BarretPicat-183

Ja som ben entrats a la tardor i
comença a fer fred. La branca de
Ràngers i Noies Guia del Cau (11 a
14 anys) volíem aprofitar que encara
no fa molt fred, per fer una sortida als
Pirineus. I que millor que anar a fer
un cim. Així que vam decidir pujar al
Pic del Portarró.
El Portarró és una muntanya que
està al centre del Parc Nacional d’Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici.
Té 2.736 metres d’altitud. La caminada
la vam començar a l’Estany de
Sant Maurici. Ens esperaven unes
quatre hores fins el punt més alt del
Portarró.
El matí era força fred, però cada passa
que anàvem fent, ens feia entrar
una mica més en calor. El primer
tram el vam recórrer pel costat de
l’estany de Sant Maurici. L’aparició
del sol va fer que les aigües de l’estany
comencessin a brillar.
Poc a poc vam començar a agafar
altitud i les pujades eren més i més
costerudes. Quin cansament! Però
només calia mirar a costat i costat
Hem fet el cim!
Juan almodòvar
per veure el meravellós paisatge que
ens envoltava, i això ens animava a
continuar pujant.
En tres horetes vam arribar a l’esplanada
del Portarró d’Espot. Ara
només ens calia mirar cap a la dreta
i veure el cim del Portarró. A partir
d’ara la pujada ja presentava unes
rampes espectaculars.
La meitat dels excursionistes vam
decidir pujar fins al cim, i l’altra meitat
es va quedar a recuperar forces per
la baixada.
Doncs vinga... anem cap amunt! A
partir d’ara la dificultat i la bellesa
del paisatge que ens envoltava eren
molt més grans. Uff! Com costava
fer cada passa. Anàvem pujant molt
a poc a poc, com si fóssim petites
tortugues. Semblava que mai arribaríem
a dalt, però les ganes ens
van empènyer i poc a poc, totes les
Noies Guia i caps vam anar arribant
al punt més alt de la muntanya.
I... ohhhhhhh! Quina passada! Crec
que estirant les mans amunt i fent
Excursionisme
23
puntetes, haguéssim tocat el cel.
No us podeu imaginar el bonic que
és estar al cim d’una muntanya.
Només us podem dir que és una
experiència molt i molt bonica. Els
nostres ulls estaven hipnotitzats
de mirar cap a tots els costats. No
paràvem de girar sobre nosaltres
mateixos.
Ara ens quedava fer el mateix camí
però a l’inrevés. Així que, poc a
poc perquè ningú prengués mal,
vam començar a desfer el camí.
Tots vam arribar molt bé a l’autocar, i
no cal dir que ben cansats, però molt
contents de l’experiència viscuda.
Segur que farem més sortides enguany
ja que tots junts aprenem molt
i ens ho passem molt bé. On serà
la propera? Encara no ho sabem,
però estic segur que serà tan o més
divertida que aquesta.
Ràngers i Noies Guia: ens veiem
al proper Cau. I recordeu d’estar...
SEMPRE a PUNt!