el desert més gran del món - Centre Excursionista de Catalunya

BORJA BOUZA
La vida animal i vegetal és present
al Sàhara, malgrat que sembli
inversemblant en un lloc tan erm.
60 Muntanya 902 / desembre 2012
pel vent t’omplen de sorra. Molts de nosaltres
ens estimem més, a la nit, de dormir al ras,
contemplant les estrelles i el cel nocturn del
desert, una experiència única, inoblidable, deliciosa
i del tot recomanable.
La logística d’aquest tresc és perfecta. El suport
dels camells portadors, essencial. Cada dia
ens despertem a l’alba. A poc a poc anem ordenant
els nostres assumptes... Els beduïns s’han
llevat abans que nosaltres per atiar el foc, fer el
pa i preparar l’esmorzar de tot el grup. Això és
un veritable luxe que no té preu. Al terra han
parat unes tovalles amb plats de melmelada,
formatge, sucs de fruita, cafès i el pa acabat
de fer. Esmorzem amb deler, en silenci,
amb gana. Encara tenim al cap el cel
estelat de la nit, l’albada i les primeres
llums del sol. Sublim. Tot seguit, a poc a
poc, el campament es va desmuntant: les haimes
es pleguen i es carreguen els camells, que
han pasturat lliures tota la nit (amb les potes
lligades, però, perquè no fugin). La caravana és
a punt de partir. Són les 9 en punt.
Caminem novament entre les dunes, ens
enfilem una mica i, de sobte, sota un sol sever,
apareix un immens mar de dunes i sorra que
ocupa tot el camp de visió possible. Sense la
bona orientació dels beduïns no sabríem cap
on tirar. Però avancem a través d’un univers
meravellós i estrany. Cap a migdia ens aturem,
en una planícia, i comença l’operació de preparar
el dinar i el desitjat recer sota la haima, per
evitar les hores de màxima radiació solar. Els
La nit, al campament improvisat, és
una invitació a assaborir la bellesa
d’una cultura genuïna.
beduïns cercaran quatre branques i encendran
foc, mentre a la haima en Bashir amassa de
nou la farina per fer el pa. L’operació és llarga,
però hi ha temps de sobra fins que no partim
novament cap a les 4.
Aquesta és la tònica de cada dia. Fins que es
fa de nit. No ens ha de fer por la monotonia del
paisatge. Malgrat que el desert és el desert,
cada dia, cada caminada, cada descoberta és
de sobte, sota Un sol sever, apareix
Un immens mar de dUnes i sorra qUe ocUpa
tot el camp de visió possible
un paisatge diferent. Hem après, sense adonar-nos,
que el desert és tan variat i divers com
un bosc, com una serralada de muntanyes. Els
colors de la sorra, les seves formes, el vent, la
tempesta, la vegetació i la fauna, les roques; de
vegades, les muntanyes de sorra, i sobretot el
cel. Tot és una estampa per encantar-s’hi i
emocionar-s’hi.
LA VIDA AL SÀHARA
La definició que el diccionari fa de desert és, en
sentit geogràfic, una «regió generalment deshabitada
a causa de les dificultats del medi».
Aquesta definició, a més de recollir-se en referències
bibliogràfiques, es troba igualment en el
Una excUrsió al sàhara, el desert més gran del món 61
BORJA BOUZA