BarretPicat-188

Linyola, octubre 2011. Lo Pla d’Urgell
Cursa del
Cargol
número 188

Ofrena Ajuntament
2 barret picat OCTUBRE 2011
Ofrena IPL
11 de setembre
Ofrena ERC
Fotos: C. Arenas i A. Caba

Fundat l’any 1979
linyola – octubre 2011. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, J. Balcells, Moisès Mata,
CELI, CAU, Meritxell Rodés, Joan Gesé, Antoni
Trepat, Josep Pla Blanch, Josep Binefa, Quinta
60 anys, Robert Pérez, Arnau Fontanet, Aïda
Farré, Robert Porta, Ramon Tarragó, Joan
Gómez, Quinta 66, Quinta 67, Miquel Bresolí
Annabel Caba.
Text: G. Soldevila, J.Balcells, Pere Badia, Arnau
Fontanet, J. M. Mas Mas, M. Espina, X. Diez,
Josep Pla Blanch, Ajuntament, Annabel Caba,
Escola El Sitjar, M.A. Pastó, Rosa Piquer, Mercè
Garsaball.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
CATALUNYA AL DRAGON KHAN....
Editorial
Vivim turmentats per les retallades en els sectors de la Sanitat i de l’Ensenyament...,
la Generalitat s’ha quedat sense diners, les transferències i els
pagaments arriben amb retard a tots els sectors... estem asfixiats i els economistes
vaticinen que el nostre futur immediat encara serà pitjor que el d’avui...
Però és que també pel camí s’han quedat les Caixes de Catalunya, Terrassa,
Sabadell..., amb la pèrdua en un futur proper, de les seves fundacions
i finançaments socials..., un teixit social i econòmic, gairebé centenari, que
Catalunya ha perdut, per la poca traça dels seus directius...
Però també estem a punt de viure una ofensiva anticatalanista des del govern
central –mani qui mani- en els temes de la llengua i les retallades econòmiques
que ens aplicaran seran incommensurables...,veure’m com reaccionaran els
nostres polítics, però a peu de carrer és fàcil endevinar la solució que tenim
de prendre col·lectivament.
I LINYOLA...
Mentre a Linyola, el soroll de la crisi vagi fent estralls, la societat civil, cultural,
continua amb les seves activitats, curses, visites culturals, celebracions
d’anys..., donant una sensació de normalitat, però tots sabem que l’activitat
econòmica de la vila –serveis i industrial– han continuat el seu descens...,
tanmateix sembla que un bri d’aire fresc es comença a moure..., encara
que tots els indicis assenyalen que el 2012 serà un altre mal any econòmic.
Caldrà fer el cor fort.
Acte Coneixes el teu poble.
3

4
La Barretada
barret picat OCTUBRE 2011
Sumari
1 PORTADA ............................C. Arenas
3 EDITORIAL .................................BP
4 Sumari / La Barretada ............Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Creences superiors ............El mut de cal Preixens
NOTÍCIES .....................................BP
6 Edifici Formiguera / Trobades de colles / La cursa del Cargol
/ Adoli / Xerrada de l’Olivera / XVIII Aplec de la bicilceta
7 11 de Setembre: Diada de Catalunya / Coneixes el teu
poble?
8 Tempesta dek 31 d’agost / Festa country a Linyola / Noms
Propis
9 Meteorologia i pluviometria .............Josep M. Mas
11 L’Ajuntament informa
12 Robert Pérez Palou a tocar de les estrelles ......M. Giné
13 III Cursa del Cargol
ESPORTS
17 De la pedrera al poder ...................A. Fontanet
19 CF Linyola ............................Pere Badia
EXCURSIONISME
20 Excursió al Puigmal ...........R. Piquer i M. Garsaball
ENSENYAMENT
22 Inici de curs 2011-2012 ...............Escola el Sitjar
23 Biblioteca Mercè Vidal Jordana ............M.A. Pastó
VISTES DE LINYOLA
24 Nit de la Sardana .................... Annabel Caba
24 Coneixes el teu poble? ...................C. Arenas
25 El meu temps ara és el temps del Pau ...Quim Balaguer
23 DO cal Moliner ........................Montse Giné
HISTÒRIA
32 Noves informacions sobre els bombardejos
aeris de Linyola l’any 1938 (II) ........Josep Pla blanch
36 Entrevista a Robert Porta Roigé ..........Esteve Mestre
OPINIÓ
43 De l’inconformisme a la insatisfacció permanent
hi ha un pas .....................Judit Pedrós Caba
44 Catalanitat ............................Xavier Díez
LITERARI
46 L’enamorat ....................Jaume Balcells Palou
CULTURA
48 Biblioteca Salvador Espriu ..........Montserrat Espina
RACÓ VERD
50 Els ocells de Linyola ................. Roger Guillem
ENTRETENIMENTS
51 El racó dels acudits ................ Gerard Soldevila
52 COM PASSA EL TEMPS
56 CONTRAPORTADA ............60 anys / Quinta 66

Creences superiors
Alguns dels que creuen en Déu, els
més radicals, ens el situen en una
òrbita de superioritat molt per sobre
dels homes, perquè, d’aquesta
manera, se’l poden apropiar i, quan
toca, ens l’imposen a la resta de
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
mortals: sí, ens l’imposen a través
de les seves normes, lleis i costums.
La història n’és plena d’això que dic.
Ens parlen d’un déu superior, però
només són ells que ens en parlen,
en fan ostentació i propaganda públiques
per, finalment, en una acció
Cartes al director
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com
5
política de força i de superioritat,
talment com si ells mateixos fossin
déus, imposar-lo. Evidentment, això
té un nom: se’n diu política. No sé
si m’explico...
El Mut de Cal Preixens
Escola d’Equitació • Classes d’iniciació a partir de 7 anys • Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies • Estades per nens i nenes en edat escolar • Hípica en general

6
EDIFICI FORMIGUERA
Els despatxos del segon pis i d’altres
habitacions s’han habilitat per aixoplugar
als diferents grups i associacions
de la vila, que esperem que en
un futur proper augmentin les seves
activitats per la comunitat.
TROBADES DE COLLES
En uns moments de desori com
el que vivim, és reconfortant veure
les trobades de colles, de quintes,
d’amics..., que no paren de produir
-se, com les que han protagonitzat
les colles de 40, 45, 50, 65, 75 anys,
que fan que el poble visqui més
cohesionat i més unit.
Un exemple d’aquestes festes, la
Quinta del 51 celebraren la seva
festa amb una excursió ne tren a la
Pobla de Segur, on van passar el dia,
dinant en un gran restaurant i al vespre
van tornar en tren fins a Balaguer
i d’allí en autocar fins a Linyola. Un
dia inoblidable.
LA CURSA DEL CARGOL
El diumenge dia 2 d’octubre, es va
fer una gran cursa de 10.000 metres
i una caminada de 7.000 metres,
organitzada pel CELI (Centre Excursionista
de Linyola) i que fou un
gran èxit tant d’organització, com de
participació.
ADOLI
Comença de nou el curs, amb les
activitats de manualitats, gimnàstica,
labors, ioga, merengue i altres coreografies
i country; junt amb les excursions,
xerrades i cooperació amb
diferents actes de la vila, dels quals
s’anirà informant a Barret Picat.
barret picat OCTUBRE 2011
Notícies
Notícies
Celebració 60 anys
XERRADA DE L’OLIVERA
El dia 21 de setembre, dia mundial
contra l’Alzheimer i altres malalties
mentals, la presidenta de l’Associació
Olivera, Cristina Puig va fer
una xerrada a la sala d’actes de Cal
Formiguera per donar a conèixer el
funcionament de l’Associació.
XVIII APLEC DE LA
BICICLETA
Un any més, el 18 de setembre es
celebrà el XVIII aplec de la bicicleta a
Cotxe escombra bicicletada
Linyola organitzat per l’AMPA del collegi
El Sitjar. Aquest any s’adquiriren
376 tiquets i es prepararen uns 400
entrepans. El recorregut fou Linyola-
Els Arcs-Verge de les Sogues-
Linyola. L’anada pel Camí de Lleida
i la tornada pel Camí dels Arcs. Els
participants foren majoritàriament
de Linyola però també en van venir
de Mollerussa, Balaguer i rodalies.
La jornada fou excel·lent, sense incidències
remarcables i sense feina per
la infermera que no va haver d’assistir
a ningú. El temps potser va ser la nota

discordant, va fer vent i una mica de
fred, això va portar a l’organització a
finalitzar la jornada una mica abans
que els anys anteriors.
Per part de l’organització ens han
volgut remarcar un avís cara al proper
aplec, aquest any va haver-hi un
grup que va sortir abans i marxava
davant el cordó policial (entre ells un
nen petit), des de l’organització es
vol recordar que això no es pot fer,
tal com es remarca a les normes de
l’Aplec, s’agrairia que això no tornés
a passar, les conseqüències negatives
poden ser importants.
Agrair als assistents i a tothom en
general haver participat un cop més
en aquesta festa de la bicicleta, així
com al senyor Robert Pérez que
de forma desinteressada (altruista)
va fer el disseny de la samarreta
d’aquest any.
11 de SETEMBRE:
DIADA DE CATALUNYA
El CELI organitzà una Marxa en
bicicleta, que sortint del Planell de
Linyola, s’unia amb els ciclistes de
Bellvís al Poal, davant de la casa de
l’heroi nacional, Antoni Desvalls i de
Vergós, per marxar cap a Mollerussa,
on s’uniren a la III Marxa de les Torxes
per la Independència, que reuní
aquest any a 500 persones.
Festa 11 de setembre
Durant el matí ERC va fer una ofrena
al Monument de la Plaça 11 de setembre
i convidà als assistents a un
pica-pica –de fet, un bon esmorzar.
Per la tarda es va fer l’ofrena floral de
l’ajuntament i després Esteve Mestre
va explicar una breu història dels
fets ocorreguts l’11 de setembre i tot
seguit la colla sardanista d’Agramunt
Estol Espígol va fer una exhibició de
ball de bastons, tradicionals, sardanes,
acabant amb una sardana de
germanor.
CONEIXES EL TEU
POBLE?
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
El dia 9 de setembre es va fer un nou
Coneixes el teu poble, amb l’assistència
d’un centenar de linyolencs/
ques, que va constar de diferents ac-
ELS POR
RXOS
Notícies
7
tes: el primer la visita de l’exterior de
l’església per explicar-ne les seves
característiques, que fou conduïda
per Esteve Mestre i sobretot per
Joan Yeguas.
Quan es va entrar a l’església, Joan
Yeguas va explicar la Custòdia de
Linyola, obra d’orfebreria d’inicis del
segle XVIII.
Tot seguit es va presentar el tríptic
de l’Església, que ha estat promogut
per la Parròquia, Barret Picat i l’Ajun-
tament de Linyola i que va comptar
amb la subvenció de la Diputació de
Lleida. Se’n feren 3.000 exemplars.
El tríptic fou presentat pels regidors
Roser Martí i per Pol Galitó –que és
autor del seu disseny i de les fotografies
que s’hi publiquen i E.Mestre
i J.Yeguas, del text– que esperen que

8
barret picat OCTUBRE 2011
Notícies
a partir d’aquest tríptic el temple sigui
més conegut arreu de les nostres
comarques catalanes.
Després els visitants, a mans d’Antonio
Mir i Ignasi Carles i amb ordre
pujaren dalt del campanar –que ha
estat convenientment il·luminat– tot
passant per la sala dels rellotges,
la sala de les garites. Al capdamunt
del campanar, a la terrassa, es feren
DORALUM
les fotos de grup i després els qui
volgueren escoltaren el toc de les
campanes a la galeria del campanar.
I tothom marxà content cap a casa
seva i convençut del ric patrimoni
que encara té Linyola. Aquest és
l’objectiu del Coneixes el teu poble...
TEMPESTA DEL 31
D’AGOST
En un estiu marcat per la falta de
pluges, el 31 d’agost va caure una
gran tempesta d’estiu, amb pedra
inclosa, però el terme de Linyola
se’n salvà de sofrir danys i va veure
NOMS PROPIS
com els termes d’Ivars, la Fuliola,
Tornabous, Bellpuig, Vilanova de
Bellpuig... sofriren grans danys en
les seves collites de fruita...
FESTA COUNTRY A
LINYOLA
La comunitat del country de Linyola
convidà als seus companys
de la Plana d’Urgell a la festa que
organitzà el dissabte 27 d’agost, a
la zona del poliesportiu i en la que,
després d’un bon sopar, els seus
participants ballaren 65 balls diferents
de country.
Jordi Soldevila Roig. Coautor del llibre Memòria
Llibertària, 100 anys de moviment llibertari a
Lleida i autor d’una web que té gran èxit http://
altreshistoriesdelleida.blogspot.com/
Robert Porta Roigé. Arxiver del Monestir de les
Avellanes. Organitza diferents actes de caire internacional.
Bojan Krkic. Jugador de la Roma. Explica en el
programa El Visitant els motius de la seva marxa del Barcelona. Dies
després i gràcies a Robert Pérez, es coneixia que Bojan Krkic i Lionel
Messi són cosins, degut que els seus rebesavis foren germans.
Tríptic església. Es cobreix un buit que hi havia. La seva edició ha estat
possible gràcies a l’ajuda de l’Ajuntament i Diputació, sobre una idea de
Barret Picat i la Parròquia.
Futbol sala. Torna el futbol sala a Linyola amb un equip que donarà dies
de glòria a l’esport de Linyola.
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb
els seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.

Notícies
Meteorologia i pluviometria
agost setembre
Temperatura màxima 41 o el dia 20 36 o el dia 10
Temperatura mínima 14 o els dies 8 i 9 10 o el dia 17
Mitjana màximes 35,2 o 32,46 o
Mitjana mínimes 19 o 15,9 o
Mitjana del mes 27 o 24,1 o
Dies de precipitació 2 dies 2 dies
Dia de màxima precipitació 15 l. dia 31 11 l. el dia 2
Precipitació total mes 15,5 l. 12,5 l.
Dies de tempesta 1 1
Dades referides a l’interior de la població.
Paisatge Linyola
(Foto C. Arenas)
9
Josep M. Mas i Mas

10 barret picat OCTUBRE 2011
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

L’Ajuntament informa
L’Ajuntament informa de les accions
que es van desenvolupant al
consistori:
Escola de música. A principis
de setembre es van fer dues reunions
amb els pares i una amb
els professors, per tal d’informar
i buscar solucions als problemes
de l’escola.
Finalment es va arribar a un acord
pel que fa a l’augment de les quotes
i també amb el professorat a fi de reduir
el dèficit que s’arrossegava des
de feia anys. El dia 19 de setembre
es va començar el curs amb tota
normalitat.
CAU. L’Agrupament Escolta tindrà la
seva seu a una de les sales de l’edifici
Cal Formiguera i disposarà també
de part del magatzem adjacent. En
breu començaran les seves activitats
amb els nens i nenes.
Subvencions. Durant els mesos
d’agost i setembre s’ha anat treballant
de manera que tres arquitectes
presentessin les seves propostes per
tal de poder elaborar un projecte per
ensenyar al Programa Viure al Poble
més. També es va tenir una reunió
amb la resta de regidors de l’Ajuntament
per tal d’exposar i explicar el
projecte que es volia presentar.
El dia 20 de setembre es va enviar
el projecte que l’equip de govern va
escollir perquè era el que s’adeqüava
més al que establien les bases
de la convocatòria. Amb la finalitat
de poder ser un dels pobles escollits
per portar-lo a terme al nostre
municipi.
Edifici Cal Formiguera. Des
d’inicis ha entrat en funcionament
amb l’escola de música,l’Associació
de Dones ADOLI i amb les diferents
entitats i col·lectius que disposaran
dels despatxos per portar a terme les
seves activitats i reunions com són:
Grup Excursionista, Grup de Jovent,
Revista Barret Picat, Futbol sala,
Associació Olivera, l’Agrupament
Escolta i els diferents grups polítics.
Esperem que en breu també sigui
utilitzat per la Coral Flor de Lli.
Associació Olivera. Després de
la seva presentació d’activitats el
dia 21 de setembre, dia Mundial de
Notícies
11
l’Alzheimer. L’associació ha iniciat
el seu treball a la sala que disposa
a l’edifici Cal Formiguera. Cal agrair
-los la tasca que porten a terme i el
mèrit que comporta.
Acceptació de subvencions.
Al ple de l’Ajuntament del dia 29 de
setembre es va aprovar acceptar
les següents subvencions amb els
vots a favor de sis regidors i quatre
abstencions:
— 15.900 euros del Departament
d’Ensenyament destinats a collaborar
en el sosteniment de
despesa de l’escola de música
del curs 2010-2011.
— 37.700 euros del Departament
d’Ensenyament destina a l’escolarització
d’alumnes de la llar
d’infants del curs 2010-2011.
Magatzem de l’Ajuntament.
Des de principis de setembre s’ha
passat a utilitzar un magatzem
del camí de Balaguer per guardar
maquinària i vehicles, per motius
d’espai i equipament.

12
barret picat OCTUBRE 2011
Notícies
Robert Pérez Palou
a tocar de les estrelles
Els darrers dies en Robert Pérez ha
estat immers en la voràgine dels
mitjans de comunicació. El motiu?
La demostració que els futbolistes
Bojan Krkic i Leo Messi són cosins,
encara que de lluny. Al tractar-se de
dues grans figures del futbol s’ha
creat una gran expectació a tots els
Exposició Beijing
mitjans. I què hi pinta el Robert en
tot això? Doncs dóna la casualitat
que és parent dels dos astres per la
rama Pérez i ha ajudat a demostrar
que és així, que els dos futbolistes
Robert Pérez
Montse Giné
tenen avantpassats en comú igual
que ell. Per aquest motiu en Robert
ha estat sol·licitat per televisions,
ràdios i premsa, i segons explica en
Robert, ha estat un no parar!
Però tot i estar al cas de l’arbre genealògic
no deixa de banda la seva
gran passió, la pintura. El passat mes
d’agost, concretament entre els dies
18 i 22 d’agost, en Robert va participar
a la International Art Expo 2011,
una exposició col·lectiva amb obres
d’una setantena de pintors i escultors
de l’estat espanyol celebrada
a Beijing, una ciutat molt important
de la Xina.
Com a projecte més pròxim en
Robert té previst col·laborar en una
exposició col·lectiva que tindrà lloc
a Sitges de l’11 de novembre a l’11
de gener de 2012. Aquesta exposició
comptarà amb quadres de renombrats
pintors com Tàpies, Antonio
López, Barceló, Subirachs, Chillida,
Miró o Dalí entre altres. La madrina
de l’exposició serà la comtessa de
Godó i es farà a benefici de la Fundació
Barraquer.

El passat 2 d’octubre Linyola es va
veure assaltada per una marea de
corredors els quals participaven en
la III cursa del caragol. Aquesta cursa
va nÈixer al 2008 i ja de bon principi
va tenir molt bona acollida per part
dels corredors com per la gent de
Linyola. Anteriorment, s’anomenava
cursa solidÀria Àngel Olaran; ja que
aquesta Ong col·laborava juntament
amb el Celi amb l’organització de la
cursa. DesprÉs, d’un any sabàtic, la
cursa tornar a florir amb el nom de
cursa del Caragol; ara sÍ organitzada
únicament per Club excursionista
de Linyola amb la col·laboració de
l’Ajuntament de Linyola.
La cursa del Caragol des d’un bon
principi forma part de la competició
champion chip. és una competició
anual on en cada cursa els corredors
acumulen puntuació segons el
temps aconseguit i la participació en
tantes curses com siguin possibles.
Això, implica que un corredor amb
un temps passable si participa en
totes les curses programades pot
aconseguir establir-se en un bon lloc
a la general. A més a més, també es
premia la participació com a club.
Com ja vam veure en l’última edició,
la del 2009, la cursa comparteix
protagonisme amb la caminada de
7km pel terme del poble. Agrair des
del Celi a la bona participació de
la gent del poble. La caminada va
tenir una alta participació amb 144
inscrits, i en la cursa 230; un total
de 374 inscrits.
Aquest any des del Celi es va decidir
un lloc de sortida diferent a l’habitual,
davant del poliesportiu. Això va facilitar
les coses als organitzadors, voluntaris
i també al corredors, ja que,
el servei de guarda-roba i dutxes
III Cursa del Caragol
Marta Ortiz
es trobava a la zona poliesportiva.
Aquest fet, va ser una de les novetats
més comentades i aplaudides pels
mateixos.
La cursa arrancava a les 10 del matí
puntual del poliesportiu i després
d’una petita volta a la Ronda dicorre
pel camí de Balaguer durant uns 5km
i després es dirigeix de volta cap al
camí del Pla de la Font. La caminada
sortia una mitja hora abans per fer-la
més ordenada i, així els corredors
poguessin fer-la sense obstacles.
La sortida de les curses és espectacular
perquè davant, majoritàriament,
estan els corredors que
volen fer temps, millorar-lo o fins i
tot, guanyar la cursa. Competitivitat
pura i dura. Però l’arribada és igual
d’espectant… aquest any els tres
primers classificats de la general
van ser:
1r Xavi García Insa 34:29 del AA
Pratenc
2n Jaume Farré Marcos 34:50 del
Saltarrocs de Sanaüja
3r.Alexandre Tàssies Llordès
35:03 del club excursionista Linyola
En la general femenina trobem;
1a Cristina Boronat del Club Atlètic
Borges 43:58
2a Rosa Mari Carulla del Club la
Guineu 45:08
3a Aurea Arce Farré del Club Atlètic
Borges 45:54
En totes les curses també es premia
als corredors locals i a Linyola no
som menys
1r local masculí Manel Font
1 local femení Iris Farré
Notícies
13
Un cop a l’arribada s’obsequiava
als corredors amb una bossa amb
regals i una samarreta commemorativa.
Als caminants amb la mateixa
bossa i un buff. A més a més , tots
els participants van rebre un entrepà
i beguda gratuïta. Com en les darreres
edicions al finalitzar la cursa es
va fer un sorteig amb un seguit de
regals donats pels diferents comerços
del poble. Agrair també a ells la
seva col·laboració.
Com a novetat , o millor dit curiositat,
és el que va donar Estrella Damm:
una cervesa per cada corredor!
Cada corredor podia assaborir la
cursa com millor li convingués.
Hem de destacar que no es va superar
el rècord de la cursa que està en
31 minuts i 8 segons que va aconseguir
Omar Oughzif de Cervera en
la 2ª edició de la cursa de Linyola.
Des del Celi es vol agrair a totes les
persones que van col·laborar d’una o
altra forma perquè la cursa de Linyola
aquest any s’hagi pogut celebrar.
L’any que ve esperem sigui també
tot un èxit; de moment tenim un any
per entrenar…si hi voleu participar,
és clar!

Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
C/ Ferrer i Busquets, 45
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)
e-mail: cunitours@cunitours.com
14 barret picat OCTUBRE 2011
Tel. 973 60 22 24
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
Tel. (00-34) 973 30 23 07
Fax (00-34) 973 60 28 25
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20

Coneixes el teu
poble?
Visita a l’església
Fotos: M. Giné i M. Mata

Exposició Robert Pérez
11 de setembre
Festa country
Festa country
Carbasses gegants de F. López
11 de setembre. ERC
Festa country
Festa country
Fotos: M. Giné, R. Pérez, M. Bresolí, A. Farre i C. Arenas

De la pedrera al poder
Des que va ser fundada al 1979, la
Masia del Barça, ha format grans jugadors,
i ara a la nova masia de la Ciutat
Esportiva Joan Gamper, continuarà
formant bons jugadors. Des que l’any
85 Ángel Pedraza va ser el primer jugador
format a la Masia que va debutar
amb el primer equip del Barça, fins als
Fontàs, Deulofeu o Grimaldo, han sortit
molts bons jugadors de la perdrera
blaugrana, uns han pogut triomfar al
Barça, altres a altres grans equips, i
altres com Messi o Xavi, que són els
millors jugadors del món.
De la Masia sempre han sortit grans
jugadors, però en els últims anys, cada
cop en surten més, cada any hi ha més
jugadors del planter al primer equip
del Barça, l’únic problema és que al
planter blaugrana hi ha tants bons
jugadors, i molt pocs poden acabar
triomfant amb la samarreta del club
blaugrana.
L’entrenador que va començar a utilitzar
jugadors de la pedrera va ser
Johan Cruyff, seguit de Van Gaal,
Rijkaard i Guardiola. I gràcies a això el
planter blaugrana és la més admirada,
i millor pedrera del món, contant els
que acaben al primer equip.
Després de tot això, us ensenyaré alguns
dels jugadors de les categories
inferiors blaugrana amb més projecció,
alguns del Barça B i alguns de l’equip
juvenil:
-Àlex Grimaldo: És un jugador valencià,
fitxat pel Barça l’any 2008 de l’equip
infantil del València amb 13 anys.
Actualment té 15 anys, i juga com
a lateral esquerre al juvenil A, ja ha
debutat a segona divisió (el més jove
en fer-ho), i amb el primer equip a la
Copa Catalunya.
És un bon lateral, s’incorpora molt bé
a l’atac, amb bons retalls i molt bones
centrades, és molt bo defensivament i
molt ràpid, en pocs anys pot arribar a
ser el lateral esquerre titular del primer
equip del Barça.
Arnau Fontanet Palou
El seu joc recorda molt a l’ex pedrera
del Barça ara al València, Jordi Alba.
-Sergi Samper: És un jugador català
format a la Masia, actualment juga
amb el juvenil A, i ja ha entrenat amb
el primer equip del Barça, té 16 anys.
Aquest estiu li va arribar una oferta
de l’Arsenal, però a diferència dels
seus companys Toral i Bellerín, ell
no la va acceptar perquè vol complir
el somni de jugar al primer equip
del Barça.
Esports
17
Aquest jugador és un 4 pur, un bon
migcentre defensant i un gran migcentre
en tasques ofensives, té molt bona
visió de joc, i és molt tècnic, d’aquí a
uns anys podria ser el substitut de
Xavi Hernández, tot i que encara li falta
aprendre molt del de Terrassa.
-Gerard Deulofeu: És un extrem català,
que juga al Barça des de Benjamí, després
de la gran passada temporada
amb el juvenil A, aquest any ha pujat
al Barça B, on ja va debutar la passada
temporada, a la jornada 5 d’aquesta
temporada va marcar el seu primer gol
a segona divisió, ha estat convocat per
al primer equip.
Aquest jugador és un gran extrem, de
17 anys, té molta velocitat, un gran
canvi de ritme, és molt bo desbordant
per la banda i defineix bé davant de
porteria.
La seva manera de jugar el fa molt
semblant amb Frank Ribery o Arjen
Robben.
És una de les promeses més fermes
de la pedrera blaugrana.
-Javier Espinosa: És un jugador manxec,
de 19 anys, fitxat pel Barça del
Talavera de la Reina, juga a la pedrera
blaugrana des del cadet B.
La temporada passada jugava al
juvenil A, però ha pujat al Barça B la
present temporada.
És un gran interior, en tasques ofensives,
dóna bones assistències als
davanters, és ràpid i molt tècnic, tot
i això també es sacrifica en tasques
defensives.
Aquest jugador és molt bo, i s’assembla
molt a Andrés Iniesta, per la seva
manera de jugar, en un futur podria ser
el substitut d’Iniesta al primer equip
del Barça.
Altres jugadors que també poden ser
importants al primer equip del Barça
en un futur, són: Sergi Roberto, Martí
Riverola, Marc Muniesa, Martín Montoya,
Marc Bartra, Rafa Alcántara, etc.

• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
18 barret picat OCTUBRE 2011
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Elaboració
Artesana
Pons i Arola, 35
25240 LINYOLA
Tel. 973 57 56 64
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola

EQUIP AMATEUR
Ha començat la temporada 2011-2012 i l’equip amateur
ha jugat sis partits. A casa, només dos pel motiu de no
disposar del camp de futbol en condicions i no es va
poder començar a jugar-hi fins el dia 2 d’octubre, havent
de fer la pretemporada en els camps dels pobles veïns.
Els resultats fins ara han estat:
Alcarràs 1 – Linyola 3
Agramunt 1 – Linyola 1
Les Borges Blanques 2 – Linyola 0
Linyola 2 – Guissona 1
Organyà 1 – Linyola 1
Linyola 0 – Balàfia 2
Resultats per tots els gustos, però el nivell d’aquesta temporada
és molt més alt que el de la temporada passada,
doncs a la categoria de II Catalana hi militen cinc equips
que van baixar de preferent i només podem esperar que
el Linyola tingui el mateix nivell de la temporada passada
i ens doni bons resultats i bones tardes de futbol.
EQUIPS BASE
Els equips de futbol base també han començat el campionat,
però només porten dos partits jugats i encara
és aviat per donar una opinió, cosa que farem al proper
Barret Picat. Només dir que aquest any, també tenim un
equip de cadets, que la passada no vam tenir per falta
de jugadors d’aquesta edat.
El cos tècnic del club aquest any és el següent:
CF Linyola
Pere Badia
Esports
LINYOLA
19

20
barret picat OCTUBRE 2011
Excursionisme
Excursió al Puigmal
El cap de setmana del 15 i 16 d’octubre,
els Ràngers i Noies Guia i les
Caravel·les del Cau, vam anar a fer el
cim més alt de Girona, el PUIGMAL,
que té una altitud de 2.910 metres.
A les 3 de la tarda ens vam trobar 13
nens i nenes i 3 caps per marxar direcció
la casa de colònies la FARGA
de Queralbs.
Quan vam arribar a la casa de colònies,
i després de repartir-nos les
habitacions, quina sorpresa teníem
lliteres de 3!!! Com era aviat i no
feia fred, els nens van anar a fer
una petita descoberta del terreny
que ens envoltava. Abans de sopar
ens vam aplegar tots al voltant del
foc per parlar del que ens espera el
proper curs.
Quan ja ho teníem tot organitzat i
amb les mans netes, ens vam posar a
sopar, i quina sorpresa! Ens havien fet
el sopar les mames! I que bo que era!
Després de sopar com ja era molt tard,
ens vam aplegar tots a una habitació
per poder fer el bona nit i a dormir, que
ens esperava un dia molt llarg.
Ja són les 7? Ens deien els nens, i
que bé que s’estava dins dels sac.
Rosa Piquer Condony i Mercè Garsaball Sans
Vinga ànims que avui ens espera un
nou repte.
Les 8:00, l’autocar ja ens espera,
tots a punt d’iniciar la gran aventura!
Anem fins a Fontalba i des
d’allà comencem l’ascensió fins al
Puigmal. La primera hora ha estat
bastant difícil, les cames encara no
han agafat el ritme i es una pendent
sense fi, quan trobem la primera
explanada. Parem 10 minuts a recu-
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
perar forces, ens assentem, bevem
aigua i saludem a les persones que
veiem per primera vegada, però que
ens anirem trobant durant tota la
caminada doncs tots tenim el mateix
objectiu, arribar al cim. Algú va sol,
altres amb nens, amb gossos,...
tothom és molt simpàtic i amable.
Tornem a agafar la marxa, el terreny
continua sent costerut i pedregós.
Hem agafat un dia espectacular amb
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

un bon solet i gens d’aire. Ha passat
una hora i mitja i el final encara és
lluny, si mires a l’horitzó seguint el
camí, veus la gent enfilant-se amunt
com un munt de formiguetes... Què
encara no arribem? Pregunta la més
petita al final de la fila.
Hem avançat molta gent i aquesta
a la vegada ens avança a nosaltres,
tothom porta el seu ritme, tots anem
a una. Per fi es veu el cim, amb una
creu a dalt. Vinga ànims que ja hi
som! Han passat tres hores i... Per
fi ja hem arribat! És el cim! Un cim
arrodonit i molt ample, cobert de
pedruscall, sense caràcter de gran
cim; hi ha la creu de Puigmal, de ferro
forjat, un munt de pedres amb un
pal metàl·lic i uns quants paravents
fets de pedres. A la creu hi ha una
placa amb els versos de Mn. Cinto
Verdaguer: “De puig en puig pel coll
de Finestrelles / s’enfilen del Puigmal
a l’alta cima / tota la terra que
el meu cor estima/ des d’ací es veu
en serres onejar”. Canigó, cant IV.
Des d’allà, veiem una panoràmica
extensíssima que compensa els
esforços de la pujada. Nosaltres
molt contents d’haver-hi arribat,
com tants d’altres que hi ha passat i
passaran. La creu esta guarnida per
senyeres, fulards i penyores que la
gent hi ha anat deixant al seu pas.
Esperem el nostre torn per fer-nos la
foto, en grup i d’un en un. Alguns de
nosaltres hem deixat algun record
del nostre pas a la creu, ha estat
molt emocionant.
Es vora la una del migdia i hem de
posar-nos en marxa, ja que volem
dinar al Santuari de Núria que està
situat a una altitud de 1.964 metres, i
envoltada per cims de gairebé 3.000
metres. Comencem a caminar, la
baixada és una forta pendent. Al
principi és molt fàcil i divertit però
més endavant es torna feixuc. Anem
seguint un caminet gravat al terra
pel pas dels caminants, passant
pel mig de rierols. Ara ja comença
a ser tot verd, es nota que baixem
als 2.000 metres. Ja arribem, ja es
veu, el Santuari de Núria! Són les
tres de la tarda. Ens asseiem en un
prat verd davant d’un llac artificial
on hi ha barquetes i ens posem a
dinar els entrepans que ens han
preparat els Caps. Que bons que
són! Quina gana! Ah! també una
poma de postres i fruits secs. Veient
que se’ns tira el temps a sobre
no ens entretenim gaire i santtornem-hi!
Reprenem el camí cap a
Fontalba. Un terreny molt costerut i
ple de pedres està posant a prova
les nostres forces. No anem sols,
les persones que ens hem trobat
a l’inici de la caminada també fan
la nostra ruta. Després d’una hora
amb aquest ritme, descobrim tot de
valls noves i paratges, un esquirol
Excursionisme
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
21
es creua al nostre camí, i de lluny
veiem les vaques com pasturen.
Seguint el camí per la vessant de
la muntanya, veiem la zona on hi
ha els cotxes i ja ens sembla que
arribem, tot i que encara ens falta
una hora de camí. Ens parem a
mirar el paisatge i reposar i...Oh!
que es allò que es belluga a prop
nostre? Un isard! Ens està mirant
silenciós, nosaltres també ho fem.
Quasi abans d’arribar, uns cavalls
de tots colors es creuen pel nostre
caminet. Que grans i quina presència
fan! Passem per la seva vora i
ells fan com si no ens veiessin, tan
tranquils, acostumats a la presència
dels humans. Mirem al fons, on hi ha
l’aparcament i el senyor conductor
de l’autocar ens està esperant i ens
fa un senyal de benvinguda. Tots
respirem tranquils, la fita es aconseguida,
mengem quatre galetes
de xocolata i pugem a l’autocar, on
allà ens relaxem i dormim una mica
somiant amb la pròxima excursió.
Als Caps ens ha agradat tant arribar
a dalt del cim, com compartir
aquests dos dies tan bonics amb un
grup de nens i nenes com vosaltres.
Ara ens queden tres hores de viatge
fins a caseta, i estem segurs que
queden moltes hores per compartir
tots plegats. Us hem de felicitar per
l’esforç, les ganes i el compromís.
Sou els millors!
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

22
barret picat OCTUBRE 2011
Ensenyament
Inici de curs 2011-2012
Com cada setembre de cada any, ha començat un nou
curs escolar a l’escola del centre, inici que com és habitual
en els darrers temps, no ha estat mancat d’enrenou
i tensió per causes diverses, entre les quals destaquen
els esdeveniments polítics (potser per tenir properes unes
eleccions generals, recordem el debat que s’ha creat vers
el sistema d’immersió de la llengua a les escoles i la seva
llengua vehicular i de comunicació, que caracteritzen el
nostre Projecte Lingüístic, per cert, aturat judicialment
des de fa uns quatre anys), socioeconòmics (deguts a la
crisi econòmica a occident, el món global...) i els canvis i
novetats que es donen en l’àmbit de l’educació que tant
desorienta al professorat.
Això, però, no ens desal·lena ni ens treu la il·lusió perquè
des de l’escola seguim treballant, sempre per a què tot
l’alumnat que hi acudeix en surti el millor que puguem.
Els grans objectius que es planteja el Sistema Educatiu
Català, en base a la nova Llei d’Educació de Catalunya
(LEC), prescriptius i que no hem de perdre mai de vista
són:
— Millora dels resultats escolars.
— Augment de la cohesió social.
I des de l’escola es porten a terme per mitjà d’iniciatives
que curs rera curs miren d’aconseguir-se. Però els canvis i
els entrebancs esmentats unes línies més amunt, fan que
aquestes esdevinguin una feina encara més feixuga del
que ja és per se. Malgrat tot hi són i és bo que la nostra
comunitat linyolenca, el nostre poble el conegui i se’n faci
ressò, sensibilitzant-se del fet que malgrat aquests entrebancs
ens han d’unir encara més per a què els nostres
nens i nenes en surtin el més ben parats que puguem,
unificant esforços, col·laborant entre tots.
Permeteu-me, doncs, esmentar un breu llistat de novetats
i canvis amb els quals en iniciat el curs, alguns afavoridors
i altres entorpidors de la tasca educativa que s’haurà de
desenvolupar al llarg d’aquest curs escolar 2011-2012;
valoreu-los vosaltres mateixos, estimats lectors:
— Eliminació de la sisena hora de l’horari lectiu i del
període de vacances anomenat setmana blanca.
— Incorporació del SEP (Servei Escolar Personalitzat)
en tots els nivells, consistent en unes sessions setmanals
de reforç, adreçat a l’alumnat amb dificultats
escolars no significatives, i que alguns el consideren
Escola el Sitjar
el substitut de la recent eliminada (i ja anomenada)
sisena hora.
— Implementació de la Carta de Compromís Educatiu,
amb la qual es pretèn una actuació educativa coordinada
i coherent, acordada entre els àmbits familiar i
escolar.
— Inici del Projecte Comenius, el qual té per objectius
principals:
–Potenciar la competència comunicativa en anglès.
–Ús de les noves tecnologies per al treball oral i escrit
en anglès.
–Situar-se dins d’un món global, tot apreciant i valorant
la riquesa de les diferències culturals, socials i
geogràfiques d’Europa.
— Minsa disminució del nombre d’alumnes (actualment
uns 254 nens i nenes, disminuint en uns 15 alumnes)
i significativa reducció de la plantilla de docents (de
26’5 en el curs anterior a 22’5 en l’actual), pretenent
aconseguir, si més no, els mateixos resultats acadèmics.
— Inici, per un període de quatre cursos, del nou Equip
Directiu format per: Ramon Martí Montesa (director),
M. Teresa Capell Codony (cap d’estudis) i Carme
Aparicio Tudela (secretària), el qual, juntament amb
tot l’equip docent, us desitgem un molt bon curs
2011–2012, ple de convivència i col·laboració per
a la bona educació de tot l’alumnat que forma part
d’aquesta preciada Comunitat Educativa de la població
de Linyola.
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

Ensenyament
Biblioteca Mercè Vidal Jordana
Fa molts i molts anys en un poble
del Pla d’Urgell, Linyola, hi havia una
escola que es deia El Sitjar.
Com us podeu imaginar, en aquella
escola hi anaven tots els nens i nenes
del poble, ara hi sou vosaltres,
però també hi van venir els vostres
pares i mares, tiets, tietes....
I també amb els anys, l’escola ha
tingut molts i moltes mestres, mestres
que formen part de la nostra
vida, de la vostra, de la dels vostres
pares i mares i que a tots recordem
i estimem.
Un dia, aquella escola de fa tants
anys, es va fer petita i velleta: les
finestres no tancaven, les rajoles es
trencaven, les parets s’esquerdaven...
i després de molts treballs i
entrebancs, que formen part d’una
altra història, van fer una escola
nova. Aquesta que tenim ara! Amb
una biblioteca gran i preciosa, com
mai havia tingut l’Escola El Sitjar.
I tot recordant a tots i totes les mestres
que ha tingut l’escola, la biblio-
Mercè Vidal
M.A. Pastó
teca tindrà el nom d’una mestra, la
MERCÈ VIDAL JORDANA.
Aquest és el nostre reconeixement a
la MERCÈ, mestra d’aquesta escola
durant set anys, mestra d’anglès,
cap d’estudis i una gran i bellíssima
persona. Després d’una ràpida
malaltia, la Mercè ens va deixar, de
forma sobtada i molt (massa) jove.
Ramon Martí inaugurant
23
La MERCÈ, ha estat per a nosaltres
una magnífica mestra, companya i
una persona d’una enorme qualitat
humana, molt competent, exigent
amb ella mateixa i la persona més
respectuosa que hàgim conegut
mai.
És per tot això i tot recordant el teu
somriure sempre sincer i obert, que
inaugurem la biblioteca “MERCÈ
VIDAL JORDANA” mestra.
Només si ets exigent amb tu
mateix i respectuós amb els altres
seràs veritablement lliure.
Miquel Martí i Pol

24
barret picat OCTUBRE 2011
Vistes de Linyola
Benvolguts linyolencs i linyolenques;
Com ja haureu pogut llegir en algun
mitjà de comunicació, enguany
la Federació Sardanista de les
Comarques de Lleida, ha elegit
Linyola per organitzar la 17ª Nit
de la Sardana, juntament amb
l’Ajuntament.
L’acte festiu tindrà lloc el proper 19
de novembre a partir de les 20’00h
del vespre i es desenvoluparà en dos
llocs diferents:
-El primer acte tindrà lloc a l’església
on s’entregaran els trofeus a les
colles participants en el Campionat
de Colles de la Terra ferma. També
Nit de la Sardana
Annabel Caba
hi haurà un concert a càrrec de la
cobla Jovenívola d’Agramunt, a
més d’altres actuacions musicals i
poètiques de les quals s’informarà
més endavant.
-El segon acte es desenvoluparà al
pavelló poliesportiu on es farà un
sopar de germanor i s’entregaran els
“Premis Rotllana”. Aquests són uns
trofeus que es donen a persones i/o
entitats que treballen per la sardana.
A continuació hi haurà una ballada
de sardanes.
Pel que fa al sopar s’haurà de treure
el tiquet previ pagament, el preu
encara està per determinar.
Coneixes el teu poble?
Si esteu interessats us podeu posar
en contacte amb l’Annabel Caba al
número, 636350918 o bé a l’adreça de
correu electrònic, acaba2@xtec.cat.
A la vegada, els organitzadors agrairien
als antics membres de colles
sardanistes de Linyola que guardin
trofeus o vestits, si els poguessin
lliurar a fi de ser exposats durant
la festa. Després se’ls retornaran
se’ns falta.
Gràcies!
La festa és oberta a tothom que hi
vulgui assistir.
Com més gent serem farem la
rotllana més gran.
Laura Mas Darbra fou de nou l´única encertant a l’ anterior Coneixes el teu poble i la seva resposta és clara:
“La finestra: al començament del carrer Cristòfol Colom, la placa de pedra al costat dret de la floristeria ram
de lli i el balcó al carrer Hospital.
Saps on es troben els llocs que et mostrem?
Si saps respostes: barretpicat@yahoo.com
C.Arenas

Ja fa uns mesos que vaig deixar
d’escriure al Barret Picat perquè
començava una nova etapa a la
meva vida, i no creia que tingués
temps de res... i tenia raó. Amb el
Pau aquí, totes aquelles hores que
tenia per a mi han desaparegut. Ja
m’ho deien els amics que tenen fills
de fa dies. “No tens temps per a res,
i el que tens el dediques a ells”. I
jo els deia: “Doncs organitzeu-vos,
que el dia té 24 hores!!” I tenien raó.
El temps desapareix. Suposo que
l’Einstein ho explicaria millor, però el
temps desapareix davant teu i no te
n’adones. Ara són les set del matí,
i se m’acut: calla, si m’hi poso ara
mentre dorm... i quan vull escriure
l’article del BP ja són quarts de dotze
de la nit i passo, que vull dormir. Així
l’últim any, i especialment els últims
3 mesos, quan m’havia proposat de
tornar a escriure...
Passen els dies. Rebo un correu
de l’Esteve que diu “Què Quim?”,
i jo que no tinc temps, i me’l trobo
pel carrer i el mateix... “i que tots
han estat igual, i que tots hem sigut
pares” (mira, com els meus amics,
penso), i que ningú té temps... Carai
Vistes de Linyola
El meu temps ara
és el temps del Pau
Quim Balaguer
amb el temps. Bé el cas és que, com
diem sempre, el temps es busca i
apareix. Així que buscant, buscant,
trobo estonetes per anar escrivint. I
enlloc d’escriure l’article en un parell
de dies, ara hi estaré un parell de
setmanes. Em sembla que també ho
deia l’Einstein, això que el temps es
pot estirar, que depèn de la velocitat.
Ja ho provo d’escriure ràpid, però
no hi ha manera. Ai, ara, com deia
aquell, m’estic fotent en un jardí...
el jardí de la teoria de la relativitat,
que ja és un bon jardí... Calla, torno
a l’ara i aquí.
Que ara, que vaig aprenent a organitzar-me
el temps per escriure, alhora
vaig podent reflexionar sobre tota
aquesta experiència meravellosa
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
25
que ha estat la coneixença del Pau.
Una experiència única. Què dir, a tots
i totes els que sou pares i mares...
què us he de dir!
Aviat farà 11 mesos que el vam conèixer,
i ja gairebé no ens en recordem
de com era la vida abans. Ara seriosament,
tot el temps que abans era
meu (i nostre) ara és per al Pau. I si
no ho és físicament, ho és de pensament.
Suposo que també a poc a poc
anirem trobant estones per recuperar
aquelles aficions personals que s’han
anat oblidant (com ara escriure al
BP), i les sabrem compaginar. Que
consti que ja ho anem fent.
Mira, ara he recordat aquest quadre
del Dalí que m’encanta: “la persistència
de la memòria”. La meva interpretació
del quadre, és que malgrat
el temps es fon (que bona la idea
dels rellotges tous!!), la memòria
dels fets persisteix, encara que sigui
en somnis. Apa aquí teniu l’apunt
cultural. Només es tracta de recordar
què era el que ens agradava fer
abans, i tornar-ho a fer, i també per
què no, pensar com ho podem fer
tots tres junts!
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

26
barret picat OCTUBRE 2011
Vistes de Linyola
Des de fa més de 50 anys a cal
Moliner es fan el vi ells mateixos. En
Josep Maria Farré, àlias el Moliner,
s’embotella el vi tal i com li va ensenyar
la seva mare (amb la tècnica de
cal Segalà) i un tiet de la Paquita, el
Ton de cal Mas. El Josep Maria assegura
que seguint els consells de
la seva mare i del seu tiet no se li ha
fet malbé mai.
I quin és aquest procés? Doncs
primer van a buscar verema des de
fa uns anys a Sant Martí de Maldà.
Aquest any han comprat 1.800 kg de
raïm Macabeu i l’han portat amb una
carrosa fins a la masia de cal Moliner.
Allí, el raïm es posa a una màquina
DO cal Moliner
Montse Giné
que es diu “contínua” on per una
banda surt el most i
per l’altra la barrusca
(una mena de pasta de
la pell i pinyols). El most
és conduït a les bótes de
fusta i el Moliner explica
que no s’han d’emplenar
del tot, per donar-los una
mica de base perquè quan
el most bull puja necessita espai
per bullir. Després aquest most es
deixa reposar a les bótes durant
40 dies i el vi està fet i es pot beure,
però encara no té el paladar bo. Llavors
es tranvasa a una altra bóta per
treure la morca i es manté allí fins a
lluna plena dels volts de Nadal o de
lluna minvant a lluna nova.
El Moliner explica que el vi que fa ell és
autèntic tal i com el fa la naturalesa,
que no hi ha química. L’únic
que fa és afegir-hi una mica
de sofre per desinfectar i
ajudar que el vi no es piqui.
En total, d’aquests 1.800 kg
de verema en sortiran uns 380
litres de vi i uns 40 de mistela
per al consum propi. El vi que en
sortirà tindrà una graduació de 13º
i els graus varien en funció de la
dolçor del raïm: com més dolç és
el raïm més graduació.
Pel que fa a la continuació el Moliner
diu que no n’hi haurà ja que els seus
fills no en són bebedors i que amb
ell s’acabarà.

Caminadors
Premiats
III CURSA DEL CARGOL
Avituallament
Caminadors
Caminadors
Premiats Premiats
Avituallament
Caminadors
Fotos: C. Arenas

Llar d’infants
P3 A (Francesc Font i Pepita Fabregat)
Inici del
curs a
l’escola
El Sitjar
P4 B (Norma Pons) P5 (Magda Vilamajó)
2n B (Neus Satorra) 3r A (Cinto Font i Imma Mateu)
4t B (Àngels Tolosa) 5è A (Àngels Pastó)
Reportatge: C. Arenas

Professors
P3 B (Isabel Morera) P4 A (Bibiana Sans)
1r (Raquel Castaño) 2n A (Antonieta Coll i Atma Martí)
3r B (Esther Àlvarez i Aroha Calvís) 4t A (David González)
5è B (Carme Aparicio i Teresa Capell) 6è A (Benvinguda Galceran)

XVIII APLEC DE LA BICICLETA
Fotos: E. Llauet, M. Rodés i M. Mata

C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
Jordi Querol 629 767 654
Xavier Altisent 650 051 751
KEXAL ALUMNIS SL
Carrer Tarragona, Nau 6
Pol. Ind. “El Colomer”
25241 Golmés - Mollerussa
E-mail: kexal@hotmail.es
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
www.clublinyolagym.com
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
barret picat OCTUBRE 2011 31

32
barret picat OCTUBRE 2011
Història
Noves informacions sobre
els bombardejos aeris de
Linyola l’any 1938 (II)
A l’anterior número es va tractar
sobre els detalls del bombardeig
del dia 23 de maig, al segon dia de
l’ofensiva de l’Exèrcit Popular sobre
el Cap de Pont de Balaguer.
En la present ocasió exposarem els
detalls inèdits de la jornada del 29
de maig de 1938, en que la vila de
Linyola fou novament bombardejada.
Si en el primer les bombes van
caure a la part N. de la població, en
el segon ho van fer a la part sud.
El dia abans, el Comando Aviazione
Legionaria, va emetre l’ordre
d’operacions nº 395 per a realitzar al
dia següent. Tots els serveis serien
sobre terres lleidatanes.
Al 21 Stormo B.T.:
— Bombardejar les posicions enemigues
al N. de Sort.
Al 111 Stormo B.V.:
— Bombardejar les posicions enemigues
a la carretera Bellcaire-
Balaguer i les cotes 368-378 a 2
km a l’Oest de Bellmunt.
— Bombardejar les concentracions
enemigues a Linyola, Penelles i
Montgai.
Al 3 Stormo de Caça:
— Servei de vigilància i protecció a
la zona de Balaguer.
— Servei de vigilància i protecció
damunt del front Sort-Tremp-
Balaguer.
Josep Pla Blanch
Bombardeig del 23 de maig de 1938

Ampliació foto 29 de maig 1938. Dins del requadre es poden veure els impactes del bombardeig
del 23 de maig de 1938.
Història
33
Gairebé com al dia 23, el 111 Stormo
va disposar a la seva ordre particular
d’operacions núm. 243 –corresponent
al servei sobre Linyola, Penelles
i Montgai–, que aquest el farien
15 avions S.79 de les esquadretes
280,289, 281 i 285, sota el comandament
del coronel Aleardo Mari.
També al igual que dies abans, els
avions, en arribar a la zona d’operacions
es dividirien en tres formacions
de 5 aparells dirigint-se cadascuna
al seu objectiu llençant les bombes
simultàniament a la mateixa hora des
d’una alçada de 5.500 mts.
En aquesta ocasió la sortida de
Saragossa es va fer a les 10,40 h
i el bombardeig a les 11,45 h des
de 5.000 mts. Sobre cada objectiu
es van llençar 60 bombes de 50 kg
totalitzant 3.000 kg (12 bombes per
avió). Segons l’informe del servei
anoten les incidències d’haver estat
objecte d’una “violenta reazione
contraerea sulla zona dell’obiettivo”
i de l’intent de persecució per part
de tres caces enemics. Alguns dels
aparells que van fer aquest servei,
abans havien pres part també, –a
les 9 del matí–, al bombardeig sobre
les posicions properes a la carretera
Bellcaire-Balaguer i cotes a l’Oest
de Bellmunt. També els antiaeris
havien tingut una intensa actuació
i dos avions van retornar a la base
amb impactes de metralla, un d’ells
el 28-11 del coronel Aleardo Mari,
i el 28-27. Això no va impedir que
ambdós aparells, 40 minuts després,
ja tornessin a sortir per fer el serveis
sobre Linyola i Penelles.
Com es por veure a la foto, les
bombes van caure a la zona Sud
de Linyola, bastant a prop de les
cases. Al dors hi consta la data del
29-05-1938, hora 11,40 i alçada
4.500 metres.

34
Ordre d’operacions Ordre d’operacions
Informe d’operacions Informe d’operacions
barret picat OCTUBRE 2011
Història

Bombardeig de Linyola del 29 de maig 1938
Això evidencia que la foto cedida pel
Centre d’Història Contemporània de
Catalunya, i publicada l’any 2006
als números 155 i 158 de BARRET
PICAT, i que també figura al Memorial
situat davant de l’Ajuntament, com
a pertanyent al 29-5-1938, aquesta
data és equivocada, ja que, en realitat,
correspon al dia 23.
Una prova irrefutable és que, si hom
examina amb deteniment ambdues
Història
35
fotos, podrà comprovar que, a la del
dia 29, són ben visibles, en camps
de conreu, alguns dels impactes
del bombardeig anterior, o sigui el
del dia 23.

36
barret picat OCTUBRE 2011
Història
Robert Porta Roigé (1981) és un jove
linyolenc que com arxiver del Monestir
de les Avellanes, en els darrers
anys està sortint en els mitjans de
comunicació, pel que hem volgut
entrevistar-lo.
És mig matí, quan arribem -la Carme
i jo- a l’impressionant edifici del
Monestir. A recepció, preguntem
pel Robert. Després d’una breu
espera, ens rep i ens acompanya
a l’arxiu. A partir d’aquest moment
iniciarem una conversa mentre visitarem
l’arxiu, la biblioteca, l’església,
el claustre, farem una parada per
dinar a l’hostaleria -recomanable- i
per acabar la visita, ens mostrarà
l’Arxiu Gavin. D’aquestes hores de
plàcida conversa, això sí, sempre en
moviment, el que tenia de ser una
entrevista express, passa a ser una
entrevista amb tots els ets i uts, on
també s’hi veu reflectida la història
del Monestir.
–On vas néixer i anys que tens?
–Vaig néixer a Linyola el 14 de febrer
de 1981, per tant ara tinc 30 anys.
–On vas estudiar?
–Vaig estudiar EGB al col·legi públic
“El Sitjar” de Linyola, després vaig
fer BUP i COU a l’Institut “Terres de
Ponent” de Mollerussa.
–Que estudies a la universitat?
Motius?
–Els estudis universitaris els començo
a la Universitat de Lleida (UdL)
cursant la llicenciatura en Història.
Un cop finalitzada els continuo amb
la llicenciatura en Documentació a la
Universitat de Barcelona (UB) i finalment
amb el postgrau d’Arxivística.
Entrevista a
Robert Porta Roigé
Esteve Mestre Roigé
Robert Porta al claustre
Sempre havia tingut un especial interès
per la història, de fet quan anava
a l’Institut ja tenia molt clar que, si
acabava accedint a la Universitat,
volia fer la llicenciatura en Història.
Després, quan estava a punt de
finalitzar la carrera, vaig tenir l’oportunitat
de seguir estudiant, en aquest
cas a la facultat de Biblioteconomia
i Documentació de la UB.
–Com et vas determinar per l’arxivística
i documentació?
–Quan estava finalitzant els estudis
a la UdL em vaig plantejar dues
opcions: avançar cap al doctorat en
Història o bé iniciar uns nous estudis
compatibles amb els d’Història.
L’arxivística era un camp que m’interessava,
i de fet ja havia treballat
fent pràctiques a l’Arxiu Municipal de
Lleida. Però finalment vaig optar per
la Biblioteconomia i la Documentació
perquè m’oferia més possibilitats
de treball, i al cap i a la fi tots són
disciplines pertanyents a l’àmbit de
les ciències documentals. Uns anys
després vaig cursar el postgrau en
arxivística.
–Des de quan treballes com arxiver
al monestir de les Avellanes?
–Quan vaig marxar a estudiar a
Barcelona per a realitzar la segona
carrera, tenia la intenció de combinar
els estudis amb algun tipus de feina,
així que a partir del segon any vaig
començar a treballar a temps parcial
al servei de documentació i arxiu de
l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i
més endavant amb una beca a la
Biblioteca de Relacions Laborals
de la UB. Finalment l’últim any de
carrera em van proposar de tornar
a l’IEC, aquest cop amb contracte a
jornada completa.
Un cop finalitzada la carrera, i tot i
tenir la feina de l’IEC, em va sortir
la possibilitat de tornar cap a casa
i treballar a l’arxiu i biblioteca del
Monestir de les Avellanes, on treballo
des de fa cinc anys.

Robert Porta amb arxivers de Lleida
–Ens podries explicar breument la
història del monestir?
–Ui!, com podem resumir gairebé
850 anys d’història en poques paraules?
El monestir de Santa Maria de
Bellpuig de les Avellanes fou creat el
1166 de la mà dels comtes d’Urgell
Ermengol VII i la seva muller Dolça
de Foix. L’ordre que el va fundar i
habitar fins a la desamortització de
1835, fou la dels canonges regulars
premonstratesos. L’època de major
esplendor de Bellpuig va ser l’edat
mitjana. De fet aquest fou un dels
monestirs més importants de les
terres de Ponent i el més important
Robert Porta a l’arxiu
de la seva orde en tota la Corona catalanoaragonesa.
Com a curiositats
us diré que Bellcaire d’Urgell fou de
la seva propietat i que a Fondarella hi
tingueren el Priorat de Sant Nicolau.
Segurament l’element més conegut
del monestir són els sepulcres dels
comtes d’Urgell. A inicis del segle
XIV el comte Ermengol X va promoure
la transformació de l’abadia per
convertir-la en el seu panteó dinàstic.
La mort prematura del comte, sense
descendència, provocà la interrupció
del projecte i l’inici de la decadència
de Bellpuig. De totes formes si
veniu al monestir els sepulcres ja
Història
37
no els hi veureu, ja que l’any 1906
van ser venuts pel llavors propietari
del monestir, Agustí Santesmasses.
A dia d’avui es troben al museu The
Cloisters de Nova York.
Cal destacar que al segle XVIII el
monestir de les Avellanes va viure
una segona etapa d’esplendor en
la que hi ressalta l’Escola Històrica
de les Avellanes formada pels
abats Finestres, Caresmar, Pasqual
i Martí, els quals amb la seva obra
contribuïren a posar les bases de
la historiografia moderna catalana.
Com a curiositats, sabem que van
Robert Porta i E. Mestre
ser els creadors del primer museu
de Lleida i un d’ells és considerat el
primer arqueòleg de Catalunya.
Els premonstratesos foren expulsats
l’any 1835 i després d’anys d’abandó
i d’espoli el monestir fou adquirit
pels Germans Maristes, orde que
encara l’habita avui en dia.
Més informació:
http://www.monestirdelesavellanes.com/
index.php/ca/qui-som/historiamonestir
Petit vídeo de la història del Monestir
http://www.youtube.com/
user/monestirdeavellanes#p/u/14/
FZCAIJkyYXw

38
Robert Porta
barret picat OCTUBRE 2011
Història
Quina ha estat la influència del Monestir
en la societat que l’ha envoltat
en diferents àmbits com poden ser:
territori, poder, espiritualitat pensament
i art.
Molt breuement el que destacaria en
cada apartat, seria:
Territori: el monestir de Santa Maria
de Bellpuig de les Avellanes es
troba a la comarca de la Noguera,
en el marc d’un conjunt territorial
i paisatgístic anomenat els Aspres
del Montsec. Un territori amb arrels
prehistòriques, presidit pel Montsec,
i porta d’entrada al Prepirineu.
Poder: des de la seva fundació, l’any
1166, el monestir de les Avellanes
ha estat centre d’influència i referent
per als pobles del seu entorn. Així
mateix, fou centre de poder de la
zona en l’època medieval, ja que els
comtes d’Urgell el prengueren com
la seva casa espiritual, el patrocinaren
i el convertiren en el seu panteó
dinàstic, per això les despulles
d’aquests descansen encara avui
al monestir.
Espiritualitat: l’orde monàstica que
fundà i habità el monestir fou la dels
canonges premonstratesos. Aquests
hi visqueren al llarg de 650 anys. Els
premonstratesos deixaren la seva
petja en un monestir que aixecaren
tot cercant-hi soledat, austeritat i
recolliment, esdevenint el monestir
premonstratès més important de
Catalunya. Des de 1910 són els
germans maristes els encarregats de
continuar amb la missió espiritual i
religiosa del monestir.
Pensament: el monestir de les
Avellanes fou centre irradiador de
cultura i pensament. Destacant-hi
l’Escola Històrica de les Avellanes,
que al segle XVIII es convertí en un
focus important de coneixement,
que contribuí a posar les bases de
la historiografia moderna catalana.
El monestir de les Avellanes tingué
també una de les millors biblioteques
i arxiu de l’època, avui desaparareguda
o dispersada.
Art: el monestir de les Avellanes es
dotà de construccions monacals
d’alt valor artístic. Ens han arribat als
nostres dies el claustre romànic, del
segle XII, essent la part més antiga
del monestir, seguida de la sala capitular,
del segle XIII, i que ja conté
elements de transició al gòtic. L’església
gòtica és l’element més destacable
de la reforma que havia de
viure el monestir al segle XIV. Dintre
d’aquesta hi ha el panteó dels comtes
d’Urgell format, fins el 1906, per
uns sepulcres de gran valor artístic,
dintre de l’escultura gòtica catalana,
i que avui es troben al Metropolitan
Museum of Art de Nova York.
–A l’arxiu del monestir, quin tipus
de documentació s’hi troba? Quins
són els seus documents més antics?
Es poden consultar?
–L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de
les Avellanes (AMBA) actualment
conserva tres fons documentals
diferenciats. El gruix més important
està format per l’arxiu històric dels
Germans Maristes de Catalunya. De
fet el Servei d’Arxiu i Biblioteca treballa
principalment en la gestió de la
documentació d’aquesta institució.
L’arxiu també conserva una petita
part del que fou l’arxiu dels canonges
regulars premonstratesos. En aquest
fons s’hi conserva el document més
antic de l’arxiu, que és un pergamí
del segle XIV, tot i que l’antic arxiu
conservava documents del segle
XI. La història ha fet que l’AMBA no
hagi arribat als nostres dies tal com
era antigament, ja que molts dels
seus documents es troben en mans
de particulars o dispersos en altres
arxius. L’altre fons que conservem
és el de la Postuladora Marista, un
òrgan de l’Institut General Marista.
La documentació corresponent a la
Península Ibèrica va ser cedida per
l’Arxiu General de Roma a l’Arxiu del
Monestir l’any 2006.
Som un servei obert al públic i per
tant els documents es poden consultar,
sempre hi quan estiguin en
bon estat de conservació i no siguin
d’accés restringit, ja sigui per motius
de protecció de dades personals o
bé per vigència legal del contingut
del document. L’AMBA sol rebre
entre 250 i 300 consultes l’any.
–Arxiu Gavin...
–L’Arxiu Gavín és un arxiu totalment
diferent. De fet va seu un dels primers
reptes que vam haver d’afrontar en
arribar al monestir de les Avellanes.
A finals de 2008 van ser inaugurades
les instal·lacions d’aquest arxiu.

L’Arxiu Gavín és considerat per la
UNESCO un dels arxius particulars
més importants d’Europa, i reuneix
la documentació creada o recollida
per Josep Maria Gavín. Entre altres
coses hi destaca el fons fotogràfic
d’esglésies de Catalunya, Andorra,
Catalunya del Nord i la Franja de
Ponent. També reuneix la segona
col·lecció de goigs més important de
Catalunya. En conjunt podem dir que
l’Arxiu Gavín conté documentació
relacionada amb la cultura popular
i religiosa de Catalunya. Actualment
continuem treballant en el trasllat
de documentació des de l’antiga
seu, començant a aplicar projectes
de tractament documental i atenent
les consultes i visites que rebem a
l’arxiu.
–Ens consta que fas un treball
incommensurable... com arxiver
i activista cultural (des de fer la
pàgina web del Monestir a organitzar
Jornades Internacionals
d’història), però quin és el teu dia
a dia a l’arxiu?
–El meu dia a dia a l’arxiu ha esdevingut
cada cop més imprevisible.
Les tasques principals de la meva
feina són la gestió dels arxius i la
biblioteca, amb tasques com l’ingrés
de documentació, tractament
documental, catalogació de llibres
i revistes, atenció de consultes, etc.
Però també em pertoca planificar
projectes específics, i coordinar les
Treballant a l’arxiu
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
tasques del servei d’arxiu i biblioteca
que els maristes tenen al monestir
de les Avellanes.
El fet que els arxius representin la
vessant cultural del monestir de les
Avellanes ens obliga a desenvolupar
altres tasques molt diverses, com ara
la realització de visites guiades als arxius
o al monestir. També gestionem
els mitjans de comunicació digitals
com el portal web, el bloc, i la resta
de xarxes socials. I des de fa un any
col·laborem també amb l’Associació
d’Amics del Monestir en la realització
d’activitats, la més important és l’organització
de les Jornades d’Història,
però també en realitzarem d’altres
com la publicació de llibres, o enguany
el projecte de recuperació de
les campanes al monestir.
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
Història
39
–En quins projectes treballes actualment?
–De projectes en tenim molts
d’oberts, potser en el que més estem
treballant ara és en la finalització
del projecte web, també en l’edició
en català del llibre del centenari que
ha d’estar abans d’acabar l’any, en
la planificació de les III Jornades
d’Història per al proper mes de
juliol, també estem en la recta final
del projecte de recuperació de les
campanes, que ha de finalitzar el
proper dia dos de gener.
Pel que fa a tasques més arxivístiques,
a l’Arxiu Gavín estem seguint
amb el procés de trasllat de la documentació
des de l’antiga seu a
Valldoreix, estem fent proves amb un
programa informàtic per catalogar i
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

40
barret picat OCTUBRE 2011
Història
Conferència al Centre Lleidata de BCN
fer més accessible el fons d’articles
de premsa, etc. I pel que fa a l’Arxiu
del Monestir acabem de finalitzar el
trasllat de la documentació històrica
del col·legi Montserrat de Lleida,
estem començant a aplicar el pro-
jecte de digitalització i catalogació
del fons de la Postuladora Marista,
gestionant la possible donació a
l’arxiu del fons documental d’una
entitat vinculada a l’Institut Marista,
etc. De cara en fora també formem
part del Grup d’Arxivers de Lleida,
l’Associació d’Arxivers de Catalunya,
i esperem sumar-nos properament
a les trobades d’arxius eclesiàstics i
religiosos dels Països Catalans.
–Finalment, que és Linyola per tu?
–Linyola és el meu poble, és d’on
són la major part dels meus i per tant
Linyola són les meves arrels.
L’entrevista s’acaba i el Robert
Porta ens acomiada davant de la
Font del Monestir i veig com marxa
ràpidament cap a l’arxiu des d’on
a part d’arxivar, prepara diferents
activitats. Estic convençut que
en el futur no solament seguirem
veient al Robert en els mitjans de
comunicació, sinó que aquests en
parlaran d’ell. No donarà notícies,
serà notícia. Al temps.
Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

Fotos: Ramon Tarrgó, Joan Gómez, Quinta 66 i M. Giné
Futbol sala
Equip veterans
Visita Josep Guardiola
Sopar carrer Cervantes
FS LINYOLA
Carlos Porta, Gerard Coll Duart, Jordi Axel Trepat Fontanet,
Francesc Fabregat García, Xavier Vendrell, Marc Poblet, Lara
Vallès Rosell, Javi Bautista, Xavi Alís i Joel Tribó Prat.
Camí de Sant Jaume
Foto Joan Gómez Foto Joan Gómez
Visita Josep Guardiola
Quinta del 66

Fotos CAU
Inauguració biblioteca
Excursió al Puigmal
Fotos E. Llauet

Opinió
De l’inconformisme a la insatisfacció
No sé si també us passa a vosaltres
que teniu la sensació que estem tot
el dia llegint i consultant informació,
però al final de la jornada només
n’emmagatzemem en la nostra memòria
una petita part. Podem llegir
milers de paraules, des de diaris
electrònics fins a notificacions del
facebook o entrades a blogs, però
passem tan ràpidament d’un tema a
l’altre que en menys de cinc minuts
ja ens hem oblidat del que hem llegit.
Senzillament, sabem que si ho volem
tornar a rellegir, ho podrem trobar
sense problema amb un parell de
clics, i per tant no cal memoritzar-ho.
Per això, quan trobes un text que et
capta l’atenció i que al cap d’unes
hores encara hi estàs donant voltes,
val la pena prestar-li atenció. Fa uns
dies vaig llegir una entrada a un
blog d’internet que va tenir aquest
efecte en mi. Es diu “La infelicidad
del maximizador”, i està escrit per
Pere Estupinyà. L’autor va guanyar
una beca que el va permetre anar a
Harvard a estudiar periodisme científic
i recentment ha publicat un llibre
“El ladrón de cerebros”, on explica
les seves vivències als Estats Units
i on vol compartir amb els lectors el
coneixement científic de persones
que ell considera brillants en el seus
camps.
Bé, sense enrotllar-nos més, us explicaré
de què va el text i perquè em
va deixar tant sorpresa: Estupinyà
separa el col·lectiu humà en dos
tipus de persones: els satisfiers i
els maximizers. A base d’exemples
permanent hi ha un pas
Judit Pedrós i Caba
molt entenedors, ens intenta explicar
quines són les característiques dels
dos tipus: a grans trets, els satisfiers
són les persones que, quan han de
prendre una decisió, una vegada
troben una opció que els convenç
l’escullen i es queden “satisfets” amb
ella. D’altra banda, els maximizers
són les persones que, tot i haver
trobat una solució que els satisfà,
continuen buscant-ne una de millor.
A simple vista, tothom conclouria
que el grup triomfador, el bo, seria el
segon. Ningú vol ser considerat un
satisfier, no volem que la gent pensi
que ens conformem amb qualsevol
cosa. Ara bé, i aquest és el punt de
vista que em va fer semblar l’article
francament interessant, Estupinyà
considera que ser un maximizer
ens pot portar a ser uns infeliços.
M’explico.
Imagineu-vos que teniu dos postres
per prendre després de sopar: un
iogurt natural o pinya. El que seria
normal és que us preguntéssiu, què
és el que més de gust us ve i escollíssiu
en funció de la resposta. Doncs
bé, per seguir amb la comparació,
un maximizer extrem seria aquella
persona que, abans de decidir-se,
es començaria a fer preguntes. Em
prenc el iogurt? I si després em dóna
acidesa? I si no em senta bé? Segur
que seria millor menjar fruita… Ostres,
però i si la pinya m’escalda el
paladar? I si no és bona per què estem
fora de temporada i l’he de tirar?
I així successivament. El que acaba
passant és que, sigui quina sigui la
43
decisió final, no es gaudirà perquè
sempre quedarà el dubte de si l’altra
era millor. Ara apliqueu-ho a d’altres
àmbits: el professional, el sentimental,
el familiar… i veureu on radica el
problema.
M’he adonat després d’haver llegit
aquest text que de l’inconformisme
que ens porta a aconseguir grans
èxits a la insatisfacció permanent
que ens fa uns infeliços hi ha un
pas. Tothom té clar que no vol ser un
satisfier perquè a la vida hem de pensar-nos
bé les decisions que prenem
i veure com ens afectaran el futur que
tenim pensat, però tampoc ningú
hauria de voler ser un maximizer pur
perquè llavors, prenguis la decisió
que prenguis, mai estaràs content.
Podeu trobar el text complet aquí:
http://alturl.com/bg39j

44
barret picat OCTUBRE 2011
Opinió
Desembre de 2010. Concentració
espontània, a la Plaça del Vi, davant
l’Ajuntament de Girona contra l’enèsima
sentència judicial que qüestiona
el model d’immersió lingüística.
Com a representant a la Junta de
Personal Docent, em demanen que
m’adreci al mig miler de persones
que m’envolten. No faig un discurs
polític, sinó personal. Començo
amb el recompte dels anys, mesos
i dies que fa que faig classe, des de
l’aleshores, parvulari, fins a la universitat.
Unes xifres que aconsegueixen
marejar-me. Tracto de transmetre
la idea que en tot aquest fotiment
de cursos, les coses, gràcies a la
immersió, havien anat més o menys
bé, amb llums i ombres, com tot en
l’existència. L’alternativa hauria estat
un país a la UVI. Després confesso
una qüestió personal. No sense un
sentit egocèntric em poso d’exemple
de com ha anat el país des que es va
restaurar l’autonomia fins al present
on, malgrat els ingents esforços
contraris, encara existim.
«Jo sóc un d’aquest deu per cent
de catalans que, com adverteixen
els sociolingüistes, parlen castellà
amb els pares, i català amb els fills».
Llarga pausa. Records personals. Hi
ha algun psicoanalista argentí per
aquí? O, com diria el gran filòsof
portuguès del segle XXI, Jose Mourinho,
per què?
Quan era nen vivia en un entorn
gairebé monolingüe. Eren els anys
setanta, i l’Espanya oficial que es
transmetia per raigs catòdics ignorava
altra realitat que la castiza. Al
meu barri de Barcelona, a l’escola,
al cine, a la lletra impresa, el castellà
era llengua única, que només admetia
els matisos del portorriqueny del
doblatge d’alguns dibuixos animats.
No és que no sentís mai català. De fet
el meu veí Màrius Serra el parlava a
Catalanitat
Xavier Díez
casa (i el meu pare el parlava també
amb els seus), com també feien els
Burgès del segon, els Lladós dels
baixos, o el meu amic Jordi Gatell i la
seva família al lloc on passàvem estiu
o vacances, o en Miquel Joampere,
amb qui fa més de trenta-cinc anys
que ens fem confidències. Tanmateix,
aquell era un món de privacitat.
I des del meu món monolingüe hispànic,
haver intentat adreçar-me en
aquell llenguatge hagués estat com
irrompre en la seva intimitat familiar.
De fet, potser el veia com una qüestió
molt personal, un codi particular
que es modificava en el moment que
traspassaven el llindar de casa.
Devia ser cap a finals del 76 quan
a l’escola es van oferir les primeres
classes voluntàries de català. En
hores extraescolars, un o dos cops
per setmana, de cinc a sis. Eren
anys d’efervescència antifranquista,
i a poc a poc el mur de silenci que
hi havia a totes les cases que havíem
perdut la guerra civil, s’anava
esquerdant. Principis com llibertat,
democràcia, estatut, autodeterminació
van aconseguir picar la meva
curiositat. En canvi, les classes voluntàries
em van durar poc. Si hom té
onze anys, entre perseguir una pilota
al carrer i conèixer les parts del cos
en català no hi ha color. I les noies
que ens venien a explicar el pretèrit
perfet perifràstic hi posaven tanta voluntat
com els mancava experiència.
Corria el 1978, quan feia vuitè de
l’aleshores EGB quan el català passà
a ser assignatura obligatòria. Els
meus gens llibertaris i el concepte
obligatorietat no feien una combinació
massa compatible, de manera
que recordo aquell període breu com
en què vaig promulgar la meva llei del
mínim esforç. Molt mínim. No ho rebutjava.
Fins a cert punt em resultava
interessant, això de veure accents en
direccions contràries o dièresis a la i.
Malgrat això, em continuava semblant
un codi aliè a la meva realitat. Tanmateix
en aquell període efervescent
d’una Transició poc pacífica, amb una
por omnipresent i indefinida i el meu
període biològic d’intensa construcció
de la identitat, les coses, sense
saber ben què, quan, com ni perquè,
van anar canviant.
Certament, la meva catalanització
lingüística es concentrà entre els
catorze i setze anys. És a dir, abans
d’aquesta edat no recordo haver
mantingut mai més de quatre frases
seguides en català, i als disset, calculo
que, fora de casa, el 70% de les
meves converses eren en aquesta
llengua. Com arribar fins aquí? No,
no es va produir cap caiguda del
cavall de camí de Damasc. No vaig
entrar en cap grup militant, radical o
moderat. Cap catalanoparlant em va
robar el cor (això ho reservava per a
les noies francòfones que coneixia
els estius). Tampoc fou per generació
espontània. Senyor psicoanalista
argentí, suposo que tot tenia a veure
amb la construcció de la identitat
esmentada. De fet, ja he parlat que
vaig perdre una guerra vint-i-sis anys
abans de néixer. Que vivia en un
país oficial la relació amb la realitat
del qual era pura coincidència. Que
el meu esperit llibertari, és a dir,
d’amant de la llibertat per damunt
de totes les coses, em resultava incompatible
amb l’esperit imperial de
la identitat hispànica que, finalment
sobrevisqué a la Transició i acabà
esdevenint l’Espanya actual. Que ni
m’agradaven els toros, ni suportava
la “canción española”, ni admetia
aquella manera de ser totalitària i
pagada de si mateixa amb què es
presentava en societat la hispanitat.
Anem a pams. Als quinze anys tenia
molt clar que tota opressió personal

era injusta per naturalesa. Que no
podia tolerar que el fort abusés del
feble. Que no suporto la prepotència
o la hipocresia. I que davant tota
injustícia, plegar-se de braços ens fa
còmplices. És evident que la relació
entre l’antic imperi hispànic i una Catalunya
imperfecta i contradictòria,
tot i que amb dret a existir, no hi ha
color. No, no he renegat de la meva
part espanyola, com tampoc no m’he
esborrat del catolicisme (malgrat que
n’hi ha per estar emprenyat). Sóc
conscient que mantinc una identitat
espanyola crítica i inconformista, no
massa diferent de la que podia tenir
un Vázquez Montalbán o un Serrat
capaç d’exiliar-se perquè aquesta
Espanya totalitària, la que ha acaparat
la immensa majoria d’espanyols,
li negava cantar en català al festival
d’Eurovisión. És a dir, una espanyolitat
en vies d’extinció. Potser per això
em sento molt bé entre argentins.
Parlem la mateixa llengua i no ens
agrada donar explicacions sobre qui
som o on anem.
A la fi, el descobriment. La idea
que la nostra llengua, la nostra
catalanitat, no era un codi tancat o
familiar, no es tractava d’un espai
clos, sinó una nova dimensió. El
descobriment de Catalunya, amb
la seva història, cultura, llengua fou
com topar amb Amèrica. Nous horitzons.
Una oportunitat de conèixer
un món ocult. Certament, mentre
llegia Maragall, Martí i Pol o Ausiàs
March, sentia com creixia una gran
excitació. Entrar en la dimensió
catalana obria portes on trobaves
habitacions insospitades. Em costa
entendre aquells qui defensen el dret
a no aprendre català. Em recorda als
fanàtics religiosos que es neguen a
acceptar la ciència, perquè això va
contra les seves creences. Això és,
el món hispànic, fonamentat en prejudicis
i creences contra el món de
la raó. L’esperit inquisitorial contra
l’il·lustrat.
Senyor psicoanalista argentí. Carregat
d’anys, vaig conquerir la meva
catalanitat a partir del desig de conèixer.
O com diria la meva col·lega,
la historiadora Dolors Marín, vaig
acabar passant de la llibertat per conèixer
al coneixement de la llibertat.
Com tants altres milers de persones
que hem bastit Catalunya al llarg
d’aquestes darreres dècades, he
exercit el meu dret a reinventar-me.
A formar part, com a un més, d’una
comunitat imperfecta i en continua
transformació. I certament, la llengua
esdevenia aquest codi, afortunadament
amb pocs secrets, per aventurar-me
en noves dimensions.
Certament, la suma de les meves
identitats em permet pensar en
estèreo. Hi ha qui es conforma amb
una visió monodimensional o és orgullosa
de tenir una orella fantàstica,
encara que només una. Hi ha qui
planteja la seva existència en funció
de la destrucció de qui té al voltant.
Certament, no són els meus valors
personals, en què el coneixement és
una obligació moral. Potser per això
vaig acabar assolint un coneixement
prou aprofundit sobre el país i la seva
llengua. Potser per això vaig acabar
de mestre, tot aplicant la immersió
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
Opinió
45
(i fent classes de llengua i literatura
catalana) a criatures on sovint el
català representa un món aliè a
descobrir. Potser per això torturava
els meus alumnes amb la “Cançó a
Mahalta” de Màrius Torres, musicada
per Lluís Llach, i els alliçonava sobre
la impossible història d’amor en un
país on “el braç potent de les fúries
aterra / la ciutat d’ideals que volíem
bastir”. Potser per això he escrit uns
quants centenars (més aviat milers)
de planes en aquesta llengua que és
nostra, dels qui van viure fa anys en
aquest país, dels qui l’habiten, i dels
qui encara han de venir.
La tria de la llengua en el moment
en què un es posa a escriure, més o
menys d’una manera literària, acaba
esdevenint inconscient. Senyor psicoanalista
argentí, és un mateix qui
tria la llengua o la llengua qui la tria a
ell? Més aviat jo sóc dels qui pensen
en la primera opció. Un dels meus
escriptors preferits és Joseph Conrad,
polonès qui inicià la seva carrera
literària en anglès quan tenia prop de
trenta anys. Heu intentat llegir Heart
of Darkness en versió original? És
tan summament minuciós i difícil!
Es nota que el novel·lista esdevenia
exigent amb la seva escriptura, perquè
pretenia fer-se seva una llengua
on descobria Amèrica a cada mot.
Arribats a aquest punt, tornem a la
concentració de suport a la immersió,
davant mig miler de mestres,
pares i nens congregats a la Plaça
del Vi. «Cal mantenir-se fidels al país
dels pares. Tanmateix, cal fer-ho
en major grau al país dels fills». El
passat onze de setembre, en aquest
context on hem de demanar perdó
per parlar la nostra llengua, ho va
dir molt clar el meu antic veí Màrius,
un parell d’anys més gran que jo.
Quan la roba li quedava petita, la
seva mare li passava a la meva, i jo
l’acabava heretant. Com un jersei
que passa entre veïns d’una mateixa
escala, la llengua l’hem de transmetre
amb esperit solidari i col·lectiu.
Català a l’atac!

46
barret picat OCTUBRE 2011
Literari
Un dia, ja fa uns quants anys, em
vaig despertar enamorat. El cor em
bategava ben de pressa i no podia
ni volia pensar en res que no tingués
relació amb la meva estimada.
Vaig fer un bot del llit com si
m’hagués tocat el primer premi de
la loteria de Nadal i, carregat d’una
energia indescriptible, vaig decidir
comunicar els meus sentiments a
la noia.
No puc perdre ni un instant –em vaig
dir– cal que ara mateix s’assabenti
del que sento per ella.
Cal dir que era prou conscient, tot
i l’aldarull i el terrabastall interior
que em suposava aquell intens
enamorament, que la noia em
mirava amb molts bons ulls i que
era més que possible que estigués
esperant que jo fes el primer pas per
“formalitzar” la nostra relació.
Esvalotat i eufòric com estava, vaig
decidir trucar-la per telèfon per
anunciar-li la meva visita immediata.
–Hola, Cristina, sóc jo!
–Ai! Què passa alguna cosa!
–Per què ho preguntes?
–Home, tot just són dos quarts de
vuit del matí... Encara dormia!
–Ostres! Em sap greu! Bé... és que
t’he de dir una cosa molt important,
però... ara penso que t’ho he de dir
en persona i no pas per telèfon.
–Ah! –Va sospirar ella,– (que crec
que ja s’ensumava alguna cosa)– I
quan vols que quedem?
–Et va bé que et vingui a buscar
d’aquí a una hora?
–Perfecte. Fins ara, rei –va afegir amb
un altre sospir emocionat.
Digueu-me primmirat, però a mi no
m’agradava que em digués “rei”.
L’enamorat
Jaume Balcells Palou
Jo sóc republicà de tota la vida i
aquesta paraula, aplicada a la meva
persona, m’incomodava d’allò més.
Amb tot, aquell dia estava tan
il·lusionat que la paraula gairebé
em va passar desapercebuda.
En un tres i no res em vaig dutxar,
vestir i arreglar com de diumenge.
Què dic de diumenge!? Com de
Festa Major!
Ara, us he de confessar que, a
l’hora de pentinar-me per una
ocasió especial, sóc una mica
cagadubtes. Aquell dia no va ser
pas una excepció: tan aviat provava
de tirar-me tot el cabell enrere, com
de deixar-me’l una mica esvalotat,
informal, o intentava de fer-me una
clenxa clàssica...I així m’hi vaig
passar una bona estona, tot i que
prou que patia perquè ja m’adonava
que faria una mica tard. Per fi em vaig
decidir per la clenxa al mig!
Crec que eren les nou passades
quan sortia de casa. Baixava les
escales de quatre en quatre perquè
em moria de ganes de trobar-me
amb la Cristina.
L’amor em fa venir gana, ho tinc
comprovat. Ficar els peus al carrer
i notar un rau-rau a la panxa va ser
tot una mateixa cosa.
Faré un mos ràpid abans d’anar a
veure la xicota o arribaré desmaiat,
vaig pensar. Al mateix bar de la
cantonada vaig demanar un entrepà
de cansalada amb botifarra, unes
arbequines i un quinto. Donat que
en aquest lloc fan els entrepans
molt grossos i que jo sóc molt lent
menjant, vaig tenir temps de llegir
dos diaris esportius i un altre de
notícies.
Quan ja havia pagat i anava a
marxar del local amb la creixent
preocupació que ja feia tard, van
entrar dos companys de feina i vam
començar a fer petar la xerrada. Com
que la companyia era agradable i
a mi encara em quedava un budell
buit, vaig demanar un cafè amb llet
i un parell de croissants.
Tocaven les onze al campanar quan
sortia del bar.
Uf! Què tard! –vaig exclamar– La Cris
estarà neguitosa, pensarà que m’ha
passat alguna cosa.
Caminava molt de pressa per arribar
aviat a casa de la noia quan vaig
passar pel davant d’una floristeria.
No quedaria bé, tan mudat i elegant
com anava, presentar-me amb un
ram de flors a la cita?
Convençut i content per la pensada
vaig entrar a la botiga.
Fer un ram de flors no és un a cosa
fàcil, sobretot si vols un ram variat.
Cal saber combinar els colors i els
tipus de flors. Vaig anar animant
a la dependenta a fer diferents
provatures fins que la vaig veure una
mica exasperada, a la vegada que,
uns altres clients, poc pacients i mal
educats, començaven a rondinar i a
queixar-se descaradament del temps
que jo trigava a decidir-me.
Dos quarts d’una! És ben cert que el
temps passa en un sospir!
Ja anava a ficar-me a córrer com
un desesperat quan sento que em
criden: –Nen, què ja véns cap a casa?
Recoi! Era l’avi. A l’instant vaig
recordar que precisament aquell dia
havia quedat d’anar a dinar a casa
dels avis i que no es podia ajornar
perquè ja feia setmanes que no em
veien el pèl.
El dinar era a la una i ells són
puntuals com un rellotge suís.

–I on vas amb aquest ram de flors tan
bonic? –va preguntar l’avi.
–Per la padrina! -vaig improvisar-.
Com que ja feia dies que no venia...
–Ai, punyeter! Què n’estarà de
contenta! I jo que em pensava que
potser t’oblidaries de venir...!
–I ara!
Vaig dinar com un ministre i vaig
quedar més tip que un lladre.
–Hauria de marxar –vaig dir després
del cafè i de les copetes de vi ranci–,
és que m’esperen...
–Ara? Tip com estàs i amb aquesta
calor que fa! Què vols que t’agafi una
mala gana!? –va dir l’àvia amb cara
de preocupació– Què s’esperin! Ja
hi faràs cap més tard!
Penso que la padrina gairebé sempre
té raó i, d’altra banda, no m’agrada
contrariar els avis, així que, tot i que
estava molt intranquil pensant en la
Cristina, vaig fer una migdiada fins a
les cinc de la tarda.
Quan vaig sortir al carrer vaig decidir
que em caldria comprar un altre
ram de flors, però que potser seria
prudent buscar una altra floristeria.
Però, per què un ram de flors!? I si
li comprés una joia? Seria massa
agosarat un anell?
Al mirar els diners que portava a la
cartera vaig veure que m’havia deixat
la tarja del banc a casa. Au! Torna
endarrere, enfila la costa del carrer i
les escales de casa!
Només obrir la porta ja vaig sentir
com sonava el telèfon. Era ella.
–On t’has ficat? T’he trucat un grapat
de vegades...Tenia por que t’hagués
passat alguna cosa...!
–No, res important. M’he retardat per
un seguit de circumstàncies que ara
no val la pena explicar.. No t’amoïnis.
Ara vinc i parlarem, que ja saps que
t’he de dir una cosa molt important...
–No triguis. Afanyat, que ja em tens
ben intrigada.
Torno a baixar les escales de quatre
en quatre, pensant que la noia que
em té el cor robat m’està esperant
ansiosa de veure’m. Ara ja estava
ben decidit a comprar-li l’anell més
bonic que trobés.
No és una cosa senzilla el fet de
comprar un anell. Cal mirar en
diferents joieries i comparar preus
i, quan trobes la joieria amb els
preus més raonables, cal començar
a mirar detalladament cada un dels
anells dels quals disposen. A quarts
de vuit vaig trobar-ne un que em
semblà adequat. Aleshores, però,
em va venir un dubte i, després de
rumiar-ho una bona estona, li vaig
dir a la dependenta:
–Demà al matí passaré i li diré si m’hi
ha de gravar el meu nom i el de la
xicota o, senzillament, les paraules:
“Sempre enamorat”. No ho tinc clar.
M’ho he de pensar.
Al sortir de la joieria estava mort de
gana i vaig decidir fer un entrepà en
un bar que hi ha a l’altra banda del
carrer.
–Sort que t’he trobat! –vaig escoltar
tot just entrar.
Era un veí amb el qual tinc una bona
amistat.
–I això?
–Fem un partidet de futbol sala al
pavelló poliesportiu. Ens en falta un.
–Impossible! He quedat! De fet ja hi
hauria de ser...
–Va, tio, no ens pots fallar! Juguem
contra l’equip de l’hospital, i aquells
la toquen bé. Necessitem tenir una
bona defensa.
Em notava fortament enamorat de
la Cristina, però un partit com aquell
no me’l podia deixar perdre per res
del món.
Puc anar a veure la Cris després del
partit i podem anar a sopar junts.
Serà un bon moment per dir-li què
sento per ella, em vaig convèncer a
mi mateix.
Literari
47
Vaig anar a jugar el partit i, en
acabar, com mana la tradició, a fer
una cerveseta i unes tapes amb els
companys d’equip.
A quarts de dotze de la nit, quan
em vaig acomiadar dels nois, ja no
eren hores d’anar per les cases ni de
trucar a ningú.
Ben pensat, vaig considerar: –donat
que l’anell no el puc tenir gravat fins
demà, potser val la pena fer la meva
declaració d’amor acompanyada de
la joia. Decidit: demà al matí, tot just
tingui l’anell, em presento a casa de
la xicota.
Al dia següent, però, em vaig llevar
ben normal, sense cap rastre de
l’enamorament del dia anterior.
Què s’ha cregut aquesta –vaig
pensar- de voler-me engatussar*
com a un pobre passerell!?
I sense acabar d’esmorzar li vaig
trucar una mica indignat.
–Saps!? Ara ja no recordo pas que
era aquella fotesa que et volia dir
ahir. Ja ens veurem. Quedem com
amics. Au, adéu.
I sense deixar-li dir res vaig penjar.
Il·lustració: Glòria Vidal Vidal
*Engatussar: Lleidatanisme. Vol dir ensarronar,
enganyar.

48
Biblioteca Salvador Espriu
barret picat OCTUBRE 2011
Cultura
NOVETATS TARDOR 2011
LLIBRES
PSICOLOGIA
— REDOLAR, D. L’estrès. UOC,
2010.
SOCIOLOGIA
— DOMSCHEIT-BERG, D. Wikileaks
per dins. La Campana, 2011.
EDUCACIÓ
— PÖRHOLA,M. L’Assetjament:
contextos,conseqüències i
control. Aresta, 2010.
MEDI AMBIENT
— L’estat del món 2011: innovacions
que alimenten el planeta.
Unescocat, 2011.
CIÈNCIES NATURALS
— DURAN,X. Per què les lleones
no els prefereixen rossos?: i
seixanta curiositats científiques
més). Columna, 2011.
— HARDING,S. Terra animada:
ciència, intuïció i gaia. Llibres
de l’Índex, 2010. (57)
ART
— DALMAU,D. 55 campanars singulars.
Farell 2010.
NOVEL.LA
— BARBERY,M. Ràpsodia gurmet.
Edicions 62, 2011
— CLARK,M.H. L’ombra el teu
somriure. Edicions 62, 2011.
Montserrat Espina Bellet
— CONNLLLY,J. Les veus. Bromera,
2011.
— ESPINOSA,A. Si tu em dius vine
ho deixo tot... però digue’m
vine. Rosa dels Vents, 2011.
— GRISHAM, J. Theodore Boone.
Estrella Polar, 2011.
— GUIX,G. Tot el que hauries de
saber abans d’estimar-me. Columna,
2011.
— LÄCKBERG,C. Empremptes
que mai s’esborren. Ara Llibres,
2011.
— MARAI,S. La Gavina. Empúries,
2011
— NIN, A. Una espia a la casa de
l’amor. Labreu, 2011
— MURAKAMI,H. Crónica de l’ocell
que dóna corda al món. La Butxaca,
2011.
— PORTA,C. El Club dels perfectes.
La Campana, 2010.
— PUNTÍ,J. Els Castellans. L’Avenç,
2011.
— RIERA,C. Natura quasi morta.
Edicions 62, 2011.
— ROIG,T. El blog de Lola Pons....
Columna, 2011.
— SIMÓ,I.C. Amor meva. Edicions
62,2011
— TIÑENA,J. Peix de gat. Arola,
2011.
— VERDOM,J. No obris els ulls.
Proa, 2011.
— VILLATORO,V. Moon River. Columna,
2011.
BIOGRAFIES
— BUXEDA,F. Pare Manel: més a
prop de la terra que del cel.
Angle Editorial, 2011.
SECCIÓ INFANTIL
CONTES
— DUMONT,J.F. L’Oca que no volia
marcar el pas. Intermón Oxfam,
2010.
— FUNKE,C. La Classe de matemàgiques.
L’Odissea,2011.
— STARKOFF,V. Ballar amb els
núvols. Kalandraka,2011.
— WINTER, J. Biblioburro. Una història
real de Colòmbia. Joventut,
2010.
IMAGINACIÓ INFANTIL /JUVENIL
— BOYNE,J. En Noah Barleywater
fuig de casa. Empúries , 2011.
— STILTON,G. La Princesa dels
gels. Destino, 2011.
CÒMIC INFANTIL
— STILTON,G. Dinosaures en acció!
Estrella Polar, 2011.
— STILTON,G. L’estrany cas de
la màquina de llibres. Estrella
Polar, 2011.
MATÈRIES INF/JUV
— PÉREZ, S. Música per a nens.
Parramón, 2010.

Des de la biblioteca
L’inici del nou curs acadèmic torna a
omplir les aules de nens i joves. També
és ara quan el ventall d’ofertes
formatives per a qui vulgui continuar
estudiant i aprenent, al marge de
l’ensenyament obligatori, és potser
més ampli. Certament, diverses són
les opcions per aprendre idiomes,
informàtica, pintura... I, avui per avui,
amb les noves tecnologies, qui no
pot assistir a classes presencials té
diverses opcions per continuar la
seva formació a distància. La tardor
editorial arriba força carregada de
novetats tant d’autors novells com
d’escriptors reconeguts.
I la biblioteca torna a oferir tot un seguit
d’activitats, per tal de promoure
la cultura i fomentar la lectura: exposicions,
xerrades...
Així, coincidint amb la doble commemoració
del centenari de Joan
Maragall, la biblioteca Salvador
Espriu ha organitzat l’exposició
“Joan Maragall, el poeta extasiat”
que romandrà del 10 al 27 de novembre
a Linyola. Una exposició
de petit format, per a joves i adults,
a l’entorn d’aquest autor i que inicià,
des del febrer del 2011, un itinerari
per diverses biblioteques d’arreu de
Catalunya.
Una iniciativa més del Pla de Foment
de la Lectura que impulsa el Departament
de Cultura de la Generalitat,
per tal de prestar suport a les activitats
que organitzen les biblioteques,
de manera periòdica, i cercar nous
públics a través de despertar l’interès
cap a productes culturals de
qualitat i sobre diversos àmbits del
coneixement.
Cultura
49
Com a acte central de l’exposició,
el divendres 18 de novembre, a
les 20:00 h, i organitzada conjuntament
amb la Institució de les Lletres
Catalanes,
Esperem que us agradi, la proposta
de la biblioteca per aquesta tardor!

50
barret picat OCTUBRE 2011
Racó verd
Els ocells de Linyola
Novetats ornitològiques
primer semestre 2011 (II)
Mitjans d’octubre i unes condicions
meteorològiques diürnes més pròpies
de ple estiu. Aquest fet també repercuteix
en el cicle vital dels animals. En
alguna espècie d’ocell certs individus
resten a la plana de Lleida, tot i que faria
un mes que tots els efectius haurien
migrat. És el cas del rossinyol (Luscinia
megarhynchos), del qual encara es
pot escoltar algun individu una mica
despistat per aquestes condicions
climàtiques excepcionals. Tot i que els
ocells nòrdics han anat arribant, com
el còlit gris (Oenanthe oenanthe) o la
cotxa fumada (Phoenicurus ochruros),
altres encara no ho han fet amb massa
efectius, com la fredeluga (Vanellus
vanellus), clara indicadora de l’arribada
del fred.
Seguim en el present número comentant
les novetats ornitològiques destacades
al primer semestre d’enguany.
Aquest ha estat un mal any per la
cria de l’esparver d’espatlles negres
(Elanus caerulus), tan sols s’ha pogut
comprovar un niu en tota la plana de
Lleida. Però també de l’observació
de l’espècie en general. Així continua
sent un ocell fortament fluctuant a les
nostres contrades, quan semblava
que després de dos bons anys de
cria es podria establir definitivament
una petita població. En canvi, durant
la primavera les observacions de
falcó cama-roig (Falco vespertinus) i
falcó de la reina (Falco eleonorae) van
ser considerables. Es tracta de dues
espècies de falcons migradores, que
tenen el major nombre de contactes
durant la migració prenupcial, quan
fan una aturada en les zones de secà
per descansar i alimentar-se abans de
prosseguir en el seu viatge. La primera
espècie de falcó va ser observada pels
secans de Lleida en general, però preferentment
al de Belianes i Bellmunt,
des d’inicis de maig a mitjans de juny,
tenint el pic d’observacions la segona
Roger Guillem Martí
quinzena de maig. Els falcons de la
reina tenen un pas similar a l’anterior;
es creu que alguns individus poden
procedir de la colònia de cria de les
Balears. Ambdues espècies no havien
estat citades a la plana de Lleida abans
del 1990, incrementant anualment el
nombre de contactes.
A la nostra vila sembla que fins a tres
parelles de cigonyes (Ciconia ciconia)
han tirat la seva descendència endavant.
La gran novetat ha estat, però, la
presència d’un nombre elevat de mascles
de sisons (Tetrax tetrax) cantant en
diferents indrets del terme (camí del
Poal, Castell del Remei, Barretpicat...)
durant el període reproductor. En general,
es tracta d’individus de dispersió
des dels secans, sobretot de mascles
joves que no hi han pogut establir un
leg. Ara bé, la presència d’una femella
d’aquesta espècie el dia 9 de juny, la
qual va sortir volant des d’un alfasar
i perseguida en vol per tres mascles
des dels seus respectius territoris (on
prèviament estaven cantant), no en
descarta la cria de l’espècie al nostre
terme. La transformació de part dels
secans en regadiu, la concentració
parcel·lària que s’hi està duent, l’increment
de l’activitat humana són factors
que empenyen l’espècie a buscar
nous territoris. Enguany, la presència
de gran quantitat de cultius de cereals
de secà a Linyola segurament hi han
atret l’espècie.
Aquest darrer factor, també ha possibilitat
la cria de diverses parelles
d’esparver cendrós (Circus pygargus)
al nostre terme, així com en zones de
regadiu veïnes. Espècie en estat crític
de supervivència, sobreviu gràcies a
la detecció i protecció de nius per part
del Departament de Medi Ambient. Tal
com hem comentat en altres articles,
els tècnics contacten amb el titular de
la parcel·la per tal de protegir 0,5 ha
al voltant del niu durant la sega, fins
que els polls abandonen el niu. Tot i
que altres anys alguna parella havia
criat al terme, aquest any ha estat
excepcional, amb l’establiment d’una
colònia de 5 parelles reproductores a
la Panosa (la major de Catalunya), 3
parelles properes al Castell del Remei
i 3 parelles al Barretpicat. Gran notícia
per la supervivència de l’espècie, i pels
camps propers, doncs és una espècie
que s’alimenta bàsicament de rosegadors
(talps, ratolins, rates).
Mascle de cendrós planejant sobre cultius,
prop Castell del Remei, 9 de juny 2011 (foto:
Roger Guillem Martí)
A principis del 2009 es va posar en
marxa el portal ornitho.cat, es tracta
d’un web dedicat a l’intercanvi d’informació
en temps real sobre les
observacions d’ocells de Catalunya.
És una iniciativa de l’Institut Català
d’Ornitologia vinculada amb el Banc
de Dades de Biodiversitat de Catalunya
i promoguda conjuntament amb
el departament de Medi Ambient i
Habitatge i diverses entitats ornitològiques
i naturalistes de caire més
local. Aquesta eina complementa els
grups d’intercanvi d’informació (com
el Nonapo “Noticiari naturalista de Ponent”)
i els anuaris (com el que publica
anualment el mateix ICO). Tothom es
pot donar d’alta al portal i introduir les
seves observacions ornitològiques,
per tal de contribuir a la millora del
coneixement i la protecció dels nostres
ocells, alhora de poder consultar
observacions ornitològiques en temps
real. Actualment ja s’han superat
les 900.000 contribucions. Al proper
número comentarem la publicació
de l’Atles dels ocells de Catalunya a
l’hivern 2006-2009.

El racó dels acudits
Mama, mama! Per què els homes en anglès es diuen
men?
Perquè són uns MENtiders, i uns MENdicants però
MENcanten!
En un ball un noi li diu a una noia:
-Balles?
I la noia contesta:
-Si!
-Perfecte, doncs puc agafar la cadira?
En una presó…
-Noi, tu per què ets aquí?
-Doncs perquè no em deixen sortir.
Gerard Soldevila Pelegrí
51
Un matrimoni passeja pel parc i passa per sobre un
pont…
-Ramon, si caigués a l’aigua em salvaries?
-Marta, si et contesto que si, saltaries?
En una oficina...
-Jaume! Et vaig dir que no es podia beure mentre treballes!
-Tranquil director, si no treballo!
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
Entreteniments
| VIDA

52
barret picat OCTUBRE 2011
Com passa el temps
Com passa el temps
Linyola, eleccions 1979. (Arxiu Teresa Vilaró) El pintor Paco Mayoral, anys 80. (Arxiu Teresa Vilaró)
Obres a la Pl. Guimerà. (Arxiu Teresa Vilaró)
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Silueta Linyola. Anys 70. (Arxiu Teresa Vilaró)
Entrada de l’única actuació a
La Monumental de BCN.
(Arxiu Antoni Trepat Ricart)

22 de maig de 1960.
Enriqueta Ortiz, Maria Farré
i Teresina Pujades.
(Foto Maria Farré)
ASSEGURANCES DIVERSES
Com passa el temps
53
Jaume Casadellà, Ramon Escolà,
Pau Salse i Josep Querol.
(Foto Maria Farré)
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

54 barret picat OCTUBRE 2011

Colla Mani
Celebració 75 anys
55
Josep Querol Florensa, Ramon
Escola Querol i Francesc Mases
Pedrós.
Viatge a la Vall Fosca
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Pau Salse, Ramon Escolà Querol, Domènec Droguet, José Manuel Martínez, Rosa Pérez,
Antonieta Xifré, Dolors Llordés, Maria Escribà, Conxita Nogués, Pepita Galitó, Adrià Guixà, Isabel Ibáñez, Francesc Mases,
Jaume Casadellà, Montserrat Roig, Josep Querol.
Quinta del 67
Fila de baix: Virgínia Ortíz,
Paco García, Eusebi Llordes,
Montse Hernandez, Eva Batalla,
Eugènia Ortiz, Josep
M. Salse, Rafel Martí, Dolors
Fabregat, Eva Fabregat,
Fila de dalt: Xavier Pujades,
Jaume Porta, Sebastià
Boldú, José Luis González,
Juan Carles Civit, Montse
Jové, Óscar Carulla, Francesc
Vallès i Antonio Duart.

Celebració 60 anys
4a fila: M. Teresa Solé, Magda Pou, M. Carme Faraudo, Antoni Vallès i Pere Badia.
3a fila: Llorenç Valls, Josep M. Botigué, Magda Balsells, Enric Mercè, Jaume Teixidó i Miquel Lafita.
2a fila: M. Carme Vilamajó, Josep M. Porta, Fernando Castelló, Jordi Caba, Jaume Badia, M. Àngels Bravo i Encarna Mas.
1a fila: Josep M. Queralt, Jaume Farré, Paquita Llordés, Jaume Soldevila, Antonio Piñol, Pepita Mata, M. Teresa Boix i
Margarita Reñé.
QUINTA del 66
Fila de dalt: Jordi trepat, Anna Martí, Cristina Pérez, Rosa Pérez, Marta Pedrós, Carme Mas, Gemma Eroles, M. Dolors
Colell, Esther Boreu, Maribel Martínez, Montse Porta, Olga Domínguez, Jaume Mas i Josep M. Maye.
A baix: Jaume Majoral, Carme Camarasa, M. José Alarcón, Víctor Navarro, Jaume Pérez, Moisès Mata, Tete Serradell,
Jaume Pujades, Imma Tàpies, i Marià Vallés.