BarretPicat-188

–I on vas amb aquest ram de flors tan
bonic? –va preguntar l’avi.
–Per la padrina! -vaig improvisar-.
Com que ja feia dies que no venia...
–Ai, punyeter! Què n’estarà de
contenta! I jo que em pensava que
potser t’oblidaries de venir...!
–I ara!
Vaig dinar com un ministre i vaig
quedar més tip que un lladre.
–Hauria de marxar –vaig dir després
del cafè i de les copetes de vi ranci–,
és que m’esperen...
–Ara? Tip com estàs i amb aquesta
calor que fa! Què vols que t’agafi una
mala gana!? –va dir l’àvia amb cara
de preocupació– Què s’esperin! Ja
hi faràs cap més tard!
Penso que la padrina gairebé sempre
té raó i, d’altra banda, no m’agrada
contrariar els avis, així que, tot i que
estava molt intranquil pensant en la
Cristina, vaig fer una migdiada fins a
les cinc de la tarda.
Quan vaig sortir al carrer vaig decidir
que em caldria comprar un altre
ram de flors, però que potser seria
prudent buscar una altra floristeria.
Però, per què un ram de flors!? I si
li comprés una joia? Seria massa
agosarat un anell?
Al mirar els diners que portava a la
cartera vaig veure que m’havia deixat
la tarja del banc a casa. Au! Torna
endarrere, enfila la costa del carrer i
les escales de casa!
Només obrir la porta ja vaig sentir
com sonava el telèfon. Era ella.
–On t’has ficat? T’he trucat un grapat
de vegades...Tenia por que t’hagués
passat alguna cosa...!
–No, res important. M’he retardat per
un seguit de circumstàncies que ara
no val la pena explicar.. No t’amoïnis.
Ara vinc i parlarem, que ja saps que
t’he de dir una cosa molt important...
–No triguis. Afanyat, que ja em tens
ben intrigada.
Torno a baixar les escales de quatre
en quatre, pensant que la noia que
em té el cor robat m’està esperant
ansiosa de veure’m. Ara ja estava
ben decidit a comprar-li l’anell més
bonic que trobés.
No és una cosa senzilla el fet de
comprar un anell. Cal mirar en
diferents joieries i comparar preus
i, quan trobes la joieria amb els
preus més raonables, cal començar
a mirar detalladament cada un dels
anells dels quals disposen. A quarts
de vuit vaig trobar-ne un que em
semblà adequat. Aleshores, però,
em va venir un dubte i, després de
rumiar-ho una bona estona, li vaig
dir a la dependenta:
–Demà al matí passaré i li diré si m’hi
ha de gravar el meu nom i el de la
xicota o, senzillament, les paraules:
“Sempre enamorat”. No ho tinc clar.
M’ho he de pensar.
Al sortir de la joieria estava mort de
gana i vaig decidir fer un entrepà en
un bar que hi ha a l’altra banda del
carrer.
–Sort que t’he trobat! –vaig escoltar
tot just entrar.
Era un veí amb el qual tinc una bona
amistat.
–I això?
–Fem un partidet de futbol sala al
pavelló poliesportiu. Ens en falta un.
–Impossible! He quedat! De fet ja hi
hauria de ser...
–Va, tio, no ens pots fallar! Juguem
contra l’equip de l’hospital, i aquells
la toquen bé. Necessitem tenir una
bona defensa.
Em notava fortament enamorat de
la Cristina, però un partit com aquell
no me’l podia deixar perdre per res
del món.
Puc anar a veure la Cris després del
partit i podem anar a sopar junts.
Serà un bon moment per dir-li què
sento per ella, em vaig convèncer a
mi mateix.
Literari
47
Vaig anar a jugar el partit i, en
acabar, com mana la tradició, a fer
una cerveseta i unes tapes amb els
companys d’equip.
A quarts de dotze de la nit, quan
em vaig acomiadar dels nois, ja no
eren hores d’anar per les cases ni de
trucar a ningú.
Ben pensat, vaig considerar: –donat
que l’anell no el puc tenir gravat fins
demà, potser val la pena fer la meva
declaració d’amor acompanyada de
la joia. Decidit: demà al matí, tot just
tingui l’anell, em presento a casa de
la xicota.
Al dia següent, però, em vaig llevar
ben normal, sense cap rastre de
l’enamorament del dia anterior.
Què s’ha cregut aquesta –vaig
pensar- de voler-me engatussar*
com a un pobre passerell!?
I sense acabar d’esmorzar li vaig
trucar una mica indignat.
–Saps!? Ara ja no recordo pas que
era aquella fotesa que et volia dir
ahir. Ja ens veurem. Quedem com
amics. Au, adéu.
I sense deixar-li dir res vaig penjar.
Il·lustració: Glòria Vidal Vidal
*Engatussar: Lleidatanisme. Vol dir ensarronar,
enganyar.