You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
46<br />
barret picat OCTUBRE 2011<br />
Literari<br />
Un dia, ja fa uns quants anys, em<br />
vaig despertar enamorat. El cor em<br />
bategava ben de pressa i no podia<br />
ni volia pensar en res que no tingués<br />
relació amb la meva estimada.<br />
Vaig fer un bot del llit com si<br />
m’hagués tocat el primer premi de<br />
la loteria de Nadal i, carregat d’una<br />
energia indescriptible, vaig decidir<br />
comunicar els meus sentiments a<br />
la noia.<br />
No puc perdre ni un instant –em vaig<br />
dir– cal que ara mateix s’assabenti<br />
del que sento per ella.<br />
Cal dir que era prou conscient, tot<br />
i l’aldarull i el terrabastall interior<br />
que em suposava aquell intens<br />
enamorament, que la noia em<br />
mirava amb molts bons ulls i que<br />
era més que possible que estigués<br />
esperant que jo fes el primer pas per<br />
“formalitzar” la nostra relació.<br />
Esvalotat i eufòric com estava, vaig<br />
decidir trucar-la per telèfon per<br />
anunciar-li la meva visita immediata.<br />
–Hola, Cristina, sóc jo!<br />
–Ai! Què passa alguna cosa!<br />
–Per què ho preguntes?<br />
–Home, tot just són dos quarts de<br />
vuit del matí... Encara dormia!<br />
–Ostres! Em sap greu! Bé... és que<br />
t’he de dir una cosa molt important,<br />
però... ara penso que t’ho he de dir<br />
en persona i no pas per telèfon.<br />
–Ah! –Va sospirar ella,– (que crec<br />
que ja s’ensumava alguna cosa)– I<br />
quan vols que quedem?<br />
–Et va bé que et vingui a buscar<br />
d’aquí a una hora?<br />
–Perfecte. Fins ara, rei –va afegir amb<br />
un altre sospir emocionat.<br />
Digueu-me primmirat, però a mi no<br />
m’agradava que em digués “rei”.<br />
L’enamorat<br />
Jaume Balcells Palou<br />
Jo sóc republicà de tota la vida i<br />
aquesta paraula, aplicada a la meva<br />
persona, m’incomodava d’allò més.<br />
Amb tot, aquell dia estava tan<br />
il·lusionat que la paraula gairebé<br />
em va passar desapercebuda.<br />
En un tres i no res em vaig dutxar,<br />
vestir i arreglar com de diumenge.<br />
Què dic de diumenge!? Com de<br />
Festa Major!<br />
Ara, us he de confessar que, a<br />
l’hora de pentinar-me per una<br />
ocasió especial, sóc una mica<br />
cagadubtes. Aquell dia no va ser<br />
pas una excepció: tan aviat provava<br />
de tirar-me tot el cabell enrere, com<br />
de deixar-me’l una mica esvalotat,<br />
informal, o intentava de fer-me una<br />
clenxa clàssica...I així m’hi vaig<br />
passar una bona estona, tot i que<br />
prou que patia perquè ja m’adonava<br />
que faria una mica tard. Per fi em vaig<br />
decidir per la clenxa al mig!<br />
Crec que eren les nou passades<br />
quan sortia de casa. Baixava les<br />
escales de quatre en quatre perquè<br />
em moria de ganes de trobar-me<br />
amb la Cristina.<br />
L’amor em fa venir gana, ho tinc<br />
comprovat. Ficar els peus al carrer<br />
i notar un rau-rau a la panxa va ser<br />
tot una mateixa cosa.<br />
Faré un mos ràpid abans d’anar a<br />
veure la xicota o arribaré desmaiat,<br />
vaig pensar. Al mateix bar de la<br />
cantonada vaig demanar un entrepà<br />
de cansalada amb botifarra, unes<br />
arbequines i un quinto. Donat que<br />
en aquest lloc fan els entrepans<br />
molt grossos i que jo sóc molt lent<br />
menjant, vaig tenir temps de llegir<br />
dos diaris esportius i un altre de<br />
notícies.<br />
Quan ja havia pagat i anava a<br />
marxar del local amb la creixent<br />
preocupació que ja feia tard, van<br />
entrar dos companys de feina i vam<br />
començar a fer petar la xerrada. Com<br />
que la companyia era agradable i<br />
a mi encara em quedava un budell<br />
buit, vaig demanar un cafè amb llet<br />
i un parell de croissants.<br />
Tocaven les onze al campanar quan<br />
sortia del bar.<br />
Uf! Què tard! –vaig exclamar– La Cris<br />
estarà neguitosa, pensarà que m’ha<br />
passat alguna cosa.<br />
Caminava molt de pressa per arribar<br />
aviat a casa de la noia quan vaig<br />
passar pel davant d’una floristeria.<br />
No quedaria bé, tan mudat i elegant<br />
com anava, presentar-me amb un<br />
ram de flors a la cita?<br />
Convençut i content per la pensada<br />
vaig entrar a la botiga.<br />
Fer un ram de flors no és un a cosa<br />
fàcil, sobretot si vols un ram variat.<br />
Cal saber combinar els colors i els<br />
tipus de flors. Vaig anar animant<br />
a la dependenta a fer diferents<br />
provatures fins que la vaig veure una<br />
mica exasperada, a la vegada que,<br />
uns altres clients, poc pacients i mal<br />
educats, començaven a rondinar i a<br />
queixar-se descaradament del temps<br />
que jo trigava a decidir-me.<br />
Dos quarts d’una! És ben cert que el<br />
temps passa en un sospir!<br />
Ja anava a ficar-me a córrer com<br />
un desesperat quan sento que em<br />
criden: –Nen, què ja véns cap a casa?<br />
Recoi! Era l’avi. A l’instant vaig<br />
recordar que precisament aquell dia<br />
havia quedat d’anar a dinar a casa<br />
dels avis i que no es podia ajornar<br />
perquè ja feia setmanes que no em<br />
veien el pèl.<br />
El dinar era a la una i ells són<br />
puntuals com un rellotge suís.
Change language