BarretPicat-183

li han ocupat part de l’espai i li han
captat electors, encara Plataforma és
possible que en capti d’altres partits
no vinculats a la dreta.
Darrere el PP, s’ha situat la novella
Solidaritat Catalana de Laporta, amb
63 vots, un 5,26% del total. Possiblement,
Solidaritat hagi seduït una part
dels votants d’ERC desencantats
amb el Tripartit i més interessats
en l’independentisme. En una línia
similar a la de Reagrupament de
Joan Carretero.
Per primer cop, el partit racista i
xenòfob Plataforma per Catalunya
es pot votar a Linyola arribant als 56
vots (4,67%), molt a prop del partit
de Laporta i superant a Carretero.
Segurament, els vots d’aquest partit
no surtin del PP, sinó d’alguns partits
d’esquerres, tal com ja anunciaven
alguns estudis. El nucli de votants a
Linyola és encara petit, però suficient
com perquè els partits ho tinguin en
compte i intentin evitar conflictes racials
i llimar diferències, per constituir
un sol poble.
Tal com dèiem anteriorment, l’independentisme
no ha disminuït, més
aviat s’ha diversificat. Reagrupament
ha superat a Linyola la barrera del
3% necessària per entrar al Parlament,
s’ha quedat a una vintena de
vots del partit de Laporta, obtenint
43 vots (3,59%).
En la mateixa línia dels partits que
formaven govern fins ara, ICV ha
patit una caiguda important. ICV ha
perdut 26 vots respecte les eleccions
de 2006, pràcticament un 42% del
total de vots. Tanmateix, els resultats
del 2006 són el màxim històric al
poble del partit d’Herrera. Així que
el resultat actual ha estat un retorn
al seu nombre habitual de votants
entre els 32 i els 40, per bé que ha
passat de ser la cinquena força a ser
la vuitena.
Finalment, Ciutadans ha quadruplicat
vots, ha passat de 2 a 8. Encara
que sembla que el seu nombre
d’adeptes es manté pràcticament
imperceptible dins el marcador electoral
local, per sota de l’1% i barrejat
amb un grup de partits marginals.
Conclusions
Hi ha hagut un important càstig als
partits que formaven el Tripartit, entre
els tres sumen una pèrdua de 320
vots, un 26,5% del total de votants.
ERC és qui se n’ha endut la pitjor
part, però entre els tres tornen al seu
mínim històric establert el 1984. A
pesar de tot, el partit guanyador, CiU,
no ha arribat ni de lluny al seu màxim
històric, més aviat al contrari, cosa
que indica que la política catalana
s’està desplaçant cap a altres partits,
refermant-se en alguns postulats,
com l’independentisme, però també
el racisme i la xenofòbia.
La tendència principal a Linyola es
manté clarament dins l’eix nacional,
la major part dels vots han anat a partits
nacionalistes i independentistes
que sumen en total 770 vots (CiU,
ERC, Solidaritat i Reagrupament),
molt lluny dels 335 vots que han anat
a parar als partits que tenen l’Estat
espanyol com a referent polític.
I encara hi podríem afegir una dada
respecte al referèndum independentista
celebrat el passat 13 de desembre
de 2009, en aquella ocasió 737
persones van votar a favor de la independència,
tot i no ser una consulta
vinculant, una xifra que s’acosta molt
als 770 votants a partits independentistes
i nacionalistes d’aquest 2010.
Per tant, podem pensar que gairebé
la major part dels votants d’aquests
partits tenen la independència com
a horitzó nacional, també a CiU. Això
significaria que més del 60% dels
votants de Linyola estaria a favor de
la independència, una xifra a tenir
en compte.
Per contra, l’eix dreta–esquerra
continua decantat cap a la dreta, si
comptem els tres partits del Tripartit,
la suma arriba als 364 vots, molt lluny
Política
19
del conjunt de partits de dretes (CiU,
PP, PxC, C’s). Tampoc altres candidatures
que no havien participat del
Tripartit, alternatives al capitalisme i
situades a l’esquerra, com Des de
Baix no ha obtingut més d’un vot.
En aquest balanç no comptem les
candidatures de Laporta i Carretero
perquè s’autodefineixen com a candidatures
transversals, encara que
això no treu que tinguin una posició
en aquest eix, però per ara les hem
exclòs. Per tant, les eleccions autonòmiques
a Linyola han decantat
l’electorat cap a l’independentisme
i cap a la dreta.
Tot i el context de crisi econòmica
que situa el sistema capitalista al
mig de la diana, a Linyola, no hi ha
més esquerra que la parlamentària
i aquesta ha patit un desgast per la
seva acció de govern.
Cal destacar també la quantitat de
vots nuls i en blanc que ha augmentat
en més d’un 2% respecte
les passades eleccions i que sumat
arriba al 6,38%, la cinquena força
darrere el PP. Cal entendre aquest
volum de vots com una contestació
a les maniobres dels partits, més que
a un vot antisistema, com podrien
rebre candidatures anticapitalistes
com Des De Baix. També es podria
comprendre dins d’aquest grup de
descontents, encara que de forma
diferent, el 2,75% de vots a candidatures
marginals. Tot plegat supera
el 9% de descontents, una quantitat
important de votants.
Finalment, hi ha un element a tenir
en compte, a pesar de ser secundari,
l’emergència del partit ultradretà Plataforma
per Catalunya. Aquest partit
ha superat la frontera psicològica del
3% (percentatge necessari per entrar
al Parlament). Si a més hi sumem
els 6 vots del Partit per Catalunya,
en la mateixa línia ideològica que el
primer, els vots racistes arriben a 62,
més del 5% del total.
Fonts: www.idescat.cat, www.gencat.cat,
www.consultaindependencia.cat