BarretPicat-183

44
barret picat DESEMBRE 2010
Història
Converses amb Pol Galitó
Pol Galitó continua amb la seva
tasca d’activista cultural, donant a
conèixer la guerra civil espanyola
(1936-1939) i més concretament
sobre el Front del Segre. Ara acaba
de fer un treball sobre les Fosses
Comunes a la Noguera, on ha localitzat
i catalogat més de 30 fosses
on hi estan enterrats soldats sense
tenir-los registrats. Em recorda que
en el cementiri de Linyola hi ha una
fossa comú, on hi ha enterrats un
mínim de vuit soldats republicans,
els cossos dels quals havien quedat
abandonats en el terme. Ara s’hi
posarà en el lloc on estan enterrats
un faristol d’homenatge.
Ara també treballa a Vilanova de la
Barca per la recuperació d’un espai
per la guerra civil i continua amb
diferents projectes de recuperació
d’espais de l’anomenat Cap de
pont de Balaguer. I continua recollint
ossos dels morts –i enterrant-los–
que es troben abandonats per llocs
inhòspits i que deuen correspondre
als nombrosos noms de morts que
foren donats per “desapareguts”. En
el cas de Linyola són la majoria. Una
Pol Galitó davant un niu d’ ametralladores
Esteve Mestre
vergonya, pel nostre país que després
de més de 70 anys de la fi de
la guerra, encara es trobin ossos de
persones que mai foren enterrades.
MONUMENT A TOTS ELS
LINYOLENCS MORTS A
LA GUERRA
Si avui hem anat a parlar amb el
Pol, és perquè ara al fer-se la remodelació
de la Font del carrer major,
s’aprofitarà per instal·lar-s’hi un monument
als linyolencs que moriren
en la guerra i que sabem que ell n’ha
estat el qui en tingué la pensada de
fer-lo.
Pol Galitó, comenta que “quan fa
uns anys la Universitat de Lleida i el
Memorial Democràtic em van proposar
recuperar l’espai anomenat El
Merengue de Camarasa, fou quan
vaig pensar que Linyola fou un dels
pobles que més morts i desapareguts
tingué als fronts de guerra,
junt amb les víctimes civils, i els que
moriren posteriorment afusellats o bé
a Mathaussen, i que totes aquestes
persones mereixien un record, un
reconeixement del seu poble, fou el
que em va decidir plantejar aquesta
idea, un projecte per recuperar la
seva memòria, a l’ajuntament”.
Li pregunto quin recorregut va fer
la idea...
El Pol em respon que “en principi la
va plantejar a l’ajuntament de l’anterior
legislatura, però que ha estat
l’actual ajuntament qui va acceptar
la idea i qui ha estat qui ha presentat
un projecte per demanar un ajut al
Memorial Democràtic, que ha estat
concedit i ara es fa un Espai recordatori
a totes les víctimes linyolenques
mortes a la guerra civil”.
a la pregunta de com serà el projecte
de Monument...
Pol ens contesta que “ el monument
o espai recordatori, ocuparà les
laterals de la font, i a grans trets, en
un costat hi haurà un monòlit amb
fotografies del bombardeig de Linyola
i d’altres de soldats, junt amb
text escrit en quatre llengües –català,
castellà, anglès i francès– i a un
costat de la font hi haurà els noms de
les víctimes i a l’altre, una escultura”.