BarretPicat-183

cavalló ben gros de terra al mig del
Planell, de cap a cap com si fos una
riba; així omplirem la plaça, que es
veu molt desangelada, i els avis del
Centre de Dia que hi haurà al sindicat
hi podran plegar caragols, esbrossar,
fer camamilla sense cansar­se massa i
ensenyar­ne a la canalla; les orenetes
i especialment les vespes de ganxo,
que ja se n’acaba de perdre la mena,
hi trobaran fang per fer els nius i salvarem
espècies en perill d’extinció.
Anirà de l’Ateneu fins al Monument
al Pagès 2.0 que pararem davant del
Gis­Mat els dissabtes al matí. I a més a
més, amb el fanguer i el patamoll que
s’hi farà quan plogui, hi haurà unes
bones testarrades! Que et sembla?
S’hi veu la meva mà, o no?
—Quina por que em fas! Però vols
dir que no s’hauria de solucionar el
problema de la variant, que no l’agafa
ningú?
El Taquihonyo es va posar dempeus
i em va acostar el broc de la pipa al
nas amb un to una mica amenaçador.
—La variant, ni tocar­la, guapo, que
la va dissenyar el meu avi! —va continuar—
Però tot té solució, només cal
pensar una mica. Podríem traslladar
el semàfor de l’entrada del poble al
primer reguer, just a ran de la rotonda
i que cada vegada estés vermell un
quart d’hora com a mínim. Així els
cotxes que s’hi aturessin servirien de
parada i els que vinguessin darrere
farien reümfla i haurien de desviar­se
per força per fora vila. Ara, que sàpigues
que guanyarà el PP...
Després d’aquesta última frase, la
bestioleta va tornar a seure amb un
aire de satisfacció que feia ràbia.
—A les municipals guanyarà el PP?
Vols dir que vas bé? —vaig replicar
amb incredulitat.
—No, collons! A les municipals no, a
les generals, que són les que comp­
ten. Les altres, comèdia a la plaça. Ja
ho tenim tot manegat amb els Gremlins.
Que et sembla, quina n’hem fet!
Ja fa temps que hi barrinem.
—Què vols dir? Que el Zapatero és
un Gremlin camuflat? I què hi guanyeu
vosaltres amb el PP al govern?
El follet em va mirar de vaig cap a
dalt amb cara de perdonavides i em
va replicar mastegant les paraules:
—Et sembla poca tocada de collons?
–aquí va fer una pausa per ensalivar.
–A més a més serem assessors dels
ministres, els que remenarem les
cireres, el govern a l’ombra. Jo ja
he demanat d’inspirar la política lingüística
(vol dir la del català). I ja t’ho
dic: als actes públics solament es
podrà parlar el català resant el rosari
(només si és en llatí), i exclusivament
a les lletanies: una de cada cinc; per
cada quatre “ora pro nobis”, un “pregueu
per nosaltres”: aquesta serà la
quota. Si es resa en castellà, “prevalece
siempre la lengua del Imperio,
que lo sepas”. I als espectacles,
només al Pessebre Vivent.
Literari
59
...la caperutxa, que més aviat
semblava un drap paeller que li
hagués caigut al cap...
—Però si no parlen? Només s’estan
quiets! –vaig replicar jo, indignat.
—Si ja heu de venir amb reivindicacions
des del primer dia, ni això! —va
sentenciar el follet amb un cop de braç.
—Vols dir que els del PP us necessiten
per fer propostes com les que
fas tu? Jo n’he sentides de la seva
boca de més grosses i tampoc no
paren mai de tocar els collons. Tinc
por que us passaran la mà per la
cara i encara us prendran ells la
feina a vosaltres; per comptes de
govern a l’ombra, sereu un munt
d’aturats al sol! No has vist la pellícula?
—li vaig abocar jo amb una
rialla plena de malícia.
El Taquihonyo va callar en sec. La
cara se li transformà i el color de la
pell li va passar de grisot brut a verd,
i després cap a vermell tornassolat.
Va començar a tremolar de dalt a
baix i a serrar les dents, mentre emetia
un giric estrany i treia fum per les
orelles. Després es va anar fent petit
dins d’un núvol de fum blanc, fins
que va desaparèixer del tot, deixant