Document 6 - Ajuntament de Gelida

6 INFORME DE 

SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 

Aprovació inicial 

Març 2007 

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA

PLA D’ORDENACIÓ 

URBANÍSTICA MUNICIPAL DE 

GELIDA 

INFORME DE SOSTENIBILITAT 

AMBIENTAL 

GELIDA, A 19 DE FEBRER DE 2007 

APROVACIÓ INICIAL

POUM DE GELIDA (Alt Penedès) INFORME SOSTENIBILITAT AMBIENTAL – Aprovació Inicial 

1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL...........................4 

1.1. Legislació aplicable ........................................................................................................4 

1.2. Antecedents ....................................................................................................................4 

1.3. Contingut de l’informe ...................................................................................................5 

2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ...............8 

2.1. Perfil ambiental del municipi .........................................................................................8 

2.2. Objectius de protecció ambiental de rang superior ........................................................8 

2.2.1. Planificació territorial i urbanística.............................................................8 

2.2.1.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) .........................................................8 

2.2.1.2. Pla territorial parcial de l’àmbit metropolità de Barcelona (PTMB) .....................10 

2.2.1.3. Pla director TERRITORIAL de l’Alt Penedès ......................................................12 

2.2.1.4. Pla director supramunicipal de sostenibilitat de la mancomunitat de l’Alt Penedès 

(PDSSMMAP) ....................................................................................................................12 

2.2.2. Figures de protecció d’espais naturals ......................................................13 

2.2.2.1. Protecció horitzontal ..............................................................................................13 

2.2.2.2. Protecció territorial ................................................................................................15 

2.2.2.3. Protecció específica ...............................................................................................15 

2.2.2.4. Protecció puntual ...................................................................................................16 

2.2.3. Altra normativa sectorial...........................................................................16 

2.2.4. ALTRES PROJECTES I DOCUMENTS.................................................27 

2.2.4.1. Auditoria Ambiental Municipal (A.A) ..................................................................27 

2.2.4.2. Carta del paisatge de l’Alt Penedès (CPAP)..........................................................30 

2.3. Objectius i criteris ambientals adoptats pel pla ............................................................33 

2.3.1. Ocupació de sòl .........................................................................................33 

2.3.2. Cicle de l’aigua..........................................................................................33 

2.3.3. Qualitat de l’aire........................................................................................33 

2.3.4. Condicions acústiques i lumíniques ..........................................................34 

2.3.5. Gestió de materials i de residus.................................................................34 

2.3.6. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural.............................34 

2.3.7. Qualitat del paisatge..................................................................................34 

3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES .........................................................35 

3.1. Alternatives considerades .............................................................................................35 

3.2. Avaluació comparativa de les alternatives ...................................................................36 

3.3. Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada.....................................................46 

4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA 

ADOPTADA.................................................................................................................................47 

4.1. Descripció de les repercussions sobre el medi .............................................................47 

4.1.1. Disposicions generals................................................................................47 

4.1.2. Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús......................................................48 

4.1.3. Regulació i desenvolupament de sistemes ................................................48 

4.1.4. Regulació del sòl urbà...............................................................................49 

4.1.5. Regulació del sòl urbanitzable ..................................................................49 

4.1.6. Regulació del sòl no urbanitzable .............................................................49 

4.1.7. Protecció del patrimoni cultural ................................................................50 

4.1.8. Ordenances complementàries....................................................................50 

4.2. Sòls objecte de transformació i sostres edificables ......................................................50 

4.2.1. Nous espais lliures públics i equipaments.................................................51 

4.2.2. Sectors de planejament derivat i àmbits de gestió.....................................56 

4.2.3. Qualificació del sòl....................................................................................58 

4.2.4. Sostre residencial previst...........................................................................61 

4.2.5. Sostre industrial previst.............................................................................64 

AGRO 90, S.L 2


4.3. Mesures previstes per al foment de la preservació i millora del medi ambient............65 

4.3.1. Disposicions generals................................................................................65 

4.3.2. Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús......................................................66 

4.3.3. Regulació i desenvolupament de sistemes ................................................67 

4.3.4. Regulació del sòl urbà...............................................................................67 

4.3.5. Regulació del sòl urbanitzable ..................................................................68 

4.3.6. Regulació del sòl no urbanitzable .............................................................68 

4.3.7. Protecció del patrimoni cultural ................................................................69 

4.3.8. Ordenances complementàries....................................................................70 

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS....71 

5.1. Sobre els components ambientals.................................................................................72 

5.2. Sobre la mobilitat generada ..........................................................................................72 

6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS 

OBJECTIUS..................................................................................................................................75 

6.1. Verificació i justificació de la congruència del pla amb els requeriments ambientals.75 

6.1.1. Ocupació del sòl........................................................................................75 



6.1.4. Condicions acústiques i lumíniques ..........................................................80 

6.1.5. Gestió de materials i residus......................................................................81 

6.1.6. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural.............................82 

6.1.7. Qualitat del paisatgE .................................................................................83 

6.2. Balanç ambiental del poum ..........................................................................................84 

7. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ.............................87 

7.1. Objectius del PVA........................................................................................................87 

7.2. Execució del PVA ........................................................................................................88 

7.3. Seguiment ambiental durant les obres..........................................................................88 

7.3.1. Ocupació del sòl........................................................................................88 



7.3.4. Qualitat acústica ........................................................................................91 

7.3.5. Gestió dels residus.....................................................................................92 

7.3.6. Biodiversitat i patrimoni natural ...............................................................92 

7.3.7. Qualitat del paisatge..................................................................................94 

8. SÍNTESI DE L’ESTUDI.......................................................................................................95 

8.1. Introducció....................................................................................................................95 

8.2. Requeriments ambientals significatius .........................................................................95 

8.2.1. Perfil ambiental del municipi ....................................................................95 

8.2.2. Objectius de rang superior.........................................................................96 

8.2.2.1. Planificació territorial i urbanística........................................................................96 

8.2.2.2. Figures de protecció d’espais naturals ...................................................................97 

8.2.2.3. Altra normativa sectorial........................................................................................97 

8.2.2.4. Altres projectes i documents..................................................................................97 

8.2.3. Objectius i criteris ambientals adoptats pel pla.........................................98 

8.3. Descripció i avaluació d’alternatives............................................................................99 

8.4. Identificació i avaluació dels probables efectes significatius.....................................100 

8.5. Avaluació global del pla.............................................................................................101 

8.6. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió.................................................102 

AGRO 90, S.L 3


1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME DE SOSTENIBILITAT 

AMBIENTAL 

1.1. LEGISLACIÓ APLICABLE 

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental (a partir d’ara ISA) respon a la necessitat de 

donar compliment als mandats legislatius del DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel 

qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i al reglament que el desenvolupa. 

Dit reglament, el DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 

d’urbanisme, cita al seu article 115 que l’ISA ha de formar part de la documentació pròpia de 

l’instrument de planejament que avalua: “..l’informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut 

que correspongui a cada una de les figures de planejament, d’acord amb el què estableix, si s’escau, la 

legislació aplicable en matèria d’avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte 

als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l’instrument de 

planejament objecte d’aprovació inicial...” (art. 115.b). 

Així doncs, el present ISA de la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) 

de Gelida, seguirà els requisits establerts per llei, incorporant-se com a document 

independent dins el planejament, i complirà l’estructura establerta a l’article 70, tal i com 

s’exposa a continuació. 

1.2. ANTECEDENTS 

L’ISA constitueix un procediment i una eina de recent implantació, destinat a la prevenció 

ambiental dels resultats de l’aplicació de polítiques, plans i programes. El seu objectiu últim 

és l’avaluació integrada de les consideracions ambientals en els documents de planificació i 

ordenació territorial. Consegüentment, l’ISA permet analitzar les implicacions i afeccions 

ambientals derivades del desenvolupament d’aquests documents. 

A més, l’ISA ha de completar l’instrument de planificació al qual acompanya, identificant 

eventuals deficiències i proposant la solució de les mateixes, d’acord amb la seva naturalesa 

preventiva. Des dels plantejaments teòrics de l’Avaluació Ambiental Estratègica, es reconeix 

als informes ambientals nombrosos avantatges en quant a la seva capacitat d’integració 

AGRO 90, S.L 4


d’aspectes ambientals en els plans i programes d’intervenció territorial. Els seus trets 

definitoris es concreten i sintetitzen en els següents: 

� L’avaluació ambiental estratègica suposa un esforç d’anticipació a les propostes de 

desenvolupament, al incorporar-se plenament al mateix procés planificador. Dit en 

altres paraules, adopta un enfocament proactiu, des del moment que preveu el 

desenvolupament i no reacciona davant ell. 

� Es prenen en consideració els efectes acumulatius i sinèrgics, tant positius com 

negatius del conjunt d’intervencions formulades en un determinat pla o programa. 

� La valoració d’alternatives es duu a terme en una etapa inicial de la planificació, i de 

manera coetània a la formulació del pla. 

� Suposa la incorporació efectiva de criteris de sostenibilitat a la planificació, per la 

qual cosa es considera que l’avaluació ambiental és una eina de gran valor estratègic 

per la instrumentació del desenvolupament sostenible. 

� Implica l’avaluació interdisciplinària i multidisciplinària. 

� S’amplia la participació pública en els procediments de presa de decisions 

fonamentals. 

1.3. CONTINGUT DE L’INFORME 

Per la seva banda, l’ISA ha d’incloure els continguts que s’estableixen a l’article 70 del 

Reglament, alguns dels quals ja foren desenvolupats i presentats davant l’òrgan ambiental en 

l’Informe Ambiental Preliminar (data d’entrada a registre 8 de novembre de 2006). Segons 

aquest article, el contingut queda expressat com segueix: 

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou: 

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del 

seu entorn. 

2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, 

establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de 

planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. 

AGRO 90, S.L 5


3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els 

requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als 

articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de referir-se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global 

del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni 

natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. 

Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància 

relativa. 

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou: 

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. 

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions 

estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat 1.c) d’aquest article. 

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada. 

c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent: 

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles 

repercussions significatives sobre el medi ambient. 

2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de 

recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació 

proposada. 

3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient. 

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg 

termini, permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, 

incloent: 

1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 

2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1. 

3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla. 

e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn: 

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals 

assenyalats a l’apartat 1. 

AGRO 90, S.L 6


2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i 

resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes 

en l’apartat 1.c). 

3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes. 

f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i 

criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla. 

En l’elaboració d’aquest ISA, doncs, s’ha seguit, en general, l’article que s’acaba d’enunciar, 

adaptant-lo, en tot cas, a les característiques particulars de l’espai geogràfic de Gelida i a les 

peculiaritats (territorials, competencials, escalars, etc.) de l’instrument de planificació objecte 

d’avaluació: el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. 

Per assolir aquest objectiu, s’ha utilitzat la guia publicada pel Departament de Medi Ambient 

i Habitatge sobre els ISA, “POUM, Avaluació ambiental en el planejament urbanístic 06” 

(Centre de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2006); consistent en unes instruccions tècniques 

per a l’avaluació ambiental dels POUM. 

AGRO 90, S.L 7


2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS 

AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 

Aquest apartat, excepte el punt 2.3, ja fou completat en els anteriors informes realitzats sobre el 

POUM de Gelida. Així doncs, el perfil ambiental del municipi i els objectius de protecció 

ambiental de rang superior (apartats 2.1 i 2.2 de l’ISA) han estat extrets de l’exhaustiu estudi del 

medi realitzat a l’anomenat “Informe Ambiental del POUM de Gelida. Memòria” (apartats 4 i 

3.2 respectivament), signat el 30 de gener de 2006. 

2.1. PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 

La descripció dels aspectes ambientalment rellevants del municipi de Gelida ja foren 

analitzats a l’estudi del medi de l“Informe Ambiental del POUM de Gelida. Memòria”, amb 

data 30 de gener de 2006. Donada la seva extensió, l’apartat 4 i els plànols informatius 

associats a aquest estudi s’han inclòs a l’Annex 1 del present ISA. 

2.2. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL DE RANG 

SUPERIOR 

Els criteris i obligacions de protecció mediambientals fixats en l’àmbit autonòmic i local que 

tenen relació amb el POUM de Gelida, o en els instruments de planejament territorial, els 

plans directors urbanístics o altres plans i programes aplicables s’exposen a continuació. La 

informació ha estat obtinguda de l’apartat 3.2 de l’estudi “Informe Ambiental del POUM de 

Gelida. Memòria” (gener 2006). 

2.2.1. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA 

2.2.1.1. PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA (PTGC) 

Pla aprovat per la Llei 1/1985. Els seus objectius bàsics són: 

� Fomentar l’equilibri territorial de Catalunya 

� Fomentar el desenvolupament sostenible del territori 

� Promoure un creixement ordenat 

� Vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals 

� Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès 

AGRO 90, S.L 8


� Estimular l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics 

� Protegir els espais naturals d’especial interès 

� Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial 

El PTGC estableix vuit categories de sistema segons la seva funció: 

� Sistema central de l’àmbit metropolità de Barcelona 

� Sistema d’expansió i articulació del sistema central metropolità 

� Sistema de reequilibri metropolità 

� Sistema d’articulació entre Àrees funcionals i Territorials 

� Sistema de reequilibri territorial 

� Sistema d’articulació i desenvolupament 

� Sistema costaner 

� Sistema d’articulació interior - costa 

Els aspectes ambientals queden poc establerts en el PTGC que, en general, té poc nivell de 

concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes a escala local o, fins i tot, comarcal. 

Aquesta manca de concreció fa que tampoc es defineixi un sistema d’espais lliures. 

No obstant això, el PTGC divideix el territori català en sis àmbits funcionals territorials (AFT), 

entre els que hi ha l’Àmbit Metropolità, al qual pertany l’Alt Penedès, i on es potencia la funció 

de reequilibri i descongestió de l’àrea metropolitana. També es defineixen les Àrees Bàsiques 

Territorials (ABT) que engloben diferents municipis i en les que s’estableix un mínim 

d’equipaments i serveis. El PTGC adscriu Gelida al Sistema de reequilibri metropolità, dins 

l’anomenada ABT de Gelida, que forma aquest municipi i Sant Llorenç d’Hortons. Pel que fa als 

transports, el Pla proposa per a la comarca de l’Alt Penedès el següent: 

� Un metro regional que relligui el territori de l’àmbit metropolità Mataró-Granollers- 

Sabadell-Terrassa-Martorell-Vilafranca-Vilanova. 

� Xarxa d’alta velocitat, el TAV. 

D’altra banda, el PTGC també defineix unes condicions per les quals un espai pot ser objecte de 

protecció: 

� Valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri ecològic i 

d’interès científic i didàctic - educatiu. 

� Valor agrícola o forestal. 

AGRO 90, S.L 9


� Per la seva capacitat reguladora en la relació home/natura i la seva utilització com a 

espais de lleure. 

� Pels valors culturals que hi són coneguts. 

� Pels criteris de legislacions sectorials. 

2.2.1.2. PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ÀMBIT METROPOLITÀ DE 

BARCELONA (PTMB) 

L’Àrea Metropolitana de Barcelona comprèn les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, 

Maresme, Garraf, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Alt Penedès. 

El PTMB, que es troba en fase d’aprovació definitiva, té com a objectiu bàsic definit la regulació 

dels usos del sòl a escala metropolitana, trencant el procés de dispersió de les zones urbanes i 

tendint cap a un model més compacte. Les seves propostes es concreten en sis apartats: 

(a) Sistema de protecció conjunt d’espais oberts: és l’instrument fonamental que constitueix una 

nova classificació del sòl des d’un punt de vista ecològic i urbà per a preservar determinats 

terrenys i reconduir i reduir la dispersió. El sistema d’espais oberts està constituït per massissos 

muntanyosos, lleres fluvials, zona litoral, boscos i àrees agrícoles d’especial interès. Per contra, 

defineix les illes metropolitanes com espais compactes, llocs de concentració de l’activitat 

humana, instruments contra la dispersió urbanitzadora ecològicament agressiva. Es preveu que 

per a l’any 2026 el 90 % de la població es concentri en illes urbanes que ocuparan el 20 % de la 

superfície del sòl. 

(b) Sistema de vies segregades: delimita la xarxa d’autopistes. 

(c) Sistema de vies cíviques: defineix les arterioles de la mobilitat viària, és a dir, la connexió de 

les autopistes amb els carrers urbans. 

(d) Sistema ferroviari. 

(e) Grans infraestructures de transport: port i aeroport. 

(f) Corredors de serveis: les vies cíviques es complementen amb corredors paral·lels destinats al 

trànsit de vianants i bicicletes i també a les xarxes bàsiques de serveis. 

(g) Àrees dinamitzadores: estacions ferroviàries de correspondència de diferents línies. 

El PTMB marca les directrius de protecció dels espais oberts. En el nivell més alt de protecció 

dins del conjunt d’espais oberts es recullen els espais d’interès natural, els quals incorporen tots 

els territoris inclosos en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), aprovat definitivament pel 

Consell de Govern el 14 de novembre de 1992 i assumit pel Pla Territorial General de 

Catalunya. 

AGRO 90, S.L 10


Aquests espais d’interès natural presenten una superfície de 63.224 ha (el 19,5% de l’àmbit 

territorial metropolità), més aquells altres espais naturals que, sense estar dins els límits del 

PEIN, estan regulats per anteriors plans especials del medi físic i del paisatge. 

Un segon nivell de protecció inclou els espais d’interès forestal, la finalitat dels quals és establir 

l’ordenament dels terrenys forestals, assegurar-ne la conservació, garantir la producció de 

primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les 

condicions que permetin un ús recreatiu i cultural. 

En un altre nivell es proposa la protecció dels espais d’interès agrícola, el manteniment i la 

promoció dels quals es considera d’interès col·lectiu. 

El quart grup de terrenys necessitats de protecció està constituït pels espais lligats al bon 

funcionament del sistema hidrològic. 

El cinquè conjunt d’espais del medi natural a protegir i, quan sigui possible, a recuperar, és el 

sector costaner, la franja del litoral més immediata al mar que comprèn la zona marítimo- 

terrestre de domini públic, més les servituds. 

També es consideren dins el capítol de protecció del medi natural els llocs d’interès paisatgístic i 

els punts singulars. 

El segon grup d’espais que es defineixen són els espais separadors - connectors. El Pla 

Territorial Metropolità proposa la delimitació d’uns separadors, espais destinats a garantir el 

trencament de la taca d’oli. Completar trames inacabades pot ser en alguns casos una bona 

solució per integrar o per estructurar, sense enganxar-les. Es proposa una solució semblant a la 

dels separadors però rebaixant la rotunditat del tall, i reforçant el caràcter de connector, 

concebut com una eina capaç de mantenir separades físicament i amb claredat dues trames 

urbanes, però al mateix temps permetent un tipus de relació no generadora de continuïtats 

físiques. 

Aquest producte de caire híbrid, separador – connector, actuarà com a filtre, al permetre amb 

més o menys intensitat el pas de determinades interaccions (esporàdiques, lúdiques o culturals), 

i, en canvi, barrar les relacions compactadores. En tot cas s’integren en el conjunt d’espais 

oberts. Així doncs, els filtres pertanyen al conjunt d’espais oberts, fet que els dóna la 

característica comuna més important, l’edificabilitat, permesa en casos excepcionals, serà 

sempre mínima, els usos seran sempre de caràcter periurbà i el control del seu 

desenvolupament ha de ser molt estricte. 

El tercer grup d’espais fa referència als petits nuclis urbans i a les urbanitzacions aïllades dins 

els espais oberts. A l’Alt Penedès, es defineixen dos nuclis urbans dins l’espai obert, Sant 

Sadurní d’Anoia i Gelida, poblacions amb un cert potencial de desenvolupament. Tanmateix, a 

AGRO 90, S.L 11


causa del seu entorn agrícola de fort valor productiu, seria contradictori la transformació en 

ciutats denses, de fort creixement i amb equipaments propis d’una centralitat metropolitana. Pel 

que fa referència a les urbanitzacions de l’Alt Penedès, majoritàriament de segona residència, 

s’establiran regulacions encaminades a aturar-ne el creixement. 

2.2.1.3. PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS 

Pla d’àmbit comarcal que es troba actualment en la fase de participació pública. 

2.2.1.4. PLA DIRECTOR SUPRAMUNICIPAL DE SOSTENIBILITAT DE LA 

MANCOMUNITAT DE L’ALT PENEDÈS (PDSSMMAP) 

Àmbit territorial: els 9 municipis de l’Alt Penedès, entre els quals es troba Gelida. 

Objectius: identificar els valors productius, ecològics, ambientals i patrimonials i del paisatge 

del sòl no urbanitzable, a fi de garantir la gestió sostenible del territori. Així, es vol que 

s’afavoreixi el manteniment i protecció dels espais agrícoles, forestals i fluvials, de les funcions 

ecològiques i paisatgístiques del territori, fent-ho compatible amb el desenvolupament de 

l’activitat econòmica i l’ús social. 

Per a identificar els espais d’interès i els valors del sòl no urbanitzable el Pla fa una anàlisi de 

l’estat actual, amb els següents elements analitzats: 

� Incidència de la planificació territorial i urbanística en l’àmbit de la mancomunitat 

de l’Alt Penedès 

� Estudi geològic, hidrològic i anàlisi i caracterització dels riscos 

� Aproximació als usos i cobertes del sòl 

� Descripció de les diferents comunitats vegetals. Definició i descripció dels sistemes 

forestals. Zones i punts d’interès i caracterització de les zones d’interès 

� Caracterització i estudi de l’espai agrari 

� Caracterització dels habitats i dels sectors de significació faunística 

� Anàlisi dels processos ecològics i la connectivitat ecològica 

� El patrimoni 

� Unitats i subunitats del paisatge 

Paral·lelament a l’estudi, s’han elaborat una sèrie de plànols en els que es marquen els diferents 

espais susceptibles de protecció, amb la caracterització de l’estat actual del territori respecte als 

diferents elements estudiats i, finalment, es realitza una proposta delimitada dels espais que 

interessa protegir. 

AGRO 90, S.L 12


Com a últim pas d’aquest Pla es redacta una proposta de normativa urbanística en sòl no 

urbanitzable, que pretén servir com a base per a la redacció del POUMs municipals. Aquesta 

normativa, no obstant, no s’ha agafat com a referència ja que és molt generalista i marca uns 

àmbit de protecció difícils de seguir. 

2.2.2. FIGURES DE PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS 

Actualment, Catalunya disposa de competència exclusiva pel que respecta a les figures de 

protecció aplicables als espais naturals. Per tant, totes les formes de protecció aplicables 

vindran determinades directament per la legislació catalana. Aquesta protecció es pot 

donar a quatre nivells. 

2.2.2.1. PROTECCIÓ HORITZONTAL 

Són les normes de protecció que s’apliquen a tot el territori de Catalunya. La normativa que més 

pot afectar l’elaboració de la planificació urbanística és: 

Directiva habitat – Xarxa natura 2000 

Directiva 92/43 i actualitzada amb la Directiva 97/62. La transposició d’aquesta directiva a 

l’estat espanyol s’ha fet mitjançat el RD 1997/1995, i actualitzat pel RD 1193/1998. 

L’objectiu és establir les mesures per a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels 

habitats naturals i de la fauna i flora silvestre. Per aquest motiu, es preveu la creació d’una 

xarxa ecològica europea coherent de zones d’especial protecció, anomenada “Natura 2000”. 

Aquesta xarxa estarà composada per llocs que presentin hàbitats inclosos a l’annex I i II. 

La xarxa Natura 2000 també inclourà les zones de protecció especial designades pels diferents 

estats en referència a la Directiva 74/409/CEE. La delimitació dels espais a incloure dins la 

Xarxa Natura 2000 anirà a càrrec del diferents estats de la Unió Europea, tenint en compte els 

criteris que es descriuen a l’Annex III i agafant com a referència els hàbitats de l’annex I i les 

espècies llistades a l’Annex II. 

Així doncs, en resum, la directiva presenta tres annexos: 

ANNEX I - Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari, la conservació dels quals fa 

necessària la designació de zones d’especial conservació. En aquest annex es marquen amb 

asterisc els hàbitats prioritaris. 

ANNEX II – Espècies animals i vegetals d’interès comunitari que per a la seva conservació és 

necessari designar zones especials de conservació. Es marquen amb asterisc les espècies 

prioritàries. 

AGRO 90, S.L 13


ANNEX III - Criteris de selecció del llocs que poden classificar-se com a zones d’importància 

comunitària (ZIC) i designar les zones especials de conservació. 

El RD 1997/1995 i RD 1193/1998 incorporen dos nous annexes: 

ANNEX IV – Espècies animals i vegetals d’interès comunitari que necessiten d’una protecció 

estricta. 

ANNEX V – Espècies i animals d’interès comunitari la recollida de les quals a la natura i la seva 

explotació poden ésser objecte de mesures de gestió. 

ANNEX VI – Sistemes i formes de captura i sacrifici i formes de transport prohibides. 

La Generalitat de Catalunya ha publicat un document on s’indiquen els hàbitats d’interès 

comunitari presents a Catalunya. En aquest llistat, a cada hàbitat se li dóna un codi, es 

categoritza segons la seva prioritat, la superfície que ocupa actualment en el conjunt del territori 

català, el seu estat de conservació i l’índex de superfície de l’hàbitat. 

Dins la Xarxa Natura 2000 s’inclouen, per tant, dos tipus de zones: 

� Les ZEC: Zones especials de conservació. Aquestes s’han de delimitar a partir dels 

Llocs d’importància comunitària (LICs). 

� Les ZEPA: Zones d’especial protecció per a les aus. Aquestes són designades pels 

estats membres d’acord amb l’article 4 de la Directiva d’Aus. 

Llei 22/2003 de protecció dels animals 

L’objectiu d’aquesta llei és la de comptar amb una legislació global sobre la protecció dels 

animals domèstics i salvatges. A nivell territorial, el punt més destacat d’aquesta llei és el llistat 

d’espècies protegides de fauna salvatge autòctona que s’inclouen a l’Annex II. 

Unitats mínimes de segregació en sòl no urbanitzable 

Les superfícies mínimes de terreny necessàries per a permetre una segregació d’una finca vénen 

delimitades pel Decret 169/1983, de les Unitats mínimes de conreu i el Decret 35/1990 de la 

Unitat mínima Forestal. 

Aquests decrets marquen la següent superfícies per a Gelida: 

� Unitat mínima forestal = 25 ha 

� Unitat mínima conreu regadiu = 3 Ha 

� Unitat mínima conreu secà = 1 Ha 

AGRO 90, S.L 14


Aquests valors els ha de complir tant la finca segregada com la finca mare resultant. 

2.2.2.2. PROTECCIÓ TERRITORIAL 

Es tracta de formes de protecció d’espais concrets. A Catalunya aquesta protecció es pot trobar a 

tres nivells: 

� Plans Territorials: ja descrits a l’apartat corresponent, en el que s’ha indicat els 

aspectes que poden afectar més la planificació territorial des del punt de vista 

ambiental. 

� Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). 

� Xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA). 

Pla d’Espais d’interès Natural 

El Pla d’Espais d’Interès Natural, aprovat mitjançant el Decret 328/1992, té per objecte la 

delimitació i establiment de la protecció bàsica dels Espais Naturals, la conservació dels quals es 

considera necessària d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, 

didàctics i recreatius que posseeixen. 

El PEIN va delimitar 144 espais naturals, representatius de la gran varietat de sistemes naturals 

que es poden trobar al territori. Aquests espais se’ls va dotar d’un règim de protecció bàsica, 

que principalment inclou un règim urbanístic més rigorós i la necessitat dels estudis d’impacte 

ambiental per a moltes de les activitats i infraestructures que es vulguin realitzar. 

Per a cadascun d’aquests Espais d’Interès Natural (EINs) es va fer un primera delimitació 

(escala 1:50.000) i es van definir els objectius generals i els motius pels quals s’havien inclòs en 

el PEIN. No obstant això, el Decret preveu realitzar un Pla de Desenvolupament i delimitacions 

més específiques (escala 1:5.000) per a cadascun dels espais definits, però, actualment, aquestes 

tan sols s’han definit per alguns dels EIN. 

2.2.2.3. PROTECCIÓ ESPECÍFICA 

Són les proteccions específiques per a determinats Espais d’Interès Natural, mitjançant alguna 

de les figures definides a la Llei 12/1985 (Llei d’espais Naturals de Catalunya), i que es poden 

classificar en: 

1 – Parcs nacionals: espais naturals d’extensió gran, poc modificats per l’acció humana. La seva 

protecció consisteix en evitar qualsevol acció que pugui alterar la seva fisonomia, integritat i 

evolució dels sistemes naturals. 

AGRO 90, S.L 15


2 – Paratges Naturals d’Interès Nacional: espais naturals d’extensió mitjana o petita que 

presenten característiques singulars degut al seu interès científic, paisatgístic i educatiu. La seva 

protecció consisteix en permetre sols les activitats tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles 

compatibles amb els objectius de la protecció. 

3 – Reserves Naturals: espais naturals d’extensió reduïda i d’interès científic. L’objectiu és 

conservar íntegrament el conjunt de sistemes naturals o alguna de les seves parts. Aquestes 

Reserves Naturals poden ésser: 

� Integrals: sols hi són permeses les activitats d’investigació i educació. 

� Parcials: adreçades a protegir de manera absoluta les formacions geològiques, 

determinats biòtops, algunes espècies, habitats o comunitats. 

� De fauna salvatge: es protegeixen solament espècies de fauna en perill d’extinció. 

4 – Parcs Naturals: espais que conserven valors naturals qualificats, sotmesos a règims menys 

estrictes. Aquí la protecció de l’espai ha d’ésser compatible amb l’aprofitament de llurs recursos 

i amb l’activitat dels seus habitants. 

2.2.2.4. PROTECCIÓ PUNTUAL 

La protecció puntual és la que determina la protecció d’un punt en concret. Aquesta vindria 

determinada pel Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals, en la que es fixa la 

possible conservació i protecció de determinats arbres pel seu valor monumental, mida, història 

o interès científic. Quan un arbre es vol declarar com a monumental cal fer-ho mitjançant un 

Ordre del DARP. 

2.2.3. ALTRA NORMATIVA SECTORIAL 

Legislació referent al medi natural: 

Títol Número Data de 

de DOGC publicació 

Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció DOGC 19.08.1983 

del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. 356 

Llei 12/1985, de 13 de Juny, d'Espais Naturals. DOGC 

556 

28.06.1985 

Decret 378/1986, de 18 de setembre, sobre establiment de DOGC 13.02.1987 

plans de prevenció d’incendis en els espais naturals de 

protecció especial. 

803 

Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves DOGC 29.04.1987 

naturals parcials per a la protecció d’espècies animals en 

perill de desaparició a Catalunya. 

833 

Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte DOGC 03.06.1988 

AGRO 90, S.L 16


ambiental. 1000 

Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del 

Decret 343/1983, de 15 de juliol , sobre normes de protecció 

del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives. 

Decret 261/1989, de 12 de setembre que modifica el Decret 

239/1986, de 4 d’agost, sobre el Consell de Protecció de la 

Natura. DOGC núm. 729. de 20.8.86. 

Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen 

competències sobre els espais inclosos en el Pla d’espais 

d’interès Natural 

Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla 

d'Espais d'Interès Natural. 

DOGC 

1007 

DOGC 

1215 

DOGC165 

1 

20.06.1988 

06.11.1989 

30.09.1992 

DOGC 

1714 

01.03.1993 

Correcció d’errades al Decret 328/1992 DOGC 

1798 

17.09.1993 


de les comissions consultives d’accés motoritzat al medi 

natural regulades pel Decret 166/1998, de 8 de juliol, de 

regulació de l’accés motoritzat al medi natural 

Resolució MAH/534/2005, d’1 de març, per la qual es fa 

públic l’Acord del Govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es 

designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) 

alguns dels espais proposats a la xarxa natura 2000 com a 

llocs d’importància comunitària (LIC) 

Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d’arbres 

monumentals i d’actualització de l’inventari dels arbres i 

arbredes declarats d’interès comarcal i local 

Llei 8 /2005 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del 

paisatge 

Legislació forestal: 

3870 

DOGC 

4337 

DOGC 

4393 

DOGC 

4407 

07.03.2005 

27.05.2005 

16.06.2005 

Títol Número de Data de 

DOGC publicació 

Llei 6/1988, de 30 març, forestal de Catalunya. DOGC 

978 

15.04.1988 

Derogada parcialment per la Llei 7/99 de 30 de juliol DOGC 

1057 

19.10.1988 

Decret 357/1989, de 19 de desembre, pel qual s’estableix el DOGC 26.2.1990 

funcionament del fons forestal de Catalunya. 

1260 

Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat DOGC 26.02.1990 

mínima forestal 

1260 

Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes DOGC 12.12.1984 

de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. 

493 

Ordre de 8 de febrer de 1990, per la qual es declaren arbres i DOGC 

arbredes monumentals i es dóna publicitat a l’inventaria dels 1262 

arbres i les arbredes declarats d’interès comarcal i local. 

02.03.1990 

Ordre de 19 d’abril de 1991, per la qual es declaren arbres DOGC 08.05.1991 

monumentals i es dóna publicitat a l’inventaria dels arbres 

declarats d’interès local. 

1440 

Llei/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal. DOGC 

2948 

09.08.1999 

Ordre de 6 de juliol de 2000, de declaració d’arbres DOGC 24.07.2000 

monumentals i d’actualització de l’inventaria dels arbres i les 3189 

arbredes declarats d’interès comarcal i local. 

Llei 5/2003 de 30 de setembre de mesures de prevenció DOGC 28.05.2003 

d’incendis forestals en les urbanitzacions 

3879 

Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, per la qual es DOGC 09.10.2003 

regula el contingut , de l’aprovació, la revisió i el seguiment 

dels plans tècnics de gestió i millora forestal i dels plans 

simples de gestió forestal 

3981 

Legislació atmosfèrica: 



Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient DOGC 385 30.11.1983. 

AGRO 90, S.L 18


atmosfèric. (Correcció d’errades en el DOGC núm. 406, p. 

276, de 10.2.1984). 

Ordre de 20 de juny de 1986, per la qual s’estableix 

l’estructura i funcionament de la Xarxa de Vigilància i 

Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. 

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la 

Llei 22/1983, de 21 de novembre. 

Llei 7/1989, de 5 de juny que modifica la Llei 22/1983, de 21 

de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. DOGC 

385, de 30.11.1983 i DOGC 406, de 10.2.1984. 

Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les 

instal·lacions d’incineració de residus i els límits de les 

seves emissions a l’atmosfera 

Correcció d’errades en el Decret 323/1994, de 4 de 

novembre, pel qual es regulen les instal·lacions 

d’incineració de residus i els límits de les seves emissions a 

l’atmosfera. 

Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de 

vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la 

contaminació atmosfèrica 

Resolució de 30 d'octubre de 1995, per la qual s’aprova 

una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les 

vibracions. 

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 

22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient 

Atmosfèric 

Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema 

de plans graduals de reducció d'emissions a l'atmosfera. 

Resolució de 29 de gener de 1998, per la qual s’aprova el 

model normalitzat de sol·licitud de certificació de 

convalidació d'inversions destinades a la protecció del medi 

ambient. 

Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió 

per a instal·lacions industrials de combustió de potència 

tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració 

.explicació del Decret Ordre de 30 de juny de 1999, per la 

qual es regula el control meteorològic sobre els instruments 

destinats a mesurar els nivells de so audible. 

DOGC 714 16.07.1986. 

DOGC 919 25.11.1987. 

DOGC 

1153 

DOGC 

1986 

DOGC 

2022 

DOGC 

2077 

DOGC 

2126 

DOGC 

2223 

09.06.1989. 

16.12.1994. 

10.03.1995. 

19.07.1995. 

10.11.1995. 

28.06.1996. 

DOGC 

2294 

18.12.1996 

DOGC 17.02.1998 

DOGC 

2816 

DOGC 

2928 

29.01.1999 

12.07.1999 

Ordenança reguladora del soroll i vibracions DOGC 10-10-1995 

Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de DOGC 07-06-2001 

les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de 3404 

radiocomunicació 

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de DOGC 12-06-2001 

l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn 3407 

Llei 15/2001, de 14 de novembre , de meteorologia DOGC 

3524 

29-11-2001 

DECRET 174/2002, d’11de juny, regulador de la DOGC 26-06-2002 

implantació de l’energia eòlica a Catalunya 

3664 

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la DOGC 11-07-2002 

contaminació acústica 

3675 

DECRET 198/2003, de 26 d’agost, de creació de la DOGC 08-09-2003 

Comissió Catalana del Canvi Climàtic 

3963 

AGRO 90, S.L 19


DECRET 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del 

DECRET 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental 

de els instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions 

de radiocomunicació 

DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el 

Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de 

maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la 

protecció del medi nocturn 

DECRET 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els 

criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica 

Legislació sobre residus: 

DOGC 

4014 

DOGC 

4378 

DOGC 

4507 

20-11-2003 

05-05-2005 

10-11-2005 



Decret 64/1982, de 9 de març, pel qual s’aprova la 

reglamentació parcial del tractament de les deixalles i 

residus. 

DOGC 216 21.04.82 

Decret 142/1984, d'11 d’abril, de desplegament parcial 

de la Llei 6/1983, de 7 d’abril, sobre residus industrials. 

Modificat per Resolució de 27 d'octubre de 1999 

DOGC 440 06.06.84 

Ordre de 17 d'octubre de 1984, sobre el contingut dels 

models de documents i procediments a utilitzar per a 

diverses tramitacions de la Llei 6/1983, de 7 d’abril. 

DOGC 512 13.11.85 

Ordre de 9 de setembre de 1986, de limitació de l'ús dels DOGC 757 

policlorobifenils i els policloroterfenils 

24.10.86 

Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en 

el tractament i eliminació dels olis usats. 

DOGC 1055 14.10.88 

Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, per la qual 

s’aprova la refosa de textos legals vigents en matèria de 

residus industrials. 

DOGC1498 27.09.91 

Ordre de 7 de juliol de 1993, per la qual es crea el 

programa de gestió intracentre de residus sanitaris 

DOGC 1773 21.07.93 

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus DOGC 1776 28.07.93 

Decret 245/1993, de 14 de setembre, d'aprovació dels 

estatuts de la Junta de Residus. Modificat per Resolució 

de 27 d'octubre de 1999 

DOGC 1812 22.10.93 

Decret 327/1993, de 9 de desembre, d'organització i 

funcionament del Consell Assessor de la gestió dels 

residus industrials de Catalunya. 

DOGC 1851 26.01.94 

Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre 

general de gestors de residus de Catalunya 

DOGC 1904 03.06.94 

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels 

enderrocs i altres residus de la construcció. 

DOGC 1931 08.08.94 

Decret 323/ 1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen 

les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de 

les seves emissions a l'atmosfera 

DOGC 1986 16.12.94 

Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de 

laboratoris per a la determinació de les característiques 

dels residus. 

DOGC 2069 30.06.95 

Correcció d’errades a l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre DOGC 2126 10.11.95 

AGRO 90, S.L 20


acreditació de laboratoris per a la determinació de les 

característiques dels residus. 

Resolució de 26 de juny de 1995, per la qual es dóna 

publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 

Catalunya de 7 de març de 1995, pel qual es ratifiquen 

els convenis entre el Departament de Medi Ambient de la 

Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Obres 

Publiques, Transports i Medi Ambient. 

DOGC 2079 24.07.95 

Resolució de 16 d'octubre de 1995, per la qual es fa 

públic l'Acord de Govern d'aprovació del Programa 

general de residus de Catalunya. 

DOGC 2124 06.11.95 

Resolució de 31 d'octubre de 1995, per la qual es dóna 

publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 

Catalunya de 25 de juliol de 1995, pel qual es ratifica el 

conveni entre el Departament de Medi Ambient de la 

Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Obres 

Públiques, Transports i Medi Ambient. 

DOGC 2128 15.11.95 

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el 

catàleg de residus de Catalunya 

DOGC 2166 09.02.96 

Modificat pel Decret 92/1999, de 6 d’abril> DOGC 2865 12.04.99 

Modificat per Resolució de 27 d'octubre de 1999 DOGC 3017 17.11.99 

Ordre de 15.2.1996, sobre valorització d'escòries. DOGC 2181 13.03.96. 

Resolució de 16 de juliol, per la qual es dóna publicitat a DOGC 2238 

l'aprovació dels programes d'actuació adoptats pel 

Consell de direcció de la Junta de Residus 

02.08.96 

Decret 399/1996, de 12 de desembre, pel qual es regula 

el règim jurídic del fons econòmic previst al Decret 

Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova 

la refosa dels textos legals vigents en matèria de residus 

industrials. 

DOGC 2294 18.12.96 

Resolució de 12 de desembre de 1996, per la qual es 

dóna publicitat a l'aprovació del Programa de gestió de 

les dejeccions ramaders a Catalunya, adoptat pel Consell 

de Direcció de la Junta de Residus. 

DOGC 2296 23.12.96 

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del 

rebuig dels residus en dipòsits controlats. 

DOGC 2307 13.01.97 

Resolució de 31 de gener de 1997, de delegació de 

funcions del president de la Junta de Residus en el seu 

gerent. 

DOGC 2346 07.03.97 

Resolució de 19 de febrer de 1998, per la qual 

s’estableixen els criteris mediambientals per a 

l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat 

ambiental als olis base regenerats i als productes que els 

incorporen. 

DOGC 2606 25.03.98 

Resolució de 13 de maig de 1998, per la qual es dóna 

publicitat a l'aprovació del Programa de gestió dels 

residus d'envasos de Catalunya, adoptat pel Consell de 

Direcció de la Junta de Residus. 

DOGC 2672 02.07.98 

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus 

sanitaris. 

DOGC 2828 16.02.99 

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de 

gestió de residus. 

DOGC 2865 12.04.99 

AGRO 90, S.L 21


Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 

34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de 

residus de Catalunya. 

Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió dels 

vehicles fora d'ús. 

Ordre de 26 de setembre de 2000, per la qual es modifica 

l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de 

laboratoris per a la determinació de les característiques 

dels residus. 

Llei 11/2000 de 13 de novembre, reguladora de la 

incineració de residus. 

Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del 

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels 

enderrocs i altres residus de la construcció 

Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la 

disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 

d’abril, sobre procediments de gestió de residus 

Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions 

ramaderes 

Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 

6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus 

Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es 

designen noves zones vulnerables en relació amb la 

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries 

Legislació reguladora d’activitats: 

DOGC 2865 12.04.99 

DOGC 2945 04.08.99 

DOGC 3250 23.10.00 

DOGC 3269 20.12.00 

DOGC 3414 21.06.01 

DOGC 3447 07.08.01 

DOGC 3447 07.08.01 

DOGC 3915 01.07.03 

DOGC 4292 31.12.04 



Decret 87/1982, de 29 de març, pel qual es crea la 

Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades 

i de reordenació del tràmit d'intervenció de la 

Generalitat en la qualificació i informe de les activitats. 

Derogada per la Llei 3/1998 

DOGC 222 12.05.1982. 

Ordre de 5 d'agost de 1982, per la qual el tràmit de 

visita de comprovació per a l'exercici d'Activitats 

Classificades 


DOGC 251 03.09.1982. 

Ordre de 5 d'Agost de 1982, per la qual es desplega la 

normativa sobre l'excempció del tràmit de qualificació 

i informe de determinades activitats per les Comissions 

Territorials d'Indústria i Activitats Classificades 

Derogada per la Llei 3/1998. 

DOGC 256 03.09.1982. 

Decret 114/1988, de 7 d’abril, d'avaluació d'impacte 

ambiental. 

Derogat parcialment per la Llei 3/1998 

DOGC1000 03.06.1988 

Decret 346/1988, d'1 de desembre, pel qual es faculta 

als consells comarcals per a intervenir en el tràmit de 

qualificació i informe de les Activitats 

Classificades. Derogada per la Llei 3/1998 

DOGC1081 14.12.1988. 

Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. DOGC1807 11.10.1993 

AGRO 90, S.L 22


Ordre de 28 de setembre de 1993, per la qual es crea el 

programa d'avaluació de la insalubritat de les activitats 

classificades 


Decret 361/1994, de 15 de desembre, pel quals es 

modifica la composició de la Comissió Central 

d'Indústries i Activitats Classificades 


Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés 

motoritzat al medi natural. 

Decret 257/1995, de 14 de setembre, sobre la 

documentació que s'ha d'adjuntar a la sol·licitud de 

llicència de determinades activitats classificades 


Decret 97/1996, de 19.3, pel qual es modifica la 

composició de la Comissió Central d'Indústries i 

Activitats Classificades 


DOGC 1809 15.10.1993. 

DOGC 1985 14.12.1994. 

DOGC 2083 02.08.1995 

DOGC 2116 18.10.1995. 

DOGC 2186 25.03.1996. 

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral DOGC 2598 13.03.1998. 

de l'Administració ambiental 

Modificada per la Llei 1/1999 

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el DOGC 2894 21.05.1999 

Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, 

de 27 de febrer, de la intervenció integral de 

l'administració ambiental, i s'adapten els seus annexos. 

Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya. DOGC 2632 05.05.1998 

(Correcció d’errades en el DOGC núm. 2653, pàg. 


Ordre de 21 de maig de 1998, de creació de la Comissió DOGC 2659 15.06.1998. 

Mixta que preveu la Llei 3/1998 

Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés DOGC 2680 14.07.1998 

motoritzat al medi natural. 

Llei 11/1998, de 5 de novembre, d’heliports. DOGC 2769 19.11.1998 

Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s’aprova el DOGC 2921 01.07.1999 

Reglament provisional regulador de les entitats 

ambientals de control. 

Ordre de 18 de gener de 2000, de constitució de les 

ponències ambientals en els ens locals. 

Correcció d’errades al Decret 136/1999, de 18 de maig, 

pel qual s’aprova el Reglament general de 

desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la 

intervenció integral de l'administració ambiental, i 

s'adapten el seus annexos (DOGC núm. 2894, pàg. 


DOGC 3083 22.02.2000 

DOGC 3110 30.03.2000 

AGRO 90, S.L 23


Legislació sobre inspecció i control: 

Títol Número de 

DOGC 

Data de publicació 

Decret 230/1993, de 6 de setembre, sobre exercici DOGC 1806 8.10.1993. 

de les funcions d'inspecció i control en l'àmbit de 

la protecció del medi ambient 

Correcció d’errades al Decret 230/1993, de 6 de 

setembre, sobre exercici de les funcions 

d'inspecció i control en l'àmbit de la protecció del 

medi ambient 

DOGC 1830 10.12.1993. 

Correcció d’errades al Decret 230/1993, de 6 de 

setembre, sobre exercici de les funcions 

d'inspecció i control en l'àmbit de la protecció del 

medi ambient 

DOGC 1920 13.7.1994. 

Ordre de 17 d'agost de 1993, sobre acreditació i 

registre de les entitats col·laboradores del 

Departament de Medi Ambient 

DOGC 1809 15.10.1993. 

Ordre de 19 de maig de 1995, per la qual es 

determinen les normes, prescripcions i 

metodologies en relació amb els establiments 

tècnics auxiliars de la Junta de Sanejament en 

matèria d'inspecció, vigilància, control i anàlisi 

de qualitat de les aigües. 

DOGC 2057 31.05.1995. 

Legislació sobre l’aigua: 



Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en 

matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals. 

DOGC 133 10.06.1981. 

Decret 64/1985, de 7 de febrer, sobre atribució a les 

Administracions actuants de recursos econòmics generals 

pel règim económico-financer previst a la Llei 5/1981, de 4 

de juny. 

DOGC 523 22.03.1985. 

Decret 216/1985 de 15 de juliol sobre mesures addicionals 

d'implantació dels règims especials de sanejament 

DOGC 578 21.07.1985. 

Decret 54/1986, de 30 de gener, sobre ajuts per a la 

realització d'actuacions d'eliminació de càrrega 

contaminant. 

DOGC 666 26.03.1986. 

Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s’aprova 

la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i la 

Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text únic. 

DOGC 962 07.03.1988. 

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s’estableixen DOGC 28.11.1988. 

normes de protecció i addicionals en matèria de 

procediment en relació amb diversos aqüífers de 

Catalunya. 

1074 

Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la DOGC 30.11.1988. 

sobreexplotació de determinats vectors dels aqüífers 

subterranis o unitats hidrogeològiques. 

1075 

Decret 320/1990, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el DOGC 1387 31.12.1990. 

AGRO 90, S.L 24


Reglament de desplegament del títol 2 del Decret Legislatiu 

1/1988 i del títol 1 de la Llei 5/1990, d’infrastructures 

hidràuliques de Catalunya. 

Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de 

Sanejament. 

Decret 286/1992, de 24 de novembre , de modificació del 

procediment de determinació de l'increment de tarifa de 

sanejament i cànon de sanejament per mesurament directe 

de la càrrega contaminant. 

Llei 7/1994, de 18 de maig, de modificació de la Llei 

19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de 

Sanejament. 

Decret 307/1994, de 16 de novembre, sobre competències i 

procediment a seguir per a la declaració i aprofitament 

d'aigües minero-medicinals, minerals naturals, de 

brollador i termals als efectes de la seva comercialització 

com a aigua de beguda envasada. 

Llei 13/1994, de 28 de desembre, que estableix coeficients 

correctors del cànon d'infrastructura hidràulica per a usos 

domèstics de l'aigua. 

Ordre de 19 de maig de 1995, per la qual es determinen les 

normes, prescripcions i metodologies en relació amb els 

establiments tècnics auxiliars de la Junta de Sanejament en 

matèria d'inspecció, vigilància, control i anàlisi de qualitat 

de les aigües. 

Decret 83/1996, de 5.3, sobre mesures de regularització 

d'abocaments d'aigües residuals. 

Resolució de 21 de juny de 1996, per la qual es fa públic 

l'Acord del Govern d'aprovació del Pla de Sanejament de 

Catalunya 

Decret 202/1998, de 30 de juliol, pel qual s’estableixen 

mesures de foment per a l'estalvi d'aigua en determinats 

edificis i habitatges. 

Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les 

zones vulnerables en relació amb la contaminació de 

nitrats procedents de fonts agràries. 

Ordre de 22 d'octubre de 1998, del Codi de bones 

pràctiques agràries en relació amb el nitrogen. 

Ordre de 27 de novembre de 1998, per la qual s'aproven els 

models MD-1(4) i MD-15 de la declaració de càrrega 

contaminant abocada i s’estableixen les normes d'actuació 

de la Junta de Sanejament en la valoració i correcció de les 

dades declarades. 

Decret 94/1999, de 6 d’abril, d'adopció de mesures 

excepcionals en relació amb la utilització dels recursos 

hidràulics a l'empara de l'article 56 de la Llei 29/1985, de 2 

d'agost, d'aigües. 

Decret125/1999, de 4 de maig, d’aprovació dels Estatuts de 

l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Llei 6/1999 de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació 

de l’aigua. 

DOGC 

1520 

DOGC 

1683 

DOGC 

1907 

DOGC 

1978 

DOGC 

1993 

DOGC 

2057 

DOGC 

2180 

DOGC 

2224 

20.11.1991. 

16.12.1992. 

10.06.1994. 

28.11.1994. 

02.01.1995. 

31.05.1995. 

11.03.1996. 

01.07.1996. 

DOGC 2697 06.08.1998 

DOGC 2760 06.11.1988. 

DOGC 2761 11.11.1998. 

DOGC 2796 30.12.1998. 

DOGC 

2865 

12.04.1999. 

DOGC 2886 11.05.1999 

DOGC 2936 22.07.1999 

Decret 188/1999, de 13 de juliol, pel qual es regulen les DOGC 2940 28.07.1999 

AGRO 90, S.L 25


deduccions en la tributació sobre l’aigua. 

Decret 218/1999, de 27 de juliol, de modificació del Decret 

125/1999, de 4 de maig, d'aprovació dels Estatuts de 

l'Agència Catalana de l'Aigua. 

Resolució de 19 de gener de 2000, per la qual es fan 

públics acords del Govern de 13 de desembre de 1999, 

sobre declaració d’urgent ocupació dels béns afectats per 

diferents projectes. 

DECRET 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el 

Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana 

de l'Aigua. 

DECRET 104/2000, de 6 de març, d'assignació a Aigües 

del Ter i del Llobregat de l'ús i explotació de les 

instal·lacions d'abastament d'aigua de titularitat 

metropolitana que integren la xarxa del sistema Ter- 

Llobregat i dels mitjans personals i materials corresponents 

per a la gestió del servei públic d'abastament d'aigua en 

alta a poblacions. 

ORDRE de 30 de març de 2000, sobre delegació de 

funcions en el gerent de la Junta de Residus. 

RESOLUCIÓ de 16 de març de 2000, de delegació de 

funcions de la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua. 

DECRET 167/2000, de 2 de maig, de mesures excepcionals 

en matèria de fonts d'abastament públiques afectades per 

nitrats. 

DECRET 168/2000, de 2 de maig, d'adopció de mesures 

excepcionals en relació amb la utilització dels recursos 

hidràulics. 

DECRET 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del 

programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones 

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats 

procedents de fonts agràries. 

RD legislativo 1/2001 de 20 de juliol d’aprovació del text 

refos de la Ley de Agua 

Llei 13/2001, de 13 de juliol, de modificació de la Llei 

3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de 

l’Administració Ambiental 

Decisió núm. 2455/2001/CE del Parlament Europeu i del 

Consell, de 20 de novembre de 2001, per al qual s’aprova la 

llista de substàncies prioritàries en l’àmbit de al política 

d’aigües, i per la qual es modifica la Directiva 2000/60/CE 

Llei 1672002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats 

de la contaminació 

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el 

reglament dels serveis públics de sanejament 

Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica 

el Reial Decret 849/1986, d'11 d’abril, pel qual s’aprova el 

Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa 

els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VIII de la Llei 29/1985, 

de 2 d'agost, d'Aigües 

Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 

136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament 

DOGC 2944 03.08.1999 

DOGC 3074 09.02.00 

DOGC 3097 13.03.00 

DOGC 3097 13.03.00 

DOGC 3117 10.04.00 

DOGC 3117 10.04.00 

DOGC 3141 17.05.00 

DOGC 3141 17.05.00 

DOGC 3168 26.6.2000 

BOE 176 24.07.2001 

DOGC 3437 27.07.2001 

DOCE 

L331/I 

15.12.2001 

BOE 157 02.07.2002 

DOGC 3894 29.05.2003 

BOE 135 06.06.2003 

DOGC 3911 25.06.2003 

AGRO 90, S.L 26


general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, 

de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se 

n'adapten els annexos. 

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual 

s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües 

de Catalunya. 

Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés 

d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que 

estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció 

integral de l'Administració ambiental. 

Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 

4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de 

les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de 

modificació del Decret 220/2001, de gestió e les dejeccions 

ramaderes. 

2.2.4. ALTRES PROJECTES I DOCUMENTS 

2.2.4.1. AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL (A.A) 

DOGC 4015 21.11.2003 

DOGC 4167 05.07.2004 

DOGC 4353 31.03.2005 

L’any 2002 es va aprovar l’A.A de Gelida o Pla d’Acció Local per a la sostenibilitat (PALS), 

l’objectiu de la qual és ser el punt de partida per al desenvolupament de l'Agenda 21. 

Específicament, aquest document pretén: 

� Donar a l'Ajuntament elements de coneixement perquè pugui desenvolupar, d’una 

manera programada, la seva política ambiental. 

� Establir estratègies ambientals integrades per sobre d’un enfocament sectorial. 

� Fomentar la participació dels agents socials, els grups d’opinió i els col·lectius 

ciutadans en aquest procés. 

� Potenciar i orientar el desenvolupament local cap a l’horitzó de l’aprofitament 

sostenible dels recursos. 

� Determinar una sèrie d’actuacions prioritàries (projectes, estudis, organització 

interna) i definir-ne el calendari, les fonts de finançament, la gestió.... amb la finalitat 

d’impulsar el desenvolupament econòmic i mediambiental local. 

En definitiva, el programa pretén dotar els municipis d’una eina eficaç, concreta i operativa, que 

serveixi per a la consecució d’un triple objectiu: 

� Afavorir el desenvolupament de les capacitats econòmiques locals, fent-lo 

compatible amb la utilització sostenible dels recursos. 

AGRO 90, S.L 27


� Establir, per part del municipi, polítiques ambientals integrades que permetin 

superar els dèficits ambientals amb l’execució de paquets d’actuacions prioritzades. 

� Elaborar i aplicar l’Agenda 21 on s’articulin les estratègies, els projectes i les 

actuacions necessàries per assolir els dos objectius anteriors. 

El document en la seva primera part realitza un anàlisi i una diagnosi de l’estat actual de 

diferents paràmetres i vectors. Els elements analitzats són: 

1 – Patrimoni històric i arquitectònic 

2 – Estudi geològic 

3 – Entorn socioeconòmic 

� Demografia i evolució demogràfica 

� Característiques socioeconòmiques 

� Serveis i equipaments 

4 – Aspectes estructurals: 

� Organització i gestió del territori 

� Usos del sòl 

� Sistemes naturals (Vegetació, fauna, sistema forestal, sistema agrícola, sistema 

hidrològic, riscs, espais protegits, qualitat paisatgística) 

� Mobilitat 

� Activitats econòmiques 

5 –Aspectes ambientals: 

� Cicle de l’aigua 

� Residus 

� Atmosfera (contaminació atmosfèrica, contaminació lumínica i contaminació 

acústica) 

� Energia 

A partir de la diagnosi i un procés de participació ciutadana es redacta el PALS amb una sèrie 

de propostes encaminades a garantir el desenvolupament sostenible. En total es defineixen 125 

accions a les que s’ha compromès el municipi mitjançant, que es divideixen en 5 línies 

estratègiques i varis programes d’actuació: 

Línia estratègica 1: POTENCIAR UN MODEL DE GESTIÓ DEL TERRITORI I DE 

DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE. 

AGRO 90, S.L 28


Programa de gestió sostenible del paisatge. 

Programa de millora de la qualitat urbanística del municipi. 

Programa de millora i creació de zones verdes i espais públics. 

Programa de recuperació i preservació dels cursos fluvials. 

Línia estratègica 2: RECUPERAR I DONAR A CONÈIXER EL PATRIMONI DEL MUNICIPI 

TOT POTENCIANT EL LLEURE I EL TURISME SOSTENIBLE. 

Programa de gestió en la millora del patrimoni. 

Programa de recuperació i potenciació del patrimoni històric, artístic i cultural. 

Programa de recuperació i potenciació del patrimoni Natura. 

Programa de millora dels serveis turístics. 

Línia estratègica 3: MILLORAR LA GESTIÓ I L’ÚS DELS SERVEIS PÚBLICS. 

Programa de millora de la gestió dels residus. 

Programa de millora de la gestió de l’aigua. 

Programa de millora de l’enllumenat. 

Programa de control i millora acústica. 

Programa d’ambientalització de l’administració. 

Programa de millora assistencial. 

Línia estratègica 4: PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE. 

Programa per afavorir la convivència entre la circulació motoritzada i la vida urbana. 

Programa de millora i potenciació del transport públic. 

Línia estratègica 5: CONTROL I AMBIENTALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS. 

Programa per potenciar les activitats econòmiques sostenibles. 

Programa per reduir l’impacte de les activitats i aconseguir una bona integració en el 

medi. 

Programa per a reduir l’impacte derivat del consum energètic d’origen domèstic. 

Cal destacar que la primera de les accions definides fa referència a la necessitat de redacció del 

nou POUM, amb l’objectiu següent: “Introduir en el POUM una correcta regulació del sòl no 

urbanitzable per tal de garantir-ne la protecció”. 

Altres accions que tenen incidència en la redacció del nou POUM són: 

AGRO 90, S.L 29


La 1.1.4 que es descriu de la següent forma “En el nou Pla General cal que s’introdueixin criteris per 

tal de mantenir i recuperar el paisatge en mosaic del medi rural del municipi. Aquests criteris es podrien 

diferenciar en dos grans grups segons la zona on es troben: 

En la zona forestal de l'Ordal cal mantenir els espais agrícoles i recuperar-los en aquells llocs més 

adequats on s’hagin anat abandonant. A més de diversificar el paisatge ens pot ajudar molt a l’hora de la 

prevenció d’incendis ja que les àrees agrícoles poden actuar com a tallafocs naturals. 

En l’àrea agrícola cal potenciar la recuperació dels marges de conreus tant entre les diferents propietats, a 

l’entorn dels recs i rieres i també a les vores dels camins. Cal tenir en compte que tot i la petita superfície 

que això representa en total aconseguim una important àrea” i marca com a objectiu “Recuperar el 

paisatge tradicional del medi rural del municipi”. 

La 1.2.5 que té com a objectiu: “Reduir el sòl urbanitzable requalificant aquell no desenvolupat i 

convertint-lo en SNU” 

La 1.2.7 que té com objectiu “Determinar les necessitats i els possibles espais on ubicar les activitats 

econòmiques que necessitin nous terrenys” 

La 1.4.3 que té com objectiu “Conservació i protecció dels corredors biològics entre zones urbanitzades 

que proporcionen les diferents rieres” 

La 1.4.4 que té com objectiu “Mantenir un sistema de connexió entre els torrents de mig de la zona 

agrícola del pla de l’Anoia per afavorir la diversitat biològica, la diversitat paisatgística i els diversos usos 

socials compatibles amb el territori” 

La 2.2.1 que té com objectiu “Disposar d’un inventari del bens patrimonials del municipi complert que 

tingui en compte, a banda dels edificis d’altres elements d’importància cultural, etnogràfica”. 

La 2.3.1 que proposa l’elaboració d’un catàleg del patrimoni natural. 

La 2.3.6 que té com objectiu “Aplicar les figures de protecció d’hàbitats d’interès comunitari i espècies 

d’interès.” 

2.2.4.2. CARTA DEL PAISATGE DE L’ALT PENEDÈS (CPAP) 

La carta del paisatge de l’Alt Penedès és un document que es redacta per donar forma al 

conveni del paisatge al que es va adherir el Parlament de Catalunya en la sessió 14.12.00 de 

l’any 2000. A petició de l’Estudi Vitivinícola de l’Alt Penedès (maig 2004), proposa la CPAP com 

un instrument útil de concentració d’estratègies sobre el paisatge de la comarca, amb la finalitat 

d’afavorir que en les decisions que s’adoptin sobre el paisatge per part dels poders públics, 

participin els ciutadans, els agents econòmics i professionals que intervenen o tenen un bon 

AGRO 90, S.L 30


coneixement del territori, així com els col·lectius de defensa del medi ambient i les entitats de 

custòdia del territori. Aquesta Carta pren com acords principals: 

1 – Protegir, millorar i valoritzar el paisatge de l’Alt Penedès mitjançant una gestió dinàmica del 

territori i del paisatge de la comarca. 

Per tal d’assolir aquest objectiu els signants de la carta es comprometen a: 

� Reconèixer i delimitar en el planejament territorial i urbanístic, les unitats de 

paisatge de la comarca a partir de la definició establerta a l’estudi del paisatge 

Vitivinícola de l’Alt Penedès (maig 2004). 

� Incorporar en els informes ambientals i en les avaluacions ambientals estratègiques 

que s’acompanyin a les revisions i modificacions puntuals del planejament general i 

derivat, així com en els estudis d’impacte ambiental de projectes, les mesures de 

protecció, millora i gestió del paisatge. 

� Preservar els espais agraris de l’Alt Penedès del procés urbanitzador mitjançant 

l’aplicació de les figures legals de protecció més adients. 

2 – Implementar criteris paisatgístics en els diferents instruments de planificació territorial i 

urbanística de la comarca de l’Alt Penedès. 

� Els aspectes bàsics entorn als quals haurà de desenvolupar-se l’ordenació del 

paisatge seran els següents: 

� Tractament paisatgístic sistemàtic de tot el territori. 

� Anàlisi de la fragilitat i vulnerabilitat paisatgística. 

� Preservació de les singularitats paisatgístiques. 

� S’integrarà el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic 

sota una perspectiva de sostenibilitat. 

� Es gestionarà el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i 

harmonitzar els canvis provocats en els processos socials, econòmics i ambientals. 

� Els instruments d’ordenació integral del territori hauran de considerar les unitats de 

paisatge, la seva diagnosi i l’establiment d’objectius de qualitat paisatgística com a 

base de la seva ordenació. 

� Es considerarà la fragilitat paisatgística com un factor limitant per a l’admissibilitat 

d’actuacions amb impactes significatius en zones amb conques visuals amples. 

AGRO 90, S.L 31


3 – Adoptar el codi de bones pràctiques vitivinícoles per a la preservació del paisatge de l’Alt 

Penedès. 

4 – Crear l’òrgan de participació pel desenvolupament de la carta del paisatge de l’Alt Penedès. 

A la CPAP s’incorporen 2 annexes, un per marcar criteris paisatgístics en la redacció dels 

planejaments urbanístics i un altre que conté el codi de bones pràctiques vitivinícoles. 

ANNEX I Criteris paisatgístics de caràcter específic a implementar en el planejament territorial i 

urbanístic de la comarca de l’Alt Penedès: 

a) Criteris paisatgístics respecte als nuclis urbans existents (sòl urbà) 

b) Criteris paisatgístics respecte als creixements urbans (sòl urbanitzable) 

c) Criteris paisatgístics respecte a les urbanitzacions forestals (sòl urbà i urbanitzable) 

d) Espai industrial (sòl urbà i urbanitzable) 

e) Criteris paisatgístics respecte als usos agraris (sòl no urbanitzable) 

f) Criteris paisatgístics respecte a la xarxa d’espais oberts (sòl no urbanitzable) 

g) Criteris paisatgístics respecte als usos periurbans 

h) Criteris paisatgístics respecte a les infraestructures de transport (sistemes locals o generals) 

i) Criteris paisatgístics respecte a les infraestructures de serveis 

j) Activitats extractives 

k) Equipaments comunitaris en sòl rural 

ANNEX II 

1 – Bones pràctiques dirigides a evitar l’erosió 

2 – Bones pràctiques dirigides al manteniment del paisatge agroforestal 

3 – Bones pràctiques dirigides al manteniment de la biodiversitat 

4 – Bones pràctiques dirigides a la millora del paisatge construït 

5 – Bones pràctiques dirigides a la promoció del paisatge vitivinícola 

AGRO 90, S.L 32


2.3. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PEL PLA 

Els objectius i criteris ambientals que han regit el procés d’elaboració del POUM de Gelida, 

han tingut com a fonaments els articles 3 i 9 del DL 1/2005, bàsics en relació a l’urbanisme 

sostenible. D’altra banda, per a la formulació d’aquests objectius ambientals, i com a treball 

de referència per a la redacció de la normativa urbanística, ha estat d’utilitat l”Estudi de 

criteris ambientals per a la redacció del planejament urbanístic” (2003), elaborat per la UPC i 

editat pel Departament de Medi Ambient. D’aquesta forma, els criteris i objectius seran 

exposats, en objectius generals (en negreta) i específics, dividits en els següents aspectes, tal i 

com demana l’art. 70.a.3 del RLUC: ocupació de sòl, cicle de l’aigua, qualitat de l’aire, 

condicions acústiques i lumíniques, gestió de materials i de residus, conservació de la 

biodiversitat i del patrimoni natural i qualitat del paisatge. 

2.3.1. OCUPACIÓ DE SÒL 

� Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús 

o Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures 

vinculades a aquests usos 

o Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori 

o Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable 

o Preservar els sòls rústics d’interès i altres de valor rellevant 

2.3.2. CICLE DE L’AIGUA 

� Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús 

d’aquest recurs 

o Prevenir els riscos hidrològics que poden provocar avingudes i afectació a béns i 

persones 

o Fomentar l’estalvi d’aigua 

o Preservar i millorar la qualitat de l’aigua 

2.3.3. QUALITAT DE L’AIRE 

� Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic 

i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants 

o Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reducció de la seva 

contribució al canvi climàtic 

AGRO 90, S.L 33


o Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reducció de la seva 

contribució al canvi climàtic 

o Prevenció o correcció d’immissions i de fonts contaminants 

2.3.4. CONDICIONS ACÚSTIQUES I LUMÍNIQUES 

� Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica 

o Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació 

o Limitar la contaminació lumínica exterior 

2.3.5. GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS 

� Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans 

� Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials 

o Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la 

reutilització i la recollida selectiva dels residus 

o Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la 

recollida selectiva dels residus 

o Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de 

minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la 

durabilitat, la reutilització i el reciclatge 

2.3.6. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI 

NATURAL 

� Conservar la biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible 

o Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa 

d’espais d’interès natural 

o Conservar i millorar la connectivitat biològica 

o Gestionar amb especial cura els sòl ocupats per ecosistemes fràgils o escassos 

2.3.7. QUALITAT DEL PAISATGE 

� Integrar el paisatge en tots els processos urbanístics, sota una perspectiva de 

sostenibilitat 

o Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges en la totalitat del territori 

o Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir 

i harmonitzar els canvis 

AGRO 90, S.L 34


3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 

En aquest apartat, s’ha incorporat l’avaluació d’alternatives que ja fou desenvolupat en el punt 

2 de l’Informe Ambiental Preliminar, inclòs com a Annex a la documentació de l’Avanç del 

POUM de Gelida, i registrat a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) de Barcelona 

amb data 8 de novembre de 2006. 

3.1. ALTERNATIVES CONSIDERADES 

La metodologia emprada a l’hora de justificar l’alternativa d’ordenació més idònia, des d’un 

punt de vista mediambiental, parteix, en un primer moment, d’agrupar els diferents 

assentaments urbans de Gelida, en funció dels objectius de l’Avanç del nou POUM i de les 

similituds de problemàtiques. D’aquesta forma, l’avaluació posterior de les alternatives es 

simplifica considerablement. 

En una segona fase, s’ha decidit analitzar dues alternatives possibles; per una banda, 

l’alternativa d’ordenació proposada per l’Avanç del POUM (Alternativa 1 o ALT1) i, per 

l’altra, la situació actual corresponent al planejament vigent, les Normes Subsidiàries 

(Alternativa 2 o ALT2), aprovades el 1985 i amb modificacions puntuals que daten des del 

1991 fins al 2003. Donades les necessitats futures de creixement, l’Alternativa 2 incorporaria 

la possibilitat d’urbanitzar la zona del Maset per acollir la nova població, amb la construcció 

d’uns 1.500 nous habitatges (equivalents a l’increment d’habitatges que incorpora l’ALT1). 

A continuació, s’ha procedit a l’avaluació ambiental pròpiament dita, que serveix alhora per 

a descriure les característiques de cada alternativa. La discussió es realitza a partir d’una 

previsió dels efectes sobre el medi i la seva evolució en el cas de continuar amb el 

planejament vigent, o bé adoptar les propostes de l’Avanç del POUM. Cal dir que l’avaluació 

es fa amb les dades de l’Avanç de Planejament de Febrer del 2006 i la Memòria de l’Informe 

Ambiental de Gener del mateix any, amb les limitacions que això suposa, sobretot en el 

primer cas (les dades i propostes tenen un caràcter provisional). 

A continuació, s’efectua l’avaluació ambiental de les alternatives de planejament, tenint en 

compte els efectes ambientals valorables d’ambdues opcions urbanístiques. D’aquesta forma, 

s’avalua cada alternativa des del punt de vista de la seva preferència vers l’altra, tenint en 

compte el vector analitzat. Ara bé, donat que les alternatives divergeixen respecte a cada àrea 

urbana i per tipus de sòl, s’ha decidit fer la següent agrupació de propostes: 

AGRO 90, S.L 35


� Casc urbà – Sant Salvador – Maset 

� Altres nuclis històrics: Cases Noves, el Puig i la Valenciana 

� Martivell – Safari 

� Petits assentaments: Vinya Contre – Bellavista i Vista Bella – Vinya del Ceguet 

� Àrees industrials: Polígon Industrial de Gelida i Pla de la Ferreria 

� Determinacions en Sòl No Urbanitzable 

Aquesta agrupació o tipus de propostes s’avaluarà per a cada alternativa en funció del vector 

ambiental estudiat, prenent com a referència l’Avanç de Planejament i la Memòria de 

l’Informe Ambiental. La divisió de medis impactats és la següent: 

� Geomorfologia i Ocupació del sòl (grau de compacitat del creixement) 

� Espais protegits 

� Espais d’interès (hidrològic, geològic, connector, agrari, forestal i paisatgístic) 

� Activitats econòmiques 

� Xarxa viària i Mobilitat 

� Espais públics (equipaments i zones verdes) 

� Riscos ambientals (incendis, geològics, aqüífers i contaminació atmosfèrica) 

3.2. AVALUACIÓ COMPARATIVA DE LES ALTERNATIVES 

Així doncs, es divideix l’avaluació comparativa d’alternatives en funció dels vectors 

ambientals estudiats i els assentaments i propostes de les dues alternatives. 

Geomorfologia i Ocupació del sòl 

Una vegada desenvolupat el Pla Parcial del Racó i donat l’esgotament actual de sòl al casc 

urbà, les possibilitats de creixement passen pel desdoblament del casc urbà en direcció al 

Maset (ocupant la carena de la Residència de Sant Jordi) (ALT2), o la consolidació com a 

segon nucli de Sant Salvador (amb més espai per créixer), com proposa l’Avanç del POUM 

(ALT1). D’aquesta forma, l’alternativa 1 proposa al casc urbà respectar la carena (densificant 

els habitatges i alliberar d’edificació els pendents superiors al 20%), posar un límit definitiu 

al Torrent de Can Torrents per l’oest, ocupar els terrenys entre el casc i l’autopista amb una 

via verda i habitatges, i regularitzar algunes edificacions a l’est. Així, es generarà una 

ampliació de Sant Salvador pel sud i l’est del nucli històric, mentre que no es mantindran els 

AGRO 90, S.L 36


drets urbanístics al Maset i es tractaran les edificacions existents com a sòl no urbanitzable. 

Per tant, s’elimina la possibilitat de créixer pel Maset (ALT2) i es conserven les carenes amb 

la reducció del moviment de terres, compactant la urbanització. 

D’altra banda, el nou POUM (ALT1) també pretén ordenar altres nuclis històrics presents al 

terme, com són les Cases Noves i el Puig i la Valenciana. Mentre que l’alternativa vigent 

(ALT2) ja n’ha esgotat les determinacions, sense donar entitat a cap d’aquests nuclis, el nou 

planejament conserva i consolida les parcel·les actuals i n’evita noves parcel·lacions, alhora 

que desdobla el nucli central del Puig i perllonga les Cases Noves pel sud amb una zona 

industrial. 

Respecte a les dues urbanitzacions aïllades del terme, la situació actual de planejament 

(ALT2) parteix d’una sèrie de problemes mediambientals greus: la construcció en pendents 

superiors al 20% i la ocupació de terrenys protegits per la legislació sectorial. D’aquesta 

forma, l’alternativa del nou POUM (ALT1), donada la impossibilitat d’assumir gestions i 

indemnitzacions molt costoses per part del Consistori, opta per congelar el creixement, 

respectant els drets edificatoris en les zones consolidades, i en les que no ho siguin realitzar 

accions parcials. A Martivell es volen realitzar ajustos en el viari i en la distribució dels 

espais públics dels Polígons 1 i 3, mentre que en el Polígon 2 es pretén optimitzar la ocupació 

del territori. D’altra banda, a Safari l’alternativa 1 proposa redelimitar les àrees urbanitzades 

que afectin a l’EIN de l’Ordal o a la Xarxa Natura 2000, i desqualificar el sòl no consolidat. 

Amb una situació de certa il·legalitat en alguns petits assentaments (ALT2), les propostes del 

nou POUM (ALT1) van encaminades a la consolidació o rehabilitació d’algunes edificacions. 

Per una banda, a la Vinya del Contre es fa un tractament de les construccions com a edificis 

en SNU, mentre que Bellavista, Vista Bella i la Vinya del Ceguet es volen consolidar, 

dotant-los d’accessos i serveis (en el cas de Bellavista les actuals NNSS també ho 

proposaven). Per tant, en un o altre cas, els moviments de terres i noves ocupacions no seran 

importants, ja que no es permetran reparcel·lacions. 

En un altre sentit, la demanda provinent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de nou sòl 

industrial provoca la necessitat d’oferir terrenys per a aquest ús, però sense oblidar l’esperit 

de servei al municipi. A diferència de l’actual Polígon Industrial de Gelida vinculat a 

l’autopista (ALT2), l’alternativa 1 de planejament proposa l’ampliació del recinte industrial 

en direcció Can Pasqual (junt amb el que resta per ampliar de Can Panyella seria un 30% més 

de superfície) i s’oposa a l’ampliació de Can Joncoses, actualment subjúdice. 

AGRO 90, S.L 37


Per últim, destacar l’estricta ordenació que proposa l’alternativa 1 per al Sòl No 

Urbanitzable, a diferència del planejament vigent (ALT2) que permet la ocupació amb 

habitatges en aquest sòl. D’aquesta forma, seguint l’Avanç del POUM, la nova ocupació 

queda frenada. 

Espais protegits 

VALORACIÓ DE CADA ALTERNATIVA 

(GEOMORFOLOGIA I OCUPACIÓ DEL SÒL) 

PREFERÈNCIA 

PROPOSTES ALT1 ALT2 ALT1 o ALT2 

Casc urbà/Sant Salvador/Maset ** *** ALT1 

Altres nuclis històrics ** Cap ALT2 

Martivell/Safari *** ***** ALT1 

Petits assentaments * * ALT1/ALT2 

Àrees industrials ** *** ALT1 

SNU + *** ALT1 

Positiu + Compatible * Moderat ** Sever *** Crític **** ALT1 

El sistema casc urbà – Sant Salvador – Maset únicament afecta una petita àrea de la Xarxa 

Natura 2000 (ampliada recentment), degut als terrenys urbanitzats i consolidats de l’UA-10, 

al Passeig de Cantillepa. Donada la consolidació de les parcel·les, ambdues alternatives no hi 

actuen. 

Per altra banda, cap de les dues alternatives pels nuclis històrics de les Cases Noves i el Puig 

i la Valenciana ocupen terrenys protegits. 

En sentit contrari, la situació actual (ALT2) és que les urbanitzacions de Martivell i Safari 

afecten a zones protegides per la legislació sectorial (EIN de l’Ordal, Xarxa Natura 2000 i 

Directiva d’Hàbitats). La delimitació de l’EIN es veu pertorbada per algunes zones 

urbanitzades al sud de Safari, i per la proximitat de Martivell als límits de l’Ordal, mentre 

que la recent ampliació de la Xarxa Natura 2000 i alguns hàbitats de vegetació cormofítica 

(inclosos a l’Annex I de la Directiva d’Hàbitats) estan ocupats pels terrenys no consolidats de 

Safari (banda oest). L’alternativa 1 intenta millorar aquests aspectes protegint les carenes a 

llevant de Martivell (del Polígon 2) i desqualificant l’oest no consolidat de Safari. No obstant 

això, algunes situacions urbanístiques són irreversibles. 

AGRO 90, S.L 38


Respecte als petits assentaments de Vinya del Contre, Bellavista i Vista Bella, i Vinya del 

Ceguet, cap d’ells afecta àrees o hàbitats protegits per llei i ocupen espais generalment 

degradats paisatgísticament. 

Passa el mateix en relació a les àrees industrials, ni els actuals terrenys (ALT2) ni la proposta 

d’ampliació (ALT1) cap a Can Pasqual. No obstant això, en el segon cas s’afecten àrees 

d’interès agrícola, com es veurà en el següent punt de l’apartat. 

D’altra banda, els espais protegits es pretén que quedin plenament incorporats a la 

normativa en Sòl No Urbanitzable de l’alternativa 1, mentre que les NNSS vigents (ALT2) 

no esmenten en cap moment la legislació sectorial de protecció. 

Espais d’interès 


(ESPAIS PROTEGITS) 

PREFERÈNCIA 


Casc urbà/Sant Salvador/Maset *** *** ALT1/ALT2 

Altres nuclis històrics Cap Cap ALT1/ALT2 

Martivell/Safari *** **** ALT1 

Petits assentaments Cap Cap ALT1/ALT2 

Àrees industrials Cap Cap ALT1/ALT2 

SNU + *** ALT1 


L’alternativa 1 afecta petites àrees d’interès analitzades a la Memòria de l’Informe Ambiental 

de Gener del 2006. Es considera moderat l’impacte del creixement proposat al voltant del 

nucli històric de Sant Salvador (sobretot a la part sud i oest), donat que ocupa àrees agrícoles 

amb un cert interès connector; mentre que els camps de conreu entre el casc urbà i 

l’autopista estan condemnats a l’abandó. Ara bé, es considera positiu que no s’afecti en cap 

cas l’àrea del Maset, degut al seu caràcter de connexió (la part sud-oest) i d’interès agrari. En 

principi, les NNSS vigents (ALT2) no impacten cap àrea d’interès en aquests assentaments 

concrets. 

En l’altre cas, partint de les àrees ja edificades que no s’alterarien (ALT2), els creixements de 

les Cases Noves i el Puig i la Valenciana (ALT1) poden afectar àrees d’interès paisatgístic 

des del punt de vista agrícola, segons la Carta del Paisatge i el Pla Director Territorial de l’Alt 

AGRO 90, S.L 39


Penedès. Ara bé, aquests increments es poden considerar poc rellevants en termes de 

superfície. 

Tot i que l’Avanç del POUM (ALT1) intenta minimitzar certes afectacions sobre espais 

d’interès a les urbanitzacions Martivell i Safari, la qüestió és que el actuals drets edificatoris 

en aquestes àrees, derivats de les NNSS vigents (ALT2), són irrecuperables. Així doncs, les 

illes de SNU que resten dins la Urbanització Martivell estan ocupades per rieres i torrents 

amb un interès hidrològic i connector molt rellevant, així com d’interès forestal i paisatgístic. 

El mateix passa amb alguns cursos d’aigua que es veuen pertorbats a la seva capçalera per 

Safari, així com els boscos de la meitat sud i oest (no consolidat urbanísticament), definits 

com a àrees d’interès paisatgístic forestal. 

Pel que fa als petits assentaments, citar el casos de Vistabella de Baix, situada en un àrea 

agrícola, i Bellavista, encabida en zona inundable d’interès fluvial, donada la proximitat a la 

llera de l’Anoia. Ambdues alternatives no modifiquen excessivament aquesta situació. 

D’altra banda, el planejament vigent (ALT2) ha consolidat el Polígon Industrial Gelidense, 

molt proper a la llera de l’Anoia i declarat d’interès paisatgístic de tipus fluvial, amb una 

permeabilitat alta com a connector. A més a més, l’alternativa 1 proposa el creixement de 

l’àrea industrial en direcció a Can Pasqual sobre uns terrenys d’interès agrícola i paisatgístic. 

Per finalitzar, l’Avanç del POUM (ALT1) suposa un pas endavant en la definició del Sòl No 

Urbanitzable, en el moment que defineix els diferents usos existents i la seva protecció 

efectiva. Per això, proposa regular les zones forestals i les planes agrícoles per a la seva 

conservació, donant importància als marges de conreus en contraposició amb l’extensió 

indiscriminada de la vinya. A més, l’alternativa 1 delimita i preserva de qualsevol actuació 

els rius i rieres (així com les seves àrees d’inundació), així com els camins rurals existents. 


(ESPAIS D’INTERÈS) 

PREFERÈNCIA 


Casc urbà/Sant Salvador/Maset ** Cap ALT2 

Altres nuclis històrics ** Cap ALT2 

Martivell/Safari *** **** ALT1 

Petits assentaments *** *** ALT1/ALT2 

Àrees industrials *** *** ALT1/ALT2 

AGRO 90, S.L 40


Activitats econòmiques 

SNU + ** ALT1 

Positiu + Compatible * Moderat ** Sever *** Crític **** ALT1/ALT2 

Pel que fa als diferents sectors econòmics, el creixement contingut del casc urbà, i el 

desenvolupament de Sant Salvador (ALT1) suposen un impuls del sector de la construcció al 

municipi i rodalies. Paral·lelament, potencia el sector turístic local al desenvolupar una sèrie 

de vies verdes (Parc Lineal i Parc Central) i camins rurals que acostin a la gent el patrimoni 

cultural i paisatgístic de Gelida. En canvi, l’esgotament del planejament vigent (ALT2) en 

aquestes àrees urbanes pot suposar una congelació d’aquesta activitat econòmica. 

A més, l’alternativa 1 impulsarà i regularitzarà un cert teixit industrial, com és el cas del 

creixement a les Cases Noves i la inclusió de petits tallers a l’àrea del Puig tocant a la C-243b. 

D’altra banda, les urbanitzacions Martivell i Safari, en ambdues alternatives, mantenen una 

vocació purament residencial, per tant, l’únic sector econòmic que es podria veure impulsat 

seria la construcció. En contraposició, l’absència de comerços en aquestes urbanitzacions 

generarà molta més mobilitat privada. 

En relació als petits assentaments de la Vinya del Contre, Bellavista i Vista Bella, i la Vinya 

del Ceguet, almenys l’alternativa 1 proposa una millora dels accessos i la remodelació de les 

edificacions desestructurades; en definitiva, un cert impuls del sector constructiu i de serveis 

a nivell local. 

L’alternativa d’ampliar el Polígon Industrial de Gelida cap a Can Pasqual (ALT1), pot 

suposar un increment de l’activitat econòmica. A banda de les possibles empreses que s’hi 

puguin ubicar, es pretén reservar zones d’aparcament i una àrea de tractament terciari, 

potenciant el sector comercial i industrial. 

Per últim, la proposta de regulació del Sòl No Urbanitzable de l’alternativa 1 implica el 

manteniment de les activitats del sector primari (agricultura, ramaderia i silvicultura) en 

aquest tipus de sòls. 


(ACTIVITATS ECONÒMIQUES) 

PREFERÈNCIA 


Casc urbà/Sant Salvador/Maset + * ALT1 

AGRO 90, S.L 41


Xarxa viària i Mobilitat 

Altres nuclis històrics + Cap ALT1 

Martivell/Safari * * ALT1/ALT2 

Petits assentaments + * ALT1 

Àrees industrials + * ALT1 

SNU + * ALT1 


A hores d’ara, l’alternativa 2 ha deixat de donar resposta a les noves necessitats de mobilitat 

interna i externa que té Gelida. Per tant, l’alternativa proposada a l’Avanç del POUM (ALT1) 

preveu que la Carretera C-243 passi a tenir una funció purament local quan es construeixi la 

nova variant. D’aquesta forma, les Carreteres BV-2425 a Corbera i la BV-2249 a Sant Llorenç 

d’Hortons actuaran com a eixos de comunicació amb les infraestructures actuals i en procés 

(accés direcció Vilafranca de l’AP-7, variant de la C-243b Martorell-Vilafranca, autovia 

Barcelona-Vilafranca). Paral·lelament, es vol actuar sobre la xarxa bàsica i els col·lectors de 

barri, amb l’objectiu d’alliberar alguns carrers del casc urbà i potenciar-ne l’ús per part dels 

vianants. A més, es proposarà un sistema d’aparcaments: soterrant-los en zones verdes i 

equipaments, obligant a la construcció de privats, ampliant-ne i millorant-ne a l’estació i al 

Racó per potenciar el Castell i el Camí de Ca n’Oller, i vinculant-ne alguns a equipaments 

municipals (Institut, zona esportiva...). D’altra banda, pel que fa al nucli de Sant Salvador, 

l’ALT1 vol recolzar la xarxa viària en el Camí de Can Bargalló i transformar el Camí de Sant 

Joan Samora en un eix rodat i de vianants. 

En aquest mateix sentit, les actuals deficiències d’accessos a alguns nuclis històrics (ALT2) 

podria esmenar-se amb algunes propostes de l’alternativa 1: permetre un millor accés al Puig 

des de la nova variant de la Carretera C-243b Martorell-Vilafranca, i la consideració de les 

Cases Noves com el perllongament del nucli urbà. 

L’alternativa 1 també planteja una sèrie de solucions de vies que comuniquin interna i 

externament les urbanitzacions de Martivell i Safari. En el primer cas, es proposa 

jerarquitzar i completar els vials principals i eliminar-ne algun que discorri per la carena, a 

banda de potenciar un enllaç al Camí de les Cases Blanques des de la nova variant de la C- 

243b Martorell-Vilafranca. En el segon cas, la proposta aniria per la permeabilització del 

Camí de Ca n’Oller. 

AGRO 90, S.L 42


La manca d’accessos (ALT2) als assentaments de la Vinya del Contre, Bellavista i Vista 

Bella, i la Vinya del Ceguet, volen solucionar-se amb el planejament del nou POUM (ALT1). 

Únicament a Bellavista ja estava prevista aquesta circumstància en el planejament actual, pel 

que l’alternativa 1 pren molta importància. 

El nou plantejament d’ampliació de l’àrea industrial cap a Can Pasqual també pretén crear 

nous aparcaments i completar un recorregut per a vianants des de l’estació fins al centre 

(ALT1). 

Per acabar, les noves directrius de l’alternativa 1 no divergeixen excessivament de les 

ordenances en Sòl No Urbanitzable en relació a la xarxa de camins rurals. Possiblement la 

diferència és que el nou POUM (ALT1), a banda de protegir-los, els potencia amb la creació 

d’una xarxa de camins paisatgístics. 

Espais públics 


(XARXA VIÀRIA I MOBILITAT) 

PREFERÈNCIA 


Casc urbà/Sant Salvador/Maset + ** ALT1 

Altres nuclis històrics + ** ALT1 

Martivell/Safari + ** ALT1 

Petits assentaments + ** ALT1 


SNU + + ALT1/ALT2 


L’alternativa 1 pretén superar les actuals deficiències del planejament vigent (ALT2) en 

matèria d’àrees verdes i equipaments. Al casc urbà, vol crear una xarxa verda basada en dos 

recorreguts lineals (Cases Noves - Castell i estació de RENFE - Can Torrents) pensats per als 

vianants, dues grans àrees que millorin la imatge de Gelida (conservació de la carena de Sant 

Jordi i barrera verda entre l’autopista i el casc), i relacionar el nucli amb la xarxa de camins 

del terme (dues zones que permetin donar continuïtat al GR-5). Alhora, el POUM proposa la 

construcció de tres grans grups d’equipaments: els administratius i socioculturals, els 

esportius i docents, i els vinculats al parc lineal de frontera amb l’AP-7. En el cas de Sant 

Salvador, es proposa crear una zona verda entre el nucli històric i la nova Carretera de 

AGRO 90, S.L 43


Martorell a Sant Sadurní i transformar el Camí de Sant Joan Samora en un passeig que 

relligui l’estació de RENFE, el funicular i les indústries. A més, es preveu un equipament 

esportiu municipal, ja que les seves dimensions el fan difícil de col·locar en altres llocs. 

També, permetre uns petits creixements als nuclis històrics de les Cases Noves i el Puig i la 

Valenciana (ALT1) permetrà, en el primer cas, situar-hi un equipament docent que serveixi a 

tots els nuclis dispersos del terme i, en el segon, ampliar l’actual centre públic del Puig. 

En canvi, les necessitats d’equipament del municipi, estudiades en la diagnosi de l’Avanç del 

POUM (ALT1), mostren un superàvit d’espais públics en les urbanitzacions Martivell i 

Safari, donada la baixa població resident. Per això, l’alternativa 1 estudia reubicar o 

reagrupar aquests solars qualificats d’equipaments en el Polígon 2 de Martivell. 

Paral·lelament, es volen concentrar les zones verdes a les carenes, per tal d’alliberar els 

pendents, disminuir l’obertura de vials i reduir l’impacte. La situació a Safari no variaria. 

L’alternativa 1 també proposa el reequipament i les cessions adients en els assentaments de 

Bellavista i Vista Bella, i la Vinya del Ceguet, en un procés de consolidació no previst fins 

ara (ALT2). 

Pel que fa a les àrees industrials, l’ampliació de Can Pasqual (ALT1) es lligarà amb 

l’ampliació de les Cases Noves, per tal de reubicar els antics habitatges del bloc de la 

Gelidense i obtenir un nou equipament escolar. 

Les directrius del nou POUM (ALT1) en el Sòl No Urbanitzable tenen en compte la 

importància dels sistemes fluvials, amb la qual cosa, buscaran la reubicació dels equipaments 

que hagin ocupats aquestes àrees. Alhora, com ja s’ha dit, es pretén que les zones verdes 

serveixin com a protecció de les carenes i pendents, sobretot en el cas de les urbanitzacions. 


(ESPAIS PÚBLICS) 

PREFERÈNCIA 


Casc urbà/Sant Salvador/Maset + ** ALT1 

Altres nuclis històrics + ** ALT1 

Martivell/Safari + ** ALT1 

Petits assentaments + ** ALT1 


SNU + ** ALT1 

AGRO 90, S.L 44


Riscos ambientals 


Respecte als assentaments del casc urbà, Sant Salvador i el Maset, ambdues alternatives no 

augmenten els riscos ambientals associats. En qualsevol cas, la decisió de l’alternativa 1 de 

protegir la carena de Sant Jordi al casc urbà, reduint la construcció en pendents pronunciats i 

col·locant àrees verdes als perímetres urbanitzats, poden minimitzar el risc geològic 

(esllavissades, erosió...) i d’incendis (actuant com a perímetre de protecció). 

En principi, cap alternativa proposada tampoc tindrà un efecte sobre els riscos que tenen els 

nuclis històrics de les Cases Noves i el Puig i la Valenciana. 

Ara bé, seguint la situació del planejament vigent (ALT2), existeix un alt risc d’incendi i 

d’esllavissades a les urbanitzacions Martivell i Safari, ja que es situen molt properes a grans 

masses boscoses (sense franges de protecció) i l’edificació creix en pendents superiors al 20%. 

Al respecta, l’Avanç del POUM (ALT1) només esmenta la possibilitat d’alliberar carenes amb 

forts pendents. 

D’altra banda, tant la situació actual de planejament (ALT2) com la proposta de Revisió 

(ALT1) no alteren els riscos ambientals que suporten certs assentaments. Per una banda, el 

risc geològic per la construcció en forts pendents a la Vinya del Contre i Vista Bella i, de 

l’altra, risc d’inundacions al nucli de Bellavista (ja que ocupa un àrea inundable de l’Anoia). 

El risc més rellevant que poden patir les àrees industrials és el risc d’avingudes de l’Anoia 

sobre el Polígon de la Gelidense. En aquest sentit, cap de les dues alternatives dóna resposta 

a aquest fet. 

Tal com s’ha esmentat a l’apartat d’espais públics, la propostes de l’alternativa 1 s’encaminen 

a la preservació de les rieres i les carenes amb pendent, reubicant els equipaments i zones 

verdes previstes. 


(RISCOS AMBIENTALS) 

PREFERÈNCIA 


Casc urbà/Sant Salvador/Maset + * ALT1 

Altres nuclis històrics Cap Cap ALT1/ALT2 

Martivell/Safari ** *** ALT1 

AGRO 90, S.L 45


Petits assentaments *** *** ALT1/ALT2 

Àrees industrials ** ** ALT1/ALT2 

SNU + ** ALT1 


3.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA 

SELECCIONADA 

Així doncs, a continuació es presenta la taula - resum de valoració dels efectes de les dues 

alternatives, després d’obtenir una valoració parcial en cadascun dels vectors ambientals: 

PROPOSTES 

Casc urbà/Sant 

Salvador/Maset 

Ocupació 

de sòl 

Espais 

protegits 

Espais 

d’interès 

Activitats 

econòmiques 

Xarxa 

viària 

Espais 

públics 

AGRO 90, S.L 46 

Riscos 

ALT1 ALT1/ALT2 ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1 

Altres nuclis històrics ALT2 ALT1/ALT2 ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 

Martivell/Safari ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 

Petits assentaments ALT1/ALT2 ALT1/ALT2 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 

Àrees industrials ALT1 ALT1/ALT2 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 

SNU ALT1 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 

ALTERNATIVA inicial ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1 

ALTERNATIVA FINAL ALTERNATIVA 1 (Avanç del POUM, Febrer 2006) 

En conseqüència, tal i com s’observa a la taula anterior, l’alternativa seleccionada des d’un 

punt de vista mediambiental és l’ALTERNATIVA 1 respecte al planejament vigent (ALT2). 

En tots els vectors ambientals estudiats la preferència és per l’alternativa 1, a excepció de 

l’ocupació d’espais protegits on no existeix diferència.


4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB 

L’ALTERNATIVA ADOPTADA 

L’objectiu de l’apartat és identificar i caracteritzar de forma més precisa les determinacions amb 

incidència rellevant sobre el medi ambient, per tal de possibilitar la posterior avaluació. 

4.1. DESCRIPCIÓ DE LES REPERCUSSIONS SOBRE EL MEDI 

A continuació s’exposaran les determinacions que conté la Revisió del POUM de Gelida que 

podran repercutir significativament sobre el medi ambient del municipi. D’entre tots els 

aspectes que ha de regular el POUM, establerts als arts. 57-59 del DL 1/2005, únicament 

alguns tenen un efecte sobre la sostenibilitat ambiental, els quals s’han dividit en apartats per 

a exposar-ho més esquemàticament: 

� Disposicions generals 

� Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús 

� Regulació i desenvolupament de sistemes 

� Regulació del sòl urbà 

� Regulació del sòl urbanitzable 

� Regulació del sòl no urbanitzable 

� Protecció del patrimoni cultural 

� Ordenances complementàries 

Alhora, les determinacions dins cada apartat s’han indicat en funció de la seva posició dins la 

Normativa Urbanística (NU) de la proposta de POUM de Gelida objecte d’aprovació. 

4.1.1. DISPOSICIONS GENERALS 

En aquest punt, les determinacions amb repercussions tenen a veure amb la definició, 

contingut i vigència del pla, el desenvolupament del POUM i la intervenció de les 

activitats dels particulars. 

En primer lloc, el POUM de Gelida fa una apel·lació al compliment de la normativa vigent 

en matèria d’urbanisme, habitatge, medi ambient i conservació de la natura, en tot allò 

que no preveuen les Normes Urbanístiques (art. 2 NU). De la mateixa forma, es cita la 

AGRO 90, S.L 47


persecució del desenvolupament sostenible del municipi, tenint en compte l’article 3 del 

DL 1/2005 (art. 3.2 NU). 

D’altra banda, també s’enumeren tot una sèrie de requeriments que ha de complir el 

planejament derivat que es desenvolupi a posteriori. Aquests criteris tenen a veure amb 

les condicions de sòl privat, l’execució del pla en relació als habitatges de protecció 

pública i a uns condicionants ambientals (art. 7 NU). 

Respecte a la intervenció de les activitats dels particulars, la Normativa Urbanística presta 

molta atenció a la documentació de les sol·licituds de llicència i al procediment 

d’atorgament de les mateixes. Des del punt de vista ambiental, per una banda, incrementa 

els requisits sobre les llicències d’obres, de modificacions d’ús i d’enderrocament (arts. 26- 

28 NU); mentre que, de l’altra, incorpora més criteris per entendre les deficiències com a 

no esmenables dins l’atorgament d’aquestes (art. 39 NU). 

4.1.2. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS 

Per començar, algunes de les disposicions que regulen l’ordenació posen èmfasi en els 

aparells de climatització i de col·lectors d’energia (art. 55 NU), la col·locació de rètols en 

SNU (art. 56.3 NU), la construcció de piscines (art. 57 NU), el paisatge urbà (art. 58 NU), la 

regulació de les tanques en l’edificació alineada a vial (art. 70 NU) i en l’edificació aïllada 

(art. 78 NU), i en l’adaptació topogràfica del terreny en casos necessaris (art. 79 NU). 

En relació a la regulació d’usos i activitats, el POUM defineix els diferents usos possibles, 

depenent de la seva funció o activitat (art. 84 NU), i els regula particularment. De tots ells, 

per les seves repercussions ambientals, cal destacar l’ús d’habitatge (art. 88 NU) i els usos 

industrial, ramader, aparcament i extractiu (arts. 91-94 NU). 

4.1.3. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES 

Respecte als efectes del POUM sobre el medi, cal mencionar en aquest punt la regulació 

específica que es fa dels sistemes viari (art. 101 NU), hidràulic, espais verds, equipaments 

(art. 103-105 NU) i serveis tècnics (art. 107 NU). Tot això, sens perjudici de les 

delimitacions en els plànols d’ordenació d’aquests i d’altres sistemes, com el ferroviari 

(art. 102 NU) o els habitatges dotacionals (art. 106 NU). 

AGRO 90, S.L 48


4.1.4. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ 

En primer lloc, cal esmentar els deures que assumeixen els propietaris en sòl urbà no 

consolidat, segons el règim específic, ja que afecta al sistema d’equipaments, d’espais 

verds i al transport públic (art. 110 NU). 

En segon lloc, el Pla General regula les diferents zones d’ordenació en sòl urbà, mitjançant 

una sèrie de paràmetres edificatoris, compositius i de regulació d’usos (arts. 112-119 NU). 

La numeració de les claus per a les diferents zones són: (1) casc antic, (2) edificació 

plurifamiliar alineada, (3) edificació unifamiliar alineada, (4) edificació plurifamiliar 

aïllada, (5) edificació unifamiliar aïllada, (6) indústria entre mitgeres, (7) indústria aïllada i 

(8) terciari. Òbviament, cadascuna d’aquestes zones tindrà uns efectes distints sobre el 

medi ambient, en funció dels paràmetres que s’hi estableixin. 

La tercera part de la regulació en sòl urbà té a veure amb el desenvolupament i gestió del 

mateix, plasmat a la normativa urbanística i als plànols d’ordenació. En aquest POUM, el 

desenvolupament del sòl urbà mitjançant el planejament derivat es realitza amb Plans de 

Millora Urbana (PMU) i Polígons d’Actuació Urbanística (PA). Aquest últims poden ser 

Polígons de Reforma Residencial (PAr) i Industrial (PAa) o Polígons de Consolidació 

(PAc) (arts. 122-150 NU). En aquest sentit, cal posar especial atenció a les determinacions 

per a les urbanitzacions disperses de Martivell (PAc-31, 32, 33 i 34) i Safari (PAc-41). 

4.1.5. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE 

Pel que fa a les àrees de creixement, és important citar el règim general pel sòl 

urbanitzable (art. 154 NU) i la regulació i desenvolupament en Plans Parcials (arts. 156- 

161 NU), sense deixar de banda els plànols d’ordenació que els delimiten. Pels seus efectes 

sobre el medi ambient, cal ressaltar el Pla Parcial de Can Joncoses (PPa-1) o els Masets 

(PPr-4). 

4.1.6. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 

Primer de tot, la normativa del POUM estableix tot una sèrie de disposicions comunes a 

totes les categories de sòl no urbanitzable. Les que afecten més directament sobre la 

sostenibilitat local són les referents a les infraestructures, els camins rurals, les 

parcel·lacions, els marges i les tanques (arts. 165-169 NU). D’altra banda, respecte a les 

edificacions, regula molt estrictament les condicions de posició i d’implantació (art. 171 

AGRO 90, S.L 49


NU) i explicita les construccions destinades a cellers, magatzems, ramaderia, d’utilitat 

pública... (arts. 172-180 NU). 

En un altre sentit, pel que fa al paisatge, es diferencien els condicionants i prohibicions 

pròpies dels nuclis de vinya, el paisatge agrari i el paisatge forestal (arts. 181-183 NU). 

En la següent secció, s’exposen les regulacions de les qualificacions en sòl no urbanitzable 

(arts. 185-190 NU); les claus són: (11) activitat i serveis propis del sòl rústic, (12) sòl 

agrícola, (13) forestal, (14) àmbit fluvial, (15) sòl especialment protegit – Xarxa Natura 

2000 i (16) sòl especialment protegit – PEIN. 

A continuació, cal destacar tota la regulació dels connectors ecològics, des de la seva 

definició fins al seu desenvolupament (arts. 195-199 NU). 

I finalment, el desenvolupament del sòl no urbanitzable queda establert mitjançant la 

definició i abast dels Plans Especials (arts. 201-203 NU). La diferenciació dels Plans 

Especials és la següent: per a la millora d’àmbits rurals i la regulació de les masies i cases 

rurals (PEmr); per a la millora dels espais agrícoles, forestals, fluvials i en general del 

medi natural i del paisatge (PEp); i per a la implantació d’establiments d’agroturisme 

(PEa). 

4.1.7. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL 

La protecció efectiva del patrimoni cultural del municipi es fa efectiva mitjançant l’últim 

títol de la normativa urbanística (arts. 204-242 NU), i amb el catàleg de masies i cases 

rurals (arts. 191-194 NU). 

4.1.8. ORDENANCES COMPLEMENTÀRIES 

Finalment, la normativa urbanística del POUM de Gelida complementa la regulació amb 

dues ordenances, donat que el municipi no disposa de legislació local pròpia sobre les 

matèries. Les ordenances es refereixen als sorolls i vibracions, i als incendis i explosions 

(Annex I NU). 

4.2. SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ I SOSTRES 

EDIFICABLES 

D’una banda, s’identificaran i quantificaran aquells sòls objecte de transformació. Per això, 

s’exposaran els quadres sobre les reserves (les superfícies es troben en m 2) de nous sòls per a 

AGRO 90, S.L 50


sistemes d’espais lliures públics i equipaments, sobre els sectors de planejament derivat i 

àmbits de gestió i sobre la qualificació de sòl, extret de la Memòria d’Ordenació del POUM 

(versió de 23 de novembre de 2006). 

En segon lloc, es quantificarà els sostres edificables destinats a habitatge i indústria, així com 

el nombre d’habitants que està previst que acullin (també extret de la Memòria d’Ordenació 

del POUM). 

4.2.1. NOUS ESPAIS LLIURES PÚBLICS I EQUIPAMENTS 

La reserva del POUM per a espais lliures públics, en funció del sòl urbà i urbanitzable per 

a cadascun dels nuclis habitats és la següent: 

Codi 

GELIDA 

Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100 

V1 Espais lliures, parcs i places 86.002 43,15% 

V2 Espais lliures, verd de protecció 59.950 30,08% 

TOTAL SOL URBÀ 145.952 73,24% 600.358 24 



TOTAL SOL URBANITZABLE 53.338 26,76% 35.621 150 

TOTAL GELIDA 199.290 100% 635.979 31 

CASES NOVES 


V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00% 

TOTAL SOL URBÀ 1.007 100,00% 6.421 16 

V1 Espais lliures, parcs i places 0 0,00% 


TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00% 0 

TOTAL CASES NOVES 1.007 100% 6.421 16 

INDUSTRIAL HISTÒRIC 



TOTAL SOL URBÀ 24.915 83,03% 



TOTAL SOL URBANITZABLE 5.093 16,97% 

TOTAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 30.008 100% 0 

AGRO 90, S.L 51


SANT SALVADOR 



TOTAL SOL URBÀ 11.105 53,03% 72.152 15 




TOTAL SANT SALVADOR 20.940 100% 100.417 21 

EL PUIG I LA VALENCIANA 



TOTAL SOL URBÀ 1.636 100,00% 25.810 6 



TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00% 

TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 1.636 100% 25.810 6 

Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100 

MARTIVELL 



TOTAL SOL URBÀ 76.604 100,00% 297.793 26 




TOTAL MARTIVELL 76.604 100% 297.793 26 

CAN OLLER 



TOTAL SOL URBÀ 61.082 100,00% 115.042 53 




TOTAL CAN OLLER 61.082 100% 115.042 53 

ELS MASETS 



TOTAL SOL URBÀ 0 0,00% 




TOTAL ELS M ASETS 9.998 100% 7.989 125 

EXPANSIÓ INDUSRIAL 







TOTAL EXPANSIÓ INDUSRIAL 8.961 100% 0 

AGRO 90, S.L 52


En resum, els espais lliures i les zones verdes públiques són les següents: 


V1 Espais lliures, parcs i places 120.916 29,93% 11 

V2 Espais lliures, verd de protecció 204.800 50,70% 18 

TOTAL SOL URBÀ 325.717 1.117.576 29 



TOTAL SOL URBANITZABLE 78.263 71.875 109 



TOTAL 403.980 1.189.451 34 

Per la seva banda, les reserves de sòl per a equipaments públics en funció dels nuclis 

urbanitzats és: 

AGRO 90, S.L 53



GELIDA 

E1 Equipament docent 37.951 39,88% 

E2 Equipament esportiu 25.923 27,24% 

E3 Equipament socio-cultural adminst. 11.077 11,64% 

E4 Equipament (no asignats) 7.568 7,95% 

TOTAL SOL URBÀ 82.519 86,72% 600.358 14 

E1 Equipament docent 0 0,00% 

E2 Equipament esportiu 0 0,00% 

E3 Equipament socio-cultural adminst. 0 0,00% 



TOTAL GELIDA 95.161 100% 635.979 15 










E4 Equipament (no asignats) 0 0,00% 


TOTAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 10.497 100% 0 

SANT SALVADOR 





TOTAL SOL URBÀ 7.030 41,93% 72.152 10 






TOTAL SANT SALVADOR 16.767 100% 100.417 17 






TOTAL SOL URBÀ 2.252 100,00% 25.810 9 





TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00% 0 #¡DIV/0! 

TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 2.252 100% 25.810 9 

AGRO 90, S.L 54



MARTIVELL 





TOTAL SOL URBÀ 46.580 100,00% 297.793 16 






TOTAL MARTIVELL 46.580 100% 297.793 16 

CAN OLLER 





TOTAL SOL URBÀ 31.261 100,00% 115.042 27 






TOTAL CAN OLLER 31.261 100% 115.042 27 

ELS MASETS 





TOTAL SOL URBÀ 0 0,00% 






TOTAL ELS MASETS 2.956 100% 7.989 37 

Si es resumeixen els diferents tipus d’equipaments per a sòl urbà i urbanitzable: 

AGRO 90, S.L 55



E1 Equipament docent 37.951 18,47% 3 

E2 Equipament esportiu 37.134 18,07% 3 

E3 Equipament socio-cultural adminst. 22.744 11,07% 2 

E4 Equipament (no asignats) 80.761 39,30% 7 

TOTAL SOL URBÀ 178.589 1.117.576 16 

E1 Equipament docent 0 0,00% 0 

E2 Equipament esportiu 0 0,00% 0 



TOTAL SOL URBANITZABLE 26.885 71.875 37 

E1 Equipament docent 37.951 18,47% 3 

E2 Equipament esportiu 37.134 18,07% 3 



TOTAL 205.474 1.189.451 17 

4.2.2. SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT I ÀMBITS DE GESTIÓ 

Respecte al sòl urbà, el POUM té previst els següents sectors com a Plans de Millora 

Urbana (PMU) i Polígons d’Actuació de Transformació (PAr i PAa) i Consolidació (PAc): 

so stre so stre so st re so stre Ed ific . n o m b re 

Codi Nom Superfície re sid e nc ia l ind ustria l te rc ia ri To ta l b ruta habitatges 

PMU-1 L'Institut 46.674 14.113 0 14.113 0,30 156 33,42 

PMU-2 Camí de La Coma 86.098 24.792 0 24.792 0,29 236 27,41 

PMU-3 Can Torrents 41.298 10.337 0 10.337 0,25 73 17,68 

PMU-4 Can Perejoanet 19.777 4.346 1.692 6.038 0,31 17 8,60 

PMU-5 Can Oller 14.961 6.259 0 6.259 0,42 29 19,38 

TOTAL Plans de Millora Urbana 208.809 59.848 1.692 61.540 0,29 511 24,47 

PAr-01 La Salut 8.251 6.303 0 6.303 0,76 68 82,42 

PAr-02 L'Escorxador 5.958 4.720 0 4.720 0,79 52 87,28 

PAr-03 Cases Noves 3.468 2.012 0 2.012 0,58 22 63,43 

PAr-04 Camí de les Costes 2.757 3.001 473 3.474 1,26 33 119,71 

PAr-05 Camí de la Creu 12.074 4.553 0 4.553 0,38 28 23,19 

PAr-06 La Llenca 5.514 2.599 0 2.599 0,47 28 50,78 

PAr-11 Claramunt 9.910 6.590 0 6.590 0,66 68 68,61 

PAr-12 Sant Salvador 6.595 2.505 0 2.505 0,38 18 27,29 

PAr-21 El Puig 6.750 2.216 0 2.216 0,33 24 35,55 

PAr-22 La Valenciana 5.087 874 1.666 2.540 0,50 9 17,69 

PAa-01 Can Panyella 42.727 0 40.237 40.237 0,94 0 0,00 

PAa-02 Gelidense 956 0 544 544 0,57 0 0,00 

TOTAL Polígons d'Actuació de reforma 110.048 35.372 42.920 78.292 0,71 350 31,80 

sostre sostre sostre Edific. nombre 

Codi Nom Superfície residencial d'activitats Total bruta habitatges Densitat 

PAc-01 Plaça dels Tarongers 3.485 1.794 0 1.794 0,51 8 22,96 

PAc-02 Tarongers 7.238 3.159 0 3.159 0,44 13 17,96 

PAc-03 Camí Racò 3.252 1.438 0 1.438 0,44 10 30,75 

PAc-04 Can Panyella 3.463 0 1.149 1.149 0,33 0 0,00 

PAc-05 Casal Altimiras 2.497 1.087 0 1.087 0,44 6 24,03 

PAc-11 Sant Salvador, centre 843 1.094 0 1.094 1,30 12 142,40 

PAc-12 Urb. Sant Salvador 142.609 48.148 0 48.148 0,34 178 12,48 

PAc-31 Urb. Martivell 1 191.497 86.298 0 86.298 0,45 411 21,46 

PAc-32a Urb. Martivell 2a 86.535 38.033 0 38.033 0,44 158 18,26 

PAc-32b Urb. Martivell 2b 37.988 14.759 0 14.759 0,39 61 16,06 

PAc-32c Urb. Martivell 2c 65.337 26.948 0 26.948 0,41 112 17,14 

PAc-32d Urb. Martivell 2d 69.837 27.032 0 27.032 0,39 112 16,04 



PAc-41 Urb. Safari 492.807 108.783 0 108.783 0,22 362 7,35 

TOTAL Polígons d'Actuació de consolidació 1.307.555 436.797 1.149 437.947 0,33 1.768 13,52 

AGRO 90, S.L 56


Per la seva banda, en sòl urbanitzable hi ha previst els següents Plans Parcials 

Residencials (PPr) i Industrials (PPa): 



PPr-1 El Racò 52.933 25.625 0 25.625 0,48 89 16,81 

PPr-2 Parc Nord 73.476 14.567 0 14.567 0,20 153 20,82 

PPr-3 Sant Joan Samora 47.747 14.133 0 14.133 0,30 116 24,29 

PPr-4 Els Massets 43.544 4.258 0 4.258 0,10 14 3,22 

TOTAL Plans Parcials residencials 217.699 58.583 0 58.583 0,27 372 17,09 



PPa-1 Can Juncoses 134.079 0 68.395 68.395 0,51 0 0,00 

PPa-2 L'Estació 22.612 0 10.392 10.392 0,46 0 0,00 

TOTAL Plans Parcials Industrials i Terciaris 156.690 0 78.787 78.787 0,50 0 0,00 

Així doncs, en síntesi, les classificacions del sòl queden de la següent forma: 

Codi Descripció Superfície % 

SU01 G ELIDA , SÒL URBÀ 1.020.439 

SUD01 G ELIDA , SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 126.408 

TOTAL GELIDA 1.146.847 4,29% 

SU02 C A SES NO V ES, SÒL URBÀ 9.923 

TO TAL C ASES N O V ES 9.923 0,04% 

SU03 INDUSTRIA L HISTÒRIC , SÒL URBÀ 333.830 

SUD03 INDUSTRIA L HISTÒRIC , SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 22.611 

TO TAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 356.441 1,33% 

SANT SALVADOR 

SU1 SA NT SA LV A DO R, SÒL URBÀ 174.928 

SUD1 SA NT SA LV A DO R, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 47.747 

TO TAL SAN T SALV A DO R 222.676 0,83% 

SU2 EL PUIG I LA VA LENC IA NA , SÒL URBÀ 54.491 

TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 54.491 0,20% 

SU3 M A RTIVELL, SÒL URBÀ 762.977 

TO TAL M ARTIV ELL 762.977 2,85% 

SU4 C A N O LLER, SÒL URBÀ 507.013 

TOTAL CAN OLLER (SAFARI) 507.013 1,90% 

SUD5 ELS M A SSETS, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 43.544 

TO TAL ELS M ASSETS 43.544 0,16% 

EXPANSIÓ INDUSTRAL 

SU6 EXPA NSIÓ INDUSTRAL, SÒL URBÀ 59.404 

SUD6 EXPA NSIÓ INDUSTRAL, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 134.079 

TO TAL EXPA NSIÓ INDUSTRAL 193.483 0,72% 

TERM E M UNIC IPAL 

SÒL URBÀ 2.923.005 10,93% 

SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 374.390 1,40% 

SÒL RÚSTIC 23.440.533 87,67% 

TOTAL TERME MUNICIPAL 26.737.927 100,00% 

AGRO 90, S.L 57


4.2.3. QUALIFICACIÓ DEL SÒL 

Els quadres següents mostren les superfícies i percentatges de sòls amb les seves 

qualificacions, en sòl urbà i urbanitzable, en funció del nucli urbà tractat: 

Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial 

GELIDA 

1a Casc Antic 71.295 6,99% 136.134 1.512 136.134 

1b Edificació aïllada tradicional 26.904 2,64% 16.143 134 16.143 

2a Plurifamiliar alineada, illa tancada 81.707 8,01% 188.165 2.090 188.165 

2b Plurifamiliar alineada, bloc obert 16.562 1,62% 30.168 335 30.168 

3 Unifamiliar alineada 13.287 1,30% 11.956 85 11.956 

4a Plurifamiliar aïllada 23.808 2,33% 38.093 423 38.093 

4b Plurifamiliar aïllada 5.036 0,49% 9.065 100 9.065 

5a Unifamiliar aïllada (1000) 49.485 4,85% 14.846 49 14.846 

5b Unifamiliar aïllada (600) 59.802 5,86% 26.911 99 26.911 

5c Unifamiliar aïllada (500) 7.309 0,72% 3.654 14 3.654 

5d Unifamiliar aïllada (400) 126.738 12,42% 76.043 316 76.043 

5e Unifamiliar aparellada (300) 53.375 5,23% 37.363 177 37.363 

5f Unifamiliar aparellada (200) 16.882 1,65% 11.818 84 11.818 

8a Terciari: Serveis 5.094 0,50% 2.547 0 

8b Terciari: comercial 473 0,05% 473 0 

8c Terciari: Socio-cultural 1.948 0,19% 3.896 0 

TOTAL ZONES 559.708 54,85% 607.275 5.418 600.358 

X1 Xarxa viària, principal 79.125 7,75% 

X2 Xarxa viària, secundària 109.788 10,76% 

X3 Xarxa viària, preferència vianants 37.437 3,67% 



E1 Equipament docent 37.951 3,72% 




HD Habitatge dotacional 3.702 0,36% 5.553 74 

T Serveis tècnics 550 0,05% 

F Sistema ferroviari 1.657 0,16% 

TOTAL SISTEMES 460.731 45,15% 5.553 74 0 

TOTAL SU01 G ELIDA 1.020.438 100% 612.828 5.492 600.358 

CASES NOVES 

1a Casc Antic 3.875 39,05% 4.653 51 4.653 


TOTAL ZONES 5.225 52,65% 6.421 63 6.421 

X1 Xarxa viària, principal 0 0,00% 


X3 Xarxa viària, preferència vianants 0 0,00% 


F Sistema ferroviari 0 0,00% 

TOTAL SISTEMES 4.698 47,35% 0 0 0 

TOTAL SU02 C ASES NO VES 9.923 100% 6.421 63 6.421 

AGRO 90, S.L 58




6a Industria alineada, tallers 77.646 23,26% 54.352 0 

6b Industria alineada, Gelidense antiga 12.505 3,75% 8.754 0 

6c Industria alineada, Gelidense nova 5.437 1,63% 3.806 0 

7a Industria aïllada, Guarro 85.599 25,64% 59.919 0 

7b Industria aïllada, Gelidense 9.054 2,71% 6.337 0 

7d Industria aïllada, Ferreria 46.027 13,79% 41.425 0 


TOTAL ZONES 238.567 71,46% 175.743 0 0 









F Sistema ferroviari 8.389 2,51% 


TOTAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 333.830 100% 175.743 0 0 

SANT SALVADOR 

1a Casc Antic 11.065 6,33% 15.595 173 15.595 

2a Plurifamiliar alineada, illa tancada 3.235 1,85% 5.436 60 5.436 


5b s Unifamiliar aïllada (Sant Salvador) 109.644 62,68% 49.340 182 49.340 

5f Unifamiliar aparellada (200) 896 0,51% 627 4 627 

TOTAL ZONES 126.198 72,15% 72.152 427 72.152 







HD Habitatge dotacional 2.481 1,42% 3.721 49 


TOTAL SISTEMES 48.722 27,85% 3.721 49 0 

TOTAL SANT SALVADO R 174.920 100% 75.873 476 72.152 


1a Casc Antic 17.530 32,17% 16.419 182 16.419 

1b Edificació aïllada tradicional 9.789 17,97% 5.874 48 5.874 

3 Unifamiliar alineada 1.019 1,87% 959 6 959 

5a Unifamiliar aïllada (1000) 2.377 4,36% 713 2 713 

5b Unifamiliar aïllada (600) 809 1,48% 364 1 364 



TOTAL ZONES 37.939 69,62% 27.959 246 25.810 






HD Habitatge dotacional 615 1,13% 922 12 



TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 54.491 100% 28.881 258 25.810 

AGRO 90, S.L 59



MARTIVELL 

4a Plurifamiliar aïllada 4.719 0,62% 7.550 83 7.550 

5d Unifamiliar aïllada (400) 483.739 63,40% 290.243 1.209 290.243 

8d Terciari: Recreatiu, aire lliure 44.274 25,31% 8.855 0 

TOTAL ZONES 532.732 89,33% 306.648 1.292 297.793 










TOTAL MARTIVELL 762.977 221% 306.648 1.292 297.793 

CAN OLLER 

5a Unifamiliar aïllada (1000) 362.611 207,30% 108.783 362 108.783 


TOTAL ZONES 371.553 73,28% 115.042 391 115.042 









T Serveis tècnics 5.429 3,10% 


TOTAL CAN OLLER 507.013 100% 115.042 391 115.042 

EXPANSIÓ INDUSRIAL 

7C Industria aïllada, Can Valls 43.598 24,92% 43.598 0 

TOTAL ZONES 43.598 73,39% 43.598 0 0 




T Serveis tècnics 11.063 6,32% 


TOTAL EXPANSIÓ INDUSRIAL 59.404 100% 43.598 0 0 

Per últim, la qualificació del sòl no urbanitzable queda de la següent forma: 

AGRO 90, S.L 60


Codi Tipus Sub tipus Superfície % 

11 Activitats i serveis propis del sòl rústic 1.204 0,01% 

12a Sòl agrícola d’Interès 999.522 4,26% 

12b Sòl agrícola d’especial Interès 6.409.354 27,34% 

13a Sòl forestal d’especial Interès 1.048.109 4,47% 

13b Sòl forestal Marges 1.373.882 5,86% 

14 Àmbit fluvial 2.326.849 9,93% 

15 Sòl especialment protegit: Xarxa Natura 2000 543.297 2,32% 

16a Sòl especialment protegit: PEIN sòl a gríc ola 346.706 1,48% 

16b Sòl especialment protegit: PEIN sòl foresta l 7.321.005 31,23% 

F Sistema Ferroviari 237.850 1,01% 

H Sistema Hidrogràfic 1.706.134 7,28% 

T Sistema de Serveis Tècnics 20.792 0,09% 

V2 Sistema d’espais lliures i zones verdes Zones verd es d e p rotec c ió 68.014 0,29% 

V3 Sistema d’espais lliures i zones verdes Àrees d ’esb a rjo en sol rústic 31.269 0,13% 

X11 Carreteres xarxa bàsica primària 277.756 1,18% 

X12 Carreteres de la xarxa comarcal 165.292 0,71% 

X13 Carreteres de la xarxa Local 145.268 0,62% 

X31 Camins de la xarxa bàsica 134.436 0,57% 

X32 Camins públics 215.201 0,92% 

X33 Camins de preferència per a vianants 71.124 0,30% 

TO TAL Qualificacions en sòl no urbanitzable 23.443.067 100,00% 

4.2.4. SOSTRE RESIDENCIAL PREVIST 

Aquest POUM, d’acord amb les prescripcions del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, 

planteja fonamentalment actuacions de consolidació i reforma, tant en el casc urbà com en 

els diferents nuclis i urbanitzacions. Únicament es plantegen dues actuacions de major 

dimensió que el Pla General vigent a Gelida no contempla, i són: 

� PPr-02 Parc Nord, que es planteja per a poder donar forma a una trobada entre el casc 

urbà i l’autopista, en un entorn que actualment es troba, en part, conreat en petites 

finques que es comencen a abandonar, i en part, en sòls erms. 

� PPr-03, Sant Joan Samora, que es planteja per a permetre un reequipament adequat, la 

millora de la mobilitat a l’interior del nucli i la connexió amb la urbanització. S’entén 

que l’augment de població que es donarà amb la construcció de la nova UA-15 

Indústria Claramunt (aquesta denominació prové del PGOU vigent) i la consolidació 

de la urbanització existent, afegida a la població històrica del nucli, n’exigeixen una 

estructuració bàsica. 

La resta d’actuacions que es desenvolupen són consolidacions i transformacions d’entorns 

de sòl urbà no consolidat. Així, es plantegen: 

AGRO 90, S.L 61


� Actuacions de consolidació i reordenació mínima d’actuacions ja previstes al pla 

general vigent que per motius diversos no s’han desenvolupat. Són els sectors que 

aquest POUM incorpora en Polígons d’Actuació de Consolidació. Aquests sectors no 

suposen un increment d’habitants. 

� Actuacions de reajustament i transformació d’actuacions ja previstes al pla general 

vigent que per motius diversos tampoc s’han desenvolupat. Són la major part dels 

sectors que aquest POUM incorpora en Polígons d’Actuació de Transformació i en 

Plans de Millora. En aquests, el POUM es planteja bàsicament 2 objectius: (a) resoldre 

els problemes de l’entorn urbà on s’insereixen aquests sectors, evitant que com a 

resultat de les actuacions s’agreugin els problemes de reequipament o de mobilitat de 

l’entorn; i (b) modificant en els casos necessaris el model urbà proposat, substituint el 

model extensiu de grans parcel·les (en el cas dels 3 plans de millora proposats se 

substitueixen parcel·les de 1.000 m 2), per models més sostenibles que permeten dotar 

als entorns de més espais lliures i oferir, tant habitatges més assequibles al mercat 

lliure, com habitatges de protecció social. 

� Actuacions de consolidació, millora i reestructuració en entorns no previstos al pla 

general vigent. Aquet tipus d’actuació es dóna a diferents nuclis històrics i 

urbanitzacions per tal de dotar-los d’un nucli, millorar la mobilitat amb la 

incorporació de petits trams de carrer, afegint-hi petites actuacions d’habitatges socials 

i dotacionals i resoldre conflictes històrics. 

Aquestes actuacions suposen la major part de l’increment de població previst per aquest 

POUM. En part, es tracta d’un increment ja previst pel pla general vigent (al tractar-se 

majoritàriament de sectors ja previstos en aquest). Per altra banda, és fruit de la necessitat 

de transformar aquelles actuacions amb models d’ocupació que podien ser adequats en el 

moment de redacció d’aquell pla, però que actualment plantegen tant problemes pel que 

fa a la sostenibilitat com per l’estructura social que en resulta, al generar grans entorns, 

només assequibles per a col·lectius de rendes altes, en la majoria dels casos aliens a 

Gelida. 

El desenvolupament d’aquestes actuacions genera el total d’habitants a Gelida que es 

reflexa al següent quadre. 

AGRO 90, S.L 62


So st re M à xim Habitatges ponderatsHabitants ponderats 

Classificació Residencial Habitatges c oeficient HabitatgesOcupació Habitants 

SUC Sol urbà Consolidat 519.554 4.774 55% 2.626 2,12 5.566 

PA*-0* SUNC Po líg o ns d 'a c tua c ió 27.215 236 90% 212 2,12 450 

PM U* SUNC Pla ns d e m illo ra urb a na 53.589 482 100% 482 2,12 1.022 

SU01 TO TA L G ELID A , SÒL URBÀ 600.358 5.492 3.320 7.039 

SUD01 TOTAL GELIDA, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 35.621 303 100% 303 2,12 642 

SUC Sol urbà Consolidat 2.971 31 60% 19 2,13 40 

PA*-03 SUNC Po líg o ns d 'a c tua c ió 3.449 32 90% 29 2,13 61 

SU02 TO TA L C A SES NO V ES, SÒL URBÀ 6.421 63 47 101 



SU1 TO TA L SA NT SA LV A DO R, SÒL URBÀ 72.152 476 368 770 

SUD 1 TO TA L SA NT SA LV A D O R, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 28.265 116 100% 116 2,09 242 



SU2 TO TAL EL PUIG I LA VALENC IANA, SÒL URBÀ 25.810 258 165 351 


PA*-3* SUNC Po líg o ns d 'a c tua c ió 271.295 1.179 70% 825 2,10 1.733 

SU3 TO TA L M A RTIVELL, SÒL URBÀ 297.793 1.292 916 1.923 

SUC Sol urbà Consolidat 0 0 80% 0 2,10 0 


PMU-5 SUNC Pla ns d e m illora urb a na 6.259 29 100% 29 2,10 61 

SU4 TO TA L C A N O LLER, SÒL URBÀ 115.042 391 282 593 

SUD 5 TO TA L ELS M A SSETS, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 7.989 13 13 2,12 28 

La taula s’ha elaborat a partir el nombre màxim d’habitatges que podria encabir Gelida, 

en cas de consolidar-se completament i d’acord amb els paràmetres fixats en el POUM. 

Això significaria la consolidació de tot el sòl urbà (tant consolidat com no consolidat) 

segons els paràmetres de les diferents qualificacions que el regulen, i el sòl urbanitzable, 

d’acord als màxim definits al Pla per al desenvolupament en plans derivats. 

Per a ponderar el nombre d’habitants que podria encabir el planejament en el seu 

desenvolupament, d’acord amb el nombre d’habitatges resultant en un horitzó de 15 anys, 

s’empren dos valors: l’ocupació dels habitatges i la consolidació de l’edificació 

Respecte l’ocupació dels habitatges, s’ha partit de la tendència avaluada a la memòria 

informativa d’aquest POUM, consistent en la metropolització de Gelida. Per tant, s’ha 

considerat la tendència a l’ocupació del 2’12 propi de l’àrea metropolitana de Barcelona, 

com a valor al que tendiran els diferents nuclis. D’acord amb això, s’han estimat els valors 

següents: 

� Casc urbà – 2’12 hab/habitatge 

� Nuclis històrics: Cases Noves, El Puig i La Valenciana – 2’13 hab/habitatge 

AGRO 90, S.L 63


� Sant Salvador: casc urbà i urbanització – 2’09 hab/habitatge 

� Urbanitzacions: Martivell i Safari – 2’10 hab/habitatge 

� Els Masets – 2’12 hab/habitatge 

D’altra banda, s’avalua el grau de consolidació de la construcció respecte al nombre 

màxim d’habitatges que el nou planejament permetrà encabir. Així doncs es considera: 

� Casc urbà consolidat i nuclis històrics: grau baix, ja que el planejament planteja per a 

mantenir l’estructura del casc la possibilitat de transformar els casals tradicionals en 

habitatges plurifamiliars, amb un augment molt considerable de la població. El grau 

de consolidació plantejat és del 55% al casc urbà (aquest nivell ja implica multiplicar 

per 1’6 els habitants del casc), 60% als nuclis històrics de Cases Noves, El Puig i La 

Valenciana i 80% a Sant Salvador. 

� Sectors al casc urbà i als nuclis històrics: al tractar-se de noves actuacions en entorns 

ja urbans es considera una consolidació total. 

� Sòl urbà consolidat i polígons d’actuació a les urbanitzacions: es tracta de sectors 

que s’estan consolidant progressivament, transformant-se les segones en primeres 

residències. Tot i això no es planteja una consolidació total, sinó que es fixa en el 80%, 

d’acord amb l’evolució que ha patit els darrers anys. 

Així docs, el nombre d’habitants que es considera que podrà encabir el nou planejament 

és de 11.689 habitants distribuïts en 1.189.451 m 2 de sostre residencial de la següent 

manera: 

Màxim habitatgeshabitatgesHabitatges 

ponderatsHabitants ponderats 

GELIDA 635.979 5.795 3.623 7.681 

CASES NOVES 6.421 63 47 101 

SA NT SA LV A D O R 100.417 592 484 1.012 

EL PUIG I LA VALENCIANA 25.810 258 165 351 

MARTIVELL 297.793 1.292 916 1.923 

C A N O LLER 115.042 391 282 593 

ELS MASETS 7.989 13 13 28 

TOTAL MUNICIPI 1.189.451 8.404 5.531 11.689 

4.2.5. SOSTRE INDUSTRIAL PREVIST 

Les dades ja han estat exposades en els corresponents quadres i queden de la següent 

forma: 

� 45.761 m 2 de sostre industrial del sòl urbà no consolidat (PMU i PA) 

AGRO 90, S.L 64

Article i 

Comen. 


� 78.787 m 2 de sostre industrial del sòl urbanitzable delimitat (PP) 

En total estan previstos 125.548 m 2 de sostre industrial al POUM. 

4.3. MESURES PREVISTES PER AL FOMENT DE LA PRESERVACIÓ 

I MILLORA DEL MEDI AMBIENT 

En aquest punt, és important citar que l’elaboració del POUM de Gelida ha estat un procés 

actiu, que ha permès incorporar en la seva redacció tot una sèrie de mesures mediambientals, 

amb l’objectiu que la normativa urbanística i els plànols d’ordenació busquin el 

desenvolupament sostenible. 

Per continuar amb l’esquema seguit, s’argumentaran aquestes mesures adoptades pel POUM 

segons les determinacions explicades a l’apartat 4.1 del present ISA, indicant en cada cas 

l’article al que correspon. L’explicació de l’article anirà acompanyada d’un quadre on 

s’expressa l’aspecte mediambiental sobre el que intenta actuar cada mesura. 

Medi en 

general 

Art. 2 X 

4.3.1. DISPOSICIONS GENERALS 

Ocupació 

sòl 

Cicle de 

l’aigua 

Qualitat 

de l’aire 

Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Compliment de la normativa vigent en matèria d’urbanisme, habitatge i medi ambient en tot allò que no preveuen les NU. 

Art. 3.2 X 

Biodiv. i 

patr. nat. 

És un objectiu essencial del POUM la garantia del desenvolupament urbanístic sostenible de Gelida, d’acord a l’art. 3 del DL 1/2005. 

Art. 7 X X X X 

AGRO 90, S.L 65 

Paisatge 

Eficiènc. 

energèt. 

A l’apartat c) de prescripcions generals s’indica que el planejament derivat no podrà augmentar el número de plantes respecte a les ja definides i que el 

primer 50% del nombre d’habitatges que es construeixin es destinaran a Habitatges de Protecció Pública. Respecte a les condicions ambientals (punt e), 

refereix a què els projectes d’urbanització hauran de preveure els espais per a la ubicació del elements necessaris per a la recollida de residus (preveient 

unes xifres de distàncies entre contenidors i nombre mínim per cada 100 habitants). D’altra banda, també obliga a què l’enllumenat públic sigui de baix 

consum segons la Llei 6/2001, de 31 de maig, que es faci una xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals, i que els espais lliures públics es reguin amb 

aigua de pluja. 

D’altra banda, a l’apartat f), el POUM exposa que els Plans Parcials que prevegin sostre industrial hauran d’incorporar les directrius de la Direcció 

General de Medi Natural del DMAH i de la legislació sectorial. 

Art. 26.2 X 

Dins la sol·licitud de la llicència d’obres de nova construcció, el Pla indica dos aspectes importants: que les edificacions en SNU solucionaran els sistemes 

d’abastament d’aigua, de sanejament i d’abastament energètic (preferentment renovable); i que en els habitatges plurifamiliars s’hauran de justificar 

específicament la previsió de dependències per a la guarda dels cubells de recollida d’escombraries. 

Art. 27.1 X 

Dins la memòria justificativa que s’incorpora a les sol·licituds de llicència de modificació d’ús, el POUM demana que també integri la documentació


ambiental (autorització o llicència) conforme es compleix la Llei 3/1998, de 27 de febrer (LIIAA). 

Art. 28.2 X X 

Respecte a la llicència d’enderrocament, el Pla General també demana adjuntar amb la sol·licitud els certificats del gestor autoritzat referent a la quantitat i 

tipus de residus de la construcció que es generin, en compliment del Decret 161/2001, de 12 de juny. 

Art. 39.2 X 

En la definició de les deficiències no esmenables, detectades pels informes tècnics davant la petició de llicències, s’afegeix el criteri que no es disposi de 

servei d’aigua potable, sanejament de les aigües residuals o energia elèctrica, ja sigui mitjançant la xarxa municipal o de forma autoabastada. 

Article i 

Comen. 

Medi en 

general 

4.3.2. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Biodiv. i 

patr. nat. 

Art. 55 X 

AGRO 90, S.L 66 

Paisatge 

Eficiènc. 

energèt. 

Aquest article regula les condicions d’implantació que han de complir les plaques solars i els dipòsits acumuladors. Respecte a les primeres, si se situen 

sobre coberta inclinada només podran sobresortir 20 cm del pla paral·lel, mentre que els dipòsits hauran de col·locar-se dins el gàlib permès sense que es 

vegin des de l’exterior. 

Art. 56.3 X 

El punt de l’article fa referència a la col·locació de cartells i elements publicitaris en sòl no urbanitzable, els quals no podran pertorbar el paisatge 

circumdant. Per la seva banda, els indicadors de camins, activitats o altres en SNU perseguiran uns certs criteris permesos per l’Ajuntament. 

Art. 57 X 

El consum d’aigua que es deriva de les piscines és l’objecte d’aquest article. En qualsevol situació la construcció de piscines haurà d’ésser compensat amb 

la col·locació d’un dipòsit d’aigües pluvials amb una capacitat mínima d’un terç de la capacitat de la piscina. 

Art. 58 X 

El paisatge urbà passa a tenir una importància cabdal, en el moment en què es regulen tot una sèrie d’elements urbanístics que el poden pertorbar: el 

mobiliari urbà, les tanques publicitàries, les línies elèctriques i telefòniques, les senyals, l’arbrat i la jardineria urbana. 

Art. 70 / 

Art. 78 

Els dos articles regulen les alçades i materials de les tanques vinculades a edificacions alineades a vial (el primer cas) o edificacions aïllades (el segon cas), 

sempre que no els hi afecti la normativa específica de la zona. 

Art. 79 X 

En aquells casos en què l’adaptació topogràfica del terreny per a les parcel·les generi talussos o forts pendents, aquests hauran d’ésser estabilitzats i 

revegetats per minimitzar el risc d’erosió i d’esllavissada. 

Art. 

84.3.2 

X X 

Es prohibeix expressament al municipi la instal·lació d’aquelles activitats incloses a l’Annex I del Decret 136/1999, excepte les indústries del paper i cartró 

en els límits que s’estableixi a l’article 91. 

Art. 88.3 X 

En relació als habitatges, la normativa del POUM obliga a la necessitat que aquests prevegin dotacions per aparcament de turismes, motocicletes i 

bicicletes, sempre dins la parcel·la o vinculada registralment a ella. 


L’article regula l’ús industrial amb una sèrie de limitacions i restriccions. A l’apartat 3, s’estableix que les indústries no poden ocasionar cap molèstia, 

X


nocivitat, insalubritat o perill a la població i determina els límits màxims per a cada categoria i situació de la indústria, en funció de la potència màxima en 

CV, la relació de potència per superfície i el nivell sonor en decibels. Per la seva banda, l’apartat 4 esmenta que les aigües residuals d’origen industrial de 

procés hauran de tenir una depuració prèvia a l’abocament a xarxa. I, per últim, el punt 7 relaciona les indústries admeses a Gelida (segons l’annex del 

Decret 136/1999) i les restriccions que tenen. 

Art. 92 X X 

Aquí s’estableix les condicions mínimes d’ubicació de les explotacions ramaderes familiars, extensives i intensives, buscant el mínim risc i molèstia. 

Art. 93 X 

El POUM regula les previsions d’aparcament que ha d’haver-hi per a cada ús i els condicionants tècnics que han de tenir. 

Art. 94 X X X 

Aquest article demana tot una sèrie de requisits per a la implantació d’activitats extractives dins el municipi, restringint-ne les possibilitats d’ubicació. 

Entre les mesures hi ha l’obligat compliment de la llei del paisatge i l’elaboració d’estudis complementaris (paisatgístics, geològics...) 

Article i 

Comen. 

Medi en 

general 

4.3.3. REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Art. 101 X X X X X 

Biodiv. i 

patr. nat. 

AGRO 90, S.L 67 

Paisatge 

Eficiènc. 

energèt. 

Pel que fa al sistema viari, la normativa dicta que la pavimentació haurà de fer-se amb paviments sonoreductors i el nou enllumenat que s’instal·li o el que 

es substitueixi haurà de complir el baix consum de la Llei 6/2001. A més, inclou els camins en sòl no urbanitzable de tipus públic com a sistema, definintne 

les franges de qualificació i de servitud urbanística. Per últim, els usos autoritzats en el sistema viari inclouen la ubicació dels elements per a la 

recollida de residus. 

Art. 103 X X X 

Es refereix al sistema hidràulic del municipi, en el qual s’integren tres subsistemes, delimitats pels períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys, i es determinen 

les condicions i afectacions del mateix. Entre les condicions, es prohibeix els moviments de terres i les desforestacions dels marges, mantenint i conservant 

els boscos de ribera associats, i es protegeixen les fonts en sòl rústic. 


Article rellevant per la definició de zones verdes de protecció expressa (clau V2) i les condicions d’ordenació i edificació del sistema d’espais verds. Les 

condicions que imposa el POUM és la utilització d’arbrat, vegetació i elements de jardineria propis de la comarca, l’adaptació del mobiliari urbà a les 

condicions de l’entorn i l’aplicació de sistemes de reg eficient (microrrec en lloc d’inundació i temporitzadors per al rec en horari nocturn). 


Respecte a les condicions d’edificació del sistema d’equipaments, el pla obliga a la implantació de sistemes d’estalvi d’aigua, energia i de separació de 

residus en els edificis públics. 


En la definició del sistema de serveis tècnics també s’inclouen els contenidors de residus i n’obliga a la reserva del sòl adequada. En aquest article també 

es preveuen les condicions de protecció urbanística dels elements com les línies elèctriques, la xarxa de gas i d’aigua i la telefonia i les condicions 

d’implantació de noves infraestructures tècniques, tenint en compte les preexistents i les vies de comunicació, de forma que es redueixi l’impacte 

ambiental i paisatgístic. 

Article i 

Comen. 

Medi en 

general 

4.3.4. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Art. 110.6 X X 

Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Biodiv. i 

patr. nat. 

Paisatge 

Eficiènc. 

energèt.


Entre els deures que han d’assumir els propietaris de sòl urbà no consolidat és la participació en els costos d’implantació de les infraestructures de 

transport públic, si s’escau. 

Arts. 112- 

119 

X X X X 

Aquests articles regulen les diferents zones d’ordenació en sòl urbà, mitjançant una sèrie de paràmetres edificatoris, compositius i de regulació d’usos. 

Entre les mesures preses destaca els paràmetres compositius respecte als tancaments i a les cobertes (amb colors clars o terrossos o la prohibició de l’ús de 

fibrociment, pissarra o teula negra). A tall particular, en primer lloc, cal esmentar les condicions estètiques que s’imposen a les edificacions en casc antic 

(clau 1), ja que cal que s’integrin a les edificacions tradicionals de l’entorn, fent un estudi d’imatge en el cas de veïnatge amb edificis catalogats. D’altra 

banda, l’edificació unifamiliar aïllada (clau 5) suporta algunes particularitats, en el fet que no es podrà pavimentar tota la superfície de la parcel·la i es 

respectarà, en la mesura del possible, el bosc que resti dins ella. Per últim, a l’edificació unifamiliar aïllada (clau 3), l’edificació unifamiliar aïllada (clau 5), 

la indústria aïllada (clau 7) i l’edificació terciària (clau 8) s’implanten algunes mesures d’estalvi d’aigua: assegurar l’ocupació d’un mínim de superfície 

d’espai lliure enjardinada, l’ús de vegetació autòctona amb requeriments hídrics baixos, un sistema de rec eficient i que aprofiti l’aigua de pluja. 

Arts. 122- 

150 

X X 

La regulació de les diverses àrees de desenvolupament i gestió del sòl urbà queda reflectida amb aquests articles i amb els plànols d’ordenació que 

acompanyen al POUM. Donat el seu nombre i extensió, aquests Plans de Millora Urbana i Polígons d’Actuació repercuteixen indirectament sobre el medi 

ambient en general. Particularment, cal fer esment als deures que s’han inclòs a les urbanitzacions de Martivell (PAc-31, 32, 33 i 34) i Safari (PAc-41) 

respecte a les franges de protecció contra incendis forestals. 

Article i 

Comen. 

Medi en 

general 

4.3.5. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Art. 154 X X 

Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Biodiv. i 

patr. nat. 

AGRO 90, S.L 68 

Paisatge 

Eficiènc. 

energèt. 

El POUM regula en aquest punt el règim general del sòl urbanitzable delimitat, del que cal destacar-ne la càrrega dels propietaris d’aquest sòl de costejar 

la connexió i la implantació a la xarxa de transport públic i el deure de fer les franges de protecció contra incendis forestals. 

Arts. 156- 

161 

X X X 

Complementàriament als plànols d’ordenació, la normativa desenvolupa les determinacions en els diferents sectors de desenvolupament del sector no 

urbanitzable. Per la seva importància mediambiental, s’han aplicat millores al Pla Parcial Can Joncoses (PPa-1) respecte a l’altura de les edificacions que 

no podrà sobrepassar el turó adjacent i l’obligació de crear barreres visuals per a minimitzar l’impacte paisatgístic; i millores al PPr-4 Els Masets en el qual 

es fixa les condicions que hauran de complir les tanques de les parcel·les. 

Article i 

Comen. 

Medi en 

general 

4.3.6. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Biodiv. i 

patr. nat. 


Paisatge 

Eficiènc. 

energèt. 

La definició del sòl no urbanitzable prové del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès i suposa un reconeixement ampli d’aquest tipus de sòl. Així, el 

POUM delimita aquest tipus de sòl per raó de la seva preservació, connexió, risc per a les persones... 


Les noves infraestructures i instal·lacions adjacents que s’hagin d’emplaçar en sòl de protecció especial hauran de realitzar un Estudi d’Impacte i 

d’Integració Paisatgística i assegurar la permeabilització dels corredors biològics. 

Art. 166 X 

Aquest article regula i protegeix la xarxa de camins rurals del municipi, definint-los i determinant els seus condicionants.


Art. 168 X X 

Recull la importància que tenen els marges i els límits de la parcel·la, en tant que factors de biodiversitat i paisatge. 

Art. 169 X X 

La regulació sobre les tanques en sòl no urbanitzable persegueix un doble objectiu: mantenir la permeabilització del territori, sobretot pel que fa a les 

espècies animals, i respectar l’entorn paisatgístic circumdant. 


Els edificis que s’implantin en sòl no urbanitzable hauran de protegir les característiques paisatgístiques de l’entorn i la reducció de l’impacte visual. 

Respecte a les condicions de posició, a banda d’aspectes també visuals, es limita a pendents inferiors el 20% i s’obliga, en cas que s’hagi de sembrar, a l’ús 

d’espècies ornamentals mediterrànies. Per últim, a destacar també que es garantiran els nivells de sanejament adequats. 

Arts. 172- 

180 

X X X X 

Aquests articles determinen les condicions que hauran de complir algunes edificacions en sòl no urbanitzable (cellers, magatzems, construccions 

ramaderes, habitatges...). Pel que fa a les mesures mediambientals afegides, destaca la necessitat de realitzar Estudis d’Impacte i d’Integració Paisatgística 

en algunes d’aquestes construccions, o la necessitat de Plans de Gestió de Dejeccions Ramaderes per a la ramaderia i la regulació precisa que es fa de les 

construccions d’utilitat pública i d’interès social. 

Arts. 181- 

183 

X X 

Des d’un punt de vista multivectorial, però més específicament paisatgístic, aquesta secció tracta els condicionants i prohibicions pròpies dels nuclis de 

vinya Sant Salvador de la Calçada, La Valenciana i El Puig, el paisatge agrícola i el paisatge forestal. L’objectiu és minimitzar, de forma general, els 

impactes sobre l’entorn d’algunes actuacions antròpiques. 

Arts. 185- 

190 

X X X 

En relació a les qualificacions en sòl no urbanitzable, el POUM implementa una sèrie de condicionants a les diverses claus. Destaquen el manteniment 

obligatori dels murs de pedra seca en sòl agrícola (clau 12) o el requeriment de Plans Tècnics de gestió i Millora Forestal o de Plans Simples en els usos 

forestals intensiu (únicament permès a la clau 12) i extensiu per a totes les claus. D’altra banda, en els sòls especialment protegits de la Xarxa Natura 2000 

o del PEIN, n’assumeix la legislació d’aplicació i desenvolupa reglamentació pròpia en tant que la regulació no sigui més específica. 

Arts 195- 

199 

X X 

En superposició amb les claus pròpies en sòl no urbanitzable apareixen els corredors biològics en un articulat diferenciat. L’aspecte més rellevant és que 

s’hi prohibeix l’ús extractiu i es preveu un Pla de desenvolupament del sistema de connexions ecològiques. 

Arts. 201- 

203 

X X X X 

El desenvolupament del sòl no urbanitzable queda establert mitjançant la definició i abast dels Plans Especials. Els primers tipus de PE són els de millora 

d’àmbits rurals i la regulació de les masies i cases rurals (PEmr); en total se’n defineixen 7 corresponents a agrupacions d’habitatges en SNU mancats de 

serveis i comunicacions. Per la seva rellevància estratègica, destaca el PEmr-7 Maset, ja que s’insereix en zona d’interès agrari i connector. El segon tipus 

de PE són els de millora dels espais agrícoles, forestals, fluvials i en general del medi natural i del paisatge (PEp); en defineix 3, per a l’Anoia, el Torrent de 

Vallbardina i el del Castell, i la seva importància rau en què pretén compatibilitzar la utilització d’aquests espais amb la conservació del medi ambient. 

Dins aquest segon grup de PE també se n’inclou un que haurà de catalogar i regular elements d’interès ecològic i ambiental (arbres i arbredes, zones de 

vegetació originària i estanys o basses mediterrànies). Per últim, el tercer tipus de PE són per a la implantació d’establiments d’agroturisme (PEa) i tenen 

per objectiu la millora dels serveis municipals en entorns no urbanitzables i potenciar el turisme vinculat a la bona qualitat paisatgística. 

Article i 

Comen. 

Arts. 204- 

242 

Medi en 

general 

4.3.7. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Condic. 

acústiq. 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

Biodiv. i 

patr. nat. 

AGRO 90, S.L 69 

Paisatge 

X X 

Eficiènc. 

energèt.


Aquesta normativa pretén fer efectiva la protecció del elements del patrimoni: jaciments arqueològics, l’arquitectura religiosa, l’escultura monumental 

religiosa i heràldica, l’arquitectura civil, l’arquitectura militar, els béns etnològics, els béns d’interès industrial i els béns d’interès paisatgístic i ambiental. 

Arts. 191- 

194 

Aquests articles estableixen la regulació per al Catàleg de masies i cases rurals, adjunt a la documentació del POUM 

Article i 

Comen. 

Medi en 

general 

4.3.8. ORDENANCES COMPLEMENTÀRIES 

Ocupació 

sòl 


l’aigua 

Qualitat 


Condic. 

acústiq. 

Annex I X X X 

Condic. 

lumíniq. 

Gestió 

residus 

Gestió 

materials 

X X 

Biodiv. i 

patr. nat. 

AGRO 90, S.L 70 

Paisatge 

Eficiènc. 

energèt. 

Aquest Annex té l’objectiu de regular els requisits als establiments industrials i comercials i als habitatges respecte a les molèsties per sorolls i vibracions i, 

especialment per a la indústria, els riscos d’incendis i explosions.


5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES 

EFECTES SIGNIFICATIUS 

Aquest punt de l’ISA s’ha realitzat mitjançant la utilització d’una matriu d’impactes, que 

caracteritza els diferents efectes significatius segons el Reglament d’avaluació d’impacte 

ambiental (RD 1131/1988, de 30 de setembre); així, l’impacte podrà ser: indirecte (I), acumulatiu 

(A), sinèrgic (S); curt (C), mitjà (M) o llarg (L) termini; permanent (P) o temporal (T); i negatiu 

(N) o positiu (PO). 

En primer lloc, els efectes del POUM que es tindran en compte es divideixen en funció dels 

apartats propis de la normativa urbanística: 

� Disposicions generals (arts. 1-42 NU): tot allò que té a veure amb la definició del POUM, 

el seu desenvolupament, la seva gestió i execució i la intervenció de les activitats dels 

particulars. 

� Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús (arts. 43-94 NU): es refereix a les disposicions que 

regulen l’edificació i els usos i activitats. 

� Regulació i desenvolupament de sistemes (arts. 99-107 NU + plànols): és l’articulat 

referit als sistemes urbanístics, així com a la seva delimitació en els plànols d’ordenació. 

� Regulació del sòl urbà (arts. 108-150 NU + plànols): inclou la definició i regulació de les 

zones d’ordenació i el desenvolupament en PMU i PA, unit als plànols que ho delimiten. 

� Regulació del sòl urbanitzable (arts. 151-161 + plànols): regeix les disposicions generals 

per aquest sòl i el seu desenvolupament en PP; també els plànols d’ordenació 

corresponents. 

� Regulació del sòl no urbanitzable (arts. 162-203 + plànols): junt als plànols de 

qualificació del sòl no urbanitzable, hi ha les disposicions generals i particulars, el 

paisatge, les qualificacions, els connectors i el seu desenvolupament en PE. 

� Protecció del patrimoni cultural (arts. 191-194, arts. 204-249 + Catàleg): a més de la 

normativa sobre el Catàleg de masies i cases rurals hi ha el títol referit a la protecció del 

patrimoni en general. 

� Ordenances complementàries (Annex I): són les ordenances referides a soroll i 

vibracions, incendi i explosions. 

D’altra banda, els medis impactats o components ambientals seran els que es desprenen de 

l’article 70.a.3: ocupació de sòl, cicle de l’aigua, qualitat de l’aire, condicions acústiques i 

lumíniques, gestió de materials i residus, conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural, 

i qualitat del paisatge. 

AGRO 90, S.L 71


Disposicions 

generals 

Paràmetres 

comuns 

5.1. SOBRE ELS COMPONENTS AMBIENTALS 

La següent matriu d’impactes caracteritza els efectes significatius de l’aplicació del POUM 

sobre els diversos components ambientals, amb les claus definides anteriorment i basat en el 

RD 1131/1988 d’avaluació d’impacte ambiental. 

Ocupació sòl 


l’aigua 

Qualitat de 

l’aire 

Condic. acústiq. i 

lumíniq. 

Gestió residus i 

materials 

Biodiv. i 

patr. natural 

I/L/P/PO I/C/P/PO S/L/T/PO A/M/T/PO S/C/T/PO - - 

AGRO 90, S.L 72 

Qualitat 

paisatge 

I/L/P/PO S/C/T/PO S/L/T/PO A/L/T/PO I/L/T/PO - A/L/T/PO 

Sistemes I/A/P/PO S/C/T/PO S/L/T/PO A/M/T/PO S/C/P/PO I/L/P/PO I/L/T/PO 

S. urbà S/L/P/PO A/C/T/PO I/L/T/PO - A/M/T/N S/L/P/PO S/L/P/PO 

S. 

urbanitzable 

S. no 

urbanitzable 

S/L/P/N A/C/T/N I/L/P/N S/M/T/PO A/M/T/N - S/L/P/N 

S/L/P/PO S/C/T/PO I/L/T/PO - - S/L/P/PO I/L/P/PO 

Patrimoni - - - - - S/L/P/PO S/L/P/PO 

Ordenances I/L/P/PO A/C/T/PO - I/L/T/PO - - - 

Claus: indirecte (I), acumulatiu (A), sinèrgic (S) / curt (C), mitjà (M) o llarg (L) termini / permanent (P) o temporal (T) / negatiu 

(N) o positiu (PO). 

5.2. SOBRE LA MOBILITAT GENERADA 

En aquest punt, l’ISA recull i integra els resultats de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat 

Generada (EMG), inclòs dins la documentació del POUM de Gelida. Des d’un punt de vista 

legal, es tracta de donar compliment a la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat i 

especialment al Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de 

la mobilitat generada. 

L’EMG del POUM que es proposa per a Gelida s’estructura en quatre grans àmbits: (1) una 

diagnosi de la situació actual i futura de la mobilitat, (2) mesures del POUM per adequar les 

vies i l’aparcament a la llei, (3) mesures del POUM respecte el transport públic, i (4) mobilitat 

generada i repercussions del POUM. 

Respecte al segon bloc, les mesures establertes al POUM són les següents:


� No s’incorporen zones 30, ja que la mobilitat dels vianants queda garantida amb la 

definició de la qualificació X13 (carrers urbans de preferència per a vianants). 

� Fixa l’amplada mínima dels carrers en la xarxa bàsica en sòl urbanitzable i urbà de 

millora. 

� Es determinen itineraris per a bicicletes separades de les xarxa bàsica, però amb un 

parell de punts amb compatibilitat. També en defineix un itinerari paral·lel a la C243- 

b. 

� La topografia existent a Gelida ha fet difícil no superar el 8% de pendent dels nous 

carrers. No obstant això, s’ha aconseguit, en la mesura del possible, evitar les 

construccions en pendents superior al 20%. 

� Pels pendents i la secció existent als carrers del casc urbà, no ha estat possible crear 

un itinerari per a bicicletes, però els recorreguts previstos connecten els barris amb el 

casc i el ferrocarril. 

� A la normativa urbanística queda regulada la reserva per a aparcaments de vehicles 

privats i bicicletes, en funció de l’ús de l’edificació. 

D’altra banda, les millores tingudes en compte pel POUM en relació al transport públic són: 

� Pel valor històric i servei del funicular el pla aposta per aquest mitjà de transport. Per 

una banda, es proposa posar en funcionament una segona caixa per millorar la 

intermodalitat amb el ferrocarril i, de l’altra, construir dues noves parades. 

� Per millorar l’accés a l’estació de ferrocarril, el POUM planteja que l’actual solar de 

l’estació, actualment saturat, es converteixi en un aparcament a dos nivells, amb 

capacitat per a 400 noves places. Si fos necessari per qüestions de demanda, 

l’equipament previst al PPa-1 Estació es podria transformar en 100 places més. 

� El desdoblament de la carretera de Gelida a Sant Sadurní permetrà la millora del 

servei del T-Bus de connexió entre nuclis i afegir aparcaments de cotxes i bicicletes. 

Les tres noves parades d’autobús es preveuen al picnic de Can Torrents, al Puig i a les 

Cases Noves. 

Per últim, la mobilitat generada pel POUM en relació als diversos nuclis urbans es representa 

als següents quadres, el segon dels quals amb les correccions que es determinen al pla: 

AGRO 90, S.L 73


Total Moviments Sortides en vehicle (tendència actual) 

Habitatges Us privat Sistemes total al exterior al interior 

CASC 955 7.175 10.724 4.414 2.407 2.006 

ZONA INDUSTRIAL 0 6.168 599 0 0 0 

SANT SALVADOR 202 1.414 2.461 934 509 424 

PUIG-VALENCIANA-MARTIVELL 1.226 8.864 7.540 5.666 3.091 2.575 

SAFARI 391 2.737 3.495 1.807 986 821 

EXPANSIÓ INDUSTRIAL 0 3.012 2.318 0 0 0 

MOVILITAT GENERDA 2.774 29.370 27.137 12.820 6.993 5.827 

Total Moviments 

Habitatges Us privat Sistemes 

CASC 955 7.175 10.724 

ZONA INDUSTRIAL 0 6.168 599 

SANT SALVADOR 202 1.414 2.461 

PUIG-VALENCIANA-MARTIVELL 1.226 8.864 7.540 

SAFARI 391 2.737 3.495 

EXPANSIÓ INDUSTRIAL 0 3.012 2.318 

MOVILITAT GENERDA 2.774 29.370 27.137 

Sortides en vehicle (correcció) 

al exterior correcció al interior total 

2.407 65% 1.304 3.711 

0 0 0 

509 80% 339 849 

3.091 95% 2.447 5.537 

986 0% 0 986 

0 0 0 

6.993 4.090 11.083 

AGRO 90, S.L 74


6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL 

COMPLIMENT DELS OBJECTIUS 

6.1. VERIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA CONGRUÈNCIA DEL 

PLA AMB ELS REQUERIMENTS AMBIENTALS 

D’acord amb l’apartat anterior (punt 4.3), a continuació es realitza una verificació del 

compliment dels objectius i criteris adoptats a l’inici del procés de redacció del POUM 

(apartat 2.3). En concret, es justificaran els impactes o efectes significatius detectats 

anteriorment, dividits en els components ambientals emprats en tota l’anàlisi. 

6.1.1. OCUPACIÓ DEL SÒL 

En primer lloc, el POUM realitza una ocupació equilibrada del sòl per a usos urbans i 

infraestructures, en funció del usos que aquests tinguin. Això, ho realitza incentivant les 

estructures urbanes compactes i plurifuncionals, assolible amb la regulació concreta dels 

usos en les diferents zones d’ordenació en sòl urbà (arts. 112-119) i la delimitació concreta 

dels plànols d’ordenació. En aquest punt, però, és significatiu esmentar les noves 

classificacions de sòl urbanitzable aïllat, com en el PPr-4 Masets (art. 159) i el PPa-1 Can 

Joncoses (art. 160), aquest segon amb una superfície de 134.079 m 2. Tot i el greuge que 

suposa per a l’ocupació de nou sòl, ambdós plans deriven de situacions urbanístiques 

difícilment superables (en els Masets per un drets edificatoris adquirits anteriorment i a 

Can Joncoses com a conseqüència d’una resolució judicial), raó per la qual s’apliquen 

mesures correctores, principalment paisatgístiques (art. 159 i 160 respectivament). També 

és destacable que la creació de noves zones urbanes i urbanitzables amb baixes densitats 

(sobretot amb clau 5 d’edificació unifamiliar aïllada), respon més a la necessitat de 

mantenir les tipologies edificatòries que envolten a l’actuació que no pas a una 

potenciació d’aquest urbanisme; per això, en la mesura del possible el POUM ha intentat 

augmentar la superfície amb qualificació 4 (edificació plurifamiliar aïllada). 

D’altra banda, el Pla optimitza de forma eficient els teixits urbans existents, gràcies a la 

definició i regulació detallada que es fa dels Plans de Millora Urbana (arts. 122-126) i els 

Polígons d’Actuació (arts. 127-150), plans derivats i actuacions que permeten reciclar 

l’actual sòl urbà. 

AGRO 90, S.L 75


Un altre punt a favor és la potenciació del policentrisme a Gelida, sobretot per l’aposta de 

Sant Salvador (nucli antic junt amb la seva urbanització dispersa) com a segon nucli de 

població de Gelida, en detriment del desdoblament del casc antic cap al Maset (com 

proposaven alguns estudis previs al POUM). I és en aquest sentit que s’encaminen les 

actuacions previstes en aquesta zona, tant en sòl urbà (PAr-11 i 12, PAc-11 i 12) com en sòl 

urbanitzable (PPr-3). 

També, es planifica la mobilitat dels ciutadans, treballant de forma integrada els usos i el 

transport, tant en el relatiu a l’elaboració de documents sobre la mobilitat (és el cas de 

l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada), com en la regulació normativa (els articles 

110.6 i 154 obliguen als propietaris de sectors en sòl urbà i urbanitzable respectivament, a 

costejar la connexió a la xarxa de transport públic). 

A més, s’ordena acuradament alguns espais marginals que havien perdut el seu sentit, 

amb actuacions importants, com el PPr-2 Parc Nord, de 73.476 m2 i que estructurarà 

l’espai entre l’AP-7 i el casc urbà; o la utilització en certes àrees de les anomenades zones 

verdes de protecció expressa (clau V2, art. 104), com al PMU-02 Camí de la Coma (art. 

123) que crea un parc verd que relacionarà l’actual projecte de “Parc Central” amb les 

fonts de Sant Miquel, Cantillepa i Can Torrents, preservant de l’edificació el carener de la 

residència Sant Jordi, actual horitzó visual des de la població. 

D’altra banda, es minimitza el consum de sòl a les noves línies elèctriques, gasoductes, 

infraestructures lineals i receptors de telefonia mòbil, ja que proposa que es canalitzin i 

s’ordenin tenint en compte les preexistents, preveient corredors paral·lels a carreteres o 

amb el mínim impacte (art. 107.b). 

En segon lloc, a la proposta de Revisió s’assignen els usos del sòl sense sobrepassar la 

capacitat d’acollida del territori. El POUM ho aconsegueix evitant la fragmentació 

territorial, perquè delimita els corredors ecològics existents al municipi, ja sigui a través 

de la seva regulació general (arts. 162, 195-198), o amb el desenvolupament de plans 

derivats que en detallin la delimitació (art. 199 recomana un Pla del sistema de connectors 

i l’art. 202 defineix els PEp-1 de l’Anoia i PEp-2 Torrent de Vallbardina). D’altra banda, 

també s’indica que les noves infraestructures que s’ubiquin en sòl de protecció especial 

(art. 165) hauran d’assegurar la permeabilització ecològica del territori. 

A més, es té molt en compte les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les 

persones, regulant-ne alguns aspectes importants. A excepció del risc d’inundació, 

AGRO 90, S.L 76


delimitat detalladament als plànols segons els períodes de retorn, la resta de riscos no 

s’han cartografiat, tot i que el seu compliment queda assegurat. D’aquesta forma, s’inclou 

les àrees de risc dins la definició del sòl no urbanitzable (art. 162), s’obliga a la realització 

de franges de protecció de 25 metres contra els incendis forestals (a les urbanitzacions 

sense continuïtat amb la trama urbana com Martivell i Safari –arts. 146 a 150- i als nous 

sòls urbanitzables –art. 154) i s’exigeix l’estabilització i revegetació en cas que es generin 

talussos (art. 79). Paral·lelament, les ordenances complementàries articulen els 

mecanismes per prevenir els riscos industrials per a incendis i explosions (Annex I). 

Com aspecte positiu cal destacar també la definició dels límits feta pel POUM a les 

urbanitzacions de Martivell i Safari. A Martivell, el PAc-32 (art. 147) recol·loca les 

parcel·les de cessió corresponents a zones verdes i equipaments de forma que es 

disminueixi l’impacte paisatgístic i en el PAc-33 (art. 148) trasllada l’equipament per 

evitar l’edificació en fortes pendents. Mentre que a Safari, es desclassifica el sòl 

urbanitzable no delimitat existent, ja que té un nivell alt de protecció i pendents superiors 

al 20%. 

En tercer lloc, el POUM ordena adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable, 

incloent les àrees d’interès que posseeix i fixant les condicions de les edificacions en el 

mateix. Per començar, el POUM inclou tots els terrenys forestals dins el SNU, llevat 

d’aquells necessaris per a l’expansió urbana (art. 162). També, protegeix la funció 

estructuradora dels sistemes hídrics i la potencia, gràcies a tres aspectes: la delimitació del 

sistema hidràulic (domini públic, clau H, art. 103) i l’àmbit fluvial (sistema hídric i zona 

inundable d’àmbit privat, clau 14, art. 188), i amb la ordenació en Plans Especials d’alguns 

cursos fluvials (l’Anoia i el Torrent Vallbardina). 

I, a més, regula les condicions ambientals de les edificacions en SNU, en general, amb 

criteris de posició i d’implantació (art. 171) o mitjançant Plans Especials de millorament 

d’àmbits rurals (art. 201) o potenciació de l’agroturisme (art. 203); i en concret, amb les 

activitats i equipaments d’interès públic (art. 176). Complementàriament, es defineixen les 

franges de qualificació i servitud del sistema viari (art. 101), en els que s’inclouen els 

camins públics en sòl rústic (art. 166); i dels elements lineals del sistema de serveis tècnics 

(art. 107). 

En quart i últim lloc, el POUM preserva els sòls rústics d’interès i altres elements de 

valor. Aquest és el cas de les àrees ja protegides per plans de rang superior o en aplicació 

de legislacions sectorials, delimitats en els plànols d’ordenació amb les figures de PEIN 

AGRO 90, S.L 77


(clau 16, art. 190) i de la Xarxa Natura 2000 (clau 15, art. 189); o protegint els sòls agrícoles 

amb la Denominació d’origen Penedès (clau 12, art. 186). 


Per començar, el primer objectiu del POUM per al cicle de l’aigua es compleix, al prevenir 

els riscos hidrològics derivats de les avingudes. Gràcies a la delimitació de les zones 

inundables en els plànols d’ordenació (definint la clau 14 [art. 189]), mitjançant els 

períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys, i el desenvolupament de Plans Especials d’àmbits 

fluvials com el PEp-1 i PEp-2 (art. 202). 

Però també es resol prohibint qualsevol moviment de terra o desforestació a la xarxa 

hídrica i l’entorn (art. 103) i facilitant la infiltració de l’aigua de pluja. Aquest segon efecte 

es regula normativament per compensar la creació de superfícies impermeables, i 

s’assoleix permetent només un cert percentatge de pavimentació sobre tota la superfície 

de parcel·la no edificada. Per a les edificacions aïllades (clau 5, art. 116) i terciàries (clau 8, 

art. 119) és d’un 30% i per a les indústries aïllades (clau 7, art. 118) és d’un 5%. 

El segon objectiu és el foment de l’estalvi d’aigua, sobre la base d’una normativa 

urbanística pròpia on s’apliquen diferents mesures amb aquesta finalitat. Serà obligatori la 

utilització en la jardineria d’espècies vegetals adaptades al clima de la zona, en el cas del 

sistema d’espais verds (art. 104), a les qualificacions edificatòries, industrials i terciàries 

(arts. 114, 116, 118-119) i a les edificacions que s’implantin en sòl no urbanitzable (art. 

171). S’aplicaran sistemes de microrrec i sistemes temporitzadors per al reg nocturn als 

verds (art. 104, 114, 116), emprant l’aigua de pluja en aquests espais (art. 7.e) i als jardins 

privats (arts. 114, 116, 118-119), o com a contraprestació a la construcció de piscines (arts. 

57 i 179). Finalment, els nous equipaments comunitaris que s’obrin a partir d’ara, 

incorporaran diferents sistemes d’estalvi d’aigua com a exemple per a la ciutadania (art. 

105). 

Per altra banda, el POUM persegueix la preservació i millora de la qualitat de l’aigua a 

Gelida, raó per la qual la normativa posa èmfasi en les aigües residuals. El Pla parteix de 

les previsions del Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de Catalunya de la 

Generalitat, i n’assumeix les actuacions en els plànols d’ordenació corresponents. Però a 

més, exigeix: una xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals a les noves àrees 

d’urbanització (art. 7.e), un sistema de depuració en l’obtenció de les noves llicències 

d’edificació, tant en sòl urbà (art. 39.2) com no urbanitzable (arts. 171 i 26.2) i en les 

AGRO 90, S.L 78


indústries del terme (art. 91), i defineix els Plans Especials per a les àrees mancades 

d’aquest i altres serveis (art. 201 i 203). Per acabar, la regulació intervé en les construccions 

ramaderes, obligant al compliment de la legislació sectorials sobre els Plans de Gestió de 

Dejeccions Ramaderes (art. 175). 

En definitiva, totes les mesures normatives relatives al consum d’aigua potable i el 

sanejament tenen l’objectiu de minimitzar l’impacte de les actuacions urbanístiques sobre 

el cicle hídric, ja sigui en sòl urbà (arts. 122-150) o en sòl urbanitzable (arts. 156-161). 


Pel que fa al component atmosfèric, la revisió del Pla General focalitza la seva ordenació 

cap a tres objectius. El primer objectiu és la millora de l’eficiència energètica dels 

sistemes urbans i la reducció de la seva contribució al canvi climàtic. Per això, les 

mesures aplicades per combatre la innecessària ocupació del sòl (primer objectiu de 

l’apartat 2.3.1), també serveixen per millorar l’eficiència en l’ús energètic urbà. A més, 

incorpora l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada dins la documentació pròpia del 

pla i preveu tot una sèrie d’aparcaments per als diferents usos del sòl (arts. 88.3 i 93). 

Amb la mateixa finalitat, els plànols d’ordenació del planejament intenten, en la mesura 

que l’anterior pla ho permet, l’increment de les densitats edificatòries, implantant la clau 4 

(edificació plurifamiliar aïllada) en lloc de la 5 (edificació unifamiliar aïllada), més 

consumidora de recursos. Paral·lelament, queda obligat, tant en el planejament derivat 

com en el nou sistema viari, la instal·lació d’enllumenat de baix consum d’acord amb la 

legislació vigent (arts. 7 i 101). 

Per reduir l’impacte sobre el canvi climàtic a nivell local, el pla vol millorar l’eficiència 

energètica de les edificacions implicant al consistori municipal principalment, però 

també als particulars. Això ho regula la normativa a l’article 105, perquè obliga la 

implantació de sistemes d’estalvi energètic en els equipaments públics, en ser edificis 

destinats a la ciutadania i que poden actuar com a exemple. Però d’altra banda, també 

posa atenció a les edificacions en sòl no urbanitzable, en les que en tot cas s’haurà de 

resoldre l’abastament energètic, preferiblement de tipus renovable (art. 26.2). 

Per últim, s’intenten prevenir o corregir les immissions i les fonts contaminants a través 

de la planificació de les zones verdes com a pulmó verd i la regulació dels usos permesos 

al municipi. Per començar, el POUM defineix les fronteres del nucli amb dos grans parcs 

que consoliden la imatge de Gelida. El primer parc l’integren la zona esportiva i la zona 

AGRO 90, S.L 79


escolar al sud del casc urbà, creant, junt amb el projecte de “Parc Central”, una gran taca 

verda que inclourà el carener de la residència Sant Jordi i que es perllongarà fins a la Font 

de Cantillepa i el Castell. Es vol preservar de l’edificació el carener, per tal d’evitar un 

impacte excessiu en la imatge de la població i reduir el risc erosiu (PMU-02 Camí de la 

Coma i PMU-03 Can Torrents, arts. 122-123). El segon parc es formalitza creant una franja 

de separació de 100 metres d’ample entre l’autopista i la població. El parc ha d’incloure un 

talús arbrat paral·lel a l’autopista amb la combinació d’espècies de desenvolupament 

vertical i horitzontal, amb l’objecte de crear una barrera que disminueixi l’impacte de 

l’autopista sobre la població, i que visualment sigui un sòcol verd (PPr-2 Parc Nord, art. 

157). 

La segona forma amb la que s’intenta actuar sobre la contaminació atmosfèrica és la 

regulació dels usos. Per una banda, s’actua sobre les activitats industrials perquè 

segueixin les directrius de la Direcció General de Medi Natural (art. 7.f), es prohibeixen 

expressament les activitats de l’Annex I del Decret 136/1999 (art. 84.3.2) i es limita i 

restringeix l’ús industrial mitjançant l’article 91 i l’Annex I sobre incendis i explosions. 

D’altra banda, el POUM condiciona la implantació dels usos ramaders per raó de les 

molèsties i olors que generin (art. 92). 

L’efecte significatiu negatiu del pla sobre la qualitat atmosfèrica, de la mateixa forma que 

succeeix amb l’ocupació de sòl, deriva de l’aprovació del Pla Parcial de Can Joncoses 

(PPa-1, art. 160), conseqüència del planejament anterior. Es tracta d’una gran expansió 

industrial allunyada del sòl consolidat i amb greus deficiències de comunicació, exemple 

d’una mala planificació entre els usos del sòl i el transport. 

6.1.4. CONDICIONS ACÚSTIQUES I LUMÍNIQUES 

Mitjançant una adequada planificació del territori i una regulació de les activitats, el Pla 

d’Ordenació Urbanística proposat per Gelida redueix la població exposada a nivells 

acústics no permesos per la legislació. Amb aquest objectiu, mentre no existeixi una 

ordenança reguladora, a l’Annex I de la normativa urbanística es recull una sèrie d’articles 

per combatre el soroll i les vibracions produïdes per les activitats industrials. A banda, 

l’article 91 que defineix l’ús industrial, també conté una classificació de les instal·lacions 

en funció de la seva generació de acústica, cadascuna de les quals provoca una situació 

urbanística diferent. 

AGRO 90, S.L 80


Pel que fa a la contaminació produïda per la xarxa viària, com s’ha dit a l’apartat 

atmosfèric (tercer objectiu de l’apartat 6.1.3), s’ha col·locat una sèrie de zones verdes (art. 

104) al Pla Parcial del Parc del Nord (PPr-2, art. 157), que minimitzaran les molèsties 

derivades de la circulació per l’autopista AP-7. Paral·lelament, també s’exigeix al sistema 

viari de nova construcció (clau V, art. 101) la pavimentació amb materials absorbents i 

amb baixa generació de soroll. 

Per la seva banda, el pla persegueix la limitació de la contaminació lumínica exterior, per 

la qual cosa, com s’ha esmentat en altres apartats, obliga a la instal·lació d’enllumenat de 

baix consum en el planejament derivat (arts. 7 i 101). 

6.1.5. GESTIÓ DE MATERIALS I RESIDUS 

En relació a la gestió dels residus domèstics, el POUM incideix, en la mesura del possible, 

sobre la component urbana (xarxa de carrers), com a espai públic, i els habitatges, com a 

espai privat. Per una banda, implanta l’equipament i els sistemes de disseny urbà 

adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus, fixant la reserva de sòl 

per a emplaçar la instal·lació del servei de deixalleria municipal (veure plànols 

d’ordenació) i exigint en el planejament derivat el disseny de la vialitat pública per a la 

col·locació de contenidors (arts. 7, 101 i 107). 

D’altra banda, promou en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la 

recollida selectiva dels residus, tant a les llicències d’obres de nova construcció (art. 26.2) 

com als equipaments públics (art. 105). D’aquesta forma el POUM intenta millorar el grau 

de reciclatge dels residus produïts, derivats dels 5.531 habitatges (arts. 122-150 i 156-161) 

nous previstos a Gelida. 

En un altre sentit, el pla també actua sobre la gestió dels materials, per tant, compleix el 

mandat d’ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de 

minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la 

reutilització i el reciclatge. I ho aconsegueix incloent a les condicions per a l’atorgament 

de les llicències d’enderrocament l’exigència d’una avaluació dels volums i les 

característiques dels residus originats (art. 28.2) i regulant molt estrictament les noves 

activitats extractives al municipi (art. 94). 

AGRO 90, S.L 81


6.1.6. CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI 

NATURAL 

La proposta de Pla General que es presenta també posa èmfasi en la conservació de la 

biodiversitat i el patrimoni natural, establint, com a element bàsic i vertebrador del 

model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural. Ho realitza garantint la presència 

dels hàbitats d’interès comunitari, genèricament en la pròpia definició del sòl no 

urbanitzable (art. 162) o mitjançant l’aprovació d’una Pla Especial de catalogació del medi 

natural (art. 202). A més, assumeix la reglamentació d’aquells àmbits protegits abans de 

l’aprovació d’aquest POUM, tant a les delimitacions fetes en els plànols d’ordenació com a 

les claus corresponents de la Xarxa Natura 2000 (art. 189) i PEIN (art. 190) en sòl no 

urbanitzable. 

Complementàriament, el pla intenta vertebrar aquesta xarxa amb la conservació, en la 

mesura del possible, de la vegetació afectada per les parcel·lacions en futures finques 

urbanes i en els marges dels camps de conreu. Per això, es recomana el respecte a les 

zones de bosc existent afectades per edificacions unifamiliars aïllades (clau 5, art. 116), i la 

consideració dels marges i límits de parcel·la agrària (rengles d’arbres o arbusts, 

bardisses...), en tant que factors de biodiversitat i paisatge (art. 168). 

En quant al segon objectiu, el pla conserva i millora la connectivitat biològica del 

municipi. Per una banda, potencia la funció connectora del sistema hidràulic protegint-ne 

la vegetació associada (art. 103 i Plans Especials de l’Anoia i de Vallbardina art. 202), 

mentre que en el sistema viari defineix les franges de qualificació i servitud, incloent els 

camins públics en sòl rústic (art. 101). 

Però el salt endavant que realitza té a veure amb la incorporació de normativa sobre 

connectors ecològics (arts. 195-199). El pla defineix els connectors com una superposició 

de les qualificacions en sòl no urbanitzable i els classifica segons la seva funció ecològica, 

quedant limitats els usos urbanístics. En aquesta línia, també es posa especial èmfasi en les 

tanques i noves infraestructures dins el SNU, instal·lant en cada cas aquella tanca que més 

convé per preservar la connexió faunística (art. 169) i aplicant les mesures de 

permeabilització adients (art. 165). 

Finalment, pel que respecta a la gestió dels sòls ocupats per ecosistemes fràgils o 

escassos, com s’ha dit amb anterioritat, es preveu la formulació de plans especials de 

protecció del medi natural i del paisatge (art. 202) i es posa en valor el patrimoni del 

AGRO 90, S.L 82


municipi (per exemple els murs de pedra seca a l’article 186), mitjançant el Catàleg de 

masies i cases rurals (arts. 191-194) o la regulació específica (arts. 204-242). 


La normativa urbanística que acompanya la documentació del Pla d’Ordenació 

Urbanística de Gelida que es proposa, conserva i millora la qualitat dels paisatge en la 

totalitat del territori municipal. Tot i que introdueix una normativa específica sobre els 

diferents paisatges del municipi (arts. 181-183), el pla controla altres elements que d’una 

forma directa o indirecta poden pertorbar-los. 

Pel que respecta al paisatge urbà, es regulen aspectes com: 

� Les condicions d’implantació de les plaques solars i dipòsits acumuladors, de tal 

forma que no siguin visibles des de l’exterior i quedin amagats (art. 55). 

� El mobiliari urbà, les tanques publicitàries, les línies elèctriques i telefòniques, les 

senyals, l’arbrat i la jardineria en un article específic de paisatge urbà (art. 58) 

� Les tanques que es facin a les edificacions alineades a vial (art. 70) i a les edificacions 

aïllades (art. 78) hauran de respectar una sèrie de criteris d’alçades i materials. 

� El mobiliari i elements urbans que es col·loquin als espais verds (clau V) hauran 

d’evitar l’agressió a l’entorn que els envolta (art. 104). 

� Totes les zones d’ordenació en sòl urbà defineixen en els seus paràmetres compositius 

algunes condicions sobre els tancaments (colors de façana...) i les cobertes (materials 

prohibits...) (arts. 112-119); a més, la clau 1 per al casc antic (art. 112) inclou uns criteris 

estètics per a integrar els projectes amb les edificacions tradicionals properes i, fins i 

tot, un estudi d’imatge si afecta a edificis dins el Catàleg del patrimoni. 

� El Pla Parcial Can Joncoses (PPa-1), a més dels requisits genèrics propis de la zona, 

haurà de tenir en compte l’altura màxima de les edificacions per tal que no superin el 

turó que tanca l’actuació, a banda de crear barreres visuals per a minimitzar l’impacte 

paisatgístic (art. 160). 

En relació al paisatge rústic, des d’una perspectiva genèrica, el pla dóna molta 

importància al manteniment del marges entre parcel·les (arbres, bardisses...) i millora la 

col·locació de tanques (art. 159 respecte al PP dels Masets i arts. 168-169) o cartells 

AGRO 90, S.L 83


publicitaris (art. 56.3), donat que són aspectes urbanístics que poden afectar greument la 

qualitat visual de l’entorn. Més concretament, també s’indica que els edificis que 

s’implantin en SNU hauran de protegir les característiques paisatgístiques de l’entorn i la 

reducció de l’impacte visual (art. 171), sens perjudici que es faci un desenvolupament 

d’aquest sòl en Plans Especials (arts. 201-203). Per la seva banda, les noves línies 

elèctriques, gasoductes, infraestructures lineals i receptors de telefonia mòbil caldrà que 

s’ordenin conjuntament amb les preexistents o vies de comunicació per minimitzar 

l’impacte paisatgístic (art. 107.b) 

Per últim, el POUM garanteix el manteniment del paisatge davant dels canvis, exigint 

l’elaboració d’informes específics i la catalogació dels elements d’interès. La primera 

vessant queda fonamentada amb la redacció d’Estudis d’Impacte i d’Integració 

Paisatgística, obligats no només per la legislació sectorials, sinó també pel pla en casos de 

certa rellevància: activitats extractives, noves infraestructures en sòl rústic, cellers, 

construccions ramaderes, magatzems... (arts. 94, 165, 172-180). 

Un segon aspecte, com ja s’ha ressaltat a l’apartat 6.1.6 de l’ISA (conservació de la 

biodiversitat i del patrimoni natural), es regulen i cataloguen tots els elements que tenen 

un especial interès (arts. 186, 204-242, 191-194 i Catàleg de masies i cases rurals), per tal 

que qualsevol pertorbació hagi d’aplicar mesures preventives i correctores. 

6.2. BALANÇ AMBIENTAL DEL POUM 

Des d’una perspectiva global i integrada, la verificació efectuada a l’apartat anterior ha estat 

satisfactòria, ja que s’ha donat compliment a tots els objectius ambientals esmentats al punt 

2.3 de l’ISA. D’aquesta forma, la proposta del POUM de Gelida soluciona els efectes 

significatius del mateix sobre els diferents components ambientals i sobre la mobilitat 

generada analitzats a l’apartat 5. 

Ara bé, hi ha impactes negatius als que cal posar-hi més atenció, amb l’objectiu que siguin 

supervisats intensament al llarg del desenvolupament del Pla (vegin el punt 7 de l’ISA). Així 

doncs, el present apartat ressaltarà les repercussions més negatives sobre el medi derivades 

del POUM. 

Els principals efectes sobre els que cal centrar l’anàlisi és el consum del recursos municipals, 

bàsicament els relacionats amb el cicle hídric, el consum energètic, la generació de residus i el 

paisatge. Lògicament, les noves necessitats de serveis i recursos públics són conseqüència de 

AGRO 90, S.L 84


l’increment de població i d’activitats que es preveu per al municipi de Gelida, quantificat a 

l’apartat 4.2 de l’ISA. Arribats aquí, cal diferenciar clarament les dues formes que preveu el 

POUM per incrementar els sostres edificables: (1) reciclant l’actual sòl urbà i urbanitzable 

mitjançant els Plans de Millora Urbana i els Polígons d’Actuació, i (2) classificant nou sòl 

urbanitzable i desenvolupant-ho amb Plans Parcials. Tot i que ambdues actuacions 

persegueixen un mateix objectiu, des d’un punt de vista mediambiental afecten de diferent 

forma sobre els diversos components; precisament això és el que s’exposa a continuació. 

Per això, en el cas dels PMU i PA en sòl urbà (arts. 122-150 i plànols d’ordenació), l’equip 

redactor considera que els impactes més importants es donaran com a conseqüència de la 

nova generació de residus, amb la qual cosa, tant la xarxa viària com els habitatges s’hauran 

d’adaptar a la recollida selectiva que es faci en cada moment al municipi. Evidentment, el 

consum d’altres recursos municipals també serà rellevant (aigua, energia...), però les mesures 

normatives aplicades al POUM en minimitzaran l’efecte. Per finalitzar amb aquestes 

actuacions, esmentar, no obstant, l’impacte en consum de sòl que representen les 

Urbanitzacions de Martivell i Safari, 651.361 m 2 (PAc-31 a PAc-34) i 492.807 m 2 (PAc-41) 

respectivament. Tal i com s’esmentava a l’Avanç del POUM de Gelida (febrer del 2006), 

aquests últims són sectors difícilment modificables: 

“En les urbanitzacions tradicionals no es generen tensions expansives, donades les fortes pendents que les 

envolten. La tensions són internes i tendeixen a la consolidació d’aquests assentaments. En el cas de Martivell 

una anàlisi de les pendents dels terrenys tant de l’interior com dels límits del urbanitzable fa patent la 

inadequació d’aquestes urbanitzacions en relació a la legislació actual. La nova llei d’urbanisme 1/2005 en 

l’article 9.4 diu “el planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 

20%”. Tot i això els polígons 1, 3 i 4 han seguit un procés de consolidació que no permet cap intervenció en 

profunditat. En canvi, l’escassa ocupació i les elevades pendents del polígon 2 aconsellen un nou estudi del 

sector. 

El cas de Safari és similar a l’anterior. La delimitació actual de l’EIN i de la Xarxa Natura 2000 dissuadeixen de 

qualsevol plantejament expansiu. Les elevades pendents que envolten les zones més consolidades aconsellen 

estudiar les possibilitats normatives per disminuir els impactes. En qualsevol cas procedeix la desqualificació del 

sòl urbanitzable no delimitat” (pàg. 49). 

D’altra banda, destaca les repercussions del sòl urbanitzable desenvolupable mitjançant els 

Plans Parcials (arts. 156-161), en els que hi ressalta el de Can Joncoses (PPa-1, art. 160). Es 

tracta de 134.079 m2 de nou sòl industrial al bell mig de la plana agrícola a l’esquerra de 

l’Anoia, amb greus problemes de comunicacions viàries i de serveis públics. Sobretot en el 

que es refereix als nous consums d’aigua, d’energia i de gestió de residus, a banda dels 

impactes paisatgístics que se’n deriven, en una actuació totalment desvinculada de les 

necessitats actuals de Gelida i que com ja es deia a l’Avanç del POUM, es tracta d’un: 

AGRO 90, S.L 85


“..creixement industrial englobat dins l’oferta de sòl industrial a nivell metropolità, superant les necessitats 

intrínseques de Gelida. Aquest tipus de creixement, degut a la seva posició territorial, no suposa una especial 

potenciació de la indústria local” (pàg. 67). 

No obstant això, i tenint en compte que aquest i altres Plans Parcials (com el PPr-4 Masets) 

provenen d’herències urbanístiques del PGOU que es revisa, el present ISA considera 

minimitzats els seus efectes amb les millores ambientals proposades: regulació per a l’estalvi 

d’aigua i la reducció dels residus, abastament energètic adequat i introducció de 

condicionants contra l’impacte paisatgístic. 

AGRO 90, S.L 86


7. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I 

SUPERVISIÓ 

El POUM ha d’establir els mecanismes que permetin verificar periòdicament l’eficàcia de 

l’avaluació ambiental recollida en el present ISA. Donat l’abast del planejament general, es creu 

convenient transformar aquest apartat en un Programa de Vigilància Ambiental (a partir d’ara 

PVA) similar als estudis d’impacte ambiental. 

7.1. OBJECTIUS DEL PVA 

El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) és un instrument que permet analitzar i garantir el 

compliment de les mesures correctores d’un pla o projecte durant la fase de 

desenvolupament, execució i funcionament. Complementàriament, el PVA té les següents 

funcions: 

� Verificar l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els 

paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats. 

� Detectar els impactes no identificats a l’ISA i dissenyar les mesures correctores i 

compensatòries adients. 

� Determinar l’eficàcia de les mesures correctores i compensatòries definides a l’ISA, 

incloses aquelles que s’estableixin des de la mateixa vigilància ambiental durant les 

obres, o posteriorment en el funcionament de l’activitat. 

� Determinar les operacions de vigilància, especificant el sistema de control a utilitzar, 

la freqüència i el moment d’aplicació. 

� Seleccionar indicadors fàcilment mesurables i representatius. 

� Dissenyar un sistema de recollida de dades i un arxiu dels diferents controls que 

s’efectuïn en el desenvolupament de l’obra, que permeti establir una avaluació 

continuada de les mesures de correcció ambiental. 

� Comprovació que s’assoleixen les condicions ambientals exigides. 

AGRO 90, S.L 87


7.2. EXECUCIÓ DEL PVA 

D’acord amb l’Avantprojecte de la llei catalana d’avaluació ambiental de plans i programes, 

el promotor públic del POUM, és a dir, l’Ajuntament de Gelida, haurà de nomenar un 

director ambiental del pla, que serà l’encarregat de dur a terme les tasques de seguiment 

ambiental. 

El director ambiental del pla emetrà informes sobre el seguiment amb la periodicitat que 

estableixi la resolució de l’avaluació ambiental corresponent i els remetrà al promotor i a 

l’òrgan ambiental, o bé a la Comissió Mixta de Seguiment si és el cas. És recomanable que el 

seguiment del POUM s’integri al de l’Agenda 21 de Gelida i que els informes del director 

ambiental tinguin una periodicitat bianual o triennal. 

7.3. SEGUIMENT AMBIENTAL DURANT LES OBRES 

Durant els diferents períodes en què durin les obres d’urbanització al municipi de Gelida, el 

director ambiental haurà de realitzar el seguiment del compliment de les determinacions 

establertes al present ISA. Els següents apartats exposen les verificacions que caldrà fer en el 

desenvolupament del planejament derivat i els projectes d’urbanització, en funció del vector 

ambiental considerat. 

7.3.1. OCUPACIÓ DEL SÒL 

� Previ a les operacions de replanteig i excavació es realitzaran la desbrossada i la retirada 

superficial o decapatge dels horitzons orgànics (15-25 m), les terres i materials vegetals. 

� Es restringiran al màxim els moviments de terres fora de les àrees que hagin de ser 

directament urbanitzades, i s’evitarà la realització de grans moviments de terres en 

èpoques de precipitació intensa (primavera i sobretot tardor), per tal de reduir el risc 

d’erosió. 

� Les terres no vegetals sobrants generades durant el moviment de terres, s’utilitzaran per 

al rebliment sobre el terreny allà on es detectin necessitats o desnivells, i en llur defecte 

es destinaran a restaurar àrees degradades pròximes, prèvia autorització municipal. 

� Serà necessari gestionar correctament les terres excedents generades durant el moviment 

de terres. Aquestes hauran de ser transportades a centres gestors o, en el seu defecte, a 

abocadors controlats i autoritzats per aquest tipus de residu. 

AGRO 90, S.L 88


� Quan es provoqui l’existència de talussos per l’obertura de vials i l’explanació dels 

solars, aquests s’hauran de regenerar tot aplicant tècniques de xerojardineria, amb 

especial cura de la retirada prèvia a l’obertura dels vials i replantació de les espècies 

vegetals afectades. 

� El primer factor a considerar és la minimització dels residus i la seva reutilització a la 

pròpia obra. Aquesta és la millor opció des d’un punt de vista ambiental. A partir 

d’aquí, per tal de poder aconseguir un aprofitament màxim, s’ha de conèixer la quantitat 

i els tipus de residus que es generaran. Paral·lelament s’han d’identificar quins són els 

sectors de valorització pròxim a l’obra i quines característiques presenta (preus, 

distàncies, condicions d’acceptació del material, etc.). 

� S’hauran de delimitar estrictament les àrees afectades pel moviment de terres, amb la 

finalitat de minimitzar l’afectació a les zones on no es realitzaran aquests moviments. 

� Delimitació de les zones de trànsit. S’hauran de minimitzar i delimitar estrictament les 

zones de trànsit i maniobra dels vehicles i la maquinària, per minimitzar el trepig en les 

zones que no sigui imprescindible. Aquesta delimitació es farà en base als plànols 

d’ordenació, i es senyalitzaran tots els recorreguts amb tanques plàstiques, reflectants i 

visibles, mantenint-se durant tota la fase constructiva del projecte. 

� Delimitació de les zones d’estacionament. Les zones d’estacionament i manteniment de 

la maquinària es localitzaran dintre de la zona d’obra, i en punts sense desnivell, 

delimitant-les amb tanca perimetral o qualsevol altre sistema que delimiti clarament 

l’espai. 

Els possibles talls dels carrers per la instal·lació o ampliació de la xarxa de subministres, 

així com els vehicles de les obres, poden afectar al trànsit diari de la població. Per tant, és 

important tenir en compte: 

� Informar prèviament als veïns dels possibles talls de carrers, i de les alternatives de pas. 

� Instal·lar la senyalització vial pertinent en els punts clau del trànsit viari, indicant les 

opcions vials de circulació, evitant així congestió de trànsit i molèsties a la població. 


� Control dels processos de la maquinària. Extremar les precaucions en cas de realitzar 

accions de manteniment (canvi d’olis o similar) i neteja de la maquinària, i controlar el 

AGRO 90, S.L 89


destí final de les substàncies i de les aigües resultants (realitzar-ho en àrees 

pavimentades). 

� Ús racional dels productes agroquímics, utilitzant-los en els casos que sigui 

indispensable, respectant les dosis, i les condicions d’aplicació. 

� Les instal·lacions auxiliars comptaran amb els serveis d’higiene de la plantilla de l’obra. 

Els residus creats per aquestes instal·lacions seran canalitzades fins a una fossa sèptica, 

que tindrà la funció d’emmagatzemar temporalment aquestes aigües residuals. 

Consum a les edificacions i habitatges: a més dels requeriments exigits al Decret 21/2006, 

de 14 de febrer, pel qual es regula d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, 

es proposa que: 

� Les aixetes dels aparells sanitaris de consum individual disposin de mecanismes 

economitzadors d’aigua o similars, així com mecanismes reductors de cabal, de forma 

que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm 2), hi 

hagi un cabal màxim de vuit litres per minut (8 l/min). 

� El mecanisme de les dutxes inclogui economitzadors de raig o similars, així com 

mecanismes reductors de cabal, de forma que per a una pressió de dos quilograms i mig 

per centímetre quadrat (2’5 kg/cm 2), hi hagi un cabal màxim de deu litres per minut (10 

l/min). 

� El mecanisme de la descàrrega de les cisternes dels wàters limiti el volum a un màxim 

de 7 litres, i disposi de la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un mecanisme de doble 

pulsació. 

� Per a exercir com a exemple per a la ciutadania, instal·lar sistemes per a la reducció del 

consum d’aigua a les dependències i serveis municipals. 


� Evitar l’aixecament de pols. En casos puntuals en què l’activitat o la maquinària d’obra 

generi una elevada quantitat de pols, es regarà la zona de treball per evitar afectacions a 

persones i animals. 

AGRO 90, S.L 90


� Realització de recs periòdics d’aquelles àrees on es produeixin moviments de terres, així 

com en tots els accessos a l’obra. L’adjudicatari haurà de presentar un pla de neteja en el 

que s’indiquin els recs necessaris. 

� Durant la construcció es verificarà amb freqüència setmanal les emissions de pols de les 

àrees de moviments de terres i accessos, emetent un informe quinzenal al respecte. 

� A més, es procurarà el cobriment del material transportat per evitar l’emissió de 

partícules (per exemple, en el transport de terres o runes per part dels camions). 

Consum a les edificacions i habitatges: a més dels requeriments exigits al Decret 21/2006, 

de 14 de febrer, pel qual es regula d’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, 

es proposa que: 

� En la mesura del possible s’orientin les façanes cap el sud, donat que són les que 

ofereixen un comportament tèrmic millor i unes possibilitats en la distribució dels espais 

interiors d’aprofitament òptim de la il·luminació i del sòl i, en general, de dissenys 

solars passius. 

� S’implantin uns rendiments energètics mínims per a calderes i bombes de calor; les 

calderes d’alt rendiment mixtes combinen la calefacció i l’aigua calenta sanitària i 

resulten normalment apropiades per a usos domèstics. 

� Per a exercir com a exemple per a la ciutadania, instal·lar sistemes per a la reducció del 

consum energètic i energies renovables a les dependències i serveis municipals. 

7.3.4. QUALITAT ACÚSTICA 

� L’emissió sonora de la maquinària que s’utilitza en les obres públiques i en la 

construcció s’ha d’ajustar a la normativa vigent, d’acord amb el Real Decreto 212/2002, de 

22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas 

máquinas de uso al aire libre i la seva modificació pel Real Decreto 524/2006, de 28 de abril. 

� Horari de les obres. Les obres es portaran a terme sempre de dia, i en l’horari comprés 

entre les 8:00 del matí i les 20:00 de la tarda; llevat de les obres urgents, les que es fan per 

raons de necessitat o perill i les que, per llurs característiques, no es poden fer durant el 

dia.. El treball nocturn ha d’ésser expressament autoritzat per l’Ajuntament. 

AGRO 90, S.L 91


� Nivells sonors. Durant la jornada de treball els equips emparats no podran, en general, 

generar a 5 metres de distancia, nivells sonors superiors a 90 dB(A); amb aquesta 

finalitat la maquinària de construcció complirà la normativa d’emissió vigent. 

� Vehicles de tracció mecànica. Tots els vehicles de tracció mecànica han de tenir en bones 

condicions de funcionament els elements capaços de produir soroll perquè l’emissió de 

soroll del vehicle amb el motor en funcionament no excedeixi els valors límit a què fa 

referència la normativa. A la vegada s’ha d’evitar mantenir el motor encès quan no sigui 

necessari. 

� Limitar a 20 Km/h la velocitat dels vehicles dins l’obra d’urbanització i a 40 Km/h en la 

fase de construcció d’habitatges. 

� S’efectuarà mesura del nivell sonor a petició de qualsevol persona afectada per molèsties 

derivades de qualsevol activitat. 

7.3.5. GESTIÓ DELS RESIDUS 

� Dissenyar elements constructius incorporant criteris de deconstrucció: muntatge en sec, 

facilitat de muntatge i desmuntatge, unions mecàniques, etc. 

� Disposar de contenidors per a residus petris, que tindran com a destí el reciclat i el 

dipòsit de runes. En els enderrocs, si és possible, caldrà procedir a la separació o 

deconstrucció prèvia dels diferents elements de l’edifici no petris i valoritzables (amb 

destí a una planta de triatge i recuperació), dels elements petris amb destí al reciclat i 

dipòsit de runes. 

� Disposar de contenidors per a fustes, metalls, vidres i embalatges, per a la seva gestió 

per empreses de recuperació de residus. 

� Els contenidors o receptacles quedaran dipositats a l’interior de l’obra. 

7.3.6. BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL 

� Adoptar les mesures de prevenció d’incendis forestals definides per la legislació vigent, 

tant en la fase de construcció com en les fases posterior d’ocupació i posada en servei de 

les instal·lacions i habitatges. 

L’impacte més important sobre la vegetació i la flora el produirà la destrucció de la 

coberta vegetal de les superfície amb canvi d’ús que provocarà la urbanització dels sectors 

AGRO 90, S.L 92


desenvolupats. Per minimitzar aquests impactes caldrà adoptar les següents mesures 

correctores: 

� Evitar la destrucció innecessària de vegetació en les zones destinades a usos compatibles 

amb la permanència de la vegetació existent, especialment en les àrees destinades a 

espais lliures i zones verdes privades. 

� Trasplantar aquells exemplars de qualitat que puguin resultat afectats per la nova 

situació. 

� Procedir immediatament acabades les obres a la realització dels treballs de revegetació, 

utilitzant exclusivament espècies autòctones pròpies de la zona. S’evitarà la introducció 

d’espècies no autòctones, fugint, entre d’altres, de problemes d’aclimatació a un medi 

caracteritzat per un dèficit hídric i es potenciaran les espècies que requereixen un menor 

aportament hídric. 

� A efectes de facilitar la supervivència dels exemplars a trasplantar es respectarà el 

següent calendari de trasplantament: 

Tipus de planta Època de trasplantament 

Coníferes De setembre a abril 

Arbres de fulla perenne A finals d’hivern 

Arbres de fulla caduca De novembre a març 

Bulbs i tubercles Tot l’any 

� Únicament s’afectarà la superfície necessària per l’execució de les obres, per tant, es 

talaran només aquells arbres i arbusts estrictament necessaris. 

La urbanització significa igualment un impacte sobre la fauna degut a la destrucció i 

alteració d’hàbitats faunístics de les zones on s’intervé. Per minimitzar aquests impactes 

caldrà adoptar les següents mesures correctores, molt relacionades amb altres vectors 

ambientals: 

� Controlar els nivells màxims sonors. 

� Controlar la generació de pols en l’execució de les obres. 

� Evitar el pas de maquinària per camins fora del sector. 

AGRO 90, S.L 93


� Minimitzar l’impacte sobre la hidrologia superficial: contaminació d’aigües. 

� Eliminar totalment els residus generats per les obres, en totes les zones perifèriques del 

sector que limiten amb el sòl rústic. 

� Realitzar les obres preferentment en el període comprés entre els mesos de juliol a gener, 

ambdós inclosos, per evitar afectacions a la fauna en període de cria. 

� Potenciar estructures vegetals que permetin la presència de fauna. 


� Integració vegetal de les edificacions i instal·lacions auxiliars. En els espais lliures 

exteriors que presenten els nous edificis cal preveure un enjardinat, consistent en la 

plantació d’arbres i arbusts adaptats a l’indret. 

� Estudiar la possibilitat de mantenir alguns elements patrimonials derivats de l’activitat 

agrícola del sector (basses, pous, barraques, murs de pedra seca...). 

AGRO 90, S.L 94


8. SÍNTESI DE L’ESTUDI 

8.1. INTRODUCCIÓ 

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) s’adjunta a la documentació que revisa 

el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Gelida, com a compliment del Decret 

Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’urbanisme i el decret que el desenvolupa (Decret 

305/2006). De forma general, l’ISA persegueix: 

� L’anticipació a les propostes de desenvolupament del planejament 

� La valoració d’alternatives en una etapa inicial de la planificació, i de manera 

coetània a la formulació del pla 

� La incorporació efectiva de criteris de sostenibilitat a la planificació 

� L’avaluació interdisciplinària i multidisciplinària 

� L’ampliació de la participació pública en els procediments de presa de decisions 

L’ISA inclou els continguts que s’estableixen a l’article 70 de l’esmentat reglament 

d’urbanisme, adaptant-los, en tot cas, a les característiques particulars de l’espai geogràfic de 

Gelida. Per complir amb aquest mandat legislatiu, s’ha utilitzat les instruccions tècniques 

publicades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, “POUM, Avaluació ambiental en 

el planejament urbanístic 06” (Centre de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2006). 

L’elaboració de l’ISA que es presenta ha anat a càrrec de l’empresa AGRO’90, S.L amb la 

col·laboració de David del Río Castelló, ambientòleg. 

8.2. REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 

8.2.1. PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 

La descripció dels aspectes ambientalment rellevants del municipi de Gelida ja foren 

analitzats a l’estudi del medi de l“Informe Ambiental del POUM de Gelida. Memòria”, 

amb data 30 de gener de 2006 (inclòs a l’Annex 1 d’aquest ISA). 

AGRO 90, S.L 95


8.2.2. OBJECTIUS DE RANG SUPERIOR 

Són els criteris i obligacions de protecció mediambientals fixats en l’àmbit autonòmic i 

local o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres 

plans i programes aplicables que tenen relació amb el POUM de Gelida. S’han classificat 

en: plans territorials i urbanístics, protecció d’espais naturals, altra normativa sectorial i 

altres projectes i documents. 

8.2.2.1. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I URBANÍSTICA 

Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) 

El PTGC adscriu Gelida al Sistema de reequilibri metropolità, dins l’anomenada Àrea Bàsica 

Territorial de Gelida, que forma aquest municipi i Sant Llorenç d’Hortons. En relació al sistema 

d’infraestructures, el Pla de l’any 1995 preveu: 

� Un metro regional que relligui el territori de l’àmbit metropolità Mataró-Granollers- 

Sabadell-Terrassa-Martorell-Vilafranca-Vilanova. 

� Xarxa d’alta velocitat, el TAV. 

Pla territorial parcial de l’àmbit metropolità de Barcelona (PTMB) 

Aquest pla es troba en fase d’aprovació definitiva i divideix la regulació en diferents sistemes. 

En primer lloc, marca les directrius de protecció dels espais oberts, classificats en: (1) els espais 

inclosos al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), amb una superfície de 63.224 ha (el 19’5% de 

l’àmbit territorial metropolità) o altres àmbits regulats per anteriors plans especials del medi 

físic i del paisatge, (2) els espais d’interès forestal, (3) els espais d’interès agrícola, (4) el sistema 

hidrològic, (5) els sectors costaners, i (5) els llocs d’interès paisatgístic i els punts singulars. 

El segon grup d’espais que es defineixen són els espais separadors – connectors, que actuaran 

com a filtre, al permetre amb més o menys intensitat el pas de determinades interaccions 

(esporàdiques, lúdiques o culturals), i, en canvi, barrar les relacions compactadores. 

El tercer i últim grup d’espais fa referència als petits nuclis urbans i a les urbanitzacions 

aïllades dins els espais oberts. Les poblacions de Sant Sadurní d’Anoia i Gelida tenen un cert 

potencial de desenvolupament, mentre que per a les urbanitzacions de segona residència 

s’establiran regulacions encaminades a aturar-ne el creixement. 

Pla director territorial de l’Alt Penedès 

Pla d’àmbit comarcal que es troba actualment en la fase de participació pública. 

AGRO 90, S.L 96


Pla director supramunicipal de sostenibilitat de la mancomunitat de l’Alt Penedès 

(PDSSMMAP) 

Afecta als 9 municipis de l’Alt Penedès (entre ells Gelida) i pretén identificar els valors 

productius, ecològics, ambientals i patrimonials i del paisatge del sòl no urbanitzable, a fi de 

garantir la gestió sostenible del territori. Així, fa una anàlisi de l’estat actual de les diverses 

zones, elaborant una sèrie de plànols i proposant delimitacions dels espais que interessa 

protegir. L’últim pas és la redacció d’una proposta de normativa urbanística en sòl no 

urbanitzable, que pretén servir com a base per a la redacció del POUM municipals. 

8.2.2.2. FIGURES DE PROTECCIÓ D’ESPAIS NATURALS 

La protecció que pot afectar al municipi de Gelida es pot donar a quatre nivells: 

� Protecció horitzontal: Són les normes que afecten a tota Catalunya i que a Gelida queda 

representada per la Directiva hàbitat (Xarxa natura 2000), la Llei 22/2003 de protecció 

dels animals i la Llei de les unitats mínimes de segregació en sòl no urbanitzable. 

� Protecció territorial: Són les proteccions d’espais concrets, determinats pels Plans 

Territorials (ja descrits anteriorment), el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i la Xarxa 

Natura 2000 (ZEC i ZEPA). 

� Protecció específica: Són les proteccions específiques per a determinats Espais d’Interès 

Natural, mitjançant alguna de les figures definides a la Llei 12/1985 (Llei d’espais 

Naturals de Catalunya),: Parcs nacionals, Paratges Naturals d’Interès Nacional, 

Reserves Naturals i Parcs Naturals. 

� Protecció puntual: És la protecció d’un espai en concret i vindria determinada pel 

Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals. 

8.2.2.3. ALTRA NORMATIVA SECTORIAL 

És aquella normativa referida al medi natural, forestal, atmosfèrica, residus, activitats, inspecció 

i control i aigua. 

8.2.2.4. ALTRES PROJECTES I DOCUMENTS 

� Auditoria Ambiental Municipal (A.A): L’any 2002 es va aprovar l’A.A de Gelida o Pla 

d’Acció Local per a la sostenibilitat (PALS), l’objectiu de la qual és ser el punt de partida 

per al desenvolupament de l'Agenda 21. El document en la seva primera part realitza 

una anàlisi i diagnosi de l’estat actual de diferents paràmetres i vectors, per començar 

un procés de participació ciutadana i la redacció del PALS. El Pla d’Acció garanteix el 

AGRO 90, S.L 97


desenvolupament sostenible amb la definició de 125 accions, dividides en 5 línies 

estratègiques i varis programes. 

� Carta del paisatge de l’Alt Penedès (CPAP): A petició de l’Estudi Vitivinícola de l’Alt 

Penedès (maig 2004), es proposa la CPAP com un instrument útil de concentració 

d’estratègies sobre el paisatge de la comarca, amb la finalitat d’afavorir que en les 

decisions que s’adoptin sobre el paisatge per part dels poders públics, participin els 

ciutadans, els agents econòmics i professionals que intervenen o tenen un bon 

coneixement del territori, així com els col·lectius de defensa del medi ambient i les 

entitats de custòdia del territori. 

8.2.3. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PEL PLA 

Els objectius i criteris ambientals que han regit el procés d’elaboració del POUM de 

Gelida, han tingut com a fonaments els articles 3 i 9 de la DL 1/2005, bàsics en relació a 

l’urbanisme sostenible. Més concretament, el POUM de Gelida persegueix els següents 

objectius sectorials genèrics: 

� Ocupació de sòl: minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús 

� Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i 

racionalitzar l’ús d’aquest recurs 

� Qualitat de l’aire: minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i 

el canvi climàtic i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies 

contaminants 

� Condicions acústiques i lumíniques: prevenir i corregir la contaminació acústica i 

lumínica 

� Gestió de materials i de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus 

urbans i minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials 

� Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural: conservar la biodiversitat 

territorial i assegurar-ne un ús sostenible 

� Qualitat del paisatge: integrar el paisatge en tots els processos urbanístics, sota una 

perspectiva de sostenibilitat 

AGRO 90, S.L 98


8.3. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES 

En l’anàlisi d’alternatives s’ha decidit diferenciar, per una banda, l’alternativa d’ordenació 

proposada per l’Avanç del POUM (Alternativa 1 o ALT1) i, per l’altra, la situació actual 

corresponent al planejament vigent, les Normes Subsidiàries (Alternativa 2 o ALT2), 

aprovades el 1985 i amb modificacions puntuals que daten des del 1991 fins al 2003. Donades 

les necessitats futures de creixement, l’Alternativa 2 incorporaria la possibilitat d’urbanitzar 

la zona del Maset per acollir la nova població, amb la construcció d’uns 1.500 nous habitatges 

(equivalents a l’increment d’habitatges que incorpora l’ALT1). 

La metodologia ha consistit en avaluar cada alternativa des del punt de vista de la seva 

preferència vers l’altra, tenint en compte els vectors analitzats prèviament (veure Annex 1, 

perfil ambiental del municipi). Ara bé, donat que les alternatives divergeixen respecte a cada 

àrea urbana i per tipus de sòl, s’ha decidit agrupació les propostes per entitats poblacionals. 

A continuació es presenta la taula - resum resultant de l’avaluació d’alternatives, després 

d’obtenir una valoració parcial en cadascun dels vectors ambientals: 

PROPOSTES 

Casc urbà/Sant 

Salvador/Maset 

Ocupació 

de sòl 

Espais 

protegits 

Espais 

d’interès 

Activitats 

econòmiques 

Xarxa 

viària 

Espais 

públics 

AGRO 90, S.L 99 

Riscos 

ALT1 ALT1/ALT2 ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1 

Altres nuclis històrics ALT2 ALT1/ALT2 ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 

Martivell/Safari ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 

Petits assentaments ALT1/ALT2 ALT1/ALT2 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 

Àrees industrials ALT1 ALT1/ALT2 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 

SNU ALT1 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 

ALTERNATIVA inicial ALT1 ALT1 ALT1/ALT2 ALT1 ALT1 ALT1 ALT1 

ALTERNATIVA FINAL ALTERNATIVA 1 (Avanç del POUM, Febrer 2006) 

Tal i com s’observa a la taula anterior, l’alternativa seleccionada des d’un punt de vista 

mediambiental és l’ALTERNATIVA 1 respecte al planejament vigent (ALT2). En tots els 

vectors ambientals estudiats la preferència és per aquesta primera opció, a excepció de 

l’ocupació d’espais protegits on no existeix diferència.


8.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES 

SIGNIFICATIUS 

Els efectes del POUM que s’han tingut en compte es divideixen en funció dels apartats 

propis de la normativa urbanística: 

� Disposicions generals (arts. 1-42 NU): tot allò que té a veure amb la definició del POUM, 

el seu desenvolupament, la seva gestió i execució i la intervenció de les activitats dels 

particulars. 

� Paràmetres comuns d’ordenació i d’ús (arts. 43-94 NU): es refereix a les disposicions que 

regulen l’edificació i els usos i activitats. 

� Regulació i desenvolupament de sistemes (arts. 99-107 NU + plànols): és l’articulat 

referit als sistemes urbanístics, així com a la seva delimitació en els plànols d’ordenació. 

� Regulació del sòl urbà (arts. 108-150 NU + plànols): inclou la definició i regulació de les 

zones d’ordenació i el desenvolupament en PMU i PA, unit als plànols que ho delimiten. 

� Regulació del sòl urbanitzable (arts. 151-161 + plànols): regeix les disposicions generals 

per aquest sòl i el seu desenvolupament en PP; també els plànols d’ordenació 

corresponents. 

� Regulació del sòl no urbanitzable (arts. 162-203 + plànols): junt als plànols de 

qualificació del sòl no urbanitzable, hi ha les disposicions generals i particulars, el 

paisatge, les qualificacions, els connectors i el seu desenvolupament en PE. 

� Protecció del patrimoni cultural (arts. 191-194, arts. 204-249 + Catàleg): a més de la 

normativa sobre el Catàleg de masies i cases rurals hi ha el títol referit a la protecció del 

patrimoni en general. 

� Ordenances complementàries (Annex I): són les ordenances referides a soroll i 

vibracions, i incendi i explosions. 

D’altra banda, els medis impactats o components ambientals seran els que es desprenen de 

l’article 70.a.3: ocupació de sòl, cicle de l’aigua, qualitat de l’aire, condicions acústiques i 

lumíniques, gestió de materials i residus, conservació de la biodiversitat i del patrimoni 

natural, i qualitat del paisatge. 

La següent matriu d’impactes caracteritza els efectes significatius de l’aplicació del POUM 

sobre els diversos components ambientals, amb les claus definides al peu de la mateixa 

(basat en el RD 1131/1988 d’avaluació d’impacte ambiental). Entre parèntesi es detallen els 

articles de la normativa urbanística que afecten cada component: 

AGRO 90, S.L 100


Ocupació sòl 

Disposicions 

generals I/L/P/PO (7) 

Paràmetres 

comuns 

I/L/P/PO 

(79/91/92/94) 

Sistemes I/A/P/PO 

(101/103/104/1 

05/107/PLA) 

S. urbà S/L/P/PO 

(110.6/112- 

119/122-150) 

S. 

urbanitzable 

S. no 

urbanitzable 

Patrimoni 

S/L/P/N 

(154/156-161) 

S/L/P/PO 

(162/165/166/1 

71/172- 

180/186/201- 

203) 


l’aigua 

I/C/P/PO 

(7/26.2/39.2 

) 

S/C/T/PO 

(57/91) 

S/C/T/PO 

(103/104/10 

5) 

A/C/T/PO 

(112- 

119/122-150) 

A/C/T/N 

(156-161) 

S/C/T/PO 

(162/171/17 

5/179/201- 

203) 

Qualitat de 

l’aire 

S/L/T/PO 

(26.2/27.1) 

S/L/T/PO 

(84.3.2/88.3/ 

91/92/93) 

S/L/T/PO 

(101/104/105 

) 

I/L/T/PO 

(110.6/112- 

119/122-150) 

I/L/P/N 

(154/156-161) 

I/L/T/PO 

(162/166) 

Condic. acústiq. i 

lumíniq. 

A/M/T/PO (7) 

Gestió residus i 

materials 

S/C/T/PO 

(7/26.2/28.2) 

Biodiv. i 

patr. natural 

A/L/T/PO (91) I/L/T/PO (94) - 

A/M/T/PO 

(101/104) 

S/C/P/PO 

(101/105/107) 

AGRO 90, S.L 101 

- 

S/M/T/PO 

(157) 

A/M/T/N 

(122-150) 

A/M/T/N 

(156-161) 

- - 

- - - - - 

Qualitat 

paisatge 

- - 

I/L/P/PO 

(101/103) 

S/L/P/PO 

(112-119) 

- 

S/L/P/PO 

(162/165/16 

8/169/185- 

190/191- 

194/195- 

199/201-203) 

S/L/P/PO 

(204- 

242/191-194) 

A/L/T/PO 

(55/58/56.3/70- 

78/94) 

I/L/T/PO 

(104/107) 

S/L/P/PO (112- 

119) 

S/L/P/N 

(159/160) 

I/L/P/PO 

(162/165/168/1 

69/171/172- 

180/181- 

183/185- 

190/201-203) 

S/L/P/PO (204- 

242/191-194) 

Ordenances I/L/P/PO (AI) - - I/L/T/PO (AI) - - - 

CLAUS: indirecte (I), acumulatiu (A), sinèrgic (S) / curt (C), mitjà (M) o llarg (L) termini / permanent (P) o temporal (T) / 

negatiu (N) o positiu (PO). 

8.5. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA 

Des d’una perspectiva global i integrada, la verificació efectuada a l’ISA és satisfactòria, ja 

que es dóna compliment a tots els objectius ambientals generals i específics esmentats al punt 

2.3 de l’ISA. D’aquesta forma, la proposta del POUM de Gelida soluciona els efectes 

significatius del mateix sobre els diferents components ambientals i sobre la mobilitat 

generada analitzats. 

Ara bé, hi ha impactes negatius als que cal posar-hi més atenció, amb l’objectiu que siguin 

supervisats intensament al llarg del desenvolupament del Pla. En aquest sentit, cal 

diferenciar les dues formes que preveu el POUM per incrementar els sostres edificables: (1) 

reciclant l’actual sòl urbà i urbanitzable mitjançant els Plans de Millora Urbana i els Polígons


d’Actuació, i (2) classificant nou sòl urbanitzable i desenvolupant-ho amb Plans Parcials. Tot 

i que ambdues actuacions persegueixen un mateix objectiu, des d’un punt de vista 

mediambiental afecten de diferent forma sobre els diversos components: 

� En el cas dels PMU i PA en sòl urbà (arts. 122-150 i plànols d’ordenació), l’equip 

redactor considera que els impactes més importants es donaran com a conseqüència 

de la nova generació de residus, amb la qual cosa, tant la xarxa viària com els 

habitatges s’hauran d’adaptar a la recollida selectiva que es faci en cada moment al 

municipi. Especialment rellevant és el consum de sòl que representen les 

Urbanitzacions de Martivell i Safari, 651.361 m 2 (PAc-31 a PAc-34) i 492.807 m 2 (PAc- 

41) respectivament, sectors derivats del PGOU que es revisa i difícilment 

modificables per la proposta del POUM. 

� D’altra banda, destaca les repercussions del sòl urbanitzable desenvolupat mitjançant 

els Plans Parcials (arts. 156-161), en els que hi ressalta el de Can Joncoses (PPa-1, art. 

160). Es tracta de 134.079 m 2 de nou sòl industrial al bell mig de la plana agrícola a 

l’esquerra de l’Anoia, amb greus problemes de comunicacions viàries i de serveis 

públics. Sobretot en el que es refereix als nous consums d’aigua, d’energia i de gestió 

de residus, a banda dels impactes paisatgístics. 

En ambdós casos, el present ISA considera minimitzats els seus efectes amb les millores 

ambientals proposades dins la normativa urbanística: regulació per a l’estalvi d’aigua i la 

reducció dels residus, abastament energètic adequat i introducció de condicionants contra 

l’impacte paisatgístic. 

8.6. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I 

SUPERVISIÓ 

El Pla de Vigilància Ambiental (PVA) és un instrument que permet analitzar i garantir el 

compliment de les mesures correctores d’un pla o projecte durant la fase de 

desenvolupament, execució i funcionament. D’acord amb l’Avantprojecte de la llei catalana 

d’avaluació ambiental de plans i programes, el promotor públic del POUM, és a dir, 

l’Ajuntament de Gelida, haurà de nomenar un director ambiental del pla, que serà 

l’encarregat de dur a terme les tasques de seguiment ambiental en el desenvolupament del 

AGRO 90, S.L 102


planejament derivat i els projectes d’urbanització, en funció dels vectors ambientals 

considerats. 

Tècnics responsables de l’elaboració de l’ISA 

David del Río Castelló 

Llicenciat en Ciències Ambientals 

nº C.A. 00518 

Jordi Juan Serrahima 

Llicenciat en Biologia 

AGRO 90, S.L 

Gelida, a 19 de febrer de 2007 

AGRO 90, S.L 103

Document 6 - Ajuntament de Gelida

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?