BarretPicat-183

L’Àngela Domenjó (així és com li
agrada que li diguin i que tothom
la conegui per l’Angeleta), ja ha
complert 77 anys. Néta de quatre
linyolencs, mare de tres linyolenques
i –ara mateix, ja padrina de quatre
criatures també empadronades al
poble. Segueix tan menuda i activa
com quan portava a la seva neboda
gran –la Raquel Morcillo– a la guarderia
(llavors era la CIPA). En aquella
època l’Agustí de ca l’Abelló sempre
li deia “Quan arribi Reis demanaré
que et portin un casc: tal com baixes
corrent amb el cotxet tota la baixada
de la carretera de Bellcaire algun dia
t’obriràs el cap”.
I és que l’Àngela és així: sempre
volant, corrent i anant de pressa.
Tal com diu ella mateixa: “les cames
les tinc de primera, és la memòria
i l’estómac el que falla una mica
més”… i és que a hores d’ara continua
pujant els graons de dos en
dos. Tot i que es queixi que no se’n
recorda de res, és relatiu, ja que
quan ens posem a parlar per aquesta
entrevista li van venint un munt de
records al cap que ens va explicant
de forma apassionada. I és que
és tot un personatge: va regentar
durant anys el bar Perebep, llegat
del seu marit que es va morir quan
ella encara no havia fet els quaranta
anys i acostumada com està a tirar
endavant sap que per fer front a
la pèrdua de memòria s’ho ha de
treballar. I com ho fa! A classes a
Lleida dos cops per setmana i a tots
els cursos que pugui fer per tal de
ralentitzar els fantasmes que apareixen
conforme cauen els anys al
calendari. Aquest estiu molts la vau
poder veure inclús a l’actuació de
country que van fer a final de curs.
Entrevista
Entrevista amb Àngela domenjó
teresa Pinyol Domenjó
Vestides de diumenge. L’Àngela a la dreta.
–Ens podries explicar alguna cosa
que recordis de quan eres petita?
–I tant! Vivíem darrere l’església i
hi havia sempre molt bon ambient
entre els veïns. Recordo els vespres
a la fresca i que la canalla del
37
carrer moltes vegades fèiem teatre
a la placeta. Ho muntàvem posant
inclús una guixeta: cobràvem un
cèntim! Hi fèiem obres com “Les 3
someres del Mas del Trilla”. Des de
ben petites, els diumenges anàvem
El Jaume Pinyol o l’Àngela Domenjó camí de Mallorca pel viatge de noces.