11.03.2013 Views

BarretPicat-188

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

50<br />

barret picat OCTUBRE 2011<br />

Racó verd<br />

Els ocells de Linyola<br />

Novetats ornitològiques<br />

primer semestre 2011 (II)<br />

Mitjans d’octubre i unes condicions<br />

meteorològiques diürnes més pròpies<br />

de ple estiu. Aquest fet també repercuteix<br />

en el cicle vital dels animals. En<br />

alguna espècie d’ocell certs individus<br />

resten a la plana de Lleida, tot i que faria<br />

un mes que tots els efectius haurien<br />

migrat. És el cas del rossinyol (Luscinia<br />

megarhynchos), del qual encara es<br />

pot escoltar algun individu una mica<br />

despistat per aquestes condicions<br />

climàtiques excepcionals. Tot i que els<br />

ocells nòrdics han anat arribant, com<br />

el còlit gris (Oenanthe oenanthe) o la<br />

cotxa fumada (Phoenicurus ochruros),<br />

altres encara no ho han fet amb massa<br />

efectius, com la fredeluga (Vanellus<br />

vanellus), clara indicadora de l’arribada<br />

del fred.<br />

Seguim en el present número comentant<br />

les novetats ornitològiques destacades<br />

al primer semestre d’enguany.<br />

Aquest ha estat un mal any per la<br />

cria de l’esparver d’espatlles negres<br />

(Elanus caerulus), tan sols s’ha pogut<br />

comprovar un niu en tota la plana de<br />

Lleida. Però també de l’observació<br />

de l’espècie en general. Així continua<br />

sent un ocell fortament fluctuant a les<br />

nostres contrades, quan semblava<br />

que després de dos bons anys de<br />

cria es podria establir definitivament<br />

una petita població. En canvi, durant<br />

la primavera les observacions de<br />

falcó cama-roig (Falco vespertinus) i<br />

falcó de la reina (Falco eleonorae) van<br />

ser considerables. Es tracta de dues<br />

espècies de falcons migradores, que<br />

tenen el major nombre de contactes<br />

durant la migració prenupcial, quan<br />

fan una aturada en les zones de secà<br />

per descansar i alimentar-se abans de<br />

prosseguir en el seu viatge. La primera<br />

espècie de falcó va ser observada pels<br />

secans de Lleida en general, però preferentment<br />

al de Belianes i Bellmunt,<br />

des d’inicis de maig a mitjans de juny,<br />

tenint el pic d’observacions la segona<br />

Roger Guillem Martí<br />

quinzena de maig. Els falcons de la<br />

reina tenen un pas similar a l’anterior;<br />

es creu que alguns individus poden<br />

procedir de la colònia de cria de les<br />

Balears. Ambdues espècies no havien<br />

estat citades a la plana de Lleida abans<br />

del 1990, incrementant anualment el<br />

nombre de contactes.<br />

A la nostra vila sembla que fins a tres<br />

parelles de cigonyes (Ciconia ciconia)<br />

han tirat la seva descendència endavant.<br />

La gran novetat ha estat, però, la<br />

presència d’un nombre elevat de mascles<br />

de sisons (Tetrax tetrax) cantant en<br />

diferents indrets del terme (camí del<br />

Poal, Castell del Remei, Barretpicat...)<br />

durant el període reproductor. En general,<br />

es tracta d’individus de dispersió<br />

des dels secans, sobretot de mascles<br />

joves que no hi han pogut establir un<br />

leg. Ara bé, la presència d’una femella<br />

d’aquesta espècie el dia 9 de juny, la<br />

qual va sortir volant des d’un alfasar<br />

i perseguida en vol per tres mascles<br />

des dels seus respectius territoris (on<br />

prèviament estaven cantant), no en<br />

descarta la cria de l’espècie al nostre<br />

terme. La transformació de part dels<br />

secans en regadiu, la concentració<br />

parcel·lària que s’hi està duent, l’increment<br />

de l’activitat humana són factors<br />

que empenyen l’espècie a buscar<br />

nous territoris. Enguany, la presència<br />

de gran quantitat de cultius de cereals<br />

de secà a Linyola segurament hi han<br />

atret l’espècie.<br />

Aquest darrer factor, també ha possibilitat<br />

la cria de diverses parelles<br />

d’esparver cendrós (Circus pygargus)<br />

al nostre terme, així com en zones de<br />

regadiu veïnes. Espècie en estat crític<br />

de supervivència, sobreviu gràcies a<br />

la detecció i protecció de nius per part<br />

del Departament de Medi Ambient. Tal<br />

com hem comentat en altres articles,<br />

els tècnics contacten amb el titular de<br />

la parcel·la per tal de protegir 0,5 ha<br />

al voltant del niu durant la sega, fins<br />

que els polls abandonen el niu. Tot i<br />

que altres anys alguna parella havia<br />

criat al terme, aquest any ha estat<br />

excepcional, amb l’establiment d’una<br />

colònia de 5 parelles reproductores a<br />

la Panosa (la major de Catalunya), 3<br />

parelles properes al Castell del Remei<br />

i 3 parelles al Barretpicat. Gran notícia<br />

per la supervivència de l’espècie, i pels<br />

camps propers, doncs és una espècie<br />

que s’alimenta bàsicament de rosegadors<br />

(talps, ratolins, rates).<br />

Mascle de cendrós planejant sobre cultius,<br />

prop Castell del Remei, 9 de juny 2011 (foto:<br />

Roger Guillem Martí)<br />

A principis del 2009 es va posar en<br />

marxa el portal ornitho.cat, es tracta<br />

d’un web dedicat a l’intercanvi d’informació<br />

en temps real sobre les<br />

observacions d’ocells de Catalunya.<br />

És una iniciativa de l’Institut Català<br />

d’Ornitologia vinculada amb el Banc<br />

de Dades de Biodiversitat de Catalunya<br />

i promoguda conjuntament amb<br />

el departament de Medi Ambient i<br />

Habitatge i diverses entitats ornitològiques<br />

i naturalistes de caire més<br />

local. Aquesta eina complementa els<br />

grups d’intercanvi d’informació (com<br />

el Nonapo “Noticiari naturalista de Ponent”)<br />

i els anuaris (com el que publica<br />

anualment el mateix ICO). Tothom es<br />

pot donar d’alta al portal i introduir les<br />

seves observacions ornitològiques,<br />

per tal de contribuir a la millora del<br />

coneixement i la protecció dels nostres<br />

ocells, alhora de poder consultar<br />

observacions ornitològiques en temps<br />

real. Actualment ja s’han superat<br />

les 900.000 contribucions. Al proper<br />

número comentarem la publicació<br />

de l’Atles dels ocells de Catalunya a<br />

l’hivern 2006-2009.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!