BarretPicat-182

Linyola, octubre 2010. Lo Pla d’Urgell
q Entrevista a José Luis Bemonte
q Les Arroquetes (1)
q Carta comiat FS Linyola
número 182
Aplec
bicicleta
2010

Menjador CEIP El Sitjar
Fotos C. Arenas
Llar d’infants

Fundat l’any 1979
linyola – octubre 2010. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné
Roger Guillem i Martí
Antoni Martí Mases
Quim Balaguer
Carme Arenas Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Director:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaire: Perenton Massana
Col·laboracions:
Fotografies: Cau, Adoli, Ampa, M. Martí,
J.Balcells, M. Rodes, A. Fontanet, Gym Linyola,
E.Llauet, M. Mata, 65 anys, R. Pérez, J.Pedrós,
A. Fontanet, F.S. Linyola, Arxiu Trepat, Mingo
Sarradel, M. Espina.
Text: Gerard Soldevila, Montserrat Espina,
Jaume Balcells, Xavier Diez, Mick, Miquel
Torres, Sebastià Garralón, Antoni Ruiz, José L.
Belmonte, Mingo Sarradell i germans Sarradell
Pascual, Josep M. Mir Bauló, F.S. Linyola, Judit
Pedrós, Arnau Fontanet Palou, Rosa Mª Piquer,
Pere Badia, Escola Música, Marta Ortiz i Montse
Boldú, Rosa Mata Dolcet, Robert Pérez, Josep
Mª Mas Mas, Joan Borda.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
ELECCIONS 28-N
Editorial
El 28 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Hi ha qui
d’aquestes eleccions n’espera que en surti la independència de Catalunya,
n’hi ha que n’esperen obtenir un Concert econòmic i n’hi ha que diuen que
esperen recuperar l’Estatut perdut..., com sempre serà de nou el poble qui
tindrà d’empényer el carro en la direcció que vulgui.
LINYOLA
Mentre els signes estructurals de la crisi estan començant a sortir a la llum,
Càritas s’ha afanyat a fer un rober a la nostra vila, que ajudarà a persones
necessitades.
Les obres de l’edifici polifuncional estan avançant i la zona del poliesportiu
semblarà que quedarà endreçada amb la pista de futbol-sala com a nova
joia de la corona.
Hem de lamentar que el FS Linyola hagi hagut de deixar la competició per
falta de recursos econòmics i per no tenir garantida una continuïtat en lo
esportiu. Hem gaudit tots plegats d’una generació de grans futbolistes que
amb vuit anys aconseguiren quatre ascensos. El nostre homenatge a aquests
jugadors que han viscut i han fet viure dies de glòria a l’esport del futbol.
Us recordarem!
JORDI SOLDEVILA ROIG
El nostre redactor, l’historiador Jordi Soldevila ha publicat un nou llibre “L’alcalde
de Cervera afusellat. Domènec Puigredon”. Més important ha estat la
feina feta en els dos darrers anys, amb la formació del Grup de Recerques
del Pla d’Urgell Mascançà, que abans que acabi l’any, traurà el primer número
de la revista Mascançà que publicarà aportacions d’historiadors del
Pla d’Urgell. Un maó més....
Quan Barret Picat començà el 1979, un dels objectius dels seus creadors
–un somni– era fer de corretja de noves generacions i que fos l’estímul per
fer el salt...
Presentació llibre de J. Soldevila (Foto Ton Granell)
3

4
La Barretada
barret picat OCTUBRE 2010
Sumari
1 PORTADA .............................C. Arenas
3 EDitoRiaL. .................................BP
4 Sumari / La Barretada ............Perenton Massana
NotÍCiES ......................................BP
5 Padró Municipal de Linyola / El Rober de Càritas / Obres
Municipals / Circ Francese / Adoli
6 La Polifònica de Puig-Reig / Festa de la llar de jubilats
7 Aplec de la bicicletada / Sopar anual al carrer Cervantes /
Diada Nacional de Catalunya
8 Arranjament de campanes i rellotge del campanar / Coneixes
el teu poble? / Carta al director
8 Noms propis
9 Meteorologia i pluviometria .............Josep M. Mas
10 Robert Pérez exposa
a la galeria Crisolart de Barcelona .............M. Giné
11 Ensenyar és aprendre dues vegades ....Rosa M. Dolcet
12 La Porta del Cel ..................M. Ortiz i M. Boldú
15 Escola de Música de Linyola ..................EMML
16 CF Linyola ...............................P. Badia
17 CAU ..............................Rosa M. Piquer
FUtBoL
21 Jugadors amb projecció ..............Arnau Fontanet
ViatGES
22 Reflexions des de Finlàndia ..............Judit Pedrós
ViStES DE LiNYoLa
24 Carta comiat del FS Linyola ............... FS Linyola
Eleccions decisives... Feu-ne cas
26 Enyorances .................... Josep M. Mir Bauló
27 Coneixes el teu poble? ...............Quim Balaguer
28 Moments entranyables ......Mingo Serradell i germans
33 Faré una parada paternal. . . . . . . . . . . . . . Quim Balaguer
ENtREViSta
34 Entrevista a José Luis Belmonte .........Esteve Mestre
37 Entrevista exprés a Antonio Ruiz Corredera .....M. Giné
HiStÒRia
38 Geografia humana (5):
Josep Tarragó Gilabert (2) ..............Esteve Mestre
44 Les Arroquetes.
Un lloc d’antics rituals a Linerola (Linyola)
el Pla d’Urgell ......M. Torres, E. Mestre i S. Garralón
oPiNiÓ
48 A quin partit he de votar? ......................Mick
50 Malatia crònica .........................Xavier Díez
RaCÓ VERD
53 Els ocells de Linyola ................. Roger Guillem
LitERaRi
54 Grips i refredats de tardor .............Jaume Balcells
56 Biblioteca .......................Montserrat Espina
ENtREtENiMENtS
57 El racó dels acudits ................ Gerard Soldevila
58 CoM PaSSa EL tEMPS
60 CONTRAPORTADA ............... 65 anys. Quinta 71

PADRÓ MUNICIPAL DE
LINYOLA
A 31 de desembre de 2009 els habitants
de Linyola érem 2.773 habitants,
1459 homes i 1314 dones. A
Linyola hi ha 411 estrangers, el grup
més nombrós és el marroquí amb
163 membres seguits pels romanesos
141, guineans 27, polacs 25,
búlgars 13, senegalesos 11...
L’evolució de la població en els darrers
anys ha estat
Habitants Estrangers
2009 2.773 411
2008 2.852 460
2007 2.791 414
2006 2.663 354
2005 2.591 310
2004 2.588 293
2003 2.531 225
2002 2.473 173
2001 2.441 138
2000 2.406 29
EL ROBER DE CÀRITAS
El dissabte 16 d’octubre es va inaugurar
amb l’assistència de l’arquebisbe
de la Seu, Mn. Vives, el rober
de Càritas, que és un local fet darrere
de la rectoria i que servirà per rober,
i que s’ha pogut fer gràcies a les
donacions de diferents empreses i
particulars de la vila, i per continuar
fent les activitats de que fins ara feia
dita associació a la vila.
OBRES MUNICIPALS
S’està acabant les obres de cobriment
de la pista de futbol-sala del
poliesportiu i arreglant les pistes del
seu costat.
Notícies
Obres al poliesportiu
També s’avança a un bon ritme en
les obres de l’edifici polifuncional.
CIRC FRANCESE
Normalment per Linyola, anualment
hi passa un circ. Els dies 11 i 12
d’octubre feren la seva actuació el
Circ Francese.
Dia mundial Alzheimer
Cartes al director
ADOLI
5
Ha començat un nou curs, oferint
a les seves sòcies els cursets de
gimnàstica, labors, pintura al pastel,
Ioga, Country i les conferències i
activitats habituals de cada any.
El dia 9 d’octubre van fer la seva
sortida a Lleida on feren una visita
guiada al Museu Diocesà de Lleida,

6
barret picat OCTUBRE 2010
Notícies
on contemplaren les col·leccions
arqueològica i artística. I tot seguit
anaren a visitar el nou edifici del
palau de congressos de Lleida, La
Llotja.
LA POLIFÒNICA DE
PUIG-REIG
Una de les entitats musicals més
importants i interessants pel seu
recorregut i per la seva progressió
musical, La Polifònica de Puig-reig
féu un magne concert el diumenge
26 de setembre al poliesportiu que
va delitar al públic amb la interpretació
de les sardanes i temes del
cinema.
abans de l’actuació de la Polifònica,
l’alcalde de Linyola i la regidora de
cultura van dir unes paraules que van
precedir l’actuació d’alguns alumnes
avantatjats de l’escola municipal de
música, que van tocar peces per a
violí, flauta i piano.
El nombrós públic sortí entusiasmat
del gran concert.
FESTA DE LA LLAR DE
JUBILATS
El diumenge 26 de setembre la Llar
de Jubilats es va fer una festa amb
un dinar que reuní a força jubilats i
en el curs del qual, la família Mayoral,
Primer dia de classe
Mercat
RiCHi’S
PERRUQUERia
HoME i DoNa
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Telèfon
973 57 53 08

va fer entrega d’un quadre de grans
dimensions “Adan i Eva al paradís”
de Paco Mayoral, que ha quedat
exposat a la seu social de la Llar.
El 16 d’octubre, un autocar de jubilats
assistí a una Trobada intercomarcal
al Palau d’Anglesola.
APLEC DE LA
BICICLETADA
El dia 19 de setembre va tenir un
dels actes socials més esperats de
l’any, la 17a bicicletada que va reunir
aquest any a prop de 500 participants,
que feren un bon esmorzar
i finalment hi hagué el sorteig de
regals.
SOPAR ANUAL AL
CARRER CERVANTES
Els veïns del carrer Cervantes van
celebrar el sopar anual, com ja va
sent tradició, el passat 16 de setembre.
Una quarantena de veïns entre
grans i petits s’ho van passar d’allò
més bé menjant, bebent i xerrant. I
tampoc van faltar les rifes i els cants
de la Tere i el Joan.
DIADA NACIONAL DE
CATALUNYA
El dia 11 de setembre es celebrà la
Diada Nacional de Catalunya. ERC
organitzà un esmorzar popular a la
Bicicletada
Visita cultural
Notícies
Penumàtics • Manteniment • Pre-ITV • Diagnosi • Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització • Frens • Tunning • Car Audio • Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
7
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com

8
barret picat OCTUBRE 2010
Notícies
plaça de l’Església i posteriorment
feren l’ofrena al monument de la
plaça 11 de setembre. També feren
l’ofrena el PSC.
Durant la Jornada, la Parròquia va
hissar una bandera catalana dalt del
campanar.
Per la tarda hi hagué l’ofrena floral
de l’ajuntament seguit d’una cantada
d’havaneres pel grup Mar Endins.
ARRANJAMENT DE
CAMPANES I RELLOTGE
DEL CAMPANAR
Del Full Parroquial del mes d’agost,
copiem, que durant el mes d’agost
vingueren uns professionals per fer
un arranjament, repàs i manteniment
de tota la maquinària del rellotge i
campanes.
CONEIXES EL TEU
POBLE?
Aquest any, Barret Picat i la Parròquia,
organitzà conjuntament al vespre
del 10 de setembre, un Coneixes
el teu poble, en que Esteve Mestre i
Joan Yeguas, explicaren detalls de la
casa feta l’any 1556-7 pel vilatà Joan
Fornés que actualment és casa de la
vila i passaren a l’església feta per B.
Roig entre els anys 1586 i 1600, on
explicaren una mica d’història i tot
seguit es van fer grups per visitar
el campanar de nit. Aquí hi va collaborar
la família d’Ignasi Carles i
Antoni Mir. Els assistents quedaren
força contents de la jornada, que
s’espera es repeteixi el proper any.
CARTA AL DIRECTOR
Visió Breu de la tardor.
La tardor: estació de trànsit, plàstica,
ideal.
Joan Borda i Boreu
NOMS PROPIS
Laia Soldevila Roig. El dimarts 5 d’octubre es va passar el film La Clínica
de TV3. Una de les guionistes i participants en el muntatge, fou Laia
Soldevila. En un futur proper veurem més treballs seus. Enhorabona.
A l’esquerra: Laia Soldevila
Jordi Soldevila Roig. Ja l’hem esmentat a l’editorial. Enhorabona pel
segon llibre. En vindran d’altres.
Esteve Mestre Roigé. Va fer el Pregó de Festa Major de Vallverd.
F.S. Linyola. Si tinguéssim medalles, n’haurien de donar a cadascun de
vosaltres que protagonitzareu una gran gesta en els vuit anys d’activitat.
Quatre ascensos! Esperem que aviat torni el futbol-sala a Linyola.
Càritas Linyola. Han aconseguit amb l’ajuda de moltes empreses i particulars
fer un local que els ajudarà i força en la seva labor.
José Luis Belmonte i angeles Fernández que fa 20 anys que van obrir
Linyola-Gym. Tota una generació ha fet esport i gimnàstica en totes les
modalitats en el seu gimnàs.
J.L. Belmonte i A. Fernández

Notícies
Meteorologia i pluviometria
agost setembre
Temperatura màxima 39 o el dia 26 34 o els dies 5 i 6
Temperatura mínima 13 o el dia 16 7 o el dia 27
Temp. Mitjana màxima 32,4 o 27,4 o
Temp. Mitjana mínima 18 o 13,5 o
Temp. Mitjana mes 25,2 o 20,45 o
Dies de precipitació 3 5
Dies de tempesta 2 2
Dies de màxima precipitació 23 l. el dia 2 23 l. el dia 23
Precipitació total mes 27 l. 59,5 l.
Dades referides a l’interior de la població.
Jardí Llar Infants (Foto C.Arenas)
9
Josep M. Mas i Mas

10
barret picat OCTUBRE 2010
Notícies
Robert Pérez exposa a la galeria
Crisolart de Barcelona
Montserrat Giné
En Robert Pérez, el nostre artista
més internacional, va exposar durant
tot el mes de setembre a la prestigiosa
galeria Crisolart Galleries de
Barcelona, inaugurant-ne la nova
seu al carrer Roger de Llúria 100
(n’hi ha una altra al carrer Mallorca)
i molt ben situada. Mentre va durar
l’exposició van fer acte de presència
amics de Linyola del Robert i que
viuen a Barcelona. A través d’aquesta
galeria en Robert realitza retrats
dos dies a la setmana a Barcelona i
la gent des del carrer pot veure com
confecciona els seus cuadres, si fa
o no fa, com en el seu estudi a la
plaça Planell.
Així mateix en Robert també va fer
entrega d’un retrat a la vídua de
Vicente Ferrer, Anna, quan va anar
a la fundació que porta el nom
del seu difunt marit a Barcelona.
Segons explica en Robert l’experiència
de conèixer a Anna Ferrer
va ser maca de viure i que la va
trobar “encantadora, la bondat
personificada, senzilla, humil i el
cinquanta per cent de l’obra de
Vicente Ferrer”.
Per altra banda els galeristes del
Robert li tenien una sorpresa preparada
ja que van aconseguir de
fer arribar un retrat a l’actor Edward
James Olmos durant el certamen
“Los Angeles latino international film
festival 2010” el qual n’és el director.
A aquest famós actor hi van poder
accedir a través d’un altre actor,
Pepe Serna, amic personal d’en
Robert Pérez. Enhorabona!
Pel que fa als projectes en Robert
té previst d’anar al febrer al Frost
R. Perez
Amb amics
Edward J. Olmos i P. Serna
Museum de Miami per la fundació
Vicente Ferrer on hi haurà una
exposició col·lectiva de diferents
pintors espanyols de la talla de
Barceló, Tàpies i Guinovart entre
altres. I més endavant a Dubai
i al Chicago Cultural Center de
Chicago.
En breu també es podrà consultar la
pàgina web del Robert:
www.robertperezpalou.com

“El día 1 de setiembre de 1979,
tomaba posesión de mi cargo de
maestra en el Colegio Nacional
de Liñola”.
Va ser tot un esdeveniment: Em vaig
trobar amb una escola vella, fumada,
i gens atractiva, però amb uns bons
professionals; amb uns alumnes i
pares que m’anomenaven la “hippy” ,
una mestra que venia de la capital, tot
i que era i sóc una dona de poble.
La bona acollida per part de tots,
l’acceptació i tolerància a la meva
forma d’entendre l’ensenyament,
van ser fets decisius per quedar-me
i apostar per aquesta escola durant
els trenta anys de mestratge.
No ha plogut des d’aquella data!...
I quantes innovacions!
Un dia em va preguntar (inspector):
Quins canvis li ha suposat la nova
llei d’educació?
La meva resposta va ser contundent:
-cap-. L’ensenyament, per a mi,
sempre ha estat per damunt dels
Notícies
“Ensenyar és aprendre
dues vegades”
Rosa Mata Dolcet, mestra
canvis polítics (sempre dins d’un
sistema democràtic) i de totes les
lleis d’educació. Tenia clar que no
volia l’escola que jo havia sofert.
Sempre vaig apostar per una escola
oberta, participativa i innovadora on
els continguts fossin significatius, no
repetitius, perquè els alumnes es poguessin
desenvolupar i créixer amb
llibertat i valors, crítics davant el que
els rodeja i curiosos per aprendre a
ser i a fer.
La societat genera canvis ràpids,
per tant, reptes veritablement complicats.
Des d’aquí m’atreveixo a suggerir
que escola i família han d’afrontar
conjuntament la integració dels grups
minoritaris per afavorir la convivència
i la cohesió social. Un poble que és
solidari sempre serà més feliç.
I tota la comunitat educativa ha
d’actuar per a la millora de l’educació
en aquests temps difícils, s’ha
d’apostar fermament per les noves
tecnologies i per tots els projectes
innovadors que el grup de mestres
Cansaladeria
Artesana
M a Teresa
11
estiguin disposats a endegar. Ells
saben perfectament la seva responsabilitats
“Educar a les dones
i als homes del demà”. A tots ens
correspon aquesta feina.
De tota aquesta llarga etapa de
mestra en faig un balanç molt positiu,
amb tot lo bo i menys bo (qui
se’n recorda d’això?) que ha pogut
passar al llarg d’aquests anys.
Em retiro agraint, de tot cor, a tota la
comunitat educativa el seu recolzament
i el seu suport.
Una forta abraçada.
Elaboració
Artesana
Pons i Arola, 35
25240 LiNYoLa
Tel. 973 57 56 64

12
barret picat OCTUBRE 2010
Notícies
O dit d’una altra manera, les noies
del Club Excursionista Linyola (la
Marta Boldú i la Marta Ortiz) vs els
nois del Club Alpi Bell-lloc (el Franc
i els germans Folguera, el David i el
Jaume). No era una lluita de sexes
ni res semblant, sinó la casualitat
va fer que aquell 26 d’agost els dos
clubs tinguéssim el mateix objectiu:
La Porta del Cel.
Aquesta és una travessa circular que
ens porta per dues vessants pirenaiques;
la francesa (l’Ariege) i la catalana
(Parc Natural de l’Alt Pirineu).
Assolint el Pic de Certascan i la tan
nostrada Pica d’Estats, passant per
llacs tan blaus i meravellosos com el
de Certascan, els Romedos, Pinet o
Sotllo; a més, dels 4 refugis on ens
permetrà descansar i agafar forces
(Bordes de Graus, Certascan, Pinet
i Vallferrera).
Aquesta ruta és una de les més
exigents del Pirineu català amb forts
desnivells i etapes bastant llargues, i
alguna poc marcada que l’ajuda d’un
GPS no ens anirà malament. Té un
desnivell total acumulat de 11.000
m i un 64 km de distància, que els
més intrèpits i preparats desafien
completar-la en menys de 24h.
(A les Bordes de Graus, vam conèixer
al Miquel, un noi que va aconseguir
completar-la en 16h, una màquina;
tot i que, el rècord està en 11h!).
Nosaltres vam decidir fer l’opció la travessa,
ens va semblar que pel nostre
nivell físic era la més adient…
1ª Etapa (tavascan – Bordes de
Graus 1.360 m)
Iniciem el camí des del poble de Tavascan
a mitja tarda, i en una hora i
poc ja estem a les Bordes de Graus.
La Porta del Cel
Marta ortiz i Marta Boldú
Cim de la Pica d’Estats
Després de recollir el mapa i la tarja
de pas, que haurem de segellar a
cada refugi, fem petar la xerrada
amb dos grups que acabaven la
ruta aquella mateix dia. Encara em
fa mal el cap de tantes indicaccions
com ens donen… que si vigileu al
port de l’Artiga que ens perdrem,
que si hi ha molta boira i despista,
que els francesos són uns cabrons
que tapen les marques, que si és cap
a l’esquerra, que és cap a la dreta,
que és abans del llac, que si ens
perdem serà llavors cap a l’esquerra,
ufff... per un moment i a títol personal
penso: i si anem a passar els 4 dies
al poble de Tavascan que segur que
hi ha alguna festa major a prop i ens
deixem d’històries?
Tampoc els convenç quan els diem
que portem una guia i dos GPS…
segons ells, si trobem boira a l’etapa
francesa ens perdrem igualmente.
Començo entendre per què la ruta
es diu la Porta del Cel.Tenim ganes
de trucar a les nostres famílies i
acomiadar-nos, però creiem en les
nostres possibilitats!
2ª Etapa (Bordes de Graus – Pic
de Certascan 2.853 m – Refugi
Certascan 2.240 m)
A les 8 del matí enfilem camí cap al
refugi de Certascan, on ens espera el
Pic de Certascan i el seu llac natural,
els més gran de Catalunya.
El camí fins al pic de Certascan és
bàsicament tot pujada per un bosc
espés amb un rierol que ens acompanya
fins als Estanys Blaus, on comencem
a observar que la vegetació
desapareix i ens queda un paisatge
abrute de roca vermellosa. Aviat
veiem el coll, on deixem les motxil·les
i pujem al Pic de Certascan. Ara ja tot
és baixada fins al refugi de Certascan
i on la mala sort ens porta la boira
just abans de trobar-nos el llac, la
part positiva és que el refugi està a
un moment i un sopar deliciós ens
espera. La sorpresa al refugi serà
que el guarda coneix Linyola! Per

què? Doncs ens dóna records pel
Paco (que per cert, encara no te’ls
hem donat), un company del centre
que cada any fa la porta del Cel… ell
la fa en dos dies!
3ª Etapa (Refugi de Certascan –
Refugi de Pinet 2.240 m)
Déu meu! Aquesta es l’etapa que
els nostres amics de les Bordes de
Graus tant bé ens van parlar… avui
potser morirem.
Només sortir del refugi veiem que no
seria el nostre dia. La boira del dia
abans ens espera impacient, espesa
i freda com les de Lleida! Ja ens van
avisar, i el guarda del refugi augura
que el temps pas canviarà; però…
un cop passat el coll de Lurri… fa un
sol que a les noies ens dóna ganes
de posar-nos en bikini als llacs dels
Romedos! Pero això ara no toca.
Teníem per davant el port de l’Artiga,
la frontera entre el nostre país,
Catalunya i la nostra veïna, França.
Aprofitem per fer una paradeta i ja
que tenim cobertura, truquem a casa,
de moment estem bé.
Una forta baixada fins als aiguamolls
i el llac de Montestaure, després pujadeta
fins al Pointe de Recos i aquí
ja veiem a la llunyania el refugi de
Pinet, i dic a la llunyania perquè encara
ens queda tres hores de camí,
si no ens perdem, és clar!
El camí no és gens clar, les marques
de la ruta estan esborrades, segons
Refugi de Vallferrera
diuen són els caçadors francesos que
poc els agrada que els excursionistes
rondin pels seus cotos de caça. Anem
de colors vermells i taronja, esperem
no ens emportem un tret… tot i que
algun baixant sembla una cabra.
Anem trampejant com podem i les
parades constants que anem fent
per mirar el mapa fan que el camí
encara es faci més llarg. Al final trobem
el camí i en un moment veiem
un altre cop el refugi de Pinet i el
seu llac natural a la vora i com aquell
qui no vol la cosa… la boira torna
aparèixer.
Aquí tenim un petit ensurt amb una
placa de gel. Això, només és un en-
Notícies
13
surt, pero ens recorda que a l’estiu
no es pot passar mai per damunt
d’una d’elles i a la muntanya no se
li pot perdre mai el respecte.
Farem un punt i a part, per parlar del
guarda del refugi de Pinet, Patrik,
és diu, però per nosaltres és la viva
imatge del Bilbo Bolson, d’anell no
en tenia cap però una guitarra si,
que la fa sonar fins a altes hores de
la nit… un consell si aneu a Pinet,
porteu taps.
4ª Etapa (Refugi de Pinet – Pica
d’Estats 3.143 m – Refugi de Vallferrera
1.949 m)
Sortim a primera hora i ens impressiona
la quantitat de gent que volta per

14
la muntanya en aquelles hores, no fa
falta ni gps ni mapa, el camí a la Pica
d’Estats és una autopista! Esperem
no ens facin pagar peatge, que a
Catalunya paguem per tot, tu!
Anem pujant per una forta pendent
que es fa llarga, però la gent fa via
i no et deixa parar massa. Els nois
decideixen pujar al Pic del Montcalm
3.077 m, nosaltres anem fent fins a
la Pica d’Estats, per cert, carregada
de gent, és diumenge i es nota. Amb
la Marta arribem a la conclusió que
els muntanyencs són ateus i un cop
a dalt el pic no pot reprimir-se i se
li escapa: Collons, que hi ha gent
sana a Catalunya! Ara ja ens coneix
tothom.
Des de la Pica podem veure la
vessant francesa més abrupta i la
catalana (per nosaltres la més maca)
amb els llacs del Sotllo i el d’Estats.
També ens queda a l’esquerra la
Punta Gabarró 3.114 m i el Pic de
Canalbona 2.966 m i a la dreta el
Verdaguer 3.133 m i el Sotllo 3.073
m. Aquest últim ens animem amb
el David i el fem. Ens sembla facilet
però poc a poc anem veient que a
l’últim tram ens espera una bona
grimpada.
Travessem el port del Sotllo 2.874 m
i baixem lleugerets per la mítica tartera
de la Pica, el primer que trobem
és l’Estany d’Estats i més endavant
on fem una paradeta l’Estany del
Sotllo. Aquí hi ha gent que està ne-
barret picat OCTUBRE 2010
Notícies
dant i l’aigua està congelada! Hi ha
gent per tot.
Ja tot és baixada i molt lleugera, però
llarga. Anem trobant molta gent pel
camí que descansa i alguns que
planten tenda i tot. De cop, ens tornem
a trobar en un bosquet espés
de pins i una baixada amb marcat
desnivell. Arribem al refugi, i ens
sorprent que només som nosaltes
els que pernoctem, tot i la gent que
ens hem anat trobant…
5ª Etapa (Refugi de Vallferrera
– Cabana de Boldis 2.202 m – tavascan
­ Bordes de Graus)
És l’últim dia i tenim una doble sensació,
d’un costat tenim ganes de
ser a casa ja i l’altra que no volem
abandonar aquell lloc.
Potser és l’etapa més llarga i aquí
els nostres amics de les Bordes de
Graus ens van aconsellar que portéssim
moooolta aigua perquè no
en trobaríem. Doncs això, carregats
com a mules amb 3 o 4 litres d’aigua
ens acomiadem de Vallferrera i seguim
camí fins a la Cabana de Boldis
o altrament coneguda com Cabana
de la Ribera.
Anem baixant i travessem un parell
de rierols, el d’Arcalís i el d’Areste,
passant per la pista que ens porta
al pla de Boet i més endavant saltem
un petit desnivell fins arribar a
la Cabana de Baselló. A la nostra
esquerra veiem l’impressionat Mon-
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
teixo, i el nostre company Franc,
que fa menys d’una setmana que
hi ha anat, no para de recordar-ho...
quina creu!
El dia és bo, sol i gens de boira,
però amb un vent horrorós que molesta
a cada pas que donem, ens
acompanya tot el camí des de poc
abans d’arribar a l’Estany de Baborte
passant per la Roca Cigalera fins la
collada de la Ribera.
Un cop el vent desapareix, el camí
es fa més agradable i aviat trobem la
Cabana de Boldis on parem a dinar.
És impressionant perquè mentre
baixem podem veure a la llunyania
el cim de l’Aneto.
Ara ja tot és baixada pel bosc de
Castellassos. Una forta baixada,
llarga, i la més sostinguda de tota
la ruta. Se’ns carreguen les cames
però sabem que ens queda poc, i
això ens motiva. I com aquell qui no
vol la cosa, xerrant xerrant ja estem
a Tavascan.
Només ens falta segellar un altre cop
a les Bordes de Graus on aprofitem
per prendre’ns un merescuda cerveseta
ben fresca i recordar els ensurts,
els companys, les anècdotes i altres
coses que no explicarem… perquè
com diu un amic nostre:
“tot el que passa a la muntanya es
queda a la muntanya”.
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal

Escola de Música de Linyola
L’EMML dóna la benvinguda amb
optimisme al nou curs 2010-2011.
Empenyent un nou any, els professors
de l’escola miren amb previsió la
seva programació i totes les activitats
que els esperen fins acabar el curs.
Es fa una primera presentació de
l’escola el passat diumenge 26 de
setembre, al pavelló del poble (com
podeu apreciar a la fotografia) la
qual l’EMML col·labora a un concert
ofert per la famosa coral polifònica
de Puig-Reig, on van tocar-hi alguns
alumnes més avançats de l’escola.
Aquest any, comença l’assignatura
de sensibilització musical (parvulari)
amb la novetat d’incloure la tècnica
de Carl Orff. Aquests petits alumnes
aprendran música tocant instruments
de petita percussió, a part de
la cançó i la dita popular.
També es presenta com a novetat
la unió amb les altres escoles de
l’ACEM (associació catalana d’escoles
de música) on ens permet fer-hi
col·laboracions dins d’aquestes en
audicions i ajuntar algunes formacions
de combo i orquestra durant
el curs.
C.I.P.A.
In concert.
CONFECCIÓ DE PECES DE VESTIR EXTERIORS
ESPECIALISTES EN CONFECCIÓ DE PANTALONS
FABRICACIÓ PRÒPIA I VENDA DE TEXANS
Tel. 973 71 43 35
EMML
A part de les audicions trimestrals i
del concert de Nadal i final de curs,
l’escola compta amb altres activitats
on s’espera la col·laboració del poble
assistint a aquestes gratuïtament.
La primera activitat es farà en honor a
Santa Cecília, patrona de la música,
el proper dimarts 23 de novembre.
Assistirà a l’EMML l’Eduard Boleda,
amb el seu show musical més que
entretingut i recomanable (18h dins
l’escola) i que finalitzarà amb un bon
berenar de coca amb xocolata.
Una altra activitat, serà en l’actuació
de cant-coral dels alumnes de l’escola
a l’Auditori Enric Granados el
Notícies
15
proper gener, per l’entrega de premis
dels pessebristes.
També tindrem com a novetat l’obertura
d’una pàgina web on tothom
interessat hi podrà veure les novetats
i curiositats de l’EMML: www.musicalinyola.com
(en procès).
Us esperem a l’escola, doncs, i ens
acomiadem amb l’orgull de poder
nombrar els dos alumnes que van
passar el passat juny les proves
d’accés per poder continuar els seus
estudis musicals al conservatori E.
G. de Lleida: el Jaume Darbra i el
Néstor Bonjorn.
Av. de la Mediterrànea, 68-69 – 25241 GoLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

16
barret picat OCTUBRE 2010
Notícies
Als lectors dels esports del Barret
Picat.
Les línies d’aquest número són
per explicar l’inici de la temporada
2010-11 dels 9 equips que aquesta
temporada té el C.F. Linyola.
L’EQUIP AMATEUR
Dels 6 partits jugats només n’ha
perdut un. Els jugadors es van acostumant
al nou entrenador. Cal dir que
aquest any el campionat serà molt
fort, doncs només salvaran la categoria
els 8 primers classificats.
Els resultats de l’equip amateur han
estat fins avui:
Linyola, 0 – Artesa de Lleida, 0
Tremp, 2 – Linyola, 2
Linyola, 3 – Agramunt, 3
Agramunt, 2 – Linyola, 3
Linyola, 4 – Almenar, 0
Alpicat, 2 – Linyola, 1
ELS EQUIPS BASE
Els equips de futbol base també han
iniciat els seus respectius campionats
amb resultats diversos. Però
tots tenen bones maneres i ganes
de millorar i de superar els resultats
de la temporada passada.
Els resultats de l’equip juvenil han
estat:
Linyola, 4 – Mollerussa B, 0
At. Segre, 2 – Linyola, 1
El nom dels entrenadors del CF
Linyola són els següents:
1ª Regional, Joan Balcells; Juvenil,
Ramon Altisent; Infantil, Ramon
CF Linyola
Pere Badia
Mestres; Aleví A , Josep Martí; Aleví
B, Joaquim Torres; Benjamí A, Francesc
Font; Benjamí B, Xavier Farré,
Prebenjamí, David Torrades; Babi,
Manel Font.
Més de 100 jugadors entre tots els
equips del CF Linyola, tot un record
històric per un poble com el nostre,
on gairebé totes les famílies tenen
algun jugador que és parent i ja no
és estrany que amb tants jugadors i
tant futur futbolístic ja es somiï amb
un camp de gespa artificial.
Partits equips benjamí B
El club funciona correctament, gràcies
al treball competent de la Junta
Directiva que tenen moltes ganes de
treballar i il·lusions.
EL NÚMERO DE
LOTERIA
El club ha posat a la venda el número
de loteria de Nadal que és el
55.157
Res més i fins a la propera.

El passat cap de setmana del 16
i 17 d’octubre l’AEiG Mascançà,
vam realitzar la nostra primera
sortida i la més esperada, el Pas
de Branca.
Aquest any ens esperava la població
veïna de Vila-sana, on ens
hi vam desplaçar 45 nens i nens i
11 caps.
CAU
Rosa M. Piquer Codony
Aquest sortida és la més important,
ja que als nens i nenes que comencen
nous se’ls dóna foulard i els
altres, que els hi toca canvien de
branca. El pas de branca consisteix
en que els nens que porten 3 anys
a la branca (normalment són 3 anys
a cada branca), canvien, allí és on
coneixen els caps que tindran.
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
Notícies
17
Aquest any hem començat el curs
amb 3 branques obertes: Castors,
Llops i Ràngers, sobretot amb moltes
ganes de passar-nos-ho bé i
viure noves experiències.
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA

LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

11 de setembre Visita cultural
Ofrena PSC Ofrena ERC
Fotos: C. Arenas

Nou edifici multifuncional Robert Pérez
Polifònica de Puig-Reig
Junta CF Linyola
Fotos M. Gine, C. Arenas, M. Mata, R. Pérez

Jugadors amb projecció
iker Muniain:17
anys/INT o EXT/
Athletic de Bilbao/
sel. esp. sub-19/
Ja juga amb el
1er equip, molta
visió de joc i bona definició, té un
perfil com Pablo Hernández.
Marc Muniesa:
18 anys/ CT i LAT/
Barça B/Ha debutat
amb el 1r
equip/sel esp sub-
19/ És un jugador
Català, molt ràpid,
bona anticipació i
sortida de pilota, barreja entre Puyol
i Piqué.
César azpilicueta:
21 anys/LTD/
sel. esp. sub-21/
L’ha fitxat el Marsella
procedent de
l’Osasuna(sortit
de la seva pedrera),
és un lateral
amb molt bona
centrada, ataca molt bé i defensa
molt bé, té un perfil semblant a
Sylvinho.
ASSEGURANCES DIVERSES
arnau Fontanet Palou
aaron Ramsey:
19 anys/MC/Arsenal
procedent
de Cardiff City/
Gal·lès/ És un MC
més defensiu que
ofensiu, té visió
de joc i un xut potent i col-locat, té
un perfil semblant a Scholes.
Jack Wilshere:
18 anys/MC/
Arsenal(pedrera
Arsenal)/ Convocat
per la selecció
anglesa/ És un
gran MC amb més
vocació ofensiva,
grans passades i
xuts, perfil semblant a Lampard.
Sergi Roberto:
18 anys/ Barça
B procedent del
Nàstic juv/MP/sel.
esp. sub-17/ Ja
ha marcat amb
el 1r equip/És un
jugador amb gran
desplaçament de
pilota i molta arribada, té un perfil
com Riquelme.
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA
Futbol
21
Daniel Pacheco:
19 anys/MP
o DEL/ Liverpool
procedent de La
Masia/ sel. esp.
sub-21/ És un jugador
amb gran
capacitat golejadora i de dribbling i
grans pasades, té perfil Rivaldo però
sense tants dribblings al·lucinants.
Marko Marin: 21
anys/Werder Bremen/
Ja ha jugat
el Mundial amb
Alemanya/ EXT/
És un jugador
molt habilidós i
ràpid, desborda
molt amb la pilota als peus, perfil
Overmars.
Altres jugadors no els puc anomenar
per l’espai com: Coutinho (Inter),
Dzagoev (CSKA Moscou), Merida
(At.Madrid), Jordi Alba (València) i
molts d’altres que no em caben.
Al Bojan no el poso perquè ja no és
una promesa sinó una realitat, esperem
que a tots els hi vagi tan bé com
al jugador del nostre poble.

22
barret picat OCTUBRE 2010
Viatges
Reflexions des de Finlàndia
A falta de 3 dies per haver complert
els meus dos primers mesos a Finlàndia,
crec que he tingut ja suficient
temps per fer-me una “primera” idea
de com és aquest país i com són els
seus habitants.
Anem per parts, i és que de Finlàndia
es diuen coses molt dispars: Finlàndia
no és el ni el país perfecte que
els polítics ens volen fer creure ni
tampoc és el país deprimit i distant
que molta gent s’imagina.
Un estudi recent qualifica Finlàndia
com el país més segur del món i
amb el nivell de robatoris més baix,
i dins del país, situa Tampere com la
ciutat més segura. Es reforça la idea
doncs que els nòrdics són assenyats
i disciplinats.
El que ens han explicat sobre
l’organització i la puntualitat del
famós Estat del Benestar és absolutament
cert. Aquí els busos no
passen amb tanta freqüència com ho
fan a Barcelona, però us puc ben assegurar
que en els 58 dies que porto
al país mai un autobús ha arribat més
d’un minut tard. Mai.
I de temes de finances no fa falta ni
parlar-ne. El nivell de vida és molt
Judit Pedrós, tv3, tampere.
Judit Pedrós a Finlàndia
més alt que a Catalunya (no descobreixo
res de nou), però és que el
salari també és molt més elevat. I
els convenis amb els treballadors
pel poc que sé també. Sabíeu que
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
els professors tenen el dret a tenir
una setmana de vacances a cada
quatrimestre (de fet la setmana
que ve tinc festa per això)? També
es nota aquest nivell de vida superior
en el fet que la gent no utilitza
gairebé els diners en metàl·lic.
Tothom paga amb targeta de crèdit.
Hi ha datòfon a totes les botigues i
establiments (inclòs el bar de la universitat,
les llibreries, les botigues de
llaminadures) i pots pagar qualsevol
quantitat amb la targeta. Ho dic per
experiència, he arribat a pagar 30
cèntims i ningú m’ha fet mala cara ni
m’ho ha prohibit; és el més normal.
Però tot té la seva part oculta, i és
que tot i que estic vivint en la ciutat
més segura del món ara mateix, és
habitual veure, una tarda normal,
multitud de gent gran beguda i al-
Vistes

guns demanant caritat. I no és gent
immigrant, són persones fineses.
Són l’altra cara de la moneda.
En canvi, també es tendeix a pensar
que els finesos són molt esquerps
i freds i potser fins i tot depressius
(tothom s’ha fet ressò que és el país
amb el nivell de suïcidis més alt). Els
finesos no són freds en realitat, el que
passa és que estan acostumats a
mantenir una distància entre ells que
a nosaltres, els mediterranis, se’ns fa
extrema. I no només em refereixo a
que no se saluden amb dos petons
(es donen la mà, sempre), sinó que
si ens hi fixem veurem com entre
persones del mateix grup d’amics
es preserva igualment aquest espai
personal. Però això no vol dir que
siguin esquerps: després de dos
mesos he fet algun amic autòcton
i no només són divertits, en el seu
estil també són afectuosos.
Tampoc és cert que només es dediquin
a treballar i a les nits no surtin de
casa. Si surts de festa per Tampere
t’adonaràs que la meitat de la gent
que hi ha és finesa. I hi ha multitud
de pubs molt freqüentats.
Per últim, només em queda tirar un altre
mite per terra: els finesos són alts,
prims i rossos. Gran mentida. L’únic
cert de l’afirmació anterior és que són
més alts que nosaltres, de mitjana.
Però traieu-vos la idea del cap de
que són prims (tampoc són obesos!)
i sobretot, que són rossos. Un finès
acabat de néixer provablement és
Amb la família.
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
ros, però amb els anys la immensa
majoria es tenyeix el cabell de negre.
Aquí està molt de moda el grunge i el
heavy, i són molts els que van vestits
sempre amb cuir negre i el cabell a
conjunt. I els que no es tenyeixen
de negre, ho fan de rosa, verd, blau,
groc fosforescent o vermell. No se
si és un intent desesperat de cridar
l’atenció o una manera de fer-se veure
enmig de la foscor hivernal (que tot
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
Viatges
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
23
just comença a arribar), però us puc
ben dir que els rossos són la mínima
part. En canvi, jo sí que em sento estranya.
Sabeu que cada dia, al pujar
a l’autobús, faig una enquesta mental
i que normalment sóc l’única amb el
cabell arrissat?
I com no, acabaré aquest informe
amb un petit gest pensant en el
futur:
• Estudi dels hàbits nutricionals i
dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics

24
barret picat OCTUBRE 2010
Vistes de Linyola
Carta de comiat del FS Linyola
FS Linyola
En l’esport igual que en la vida tot té
un principi i un final. El principi del FS
Linyola va ser ara fa vuit anys i després
de quatre ascensos de categoria,
molt esforç de tots els membres
de la seva junta, il·lusió dels jugadors
que han pres part d’aquest projecte
i moltes alegries a tota l’afició de Linyola,
ha arribat el seu final.
És una veritable llàstima que un
poble com el nostre es quedi sense
aquest bonic esport, però molt
al nostre pesar hem cregut oportú
desestimar l’opció que teníem de
continuar en la competició. Molts
han estat els motius que ens han dut
a prendre aquesta feixuga decisió
però els més importants han estat
la falta de recursos econòmics i la
poca continuïtat de gent jove que
pogués renovar any rere any aquest
equip, en part degut al gran moment
esportiu que està travessant el CF Linyola
motiu pel qual ens en alegrem
enormement.
En el tema econòmic tots sabem com
estan les coses en aquests temps
i l’esport tampoc se salva de la famosa
crisis. Un equip com el nostre
que ha arribat fins on ha arribat no
pot dependre única i exclusivament
de les aportacions que van fent els
Un equip de campions.
patrocinadors i els petits comerços/
empreses de la nostra vila. Volem dir
amb això, que sense una empenta de
l’ajuntament és molt difícil per no dir
impossible seguir endavant aquest
projecte. Aquesta empenta econòmica
de la que parlem cal recordar que
ha estat inexistent des del primer any,
és a dir mai en aquests vuit anys hem
tingut un ingrés econòmic de part del
consistori, tant se val quin partit polític
ha estat a dins. Les ajudes han vingut
en forma de cedir-nos el pavelló, cosa
que és un dret de tots els vilatans, i
aquest darrer any protegint els laterals
de la pista, ben poca cosa més
ens han aportat des dels diferents
ajuntaments.
No creieu que una entitat esportiva
que l’únic que vol és la pràctica de
l’esport i intentar ajudar a properes
generacions a la pràctica d’aquest
mereix quelcom més?
El segon punt que ens ha fet tirar endarrere
ha estat en lo esportiu. Com
ja hem comentat se’ns ha fet molt
complicat trobar gent jove i del poble
per a fer una bona pedrera i així
poder garantir un futur esperançador
per aquest equip, ja que l’edat dels
components locals que ara hi havia
ja no era la més idònia per començar
nous projectes.
Un altre tema a deixar clar és la
nova pista poliesportiva. Hem sentit

comentaris per la vila que diuen, cito
textualment: “Aquests del futbol-sala
ara que els hi fan la pista pleguen”.
És un error, aquesta pista creiem
que està molt bé, però no pas per
nosaltres. L’ajuntament ja coneixia
que en cas de destinar el nou pavelló
pel FS Linyola havia d’estar
cobert per les quatre bandes. En
la categoria que havíem arribat, la
federació no permet jugar en pistes
descobertes o sense parets, però el
projecte el van continuar, gastant uns
diners que potser haurien estat millor
invertits en posar la gespa artificial
al camp de futbol i així almenys un
equip esportiu podria practicar l’esport
en condicions. Potser aquesta
nova pista podran aprofitar-la alguns
forasters o si més no per fer les cassoles.
Tant se val no volem entrar en
mes polèmiques anem servits amb
les dels darrers vuit anys.
Aclarits aquests punts que hem
cregut convenient explicar a tots els
Un equip de llegenda.
veïns sols ens queda donar les més
sinceres gràcies a tots i cadascun
dels comerços i empreses del nostre
poble, a tots els patrocinadors que
em tingut en tot aquest temps, a
tots els jugadors que han passat pel
nostre vestidor i com no, a la nostra
afició que partit rere partit ens ha
esperonat fins a portar-nos allà on
Vistes de Linyola
25
hem arribat. Els èxits aconseguits
són vostres.
Molt a contracor ens acomiadem de
tots vosaltres i us donem les gràcies
per últim cop. Esperant retrobar-nos
en alguna altra ocasió.
VISCA EL FS LINYOLA!

26
CAÇADORS DE LINYOLA
(2a PART)
Entre la 1ª part i la 2ª part dels dels
caçadors de Linyola vaig fer un
escrit sobre la Segona Retallada
de l’Estatut de Catalunya i em vaig
desfogar una mica. Ara que estic
més tranquil continuaré amb el tema
dels caçadors.
LES GUatLLES i ELS GUiÓ
Com us explicava hi havia una quantitat
de guatlles impressionant, però
la caça durava molt poc, un mes,
allargant-ho prop de dos mesos.
Els darrers dies ens centràvem en
la caça d’un ocell que en dèiem un
Guió –el guió de guatlles-, que era
més gros que la guatlla i que costava
molt de matar perquè no hi havia
manera de fer-lo volar i els gossos es
tornaven boixos buscant-los.
Aquests ocells se les emportava i
emigraven com les orenetes perquè
en tot l’hivern no en trobaves ni una
fins a la primavera.
12 d’oCtUBRE
barret picat OCTUBRE 2010
Vistes de Linyola
Aquest dia s’alçava la veda de totes
demés espècies de caça.
L’EStaNY D’iVaRS i EL CLot DE
La LLaCUNa
Fent un parèntesi us diré que l’aberració
més gran que es va fer a Linyola
fou colgar primer l’Estany d’Ivars i
després el Clot de la Llacuna.
L’Estany d’Ivars a més que servia
d’alimentació de les aus migratòries
era un viver d’ànecs i anguiles que
també es trobaven en els reguers
dels voltants. Quan es van donar
compte del que havien fet, anys
Enyorances
Estany d’ Ivars
Josep Maria Mir Bauló
després es va fer una campanya per
tornar-lo a omplir, fet que ara mateix
ja s’ha fet.
El Clot de la Llacuna era el llac que
teníem a Linyola. Tots els caçadors
d’aquell temps hi vàrem passar
moltes hores i moltes fredorades
espiant els ànecs a punta de dia,
a l’hivern que estava gelat i el terra
gebrat.
El Clot de la Llacuna, si mal no
recordo, el van colgar a inici dels
80 i les autoritats d’aquell temps o
no van voler o no van poder fer res
per evitar-ho. Si no s’hagués fet,
ara tindríem el Clot per nosaltres
i per les generacions futures, una
riquesa que ens deixarem perdre.
LES CoLLES DE CaÇaDoRS
Des d’aquestes ratlles voldria fer un
petit homenatge a aquelles colles de
caçadors que sortien cada diumenge,
els germans de la Masia Valentí,
Lo Quimet de la Masia Beneto, els
germans Martí de cal Valent, l’An-
tonio Salse, lo Rito de la Masia, lo
Ramon Salla (Conxo)....
Quan el terme de Linyola estava
bastant apurat de caça, els caçadors
anàvem a caçar a Montgai i
Cubells, en totes aquelles serres
hi havia moltes perdius. Hi anàvem
de la manera que podíem sobretot
amb bicicleta que les deixàvem a
la masia Trepat i quan acabàvem
de caçar, cansats de tan córrer,
au, agafar la bicicleta i tornar cap
a casa.
ELS CotoS
Com sempre lo bo, s’acaba ben
aviat. Els ajuntaments es van donar
compte que si acotessin el terme
tindrien uns ingressos importants; i
així ho feren primer els de Cubells i
després a Montgai.
CaÇaDoRS
A Linyola les guatlles van anar de
baixa, com vaig comentar en el
primer escrit, degut a les màquines

insecticides etc..., per aquest motiu
em vaig refredant fins que un dia vaig
decidir plegar de caça.
Van passar uns anys, que quan
arribava el 15 d’agost que s’alça la
veda ho passava molt malament,
encara avui quan veig a un caçador,
el segueixo amb la mirada i penso
mentre l’observo, quina diferència,
tots van vestits amb roba de camuflatge,
escopetes automàtiques i
molt ben calçats en resum que val
un dineral.
Al meu temps, vestíem la roba de
treballar, un barret de palla i un calçat
que quan es mullava, et donava
feina..., però us diré una cosa: l’hàbit
no fa el monjo, i crec que tiràvem
millor abans que ara... quan a un
cap de caça li has tirat dos trets i
no has fet blanc no busquis res més
que és gastar i perdre el temps.
Quan es tenia medis per desplaçar-te
s’anava a caçar a l’Aragó,
alguns es feien socis d’un vedat i
feien unes quantes sortides. Allí era
diferent, hi ha grans extensions de
terra plana, molta perdiu i llebres i
l’únic inconvenient era que anar a
caçar era car.
aNÈCDotES
Jo vaig sortir a caçar la perdiu moltes
vegades amb el Jaume de la Masia
Formiguera, que sempre en tenia
una per dir.
Un cop, mentre observàvem tots
dos com el seu gos que no parava
de donar tombs a la vora del morral
em pregunta:
–A què no saps en quin tomb s’acostumen
a jeure els gossos? No vaig
saber què contestar-li.
–S’ajeuen al darrer tomb –em digué
amb la seva rialleta que mostrava
les dents.
Pobre Jaume. Em sembla veure
encara els seus ulls blavosos. Pobre
Clot de la Llacuna
generació de caçadors de Linyola,
grans tiradors i amics. Tots acabem
per ser pobres en aquest món, més
tard o més d’hora. Amb la febre que
tothom té per ser ric. No ens posem
però tristos.
Diu que una vegada un caçador
explicava que li van sortir tantes
guatlles que no parava de disparar...
Un noi que se l’escoltava li va
preguntar:
–Però com podies disparar tan ràpid?
Com carregaves l’escopeta?
–Carregar l’escopeta? Com vols que
la carregués, si no tenia temps...!,
fou la resposta.
Vistes de Linyola
27
En una altra ocasió un caçador va explicar
com premia amb el dit el gallet
de l’escopeta i no sortia el tret, i així tres
o quatre vegades, fins que va plantar
l’escopeta a terra i se la va mirar per la
punta dels canons, va prémer el gallet
i aleshores va funcionar...
El qui l’escoltava, espantat, li va
preguntar:
–I llavors què va passar?
–Sort que vaig veure com pujaven
els perdigons pel canó i vaig apartar
el cap o sinó em mata...
Una forta abraçada.
Coneixes el teu poble?
La solució a la darrera
fotografia, aquesta inscripció
es troba al carrer
Dr. Robert.
Sabeu on es troba
aquesta inscripció?
Envieu repostes a:
barretpicat@yahoo.com
Quim Balaguer

28
barret picat OCTUBRE 2010
Vistes de Linyola
Moments entranyables
Si us puc parlar d’uns dels moments
entranyables que he viscut a Linyola,
he de parlar de la natació. El repte
d’ensenyar a nadar i sobretot, d’ensenyar
a gaudir d’un esport, que
per sí és molt complet i que només
aporta beneficis.
L’any 1984 ens vam treure el títol de
monitors, i després d’haver practicat
durant una temporada en altres llocs
i sota la direcció de monitors molt
qualificats, vàrem ser seleccionats
per dur a terme aquesta complicada
tasca.
Dic vàrem, perquè formàvem equip
amb les meves germanes, la Tete
i la Enri, i després s’hi va afegir el
Xavi. I dic difícil tasca perquè realment
al principi va ser força dur. La
primera setmana vam tenir molta
feina només a “fer seure” els nens
al costat de la piscina. Per part dels
adults, gairebé ens agafa un atac de
pànic quan hi havia “sirenes” que
ens comentaven que mai havien
posat el cap sota la dutxa, per por !
Sempre dèiem el mateix: el primer
pas, el més difícil, ja l’heu fet: us heu
decidit, us heu apuntat i heu vingut.
Això és un acte de valentia! Amb el
pas del anys, guardem una relació
molt cordial i carinyosa amb totes
les senyores i algun senyor que ens
va dipositar la seva confiança i que
gaudeixen ara d’aquells moments
d’esforç. Alguns/es malauradament
ja no són entre nosaltres, entre elles
la nostra mare. I és que estem parlant
de 26 anys ininterromputs de
natació a Linyola!
Hem de donar les gràcies al Manel
Balcells, en aquells moments Regidor
d’Esports i en general a tot
Mingo Sarradell Pascual i Germans Sarradell Pascual
En la foto,d’esquerra a dreta i de dalt a baix:
1- Sebastià Mas, Josep Boté, Jordi Pujades, Joan Caba,Tete (Teresa Sarradell), Manel Avellana,
Òscar Guillem, Jaume Pujades, Judith Trepat.
2- Sònia Vallés, Gemma Salla, Montse Pedrós, Sara Roca.
3- Josep Balasch, Àngel García, M. Mar Boté, Enri Sarradell, Mingo Sarradell, Esther Pedrós, Laura
Salse, Noèlia García.
l’Ajuntament d’aleshores per donarnos
suport i deixar-nos treballar.
Ens van donar confiança absoluta i
creiem sincerament que la cosa va
funcionar! Moltíssima gent ha passat
pels cursets, vam arribar a formar un
Club Natació Linyola i vàrem anar a
competicions. Però la manca de piscines
cobertes i els recursos limitats
d’un club modest, van poder amb la
i.lusió dels nadadors i dels monitors.
De totes maneres, sempre hem intentat
formar un planter de gent del
poble, animant-los a fer els cursos
de monitors (sense por a la competència...),
i ara més posteriorment,
de socorristes, que no només han
treballat aquí sinó també en altres
indrets.
Bé, vaig començar a fer les classes
de natació amb 22 anys i ara en tinc
48. Són 26 anys al peu del canó, fent
esports, tant a l’estiu com a l’hivern.
Tot i que m’agrada molt i són la
meva passió, crec que ha arribat el
moment del relleu.
Aquest any ja no he fet els cursets.
El Mingo de les Piscines deixa pas
a les noves generacions, que també
s’han format sota les meves/nostres
“ales” i crec també que són fantàstics
i grans professionals.
Només em queda agrair de tot cor,
de la meva part i dels meus germans,
la confiança dipositada per gairebé
tot un poble en una tasca que ens
ha agradat molt de fer. Hem gaudit
molt, hem patit molt i hem lluitat molt.
I , hem rebut tantes mostres d’afecte
que mai ho haguéssim pogut imaginar.
Ha estat una etapa fantàstica de
la nostra vida. Gràcies Linyola per la
vostra confiança!

Fotos: C.Arenas, Eva Llauet, i Moisès Mata

CEIP El Sitjar

Vistes de Linyola
Faré una parada paternal
És possible que aquest text sigui el
punt i a part del textos que he escrit
fins ara. Quan esteu llegint això estarem
a punt de viatjar cap a Etiòpia, a
buscar el nostre fill. Tot un canvi que
farà que aturi momentàniament els
escrits a Barret Picat.
Justet, justet quan son pare està entenent
el lloc on ha anat a parar, ara
li haurà d’ensenyar al
seu fill. Doble feina.
Entendre i explicar.
El primer que li ensenyaré
serà el fred.
Ho comprovarà ell
mateix. Vindrà d’Addis
Abeba, (18º C
de mitjana tot l’any)
i arribarà a Linyola
a finals de la tardor
(al voltant de 0º).
Primer vocabulari
“tapa’t que fa fred”, “abric”, “nas gelat”.
I després la boira. On és el sol?
S’ha quedat a l’Àfrica, pensarà... Això
ho deixaré per quan sigui més gran.
De moment, l’ensenyarem a caminar
estirant els braços endavant, per no
topar amb res.
Jordi Querol 629 767 654
Xavier Altisent 650 051 751
Quim Balaguer
I li presentarem la seva nova família.
De cop tindrà pares, avis i àvies,
tiets i tietes, núvies de tiets, cosins
i cosines (cosins germans, prims,
polítics, revinguts,...) I jo em moriré
si algú li troba un parent al poble
del costat.
Comprovarà que a l’escola s’hi va caminant.
Això sí que serà com a Addis
Abeba. I començarà l’etapa dels “perquès?”.
“Per què els altres nens van en
cotxe?”, primeres preguntes que no
sabré contestar... Ja comencem!
Veurà que parem a xerrar i saludem
a tothom (a l’estiu), i li ensenyaré el
KEXAL ALUMNIS SL
Carrer Tarragona, Nau 6
Pol. Ind. “El Colomer”
25241 Golmés - Mollerussa
E-mail: kexal@hotmail.es
33
característic cop de cap Linyolenc
(a l’hivern).
I aprendrà el català a l’escola, i el
castellà també, però l’aprendrà al
carrer i amb la tele (igual que arreu
de Catalunya).
I veurà partits del Barça (si són finals
d’algun torneig, a la Penya, que es
veu que els porto sort...). El Barça
també el reconeixerà
d’Addis Abeba. Com
un famós refresc de
cola dels Estats Units
que s’identifica amb
una etiqueta vermella
amb lletres blanques
i de formes arrodonides
(no en puc dir el
nom, perquè no faig
textos publicitaris),
el Barça és present
arreu del món.
Bé el cas és que el Pau començarà
aprenent les coses que jo ja controlo
i li puc explicar. Les altres, segurament
li aclariran a l’escola o al Planell
millor que jo.
SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)

34
barret picat OCTUBRE 2010
Entrevista
El dia 15 d’octubre de 1990 obria el
Gimnàs Linyola-Gym. És per aquest
motiu que el dia 15 octubre de 2010,
divendres a les set de la tarda, vint
anys després d’obrir les portes, anàrem
a fer una entrevista a José Luis
Belmonte que ens rebé a la recepció
del gimnàs junt amb la seva esposa
Ángeles Fernández, amb la seva
bonhomia acostumada i que ha fet
que les activitats que organitzi –algunes
d’elles, trencant motlles- siguin
un dels miralls de Linyola.
Per tal de celebrar els 20 anys d’activitat,
als qui s’apuntin a una activitat
del gimnàs, no paguen matrícula i
se’ls fa un regal. Tot això fins al dia
15 de novembre.
Després de mostrar-nos el gimnàs,
anàrem al mateix taulell de recepció
on conversarem, mentre saludava o
responia a les preguntes que li feien
els qui entraven o sortien del gimnàs.
El resultat de la conversa és aquesta
petita entrevista.
Esteve Mestre: Com fou que obríreu
un gimnàs a Linyola?
José Luis Belmonte: Juntament
amb un soci tenia obert un gimnàs
a Cervera, però volia obrir un gimnàs
propi, però no sabia on. Un diumenge
vaig passar per Linyola, on hi
vaig esmorzar força bé i després de
passejar-hi ens va agradar. Després
hi vaig tornar d’altres vegades a
visitar-lo fins que vaig decidir obrir
el gimnàs.
E.M.: Com foren els inicis?
J.L.B.: (abans de respondre mira a
la seva esposa i es fan un signe...
Entrevista a
Jose Luis Belmonte
Esteve Mestre
Pepe, Patricia, Miriam i Angeles.
com si diguessin ufff..., la resposta
és doncs la que m’espero). Difícils.
Obrírem el dia 15 d’octubre de 1990.
Tot i que la gent va respondre ben
aviat, ens va costar fer entendre
el que era un gimnàs, el món de
la gimnàstica, estàvem al mig de
la Plana i no hi havia antecedents,
Jocavet, Lara, Mirian, Patri, Sandra M., Montse, Sandra G. Núria i Damarit.
érem el primer gimnàs... però amb
el gimnàs molt ben equipat, fent una
gran activitat i donant força serveis,
fent cursets de taekwondo, fitness...,
col·laborant amb l’Ampa, va fer que
al cap de poc temps, hi hagués persones
a les qui el gimnàs fos una
part de la seva vida i el projecte de

Linyola-Gym es va fer realitat, va tenir
continuïtat i fins avui...
E. M.: Com us hi heu trobat a Linyola
aquests anys?
J.L.B.: A nivell familiar, força bé.
Som una família més de Linyola.
Com a gimnàs, hem col·laborat
amb totes les entitats que han demanat
la nostra col·laboració, sigui
l’Ajuntament, els comerços de la vila,
l’AMPA, l’escola El Sitjar, o diferents
associacions com la de Lluita contra
el càncer i per aquest costat estem
oberts a qualsevol col·laboració que
se’ns demani.
E.M.: Durant aquests anys he organitzat
grans exhibicions, campionats...
J.L.B.: Ha estat fruit d’una gran feina
personal. M’explico amb el pas dels
anys, m’he donat a conèixer en el
món de l’esport i ara mateix sóc el
Delegat a Lleida de la Federació
Catalana de Físic-Culturisme o formo
part de la Junta Directiva de la Federació
d’Empresaris d’Instal·lacions
Esportives de Lleida, pel que m’ha
estat possible organitzar a Linyola,
des de Campionats d’aeròbic o de
Taekwondo o una marató d’aeròbic
o exhibicions d’arts marcials o els
Campionats de Culturisme o de Físic
Culturisme i d’altres de les que estic
molt orgullós d’haver-les fet i que han
Entrevista
35
Dalt Professi, Ferran Blanch, Miquel Verdejo, Miquel Coma, Pepe Belmonte, Assegut Àlex Xifré i
Joan Carles Mas.
J. Solsona, Pepe i V. López.
www.clublinyolagym.com

36
fer conèixer el nom de Linyola Gym
a nivell internacional.
E.M.: Durant aquests anys, quins
han estat els esportistes que destacaries...?
J.L.B.: En el gimnàs s’han format
molts equips i actualment tenim
equip de culturisme i des del gimnàs
es porten moltes activitats, per mi,
doncs, tothom és important. Però
si vols que destaqui unes persones,
anomenaria a Valentí López
Martinez, un excel·lent esportista i
un dels primers culturistes de la comarca.
També cal remarcar a Josep
Solsona Teixidó, un gran corredor
i que aconseguí en el campionat
europeu de Bordeus el cinquè lloc.
També mencionaria a Àlex Marquilles
de Bellcaire que fou campió de
Catalunya de Culturisme i ara mateix
destacaria a Konstantin Kirilov, un
gran esportista...
I continuem parlant de l’avui, dels
equips de taekwondo infantil o el de
l’aeròbic, de l’equip de culturisme,
dels cursets d‘arts marcials, dels
exercicis de rehabilitació... Prop
nostre un grup de persones s’exerciten
amb les bicicletes estàtiques,
d’altres fan exercicis de peses, uns
nois juguen a squash..., ara ja està
la família reunida –les filles Patrícia
i la Míriam– i és el moment de fer
fotos. Després passem a parlar de
barret picat OCTUBRE 2010
Entrevista
DORALUM
Grup de gimnastes
Finestra Mixta STRATO POKER
Xavier Morcillo
C/ Francesc Macià, s/n - 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 57 42 - Fax 973 57 57 43
Mòbil 666 40 20 40
FUSTA NOBLE A L’INTERIOR. ALUMINI A L’EXTERIOR
Les finestres STRATO reuneixen la resistència de l’alumini i la calidesa i
harmonia de la fusta.
La composició de les finestres STRATO aporta el màxim aïllament i estanqueïtat
de la seva llar sense tenir de renunciar a la fusta.
Les finestres STRATO ofereixen una gran varietat d’accessoris que junt amb els
seus impecables acabats decoren qualsevol lloc de la seva llar.
fotografies i l’Ángeles –que ha fet
costat al José Luis, durant tota la
conversa- i la Carme en trien algunes
per acompanyar aquesta entrevista.
Ens acomiadem.
A la sortida junt amb el cartell del
Gimnàs, n’hi ha un altre damunt de
l’entrada que pregona: Esgrima masculí,
Squash femení, Fitness infantil.
Sé que deixo darrere meu, un món
que han conegut molts linyolencs
i comarcans, un món que ha estat
possible gràcies a la intuïció que tingué
la família Belmonte fa vint anys.
Només ens en podem felicitar.

“Visc de les dones…però molt honradament”.
Ara que ha començat el nou curs de
l’associació Adoli és el moment ideal
per xerrar una mica amb l’Antonio, el
profesor de manualitats.
Montse Giné (M.G.): Antonio,
quants anys fa que fas de professor
de manualitats a l’associació?
antonio Ruiz (a.R.): Ja fa quinze
anys, vaig començar a l’edifici de
l’antic Sindicat.
M.G.: Com va ser que vinguessis
cap aquí?
a.R.: Em van venir a veure a Ivars la
junta que hi havia en aquell moment
influenciades per l’amiga Giní.
M.G.: Quina valoració en fas d’aquests
quinze anys a l’associació?
a.R.: Totalment satisfet, principalment
de l’alumnat i també per tota
la feina que s’ha fet i que s’ha pogut
mostrar en les diferents exposicions
que s’han realitzat.
M.G.: Tens moltes alumnes, consideres
que vius una mica de les
dones?
a.R.: Sí, però molt honradament.
M.G.: A més a més de fer classes
aquí a Linyola, en fas en algun altre
lloc?
a.R.: Sí, a Penelles, Tàrrega, la Guàrdia,
Tornabous i Ivars.
M.G.: Amb quina tècnica artística
et sents més a gust a l’hora de treballar?
Entrevista
Entrevista exprés a
Antonio Ruiz Corredera
Professor de manualitats a L’adoli
Classe de manualitats.
Montse Giné
a.R.: En general amb tot, però treballant
amb l’oli m’hi sento molt a
gust perquè s’avança molta feina
i és molt agraït quan la peça està
acabada.
M.G.: I per acabar, de quina obra
de les que s’han realitzat a les clas-
37
ses de manualitats et sents més
satisfet?
a.R.: D’un mural-mosaic d’unes dimensions
extra grans que va fer la Teresina
de cal Muntaner. És un mosaic amb
vidre tiffany’s retallat a quadrets i que
representa una escena mitològica.
CAFÈ ATENEU
Entrepans · Pizzes · Torrades · Plats combinats
Amanides · Tapes · Menús diaris i berenars
Sopars i dinars d’empresa.
Dimarts tancat (excepte dies de festa).

38
barret picat OCTUBRE 2010
Història
Geografia humana (5):
Josep Tarragó Gilabert (2)
Ara farem un repàs a les altres cartes
que Josep Tarragó Gilabert dirigí al
Marquès de Paredes, entre l’11 de
març i el 7 de maig de 1892, on li
demanava ajuda davant del judici
que havia de patir, algunes d’elles
amb aportacions interessants per
la vida de la comunitat linyolenca.
Tant de bo en el futur apareguessin
més cartes d’aquest home, Josep
Tarragó...
CaRta DE L’11 DE MaRÇ DE
1892
ANUNCI PER VENDRE LLAVOR
D’ALFALS.
En aquesta carta li demanava si li
podia posar un anunci de manera
continuada a “La Correspondencia
de España” amb el següent text: “Se
hace saber: Que toda persona que
quiera comprar semilla de Alfalfa,
clase superior, a trece pesetas los
diez kilos, puede dirigirse a D. José
Tarragó y Gilabert; Provincia de Lérida,
por Mollerusa, Liñola.”
COLLITA I VÍMETS
Continua explicant que és el que fa
en el seu dia a dia. Ara ens explica
com ha plantat VÍMETS a les ribes
dels seus trossos.
He concluído de arreglar las Alfalfas
(a.D.g.) y he principiado a la poda y
cava de viñas y olivos. El tiempo bastante
húmedo, que a penas podemos
trabajar. He plantado este año, por
via de ensayo, unos 3.000 Mimbres,
pues creo que daran resultado, puesto
que se pagan a tres pesetas los
43 kilos, siendo ellos verdes.
Los he hecho en ribazos de las
acequias, sin perder terreno. Si me
llegan a ir bien como supongo, el
año que viene Dios mediante, se
plantaran muchos más.
Esteve Mestre Roigé
CaRtES DEL 22 DE MaRÇ i 28
DE MaRÇ
TEMPS I COLLITA.
Fa unes referències al temps que feia
en la del 22 de març (..) Nos hace un
tiempo primaveral, estoy ocupadisimo
en mis quehaceres del campo,
pues hasta disfruto presenciandoles
y ejecutando la parte que me toca.
I en la del 28 de març (...) No puedo
entretenerme, tenemos a un tiempo
hermoso, esta semana Dios mediante
concluiremos de arreglar las viñas
y olivos, si sigue asi la temperatura; el
campo està precioso, voy a ponerme
al lado de los jornaleros y ganarme
también el jornal, es mi obligación.
El Globo del 13 de juny de 1901
El Imparcial 5 d’abril de 1892
CaRta 31 DE MaRÇ DE 1892
L’ANUNCI FUNCIONA.
Li comenta ara al Marquès de Paredes,
que l’anunci que va posar i el que
ell ha posat a la premsa de Lleida, ha
donat resultat, ja que ha enviat 120
kgs de llavor a la muntanya. Avui,
n’enviarà a Tremp i a la Pobla de
Segur. Està content perquè la gent
confia en ell i amb el seu producte.
TEMPS HORRIBLE.
El temps ara és molt dolent. Ha nevat
–suposo que als Pirineus– i ha fet
gelades, el que ens perjudica perquè
després del bon temps, les plantes
havien avançat força.
PROPOSTA DE POSAR UNA FÀBRI-
CA SUCRERA A LINYOLA.
Heus ací la pèrdua d’una altra oportunitat
per Linyola. Transcric literalment
aquest tros de carta:
Otro dia hablaré a VE. De grandes empresas
por una Compª Agrícola, que
quiere establecerse a un kilometro de
esta villa, y comprar grandes extensiones
de terrenos; como ya ha principiado.
Dicen que quieren poner una
gran fabrica para elaborar azucar
de remolacha. Se nos ha presentado
una comisión de aquella, a la cual, iba
D. ignacio Girona y parece que este
lleva la batuta, para decirnos, que hagamos
ensayos.(...). ya preguntaré á
sus Ingenieros Industriales, les pediré
algun catálogo, y haré experimento
este año en corta cantidad estudiandola
bien, para ver si nos podra dar
resultado. Girona, por via de ensayo,
dicen que hace este año, unas tres
hectàreas de terreno”.*
CaRta DEL 5 D’aBRiL i 11 D’aBRiL
DE 1892.
CULTIUS.
En la carta del 5 d’abril explica que
aquest dia ha acabat d’arreglar les
vinyes i els olivers i ara pensa dedicar-se
junt als seus jornalers, al
sanejament de dues peces de terra
campa, i ja té el permís per fer-ho
de la Junta de Govern de la Societat
Canal d’Urgell.
En la carta de l’11 d’abril, comenta el
temps primaveral i que el seu enemic

Josep Giné i Pons li ha demanat que
cooperi en el projecte del cultiu de
remolatxa.
Comenta que són moltes les peticions
que li arriben demanant llavor d’alfals i
ara li han arribat de Bordeus i París.
CaRta DEL 25, aBRiL 1892
En aquesta carta li explica al Marques
de Paredes com ha funcionat
el tema de les eleccions i com es
manipulava el cens electoral.
CACIQUISME. CENS ELECTORAL.
Transcric “....que el dia diez habian
de haberse puesto al público y en el
sitio de costumbre las listas de los
electores y elegibles, para quedar
retiradas el veinte y luego reunirse la
Junta Local del Censo para resolver
cuantas reclamaciones se hubieran
podido presentar a las mismas. Pues
bien las listas en cuestión no se han
expuesto en parte alguna ni se ha
anunciado.....
A la Junta del Censo no se la ha citado
puesto que no lo ha sido este servidor,
ni Fabregat, como ex-alcaldes,
vocales natos de la misma...
Veo proxima la ocasión de elegir Diputados
provinciales y si nada decimos,
los ediles de nuestro Municipio, podrian
presentar un Censo electoral á su
antojo, si asi les placia (...); lástima que
por conveniencia del CACIQUISMO,
tenga que estar separado este humilde
labriego de lo que tan justo me confiaron
mis electores ¿ y porque? Pues
todo por haber administrado recta e
imparcial justicia”.
CEMENTIRI
Comenta que sobre el tema del cementiri
no es fa res “estamos peor
que en un muladar”
PAGESIA: ALFALS, CLIMATOLOGIA,
REMOLATXA.
Li comenta que avui ha enviat al Sr.
La Rosa 10 kgs de llavor d’alfals,
Història
39
per a un amic seu i continua dient-li
que les gelades dels darrers dies li
han causat danys de consideració
“Las VIÑAS MUERTAS, los trigos y
olivos y en particular las alfalfas, se
han resentido mucho pero que le
haremos, Santa PACIENCIA, Dios
asi lo dispone, pues no hay mas que
conformarse, con los inapelables designios
de la divina providencia”.
Sobre el cultiu de la remolatxa li
comentava “Tengo ya hecho la
remolacha para su experimento y
puesto su abono artificial, como el
Nitrato de Sosas, fosfato metalurgico,
con su correspondiente estiercol de
Cuadra; es decir, con arreglo a las
instrucciones prácticas y científicas,
que se me han facilitado”.
CaRta DEL 7 DE MaiG DE 1892
AGRICULTURA.
Darrera carta amb una anotació final
sobre l’agricultura: Los persistentes
frios de mayo, nos estan marcando
de mala manera, teniamos buena
cosecha y se nos va quedando mas
que mediana; suerte tendremos de
las alfalfas, pues la mayor parte de
las viñas se nos han helado.
Arxiu Comarcal de la Noguera. Fons Marquès
de Paredes. Cartes de Josep Tarragó i Gilabert.
Rg. 77.VI. 2
*Al 1892 a Espanya hi havia 19 fàbriques de
remolatxa totes ubicades a la província de Màlaga.
El 1891, s’havia repartit llavors de remolatxa
entre els agricultors de l’Alt Empordà. Finalment
l’industrial de Barcelona Manuel Bertrand va
decidir construir una fàbrica Sucrera l’any 1899 a
Menàrguens, amb la construcció d’un tren entre
Menàrguens i Mollerussa.
Acompanya al text dos anuncis a la premsa de
Madrid de Josep Tarragó Gilabert.
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola

NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)

Fotos: C.Arenas i M. Giné

Sortida a Lleida
Camí de Sant Jaume
Sopar carrer Cervantes
Sopar carrer Cervantes
Susana Mases, la Maribel Ramiro i Rosa Mª Piquer.
Sortida a Lleida
Quinta 87
Fila de dalt, d’esquerra a dreta: Xasmina Mas Pou,
Gemma Domínguez Gamero, Elisabet Troyano
Tàpies, Sònia Domínguez Gamero, Raquel Botigué
Penella, Andrea Balcells Foulks, Eva Balcells Regué.
Fila de sota, d’esquerra a dreta: Vanessa Puigredon
Fontanet, Sandra Martínez Armario, Ariadna Duart
Riera, David Sol Pasqual, Alba Puigredon Fontanet.
Fotos RM Piquer, Quinta 87, Adoli i M.Giné

CAL CLAUDIO
Reparació i venda de rellotges
(especialitat en rellotges de paret)
Plaça Comerç, 7 - 25142 BELLVÍS (Lleida)
Tel./Fax 973 565 019
e-mail: pefarvi@hotmail.com
AGROQUÍMICS
BOSCH
q Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24
C/ Pau Claris, 39 – 25240 Linyola (Lleida) –Tel. 973 575 502 – Fax 973 575 581 e-mail: linyola@copirieno.com

44
barret picat OCTUBRE 2010
Història
Les Arroquetes.
Un lloc d’antics rituals a Linerola
(Linyola) el Pla d’Urgell
1- Determinació del
topònim i del lloc
El passat 10 de juliol de 2010, el
Grup de Recerques de les Terres
de Ponent va celebrar, a Artesa de
Segre, la seva XL Jornada de Treball,
la qual va dedicar a l’estudi de
la prehistòria i més concretament
al tema monogràfic de “Rituals i
simbolismes, de la prehistòria a
l’actualitat”. Amb aquesta Jornada
es pretenia continuar amb el camí
endegat en una anterior Jornada
celebrada, també a Artesa de Segre,
a la primavera de l’any 2003, i en la
qual es va encetar aquesta temàtica
tan especial i alhora agosarada, com
són els aspectes rituals, culturals i
simbòlics que es desenvoluparen
intensament a partir de la nostra
prehistòria.
En aquesta Jornada s’hi va presentar
una comunicació que explicava
que les Arroquetes de Linyola eren,
precisament, un d’aquests llocs on
antigament s’hi havia fet antics rituals
propiciatoris. L’exposició anà a càrrec
de Miquel Torres, Sebastià Garralón
i el linyolenc Esteve Mestre.
Les Arroquetes són una partida o
zona de Linyola molt propera a la
vila, la qual creiem que ha estat un
lloc especial per la gent que ha viscut,
durant molt temps, en aquests
paratges agrícoles i ramaders de la
plana d’Urgell.
Per Miquel torres, Esteve Mestre i Sebastià Garralón.
Membres del Grup de Recerques de les terres de Ponent.
Foto Història Gràfica Linyola pàg. 76
És curiós veure que en alguns plànols
actuals s’hi pot veure el mateix
paratge amb el nom “les Roquetes”,
el qual fa veure que estem davant
d’una variació fonètica i lingüística
del topònim. Cal dir que el topònim
“Arroquetes” no és un cas aïllat,
sinó que existeix en altres llocs a la
província de Lleida, però no massa,
on també hi trobem alguna partida
anomenada “Arroquetes”. En canvi,
hi ha molts llocs de les terres de Lleida
on es recull la forma “Roquetes o
les Roques”.
Segurament aquestes variacions del
topònim es varen produir a partir del
període medieval i en funció de la
procedència dels repobladors del
lloc, ja que és el moment històric on
s’anoten en documents els noms de
lloc que hi havia en el territori en el
procés de repoblació. Lògicament, a
partir d’aquest punt i més endavant,
els noms de lloc van sofrint modificacions
lingüístiques i fonètiques que
acaben afectant el propi nom. En tot
cas, el que ens interessa reflectir és
que hi ha dos models ben definits on
hi podem trobar articles determinants
que comencen en “ar” o en “es”.
En els casos relacionats amb el
morfema “es” segurament varen

Foto Història Gràfica Linyola pàg. 76
originar-se en l’aplicació d’aquesta
forma d’article antiga, la qual era
utilitzada freqüentment en el període
medieval i amb un significat equivalent
a l’article actual “les” que és un
determinant. Sortosament, avui dia
encara perviuen en la nostra geogràfica
alguns topònims de llocs de
terme amb aquest article antic, com
és el cas de “esplanets” al terme
de Sant Martí de Maldà, entre molts
altres exemples.
Però en el cas de Linyola tenim l’expressió
“Arroquetes” amb l’article
“ar” davant del nom de lloc “roquetes”.
Aquest morfema “ar”, segons
el lingüista del Grup de Recerques,
Víctor Montañés, és un article antic
d’origen basc que és l’equivalent al
morfema “es” que trobem de forma
generosa en els nostres noms de
lloc. En tos dos casos, el seu significat
equival a l’article determinant
“les” que al costat del substantiu o
nom “roquetes” determina de forma
clara aquell lloc on hi ha roques.
Perquè és important aquesta breu
anàlisis gramatical, doncs, perquè
deixa clar que l’antic article “ar” procedeix
de la gramàtica basca, i que
aquesta forma antiga va expandir-se
pels Pirineus aragonesos i catalans.
Per tant, a través de la conquesta de
les terres del Mascançà efectuades
pel comtat d’Urgell, i aquí concretament
ens referim a les terres de
“Linerola”, aquesta procedència
basca del morfema “ar” queda fixat a
les roquetes de Linyola en ple procés
de conquesta i repoblació. Segurament
per part de gent procedent dels
Pirineus que estaven sota la jurisdicció
del comte d’Urgell. Això és molt
important, perquè d’entrada, ja dóna
peu a poder dir que les “Arroquetes”
són conegudes i determinades en
ple procés de conquesta i repoblació,
és a dir, l’home ja les coneix al
segle XI i en deixa constància escrita
en els documents medievals i en la
memòria oral de la gent que viu i
treballa a l’antiga “Linerola”.
Història
45
Nota: quan avui diem “les Arroquetes”
estem dient realment: Les
-“les”- Roquetes.
2- Primera anàlisi
dels gravats de les
Arroquetes.
Caldria preguntar primerament,
perquè són importants aquestes
roques de Linyola?, i la resposta per
a nosaltres és bastant clara, perquè
des de temps reculats ha estat un
lloc important per a la gent que ha
viscut en aquest territori. Fins i tot
gosaríem dir que ha estat un lloc
emblemàtic dins de l’imaginari collectiu,
i en aquest sentit, l’estudi dels
gravats que s’hi troben a Arroquetes
ens confirma aquesta hipòtesi. Ara
bé, caldrà anar-ho explicant de forma
clara i entenedora, i possiblement
en varis articles separats, per no fer
llarga i pesada la seva redacció.
Sobre els gravats que hi trobem a
Arroquetes, podem dir que hi ha un
abans i un després, i qui ens dóna
una pista ben aclaridora d’aquest
concepte és precisament el linyolenc
Jaume Balcells, en els seus
comentaris en Barret Picat núm.
93, de desembre de 1995. Sovint
tendim a pensar que tots aquests
gravats estan fets per la quitxalla
i per alguns més grandets. No direm
que no. Però hi ha gravats fets
amb tècniques diferents, amb estils
diferents, amb relleus diferents i segurament
amb significats diferents.
Per tant, no tots els gravats són
del mateix moment històric, ni tots
els gravats forment part del mateix
context imaginari.
Visitat el lloc de “Arroquetes”, l’any
2009, vàrem comprovar in situ que
realment hi ha molts gravats fets possiblement
pels joves dels últims 50
anys, fàcilment reconeguts perquè
molts d’ells estan gravats en baix

46
Foto Jaume Balcells
relleu i s’identifiquen amb noms i
símbol gramaticals. Fotos 1 i 2.
Segurament aquests gravats més
moderns defineixen un estil i un
context històric pròxim a la dècada
dels anys 70 del segle XX i següents.
Bàsicament són tots aquells gravats
propis d’una generació socialment
trencadora amb els vells costums
i tradicions, d’una generació s’ha
gestat a redós dels nous moviments
musicals, com el Beatles, els Rollings
Stone, la música Pop, el Pop-Art, els
hippys...i un llarg etc. La forma més
clara d’entendre aquesta reflexió
queda palesa en el fet que abans de
la dècada dels anys 60 del segle XX,
era impensable que en algun lloc
religiós o socialment popular, com
poden ser velles ermites, esglésies
abandonades, creus de terme i altres
exemples, hom hi pogués gravar
noms i signes de forma genèrica en
les seves parets o les seves pedres.
En part, perquè aquells joves i aquells
homes formaven part d’una societat
que entre els seus valors premiava
l’ordre i el respecte pels símbols i els
llocs religiosos, on fins i tot, podríem
barret picat OCTUBRE 2010
Història
encabir-hi lloc populars com Arroquetes.
Tot això es pot apreciar en
l’explicació que en Jaume Balcells,
de Linyola, en fa sobre aquest lloc
en els següents termes: “... els més
grandets, que ja començaven a parlar
de núvies i de nuvis, es dedicaven, a
vegades, a tatuar la roca amb noms i
cors...”. Això passava exactament en
qualsevol lloc de la nostra geografia
en la dècada dels anys 70 del segle
XX, tant en velles roques, com en
velles ermites i esglésies, i que com
hem dit formava part d’una joventut
socialment reivindicativa, amb més
ganes de llibertat, de pensament
catalanista i musicalment atreta als
nous corrents.
Ara bé, el mateix Jaume Balcells
també ens descriu en els seus comentaris
un món diferent del que
hem explicat fins ara. Ens referim a
un món, més antic, més enigmàtic i
alhora més engrescador i perfectament
identificable: “...les Arroquetes
eren unes roques de sauló, en les
quals hi trobàvem llargs tobogans de
pedram, forats per fer escalada, clots
i clotets màgics...”. Ell mateix ens
indica amb la seva percepció que
aquell tipus de gravats eren vells,
que ells mateixos no els varen fer i
conclou sobre aquests gravats: “...
que han estat fets per generacions i
generacions de linyolencs...”. És a
dir, en l’imaginari popular de Linyola
hi ha la percepció que una part
d’aquest gravats són vells, i nosaltres
gosaríem a dir que molt vells.
Per tant, és evident que hi ha dos
tipus de gravats. Uns de traç més
gruixut i profund compostos per
clots, clotets i regatons, els quals
poden ser molt antics, com a mínim
del temps de la conquesta i de la
repoblació, quan hom va donar-li al
lloc el nom de “Arroquetes”. I un segon
panorama de gravats moderns,
majoritàriament a partir de la dècada
del segle XX i següents. Aquesta
diferència és fàcilment demostrable
a través de la comparació de les
fotografies de la dècada de 1960 i
les actuals, on es pot apreciar que
a Arroquetes l’any 1967 i 1970, gairebé
només es veuen els regatons,
els clots i els clotets, mentre que els
altres gravats no es veuen perquè

gairebé encara s’havien de fer en
la roca, potser no tots. (Fotos 3 i 4).
Com a primeres conclusions podem
dir:
Que el nom antic “Ar-Roquetes”
està influenciat pel determinant basc
“ar”, el qual és introduït a través dels
repobladors del comtat d’Urgell i
d’origen antic.
Que aquest lloc era conegut al segle
XI i XII.
Que hi ha uns gravats més antics, de
relleu més profund, que com a mínim
poden ser del temps de la conquesta
i de la repoblació de “Linerola”.
Que hi ha gravats moderns, segurament
a partir de la dècada de 1970
que s’han gravat a redós dels més
antics, formant el que en terminologia
arqueològica es diu “un palimpsests”,
una barreja de gravats de
diferents èpoques i de diferents estil
en un mateix lloc. El que vulgarment
en diem un “poti-poti”.
Tot i així queden moltes preguntes, i
la recerca de llurs respostes, amb el
qual podem dir que l’anàlisi només
ha començat, ja que per qüestió
d’espai i de llargada del text ho hem
separat en tres capítols. Si us sembla
prou interessant, en el pròxim Barret
Picat parlarem de la relació de “Arroquetes”
amb l’aigua, el qual ens farà
recular més enrere en el temps.
Foto Jaume Balcells
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Història
47
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola

48
barret picat OCTUBRE 2010
Opinió
“A quin partit he de votar?”
Mick
L’amiga T. m’escriu un correu electrònic
en què m’etziba la pregunta
següent: “Amiga, tal com està el
panorama, a quin partit he de votar?”
Li responc, sense pensar-m’ho gaire:
“Tu mateixa... amb la teva consciència...”
I hi afegeixo la frase cínica
i estèril de Pla: “En aquest país, tot
és càustic, corrosiu i una mica mediocre”.
La meva amiga, tossuda, em
torna a escriure, en aquesta mena
d’intercanvi de missatges ràpids
amb què, de tant en tant, reprenem
el contacte: “Va, no siguis així, amiga.
Digue’m, sisplau, quin partit et
sembla que hauria de votar. Estic
molt desorientada. Tots els polítics
em fa l’efecte que estan tallats del
mateix patró. Des d’aquí, tot es veu
molt llunyà...”
Miro de respondre l’amiga. Abans,
em poso el compact disc de la simfonia
número 3 de Beethoven i em
preparo una infusió de Valeriana per
relaxar-me. I li escric a raig fet:
1a) És important que votis. No
deixis de fer-ho, encara que no
en tinguis gens de ganes. Són
unes eleccions decisives. És un
dels pocs drets que tenim.
2a) Vota, és clar!, a qui vulguis,
segons la teva consciència, segons
la teva manera de pensar.
3a) Al meu entendre, és el moment
de votar un partit declaradament
independentista. El que
vulguis: en tenim potser més dels
que calen, però tant se val.
4a) Crec que les dones tenim
un paper clau per aconseguir la
independència. Durant el segle
passat, vam fer-nos visibles.
Ara les dones catalanes podem
contribuir, si així ho volem, a l’alliberació
del nostre poble.
(Anys enrere, les dones demanàvem
que ens consideressin com
a persones. Avui, les catalanes
volem tenir els mateixos drets
que les franceses, les italianes,
les angleses, les alemanyes, les
txeques, les espanyoles; en definitiva,
les europees... Volem ser.
I només podem ser, si realment
som lliures.)
Et semblarà, des dels EUA, que
vivim en un país que és més olla
que mai. Potser sí. Ho és. Però,
en poc temps, amiga, s’han
produït més canvis que en dues
dècades de pujolisme. I m’estimo
més que tinguem un gran ventall
de partits que es presentin
en unes eleccions que no pas
que hàgim de limitar-nos a un
bipartidisme immobilista i, en
conseqüència, a una alternança
molt poc regeneradora entre
dos grans macropartits. Això ja
passa a Espanya, on el PSOE i
el PP s’assemblen tant en tants
aspectes com un espanyol d’esquerres
a un de dretes en relació
amb la qüestió nacional catalana.
I també passa als EUA, on el bipartidisme
fa estralls...
Si visites les webs de les formacions
independentistes, vull dir
declaradament independentistes
–fet que exclou, en l’actual arc
parlamentari: ICV, PSC-PSOE,
CIU, Ciudadanos-Ciutadans i
PPC-PPE–, pots llegir els seus
“programes”, els seus objectius
polítics, i actuar en conseqüència.
No et preocupis massa, si hi
veus coincidències o reiteracions
que podrien justificar plenament
que anessin units en una sola
LiNYoLa

candidatura. En el fons, si bé
es mira, és millor que tinguem
varietat.
Quan sigui el moment de proclamar
unilateralment la independència
al Parlament de Catalunya
i de refrendar-la en un referèndum
popular, ja s’uniran, ni que
sigui per una estona. Tampoc
no t’ha d’amoïnar que aquesta
atomització generi una gran confusió:
és natural que, després de
tants anys de servilisme, ara que
comencem a saber del cert què
suposaria la llibertat, ens costi
d’adaptar-nos-hi. I tampoc no és
estrany que, en una conjuntura
de canvi, surtin tants galls que
vulguin fer-se veure en el galliner.
El més important és que no
perdem el nord, ni fem marrades
estèrils, ni juguem a marejar la
perdiu o a proposar dilacions
demagògiques, és a dir, el més
important és que no ens passi
de llarg la possibilitat que tenim,
un cop esdevinguts lliures, de
construir un país pròsper. En
plenitud.
He arribat a la conclusió, amiga,
que Catalunya no té cap altre futur,
si vol sobreviure com a nació,
si vol sobreviure a seques, que la
independència. Més endavant, si
és possible, ja s’hi afegiran el País
Valencià i les Illes. A Catalunya,
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
li ha arribat el moment. Si vol ser
respectada, si vol ser res en el
món, si vol créixer i avançar, ha
de convertir-se en un nou Estat
de la Unió Europea. Com tants
n’hi ha, de més petits i tot. No hi
ha cap altre camí, si volem tenir
unes bones xarxes de transports,
un bon sistema sanitari i educatiu,
unes empreses sòlides, una
projecció internacional, etcètera.
Ens han abocat a aquest carreró
sense sortida, de manera que no
podem fer res més que saltar el
mur. És la solució més legítima,
més justa, més honesta, més
democràtica.
La meva amiga em respon, en lletres
majúscules, un amable “moltes gràcies”.
Ara s’ho deu estar rumiant. No
sé, francament, a qui votarà, quan
pugui fer-ho per correu postal. Mai
no li ha interessat la política. No llegeix
els diaris. No ha seguit de prop
els grans debats que s’han produït
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com
49
aquests darrers anys. Viu al dia, als
EUA, aqueferada amb la feina i la
família. En les nostres converses
presencials o virtuals, sempre havia
defugit parlar de política: s’estimava
més que perdéssim el temps –i a mi
ja m’estava bé– en altres temes més
ortodoxament “femenins”...
He de reconèixer que m’ha sorprès
que em preguntés a qui podia votar.
És un símptoma que alguna cosa
està canviant en la mentalitat de les
catalanes i dels catalans d’avui? Hi ha
cada vegada més interès en la política?
És, aquest interès, inversament
proporcional a la desconfiança envers
la classe política més integrada? No
ho sé. Només confio que hagi tingut
en compte la meva opinió. Té dos xiquets,
nascuts aquí, que ara tenen la
sort de conèixer el món ample i divers
dels EUA. No li he dit mai, però tinc un
somni: que, ben aviat, els meus fills i
els seus puguin viatjar arreu del món
amb un passaport català.
ROBA DE CORTINATGES, DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
Opinió
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377

50
barret picat OCTUBRE 2010
Opinió
Dissabte passat vaig saber que era
un malalt crònic. No fou cap doctor
o infermera en cap hospital l’encarregat
de comunicar la mala notícia.
Com succeeix als polítics traïts, fou
la ràdio l’encarregada d’informar-me,
mentre arribava al quilòmetre deu de
la meva sessió setmanal de running.
Mentre suava a raig, la locutora llegia
la notícia que la Consellera de Sanitat
consideraria als fumadors com
a malalts crònics, i que establiria,
doncs, els protocols necessaris a fi
que qualsevol de nosaltres poguéssim
rebre els tractaments oportuns
per allunyar-nos del mal camí.
Un quart d’hora després, mentre la
dutxa anava eliminant les toxines,
rumiava sobre la meva nova condició
de malalt. Tret del cansament, no em
trobava pitjor que el dia anterior, ni
l’any anterior, ni la dècada anterior.
I, com a malalt negligent, tractava
d’examinar la meva consciència, car
la meva relació amb el tabac tampoc
no semblava res de l’altre món. De
fet, com en altres aspectes de la
meva vida, també en això no he estat
precisament ortodox. Vaig començar
tard, cap als vint-i-un anys, en plena
Malaltia crònica
Xavier Díez
bohèmia gracienca, quan en un pis
d’estudiants, un conegut suec em
va introduir en l’art de fumar en pipa.
D’aleshores ençà, he variat poc el
consum ni el costum, un paquet (50
gr.) al mes, entre tres i cinc pipes a
la setmana, gairebé sempre associades
a la butaca i la lectura, al silenci,
o a tot estirar, a alguna peça de Johann
Sebastian Bach. O també, com
feia Faulkner amb la seva billiard, a
passar la tarda davant la màquina
d’escriure. O a l’evocació d’Smoke,
aquella fantàstica pel·lícula de Wayne
Wang, basada en narra cions de
Paul Auster, i un final agredolç en
què Harvey Keytel perseguia un
lladregot pels carrers de Brooklin al
compàs d’una antològica cançó de
Tom Waits.
Vaig començar amb Borkum Riff, i
des del nou mil·lenni, vaig passar-me
al Captain Black. Es pot considerar,
doncs, com una acció íntima i individual,
que m’ajuda a reflexionar,
a aïllar-me, a entrar en la dinàmica
introspectiva que tant molesta a les
religions o als economistes. Tot i que
no m’agraden massa les cigarretes,
en alguna ocasió (per exemple, en
congressos o reunions relativament
importants), m’emporto alguns
purets aromàtics brasilers, perquè
sóc conscient de la importància que
tenen els passadissos i les rotllanes
a fora dels edificis a l’hora d’extreure
informació rellevants o estar
al corrent de les conspiracions en
marxa. O a compartir confidències
amb gent amb qui en circumstàncies
normals, mantindria la distància de
seguretat. És la part col·lectiva del
tabac, una eina de socialització en
què la complicitat esdevé una eina
de comunicació irremplaçable, i més
en una època de castradora correcció
política.
De fet, en una època postmoderna
en què les collonades tangencials
han substituït als grans principis
polítics o morals, la persecució als
fumadors pren la clàssica fórmula
del boc expiatori. Vivim envoltats
d’insatisfacció, en una conjuntura
històrica amb perspectives inquietants
i depriments. La inseguretat
s’ha apropiat de les nostres existències.
La precarietat és un dels
santíssims sagraments de la nova
economia. En aquestes circums-

tàncies, s’imposa canalitzar en algú
i quelcom fràgil i sense defensa, la
ira irracional acumulada. El fum, i el
fumador, representen una temptació
a la qual és difícil resistir-se. Passem
a representar el nou mal i els nous
apestats. Milers d’estudis científics
ho corroboren. Els partits que abans
defensaven els drets dels treballadors
o bastien habitatges públics,
avui descarreguen els mitjans i el
BOE contra els qui són sorpresos
amb una cigarreta als llavis. Aquells
que sostenien grans idees, avui
practiquen la nova religió de vetllar
per tots aquells que, voluntàriament,
trien un estil de vida que fonamentalment
perjudica a sí mateixos.
Vaig conèixer fa anys a la Marina
Geli, la persona que m’acaba de
diagnosticar la malaltia crònica
del tabaquisme. Acabava de sortir
d’una trobada no massa cordial
amb la direcció de l’escola on jo
treballava i ella portava les seves
filles. Va pressionar l’associació de
pares per tal de suprimir la jornada
intensiva que feien les criatures a
finals de juny. Se’n va sortir amb la
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
seva. Aquell any fou el més calorós
de la dècada, milers d’avis francesos
van morir de malalties respiratòries, i
bona part dels alumnes suaven com
a truges en aquell feixuc mes de
juny. Després vaig saber, que com a
metgessa no era precisament apreciada
pels seus companys. Era una
persona fanàticament treballadora,
que potser es muntava una jornada
de seixanta hores setmanals. Fins
aquí, res a objectar, car considero
que tothom té dret a suïcidar-se
com vulgui, fins i tot a càmera lenta.
El problema era que no entenia que
la gent del seu voltant pogués tenir
vida privada, així que no respectava
precisament a aquella mare que es
quedava amb el seu fill quan tenia
febre, o a d’altres que preferien
passar el cap de setmana en família
en comptes de deixar-se l’ànima a
l’hospital. Bé, d’això, la psiquiatria
britànica en diuen workalcoholic, i
cregueu-me, és una malaltia que,
si bé té cura, resulta també terriblement
perjudicial per a les persones
que envolten el malalt. I si no, preguntin
a aquells nens de p-3 que van
patir un risc sever de deshidratació
Opinió
51
i col·lapse respiratori... i això sense
cap cigarreta a la vora!
No reproduiré els mediocres relats,
discursos i argumentacions dels
qui empenyen els fumadors vers la
clandestinitat. No els penso rebatre.
Certament, el tabac és perjudicial per
a la salut, i sempre he estat partidari
de respectar l’aire d’aquells que no
volen compartir el fum. Tanmateix,
l’excés de treball, l’explotació laboral,
la precarietat causa danys més
severs i profunds entre la gent. I
ningú no parla de prohibir el treball
temporal, de reduir la jornada o de
repartir equitativament els guanys
del capitalisme. De fet, les estadístiques,
i això en Vicenç Navarro no
para de repetir-lo, assenyalen que la
pobresa autòctona mata tant com el
tabaquisme (les classes baixes tenen
una esperança de vida deu anys
inferior a les classes altes), i no veig
que els nostres polítics facin un gran
esforç per eradicar-la. Ni tan sols són
capaços d’establir impostos elevats
a la riquesa, com efectivament ho fan
(al meu entendre, de manera justa)
sobre el tabac.
C/ Salmerón, 3 — 25240 LINYOLA
Tel. 973 57 52 27

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

Racó verd
Els ocells de Linyola
ELS TALLAROLS (II)
La tardor comporta uns canvis meteorològics
dels que no s’escapen
els ocells. Els dies de bonança s’alternen
amb els de fredor, que seran
més abundants a mesura que ens
acostem a l’hivern. L’escurçament
dels dies comporta una disminució
en la disponibilitat de llum, les pluges
són més abundants i intenses,
i la boira traurà el cap a la plana
de Lleida. Aquests canvis afecten
a la disponibilitat de l’alimentació,
sobretot als insectívors. Al centre i
nord d’Europa els canvis són més
durs, sobretot pel que fa la baixada
de temperatures. Cert, ens tornem
a trobar en plena migració postnupcial.
L’arribada d’espècies que
es reprodueixen a Europa, com
la fredeluga, es combina amb la
marxa d’altres cap a zones més
càlides, com les orenetes.
Les dues espècies que parlarem
en el present número, el tallarol de
garriga i la tallareta vulgar, tenen
una fenologia similar: estivals a les
nostres terres i hivernants al sud del
Sahara.
tallarol de garriga (Sylvia
cantillans)
Petit moixó d’uns 12 cm. Presenta les
parts dorsals de color gris pissarra,
les parts ventrals blanques i el pit carbassa.
A la cara ressalten uns bigotis
blancs i els ulls rogencs. Les femelles
presenten un patró similar, però amb
unes coloracions més marronoses i
difuminades. Cant agradable compost
per un “tec, tec”.
Roger Guillem Martí
Tallarol de garriga (foto: www.wikipedia.com)
Els tallarols de garriga estan íntimament
lligats al bosc mediterrani
sec, com són els alzinars, pinedes
i garrigues. Tot i la manca d’aquest
hàbitat a casa nostra, no ens haurem
d’allunyar massa per escoltar i
observar-ne força individus durant
l’època de reproducció, com a la
serra de Bellmunt. La seva alimentació
és exclusivament insectívora,
per això ha de migrar a la tardor.
És durant els passos migratoris que
podrem observar tallarols de garriga
a Linyola. De mitjans de març a finals
d’abril, al pas pre-nupcial, i d’agost a
finals de setembre, al post-nupcial.
Si estem de sort el podrem observar
pels conreus, els marges arbustius
o les petites taques de vegetació,
com al creuament de canals a la
Canalada.
tallareta vulgar (Sylvia
comunis)
La tallareta vulgar té una mida als
voltants dels 14 cm. El cap i el
dors són de color grisenc, mentre
que la gola i les parts ventrals són
blanquinoses, amb una coloració
de color crema al pit. Ales de color
53
rovell al marge de les plomes, en
cobertores i secundàries. Potes
de color groc clar. La cua és més
llarga que a la majoria de tallarols,
fosca i amb les rectrius externes
blanques. La femella també té un
patró similar, però de tons més
pàl·lids.
Habita en llocs oberts amb marges
arbustius, brolles, prats muntans
Tallareta vulgar (Foto: www.wikipedia.com)
i conreus. Nidifica al nord de la
província, en zones de muntanya
humida. La seva alimentació és
exclusivament insectívora, així com
altres tallarols, ha de migrar quan
arriba el fred.
Com al cas anterior, el moment per
observar les tallaretes vulgars al
nostre poble serà durant la migració.
La migració pre-nupcial es dóna
de principis d’abril a principis de
maig, mentre que la post-nupcial va
des d’agost a mitjans d’octubre. La
podrem observar en tot tipus d’ambient,
des de conreus fins a petites
zones boscoses, com al voltant dels
reguers o riu Corb.

54
barret picat OCTUBRE 2010
Literari
Grips i refredats de tardor
Com un guerriller revolucionari que,
incaut i ingenu, surt de la trinxera
enarborant una bandera i cridant:
“A l’atac, per la llibertat!” i... cau,
com una pastanaga, al primer tret
d’una guerra injusta, com totes les
guerres, així em sento ara jo, que
he caigut al primer refredat de tardor
i que, més que un tret, ha estat
com si una colla d’extremistes caps
rapats m’haguessin
atonyinat ben atonyinat,
perquè em fa mal
tot lo damunt.
Cada any lo mateix,
com un ritual, com una
tradició, arriben els
primers freds i ja em
tens constipat com una
sopa! Sempre el primer
a caure!
De fet, és com si els
virus de torn, tot just
arribar amb els primers
canvis sobtats de temperatura,
em busquessin
per fer-me servir de
conillet d’índies per a
veure com anirà la temporada.
El procés és també sempre molt similar:
alguns dies amb mal de cap i,
de vegades, fins i tot amb febre, una
mica de “moquera” i una setmana o
dues de tos.
Pot semblar que tants cops d’ensopegar
amb la mateixa pedra
hauria de servir d’alguna cosa,
però no. Si em trobo molt fumut
vaig al metge de capçalera de
Lleida, que és un home molt agradable
i simpàtic, una bellíssima
Jaume Balcells Palou
persona, però poc partidari de
receptar medicaments:
Beu aigua, de valenta aigua, i no
mengis ni beguis res de fred –em
diu després d’escoltar-me el pit amb
l’auscultador i ficar-me com una
mena de palet de polo gastat al coll,
que sempre em fa venir nàusees i
ganes de vomitar.
I... ja està?! –penso jo– Això és tot
el que m’ha de dir?! Tants anys
d’estudiar medecina i, en acabar, fer
l’Alcalde (Ui, lapsus! Volia dir fer el
MIR) i, després, les “opos”, per dirme
això! Això ja m’ho deia la mare
quan tenia cinc anys!
Doncs clar, com que del metge
no te’n pots fiar (vull dir en aquest
cas), has de fer allò que diuen que
és tan poc recomanable -però que
sospito que la majoria fem- que és
fer cas a les veïnes, als companys
de feina, als amics i a qualsevol que
et suggereixi que un producte li ha
anat bé. Així que ja em veieu armat
amb un arsenal de xarops, pastilles
efervescents i pastilletes i caramels
per la tos de tota mena i colors.
Però ara arriba l’altre gran problema:
els prospectes de la majoria de xarops
i pastilles acostumen
a ser més llargs que un dia
sense pa, i amb una lletra
tan petita com un ramat de
formigues als voltants del
cau vistes des de dalt de
tot d’una escala.
“Qué es este producto,
Antes de tomar, Embarazo,
Lactancia, Otras informaciones
importantes...” i
un llarg rosari de perllongades
explica cions en
miniatura fins que trobes:
“Como se toma”.
Ara home! A veure què
els hi costaria d’escriure
aquest apartat en lletra
ben gran!
“Una pastilla al dia, antes
de comer” o lo que sigui,
però gran i amb lletra de color roig i
subratllat amb “fosforito” si cal.
Podeu pensar que aleshores la gent
no es llegiria la resta d’informació,
però no, perquè després et fan
agafar por. Per inofensiu que sigui el
producte t’hi afegeixen un reguitzell
d’amenaces que, després d’haver-ho
llegit tot, ja els has de tenir
ben posats per atrevir-te a ingerir
la pastilla o el xarop de torn. “Conducción
y uso de máquinas. Puede

causar somnoliencia y es peligrosa
su administración en casos...” “Posibles
efectos adversos”: Náuseas,
vómitos, diarreas, hipersensibilidad,
urticaria y broncoespasmos...”
Només els hi faltaria ficar: “Antes de
tomar este producto aconsejamos
que haga el testamento.”
Total, que quan ja ho has llegit tot i ja
notes com una mena de sudoració
freda que et rellisca per l’esquena i
com si, de sobte, t’hagués pujat la
febre, ja no te’n recordes de si era
una cullerada o dues, o una pastilla
abans o després de cada menjada...I
Au! Torna a buscar la “Dosis diaria
recomendada para adultos”, no sigui
que ens empassem allò que es
recomana per a la canalla.
Però lo pitjor de quan estic refredat o
engripat són les nits. Només tocar el
llit i ja començo a tossir com un de-
GAS-OIL
A DOMICILI
Calefacció
Agricultura
Automoció
sesperat, com si el llit estés embruixat
o com si l’haguessin empolsat
d’un misteriós i discret producte de
fetilleria que em provoca una raspor
al coll que no em deixa viure. I tus
que tossiràs!
Per sort, el calaix de dalt de la meva
tauleta de nit és com una mena
de petita farmàcia de guàrdia especialitzada
en productes anti-tos.
Allí, les pastilletes de Strepsils amb
Lidocaïna que em va recomanar la
Ramona, la pastissera, el Faringesic,
que tan bé que diu que li va a la
senyora Pilar, la veïna del tercer, les
pastilles de pròpolis que són l’octava
meravella segons el propietari de
la botiga de productes naturistes,
els Bentasil de llimona i de menta,
els Ricola... Ah!, no em voldria pas
deixar d’esmentar la capsa roja
de pastilletes Juanola, que les tinc
Literari
55
gairebé per tradició, perquè encara
em recorden les que,de vegades, de
petit, em donava la senyora Dolors,
de la farmàcia del poble, mentre el
seu home, el farmacèutic, em mirava
amb posat seriós i professional, per
damunt de les ulleres.
Tot i aquest extens llistat de productes
(i mireu que m’he deixat
d’anomenar tots els xarops, altres
pastilles i les infusions de timó, mel
i llimona que em fa la dona!) una
setmana o deu dies de tossir no
me’ls treu ningú. Així que no voldria
acabar aquest escrit sense aprofitar
l’avinentesa per demanar que si
algun lector/a té un bon remei per
combatre la tos i els refredats, el faci
arribar, si us plau, quan abans millor
a la redacció d’aquesta revista. Li
estaré eternament agraït.
Gràcies d’antuvi.
Telèfons per a comandes i qualsevol consulta:
973 57 57 28 - 973 57 57 37 (gasolinera) - 696 44 10 19
Prat de la Riba, 109 - 25240 LiNYoLa

56
Biblioteca Salvador Espriu
barret picat OCTUBRE 2010
Literari
Enguany es commemora el centenari
del naixement d’en Màrius Torres,
un poeta lleidatà que és una de les
màximes figures de la poesia catalana
del segle XX.
La biblioteca Salvador Espriu s’ha
volgut sumar, doncs, a les nombroses
activitats culturals destinades
en el decurs de l’any a homenatjar
el poeta.
A partir del 27 d’octubre i fins el 5
de novembre, la biblioteca acull l’exposició
“El Món de Màrius torres.
Un viatge des de la realitat cap a
l’interior“ que és una aproximació
al món creatiu així com a la realitat
viscuda per l’autor.
L’exposició consta de deu panells i
s’organitza en cinc apartats: Cronologia
de la vida del poeta; Món real,
la societat i l’època que va viure el
poeta; Món personal, reflexions sobre
l’imaginari íntim i personal, Món
artístic, interpretació de les arts i la
música i Màrius Torres des de d’altres
perspectives, la crítica literària
de l’obra del poeta lleidatà.
Montserrat Espina Bellet
I la biblioteca clourà la mostra amb
un Recital audiovisual de la poesia
de Màrius torres que porta per títol
“Entre l’herba i els núvols...”, a
càrrec dels rapsodes Dolors Aldomà
i Joan Cornudella, actors del grup de
teatre La Botera (Juneda) i que tindrà
lloc el divendres, 5 de novembre a les
8 h de la tarda.
El recital audiovisual s’inicia amb
un preludi i obra de Màrius Torres.
Tot seguit, acompanyat de l’àlbum
familiar i dels tastets musicals de
fons, dues veus combinen fragments
curts dels pensaments del poeta i
una antologia cronològica dels seus
poemes. Tres missatges actuals
d’escriptors ponentins s’intercalen
en el recital. El poema “Màrius Torres“
(1994) de Jordi Pàmias clou el
passeig poètic dedicat a la memòria
del poeta més universal de Ponent.
Tots hi sou convidats!
Montserrat Espina Bellet
SUBSCRIU-TE A
BARRET PICAT

Entreteniments
El racó dels acudits
Això és una veïna que truca a casa d’una altra veïna.
–Bona tarda, com va?
–Molt bé i a tu?
–També, com està el nen?
–Ara fa dos mesos que camina.
–Ui!, llavors deu ser molt lluny!
Era un fill, tan lleig, tan lleig, tan lleig que la seva mare li
donava el biberó per el cul, per no mirar-lo a la cara.
–Fill meu, la Mònica, amb la que et casaràs d’aquí poc,
té diners?
–Ostres pare, què pesats que sou, eh? ella em pregunta
el mateix.
C/ Ferrer i Busquets, 45
E-25230 MOLLERUSSA (Lleida)
e-mail: cunitours@cunitours.com
Gerard Soldevila Pelegrí
57
Em sembla fill, que t’està afectant el Facebook!
–Calla mare, escriu-m’ho al mur i llavors t’ho comento…
Un jutge pregunta:
–De què se l’acusa?
L’imputat respon:
–De fer les compres de Nadal abans de temps.
El jutge respon:
–Això no és delicte, amb quanta anticipació va comprar?
–Res…, abans que obrissin la botiga.
Envieu els vostres acudits a:
gerard.soldevila@hotmail.com
Tel. (00-34) 973 30 23 07
Fax (00-34) 973 60 28 25
Tel. 24 hores (00-34) 609 37 75 20

58
barret picat OCTUBRE 2010
Com passa el temps
Com passa el temps
Ignasi Maye, Teresa Falcó,
Miquel Rosell, Teresa Mata,
Manuel Coca i Angelina Mases.
L’any 1939, Anna Pedrós
Balsells i Teresa Mas, sobre el
peu (del que va quedar) de la
Creueta dels Olivers
Carrer Domènec Cardenal
Quintos 56

Com passa el temps
Fotos cedides per Montserrat Martí
Nevada inicis dels 70

Festa 65 anys
Quinta 71
A dalt, d’esquerra a dreta: Carme Domenjó, Marcel·lí Boldú, Jordi Vilanova, Carme Camí, Cales Pedros, toni Bonjorn,
Josep antoni Ruestes, Bernardette Riera, Josep Lopez, anna Solé, M. Mar García, Maite Gomes, anna ortega,
Jordina Pinyol, Ruben Pou, Ramon tejeda.
Asseguts: Àlex tàsies, Josep Hernández, antoni Martí, Sebastià Mas i Luis Díaz