BarretPicat-188

un bon solet i gens d’aire. Ha passat
una hora i mitja i el final encara és
lluny, si mires a l’horitzó seguint el
camí, veus la gent enfilant-se amunt
com un munt de formiguetes... Què
encara no arribem? Pregunta la més
petita al final de la fila.
Hem avançat molta gent i aquesta
a la vegada ens avança a nosaltres,
tothom porta el seu ritme, tots anem
a una. Per fi es veu el cim, amb una
creu a dalt. Vinga ànims que ja hi
som! Han passat tres hores i... Per
fi ja hem arribat! És el cim! Un cim
arrodonit i molt ample, cobert de
pedruscall, sense caràcter de gran
cim; hi ha la creu de Puigmal, de ferro
forjat, un munt de pedres amb un
pal metàl·lic i uns quants paravents
fets de pedres. A la creu hi ha una
placa amb els versos de Mn. Cinto
Verdaguer: “De puig en puig pel coll
de Finestrelles / s’enfilen del Puigmal
a l’alta cima / tota la terra que
el meu cor estima/ des d’ací es veu
en serres onejar”. Canigó, cant IV.
Des d’allà, veiem una panoràmica
extensíssima que compensa els
esforços de la pujada. Nosaltres
molt contents d’haver-hi arribat,
com tants d’altres que hi ha passat i
passaran. La creu esta guarnida per
senyeres, fulards i penyores que la
gent hi ha anat deixant al seu pas.
Esperem el nostre torn per fer-nos la
foto, en grup i d’un en un. Alguns de
nosaltres hem deixat algun record
del nostre pas a la creu, ha estat
molt emocionant.
Es vora la una del migdia i hem de
posar-nos en marxa, ja que volem
dinar al Santuari de Núria que està
situat a una altitud de 1.964 metres, i
envoltada per cims de gairebé 3.000
metres. Comencem a caminar, la
baixada és una forta pendent. Al
principi és molt fàcil i divertit però
més endavant es torna feixuc. Anem
seguint un caminet gravat al terra
pel pas dels caminants, passant
pel mig de rierols. Ara ja comença
a ser tot verd, es nota que baixem
als 2.000 metres. Ja arribem, ja es
veu, el Santuari de Núria! Són les
tres de la tarda. Ens asseiem en un
prat verd davant d’un llac artificial
on hi ha barquetes i ens posem a
dinar els entrepans que ens han
preparat els Caps. Que bons que
són! Quina gana! Ah! també una
poma de postres i fruits secs. Veient
que se’ns tira el temps a sobre
no ens entretenim gaire i santtornem-hi!
Reprenem el camí cap a
Fontalba. Un terreny molt costerut i
ple de pedres està posant a prova
les nostres forces. No anem sols,
les persones que ens hem trobat
a l’inici de la caminada també fan
la nostra ruta. Després d’una hora
amb aquest ritme, descobrim tot de
valls noves i paratges, un esquirol
Excursionisme
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
21
es creua al nostre camí, i de lluny
veiem les vaques com pasturen.
Seguint el camí per la vessant de
la muntanya, veiem la zona on hi
ha els cotxes i ja ens sembla que
arribem, tot i que encara ens falta
una hora de camí. Ens parem a
mirar el paisatge i reposar i...Oh!
que es allò que es belluga a prop
nostre? Un isard! Ens està mirant
silenciós, nosaltres també ho fem.
Quasi abans d’arribar, uns cavalls
de tots colors es creuen pel nostre
caminet. Que grans i quina presència
fan! Passem per la seva vora i
ells fan com si no ens veiessin, tan
tranquils, acostumats a la presència
dels humans. Mirem al fons, on hi ha
l’aparcament i el senyor conductor
de l’autocar ens està esperant i ens
fa un senyal de benvinguda. Tots
respirem tranquils, la fita es aconseguida,
mengem quatre galetes
de xocolata i pugem a l’autocar, on
allà ens relaxem i dormim una mica
somiant amb la pròxima excursió.
Als Caps ens ha agradat tant arribar
a dalt del cim, com compartir
aquests dos dies tan bonics amb un
grup de nens i nenes com vosaltres.
Ara ens queden tres hores de viatge
fins a caseta, i estem segurs que
queden moltes hores per compartir
tots plegats. Us hem de felicitar per
l’esforç, les ganes i el compromís.
Sou els millors!
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA