BarretPicat-186

Foto: Berna Riera
Linyola, juny 2011. Lo Pla d’Urgell
número 186
Foto: C. Arenas i M. Darbra
Constitució
del nou
Ajuntament

Els mítings
Fotos: E. Llauet
i C. Arenas
Presentació Candidatura ERC
Presentació Candidatura AE
Presentació Candidatura CIU
Presentació Candidatura IPL

Fundat l’any 1979
linyola – juny 2011. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Marta Ortiz
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Adoli, J, Balcells, Linyola Gym,
Gismat, Joan Gómez, Albert Marti, Valeri Bonjorn,
Ivan Teixidó, Josep Pinyol Vidal, Teresa
Vilaró, Moises Mata, A. Fontanet, Escola El
Sitjar, Quinta 66, Montse Espina, Conxita Mata,
Meritxell Rodés, Susanna Caminal, Ampa, Penya
Barça, Dani Hernández, Joan Carles Grau.
Text: G. Soldevila, J. Balcells, Pere Badia, Arnau
Fontanet, J.M. Mas Mas, Adoli, Dani Hernández,
Escola El Sitjar, M. Espina, Josep Binefa Palou,
Josep Pinyol Vidal, Tete Sarradell, Albert Martí,
Iván Teixidó, Anna Berga Coll, M. Àngels Pastó,
Gerard Soldevila.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
Editorial
ELECCIONS MUNICIPALS. PACTE AE + CiU
Els pactes entre AE i CiU deixaren fora de l’alcaldia a la força més votada,
ERC, i que han fet que Manel Coll Mas (AE) sigui l’alcalde els dos primers
anys d’aquesta legislatura i els dos darrers ho serà Josep Capdevila (CiU).
A l’oposició hi haurà ERC i IL. Tot apunta que en l’ordre econòmic i social
tindran una legislatura complicada.
Les eleccions municipals, a nivell de Catalunya, constataren la davallada
del PSC, la caiguda d’ERC, el manteniment d’ICV i l’ascensió de CiU i PP.
11 de juny Constitució nou ajuntament.
ELS INDIGNATS
A les ciutats, tota una generació jove que se sent sacrificada o postergada
per la crisi econòmica, s’ha llançat al carrer, creant un moviment social el
15-M i demana canvis radicals als polítics, als partits als qui acusen de no
defensar-los, i d’estar a la pràctica, supeditats als grups financers.
Si per un costat una part de la ciutadania aprova les idees del moviment,
també rebutja l’acció violenta contra els diputats i el Parlament el 15-J per
part de grups radicals.
LES RETALLADES
En un ambient de bancarrota econòmica i social, amenaçats per l’estat
central, per la comunitat internacional, a Catalunya s’estan aplicant unes retallades
de caire social (sanitat, educació, ajudes socials...), que a la pràctica
signifiquen gairebé la fi de l’anomenat estat del benestar social.
NOTA BARRET PICAT
El proper dissabte 2 de juliol es farà un nou Coneixes el teu poble, que
aquest any comptarà amb la historiadora Maria Garganté, l’historiador Joan
Yeguas i Esteve Mestre. La trobada es farà davant de l’Ajuntament a les 12 de
migdia i s’acabarà fent una visita guiada al campanar. Organitza Associació
Cultural Alorenil i Parròquia de Linyola.
3

4
La Barretada
barret picat JUNY 2011
Sumari
1 PORTADA ............B. Riera, C. Arenas i M. Darbra
3 EDitoRiaL ..................................BP
4 Sumari / La Barretada .............Perenton Massana
CaRtES aL DiRECtoR
5 Refrescant la memòria .... Un que encara se’n recorda
NotÍCiES ......................................BP
6 Eleccions i nou alcalde: Manel Mas Coll / Festa XXV
Aniversari de la Llar de Jubilat / Penya Barça de Linyola
7 Escola El Sitjar / Escola Municipal de Música de Linyola
/ Adoli / El llamp / Festa Major / IV Cati Gat Bici Tour Pla
d’Urgell
8 Excursió dels més petits a “la Manreana” / Noms propis
12 Meteorologia i pluviometria .............Josep M. Mas
13 Llops i Daines: Ja s’acaba el curs ......... Anna Berga
14 Escola El Sitjar .....................M. Àngels Pastó
16 Quinta del 66 ........................Tete Sarradell
ESPoRtS
17 CF Linyola ...............................P. Badia
18 Milenio Titan Desert,
repte aconseguit ...................Dani Hernández
19 Notícies poliesportives
21 El Barça fa el doblet i Mourinho
es queda calladet ....................Arnau Fontanet
ViStES DE LiNYoLa
23 Linyola 1910 ..................... Cerafí de Rocafort
24 El cinema de Linyola ....................Albert Martí
25 Coneixes el teu poble? ...................C. Arenas
ENtREViSta
26 Entrevista exprés a
Ivan Teixidó Fontanet, viatger ............Montse Giné
HiStÒRia
34 L’últim revolucionari (i II) ..............Jordi Soldevila
oPiNiÓ
37 Aliances inquietants ....... Un que va votar i sabia que,
com sempre, perdria
39 La Lluna i Mart:
la imaginació més enllà dels núvols .......Josep Pinyol
42 La culpa és del Cha-cha-cha ............ Josep Binefa
44 Una aproximació a “Els indignats” ........Judit Pedrós
46 Porters davanters .......................Xavier Díez
LitERaRi
48 Àngels o dimonis ....................Jaume Balcells
54 Biblioteca Salvador Espriu ..........Montserrat Espina
RaCÓ VERD
56 Els ocells de Linyola ................. Roger Guillem
ENtREtENiMENtS
57 El racó dels acudits ................ Gerard Soldevila
58 COM PASSA EL TEMPS
60 CONTRAPORTADA ................V. Bonjorn / Adoli

REfRESCANT LA
MEMòRIA
Davant de l’elecció del nou alcalde
el dia 11 de juny de 2011, caldria fer
una reflexió sobre el que es va dir en
la presentació de les candidatures,
la setmana abans de les eleccions,
en la que tots varen fer les seves
propostes, tots digueren que s’estimaven
Linyola, i uns explicaren el
que s’havia fet i d’altres el que es
proposaven fer i així passaren les
candidatures per la sala d’actes de la
plaça Pau Casals –menys els del PP–
i els darrers foren els guanyadors
de la darrera legislatura i una de les
propostes de l’Agrupació d’Electors,
AE, que feren, fou que ells deixarien
governar a la candidatura més
votada –potser en aquells moments
es pensaven que guanyarien ells
i s’aplanaven el camí–, el que era
lògic, si es tenia en compte que l’any
2007 obtingueren 4 regidors en front
de 3 de convergència, 3 d’esquerra
i 1 d’IPL.
El 2007 potser hauria estat molt fàcil,
com així ho proposaren els de Convergència,
ajuntar-se amb Esquerra
i repartir-se l’alcaldia 2 anys per
cada candidatura i deixar a fora els
més votats. Esquerra va considerar
en aquell moment que calia que
governessin els més votats, però
ara ja no se n’han recordat ni uns ni
altres, com tampoc es recorden del
que digueren en la seva presentació
de candidatura i això també ho dic
pels de Convergència ja que el seu
partit recomanava que es deixés
governar la llista més votada, doncs
ells ja havien patit en carn pròpia el
Cartes al director
5
que era guanyar dues vegades a la
Generalitat i no poder manar.
Però els convergents de Linyola en
saben bastant de pactar. El 1995,
amb 4 regidors s’ajuntaren amb el
PP que n’havia tret 2 i feren fora als
AIPN de Joaquim Mir que en tenia 5.
L’any 1999, hi hagué 3 candidatures
a les eleccions i els resultats foren
5 regidors AIPN, 5 Convergència
i 1 ERC. La proposta d’Esquerra
fou que ens abstindríem per a que
governés la força més votada, AIPN,
però hores abans de la presa de
possessió Convergència es feren
seu al regidor d’ERC, Marc Mas,
sense valorar-ne les conseqüències
i tothom sap el rebombori que comportà
aquesta decisió, i ara el 2011,
s’ajunten amb els qui no els podien
veure i no recorden com el cap de
llista que es presentà, en Joaquim
Mir, en temps de l’alcalde Jaume Flaquer,
a cada Ple municipal no parava
d’insultar-lo i de dir-li qualsevol cosa
per haver-li pres l’alcaldia, fet que els
membres de l’actual llista de Convergència
ho saben perfectament, però
la memòria –ai, la memòria!- es perd,
com ha passat ara, i “donde digo
dije, digo Diego” que diuen aquells,
i que ens mostren la “serietat” de
les candidatures i dels seus caps de
llista, però per sort, no tots estem tan
desmemoriats.
Un que encara se’n recorda.
Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

6
barret picat JUNY 2011
Notícies
ELECCIONS I NOU ALCALDE:
MANEL MAS COLL
Després d’una campanya electoral
modèlica, com no s’havia vist cap
des de l’any 1979, ja que tothom
sabia que necessitaria l’aliança o
acord per governar Linyola, el 22 de
maig es celebraren les eleccions. Els
resultats foren:
Resultats per municipi: Linyola
Cens 1.976
Vots 1.386 (70,14%)
Abstenció 590 (29,86%)
Nuls 17
Blancs
Regidors:
44
ESQUERRa-aM: Àlex Mases Xifré,
Sebastià Mas Martí, Alba Balcells
Barril, Josep García Fàbregues.
aE:Joaquim Mir Bauló, Manuel Coll
Mas, Pol Galitó Martí.
CiU:Josep Capdevila Pinyol, Antonio
Vallès Colell, Teresa Lamarca
Bonjorn.
iL-PM: M. Concepción Ibars Solé
Del dia 22 de maig a 11 de juny es
va obrir una roda de negociacions
entre els tres grups -la dimissió de
Notícies
Resultats electorals per partits:
2011 2007 2003
Partit Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors
ERC-AM 383 27,98 4 369 23,99 3 239 14,42 1
AE 375 27,39 3 471 30,62 4 - - -
CiU 328 23,96 3 394 25,62 3 533 32,17 4
IL-PM 158 11,54 1 - - - - - -
PP 81 5,92 - 74 4,81 0 87 5,25 0
PSC-PM - - - 192 12,48 1 757 45,68 6
Joaquim Mir que encapçalava AE
donà pas a Roser Martí Solé- que
va acabar amb un acord entre AE i
CiU que es repartiren l’alcaldia, començant
els dos primers anys Manel
Mas Coll, i així es va visualitzar en la
presa de possessió de l’Ajuntament
el dia 11 de juny.
Deixava l’alcaldia Joaquim Mir Bauló
després de cinc legislatures com a
alcalde (1979-1995 i 2007-2011), i sis
anys de regidor a l’oposició (1995-
1999 i 1999-2001).
fESTA XXV ANIVERSARI
DE LA LLAR DE JUBILAT
La Llar de Jubilats va celebrar el seu
25è aniversari amb una gran festa
el dia 12 de juny amb una missa
cantada per la Coral Flor de Lli i un
gran dinar al poliesportiu al que hi
assistiren més de 200 persones i
durant el qual es va homenatjar.
El dia 10 de juny es va fer la xerrada
“Cada dia em canso més, què puc
fer?”, amb una gran assistència de
públic.
PENYA BARÇA DE
LINYOLA
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
La Penya Barça i bona part de la població
va sortir al carrer per celebrar
la consecució de la Lliga i de la Copa
d’Europa per part del FC Barcelona,
fent que el Barça visqui una de les
millors etapes de la seva història ja
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

que amb la victòria del 28 de maig
sobre el Manchester, se’l considera
el millor equip del món i ha convertit
en un mite al seu entrenador
Guardiola.
La Penya va organitzar el dissabte 11
de juny, un gran sopar que va reunir
a molts dels aficionats del Barça que
van passar una gran vetllada.
ESCOLA EL SITJAR
Novament aquest curs ha rebut dos
grans premis: el Baldiri Reixac i el
de la Llanterna Digital. Cal felicitar
als professors i professores de
l’escola.
ESCOLA MUNICIPAL DE
MÚSICA DE LINYOLA
Estan arribant a finals de curs fent
les audicions dels alumnes. Aquest
mes de juny han tingut lloc –fins a
tancar la present edició- tres audicions,
les dels dies 6 i 10 eren de
de piano, violoncel cambra, flauta
travessera, violí i guitarra i la del
dia 8 de combos, guitarra elèctrica
i bateria.
ADOLI
L’Associació de Dones Adoli de Linyola
va organitzar una exposició
de vestits de núvia i llenceria a la
sala d’actes Pau Casals i durant la
festa major. La vintena de vestits
exposats estaven fets tots a mà, la
majoria realitzats per modistes del
poble. El vestit més antic datava
de l’any 1920 i era de color negre.
Així mateix, a la mateixa exposició,
es podien observar els treballs que
es fan durant l’any al taller de manualitats
i l’exposició de maquetes
de cases de Ferran Blanch.
També es va fer una sortida a
l’Espluga de Francolí el dia 28 de
maig on es visità les coves i una
destil·leria.
Per no perdre el costum una caminada
més també vam fer el dia 5 de
juny a l’estany d’Ivars on tinguérem
un bon esmorzar, amb la participació
de 33 participants.
El dia 6 de juny, un grup de les Adolis
va assistir com a públic al programa
de TV3, Divendres.
EL LLAMP
El dia 25 de maig, enmig d’una
gran tempesta de trons i llampecs,
cap allà a les 8 del vespre va caure
un llampec al parallamps de l’església
on va fer molt mal. L’espetec
es va sentir arreu i van perjudicar a
les cases al voltant del temple par-
Notícies
7
roquial. Segons el Full Parroquial
els danys foren quantiosos: Sistema
general de campanes destruït,
calefacció i ventiladors fora servei,
bombetes i focus malmesos i fosos,
sistema de megafonia inutilitzat i
la campana petita que ja tenia una
esquerda, ara esquerdada del tot i
el martell cremat....
Tots els danys quedaren reparats en
pocs dies.
fESTA MAJOR
Cada quatre anys la Festa Major de
Maig coincideix amb les eleccions,
en que la festa passa a un segon
terme ja que el primer que es canvia
són els dies de celebració.
Però la Festa Major –del dia 13 al 16
de maig- va començar amb la tradicional
Cassola de Pagès i va seguir
amb un animat cercavila, partits
de futbol de totes les categories,
bitlles, i ball amb les orquestres Set
Son, la cobla-orquestra La Blanes
i Flash-4, però també discomòbil.
La mainada va tenir la seva festa
amb el parc infantil Gesti-Park i
destacà l’exposició de vestits de
núvia i manualitats de les Adoli...
La Junta Local contra el Càncer
recaudà 1.448,50 ¤.

8
barret picat JUNY 2011
Notícies
IV CATI GAT BICI TOUR
PLA D’URGELL
El dia 8 de maig tenint com a sortida
i arribada Linyola es va celebrar el
Bici-Tour del Pla d’urgell que reuní a
nombrosos ciclistes que feren una
ruta de 100 quilòmetres, passant
pels 18 pobles de la comarca. La
cursa que va comptar amb la participació
d’altres clubs excursionistes
com els de Mollerussa o Bell·lloc fou
un èxit, malgrat que el dia amenaçava
pluja....
EXCURSIÓ DELS
MÉS PETITS A “LA
MANREANA”
Els nens i nenes de la llar d’infants
municipal de Linyola van anar d’excursió
a la granja escola “La Manreana”
de Juneda el passat 1 de
maig. L’excursió, organitzada per
l’AMPA de la llar, va constar d’una
visita per la granja escola, on els
nens i nenes van poder observar
diferents animals de la granja i fins
i tot van poder donar un tomb amb
cavall. Tot seguit es va fer un dinar
comú a la mateixa granja.
NOMS PROPIS
Manel Coll Mas que des
de l’11 de juny és l’alcalde
de Linyola. Josep
Capdevila Pinyol que
serà d’aquí dos anys el
proper alcalde de Linyola.

Fotos: C. arenas
Celebració del xxv aniversari de la llar de jubilats

Campió d’Europa
Fotos: E. Llauet, C.Arenas, Gismat, M. Giné, K. Daviu, P. Barça.

NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
LiNYoLa
| VIDA
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat ABRIL 2011 11

12
barret picat JUNY 2011
Notícies
Meteorologia i pluviometria
abril maig
Temperatura màxima 33 o el dia 9 34 o
Temperatura mínima 10 o 10 o el dia 2
Mitjana màximes 25,8 o 29,4 o
Mitjana mínimes 11,1 o 13,4 o
Mitjana mes 18,4 o 21,4 o
Dies de precipitació 4 4
Dia de màx. Precipitació 5,5 l. El dia 22 26 l. El dia 7
Precipitació total 9 litres 55 litres
Dies de tempesta 0 2
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto: C. arenes

Llops i Daines:
Ja s’acaba el curs
Ja s’acosta l’estiu i això significa que a part de començar
les vacances, passar les tardes a les piscines, menjar un
munt de gelats etc, també s’acaba el curs al CAU.
A la branca de Llops i Daines se’ns a fet curt però ens
queda el record de haver fet activitats i sortides d’allò
més divertides.
Aquest últim trimestre l’hem dedicat al reciclatge i en
conseqüència hem realitzat diverses activitats relacionades
amb aquest tema, ja que pensem que cal anar
conscienciant-nos d’aquesta qüestió que ens implica a
tots, des dels més grans als més petits.
Una de les activitats en que ens ho hem passat més bé
ha estat reutilitzar unes gorres blanques pintant-les i tenyint-les
de diferents colors fent-les així úniques. També
hem gaudit molt fent plats de paper maixé i pintant-los,
activitat amb la qual ens vam posar “manos a la masa”.
Així mateix hem continuat descobrint llocs del nostre
poble mitjançant gimcanes.
Ha estat un trimestre molt divertit, però que com tot el bo
ara ja arriba a la seva fi.
Per això l’últim dia de CAU ens acomiadàrem dels curs
com cal: fent una bicicletada a l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
Esperem que durant tot aquest curs els llops i les daines
s’ho hagin passat d’allò més bé, gaudint, i aprenent a la
vegada diferents valors essencials que esperem que els
anna Berga Coll
13
ajudin a ser millors persones. Les caps ho hem gaudit
moltíssim, tant en els millors moments com en les dificultats
que hem tingut, que no fan res més que motivar-nos
de cara l’any vinent per a continuar millorant.
I ara que s’acosta l’estiu toca treballar dur per a preparar
els campaments que durem a terme aquest pròxim
juliol i que són, sense cap mena de dubte, els dies més
esperats de l’any, on es posa en pràctica tot allò que
hem aprés durant el curs.
Enguany anirem a La Censada una casa de colònies
situada a la comarca de l’Anoia, on estarem envoltats
de natura.
Esperem passar-nos-ho genial!
Notícies
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GoLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

14
CANTEM 2011: “LA
CIUTAT I LA LLUNA”
Alumnes de cinquè van participar
en la Cantata que sota el títol “La
ciutat i la lluna”, va tenir lloc al teatre
l’Amistat de Mollerussa, conjuntament
amb totes les escoles del Pla
d’Urgell. Aquesta activitat es duu
a terme gràcies a la col·laboració
de les mestres de música de les
escoles del Pla d’Urgell, del Consell
Comarcal, de l’Escola de Música de
Mollerussa i el Centre de Recursos
Pedagògics.
barret picat JUNY 2011
Notícies
13 DE MAIG: VISITA
DELS NENS I LES
NENES DE LA LLAR
D’INfANTS
Com cada any els més petits del poble
van visitar la nostra escola ja que
el proper curs molts d’ells començaran
al parvulari. Els vam rebre amb
activitats musicals al porxo dirigides
per les nostres mestres i una visita
per l’escola.
Escola El Sitjar
M. Àngels Pastó
ESCOLA MUNICIPAL DE
MÚSICA DE LINYOLA
Aquest final de curs hem tingut la
visita dels professors i professores
de l’Escola Municipal de Música
de Linyola, ens han portat la seva
música i els seus instruments perquè
tots els nens i les nenes els
puguin descobrir, conèixer, tocar
i familiaritzar-se amb ells. Agraïm
a l’Estefania, el Santi, el David, la
Marta, l’Esther, la Noèlia i la Rosa,
la seva dedicació i bona predisposició.

26 MAIG: AMERICAN
DAY
Aquest curs hem gaudit de l’agradable
companyia d’un ciutadà nordamericà,
originari de l’estat d’Iowa,
l’Eric Gross, que ens ha ajudat a
millorar la nostra expressió oral en
llengua anglesa. L’Eric ha estat un
mestre més de l’escola i un bon
amic per a tots els nens i nenes.
L’American Day ha estat una dia ple
de moltes activitats, totes en anglès,
a més de servir de comiat de l’Eric.
Li agraïm molt la seva aportació a
l’escola i li desitgem lo millor en el
seu futur. Bye, bye, Eric! See you
soon!
PREMIS LLANTERNA
DIGITAL
L’escola El Sitjar ha estat guardonada
en els Premis Llanterna Digital
2011 com a finalista i per votació
popular. El vídeo “Jocs, paraules,
temps” ens mostra jocs dels nostres
pares i padrins, com es deien i com
es diuen ara (de bolitxins a boles o
del plam a la pedreta), les xarxes
socials com a distracció i fins i tot
predir com seran els jocs del futur.
Els protagonistes són els nens i
les nenes de Tercer de Primària i
l’autoria de l’equip docent format
per Pepita Fabregat, Ramon Martí i
Isabel Morera.
XXXIII PREMIS BALDIRI
REIXAC 2010 – 2011
El passat 5 de juny i a l’Espluga de
Francolí vàrem rebre un dels XXXIII
Premis Baldiri Reixac pel treball
dels alumnes de segon i tercer “La
síndria”. En aquest treball: “Parlem
de tradició, d’allò que hem vist tota
la vida, l’hort, lloc on ens trobem,
anem a berenar, a veure com creixen
15
les “tomates”, els carbassons… a
collir mongetes i moltes coses més.
És un lligam entre avis, pares, fills
i néts… tradició com dèiem al començament,
mai perduda; el camí
dels horts, tothom el sap, no hi ha
pèrdua, per tant, ara més que mai
l’hort ens pot ajudar a socialitzar-nos,
a fer amics, ajudar-nos, comparar
experiències…”
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
Notícies
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

16
barret picat JUNY 2011
Notícies
Ni marxar a les set del matí, ni agafar
l’autocar cap l’altra punta de província,
ni la final de la champions..., res
ens va aturar per celebrar el dia de
la nostra quinta.
Sí, he dit, “el dia”, ja que aquest any,
vam celebrar-ho tot el dia. Pensem
que una vegada cada cinc anys,
també s’ho val.
El resultat és que ens ho vam passar
d’allò més bé: per començar, vam
marxar a les set del matí del Planell
(a algú se li van empegar els llençols,
però ja entra dins el marge...).
Vam anar cap al Llac de Sellés,
on allà al restaurant, ja ens tenien
preparat l’esmorzar. Tots tipets, vam
continuar cap a Llessuï. Vàrem ca-
minar pels indrets de les “Veus del
Pamano”, prèvia parada a l’Ermita
de Bernui, on hi ha una talla romànica
del Segle XII, Nostra Senyora
de les Valls d’Àssua, que la senyora
Natividad, molt amablement, ens va
ensenyar i ens va fer l’explicació.
Per cert, aquesta ermita, la talla i la
senyora, van sortir l’altre dia en un
programa sobre el romànic que va
fer en Cuní.
Quinta del 66
tete Sarradell
Quan vam arribar a Altron, que era
el destí de la caminada, vam reposar
forces amb un bon dinar.
Després, vam tornar a Llessuï,
aquesta vegada per resseguir els
llocs on s’havia inspirat en Jaume
Cabré per escriure el llibre “Les
veus del Pamano”. La guia que ens
ho explicava, ho va fer tan bé, que
semblava que veies els personatges
allí mateix.
Quan vam marxar de Llessuï, no us
penseu que vam tornar cap a casa,
sinó que abans, vam passar a fer
una visita a l’Observatori del Montsec,
a Àger. Les explicacions que
ens van fer sobre el Sol i l’Univers, i
les imatges que vam veure, van ser
espectaculars.
De tornada, escoltar la primera part
de la champions per la ràdio de l’autocar,
va ser el colofó d’un dia rodó,
amb rodolí i tot!
Ja veieu, sembla que un dia no
dóna per tant, però sempre diem
que només cal tenir ganes de fer-les
les coses.
No cal dir que ens ho vam passar
molt bé, vam riure pels descosits i
no vam parar de fer propostes pel
“Cinquanta”. Ja veieu, a aquesta
quinta no se li acaba la corda, i que
per molts anys sigui!

AMATEUR
A tots els amics de l’esport, especialment
els amants del futbol. Ja ha
arribat l’estiu i ja han finalitzat totes
les competicions i lligues en que participaven
els equips del CF Linyola.
El primer equip del CF Linyola que
milita a 1a Regional han fet una
temporada impressionant acabant al
tercer lloc de la classificació, per sota
de l’Almacelles (1r) i de l’Andorra
(2n) i 15 equips per darrere nostre.
Tant de bo la temporada vinent es
pogués ocupar aquest lloc, doncs
ens tindrem d’enfrontar amb 4
equips que vénen de la preferent:
l’Organyà, Cervera, Alcarràs i l’equip
de la capital del Pla d’Urgell, el Mollerussa.
També ens enfrontarem als
equips que han pujat com l’Albi i el
Magraners i serà molt difícil mantenir
la categoria però confiem en
tot l’equip tècnic i amb els jugadors
per continuar militant en aquesta
categoria que a partir de setembre
s’anomenarà 2a Catalana.
Els golejadors del Linyola aquesta
temporada han estat Gamero 13
gols, Llauradó 12 gols, Boldu 7 gols,
Didi 5 gols, Lavin 4 gols, Alfa 4 gols,
Farràs 3 gols, Poblet 3 gols, Joval 2
CF Linyola
Pere Badia
gols, Gabi 2 gols, Martí 1 gol, Queralt
1 gol i Pàmpols 1 gol.
JUVENILS
Els juvenils que també militaven
en un grup fort com la primera
provincial també quedaren en un
bon lloc, el vuitè de divuit equips.
D’aquest equip com ja s’ha dit en
anteriors números, també ha ajudat
al primer equip on hi ha jugat un
total de sis jugadors que compliren
a la perfecció.
INfANTILS
Aquest equip ha jugat la lliga normal
i també aconseguint una bona
classificació i en un torneig de primavera
quedaren dels quatre primers
equips. S’està fent poc a poc, un
gran equip.
ALEVÍ, BENJAMÍ,
PREBENJAMÍ I BABYS
Són el futur de l’equip amateur de
Linyola i d’ells depèn la continuïtat
del futbol en els propers anys. És
Esports
17
d’agrair tot l’esforç que hi posen
cada cap de setmana, tant ells,
com els seus seguidors, i sobretot
els seus acompanyants. Confiem
veure’n els fruits els propers anys.
REIVINDICACIÓ
Aquest escrit és una continuació del
que es va publicar al darrer BP, en
el que es comentava que hi havia
150 jugadors fitxats pel CF Linyola
i gairebé totes les cases tenien un
jugador en algun dels equips del
Linyola.
Han passat les eleccions i ja tenim
nou Ajuntament i un dia d’aquests hi
haurà una reunió entre l’Ajuntament
i la directiva del club de futbol per
tractar el tema del camp de futbol,
però encara que sabem que són
temps difícils, farem els possibles
per aconseguir un camp de gespa
artificial. En el proper Barret Picat
explicaré si hi ha hagut fumata blanca
o negra.
Bon estiu i bones vacances per tothom.
Fins la propera.
Nota de redacció Barret Picat: Pel
que sabem hi haurà fumata blanca.

18
barret picat JUNY 2011
Esports
Tal com vam esmentar el passat número
de Barret Picat en Dani Hernández
preparava la Milenio Titan Desert 2011,
una cursa on es disputava al desert del
Sàhara pedalant sis dies sobre una
bicicleta de muntanya per un terreny
força variat i complicat. Doncs bé, un
cop finalitzat aquest repte personal
ell mateix ens explica com ha afrontat
aquesta fantàstica aventura:
La veritat és que ha estat una experiència
molt positiva, passes
molts moments de sofriment però
la recompensa és tan elevada que
no t’importa sofrir-la. La primera de
les etapes va ser la més calorosa,
un total de 90 km sobre un terreny
arenós inclús amb alguns trams de
dunes i també amb molta pedra, fet
que et deixa el cul molt malmès per
afrontar les següents etapes. Entre
la segona (110 km) i tercera etapa
(150 km) vam haver de carregar amb
tot l’equipatge necessari, ja que no
teníem matalàs per pernoctar, ni servei
mecànic i tampoc de fisioteràpia.
Per sort no va fer tanta calor com el
primer dia tot i que els quilòmetres
s’anaven notant a les cames amb
petites sobrecàrregues.
Milenio Titan Desert,
repte aconseguit
Dani Hernández
El quart dia (115 km) va ser molt dur
a causa de les dificultats del terreny,
amb molta pedra i trams on havies
de baixar de la bici i continuar a peu.
També vaig patir una gastroenteritis,
fet força comú entre els participants
degut a les condicions que viuen
a l’Àfrica, però per sort un cop a
sobre de la bicicleta no em donava
problemes. La quinta etapa va ser
la més fluixa en quan a quilòmetres
i desnivell, però per aquesta raó
es converteix en una etapa dura ja
que la majoria de participants se
l’agafa amb més ritme de l’habitual,
així que jo també vaig decidir apretar
una mica les dents concloent
l’etapa de 62 km amb 2 hores i 15
minuts i una mitjana de velocitat
de 27 km/h, etapa realment ràpida.
Un cop s’arribava a la meta, cada
participant s’havia de desmuntar la
seva bicicleta i col·locar-la en una
capsa de cartró per posteriorment
carregar-la al vaixell que ens duria
a Espanya i disputar allí l’última de
les etapes.
L’última de les etapes resultava ser la
més dura, amb un total de 115 km i un
desnivell acumulat de 2.300 metres
en les quals vam poder gaudir de les
fantàstiques vistes de Sierra Nevada,
fet que va alleugerar la duresa de
l’etapa. Finalment vaig acabar l’etapa
amb un total de 7 hores i 15 minuts
i amb l’alegria d’haver finalitzat un
repte molt dur però molt gratificant.
Després d’aquesta aventura en Dani
ja prepara nous reptes per la temporada
vinent.

Notícies poliesportives
COMPETICIÓ SALTS DE
CAVALLS
El diumenge 29 de maig al Centre
Eqüestre Lliri Blau es va fer un concurs
territorial de salts d’obstacles i
puntuable per la Lliga de Lleida amb
una gran afluència de concursants
(98) i de públic.
De Linyola hi participaren Maria Salse
Tarragona (12 anys) en els salts
de 40 cm i que va acabar primera
(ex-aequo) i també hi participà Genoveva
Serrano.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Esports
19
Als salts de 60 cm, Laia Torres que
va acabar 1a (ex-aequo).
Als salts de 80 cm l’Albert Martínez,
la Júlia Gené Rosell (6è) i el Jordi
Pedrós Caba (4t).
Als salts de 100 cm l’Albert Martínez
Armario (3r) i Joan Pere Puigfel.
Salts de 110 cm, Joel Vallés (1r) i
que va acabar tercer en els sals de
120 cm.
JUGADORS DE HOQUEI
LINYOLENCS
Felicitem a dos nois esportistes de
Linyola. Aaron el Ahmadi i Lluc Martí
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

20
barret picat JUNY 2011
Esports
van aconseguir amb el seu equip, el
Club de Hoquei Mollerussa, la important
fita de quedar en tercera posició
de la categoria aleví del Campionat
de Catalunya, celebrat a Girona.
Aquest guardó ha estat el resultat
d’haver jugat una gran temporada
prèvia.
Per altra banda, també cal felicitar
un altre esportista linyolenc, Guillem
Martí, que amb els seus companys
d’equip, també del Club de Hoquei
Mollerussa, van quedar quarts de la
categoria prebenjamí del Campionat
de Catalunya PRECAT, celebrat també
a Girona.
Així doncs, els felicitem i esperem
que continuïn tenint grans èxits en
aquesta disciplina esportiva.
albert Martí
ALEXANDRE TàSSIES
GUANYA LA III CURSA
POPULAR DE
BELL-LLOC D’URGELL
Hi van córrer més de 200 atletes.
El corredor de CE Linyola, Alexandre
Tàssies, ha estat el guanyador de la
III Cursa Popular de Bell-lloc d’Urgell,
puntuable per la Lliga Internet-
Championchip 2011.
El guanyador ha estat 35 minuts i
34 segons en fer els 10 quilòmetres
de recorregut que han acabat 205,
quinze menys que l’any passat.
Foto: Joan Gómez
L’organització, però, s’ha mostrat
satisfeta per la participació, oimés
coincidint la prova amb un cap de
setmana llarg.
Des de fa anys Alexandre Tàssies, és
un dels millors corredors lleidatans
que aconsegueix bones classificacions
on competeix.

Esports
El Barça fa el doblet
i Mourinho es queda calladet
El Barça, està fent història, després
d’haver conseguit la lliga espanyola
per tercer any consecutiu, l’equip blaugrana
guanya la seva quarta Champions
League, el Barça és el quart
equip amb més Champions, empatat
amb l’Ajax i el Bayern de Munich.
Els blaugranes van ser matemàticament
campions de lliga tres jornades
abans del final, al Ciutat de València
camp del Llevant on el Barça ja es
va proclamar campió la temporada
2004-2005, aquella vegada amb un
gol d’Eto’o aquesta amb un gol de
Keita, aquest és el 21è títol de lliga
per als blaugranes.
Disset dies després als jugadors del
Barça els tocava jugar la final de la
Lliga de Campions, a Wembley d’on
els culers tenien bon record de l’any
92, després d’haver eliminat, Arsenal,
Shakhtar i Real Madrid. Molta
gent creia que seria més difícil de
guanyar que la del 2009, perquè
el Manchester United era més bon
equip, però no va ser així, l’equip
anglès va començar molt accelerat,
però quan el Barça va començar a
controlar el partit el Manchester no
tenia res a fer, i al minut 27 Pedro,
després d’una excel·lent passada de
Xavi, va decantar el partit del costat
blaugrana, però només set minuts
més tard Rooney va conseguir
l’empat a un per als Red Devils, el
Barça va continuar tocant gairebé tot
el partit i el Manchester va disposar
d’algunes ocasions en jugades aïllades
però no van poder marcar cap
gol, qui sí va aconseguir marcar va
ser Messi, que va rebre una passada
d’Iniesta, se’n va anar de dos jugadors
i des de fora l’àrea, va llançar
un míssil, que va superar a Van der
Sar, que no hi va poder fer res.
arnau Fontanet
I finalment al minut 69 David Villa que
apareix en els partits importants, va
tirar una vaselina que es va colar per
l’esquadra de la porteria anglesa,
i aquí va ser on el partit va quedar
sentenciat, el Manchester va intentar
marcar però no va poder, i el Barça
va alçar la quarta Champions de la
seva història, passant per damunt
d’un gran equip com és el Manchester
United, i ningú pot discutir que
el Barça és el millor equip del món,
perquè guanya títols i per la seva
manera de fer-ho, desplegant un
futbol molt entretingut.
Messi va ser elegit millor jugador de
la final, i queda clar que l’argentí és el
millor jugador del món, tot i no haver
aconseguit el pichichi ni la bota d’or
que es va quedar Cristiano Ronaldo,
però la Pilota d’Or sembla que per
tercer any consecutiu anirà a parar
a mans de Leo Messi.
Messi va ser el màxim golejador de la
Champions i va igualar el rècord de
Ruud Van Nistelrooy, de 12 gols a la
Champions en una sola temporada.
L’altre títol aquesta temporada ha
estat la Lliga, on el Barça ha estat
campió amb 96 punts, 4 per sobre
21
Fotos: Penya Barça.
del Real Madrid, hi ha hagut uns
quants partits amb bastants gols
que van ser, el 5-0 al Madrid, el 0-8
a l’Almeria, el 5-0 al Sevilla, 5-0 a la
Real Societat i 1-5 a l’Espanyol.
La lliga va acabar amb 96 punts,
30 victòries, 6 empats, 2 derrotes,
95 gols a favor i 21 en contra, amb
Messi segon al trofeu Pichichi, i Valdés
guanyador del seu quart trofeu
Zamora, com a porter menys golejat
de la lliga.
A part del primer equip, també cal
felicitar el Barça B, que a part de
formar jugadors i ajudar al primer
equip, va acabar tercer a Segona
Divisió, només per darrere de Betis
i Rayo Vallecano, amb 71 punts, 20
victòries, 11 empats, 11 derrotes,
85 gols a favor i 62 en contra, i amb
Jonathan Soriano com a Pichichi de
la categoria amb 31 gols.
Aquest és el millor resultat aconseguit
mai pel filial del Barça a la
categoria de plata. L’únic problema
és que molts jugadors del Barça B,
davant que veuen que no podran
jugar al primer equip, fitxen per altres
clubs, com el cas de Nolito (Benfica),
V. Vázquez (Brujas), o Edu Oriol i

22
Abraham (Saragossa), qui també
ha abandonat el filial blaugrana és
Luis Enrique, que després d’aquesta
gran temporada, la temporada que
ve entrenarà la Roma, esperem que
tingui sort.
En quan al primer equip, també hi
hauran fitxatges i baixes, en el cas
de les baixes, els jugadors que
potser marxaran, són Bojan,
Jeffren, Milito i Maxwell, i com a
possibles fitxatges, sembla que
aquest any Cesc, acabarà al Barça,
cosa no necessària, perquè
amb Xavi, Iniesta i Busquets a la
plantilla, Cesc no té lloc en el
mig del camp, i a més taparia
la progressió, dels jugadors del
Barça B, que tenen qualitat per
pujar al primer equip.
I els altres que sonen són Rossi i
Alexis Sánchez, cosa que no sé perquè,
dos jugadors que sempre són
barret picat JUNY 2011
Esports
C/ Ferrer i Busquets, 45
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)
e-mail: cunitours@cunitours.com
titulars, no acceptarien ser habituals
suplents.
Jo crec que per a la pròxima temporada,
el Barça hauria de repescar a
Botia de l’Sporting, pujar a Fontàs
al primer equip, i de tant en tant fer
pujar per un partit altres defenses del
planter, per al mig del camp, pujar
definitivament a Thiago, i de tant en
tant a Jonathan dos Santos, Sergi
Roberto, que són els més bons i
altres de tant en tant, i per a la davantera,
quedar-se a Bojan i Jeffren
i fer més rotacions per fer-los jugar.
Si diuen que el Barça té tan pocs
diners no cal gastar-se’n gaires en
fitxatges, per repescar a Botia només
caldrien 2 milions d’euros.
Només em falta felicitar la gran
temporada del CF Linyola, que
ha acabat tercer en el grup 5
de la Primera Territorial, amb 65
punts, 18 victòries, 11 empats, 5
derrotes, 62 gols a favor i 33 en
contra.
Final de la Champions a la Penya
Barça Linyola
Visca el Barça, Visca Catalunya i
Visca el CF Linyola!
Tel. (00-34) 973 30 23 07
Fax (00-34) 973 60 28 25
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20

Vila en lo pla d’Urgell a uns 12
quilòmetres de Balaguer i 8 de Mollerussa,
estació de ferrocarril més
propera, i amb la qual hi té servei de
carruatges. Afronta per nord, amb
terme de Bellcaire; a l’est, amb lo
d’Ivars; al sud, Utxafava, i a l’oest,
Arcs i Poal.
Consta de 331 edificis i 24 d’escampats
amb una població total de 1.439
habitants de fet i 1.449 de dret. En
1.359 lo castell de Linyola en la vegueria
de Lleida tenia 30 focs. L’any
1831 Linyola i terme de Tarroges
comptava 702 ànimes en lo corregiment
de la capital i la jurisdicció
senyorial era del duc de Cessa.
La parròquia és d’entrada en l’arxiprestat
de Balaguer i diòcesi de
la Seu d’Urgell. Celebra festa lo 15
d’agost i 22 de maig.
Lo terme, regat per lo canal d’Urgell,
és ric en tota mena de produccions,
essent les més importants lo gra, oli,
aufals, verdures i fruites i cria també
bestiar.
Té escoles de nois i de noies, dues
premses d’oli i, per camins rodats,
se comunica amb los pobles veïns.
Districte electoral de Balaguer.
En l’enfeudament que féu lo rei D.
Pere, a D. Ermengol, del comtat
d’Urgell en 1278, s’esmenta lo castell
i vila de Linyola.
Ceferí Rocafort, Geografia general de Catalunya.
Província de Lleida, dirigida per Francesc
Carreras i Candi, Barcelona, Establiment
Editorial d’Albert Martín, [1913-1918?], p.
285-287.
Linyola 1910
Ceferí Rocafort
Vistes de Linyola
23

24
barret picat JUNY 2011
Vistes de Linyola
El cinema de Linyola
albert Martí
Quan a començaments del segle XXI es comentava que el cinema de Linyola podia tancar les seves portes de
manera immediata, em va semblar el moment oportú per apropar-me a un espai emblemàtic de la nostra localitat
abans que desaparegués. La meva intenció fou aproximar-m’hi amb una mirada romàntica, buscant aquells aspectes
que li donen més personalitat a un cinema de poble com el nostre i que corrien el risc de desaparèixer per sempre.
Afortunadament, l’anunci d’aquella desaparició fou exagerat i desitjant que tampoc tingui lloc en el futur, presento
una selecció d’algunes de les imatges que van resultar d’aquesta iniciativa.

Coneixes el teu poble?
El rellotge de l’anterior número és el de l’Ateneu. Ara us posem una
sèrie de fotos amb dates a les llindes, que es troben en dos carrers.
Els sabríeu trobar?
Respostes a barretpicat@yahoo.com
C.Arenas
Vistes de Linyola
25

26
barret picat JUNY 2011
Entrevista
Entrevista exprés a
Ivan Teixidó Fontanet, viatger
“La idea del viatge és el
camí i no pas el destí”
Ivan Teixidó és un jove aventurer
linyolenc que durant 13 mesos ha
estat a l’Argentina, en concret a
Buenos Aires, i ha recorregut en
autostop des de la capital argentina
fins a Ushuaia, la fi del món.
Fitxa
Nom: Ivan Teixidó Fontanet
Data de naixement: 22 de febrer
de 1981 a Linyola.
Formació: Enginyeria mecànica
per la UdL i filosofia per la UB.
Aficions: viatjar, la fotografia i la
música.
Montse Giné (M.G.): Què et va portar
a fer aquest viatge a l’Argentina?
ivan teixidó (i.t.): Una pregunta
que encara em faig. Bé, de fet el
meu objectiu, més que l’Argentina,
era Buenos Aires. A mi em criden
l’atenció els conflictes i en aquest
cas m’interessava l’última dictadura
militar amb Videla, i la forma que té
Montse Giné
la gent d’allí de recuperar la memòria.
Sobretot un dels motius era el
tema de les “Madres y Abuelas de la
Plaza de Mayo”. A més ja intuïa que
Buenos Aires havia de ser una ciutat
amb una força i energia enorme. I no
em vaig equivocar pas!
M.G.: I el fet de travessar la Patagònia
en autostop?
i.t.: Van ser 6000 o 7000 km des
de Buenos Aires a Ushuaia, anada
i tornada. La baixada la vaig fer per
la costa i la pujada per la cordillera
andina. Per a mi l’autostop és una
forma de viatjar tan lliure com incerta;
a vegades estava 10 minuts
esperant-me que em pugés algú i
d’altres més temps, fins i tot una
vegada vaig estar esperant 3 dies
en una gasolinera enmig del no
res. I una forma d’entrar en contacte
amb la gent local i intentar
comprendre una mica més sobre
els llocs que vas atravessant. Una
bogeria però m’ho vaig passar
molt bé.
M.G.: Quines impressions vas tenir
en un lloc com la Patagònia?

i.t.: Solitud. Immensitat. Desert.
Hospitalitat. En clar no vaig treure
res. La idea del viatge és el camí i no
el destí. Quina gràcia té anar a la fi
del món amb avió? El millor és anarhi
d’una forma diferent. No és el fi,
sinó el principi de tot. Tal com tantes
altres coses, la gràcia està en fer el
camí, el recorregut, més que no anar
a parar a algún lloc en concret… així
la filosofia i la vida mateixa… o no!
M.G.: Tenint en compte que el teu
germà s’ha recorregut mig món en
bicicleta, el fet de ser aventurers us
ve de família?
i.t.: No ens ve de família. Els dos
anem en paral·lel i ens retroalimentem;
cada un a la seva manera.
M.G.: Has estat en altres llocs a part
de Buenos Aires?
i.t.: Fa tres anys vaig estar un any
a Berlin. Ja fa més temps vaig estar
set mesos a Pachuca, prop de Mèxic
DF per fer el projecte de fi de carrera.
També he viatjat per Europa: fa uns
anys vaig agafar un avió cap a Holanda
i vaig tornar a dit; i el mateix,
des de Dinamarca. I també vàries
vegades per la zona dels Balcans i
l’Europa central, en tren i en bus. I
així sumant quilòmetres. Sempre hi
ha nous indrets per descobrir, això rai!
M.G.: Amb quin idioma et defensaves?
i.t.: Per Europa amb anglès i alemany;
res de francès ni danès ni res
més. Per Amèrica en castellà.
M.G.: I el tema gastronòmic?
i.t.: Si pots s’ha de menjar el que té
el país. Per exemple, a l’Argentina
el millor era la carn; a Mèxic hi havia
una immensitat de menjars diferents,
depenent de la regió; i a Berlin pues
patates i menjar pesat, tot i que per
l’immigració turca el que abunda a
tot arreu és el kebab.
M.G.: Aquests viatges que fas, com
te’ls sufragues?
Entrevista
27
i.t.: Jo sóc enginyer mecànic de
formació, regador de professió i filòsof
de vocació. Amb el que guanyo
a l’estiu com a regador, puc anar
fent aquests viatges i pagar-me els
estudis.
M.G.: Tens previst de fer algun altre
viatge?
i.t.: De moment de Linyola a Ivars
quasi cada dia a canviar la pala…
poc més!
M.G.: des d’aquí només et puc dir
moltes gràcies per la teva atenció
i molta sort en els teus projectes
futurs.

28 barret picat ABRIL 2011
www.clublinyolagym.com

Marc Mas
Alfons Solé
Manel Sánchez
Emilio Serra
Joan Ampurdanes
Xavier Altisent
Francesc Fabregat
B. Pedrós i JM Sans
Els cuiners de les cassoles
de pagès
Els cuiners de les cassoles
de pagès
Ingredients cassola: 120 kg d’espinacs, 180 kg de caragols, 60 kg de costella, 50 kg de
cansalada, 25 kg de carn magra, 60 kg de llonganissa i 84 conills. 700 comensals.
Àngel Almodovar
Jesús Mas
N. Capdevila i A. Sans
M. Sarradell i A. Martí
Fotos: C. Arenas

Cassoles
Fotos: C.arenas, M. Gine i E. LLauet.
Cercavila
Festa Major

Jocs i campionat de bitlles
Fotos: E. Llauet, M.Giné.

Exposició vestits de nuvis Adoli
P. Badia dona la Copa
Fotos Adoli, E.Llauet, M. Giné.
Lluita contra el càncer

C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
Jordi Querol 629 767 654
Xavier Altisent 650 051 751
KEXAL ALUMNIS SL
Carrer Tarragona, Nau 6
Pol. Ind. “El Colomer”
25241 Golmés - Mollerussa
E-mail: kexal@hotmail.es
RiCHi’S
PERRUQUERia
HoME i DoNa
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08
barret picat ABRIL 2011 33

34
barret picat JUNY 2011
Història
L’últim revolucionari (i II)
Apunts per una història de l’anarquisme i del moviment obrer a Linyola.
La Guerra Civil
L’esclat de la Guerra Civil va alterar
la vida del grup, encara tendre i poc
experimentat. Els primers dies de la
Guerra el grup va prendre part activa
en els esdeveniments que es succeïren.
Francisco Finestres 1 explicava
que l’aixecament franquista els va
agafar escoltant la ràdio a cal Mingo
(seu dels republicans i les esquerres
linyolenques). Aquella nit alguns
membres de les Joventuts Llibertàries
van fer guàrdia a les sortides del poble
amb armes rudimentàries i casolanes.
L’objectiu era mantenir el poble sota
l’ordre republicà i evitar atacs forans,
poc es deuria témer durant les primeres
hores d’una adhesió als militars
per part de les dretes locals.
Els dies posteriors es va fundar el
Comitè de Milícies Antifeixistes, òrgan
format per les diverses forces que lluitaren
contra els aixecats, a Linyola formaven
el Comitè Acció Republicana,
ERC, PSUC-UGT, POUM, CNT. Dins
d’aquest bloc heterogeni hi distingim
dos projectes socials diferenciats i
que explicaran un enfrontament larvat
que esclatarà en els Fets de Maig de
1937. Els dos grups republicans i el
PSUC-UGT defensaven el règim republicà
vigent des de 1931, en canvi
la CNT i el POUM eren favorables a
superar aquest règim que consideraven
burgès i incapaç d’acabar amb
les desigualtats socials, per això van
iniciar una revolució al mateix temps
que combatien als militars. A Linyola,
el bloc favorable a defensar la república
era majoritari, cosa que explica
el desenvolupament relativament
pacífic de la guerra al poble i la poca
repercussió del projecte revolucio-
Homenatge als primers revolucionaris linyolencs
Jordi Soldevila Roig
nari. Segurament, una de les causes
d’aquest decantament per l’esquerra
moderada eren les diferències socials
atenuades que es vivien a la zona
regada pel Canal d’Urgell en comparació
a les zones de secà.
Després d’haver-se format, el Comitè
va requisar totes les armes que hi havia
al poble, es van realitzar registres
a domicilis particulars, es van detenir
els capellans i algunes persones
vinculades a la dreta local, les activitats
eclesiàstiques es van aturar fins
després de la Guerra.
Després es van incautar alguns edificis,
entre els quals l’església que va
ser convertida en magatzem agrícola.
Els llibertaris van ocupar l’Ateneu,
l’entitat fundada per les dretes locals
el 1934, l’edifici va ser utilitzat per
realitzar-hi activitats culturals i mítings.
La crema de les imatges de l’església
s’explica per una triple lògica. En
primer lloc, es destruïen les eines
d’una entitat que havia estat la defensora
ideològica d’una societat de
rics i pobres, la millor prova n’eren
els altars que les cases benestants
tenien dins l’església, representació
viva d’un ordre entre els que tenien i
els que no. En segon lloc, l’Església
havia estat una de les grans perjudicades
per la república i els seus
intents de laïcització social, separació
de l’Església i l’estat (escoles laiques,
llibertat religiosa i ideològica, democratització
de les creences), cosa
que li restava poder. I en tercer lloc,
el fet que l’Església s’hagués situat al
costat dels militars.
Malauradament, la crema d’imatges
no acabava més que amb unes ico-
nes que representaven un ordre social
injust i amb unes obres d’art prou
antigues, però no amb les causes de
la injustícia. Un fenomen que ja havia
succeït durant la Setmana Tràgica a
poblacions com Barcelona.
Linyola va ser una població on la
violència a la reraguarda no va tenir
una especial incidència, sobretot, si
tenim en compte el cas extrem de
Torregrossa o Cervera. A Linyola, i
en general a tot el Pla d’Urgell, la violència
no va fer gaires estralls, en el
cas concret de Linyola no hi va haver
cap mort fins que la línia del front no
es situà prop del poble.
D’altra banda, el projecte social dels
anarquistes va tenir un impediment a
causa de l’edat. La joventut del grup
va portar-los al front gairebé des de
primera hora i va obligar a deixar el
projecte revolucionari per després de
la Guerra, un projecte igualitari i collectivista
que quedaria com un somni.
El nucli principal d’aquest grup es van
apuntar a primers d’agost de 1936 a
la Columna Durruti, desplaçats al front
d’Aragó, direcció a Saragossa.
La marxa al front del grup originari
va dur a tot un altre sector de gent a
formar el sindicat únic de la CNT al
poble, un grup de més edat que potser
havia simpatitzat abans amb els
ideals, però que mai havia militat a les
files de l’anarquisme. Eren els Boldú
Buchaca, el pare dels Finestres, Baldomero
(Mero), entre altres. Aquest
grup va participar com a representant
de la CNT a l’Ajuntament i als plenaris
provincials o comarcals i nacionals de
la CNT tal com mostren alguns diaris. 2
El secretari local de la CNT va ser Manel
Coll Pérez, però poc deuria poder

fer perquè es va passar la major part
del temps de guerra al front.
Tanmateix, la manca de força del moviment
llibertari a Linyola va significar
que pràcticament no hi haguessin
col·lectivitzacions i col·lectivitats,
s’esmenta el cas de la Masia del Senyorito.
La major part de l’economia
local va passar per una municipalització,
actuació molt més d’acord amb
el projecte del PSUC i la UGT, cosa
que va situar l’Ajuntament i el sindicat
agrícola com els nous gestors de
l’economia municipal.
Els Fets de Maig del 1937 van tenir
poca repercussió al poble, a causa
de la manca de força d’anarquistes i
poumistes. En els enfrontaments de
maig de 1937 van entrar en conflicte
els dos projectes socials existents a
la reraguarda republicana, el revolucionari
i el republicà, en algunes
poblacions les disputes van acabar
a trets i amb morts. A Linyola, la CNT
va protestar a l’Ajuntament pels fets
i el representant del POUM en va ser
expulsat, Miquel Pons (Rosendo)
qui moriria en un bombardeig temps
més tard.
Durant aquestes dates, Manel Coll i
Julià Farré es van traslladar des del
front a Barcelona, on van prendre part
en els Fets de Maig a Barcelona, per
tal de defensar les col·lectivitzacions
i evitar un retrocés del projecte revolucionari.
Des de Barcelona se’ls
va ordenar intentar conquerir Lleida
a favor dels revolucionaris, però el
camió en què es traslladaven va ser
aturat a Bellcaire. D’aquí van tornar
al front, però de retorn a Linyola d’un
permís del front al setembre de 1937
Manel Coll i un tal Casanova van ser
detinguts al poble acusats de tinença
d’armes, pagaven la seva participació
als Fets de Maig. Coll va passar per
la presó de Lleida on van organitzar
una vaga de fam per exigir el seu
alliberament, això els va conduir a la
presó Model de Barcelona i d’aquí a
un camp d’instrucció a Pins del Vallès,
des d’on es va escapar cap al front
d’Aragó altre cop.
L’avenç de la guerra i del front al Segre,
els bombardejos de la població
civil i la derrota del bàndol republicà
va dur els cenetistes linyolencs al
silenci, uns es van quedar i van viure
en la foscor de la postguerra, els més
joves van passar a França retrocedint
amb l’exèrcit. Manel Coll va passar a
França el 10 de febrer de 1939, el dia
abans de la caiguda de Catalunya, i
com molts altres va acabar als camps
de concentració de la Catalunya
Nord, un trànsit que li va durar fins
que els alemanys van ocupar França.
La postguerra
Els qui no optaren per l’exili van viure
la postguerra, la qual va tenir un fort
component de repressió generalitzada,
no sols per la població que es
trobava les presons, camps de concentració
i batallons de treballadors,
sinó també per la població teòrica-
Història
35
ment lliure. Els “cupos” del cereal, les
arbitrarietats dels teòrics vencedors,
l’obligatorietat d’assistir a l’església,
els registres o la fam de les famílies
més pobres i d’algunes políticament
significades que l’únic delicte que
havien comès era ideològic van ser
algunes de les formes de repressió
generalitzada. En destaquen d’aquesta
espiral repressiva el tancament del
sindicat agrícola, un dels dos únics
casos existents a la província de
Lleida, i el tancament de cal Mingo,
l’antic centre republicà.
Dins d’aquest context, amb les expectatives
posades en la Segona Guerra
Mundial i en la durada de la dictadura
de Primo de Rivera, les esquerres
que es van quedar mantenien llaços
a través de tertúlies de cafè. Però
els més joves i inquiets mantenien
una relació més clandestina a través
de reunions secretes a través de les
quals s’organitzaven petits grups de
resistents, entre els més coneguts hi
ha el de Ximenis de Bellvís. A Linyola,
Josep M. Finestres formava part d’un
d’aquests grups entre els quals hi havia
gent d’altres poblacions. Donades
les circumstàncies poc podien fer,
passar propaganda contrària al franquisme,
ajudar a familiars de presos
o alguna petita activitat sonada molt
allunyada de les activitats de guerrilla
que duien els maquis.
A Linyola, es destaquen les pintades
que realitzaren un reduït grup de
joves valents prop dels sifons que

36
barret picat JUNY 2011
Història
hi ha l’entrada del poble venint de la
carretera de Mollerussa, pels voltants
del 19 de març de 1940. Les pintades
portaven escrites “Mori el feixisme” i
“Viva la república!”, fet que va costar
la detenció de quatre o cinc joves linyolencs
i un judici militar sumaríssim,
judici dedicat als casos més greus.
Entre els detinguts hi havia Josep
M. Finestres, Josep Jové, Joan Mas
i Jaume Botigué, d’aquest judici en
depenia la vida dels detinguts i tan
sols un d’ells hi havia participat amb
la companyia d’altres joves no jutjats.
Finalment, les autoritats militars van
decidir no optar per la pena màxima
i van condemnar-los a cadena perpètua
que finalment es va reduir a poc
més d’un any de presó.
La fi de la Segona Guerra Mundial va
deixar el franquisme amb pocs aliats
internacionals, però no hi va haver
cap moviment per enderrocar-lo i els
seus adversaris eren massa dèbils i
estaven prou dividits per poder emprendre
cap acció que posés en perill
el règim. Això va fer que s’extingís la
resistència i amb ella l’anarquisme al
poble, les noves generacions contràries
al poble que s’organitzaren a
partir dels anys seixanta ja partien
des de noves pràctiques i ideologies.
Conclusió
L’anarquisme i les ideologies revolucionàries
obreristes no van tenir
una gran extensió a les comarques
DORALUM
de Ponent, tot i que hi eren presents
des de dècades anteriors. Aquesta
debilitat endèmica de l’obrerisme,
probablement tenia dues causes.
En primer lloc, el fet de tenir la terra
com a principal sostén econòmic
i, en segon lloc, la relació amb les
possibilitats d’accés a la propietat
de la terra de la població, cosa que
situava als pagesos en la condició de
propietaris (petits, però propietaris) i
no d’assalariats o jornalers, sectors
per a qui predicava el moviment
obrer. Això va fer que l’obrerisme no
es desenvolupés tant en zones on les
masses d’assalariats eren menors i
sí ho fes el republicanisme, però a la
vegada la rebaixa de les diferències
socials entre rics i pobres va reduir
la violència de pobres contra rics de
després de l’aixecament militar.
La CNT i l’anarquisme en general
han estat el blanc injust d’acusacions
diverses dels successos ocorreguts
durant la Guerra Civil, mai s’han tingut
en compte el seu projecte i els seus
objectius, el cas linyolenc d’organització
d’una biblioteca, per exigua que
fos, és prou exemplar que al costat
d’una força destructiva contra allò
que mantenia unes desigualtats, hi
havia una força constructiva d’un nou
ordre més just.
Malauradament, la revolució i la Guerra
van agafar els llibertaris linyolencs
massa tendres i amb poques forces
per poder bastir una alternativa major.
I després de la Guerra tan sols els va
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.
quedar aquesta joventut i espontaneïtat
per realitzar una heroïcitat tan
quixotesca com pintar “Mori el feixisme”
i “Viva la república!” a l’entrada
del poble. Una heroïcitat mai reconeguda
pels convilatans que de poc els
costa la vida.
Així que jutjar un grup de gent jove
que no havia passat la vintena com
si fossin un grup ampli i ben assentat
com eren els republicans o les dretes
és no valorar el grup en els seus
justos cabals. Alguns d’aquests que
jutgen negativament a aquests joves,
mai consideren negatiu que els jornalers
fossin tractats com poca cosa
més que bèsties de càrrega i que els
amos s’emportessin tot el fruit del seu
treball per ben poc més que el menjar
diari que els havia de sostenir.
Des d’aquestes pàgines es vol donar
a conèixer l’existència d’aquest primer
grup revolucionari i obrer a Linyola,
així com posar de relleu la voluntat
de millora social d’aquests joves
llibertaris, contribuir a rehabilitar la
imatge que n’ha quedat al poble i recollir
la bandera dels seus ideals, tan
important per a qui cada matí s’han
d’aixecar a treballar per percebre un
salari.
1) Francisco FINESTRES, “Linyola, 19 de juliol
de 1936 i dies successius” dins Barret Picat,
núm 51, 1988, p. 20
2) Algunes de les actes apareixen publicades
al periòdic lleidatà Acracia on hi apareix Boldú
com un dels líders locals de la CNT i, fins i tot,
un dels líders de Ponent dins dels sindicats
camperols de la mateixa CNT.

Aliances inquietants
L’endemà de les eleccions, els
partits polítics comencen la ronda
–més o menys crispada– de les negociacions.
No sabem exactament
què ha passat a Linyola, perquè els
rumors que corren no poden ser
presos com a informacions fiables.
I, de moment, no s’ha explicat amb
raons convincents el perquè de tot
plegat. En canvi, més enllà dels
efectes col·laterals (la renúncia de
Joaquim Mir: sic transit gloria mundi),
sí que sabem quins són els resultats
dels pactes postelectorals: en primer
lloc, ERC, la llista més votada
–encara que sigui per poquíssims
vots–, n’ha quedat exclosa, i, en
segon lloc, AE i CIU s’han repartit
a mitges, fraternalment, l’alcaldia.
Això és del tot legal. Ara, és legítim?
Contradiu els programes electorals
o les ideologies de cada formació?
Voleu dir que AE té més afinitats amb
CIU que amb ERC? Si els aspirants
a l’alcaldia amb més vots a les urnes
fessin el favor de respondre aquestes
preguntes tan senzilles amb un
mínim de trellat, hi guanyaríem molt
en allò que s’anomena transparència
i qualitat democràtiques.
Un que va votar i sabia que, com sempre, perdria
Les sumes de vots
sempre poden ferse
amb intencions
molt diverses i, fins
i tot, oposades. No
creiem que, d’entrada,
sigui dolent que
el sistema permeti
aquesta mena de pactes.
Però –sempre hi ha un però–, resulta
si més no inquietant segons quines
aliances. No pas les d’AE i CIU, que
al capdavall és “pecata minuta” de
dimensions locals, tot i que no deixa
de ser simptomàtic de l’ambició
de CIU (i ERC, què ha passat amb
les joves promeses?). Anem més
amunt. Que pactin, per exemple,
PSOE i PP és ben lògic i coherent,
atès que tots dos són partits nacionalistes.
I del morro fort. Ara bé, què
hi fa CIU de bracet del PP? Potser
deu ser –ja que se suposa que l’un
i l’altre pertanyen a nacionalismes
antitètics– que totes dues forces
polítiques comparteixen un mateix
discurs –i una praxi consegüent– en
relació amb l’anomenat eix socioeconòmic.
O, dit d’una altra manera,
tots dos són allò que abans en dè-
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
Opinió
37
iem “de dreta”. Segurament. Aquest
és el quid de la qüestió, i la resta és,
diguem-ne, literatura.
L’expresident Pujol i l’ala dura de
CIU han emmudit de cop, han
oblidat de sobte els seus deliris
sobiranistes. Ara només pensen a
retallar els serveis públics (sanitat,
ensenyament, cultura...) fins a
extrems preocupants i, en contrapartida,
a potenciar alegrement
el sector privat. A costa del que
sigui. Bo i escudant-se en l’aval de
les urnes, i amb la cançoneta de
l’enfadós de la crisi econòmica (i si
fos que estem així perquè som una
colònia?), els de CIU tornen a fer la
política del peix al cove, del “qui dia
passa, any empeny” i del neoliberalisme
més prepotent, despietat i
dogmàtic. Amb il·lusió. Per salvar el
país, of course.
Elaboració
Artesana
Pons i Arola, 35
25240 LiNYoLa
Tel. 973 57 56 64

ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
38 barret picat ABRIL 2011
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís

Opinió
La Lluna i Mart : la imaginació
més enllà dels núvols
L’any 1969, a ran de l’eufòria provocada
per l’arribada de l’home a
la Lluna, Sebatià Estradé afirmava
a la revista infantil Cavall Fort que
el viatge del primer representant de
la humanitat al planeta Mart “per
força s’ha de fer entre els anys 1976
i 1980 si no es vol perdre la gran
ocasió”. Un cop passada la primera
dècada d’aquest segle XXI encara
estem esperant aquesta nova fita
de la tècnica. Aquest planeta veí i
la nostra Lluna han focalitzat des de
fa molt temps l’atenció de científics
i de curiosos. Els nostres somnis,
però, són molt més realistes que els
dels nostres avis. Avui podem veure
fàcilment les imatges de la cara
amagada de la Lluna i dels paisatges
marcians que ens envien regularment
tota mena de robots que es
passegen plàcidament damunt de la
terra ocre i rovellada del planeta veí.
Sabem que a la superfície de Mart hi
ha roca volcànica, sorra argilosa, gel
carbònic, muntanyes colossals com
el Mont Olimp que culmina a uns
27.000 metres o el Gran Canyó que
fa uns 3.000 quilòmetres de llargada
i 8 de profunditat. Coneixem les
dimensions exactes del planeta, la
seva geografia i fins i tot el temps que
hi fa. Al segle XIX, però, la imaginació
dels postres avantpassats no tenia
gairebé límits i a l’hora de pensar en
una vida eventual al sistema solar,
fora de la nostra Terra, es presentaren
a l’opinió pública i a través de
la premsa les especulacions més
variades i estrafolàries.
Josep Pinyol Vidal
Al 1836 s’edità a Itàlia un llibre titulat
Nuove scoperte di Sir John Herschel
nel cielo australe e nella Luna en el
qual es decrivien les observacions
tan sorprenents com inimaginables
que suposadament aquest astrònom
va fer de la Lluna. El 10 de gener de
1835, a les 21 hores i 30 minuts hora
local del Cap de Bona Esperança,
Herschel veié passar pel camp visual
del seu telescopi una imatge de
roques basàltiques on creixien flors
vermelles la qual cosa demostrava
que a la Lluna hi havia vida. D’altres
observacions confirmaven aquesta
primera conclusió i enriquien la
flora selenita amb boscos d’abets i
de xiprers. La fauna, segons l’autor
del llibre, es composava d’éssers
fantàstics com cabres unicornes,
castors bípeds que vivien en caus
d’on sortia fum i per tant això suposava
que eren intel.ligents perquè
coneixien el foc. Les espècies, però,
més evolucionades eren les que ell
va anomenar “vespertils” i “selenites”.
Els primers eren una mena de
creuament entre l’home i el rat penat,
dotats d’ales membranoses i serien
els esclaus dels selenites. Aquests
darrers eren de pell molt blanca i
tenien ales de ploma. Fins i tot va
afegir una descripció força curiosa
de ciutats amb edificis d’obertures
triangulars per poder entrar-hi amb
les ales obertes. El diari New York
Sun del 28 de setembre de 1835 publicà
un gravat que reproduïa les suposades
observacions de Herschel.
Cal dir que Sir John Herschel era
39
un dels astrònoms més reconeguts
i respectats del seu temps i per tant
difícilment hauria gosat fer-ne una
de tan grossa. L’autor real d’aquest
engany no ha estat mai identificat.
A finals del segle XIX, l’astrònom
nord-americà Percival Lowell, va
sorprendre tot el món afirmant que hi
havia vida al planeta Mart. Lowell es
basava en els estudis dels suposats
canals rectilinis que creia haver vist
a la superficie del planeta amb el seu
telescopi situat a la ciutat de Flagstaff
a l’estat d’Arizona. Per Lowell
aquests canals només podien ser
una gran obra d’enginyeria de marcians
intel·ligents que havien arribat
a concebre un sofisticat sistema
d’irrigació. Fins i tot, algunes taques
fosques observades serien boscos o
mars on aniria a parar l’aigua domesticada.
S. W. Clatworthy, dibuixant
anglès especialitzat en temes científics
va imaginar un paisatge marcià
amb arbres, canals i un cel ennuvolat
on volaven papallones.
L’any 1900, els astrònoms de Flagstaff
afirmaren que els marcians
havien provat de comunicar amb la
Terra mitjançant un sofisticat sistema
de focus lluminosos que s’extenien
en una línia recta d’uns 500 quilòmetres
de llargada i disposada a
la vora d’un dels suposats canals.
Aquests focus, d’una extraordinària
potència, s’haurien mantingut encesos
durant tres quarts d’hora i
s’haurien apagat tots de cop com si
algú hagués tancat voluntàriament

40
barret picat JUNY 2011
Opinió
Dibuix de Josep Costa “Picarol”. La Campana de Gràcia n° 3024. (4-06-1927).
un interruptor. William H. Pickering,
professor a l’eminent universitat de
Hardward proposà un sistema similar
per contactar amb els marcians
disposant una sèrie de miralls gegantins
que enviessin un raig de llum
de gran potència cap a Mart. El propi
Marconi, el pare de la radiodifusió,
va creure que els marcians probaven
des de feia temps de comunicar amb
la Terra utilitzant les ones de ràdio,
ell mateix, afirmava rebre estranyes
comunicacions provinents de Mart
que malhauradament no arribava a
desxifrar. Un articuliste de L’Esquella
de la Torratxa no va deixar passar
l’ocasió per posar una bona cullerada
de ironia a la notícia que implicava
a l’inventor italià:
“…sisquera per riure no sóls m’agradaría
que la fantasía del Marconi
resultés certa sinó que fins voldría
que s’arribés a establir ab els marcians
un servey económich regular y
permanent de comunicacións. Aquí
ahont cada día entre Barcelona i
l’Hospitalet s’extravían cartas. ¿Veritat
que sería altament graciós que’s
pogués rebre ab tota puntualitat un
parte expedit a 78 milions de kilómetros
lluny de la Terra?”
Malgrat tota la incredulitat que
aquestes afirmacions provocaven
al si de la comunitat científica internacional,
aquesta idea què Mart era
un planeta habitat i confortable
s’arrelà a la imaginació d’alguns
investigadors com fou el cas de
l’astrònom francès Camille Flammarion,
autor del llibre La planète
Mars et ses conditions d’habitabilité
editat l’any 1882. Flammarion gaudia
d’un cert prestigi com estudiós dels
sastres i de l’univers, però, algunes
de les seves conviccions personals
palesades en estudis més que
dubtosos on hi feia una apologia
pseudocientífica de l’esperitisme el
van desprestigiar. Flammarion creia
també en la possibilitat de trobar un
procediment que permetès comunicar-nos
amb els marcians. Josep
Comas i Solà, astrònom barceloní
que publicava regularmente articles
científics a La Vanguardia, criticava
en aquest diari del 27 d’agost de
1909 “las divertidas fantasías (…)
impropias de la seriedad científica”
i deixava un dubte raonable sobre
l’origen artificial dels canals de Mart
tot i dient que “ningún hecho visible
nos demuestra la existencia de habitantes
inteligentes en Marte”. A la
mort d’en Camille Flammarion, l’any
1925, la revista Catalunya Social,
li va dedicar un breu epitafi irònic:
“… les seves obres estan plenes de
fantasies. Llàstima que s’hagi mort
abans de trobar la manera de comunicar-nos
amb els habitants del planeta
Marts…”. Aquell mateix any, la
revista satirica El Senyor Canons, va
publicar un article irònic de caire polític
en el qual un hipotètic observador
situat al planeta Mart deia que «…la
política es veu com les fotografies a
vista d’ocell, tant clara i de tant lluny
com un espectacle des d’un avió… ».
Als anys vint l’aviació havia progressat
de forma espectacular i la prova
definitiva que l’avió s’imposava com
un transport ràpid, segur i eficaç
la va donar el viatge transatlàntic
sense escales de Charles Lindbergh
entre Nova York i París. El dibuixant
Josep Costa “Picarol” es va inspirar
d’aquest esdeveniment per presentar
de forma humorística el què ell
concebia ja com “la locomoción de
demà” en un dibuix que presentava
“com es farà d’aquí un quant temps
el raid Barceloneta-Marte”. Aquest
dibuix és, segurament, la primera
imatge irònica d’un astronauta català
pilotant un enginy apedassat i transportant
objectes tan diversos com
un fonógraf, un ventilador, un llargavistes
o un lloro dins d’una gàbia.
Al novembre de 1933, la revista
Esplai parlava de la conferència
sobre Mart que C. W. Tombaugh,

sucessor de Lowell i director de
l’observatori de Flagstaff havia
donat a Londres en la qual “ha
parlat abundantment de la dolça
temperatura que s’hi gaudeix, de la
seva vegetació (…) dels homes que
hi viuen, molt semblants a nosaltres
i ha acabat dient que cal anar-hi tan
bon punt es decobreixi un mitjà de
locomoció interplanetari”.
Malgrat tots els grans avanços tècnics
que ens han permès conèixer
detalladament les condicions reals
dels planetes que ens envolten,
sempre queda un lloc per a la imaginació
desbordant d’autors literaris
o de directors de cinema que, amb
més o menys credibilitat, ens presenten
aventures astrals que perpetuen
la meravellosa ingenuitat dels espectadors
profans. L’any 2000 va sortir
la pel·lícula Mission to Mars de Brian
de Palma, brillant obra documentada
i realista fins que cau inexorablement
en un final tant ridícol com patètic
quan els astronautes de l’expedició
marciana troben una forma de
vida intel.ligent en una mena de
personat ge de dibuixos animats
d’una ingenuitat inimaginable. Tot al
contrari, Ben Bova ha publicat dos
llibres excel·lents sobre la hipotètica
primera expedició humana al planeta
Mart on combina sàviament la diversió
d’una novel·la i el rigor científic
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MoLLERUSSa (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 25 - 25240 LiNYoLa
gruesbessmo@hotmail.com
tenint en compte els coneixements
i les tècniques actuals que podrien
fer possible aquest viatge en un futur
no gaire llunyà.
El dia 30 d’octubre de 1938, la vigília
d’Halloween, Orson Welles creà un
moviment de pànic col·lectiu als
Estats Units amb una emissió radiofònica
basada en l’obra d’Herbert
George Wells “La guerra dels mons”.
Orson Wells va presentar-la com
si fos una emissió en directe que
relatava la invasió de la Terra pels
marcians hostils que desintegraven
a tort i a dret a tots aquells que se’ls
creuaven. Malgrat l’advertència que
Opinió
41
Dibuix que representa la vida a la LLuna segons les suposades observacions de John Herschel
publicat al New York Sun el 28 d’agost de 1835
es va fer al principi del programa
dient que es tractava d’una ficció,
la narració va ser tan realista que
provocà la psicosi col·lectiva dels
radiooients esfareïts.
Tractar a algú de marcià és voler
insistir sobre la seva raresa o les
seves qualitats tant en forma negativa
com positiva. Ja al 1916, Fulmen,
articulista a La Campana de
Gràcia, escrivia una curiosa frase
sobre la incomprensió espanyola
envers Catalunya: “els catalans
davant de Madrid, resultem una
mena d’estrafalaris habitants del
planeta Mart”.

42
barret picat JUNY 2011
Opinió
La culpa és del Cha-cha-cha
És vici antic, conegut i constatat que,
davant dels grans infortunis, sempre
ens aflora l’irracionalisme fanàtic:
o bé ens encomanem a Déu o al
dimoni, arraulits de por i amb el cap
sota l’ala, per tal que ens solucioni
el problema, o bé traiem pit per dedicar-nos,
amb frenètica desmesura,
no a buscar solucions –que potser
seria el més assenyat–, sinó a trobar
culpables –reals o inventats (i que
sempre són els altres)– per immolar-los.
No en sabem d’altra: sempre
que tenim problemes, o cremem
encens o cremem la bruixa.
Encara no se sap del cert si aquesta
ineluctable tendència natural
tan simplista cap a l’exorcisme és
producte d’algun curtcircuit que la
impotència pugui provocar al nostre
cervell; però sí que és ben palpable
que a tots se’ns manifesta en molts
aspectes de la vida, tant a nivell
individual com col·lectiu. Des de
la tribu fins a les comis sions parlamentàries;
des del cafè a l’hemicicle,
passant pels mitjans de comunicació;
des del futbol a la política:
quan les coses no van bé, ens surt
la rauxa irreprimible de trobar gent
per lapidar. Aleshores, només cal
que algun demagog oportunista i
mal intencionat assenyali amb el dit
algun col·lectiu de “diferents” que
serveixi de cap d’esquila —moros,
emigrants, jovent, maçons, comunistes,
jueus, estrangers, catalans,
negres, govern, cristians, xarnegos,
funcionaris, pagesos, protestants...,
segons cada època— , perquè ens
hi abraonem obnubilats a picar-los
el cul com pollastres de granja, o
per passar-los directament per la
Josep Binefa i Palou
màquina de trinxar; motius, sempre
en sabem trobar. De fet, l’arma més
eficaç de la política ha estat, des
de sempre, saber fer surf i utilitzar
a favor les intenses onades que
aquestes marees provoquen.
Seguint aquesta dèria, la foguera
de les eleccions no solament ja ha
passat factura a alguns (només a
alguns)partits polítics responsables
de la part que els toca (que només
els en toca una part), sinó que a la
campanya ja s’havien assenyalat
col·lectius com a culpables de totes
les malvestats hagudes i per haver.
Molts votants a qui el cos els demanava
“la cremà” ja sabien i saben
que tot plegat no solucionarà gran
cosa, però s’han quedat ben descansats.
Però som colla que, de cara a
les “generals” de l’any que ve, ja fa
temps que cantem aquella coneguda
“saeta” del vell acudit:
“¡Virgen de la Macarena, que mal
acompanyada vas!
¡Si malos los de delante, peores los
de detrás¡”
Per això aquesta vegada per parlar
una mica de la crisi he decidit reprimir-me,
apagar el llançaflames i
proposar que mirem més a prop, al
mirall, per exemple.
És força trillat això de donar la culpa
de la crisi a la punxada de la bombolla
immobiliària, que ha arrossegat
cap al desastre bancs, empreses,
llocs de treball i economies familiars,
però als fons tots sabem que aquest
fet només n’ha estat el detonant.
L’economia espanyola sempre ha
anat amb crosses (ajuts de la UE o
inversions estrangeres). Des de la
“reconversió industrial” ençà, la indústria
del país ha passat d’obsoleta
a desballestada. Les empreses bones
s’han venut a capital de fora i les
altres, o han tancat o han esdevingut
subsidiàries de firmes multinacionals
mercenàries, que s’han instal·lat
aquí per cobrar les subvencions i
repatriar els beneficis, i que, com
els futbolistes d’elit, se n’han anat
quan els ha convingut a on els han
fet millors tractes.
La construcció va ser l’únic gran
sector que es va quedar aquí per
una sèrie de raons evidents: perquè
era impossible que se n’anés — els
pisos encara s’han de fabricar al lloc
de consum, no es poden fer a la Xina
i portar-los (tot arribarà!)—; perquè
turisme, especulació i corrupció són
l’adob hormonat que més fa créixer
aquest sector i aquí sempre hem
anat ben servits de les tres coses;
perquè absorbeix molta mà d’obra,
la majoria poc qualificada (un bon
reclam per a immigrats del tercer
món, ara impossibles de reciclar);
perquè, amb vent a favor, és una
de les activitats econòmiques on és
més fàcil d’especular: els més rucs hi
han fet calendaris (però quan el vent
s’ha girat, correu-hi tots!); perquè als
governs els ha interessat recolzar-la:
per la corrupció personal d’alguns,
pel finançament il·legal de tots els
partits, per estalviar-se de solucionar
d’una vegada el deficient i irracional
finançament municipal, per la pluja
d’impostos que els queia a sobre,
per ser un sistema fàcil (i poc transparent)
d’emprar (i repartir-se) molts
dels ajuts de la UE i, en definitiva, per

continuar amb la sensació de benestar
econòmic que tant els afavoria.
Per això no van fer cas del Governador
del Banc d’Espanya que, des
de 2005 públicament (i internament
segur que de molt abans), advertia
dels perills de la bossa immobiliària
i de l’escalfament de l’economia. El
segon més ruc de cada poble ja feia
anys que ho deia al cafè.
És cert que som una potència
turística. Però cada vegada més
el negoci gros del nostre turisme
(cadenes d’hotels, parcs temàtics,
tours-operators...) el fan empreses
estrangeres que en repatrien el
benefici al seu país; arribarà que
nosaltres ens limitarem a posar-hi la
mà d’obra, com Tunísia, Marroc...o la
República Dominicana. Però aquest
procés ja fa anys que ha començat,
no és d’ara.
El deute (tant públic com privat) ens
ha permès viure molt per sobre de
les nostres possibilitats i aparentar
una economia que no teníem; la crisi
ens posarà al nostre lloc. No només
hem fet un estat del benestar insostenible
per a la nostra butxaca, que
hem usat i abusat sense límit, sinó
que l’hem obert a tot el món sense
criteri, sense reciprocitat i sense
aturador. Ens hem dedicat a saquejar
la nevera sense preguntar-nos qui
l’omplia i com. De l’evasió d’impostos
n’hem fet virtut; de la picaresca,
un mitjà de viure; de les subvencions,
un salari: qui a doll, qui a salic,
tots hem estirat de la mamella fins
secar-la. “Entre todos la matamos y
ella sola se murió”. Però els corruptes
sempre són els altres i la culpa,
del Cha-cha-cha.
Ens hem de treure del cap la idea
que aquesta crisi només és un parèntesi
de penitència per tornar, a no
massa anys, a ser tot com abans, i
que ens servirà per agafar revolada
per continuar abusant del sistema.
Per tal que canviï el món, primer hem
de canviar les persones: aquesta ha
de ser la primera passa per sortir de
la crisi.
Però la primera passa que hem de
fer els catalans cal que sigui més
llarga. Tots els governs de Catalunya,
ja des de principis de la democràcia,
han volgut fer una política “com si
fóssim” un estat, sense ser-ne ni tenir
els recursos polítics ni econòmics
per fer-la. En canvi, paradoxalment,
no s’ha reivindicat mai, des de cap
govern, de ser un estat; només
s’ha perdut el temps, la paciència, la
moral i els diners buscant “l’encaix”
amb Espanya. Amb el sistema de
transferències (del qual no ens mourem),
ens donen, com a la canalla,
Opinió
43
els diners comptats: un pessic per
a cada cosa; per exemple, un sou
de Policia Nacional per cada Mosso
d’Esquadra. D’on surten, aleshores,
els diners per pagar-los més, o per
pagar més els mestres, o els consellers,
o els Presidents, o per fer un aeroport
a Alguaire per a les mosques,
o tenir pseudoembaixades (que ja és
trist), etc...? De pagar més impostos
i, sobretot, de l’endeutament; des
del primer dia que tenim un deute
públic endèmic: hem fet polítiques
molt per damunt de les nostres possibilitats
i ho hem volgut solucionar
amb deute sobre deute. Fins quan
farem durar aquesta comèdia? O ens
conformem en fer la mateixa política
que la Comunitat de la Rioja (proporcionalment
tenim els mateixos
recursos i drets col·lectius) o demanem
la independència i tinguem un
estat amb tots els ets i uts. La política
actual de fer la puta i la Ramoneta és
insostenible i no ens porta a enlloc.
No podem perdre més temps, perquè
cada vegada tindrem més difícil
de separar-nos dels veïns: Espanya
deu moltíssims diners, Europa i el
Món volen cobrar-los, i nosaltres en
som penyora. Per això el remei més
clar i definitiu de la crisi a Catalunya
és la independència. Ja cal que no
ens torbem. Ja fem tard!

44
barret picat JUNY 2011
Opinió
El 15 de març va començar com un
dia aparentment normal per mi. Era
diumenge, i havia vingut a passar
el cap de setmana a casa. Com
gairebé sempre que sóc a Linyola,
després de dinar vaig recollir la maleta
i vaig agafar el cotxe per tornar
a Barcelona.
Feia uns quants dies que amics i
coneguts m’havien comentat que
es faria una manifestació simultània
a diverses ciutats d’Espanya per tal
de reivindicar a una “Democràcia
Real Ja”. Jo havia intentat obtenir
informació sobre els esdeveniments
planejats mitjançant internet, però
com que els mitjans majoritaris no
en parlaven, vaig pensar que seria
una manifestació minoritària, que
no tindria seguiment. Volia anar-hi
(el que n’havia llegit m’interessava i
em semblava coherent), però al no
trobar ningú que volgués venir amb
mi i a l’arribar a Barcelona a mitja
manifestació, vaig passar.
Però, via Twitter, vaig anar rebent informacions
sobre la trobada. La gent
Una aproximació a
“Els Indignats”
Judit Pedrós
penjava fotografies de multituds,
i llegia pancartes escrites amb
sorna i ironia, però que retrataven
la realitat. El mateix
15 de maig a la nit, la
xarxa ja anava plena de
comentaris de manifestants
que deien que es
quedarien a acampar.
Des d’aquell instant, el
meu interès va anar augmentant.
Sentia que em
quedava apartada per la meva
impossibilitat d’anar-hi a acampar
(per motius d’estudis i feina), però
m’ofenia profundament que els
mitjans no en parlessin. TV3, TVE i
les privades no van informar sobre
l’acampada fins 2 dies després.
Lamentable i inexplicable.
El mateix dilluns vaig anar-hi a donar
un tomb, a familiaritzar-me amb l’ambient.
Tenia por de trobar-me només
amb “perroflautes” i okupes, i donar
la raó a canals com Intereconomía,
que es començava a fer ressò del
que passava a “el Sol”. Quina va
ser la meva
sorpresa quan vaig veurem
enmig de centenars de
persones de totes les edats i
estils diferents: jubilats, gent adulta
treballadora que s’hi passava a l’acabar
la jornada, joves estudiants… de
tot. Dimarts vaig tornar-hi a fer algunes
fotos i a parlar amb alguns d’ells.
Dimecres ja em sentia part del moviment.
Durant la tarda vaig tornar a
passar-m’hi. A intentar entendre com
s’organitzaven, i de què anaven les
assemblees que tenien lloc cada dia
a les 8 del vespre.
Dijous, a les 8, vaig assistir a la meva
primera assemblea. Acompanyada
d’un amic i les nostres respectives
cassoles, vam fer-nos sentir primer,
i vam escoltar després. Entre els
manifestants sobresortien, mig avergonyides,
les càmeres d’algunes cadenes
que finalment s’havien decidit
a cobrir l’esdeveniment.
El que més em va impressionar de
Plaça Catalunya va ser l’increïble
sentit de respecte que vaig trobar-hi.
Les assemblees estaven organitzades
en comissions, que exposaven
al públic les idees que havien sorgit

i forjat durant el dia, perquè la plaça
en pes votés si hi estava o no a favor.
Propostes coherents, lògiques. Reivindicacions
d’un país millor.
Coneixeu l’ONG “Movimiento Visual”?
Tot i que fa molt poc temps
de la seva creació, han aconseguit
bastant d’èxit a internet amb vídeos
com l’entrevista a José Luís Sampedro.
Es dediquen, bàsicament,
a donar veu mitjançant documents
audio-visuals a fets que no surten
als llocs habituals. Van demanar-me
si, mitjançant la col·laboració d’altres
companys seus de Barcelona,
podia ajudar-los a muntar una peça
sobre el que estava passant a Plaça
Catalunya, com ells havien fet ja de
València. Amb mini-entrevistes a
gent d’entre la multitud, amb imatges
no trucades ni actors pagats.
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Això va ser divendres. Just 5 dies
després d’haver “passat” de la primera
manifestació, em trobava allí,
enmig de mils i mils de persones,
demanant-los per què hi eren. Intentant
fer entendre a la gent que s’havia
quedat a casa per què era important
reivindicar el que volien. Per què
s’havia de “prendre el carrer”.
Ha passat gairebé un mes. No vull
parlar (ni val la pena) de l’incident
amb els Mossos d’Esquadra i la
“neteja” de la plaça, o de que s’ha
decidit a tall de tancar aquesta publicació,
aixecar els campaments
fixes.
El que m’agradaria és preguntar-vos
a tots això: què hi teniu a
dir vosaltres? També voleu unes
llistes electorals on no hi hagi cap
imputat, com caldria esperar? O que
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
Opinió
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
45
es nacionalitzi la banca, que ens ha
portat a tots a la crisi? O creieu que
una monarquia mai podrà ser una
democràcia real? O voleu no haver
de treballar fins als 100 anys per
cobrar un subsidi? O simplement
voleu que els vostres fills tinguin un
futur digne, amb feina?
Si heu respost que sí a alguna
d’aquestes preguntes, l’esperit del
15 de Març està amb vosaltres. No
fa falta que acampeu, però reivindiqueu
el que creieu important de la
manera que sigui.
Ningú ho farà per nosaltres.
Link a la plana de youtube de l’ONG
“Movimiento Visual”, on podreu
trobar els vídeos citats i molts més:
http://www.youtube.com/user/
AsocMovimientoVisual
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

46
barret picat JUNY 2011
Opinió
Albert Camús afirmà un cop, que
tot allò que sabia de la vida, ho
havia après en un camp de futbol.
L’escriptor pied-noir, algerià sense
pàtria d’orígens menorquins, sabia
de què parlava. De molt jove, i ja
des de l’escola havia destacat com
a excel·lent futbolista, tot combinant
–paradoxes de l’existència– la posició
de porter amb la de davanter centre.
«No saps mai per on vindrà la pilota»,
havia arribat a escriure, com mai no
som capaços d’endevinar què ens
durà l’atzar, com resulta recurrent a
la seva obra literària, i en una tràgica
mort en un accident d’automòbil en
un viatge que no havia de fer. Pobres
i rics, totxos i llestos, lletjos i apollinis,
no importa mai la condició en
un joc d’onze contra onze amb una
pilota. Tampoc no importava si hom
era àrab, francès, menorquí, jueu o
valencià. L’únic que definia la lleialtat
eren els colors de la samarreta, els
codis d’honor no escrits al camp o al
vestidor. Malgrat tot, hi ha més justícia
en el futbol que en qualsevol altre
àmbit dels nostres respectius móns,
on la pilota és rodona per a tots, i
són onze contra onze. I, de nou la
Porters davanters
xavier Díez
paradoxa, Camús, que finalment fou
porter a punt de professionalitzar-se
al Racing Universitari d’Alger, rebé
els seus màxims elogis com a heroi
tràgic i pírric, el dia en què el seu
equip fou derrotat per 1-0 en una
final èpica i apassionada. Tanmateix,
la tuberculosi que atacà l’autor de
L’étranger acabà per allunyar-lo del
terreny de joc.
M’identifico amb Camús. No només
perquè sóc un entusiasta de la seva
literatura, que les meves professores
de francès tingueren l’encert de
fer-me llegir, sinó perquè també recordo
amb il·lusió aquelles batalles
èpiques i simbòliques, incruentes i
honroses, que caracteritzaven els
anys d’infantesa i joventut, al pati,
als carrers, a aquells camps de terra
de Creixell o el Bon Pastor. Ben
curiosament, també m’identifico
amb l’estranya figura del «porterdavanter»,
aquella mena de joc
estrany en què, quan ens trobàvem
pocs jugadors, triats entre dos capitans
i en què tractàvem de forjar
equips equilibrats, permetíem la
doble condició de porter, i alhora,
jugador de camp.
Certament, vaig començar de porter.
Ajudava el fet de la tradició familiar. El
meu avi patern havia ocupat aquesta
posició, durant la dècada dels vint,
l’era d’en Zamora, a l’equip de la
seva empresa. En el meu cas, i amb
el referent de Mora, Iribar i Sadurní,
suposo que l’atracció per aquesta
estranya funció tenia a veure amb
una especial psicologia. No és cap
secret que pels camps circula la
llegenda (sovint fonamentada) que
els porters estan una mica tocats de
la Tramuntana. No és gens estrany.
Són diferents a la resta, són individualistes,
viuen permanentment en
el risc, els seus errors tenen conseqüències
terribles, tracten d’ordenar
les seves defenses, es tiren per
terra, criden, manen, esbronquen,
i finalment, i com exposava amb
clarividència Peter Handke, restem
en la més aclaparadora solitud del
porter davant el penal.
No, no era precisament una figura.
Gairebé sempre de verd, com els
porters anglesos dels setanta, com
ha passat en altres casos, Bahia,
Busquets, Toni, Artola, era més
aviat irregular, capaç de combinar
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola

el millor i el pitjor, amb tendència
a sortir de l’àrea, amb força penals
aturats (no crec que intimidés els
davanters), encara que amb errades
infantils, poca capacitat de
blocatge, i una escassa capacitat
d’aconseguir que la defensa em
fes cas. Finalment, i amb un cert
paral·lelisme amb la tuberculosi
de Camus, a mesura que la meva
miopia avançava, les meves prestacions,
especialment les pilotes
llargues, es deterioraven. Total, que
vaig avançar la meva posició.
No era ràpid, no era àgil, no tenia una
gran visió de joc (encara menys amb
dioptries), no tenia bon toc. Sí, en
canvi tenia resistència, corria tots els
noranta minuts a la mateixa velocitat
de creuer, xutava fort (no sempre
amb punteria) i era contundent en
el xoc. Després de diversos experiments,
vaig acabar com a lateral
dret, la mateixa posició de l’Oleguer,
Belletti o Alves. Carriler descontrolat,
amunt i avall, que m’agradava fer
incursions a l’àrea contrària. O, en
altres ocasions, com a marcador de
davanters.
Ho confesso. No sempre jugava net.
Contundent, arrapat, amb massa
faltes (tot i que mai no vaig ser expulsat)
amic de la samarreta de davanters
a qui vaig treure de polleguera, i
alguna coça no massa ètica. Imagino
que, fruit de la frustració de tenir al
davant algú més ràpid, hàbil i talentós
que jo. Ara bé, qui em coneixia,
sabia que, fora del camp, esdevenia
la persona més pacífica del món,
i la meva especialitat era evitar les
batusses pròpies de qualsevol collectiu
d’una tribal masculinitat. I a
diferència dels Materazzi de torn, mai
vaig fer servir la guerra psicològica
per desconcentrar els rivals.
De tant en tant, i gràcies als meus
defectes de la indisciplina tàctica i
la imprevisibilitat, sucava. Quatre
o cinc gols per temporada queien.
Recordaré tota la vida un gol fet des
de quaranta metres en un contraatac
estrany, i que permeté empatar
a 1 contra un dels millors equips de
la zona. Tothom va veure en aquell
acte una genialitat, tanmateix no fou
ben bé així. Em vaig trobar corrent
darrere la pilota, després de trencar
el fora de joc, mentre enfilava el
camí de la porteria. A mesura que
m’apropava, em donava pànic l’1
contra 1 contra el solitari porter,
perquè mai no he estat hàbil en
aquestes jugades, així que vaig
xutar fort, recte, a mitja alçada i
sense mirar ni pensar. El porter no
s’ho esperava, i malgrat que tractà
de dissimular la sorpresa amb una
estirada massa tardana i estètica, la
pilota entrà. Ningú no s’ho creia, i jo,
encara menys. «Tot el que sé de la
vida, ho vaig aprendre en un camp
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
Opinió
47
de futbol» em repetia a mi mateix
mentre els cossos suats dels meus
companys botaven contra el meu al
fons de la pinya.
No. Els moments èpics no serveixen
per dissimular que sempre
he estat un futbolista limitat, amb
més entusiasme que criteri, i que
com Camus, he preferit els llibres
a la pilota. Ara, això no m’impedeix
gaudir de tant en tant amb
algunes arrencades (amb terribles
conseqüències durant la setmana
posterior) amb els fills dels meus
amics en alguna costellada. Ni tampoc
llegir els partits del Barça a la
manera del mestre Manolo Vázquez
Montalbán. El futbol, la vida i la literatura
sempre van massa lligades.
I afortunadament aquesta història
dels onze contra onze ens reporta
dosis d’èpica en un món prosaic. Al
cap i a la fi, a les nostres vides, com
en aquells improvisats partidets de
carrer, amb components variables
en l’equip, sovint ens toca fer de
porters, i sovint, de davanters.
El meu darrer partit, més o menys
seriós, el vaig fer cap als trenta anys.
Professors contra alumnes de vuitè.
Em van col·locar de lateral esquerre.
Vaig salvar un gol damunt la ratlla.
Vam perdre tres a un. Vaig donar
gran satisfacció als meus alumnes.
Caure amb honor.
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

48
barret picat JUNY 2011
Literari
—Ahir vaig veure un àngel...Crec
que era el meu àngel de la guarda
–em digué el Jordi Galí com aquell
que diu “Quin bon dia que fa!”.
—Ah, sí?! Quina sort! El meu no
el veig ni en pintura!...Crec que ha
demanat la baixa!
—Ja sé que no em creus, camarada!
Ets un home de poca fe!
—Sí, i tu un comunista religiós que
no “pega” ni amb la millor cola!
—Ep! Comunista i creient, que no és
lo mateix que ser religiós!
Al poble diuen que al Jordi Galí,
més conegut amb el renom de
“Topolino”, li falta un bull. Si he de
ser sincer, l’aspecte físic del Jordi
no l’ajuda gaire a desmentir aquesta
afirmació: uns ulls sortits, com
espantats, i massa bellugadissos,
destaquen en una cara rodona,
amb la boca sempre oberta, com si
tothora estès badant. I el seu cos, alt,
prim i desairós, es converteix en tot
un espectacle al caminar; abalançat
cap endavant, camina com si a cada
moment fes una petita ensopegada
i, mig perdent l’equilibri, allargués
en excés la passa. Algú que no el
conegués podria pensar que fa el
ruc intencionadament, però, tard o
d’hora, s’adonaria que ell és així
i que això no li preocupa ni té cap
intenció de canviar.
Amb el Jordi pots parlar de tot, que
ell sempre et buscarà un punt de
vista original i et trobarà arguments
interessants per defensar les seves
opinions. Sí que és cert que té les
seves rareses, les seves extravagàncies,
però és un noi educat i amb una
cultura molt més extensa que molts
dels “espavilats” que es riuen d’ell.
Àngels o dimonis
Jaume Balcells Palou
—El vaig veure en una gasolinera, a
la sortida de Lleida...
—En una gasolinera?!
També fan anar gasoil els
àngels?!
—Treballa allí...
—Ui! La crisi afecta a tothom,
oi?!...Va, Jordi, no
diguis més bestieses!
—Què sí, camarada,
què sí! Els àngels agafen
la forma i ocupen
el lloc de persones
“normals”...Segur que
estava allí per protegir-me
d’algun perill...
—A veure, Jordi, si
tenia la forma d’una persona
normal com ho saps que era un
àngel? Portava dues ales blanques
a l’esquena?
—No, home, no! Vaig sospitar d’ella
quan em va oferir una pastilla de
regalèssia pel mal de coll...
—Ella? Una pastilla?!
—Sí. Va veure que jo tenia tos i em
digué: “Tingui, són de farmàcia. Van
força bé...”
—Jordi, però...això què demostra?
—Res, ja ho sé, però em va fer sospitar
i, quan es va tombar, li vaig tirar
l’aigua i ella va somriure.
—Què li vas tirar aigua i encara et va
somriure?! Ara sí que no entenc res!
El Jordi Galí m’explicà que el “seu”
àngel tenia cos de dona i que la
manera de comprovar si era un àngel
o no era tirar-li una mica d’aigua
beneïda a sobre. Els agrada, és
com fer-los unes pessigolles suaus,
em va dir.
—Dues coses, Topolino (Quan
m’empipo amb el Jordi utilitzo el
seu renom, encara que a ell li és
ben igual). La primera –i que no et
sàpiga greu que t’ho digui– és que
penso que estàs com una cabra, i
la segona, d’on vas treure l’aigua
beneïda?
—D’on ha de ser?! Doncs de l’església,
home de Déu!
Tu... tu ets com sant Tomàs, camarada,
només et creus allò que pots
veure i tocar! Ah! I jo que em pensava
que tenies imaginació!
* * *
Havien passat ben bé un parell de
mesos des d’aquesta conversa sobre
“l’àngel de la gasolinera” quan
vaig rebre una trucada dels Mossos
d’Esquadra al mòbil. Em demanaven
si podia presentar-me de seguida al
davant de la catedral nova de Lleida
per a identificar un individu indocumentat
que els havia donat el meu
número de telèfon.
Endevineu qui era? Sí, el Jordi Galí!

En menys de deu minuts vaig estar al
lloc. Els mossos em van explicar que
un capellà els havia trucat perquè
havia vist una persona sospitosa a
l’interior de la catedral. En arribar els
Mossos i voler identificar-lo, el Jordi
els havia tirat aigua a sobre.
El Jordi escoltava l’explicació dels
mossos amb el cap cot, com un nen
avergonyit.
—Jordi, això has fet?! –li vaig preguntar
ben sorprès.
—Creia que eren dimonis i que em
volien agafar...!
—Dimonis? Em pensava que tiraves
l’aigua beneïda als àngels?!
Vaig convèncer a la parella de Mossos
que el Jordi era inofensiu, que
havia estat un malentès, una rucada
infantil. Els vaig dir que jo em feia
responsable d’ell i que no tornaria
a passar.
Quan es van allunyar els Mossos, el
Jordi es mostrà alleugerit, gairebé
content, com si acabés de sortir-se’n
d’una bona entremaliadura.
—Topolino –li vaig dir per mostrar el
meu enuig– no pots anar pel món
tirant aigua beneïda al primer que et
passi pel davant!
—No, és clar que no! Però és que
hagués jurat que eren dimonis... De
la manera que un m’ha mirat!
—Però, a veure si ho entenc, no
em vas dir que tiraves l’aigua a la
gent per saber si eren àngels i que
l’aigua els produïa un pessigolleig
agradable?
—Sííí, però també serveix per descobrir
dimonis! Als dimonis, l’aigua
beneïda, els crema, és com si els
tiressis àcid!
—Prou! He de venir a corre-cuita perquè
tu vas per la vida indocumentat,
com un rodamón qualsevol, i perquè
et dediques a robar aigua beneïda
de les esglésies i a tirar-la al primer
que et passa pel cap! Et demano
una explicació i tu només em dius
bajanades i...!
—Home de poca fe! Tindràs molts
problemes, camarada, si vas per la
vida amb aquesta ingenuïtat!
—Aquesta sí que és bona! Ara resulta
que sóc jo l’ingenu i el que tindrà
problemes!
Vam estar discutint una mica fins
que el Jordi es va oferir a fer-me una
demostració convincent i categòrica.
—Al quiosc, on sovint compres
el diari, hi ha un dimoni. T’ho puc
demostrar!
—El pobre senyor Narcís?! Què
dius?! Si aquell home és un tros
de pa!
—Sí, sí, un tros de pa amb banyes!
Vaig accedir a contemplar la prova
perquè el Jordi em va assegurar
que si no passava res “anormal”, ell
deixaria definitivament de ficar-se en
embolics d’àngels i dimonis.
Em vaig amagar darrere d’uns arbusts
que hi ha prop del quiosc perquè
no volia que el senyor Narcís em
relacionés, ni que fos per casualitat,
amb aquell al·lucinat de Topolino.
El Jordi, després de desitjar educadament
bon dia al quiosquer,
demanà una revista que es trobava
just a l’esquena del senyor Narcís.
Quan aquest es tombà, amb la
parsimònia típica de la persona
gran que és, el meu estrafolari amic
aprofità per esquitxar-lo amb l’aigua.
Només tocar-li l’aigua beneïda a la
roba i a les mans, l’home va fer un
esgarip d’un altre món. Tombà el cap
i vaig poder veure uns ulls encesos
i malignes que miraven amb odi al
Jordi, mentre, tot seguit, el quiosquer
saltava, amb una agilitat felina, fins
a tancar-se a dins del petit quiosc.
El Jordi es va ficar a córrer cap a jo
que, incrèdul i bocabadat, no sabia
com reaccionar.
Literari
49
—Anem, camarada, que aquest banyut
igual demana reforços!
—Però, però...Què coi li has tirat?
—Aigua beneïda. La mateixa que
he tirat als Mossos... Mira, encara
en queda!
Sí, no hi havia cap dubte, allò era
aigua i era del flascó que havia
utilitzat feia uns moments. Doncs,
com es podia explicar la reacció de
l’home? Per què havia fet aquell
esgarrifós crit? Per què s’havia
tancat dins del quiosc? D’on havia
tret aquella extraordinària agilitat
aquell home gran, de moviments
lents i cansats?
—No hi donis tombs, camarada!
–em digué el Jordi que semblà
endevinar els meus pensaments–.
És un “repodrit” dimoni!...I tu, com
un beneitó, comprant-li els diaris!...
Mira, li he “pispat” tres revistes al
marxar...!
—Jordi, li has robat aquestes revistes
al senyor Narcís?!
—N’hi havia d’agafar mitja dotzena!
Què potser és pecat robar a un
dimoni?!
* * *
Han passat els dies i la història dels
àngels i dimonis em sembla un
malson, però...ja no vaig a comprar
el diari al quiosc del senyor Narcís
i sempre procuro passar per l’altra
banda del carrer.
No, no crec que sigui un dimoni. Ni
que la noia de la gasolinera sigui un
àngel. No em crec les esbojarrades
teories del Jordi-Topolino sobre els
àngels i els dimonis, que, segons ell,
estan entre nosaltres, que volten per
tot arreu, que poden ser, fins i tot, els
veïns del costat de casa.
No em crec res... Ara però, tot i això,
i pel que pugui ser, sempre porto
una botelleta d’aigua beneïda a la
butxaca.

• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
50 barret picat ABRIL 2011
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com
ASSEGURANCES DIVERSES
Escola d’Equitació • Classes d’iniciació a partir de 7 anys • Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies • Estades per nens i nenes en edat escolar • Hípica en general
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

Meses electorals
Puigcercós a Linyola
Fotos: C. arenas, M. Darbra , E. Llauet.
Eleccions Municipals
Tres candidats
11 de juny 11 de juny
11 de juny

Festa fi de curs
Premi Baldiri Reixac
Fotos. M. RoDÉS, ampa, E. El Sitjar
Audició a l’escola Audicions EMML Audicions EMML

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44
barret picat ABRIL 2011 53

54
Biblioteca Salvador Espriu
barret picat JUNY 2011
Literari
Des de la biblioteca
Hom sap que la biblioteca pública
treballa bàsicament amb l’objectiu
de millorar l’hàbit i la competència
lectora entre la població, amb el
convenciment que la lectura és una
eina de progrés nacional i de cohesió
social. De fet, les biblioteques
públiques tenen el compromís d’assegurar
a tots els ciutadans el dret
d’accés a la lectura i a la informació
al llarg de tota la seva vida.
Montserrat Espina Bellet
passat a oferir, a més dels serveis
bàsics de lectura en sala, préstec...,
un nombre creixent d’usos i d’activitats
d’animació a la lectura.
Si, d’una banda, s’han multiplicat els
serveis gràcies a –la varietat de fons
(d’interès per tot tipus de lectors:
mestresses de casa, professionals
que es vulguin posar al dia; aficionats
al bricolatge); –actualitat de fons
(a la biblioteca es poden trobar les
novetats, per exemple, de novel·la,
Les xERRaDES i EL RECitaL PoÈtiC corroboren la idea de la biblioteca com a centre cultural.
Però una cosa és la teoria i l’altra
la pràctica perquè no fa tants anys
diversos eren els professionals que
alertaven com la biblioteca s’estava
convertint en una sala de lectura per
a estudiants,on el públic era majoritàriament
alumnat escolar i on els
adults, en veure sempre la sala plena
de joves, consideraven que ells no
hi tenien res a fer.
És per això que, i en els darrers anys,
s’han anat desenvolupant diferents
accions de foment de la lectura i els
anomenats “ Plans de Foments de
la Lectura” (estatals, autonòmics
o locals). La biblioteca pública ha
psicologia, cuina... que avui es troben
a les llibreries ); –consulta de revistes;–
préstec d’audiovisuals (amb
la possibilitat de visualitzar des dels
clàssics fins a les darreres novetats
en cinematografia, en format dvd)...
de l’altra, s’han portat a la pràctica
diversos projectes de promoció de
la lectura i d’abast municipal ( exposicions,
xerrades...) amb la finalitat
de millorar les habilitats lectores i
informacionals dels ciutadans i d’incrementar
el nombre d’usuaris de les
biblioteques públiques.
A més, la biblioteca, integrada ja com
un element més en la denominada
“societat educativa” (una societat
basada en l’adquisició i actualització
constant dels coneixements per tal
que cap individu quedi al marge),
s’enfronta al repte d’ampliar l’abast
de la seva funció formativa després
de constatar les possibilitats de les
noves tecnologies de la comunicació.
Aquí, la biblioteca no pot treballar
de manera aïllada sinó que ha
de col.laborar amb tots els agents
educatius de la comunitat que, a
la vegada, haurien de redescobrir
en la biblioteca aquesta dimensió
educadora.
Dia rere dia, estem entrant en una
societat en què, cada vegada més,
es demana més informació, el temps
per al lleure és cada cop més gran
i la formació permanent esdevé imprescindible.
La dinamització, doncs, es demostra
necessària. Bàsica és l’atenció diària,
per tal que es resolguin les necessitats
informatives i de lleure dels usuaris
sense renunciar, evidentment, al
contacte directe i al vincle afectiu que
la biblioteca pública ha d’establir amb

el seu públic. I pel que fa al públic
infantil, el nen i nena necessita una
animació especial que l’iniciï en el
funcionament de la biblio teca, li desenvolupi
el gust per la lectura i l’ajudi
a crear un sentit crític, que li faciliti el
contacte amb altres nens de diferent
A l’estiu, la biblioteca pública surt a l’exterior amb la bibliopiscina
fomentant la biblioteca a nous usuaris, l’hàbit
lector en família ...
edat, condició social i cultural... El
nen aprendrà, així, que la biblioteca
és un centre cultural, un centre d’informació,
una sala de lectura i un lloc
de lleure i d’intercanvi.
Cal seguir, doncs, treballant aquesta
línia de dinamització tant dels lectors
Literari
55
habituals com potencials i d’integració
dins la xarxa cultural de la
comunitat, per tal que els nens, els
adolescents i el públic, en general,
associïn la biblioteca pública amb
oci i lleure, informació i educació.
Amb l’exposició sobre en Massagran, s’ha treballat valors
com l’amistat, el respecte, l’ajuda mútua, la simpatia...
L’exposició d’en Massagran va afavorir un context de diversió, propi de les historietes del còmic.
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24

56
barret picat JUNY 2011
Racó verd
Els ocells de Linyola
HIVERNADA DE SISONS
A LINYOLA (2)
A banda dels censos realitzats anualment
als secans de la plana de Lleida,
que comentàvem al darrer article,
una altra eina que ens serveix per
avaluar la població de sisons, els
seus moviments anuals, la selecció
d’hàbitat, les zones d’hivernada,
entre altres aspectes, és la captura,
marcatge i seguiment d’individus. En
una primera fase es va realitzar amb
mascles, i actualment en la segona
fase s’està realitzant amb femelles.
En aquestes, un cop capturades se’ls
instal·la un transmissor per fer-ne radioseguiment
tant amb antena com
per satèl·lit; alhora se’ls col·loca unes
anelles de colors que ens indicaran
la zona de captura i l’any. La captura,
amb un mètode que consisteix en
atreure-les cap a un petit tancat, es
realitza quan tenen polls, així als polls
també se’ls col·loca anelles de colors.
Després són alliberades al mateix lloc
de captura.
Tal com vam explicar, els sisons un
cop finalitzat el període reproductor
abandonen les zones de secà per establir-se
principalment en alfalsars, on
poden trobar aliment durant aquesta
època, sobretot males herbes i artròpodes.
Alguns mascles reproductors
abandonen aviat les zones de secà,
segurament al no poder establir un
territori a causa de l’alta competitivitat
que hi ha, sobretot amb la disminució
als darrers anys de la superfície dels
secans. Així no és estrany trobar mascles
dispersius cantant als regadius
ja a mitjans de maig. Poc a poc es
reuniran tots els sisons en diferents
grups, primer formats per alguna
desena d’individus, fins a tenir tota
la població de Lleida en uns pocs
grups. No es descarta la presència
en aquests grups d’individus proce-
Roger Guillem Martí
dents de França, on tota la població
és migrant.
Donada la gran extensió de conreus
de regadiu, sols la troballa a l’atzar
per part dels nombrosos ornitòlegs
permetia detectar la presència dels
Mascle de sisó cantant a mitjans de maig al
secà de Belianes (foto: Roger Guillem Martí)
grups hivernants. Les àrees preferides
per l’hivernada solen anar lligades
amb la presència de força alfalsars,
així s’han observat grups nombrosos
al Pla d’Urgell (p. ex. a Torregrossa),
Arbeca, Gimenells, etc. Propers a
Linyola s’han detectat grans grups al
Pedrís (700 individus al 2002), Vilasana
(1.400 al 2004), Granja Sant
Vicenç Ferrer i Linyola (300 individus
i 150 respectivament al mateix dia
del 2008).
Gràcies al seguiment per satèl·lit
actualment es poden fer censos
d’hivern més acurats, doncs en tot
moment sabem on es troben les femelles
marcades. Aquest hivern es va
detectar un gran grup a Linyola, junt
a la carretera de Mollerussa, format
per 800-1.200 individus, el qual va
restar-hi fins a finals de febrer. Amb
l’ajuda del telescopi terrestre s’hi
va poder detectar 2 femelles amb
transmissor i 4 individus marcats
quan eren polls, tres procedents de
Belianes (un dels quals marcats al
2006) i un de Bellmunt. Es trobaven
en un camp d’alfals alimentant-se de
les males herbes que havien crescut
durant l’hivern.
Tal com hem vist, ens trobem davant
una espècie amb greu perill d’extinció,
donada la seva mida poblacional
i les transformacions agrícoles que
s’estan duent a terme als secans de
Lleida. Per evitar la seva extinció,
caldria posar en marxa amb urgència
Mascle de sisó dispersiu, cantant a principis
de juny en raygrass prop de Linyola (foto:
Roger Guillem Martí)
mesures de conservació, part de les
quals van incloses a l’Estudi d’Impacte
Ambiental del Reg Segarra-Garrigues,
en stand by a causa del gran
nombre de traves, sobretot per part
de l’administració. Aquestes mesures
de conservació han d’anar destinades
tant a les zones de secà (importants
durant l’època reproductora) com a
les zones de regadiu (importants per
la hivernada). De moment s’ha observat
que la disminució de les hectàrees
de secà, la concentració parcel·lària,
la disminució de marges, l’augment
de la pressió humana, la manca de
guarets i erms, l’explotació de graveres,
sols han portat a una regressió en
la població de sisons. Esperem que
properes actuacions frenin aquesta
tendència i evitin la desaparició d’una
de les espècies més singular de les
nostres contrades.

I vostè, com es diu?
–Jara.
–Un nom molt bonic no?
– A que ji?!
El racó dels acudits
–I des de quan estàs treballant en aquesta oficina?
–Des que em van amenaçar en acomiadar-me si continuava
fent el gandul.
–Des de quan té l’obsessió que és un gos?
–Des de que era un cadell, doctor.
Gerard Soldevila Pelegrí
Entreteniments
–Capità, capità, un vaixell a la dreta!
–Es diu estribor!
–Doncs, capità, un estribor a la dreta!
–Doctor, doctor... em tremolen molt les mans.
–No serà que veu massa alcohol?
–Que va!, però si el tiro tot per terra!
57
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.
com

58
Nevada l’any 1944
barret picat JUNY 2011
Com passa el temps
Com passa el temps
Angelina Mases i Maria Pujades, l’any 1952.
Fotografies cedides per teresa Vilaró
Obres zona poliesportiu anys 80
Obres zona poliesportiu anys 80 Obres zona poliesportiu anys 80
Inauguració 17 maig de 1963

Fotos Linyola Gym, adoli, C.Mata.
Quinta 66
Linyola Gym
Coral Flor de Lli Adoli a l’Espluga
Visca el Barça,
visca Catalunya!
Adoli al programa Divendres

Primera comunió
Foto: Valeri Bonjorn
Dalt: Pau Chavero Fernández, Mario Florensa Díez, Dylan Calasanz Marchan, Xavier Navarro Mas, Carol Bonjorn Masana, Daniel Mas Pedrós, Laura
Mas Darbra, Aina Fontanet Gispert, Cristina Fernández Trullols, Alba Monyarch Tàpies.
Centre: Manuel Xifré Ortiz, Aarón Tejeda Duran, Guillem Escolà Tilló, Eduard Fernández Armario, Miquel Sirera Fabregat, Èric Carulla Fabregat, Marc
López Castany, Arnau Tarragona Llauet, Irene Martínez Pérez.
A baix: Júlia Sans Armario, Minerva Montoro Cosp, Carme Cama Pérez, Núria Pérez Gatnau, Eva Planes Llovera, Laia Vázquez Colell, Blanca Batista Riera.
Adoli
a l’estany d’Ivars
Foto: adoli