<br />
Novetats ornitològiques<br />
primer semestre 2011 (II)<br />
Mitjans d’octubre i unes condicions<br />
meteorològiques diürnes més pròpies<br />
de ple estiu. Aquest fet també repercuteix<br />
en el cicle vital dels animals. En<br />
alguna espècie d’ocell certs individus<br />
resten a la plana de Lleida, tot i que faria<br />
un mes que tots els efectius haurien<br />
migrat. És el cas del rossinyol (Luscinia<br />
megarhynchos), del qual encara es<br />
pot escoltar algun individu una mica<br />
despistat per aquestes condicions<br />
climàtiques excepcionals. Tot i que els<br />
ocells nòrdics han anat arribant, com<br />
el còlit gris (Oenanthe oenanthe) o la<br />
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros),<br />
altres encara no ho han fet amb massa<br />
efectius, com la fredeluga (Vanellus<br />
vanellus), clara indicadora de l’arribada<br />
del fred.<br />
Seguim en el present número comentant<br />
les novetats ornitològiques destacades<br />
al primer semestre d’enguany.<br />
Aquest ha estat un mal any per la<br />
cria de l’esparver d’espatlles negres<br />
(Elanus caerulus), tan sols s’ha pogut<br />
comprovar un niu en tota la plana de<br />
Lleida. Però també de l’observació<br />
de l’espècie en general. Així continua<br />
sent un ocell fortament fluctuant a les<br />
nostres contrades, quan semblava<br />
que després de dos bons anys de<br />
cria es podria establir definitivament<br />
una petita població. En canvi, durant<br />
la primavera les observacions de<br />
falcó cama-roig (Falco vespertinus) i<br />
falcó de la reina (Falco eleonorae) van<br />
ser considerables. Es tracta de dues<br />
espècies de falcons migradores, que<br />
tenen el major nombre de contactes<br />
durant la migració prenupcial, quan<br />
fan una aturada en les zones de secà<br />
per descansar i alimentar-se abans de<br />
prosseguir en el seu viatge. La primera<br />
espècie de falcó va ser observada pels<br />
secans de Lleida en general, però preferentment<br />
al de Belianes i Bellmunt,<br />
des d’inicis de maig a mitjans de juny,<br />
tenint el pic d’observacions la segona<br />
Roger Guillem Martí<br />
quinzena de maig. Els falcons de la<br />
reina tenen un pas similar a l’anterior;<br />
es creu que alguns individus poden<br />
procedir de la colònia de cria de les<br />
Balears. Ambdues espècies no havien<br />
estat citades a la plana de Lleida abans<br />
del 1990, incrementant anualment el<br />
nombre de contactes.<br />
A la nostra vila sembla que fins a tres<br />
parelles de cigonyes (Ciconia ciconia)<br />
han tirat la seva descendència endavant.<br />
La gran novetat ha estat, però, la<br />
presència d’un nombre elevat de mascles<br />
de sisons (Tetrax tetrax) cantant en<br />
diferents indrets del terme (camí del<br />
Poal, Castell del Remei, Barretpicat...)<br />
durant el període reproductor. En general,<br />
es tracta d’individus de dispersió<br />
des dels secans, sobretot de mascles<br />
joves que no hi han pogut establir un<br />
leg. Ara bé, la presència d’una femella<br />
d’aquesta espècie el dia 9 de juny, la<br />
qual va sortir volant des d’un alfasar<br />
i perseguida en vol per tres mascles<br />
des dels seus respectius territoris (on<br />
prèviament estaven cantant), no en<br />
descarta la cria de l’espècie al nostre<br />
terme. La transformació de part dels<br />
secans en regadiu, la concentració<br />
parcel·lària que s’hi està duent, l’increment<br />
de l’activitat humana són factors<br />
que empenyen l’espècie a buscar<br />
nous territoris. Enguany, la presència<br />
de gran quantitat de cultius de cereals<br />
de secà a Linyola segurament hi han<br />
atret l’espècie.<br />
Aquest darrer factor, també ha possibilitat<br />
la cria de diverses parelles<br />
d’esparver cendrós (Circus pygargus)<br />
al nostre terme, així com en zones de<br />
regadiu veïnes. Espècie en estat crític<br />
de supervivència, sobreviu gràcies a<br />
la detecció i protecció de nius per part<br />
del Departament de Medi Ambient. Tal<br />
com hem comentat en altres articles,<br />
els tècnics contacten amb el titular de<br />
la parcel·la per tal de protegir 0,5 ha<br />
al voltant del niu durant la sega, fins<br />
que els polls abandonen el niu. Tot i<br />
que altres anys alguna parella havia<br />
criat al terme, aquest any ha estat<br />
excepcional, amb l’establiment d’una<br />
colònia de 5 parelles reproductores a<br />
la Panosa (la major de Catalunya), 3<br />
parelles properes al Castell del Remei<br />
i 3 parelles al Barretpicat. Gran notícia<br />
per la supervivència de l’espècie, i pels<br />
camps propers, doncs és una espècie<br />
que s’alimenta bàsicament de rosegadors<br />
(talps, ratolins, rates).<br />
Mascle de cendrós planejant sobre cultius,<br />
prop Castell del Remei, 9 de juny 2011 (foto:<br />
Roger Guillem Martí)<br />
A principis del 2009 es va posar en<br />
marxa el portal ornitho.cat, es tracta<br />
d’un web dedicat a l’intercanvi d’informació<br />
en temps real sobre les<br />
observacions d’ocells de Catalunya.<br />
És una iniciativa de l’Institut Català<br />
d’Ornitologia vinculada amb el Banc<br />
de Dades de Biodiversitat de Catalunya<br />
i promoguda conjuntament amb<br />
el departament de Medi Ambient i<br />
Habitatge i diverses entitats ornitològiques<br />
i naturalistes de caire més<br />
local. Aquesta eina complementa els<br />
grups d’intercanvi d’informació (com<br />
el Nonapo “Noticiari naturalista de Ponent”)<br />
i els anuaris (com el que publica<br />
anualment el mateix ICO). Tothom es<br />
pot donar d’alta al portal i introduir les<br />
seves observacions ornitològiques,<br />
per tal de contribuir a la millora del<br />
coneixement i la protecció dels nostres<br />
ocells, alhora de poder consultar<br />
observacions ornitològiques en temps<br />
real. Actualment ja s’han superat<br />
les 900.000 contribucions. Al proper<br />
número comentarem la publicació<br />
de l’Atles dels ocells de Catalunya a<br />
l’hivern 2006-2009.