MEMÒRIA PART 4 Aprovació inicial - Ajuntament de Gelida

MEMÒRIA PART 4
OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ,
ANÀLISI DE LES DIVERSES ALTERNATIVES,
JUSTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL
MODEL D’ORDENACIÓ
Aprovació inicial
Març 2007
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ. ÍNDEX
ÍNDEX DE LA MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
1. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ................................................................................................ 5
1.1 ELEMENTS TERRITORIALS................................................................................................. 5
1.2 XARXA VIÀRIA...................................................................................................................... 5
1.2.1 Infraestructures territorials............................................................................................... 5
1.2.2 Infraestructures comarcals................................................................................................ 5
1.2.3 Xarxa municipal de carreteres i camins............................................................................ 6
1.2.4 Mobilitat al casc urbà ....................................................................................................... 6
1.3 ELS ÀMBITS EDIFICATS ...................................................................................................... 6
1.3.1 Casc urbà .......................................................................................................................... 6
1.3.2 Sant Salvador de la Calçada ............................................................................................. 6
1.3.3 Nuclis històrics .................................................................................................................. 7
1.3.4 Les urbanitzacions............................................................................................................. 7
1.3.5 Petits assentaments no històrics........................................................................................ 7
2. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES ............................................................. 8
2.1 REESTRUCTURACIÓ D’ACTUACIONS DE L’ENTORN DEL NUCLI URBÀ I
CONSOLIDACIÓ DEL SEU LÍMIT.................................................................................................... 8
2.1.1 El planejament vigent........................................................................................................ 8
2.1.2 El planejament proposat.................................................................................................... 9
2.2 TRANSFORMACIÓ DELS MASSETS EN SÒL URBÀ ...................................................... 10
2.3 AMPLIACIÓ DE SANT SALVADOR .................................................................................. 11
2.4 CONCLUSIONS I ALTERNATIVA ESCOLLIDA .............................................................. 12
3. OBJECTIUS DE POBLACIÓ...................................................................................................... 13
3.1 PREVISIONS DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS ................... 13
3.2 PROPOSTES DE CREIXEMENT D’AQUEST POUM ........................................................ 13
4. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI........................................................................ 17
4.1 SISTEMA VIARI.................................................................................................................... 17
4.1.1 Xarxa de Carreteres ........................................................................................................ 17
4.1.2 Xarxa de Camins ............................................................................................................. 19
4.1.3 xarxa de carrers .............................................................................................................. 20
4.1.4 Aparcament ..................................................................................................................... 21
4.2 SISTEMA FERROVIARI....................................................................................................... 22
4.3 SISTEMA D’ESPAIS LLIURES PÚBLICS........................................................................... 22
4.3.1 Sistema hidrològic........................................................................................................... 22
4.3.2 Xarxa de verda ................................................................................................................ 24
4.3.3 Llistat d’espais lliures públics......................................................................................... 25
4.3.4 Quadre resum d’espais lliures i zones verdes ................................................................. 28
4.4 SISTEMA D’EQUIPAMENTS............................................................................................... 29
4.4.1 Descripció dels objectius................................................................................................. 29
4.4.2 Equipaments sòcio-culturals ........................................................................................... 29
4.4.3 Els nous equipament previstos ........................................................................................ 34
4.4.4 Llistat d’Equipaments...................................................................................................... 36
4.4.5 Quadre resum d’Equipaments......................................................................................... 37
4.5 SERVEIS TÈCNICS ............................................................................................................... 37
5. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL ....................................................................................................... 40
5.1 CRITERIS PER A LA DELIMITACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE .................. 40
5.1.1 El casc urbà..................................................................................................................... 40
5.1.2 Sant salvador...................................................................................................................41
5.1.3 Nuclis històrics ................................................................................................................42
5.1.4 Les urbanitzacions de Martivell i Safari ......................................................................... 42
5.1.5 Els massets ...................................................................................................................... 42
5.2 EL SÒL NO URBANITZABLE ............................................................................................. 42
5.3 QUADRE RESUM DE CLASSIFICACIÓ DEL SÒL ........................................................... 43
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 1

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ. ÍNDEX
6. SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT I ÀMBITS DE GESTIÓ. .................................. 44
6.1 SÒL URBÀ ............................................................................................................................. 44
6.1.1 Plans de Millora Urbana................................................................................................. 44
6.1.2 Polígons d’actuació rESIDENCIALS O D’ACTIVITATS................................................ 47
6.1.3 Polígons d’actuació de Consolidació.............................................................................. 51
6.1.4 Quadre resum dels Plans de Millora Urbana ................................................................. 54
6.1.5 Quadre resum dels Polígons d’Actuació de Transformació............................................ 55
6.1.6 Quadre resum dels Polígons d’Actuació de Consolidació.............................................. 55
6.2 SÒL URBANITZABLE.......................................................................................................... 56
6.2.1 Plans Parcials ................................................................................................................. 56
6.2.2 Quadre resum dels Plans Parcials residencials.............................................................. 58
6.2.3 Quadre resum dels Plans Parcials Industrials i terciaris ............................................... 58
6.3 SÒL NO URBANITZABLE ................................................................................................... 59
6.3.1 Plans especials de millora d’ambits rurals i regularització de masies i cases rurals .... 59
6.3.2 Plans Especials per al millorament del medi natural i el paisatge................................. 60
6.3.3 Plans Especials per a la implantació d’establiments d’agroturisme .............................. 61
7. QUALIFICACIÓ DEL SÒL ........................................................................................................ 62
7.1 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ ....................................................................................... 62
7.1.1 Casc Antic (Clau 1) ......................................................................................................... 62
7.1.2 Edificació plurifamiliar alineada (Clau 2)...................................................................... 63
7.1.3 Edificació unifamiliar alineada (Clau 3) ........................................................................ 64
7.1.4 Eixample plurifamiliar aïllada (Clau 4).......................................................................... 64
7.1.5 Edificació unifamiliar Aïllada (Clau 5)........................................................................... 64
7.1.6 indústria entre mitgeres (Clau 6) .................................................................................... 65
7.1.7 indústria Aïllada (Clau 7)................................................................................................ 66
7.1.8 terciari (Clau 8)...............................................................................................................66
7.2 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE............................................................. 67
7.2.1 Activitats i serveis propis del sòl rústic (clau 11)............................................................ 69
7.2.2 sòl agrícola (clau 12) ...................................................................................................... 69
7.2.3 sòl forestal (clau 13)........................................................................................................ 69
7.2.4 àmbit fluvial (Clau 14) .................................................................................................... 70
7.2.5 Sòl especialment protegit – Xarxa Natura 2000 (Clau 15) ............................................. 70
7.2.6 Sòl especialment protegit – PEIN (Clau 16) ................................................................... 70
7.3 QUADRES DE QUALIFICACIÓ .......................................................................................... 72
7.3.1 Quadres de Qualificació del Sòl Urbà ............................................................................ 72
7.3.2 Quadre de Qualificació del Sòl Rústic ............................................................................ 75
8. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURAL.............................................................................. 76
9. INVENTARI D’HABITATGES EN SOL NO URBANITZABLE ........................................... 78
10. PROTECCIÓNS URBANÍSTIQUES.......................................................................................... 82
10.1 ELS CONNECTORS ECOLÒGICS....................................................................................... 82
10.1.1 Criteris de selecció dels connectors ecològics ................................................................ 83
10.1.2 Criteris de determinació i delimitació de connectors ecològics...................................... 83
10.1.3 sistema de connectivitat ecològica de l’alt penedès ........................................................ 84
10.1.4 Sistema de connectivitat ecològica proposat................................................................... 86
10.2 CATÀLEG DE BÉNS CULTURALS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC.87
10.2.1 Classificació dels béns catalogats segons el règim jurídic ............................................. 87
10.2.2 Classificació dels béns catalogats segons tipologia........................................................ 88
10.2.3 Classificació dels béns catalogats segons NIVELL DE PROTECCIÓ............................ 92
10.2.4 Estructura de les fitxes del catàleg.................................................................................. 92
11. ACTUACIONS NO INCLOSES EN SECTORS........................................................................ 95
11.1 OBRES I INFRAESTRUCTURES PROGRAMADES.......................................................... 95
11.1.1 Traçat de l’Autovia Barcelona – Vilafranca (4rt Cinturó).............................................. 95
11.1.2 Nous accessos a l’autopista............................................................................................. 97
11.1.3 Via de mercaderies.......................................................................................................... 97
11.2 ACTUACIONS PREVISTES PEL POUM I NO INCLOSES EN SECTORS....................... 97
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 2

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ. ÍNDEX
ANNEX 1: COMPLIMENT DE L’OBSERVANÇA DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE99
1. LEGISLACIÓ VIGENT.............................................................................................................. 99
2. PRINCIPALS ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL CONTEMPLATS EN EL POUM
99
3. MESURES INCORPORADES AL POUM .............................................................................. 102
3.1 Modificacions incorporades a la normativa ..................................................................... 102
3.2 Modificacions previstes a la Legislació Sectorial............................................................. 112
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 3

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ. ÍNDEX
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 4

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
1. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
Els objectius que persegueix aquest nou planejament vénen reflectits a la Diagnosi de L’Avanç de
planejament que incorpora aquesta mateixa Memòria, i es poden resumir en els següents punts.
1.1 ELEMENTS TERRITORIALS.
Respectar i potenciar els elements naturals que defineixen la comarca, adaptant els criteris
fonamentals del Pla Director de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’At Penedès a les
característiques pròpies de Gelida i al canvi d’escala de l’estudi. Els objectius fonamentals són:
- Iniciar els processos legals per ajustar les delimitacions de la Xarxa Natura 2000 i del PEIN
de les serres d’Ordal, als límits físics objectius i al planejament vigent i proposat.
- Definir els àmbits fluvials, tant de l’Anoia, com dels principals torrents que hi aboquen les
aigües, com a elements configuradors del paisatge i suport als connectors biològics, dotantlos
d’una Normativa específica.
- Delimitar els connectors ecològics dins del terme, ajustant-los als ja existents als municipis
veïns i a les propostes del PDSMMAP als límits del terme, i cercant als espais menys
humanitzats i més permeables de les vies de comunicació.
1.2 XARXA VIÀRIA
1.2.1 INFRASTRUCTURES TERRITORIALS
• Establir criteris per tal de garantir-ne la permeabilitat ecològica i evitar que impedeixin les
comunicacions locals.
• Possibilitar la millora de l’enllaç de l’AP-7 en direcció Tarragona.
• Millorar el sistema d’aparcament entorn a l’estació de Rodalies de Renfe.
1.2.2 INFRASTRUCTURES COMARCALS
• Fer una variant a l’actual carretera C-243 de Martorell a Gelida que millori la connexió
tant a nivell comarcal, com entre els diferents nuclis de Gelida.
• Millorar l’enllaç amb el casc urbà de la carretera de sant Llorenç d’Hortons per poder
preveure l’augment de mobilitat derivat de la futura construcció de l’autovia Barcelona –
Vilafranca. Es imprescindible resoldre els passos per Cases Noves i el pont sobre el riu
Anoia (actualment de sentit alternatiu)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 5

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
1.2.3 XARXA MUNICIPAL DE CARRETERES I CAMINS
• Establir una xarxa de camins que permeti una doble sortida de les àrees amb risc
d’incendi
• Reforçar l’estructura de camins paisatgístics, fonamentalment el GR-5 i millorar
l’accessibilitat al Castell.
• Millorar la comunicació entre l’àmbit de l’estació i Sant Salvador de la Calçada
1.2.4 MOBILITAT AL CASC URBÀ
• Potenciar l’ús rodat dels nous passejos del President Francesc Macià i de
Circumval·lació per tal d’alliberar de trànsit el carrer major i permetre’n la peatonalització.
• Generar un nou enllaç a la part alta del Serralet per permetre la sortida directa a la
carretera de Corbera.
• Crear una sèrie de recorreguts verds a l’interior del casc que en permetin el gaudi per als
vianants i la connexió amb l’entorn natural. Es especialment la connexió entre el camí de
Cases Noves i el Parc Central en construcció vorejant la plataforma sobre la qual
s’assenta el casc urbà.
1.3 ELS ÀMBITS EDIFICATS
1.3.1 CASC URBÀ
L’objectiu fonamental és completar el creixement de Gelida fins al límits geogràfics que l’envolten.
• Protegir la línia del carener de la Llar Sant Jordi com a espai lliure, lligat al projecte de
Parc Central actualment en desenvolupament, i buscant la sortida cap a les fonts Freda,
de Cantillepa i de Sant Miquel i concentrant i respectant els drets edificatoris
determinats pel planejament actualment vigent.
• Generar un nou Parc Línial entre el casc urbà i l’autopista, lligat a un nou equipament
públic que permeti refer la imatge de l’accés a Gelida des de l’autopista
1.3.2 SANT SALVADOR DE LA CALÇADA
Estructurar un creixement entorn al nucli històric que en permeti un reequipament adequat, la
millora de la mobilitat a l’interior del nucli i la connexió amb la urbanització. L’augment de població
que es donarà amb la construcció de la nova UA-15 Indústria Claramunt i la consolidació de la
urbanització existent, afegida a la població històrica del nucli n’exigeixen una estructuració bàsica.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 6

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
1.3.3 NUCLIS HISTÒRICS
L’objectiu fonamental és el manteniment de l’estructura tradicional dels diferents nuclis, incorporant
quan és necessari millores per tal d’estructurar-los, incorporar-hi serveis necessaris, connectar-los a
l’estructura territorial, o resoldre conflictes puntuals.
1.3.4 LES URBANITZACIONS
El seu emplaçament al límit d’entorns forestals protegits amb uns forts pendents i un patrimoni
natural a mantenir fa que es fixin mecanismes per tal de facilitar la seva consolidació i la millora de
les seves condicions, però reduint en la mesura del possible l’impacte sobre el territori, concentrant
les zones lliures als entorns més sensibles i reduint a l’hora al mínim la xarxa viària.
1.3.5 PETITS ASSENTAMENTS NO HISTÒRICS
L’estudi de problemàtica concreta de cada assentament pel que fa a les seves mancances a nivell
d’infrastructures (tant de comunicació com de serveis), el grau de consolidació i les característiques
dels habitatges que es troben en cadascun d’ells ha portat a plantejar la necessitat de mantenir-los
tots ells en sòl rústic, però garantint unes condicions de seguretat jurídica i una possibilitat de
reequipament bàsiques. Això permet fixar una regulació específica per a cada assentament, d’acord
amb la estructura existent i adequant el cost de les operacions a la capacitat de fer-hi front dels
seus habitants.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 7

MEMÒRIA. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
2. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
Tal i com ha estat explicat, el Planejament General actualment Vigent es troba esgotat, tot i que
encara hi ha alguns sectors de desenvolupament residencial que no han estat executats. Cal
establir unes noves pautes de creixement en funció de l’estructura territorial i natural del terme, i la
necessitat d’establir uns mecanismes que dosifiquin el ritme de creixement de manera que aquest
pugui ser assimilat pel territori i per la mateixa població. Actualment la manca de desenvolupament
dels sectors residencials del casc del PG Vigent, es deu a les dificultats de desenvolupar-los amb
les característiques actuals degut als canvis en l’estructura social que ha patit Gelida en els darrers
20 anys.
Aquest POUM s’ha plantejat diferents alternatives de creixement, i d’acord amb aquestes
alternatives un model adequat d’infrastructura sobre el territori. El fet que es trobin actualment sobre
la taula diferents alternatives, tant pel que fa al traçat de l’autovia Barcelona – Vilafranca, com per al
desdoblament de la C243-b, fa que es pugui plantejar una solució més adequada, en funció de la
proposta de creixement que finalment s’ha adoptat.
Aquest POUM, en el procés d’Informació ha detectat 3 entorns que podien fer possible el
creixement plantejat:
1. La reestructuració de les actuacions de l’entorn del nucli urbà i la consolidació del seu límit.
2. La transformació de la parcel·lació dels Masets en sòl urbà
3. L’ampliació de Sant Salvador
La resta d’actuacions que el POUM es planteja al terme municipal no impliquen creixements que es
puguin considerar alternatives, sinó que es tracta d’operacions de reestructuració o consolidació
que s’entén que en cap moment hauran d’implicar augments de població significatius. Aquestes
actuacions seran:
- La reestructuració dels nuclis històrics per a incorporar-hi els serveis necessaris, connectarlos
a l’estructura territorial, o resoldre conflictes puntuals. Es el cas del Puig, la Valenciana i
Cases Noves
- La consolidació i ajust als entorns naturals que les envolten de les urbanitzacions de
Martivell i Safari.
2.1 REESTRUCTURACIÓ D’ACTUACIONS DE L’ENTORN DEL NUCLI URBÀ I
CONSOLIDACIÓ DEL SEU LÍMIT
2.1.1 EL PLANEJAMENT VIGENT
Actualment existeixen una sèrie d’Unitats d’Actuació residencials del PG Vigent que no han estat
desenvolupades:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 8

MEMÒRIA. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
- UA-1 La Salut
- UA-4 Camí de les Costes
- UA-6 La Llenca
- UA-8 Camí de la Creu
- UA-11 Camí de la Coma
- UA-16 Can Torrents
- UA-17 Institut
D’aquestes 7 actuacions, les 4 primeres són petites actuacions en entorns urbans ja consolidats que
caldrà reestructurar per a facilitar el seu desenvolupament, fer possible la reestructuració dels
entorns urbans on es troben i millorar el seu encaix dins l’estructura, però que no són significatives a
nivell de creixement, al presentar ja densitats que entenem que no són augmentables.
Pel contrari, les 3 darreres actuacions, plantegen el desenvolupament de grans extensions amb
densitats molt baixes, majoritàriament en parcel·les mínimes de 1000 m2 i amb sostres molt elevats
per a aquest tipus de parcelació, 500m2/habitatges. Aquest model, que podria ser adequat en el
moment en què es desenvolupà el PG Vigent, actualment presenta una sèrie de problemes que
aconsellen el seu replantejament:
- Elevada ocupació de territori amb una molt baixa densitat, generant un model d’habitatge
que no respon a la demanda interna sinó a població exògena amb alt poder adquisitiu.
- Situat en entorns paisatgísticament significatius de l’entorn del casc que, en la mesura
possible, caldria preservar.
- Model ambientalment poc sostenible: és un tipus de parcelació amb una elevada vialitat per
al nombre d’habitatges proposats, amb la qual cosa es genera una despesa de manteniment
per m2 de vial difícil de suportar per un ajuntament de les característiques del gelidenc; és
una parcel·lació que implica un elevat consum d’aigua per persona.
- Amb les característiques que aquests sectors tenen plantejades, no es possible donar
resposta a les necessitats d’Habitatges de Protecció Pública, que la nova llei exigeix per al
seu desenvolupament, i que alhora són necessàries per a donar resposta a les necessitats
del municipi.
2.1.2 EL PLANEJAMENT PROPOSAT
Tota aquesta sèrie de deficiències detectades, d’acord amb els criteris de planejament sostenible
que planteja la nova llei d’urbanisme fa que es consideri necessari reestructurar aquestes Unitats
d’Actuació. A l’hora en permetrà un desenvolupament més àgil, ja que totes elles es troben en
entorns del nucli que és aconsellable que es desenvolupin per tal de permetre operacions tant de
cessió de zones verdes i equipaments, com de construcció de nova vialitat que reestructuri els
accessos i circumval·lacions del casc urbà per permetre la prioritat per a vianants del centre.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 9

MEMÒRIA. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
Cal afegir que aquestes 3 Unitats d’Actuació constitueixen el límit actual del casc urbà. El nou
POUM es planteja com a primera alternativa de creixement tant la reestructuració de les
actuacions, com la consolidació d’un límit definitiu del casc urbà d’acord amb els seus límits
naturals. Així doncs es planteja:
- L’augment de les densitats actuals. Es proposa la reducció de la superfície dels habitatges,
passant d’un model d’habitatge unifamiliar extensiu, a un model fonamentalment d’habitatge
plurifamiliar de densitat mitja. Es redueix el sostre actual de les actuacions tot i multiplicar el
nombre d’habitatges.
- La reducció de la superfície privada respecte de la pública. L’augment de la superfície dels
sectors no implica augments proporcionals de superfície privada, sinó que permet l’augment
de les superfícies per equipaments i, fonamentalment, la creació de 2 grans parcs que
definiran els límits definitius del casc urbà, un consolidant com a parc el carener de la
residència Sant Jordi, i l’altre definint un gran parc linial al límit del casc urbà amb l’autopista.
- La creació d’un model d’habitatge que respongui a les necessitats internes de Gelida i
permeti la creació d’Habitatges de Protecció Pública.
2.2 TRANSFORMACIÓ DELS MASSETS EN SÒL URBÀ
L’any 2002 l’”Estudi sobre potencials d’ordre Medioambiental i infrastructural” del Departament
d’Infrastructura del Transport i del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya coordinat per
l’enginyer Manuel Herce, proposava com a Àmbit de Creixement Potencial de Gelida, el
desdoblament del casc urbà en l’actual parcel·lació dels Masets.
Aquesta proposta, que forma part del que denominarem alternativa 2, contempla el manteniment del
casc urbà i la concentració del creixement en aquest entorn, entre els Torrents de Can Torrents i el
Torrent de Vallbardina.
Juntament amb la proposta de creixement el mateix estudi planteja la necessitat implícita de la
construcció d’una nova carretera que faci viable aquest creixement, sense fer dependre tota la
mobilitat del nou nucli de la actual carretera C243-b Martorell - Sant Sadurní, que ja no cobreix les
necessitats actuals i està en estudi el seu desdoblament. Aquesta carretera hauria d’unir el casc
urbà amb el camí del Puig.
Actualment aquesta proposta presenta una sèrie d’inconvenients tant a nivell ambiental com
d’estructura urbana que entenem que en desaconsellen totalment el seu desenvolupament:
- Es desenvolupa al corredor ecològic del Torrent de Vallbardina, definit pel Pla Director
Supramunicipal de Sostenibilitat de l’Alt Penedès.
- Ocupa un sòl qualificat com a Sòl de protecció especial d’interès natural, pel Pla Director
Territorial de l’Alt Penedès. Aquest mateix pla, encara no aprovat, planteja per a Gelida un
tipus de creixement que invalida la possibilitat de crear un nou nucli urbà, en un entorn
actualment rústic.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 10

MEMÒRIA. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
- No existeix en aquest entorn cap nucli històric, ni assentament que pugui estructurar un
creixement, amb la qual cosa qualsevol proposta, donada la seva ubicació aïllada respecte
qualsevol entorn urbà hauria de contemplar la generació d’un nou nucli equipat i amb una
activitat comercial mínima que en garanteixi un desenvolupament adequat i la qualitat de
vida dels seus residents. En un terme com el de Gelida, en el qual existeixen actualment dos
nuclis històrics consolidats com el del propi casc urbà i el de Sant Salvador amb el
creixement que aquest POUM planteja i d’acord amb les indicacions del Pla Director
territorial, és inviable un creixement demogràfic que permeti el sosteniment d’aquesta nova
estructura.
- Aquest creixement requereix de la creació d’un nou accés per evitar una major sobrecàrrega
de la xarxa viària local. Les noves connexions que l’Estudi (que dóna origen a aquesta
alternativa) planteja, uneixen el carrer de Sant Jordi amb el camí del Puig. Aquesta proposta
entenem que planteja dos problemes:
- Creació d’una nova infrastructura en un entorn natural creuant dos dels torrents
més significatius del terme pel que fa a la seva permeabilitat ecològica
- Les dues sortides de la nova carretera no poden fer front a l’augment de trànsit
que aquesta nova ocupació implicarà. A l’extrem del casc urbà aboca
directament al centre i a l’extrem del Puig entronca amb un camí històric amb
una plataforma de 8 metres.
2.3 AMPLIACIÓ DE SANT SALVADOR
Actualment Sant Salvador està format pel nucli històric, la urbanització que el PG Vigent ha
consolidat i la UA-15, Indústria Claramunt que actualment es troba en execució. Aquest POUM
planteja com a alternativa de creixement l’ampliació d’aquest conjunt. Entenem que hi ha uns factors
que n’aconsellen el creixement, o si més no el permeten:
- Una vegada consolidades les actuacions previstes pel planejament vigent el nucli comptarà
amb 500 habitants. Aquesta dimensió entenem que donada l’estructura urbana que la
suporta (no es tracta d’una urbanització on predomini la segona residència) i el seu caràcter
històric es troba al límit per a un nucli amb un nivell d‘equipament i d’estructura comercial
nul, però a l’hora és insuficient per a plantejar un reequipament que millori les condicions del
barri.
- Està formada tant en el nucli històric com en la urbanització, per una sèrie de carrers que no
presenten cap estructura de mobilitat clara. Un creixement que la dotés d’aquesta mínima
estructura seria recomanable.
- La proximitat entre el nucli de Sant Salvador i el casc urbà de Gelida, juntament amb una
reestructuració del funicular, la millora de les comunicacions rodades i dels camins i la
construcció de la nova variant de la C243-b que ha de presentar un enllaç amb el camí de
Sant Salvador, fan que l’augment de la població en aquest entorn no distorsioni el sistema de
comunicacions locals.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 11

MEMÒRIA. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES PLANTEJADES
- Tot i trobar-se en un entorn agrícola, ni el Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat, ni
l’avanç de l’estudi ambiental d’aquest mateix POUM, contemplen aquestes planes com un
entorn d’especial valor ecològic, ni agrícola.
- El pendent dels terrenys es moderat si es consideren els pendents habitual al terme
municipal. No contradient l’article 9.4 de la present Llei d’Urbanisme de Catalunya que
prohibeix la construcció en terrenys amb pendents superiors al 20%.
No obstant altres factors en desaconsellen el creixement o, més concretament, en desaconsellen un
creixement que en aquest moment pogués desequilibrar l’estructura de Gelida. Els principals són:
- Es un terreny sense una delimitació física clara. Per tant, el límit que s’hi imposi sempre serà
artificial i, per tant, feble.
- Qualsevol creixement que es plantegi haurà de prendre en consideració la relació que
s’establirà amb el nucli urbà. En funció del volum del creixement caldrà prendre mesures
diferents, que aniran des de la millora de la comunicació entre els nuclis al plantejament de
les estructures necessàries per a evitar la doble polaritat al terme si es considera necessari.
- Els nous creixements hauran de permetre mantenir el nucli històric i evitar l’augment
significatiu del trànsit pel camí de Sant Salvador.
2.4 CONCLUSIONS I ALTERNATIVA ESCOLLIDA
D’acord amb aquests 3 entorns de creixement analitzats i plantejant un horitzó de població per a
Gelida d’11.000 habitants (aquest és el sostre de població que es planteja aquest POUM, i que ve
justificat al capítol 3.2.7 Avaluació del creixement proposat de la memòria de l’Avanç de
planejament) entenem que existeixen 2 alternatives que podrien donar resposta a aquestes
necessitats de creixement:
- Alternativa 1: La reestructuració de les 3 grans actuacions pendents de l’entorn del nucli urbà
i consolidació del seu límit. A aquesta línia d’actuació que considerem idònia caldrà afegir-hi
un petit creixement a Sant Salvador que permeti assolir els objectius de creixement de
població que el POUM planteja. Amb aquesta actuació s’hauran de complir els objectius que
es plantegen per a millorar l’estructura de Sant Salvador, però sense que l’augment suposi
un perill per a l’actual equilibri de polaritats del municipi.
- Alternativa 2: Mantenir el PG vigent en el casc urbà, amb petits ajustos que permetin el
desenvolupament de les actuacions, però sense canvis de densitat significatius, i l’ocupació
del Maset. Com l’ocupació d’aquest nou entorn implica la creació d’un nou nucli s’entén que
només és plantejable com a alternativa si s’aglutina tot el creixement previst al municipi, per
a fer possible la consolidació d’un nucli prou equipat per a justificar l’ocupació d’un entorn
rural i garanteixi cobrir les necessitats de la nova població.
D’acord amb l’anàlisi dels 3 entorns de creixement plantejats i de les dues alternatives que aquests
entorns ens plantegen, aquest POUM considera que l’alternativa 1, és la idònia per a
desenvolupament actual de Gelida.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 12

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
3. OBJECTIUS DE POBLACIÓ
3.1 PREVISIONS DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS
El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès estableix diferents estratègies de desenvolupament per a
les àrees urbanes. Es diferencia entre les estratègies a desenvolupar en nuclis urbans i en petits
assentaments.
Per a nuclis urbans s’estableixen tres estratègies:
- Creixement estratègic
- Creixement moderat
- Creixement de reequilibri.
Per als petits assentaments planteja 3 línies d’actuació:
- Consolidació i millora
- Manteniment estricte del perímetre urbà
- Manteniment del caràcter rural dispers
Per altra banda, també fixa les actuacions a desenvolupar, en el que es denomina àrees
especialitzades i fixa diferents estratègies.
- Extensió
- Localització preferent d’equipaments
- Consolidació
- Canvi d’ús i/o reforma
- Extinció
- Reducció
Per a Gelida, el PDTAP fixa tres estratègies:
- Per al casc urbà i per al nucli de Sant Salvador estableix un creixement de reequilibri.
- Per als nuclis rurals del Puig, la Valenciana i Cases Noves estableix una actuació de
consolidació i millora.
- Per a les urbanitzacions de Martivell i Safari fixa actuacions de consolidació i millora.
3.2 PROPOSTES DE CREIXEMENT D’AQUEST POUM
Aquest POUM d’acord amb les prescripcions del PDTAP, planteja fonamentalment actuacions de
consolidació i reforma tant en el casc urbà com en els diferents nuclis i urbanitzacions. Únicament
es plantegen dues actuacions de major dimensió que el Pla General Vigent no contempla. Aquestes
són:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 13

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
- PPr-02 Parc Nord, que es planteja per a poder donar forma a una trobada entre el casc urbà
i l’autopista, en un entorn que actualment es troba en part conreat en petites parcel·les que
es comencen a abandonar, i en part en sòls erms.
- PPr-03, Sant Joan Samora, que es planteja per a permetre un reequipament adequat, la
millora de la mobilitat a l’interior del nucli i la connexió amb la urbanització. S’entén que
l’augment de població que es donarà amb la construcció de la nova UA-15 Indústria
Claramunt i la consolidació de la urbanització existent, afegida a la població històrica del
nucli n’exigeixen una estructuració bàsica.
La resta d’actuacions que es desenvolupen són consolidacions i transformacions d’entorns de sòl
urbà no consolidat. Es plantegen:
- Actuacions de consolidació i reordenació mínima d’actuacions ja previstes al pla general
vigent que per motius diversos no s’han desenvolupat. Són els sectors que aquest POUM
incorpora en Polígons d’Actuació de Consolidació. Aquests sectors no suposen un increment
d’habitants.
- Actuacions de reajustament i transformació d’actuacions ja previstes al pla general vigent
que per motius diversos no s’han desenvolupat. Són la major part dels sectors que aquest
POUM incorpora en Polígons d’Actuació de Transformació i en Plans de Millora. En aquests
sectors el POUM es planteja bàsicament 2 objectius: resoldre els problemes de l’entorn urbà
on s’insereixen aquestes actuacions, evitant que com a resultat de les actuacions s’agreugin
els problemes de reequipament o de mobilitat de l’entorn i modificant en els casos
necessaris el model urbà proposat substituint el model extensiu de grans parcel·les (en el
cas dels 3 plans de millora proposats se substitueixen models extensius amb parcel·les de
1000 m2) per models més sostenibles que permeten dotar als entorns de més espais lliures i
oferir tant habitatges més assequibles al mercat lliure, com habitatges de protecció social.
- Actuacions de consolidació, millora i reestructuració en entorns no previstos al pla
general vigent. Aquest tipus d’actuació es dóna a diferents nuclis històrics i urbanitzacions
per tal de fer possible el dotar-los d’un nucli, millorar la mobilitat amb la incorporació de petits
trams de carrer, incorporar-hi petites actuacions d’habitatges socials i dotacionals i resoldre
conflictes històrics.
Aquestes actuacions suposen la major part de l’increment de població previst per aquest POUM. En
part es tracta d’un increment ja previst pel pla general vigent (al tractar-se majoritàriament de
sectors ja previstos en aquest). Per altra banda, és fruit de la necessitat de transformar aquelles
actuacions amb models d’ocupació que podien ser adequats en el moment de redacció d’aquell pla,
però que actualment plantegen tant problemes pel que fa a la sostenibilitat com a l’estructura social
que en resulta, al generar grans entorns només assequibles per a col·lectius de rendes altes, en la
majoria dels casos aliens a Gelida.
El desenvolupament d’aquestes actuacions genera el total d’habitants a Gelida que es reflecteix al
següent quadre.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 14

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
So st re M à xim Habitatges ponderatsHabitants ponderats
Classificació Residencial Habitatges c oeficient HabitatgesOcupació Habitants
SUC Sol urbà Consolidat 518.462 4.808 55% 2.644 2,12 5.606
SUNC Polígons d'actuació 27.445 235 90% 211 2,12 448
SUNC Plans de millora urbana 55.610 459 100% 459 2,12 974
TO TA L G ELID A , SÒL URBÀ 601.516 5.502 3.315 7.028
TO TA L G ELID A , SÒL URBA NITZABLE DELIM ITA T 33.867 292 100% 292 2,12 619
SUC Sol urbà Consolidat 2.716 28 60% 17 2,13 36
SUNC Polígons d'actuació 3.449 32 90% 29 2,13 61
TO TA L C A SES N O V ES, SÒL URBÀ 6.165 60 46 97
SUC Sol urbà Consolidat 14.381 208 60% 125 2,09 261
SUNC Polígons d'actuació 58.508 275 90% 248 2,09 517
TO TA L SA NT SA LV A D O R, SÒL URBÀ 72.889 483 372 778
TO TA L SA NT SA LV A D O R, SÒL URBA NITZABLE DELIM ITA T 28.265 116 100% 116 2,09 242
SUC Sol urbà Consolidat 19.468 154 60% 92 2,13 197
SUNC Polígons d'actuació 1.505 7 90% 6 2,13 13
TO TAL EL PUIG I LA VALENC IANA, SÒL URBÀ 20.974 161 99 210
SUC Sol urbà Consolidat 28.416 121 80% 97 2,10 203
SUNC Polígons d'actuació 265.040 1.108 70% 776 2,10 1.629
TO TA L M A RTIV ELL, SÒL URBÀ 293.457 1.229 872 1.832
SUC Sol urbà Consolidat 0 0 80% 0 2,10 0
SUNC Polígons d'actuació 108.845 362 70% 253 2,10 532
SUNC Plans de millora urbana 6.259 29 100% 29 2,10 61
TO TA L C A N O LLER, SÒL URBÀ 115.104 391 282 593
TO TA L ELS M A SSETS, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 6.000 9 9 2,12 19
Aquestes taula s’ha elaborat a partir el nombre màxim d’habitatges que podria encabir Gelida en
cas de consolidar-se completament d’acord amb els paràmetres fixats en aquest POUM. Això
significaria la consolidació de tot el sòl urbà (tant consolidat com no consolidat) d’acord amb els
paràmetres de les diferents qualificacions que el regulen, i el en sòl urbanitzable d’acord als màxim
definits al POUM per al desenvolupament dels planejaments derivats.
Per a inferir el nombre d’habitants que podria encabir el planejament en el seu desenvolupament
d’acord amb el nombre d’habitatges resultant, en un horitzó de 15 anys, el nombre d’habitatges s’ha
ponderat amb dos valors:
- L’ocupació dels habitatges
- La consolidació de l’edificació
• Ocupació dels habitatges
S’ha partit de la tendència avaluada a la memòria informativa d’aquest POUM a la metropolització
de Gelida, per tant s’ha considerat la tendència a l’ocupació dels habitatge de 2,12 de l’àrea
metropolitana de Barcelona com a valor al que tendiran els diferents nuclis. D’acord amb la situació
actual s’ha estimat que el nombre d’habitants per habitatge serà el següent:
- Casc urbà 2,12 hab/habitatge
- Nuclis històrics: Cases Noves, El Puig i La Valenciana 2,13 hab/habitatge
- Sant Salvador: casc urbà + urbanització 2,09 hab/habitatge
- Urbanitzacions: Martivell i Safari 2,10 hab/habitatge
- Els Masets 2,12 hab/habitatge
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 15

MEMÒRIA. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ
• Consolidació de l’edificació
S’avalua el grau de consolidació de la construcció respecte del nombre màxim d’habitatges que el
nou planejament permetrà encabir. Així doncs es considera:
- Casc urbà consolidat i nuclis històrics: grau baix, ja que el planejament planteja per a
mantenir l’estructura del casc la possibilitat de transformar els casals tradicionals en
habitatges plurifamiliars, amb un augment molt considerable de la població. El grau de
consolidació plantejat és del 55% al casc urbà (aquest nivell ja implica multiplicar per 1,6 els
habitants del casc), 60% als nuclis històrics de Cases Noves, El Puig i La Valenciana i 80% a
Sant Salvador.
- Sectors al casc urbà i als nuclis històrics: al tractar-se de noves actuacions en entorns ja
urbans es considera una consolidació total.
- Sòl urbà consolidat i polígons d’actuació a les urbanitzacions: es tracta de sectors que
s’estan consolidant progressivament, transformant-se les segones en primeres residències.
Tot i això no es planteja una consolidació total, sinó que es fixa en el 80%, d’acord amb
l’evolució que ha patit els darrers anys.
Així doncs, el nombre d’habitants que es considera que podrà encabir el nou planejament és de
11.689 habitants distribuïts de la següent manera als diferents nuclis del terme municipal:
Màxim habitatgeshabitatgesHabitatges
ponderatsHabitants ponderats
GELIDA 635.384 5.794 3.607 7.647
CASES NOVES 6.165 60 46 97
SA NT SA LV A D O R 101.154 599 488 1.021
EL PUIG I LA VALENCIANA 20.974 161 99 210
MARTIVELL 293.457 1.229 872 1.832
C A N O LLER 115.104 391 282 593
ELS MASETS 6.000 9 9 19
TOTAL MUNICIPI 1.178.237 8.243 5.403 11.419
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 16

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
4. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
D’acord amb el Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme
integren els sistemes urbanístics generals i, per tant, configuren l’estructura general del territori i
determinen el desenvolupament urbà, els terrenys que el planejament urbanístic reserva per a
comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si el seu nivell de
servei és d’abast municipal o superior (article 34).
Pel que fa als sistemes urbanístics locals estan integrats pels terrenys que el planejament urbanístic
reserva per a comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si el
seu nivell de servei és un àmbit d’actuació en sòl urbà o de sòl urbanitzable o el conjunt de sòl urbà
del municipi. (article 35).
Finalment, el planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes reserves de terrenys
destinats a habitatges dotacionals públics. Aquest sistema comprèn les actuacions públiques
d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb
necessitats d’assistència o d’emancipació.
4.1 SISTEMA VIARI
El sistema urbanístic de comunicacions compren les infrastructures necessàries per a la mobilitat de
les persones i les mercaderies i comprèn també les àrees de protecció i d’aparcament necessàries.
Formen part de l’estructura general i orgànica del territori la xarxa de carreters i autopistes, la xarxa
de carrers i la xarxa de camins.
4.1.1 XARXA DE CARRETERES
El Pla de carreteres de Catalunya de desembre de 2005, adaptació a la Llei 7/1993 classifica les
carreteres en 3 xarxes segons la seva funció. Les carreteres del terme municipal de Gelida es
classifiquen d’acord amb el Pla en:
- Xarxa Bàsica primària: autopista AP-7
- Xarxa Comarcal: el Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya incorpora a aquesta
categoria el desdoblament de la carretera C-243b Martorell – Sant Sadurní.
- Xarxa Local: carretera C243-b Martorell-Sant Sadurní actual, carretera BV-2425 Gelida-
Corbera i la carretera BV-2249 Gelida-sant Llorenç d’Hortons.
Respecte a la relació amb els altres municipis i entre els diferents nuclis del terme municipal aquest
POUM planteja les següents millores:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 17

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
- Incorpora les propostes en elaboració per a la nova àrea de peatge i els nous accessos i
sortides a l’autopista AP-7.
- La reestructuració de la xarxa de carreteres local es basa en la proposta per al
desdoblament de la carretera C243-b. La necessitat d’aquesta nova infrastructura ja és
recollida del PITC, i actualment existeix un Estudi Informatiu encarregat pel Departament
d’Obres Públiques i Infrastructures que ja traça una primera proposta. Aquest POUM
proposa un nou traçat que recollint la traça proposada per l’Estudi Informatiu en modifica el
pas per l’entorn de l’estació i de l’actual àrea industrial per tal d’evitar alguns problemes que
es detecten en l’estudi esmentat, com són: la impossibilitat de la millora de les dotacions de
l’estació (amb l’ampliació i estructuració de l’àrea d’aparcament), la connexió amb el nucli
de Sant Salvador a partir del pas sota la via del FGC que aquest POUM planteja i no afectar
l’entorn del nucli de Cases Noves.
Aquesta carretera es planteja com una via de plataforma única, amb una secció de 7 metres
de calçada i 9 de plataforma. Permetrà la millora de la connexió entre els diferents nuclis de
Gelida amb la creació de 3 enllaços dins del terme: al camí de Sant Salvador (permetrà
l’accés tant a aquest nucli, com al casc urbà), a la carretera de Sant Llorenç a l’altura dels
Plans de la Ferreria (millorant l’accés a Cases Noves, a la zona industrial, al casc urbà i
facilitarà la connexió amb la futura autovia Vilafranca-Barcelona que encara no té un traçat
definitiu), al camí del Puig (millorant l’accés als nuclis del Puig i la Valenciana, i permetent
una nova sortida a la urbanització de Martivell)
- Lligat al desdoblament de la carretera C243-b, es proposa la transformació de la carretera
actual que discorre per les vessants de les serres d’Ordal en una carretera paisatgística,
amb el manteniment del traçat actual (evitant el retraçat que permetria mantenir el seu ús
com a via comunicadora de primer nivell, però no resoldria els greus problemes de
seguretat que per a aquest ús presenta), i incorporant-hi una franja per a vianant i ciclistes
paral·lela que permetrà la connexió interna, afavorint el desplaçament en bicicleta entre els
diferents nuclis del terme per a poder gaudir dels serveis que el casc urbà ofereix (cal
destacar el recorregut suau i les curtes distàncies entre els nuclis).
En l’entorn tant del casc urbà com dels altres nuclis del terme aquest POUM planteja:
- La construcció d’una nova rotonda a la carretera C243-b a l’entrada al casc urbà des de
Sant Sadurní. Paral·lelament s’incorpora un nou accés al casc a través dels nous Plans de
Millora Urbana de Can Torrents (PMU-3) i del Camí de la Coma (PMU-2) que s’inicia en
aquesta rotonda i se sistematitza un aparcament lligat al Picnic de Can Torrents.
- La construcció d’una nova rotonda a la carretera C243-b a l’entrada al casc urbà des de
Martorell que permetrà millorar els accessos actuals als assentament de Bellavista i
Vistabona amb la millora dels camins actuals i la construcció dels nous trams necessaris
que s’iniciaran en aquesta rotonda.
- Un nou traçat de la carretera BV-2249 Sant Llorenç d’Hortons-Gelida, al seu pas entre la
masia de Can Pasqual i els Plans de la Ferreria i la construcció d’una nova rotonda en el
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 18

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
creuament del nou traçat amb el camí de Cases Noves per permetre un nou accés al casc
urbà.
- La millora de la comunicació entre Sant Salvador i l’Estació de FGC, i entre la nova variant
de la C243-b i el casc urbà amb la construcció d’un nou pas sota la via de FGC que
connecti la zona industrial amb el camí de Sant Salvador.
- La construcció d’un nou carrer que connectarà a través d’una nova rotonda amb la carretera
BV-2425 Corbera-Gelida, i permetrà la comunicació amb el sector oest del casc i amb el
sector de creixement del Racó previst pel planejament vigent.
- La construcció d’una nova rotonda a la carretera C243-b per garantir la seguretat de l’accés
als nuclis de la valenciana i del Puig.
4.1.2 XARXA DE CAMINS
La proposta planeja completar la xarxa de camins existent, de manera que es permeti un millor
control del terme pel que fa a la protecció civil. Per a completar l’estructura i la permeabilitat del
territori es protegeixen i potencien els camins que relacionen els principals assentaments en sòl
rústic i els recorreguts d’interès paisatgístic.
A la banda sud del terme, la xarxa principal tradicional de camins es desenvolupa seguint les
carenes, on es troben la major part de masies i nuclis rurals. El nou POUM completa aquesta
estructura amb la consolidació d’una estructura de camins que s’ha generat més recentment
propera als fondos.
- Es defineixen com a principals els 3 camins principals de caràcter històric que s’estructuren
a partir de la carretera de Martorell a Sant Sadurní, que funciona com a únic eix vertebrador
transversal. El camí del Puig i la Valenciana, el Camí del Maset i el camí de Ca’n Oller. Els
dos primers estructuren tota una sèrie de petits nuclis i habitatges aïllats al seu entorn,
mentre que el camí de Can Oller permet té una funció fonamentalment de control i protecció
civil al permetre l’accés a la muntanya i facilitar una segona via d’evacuació a la
urbanització Safari.
- Es consoliden el camí que discorre pel Fondo de Can Garró fins a Can Ginebreda i paral·lel
al Torrent de Vallbardina fins a Cal Migrat. Completant una xarxa que permet el control de
les serres d’Ordal amb la consolidació del camí existent fins a la urbanització de Safari.
A la banda nord del terme, l’estructura de camins es planteja per a donar servei a les vinyes. Es
defineixen 3 camins principals. El camí des del Puig cap a Can Roig, que actualment creua l’Anoia
per un gual que caldria consolidar, el camí de Sant Miquel des de Can Juncoses, i finalment la
consolidació d’un camí des de la carretera de Sant Llorenç d’Hortons que uneix el camí de Can
Mata fins unir-se al tram baix de la Rierussa on la creua per un gual que caldrà consolidar a l’altura
de la Torre Albet.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 19

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Finalment es completa l’estructura amb els camins paisatgístics. Se’n defineixen 2, el GR-5 que
recorre el terme de nord a sud. El POUM proposa la recuperació del recorregut que creua l’Anoia
l’est del polígon de la Gelidense. Per fer-ho caldrà l’habilitació d’un nou gual. Des d’aquest punt
creua Cases Noves i el casc urbà, d’on surt pel camí de la Font Freda. El segon camí refà un camí
de carena que discorre entre els termes de Gelida i Corbera de Llobregat, introduint-se a la
urbanització de Safari.
4.1.3 XARXA DE CARRERS
La proposta del POUM es basa en la compatibilitat de la xarxa rodada amb la xarxa de vianants,
que a l’hora està íntimament relacionada amb la xarxa d’espais verds i equipaments.
La xarxa rodada, dissenyada a partir de l’estudi de Mobilitat realitzat pel RACC, evita utilitzar els
recorreguts històrics que formaran part de la xarxa de vianants i intenta basar-se en recorreguts
perifèrics que evacuïn els diversos barris del nucli.
La xarxa rodada local s’organitza jeràrquicament en 3 tipus de vies:
• Carreteres que travessen el nucli
La carretera de Martorell a Sant Sadurní (C-243) que tindrà una funció purament local en el
moment que sigui realitzada la nova variant recollida en l’estructura territorial. La carretera de
Corbera i la carretera de Sant Llorenç que actuaran com a principal eix de comunicació amb les
infrastructures territorials actuals i en procés d’estudi (AP7, nova variant a la carretera C-243b
Martorell-Vilafranca, autovia Barcelona-Vilafranca). Finalment es proposa un nou carrer per darrera
de la nova escola de la Fanga, que arribi fins a l’actual rotonda d’accés a l’AP7. Aquest carrer
permetrà el desdoblament de les carreteres C243-b i BV-2425 des de la rotonda on es creuen,
reduint el pas del trànsit exterior per les angostes corbes del centre de la població.
• Carrers de la xarxa bàsica
El formen els carrers que relacionen els barris amb l’exterior del casc i és on es concentrarà la
circulació d’accés i sortida de la població. Han estat dissenyats de manera que sigui còmode la
circulació de vehicles, però no ràpida. Es plantegen amb compatibilitat en punts concrets amb la
xarxa per a vianants, com són la plaça del Pi, al carrer Vicent Perelló al pas per Casa del Senyor i al
carrer del Sol. En aquests casos el POUM qualifica un àmbit mínim de viari per a ús exclusiu de
vianants que els projectes d’urbanització hauran de respectar.
El nucli vell s’organitza a partir d’una anella de doble sentit formada per la ronda President Francesc
Macià i el passeig de Circumval·lació, que es desdobla per l’avinguda d’Europa. Es proposa el
perllongament del carrer de Joan Pasqual fins al pont del Camí de Cases Noves que es convertiria
en un segon accés al casc. També es planteja una altra connexió a la C-243b cap a Sant Sadurní
amb un nou traçat salvant el carener de la residència Sant Jordi amb un fals túnel. Finalment, es
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 20

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
proposa una nova connexió des del Racó a la Carretera de Corbera que permeti una segona
evacuació dels barris de la part alta del casc urbà.
A Sant Salvador, la xarxa bàsica està constituïda pel camí històric de Sant Salvador que estructura
el nucli històric i la nova UA-15, Indústria Claramunt, encara no construïda. Per altra banda, el
POUM planteja l’estructuració de la urbanització i la millora de la connexió amb el nucli a partir de la
recuperació del camí de Sant Joan Samora.
A Martivell es planteja la jerarquització del viaris i l’establiment d’un circuit principal que enllaci els 4
polígons a partir del viari ja existent. Caldrà prioritzar la seva execució en el desenvolupament de
tots els polígons, per tal de dotar al barri d’una doble possibilitat d’entrada i sortida.
• Col·lectors de Barri
Aquest tercer grup el formen els carrers que estructuraran la mobilitat a l’interior dels nuclis
mitjançant modificacions en la senyalització i sentit dels carrers. No impliquen un disseny especial i
fins i tot poden ser compatibles amb dissenys de prioritat invertida. El que es vol és potenciar uns
recorreguts que connectin cada barri amb la xarxa bàsica, per tal de permetre l’alliberament dels
altres carrers i potenciar-ne l’ús per part dels vianants.
Aquesta categoria només apareix al casc urbà, ja que a la resta de nuclis l’escassa dimensió o la
simplicitat de l’estructura no els fan necessaris. En el cas de Martivell, que presenta una major
dimensió aquest POUM planteja com a mecanisme per tal de fer possible el seu desenvolupament,
la reducció al mínim de la vialitat per tal de reduir tant els impactes paisatgístics, com els costos de
la urbanització.
4.1.4 APARCAMENT
L’estratègia d’aparcaments del POUM al casc urbà es planteja amb l’objectiu de facilitar la
peatonalització del nucli històric, per tal de reforçar-ne l’activitat i consolidar els diferents pols
d’activitat existents i previstos amb la creació de bosses específiques d’aparcament en superfície.
Les propostes principals són:
- La utilització d’aparcaments soterrats en zones verdes o espais destinats a equipaments per
a compensar l’absència d’espais adequats en el nucli urbà. Es proposa complementar
l’actual aparcament de la Plaça de la Vila amb un altre situat a l’emplaçament actual de la
piscina.
- La creació d’una Normativa que obligui a augmentar el nombre d’aparcaments privats sense
fer malbé l’ambient dels carrers històrics.
- La creació de bosses d'aparcament a l'aire lliure a l'actual zona esportiva del sud del casc, al
cementiri, i l’habilitació de tot un eix d’aparcament en el creixement del PPR-2 Parc Nord per
donar servei a l’institut i al nou equipament de la rotonda, que és dotarà a més d’una bossa
pròpia d’aparcament.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 21

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Com a aparcaments estructurals fora del nucli es plantegen: l’ampliació i millora de l’aparcament de
l’estació com a peça estratègica per fomentar la utilització del ferrocarril, i un petit aparcament al
final del Racó que faciliti l’accés turístic peatonal al Castell i al camí de Can Oller.
4.2 SISTEMA FERROVIARI
Al municipi de Gelida integren el sistema ferroviari la línia de rodalies de Renfe i el Funicular (dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).
Aquest POUM planteja 2 estratègies bàsiques per tal de millorar-ne l’eficiència: la millora de la
intermodalitat i l’augment del nombre de parades.
• La millora de la intermodalitat
Actualment, de les dues caixes del funicular únicament n’hi ha una en servei. Això suposa que es
perd la connexió amb alguns trens, ja que el temps de recorregut del funicular en un sentit és de 8
minuts i l’interval de pas dels trens en hora punta de 15 minuts. Es proposa l’entrada en servei de la
segona caixa quan els horaris de ferrocarril ho facin necessari. Alhora, es proposa d’allargar el
servei per la nit per a enllaçar amb les darreres circulacions de trens.
• Ampliació de les parades
La construcció de dues noves parades, una en el punt de creuament dels combois, permetent
l’accés al nou equipament proposat al PPr-2 Parc Nord i una altra a la nova zona de serveis terciaris
de la zona industrial (ubicada al punt simètric a la parada del carrer Sant Lluís). El nombre màxim
de viatgers previstos, d’acord amb l’Estudi de mobilitat desenvolupat per la Fundació RACC i FGC
seria actualment de 816 viatgers/dia, molt per sobre dels valors actuals de 355 viatgers /dia.
4.3 SISTEMA D’ESPAIS LLIURES PÚBLICS
El sistema urbanístic d’espais lliures comprèn els parcs, els jardins, les zones verdes i els espais
d’esbarjo, el lleure i l’esport. A efectes d’aquest POUM es considera també part integrant del
sistema d’espais lliures públics el sistema hidràulic.
4.3.1 SISTEMA HIDROLÒGIC
D’acord amb l’article 6 del Reglament de la llei d’urbanisme la zona inundable està constituïda per la
llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de
corrents i de les planes d’inundació per a episodis extraordinaris. En aquesta zona cal distingir la
zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per a episodis extraordinaris.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 22

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
• Sistema hidràulic
La zona fluvial, d’acord amb l’article 6.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, és la part inundable
que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l’instrument de planificació hidrològica
corresponent delimita d’acord amb l’avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte
els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat.
Formen part d’aquest sistema tots els rius, rieres, torrents i cursos d’aigua de superfície o
subterranis que trobem al subsòl del municipi, així com les seves proteccions, que es delimiten a la
normativa d’aquest POUM i en la pròpia Llei d’Aigües. En aquest POUM s’han identificat el màxim
possible de cursos d’aigua temporals existents en el terme municipal.
En la definició d’aquest sistema el POUM ha pres per una banda l’àmbit definit per L’Agència
Catalana de l’Aigua, com a cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn 10 anys al riu Anoia
i el seu entorn, recollits al Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de l’Alt Penedès. I d’altra
banda una de franja mínima de Domini Públic Hidràulic de 5 metres a cada banda de l’eix del
torrent, tal i com es redacta a l’article 6 de la del reial decret 1/2001 pel qual s’aprova el text refós de
la llei d’Aigües, aquesta franja de protecció s’augmentarà en el cas que un estudi hidràulic defineixi
una zona d’inundació a un període de retorn de 10 anys superior a aquests 5 metres.
• Sistema hídric
D’acord amb l’article 6.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme, és la part de la zona inundable que
l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda per al període
de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva
continuïtat.
En la normativa del sistema hidròlogic es recullen les limitacions d’usos que estableix aquest
reglament. A diferència del sistema Hidràulic de caràcter públic, aquest qualificació té
característiques d’espai privat.
• Zona inundable per a episodis extraordinaris
D’acord amb l’article 6.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme, és la part de la zona inundable que
l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda de període de
retorn de 500 anys.
En aquest POUM es defineix la clau 14, Àmbit Fluvial, en la regulació del sòl no urbanitzable, que
comprèn els entorns que conformen el paisatge pròxim als cursos d’aigua. La delimitació d’aquest
clau àmplia la de la zona inundable per a episodis extraordinaris, i es més restrictiva que aquesta
pel que fa al règim d’usos. Per tant, aquest POUM no especifica la regulació la zona inundable per a
episodis extraordinaris, que queda incorporada a la Clau 14.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 23

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
A diferència del sistema Hídric de caràcter públic, definit en aquesta normativa, aquest qualificació
té característiques d’espai privat.
4.3.2 XARXA DE VERDA
Es diferencien clarament els espais verds d’esbarjo, dels espais verds de protecció, ja que aquests
darrers s’ubiquen en terrenys gairebé inaccessibles, de manera que es comptabilitzen solament els
primers.
El POUM entén el sistema d’espais lliures públics com una estructura integrada no únicament per
les places i les grans àrees verdes, sinó com una xarxa constituïda tant per aquests espais com
pels eixos per a vianants i íntimament relacionada amb el sistema d’equipaments comunitaris
(plànol N-3). Aquesta estructura es basa en tres aspectes: Els recorreguts lineals del casc Urbà i les
places, que relacionen els diferents punts d’interès, fonamentalment els equipaments; les grans
àrees verdes, que delimiten el casc; i els camins històrics o paisatgístics, que comuniquen el casc
amb el territori que l’envolta i amb els entorn naturals més propers.
• Recorreguts per a vianants als nuclis
Aquests recorreguts es defineixen a partir de la qualificació com a carrer de preferència per a
vianants, qualificació que els projectes d’urbanització hauran de respectar a l’hora de definir la
pacificació d’uns carrers i el manteniment d’unes voreres mínimes en uns altres.
Al casc urbà es defineixen dos eixos principals: Un recorregut en direcció est-oest que enllaça el
camí de Cases Noves amb la Font de Sant Miquel seguint l’eix del carrer Major i enllaçant la plaça
del Pi amb la Plaça de l’església, i un recorregut de direcció nord-sud que enllaça l’estació de
RENFE amb el centre passant per l’Institut i el parc de les Escoles Velles, i que continua per la zona
esportiva del passeig de Circumval·lació i la residència Sant Jordi fins a la font de Cantillepa i el
picnic de Can Torrents. Aquest recorreguts es desdoblen en la zona central creant un àrea de
vianants entre la plaça de la Vil·la i la Casa del Senyor.
A aquesta estructura cal afegir una sèrie de recorreguts complementaris que encadenen espais
lliures amb recorreguts per a vianants, per tal de superposar a l’estructura rodada una estructura
d’espais pacificats. Els més significatius són:
- Un passeig de límit a l’entorn de l’extrem sud-oest del casc urbà de Gelida que permeti la
connexió entre el camí de Cases Noves i el Parc Central, actualment en construcció.
- La transformació de l’actual illa ocupada per la piscina en una gran plaça que doni front al
polisportiu i permeti el recorregut entre el parc Central i la zona d’equipaments al sud del
casc urbà amb la font de Sant Miquel i el camí del Racó.
- La transformació del carrer Coral artesans en un recorregut de prioritat per a vianants que
permeti l’accés a la Creu des del centre del casc.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 24

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
- La millora de les voreres de la carretera C-243 que permeti un recorregut de vianants des
de La Fanga fins al centre passant pel cementiri, oferint una de les millors vistes de la plana
agrícola des del casc urbà.
Pel que fa a Sant Salvador es recupera el camí de Sant Joan Samora creant un nou passeig que
estructura els espai lliures i els equipaments existents i proposats
• Grans àrees verdes
El POUM defineix les fronteres del nucli amb dos grans parcs que consoliden la imatge de Gelida.
El primer parc l’integren la zona esportiva i la zona escolar del sud del casc urbà, juntament amb el
projecte de Parc Central en una gran taca verda que inclou el carener de la residència Sant Jordi i
que es perllonga fins a la Font de Cantillepa i el Castell. Es vol preservar de l’edificació el carener
per tal d’evitar un impacte excessiu en la imatge de la Població. Això implicarà la concentració dels
drets edificatoris previstos pel Planejament actual en les zones més planes i amagades dels
vessants de Cant Torrents i de Sant Miquel. Aquest gran parc es veurà reforçat amb la potenciació
dels recorreguts cap a les fonts de Sant Miquel, Can Torrents i Font Freda i el recorregut esmentat
cap a Cases Noves.
El segon parc es formalitza creant una franja de separació de 100 metres d’ample entre l’autopista i
la població. El parc ha d’incloure un talús arbrat paral·lel a l’autopista amb la combinació d’espècies
de desenvolupament vertical amb d’altres de desenvolupament vertical, amb l’objecte de crear una
barrera que disminueixi l’impacte sonor de l’autopista en la població, i que visualment sigui un sòcol
verd en la imatge de la població des de l’autopista. Aquesta zona verda relacionarà els dos nous
centres escolars, l’IES i el CEIP amb un nou centre equipat que es preveu al costat de la rotonda
d’accés a l’autopista.
• Camins històrics i paisatgístics
La trama verda descrita a més de plantejar la solució dels recorreguts per a vianants interns, vol
relacionar el nucli amb la xarxa de camins del terme i amb el sistema d’espais lliures i entorns
protegits de l’entorn dels nuclis. Cal destacar:
- L’eix del carrer Major que s’uneix a l’extrem oest amb el GR 5 a través del camí de les Cases
Noves, i a l’extrem est amb diferents entorns naturals, tant dins del sòl urbà com no
urbanitzable (la font de sant Miquel i el seu entorn natural, el camí del Racó i l’entorn protegit
del castell)
- L’eix nord-sud que connecta amb el carener de la residència Sant Jordi, amb l’espai lliure del
picnic de Can Torrents i amb l’entorn protegit del torrent de Vallbardina.
4.3.3 LLISTAT D’ESPAIS LLIURES PÚBLICS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 25

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
D’acord amb l’article 65.1a) del RLUC el sistema general d’espais lliures públics ha de respondre,
com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic
per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
Els nuclis urbans actuals tenen un sòl destinat a espais lliures públics inferior al 20 m2 per cada 100
m2 de sostre en quasi tots els casos, exceptuant les urbanitzacions de Martivell i Safari. En aquests
dos casos si s’analitza el pendent dels terrenys qualificats com a zona verda s’aprecia que són
pràcticament inutilitzables.
Per tal d’aconseguir que les zones lliures que delimitin els nous planejaments derivats sigui
utilitzable el POUM ha dividit les zones lliures en sòl urbà en dos grans grups:
• V1 Places i parcs urbans
Espais lliures urbans aptes per la estada i el joc. Un espai lliure per poder ser considerat en aquesta
categoria haurà de complir les següents condicions:
- Que el 50% de la superfície, una vegada urbanitzat tingui pendents inferiors al 10%
- Que es pugui inscriure un cercle mínim de 18 metres de diàmetre.
- No estar inclosos en les franges de servitud de vies de comunicació.
• V2 Zones verdes de protecció
Espais lliures urbans que es reserven per protegir entorns de vies de comunicació o cursos d’aigua
o terrenys que per la seva pendent no son aptes per a altres usos, com son:
- Superfícies incloses en les franges de servitud de vies de comunicació.
- Superfícies incloses en àrees inundables.
- Superfícies que per raó del seu pendent no poden incloure’s en el subsistema de places i
parcs urbans.
Les zones verdes de protecció no poden comptabilitzar-se a l’hora de definir el espais lliures mínims
establerts per la legislació en el desenvolupament del planejament.
Un espai verd de protecció per raó del seu pendent pot assolir la categoria se Parc Urbà si
mitjançant la seva urbanització arriba a complir-se la condició primera establerta en el punt anterior.
D’aquestes zones verdes s’hauran de comptabilitzar per al compliment de l’article 65.1 únicament
les V1.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 26

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
En el quadre següent es resumeix la situació actual a Gelida i la situació derivada de l’aplicació
d’aquest POUM.
Codi
GELIDA
Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100
V1 Espais lliures, parcs i places 87.947 43,23%
V2 Espais lliures, verd de protecció 59.006 29,00%
TOTAL SOL URBÀ 146.953 72,23% 601.516 24
V1 Espais lliures, parcs i places 34.876 17,14%
V2 Espais lliures, verd de protecció 21.629 10,63%
TOTAL SOL URBANITZABLE 56.506 27,77% 33.867 167
TOTAL GELIDA 203.459 100% 635.384 32
CASES NOVES
V1 Espais lliures, parcs i places 1.216 100,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBÀ 1.216 100,00% 6.165 20
V1 Espais lliures, parcs i places 0 0,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00%
TOTAL C ASES NO VES 1.216 100% 6.165 20
INDUSTRIAL HISTÒRIC
V1 Espais lliures, parcs i places 9.819 31,25%
V2 Espais lliures, verd de protecció 16.505 52,54%
TOTAL SOL URBÀ 26.324 83,79%
V1 Espais lliures, parcs i places 2.678 8,52%
V2 Espais lliures, verd de protecció 2.415 7,69%
TOTAL SOL URBANITZABLE 5.093 16,21%
TOTAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 31.417 100% 0
SANT SALVADOR
V1 Espais lliures, parcs i places 10.955 48,18%
V2 Espais lliures, verd de protecció 1.947 8,56%
TOTAL SOL URBÀ 12.902 56,75% 72.889 18
V1 Espais lliures, parcs i places 9.835 43,25%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 9.835 43,25% 28.265 35
TOTAL SANT SALVADOR 22.737 100% 101.154 22
EL PUIG I LA VALENCIANA
V1 Espais lliures, parcs i places 2.680 100,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBÀ 2.680 100,00% 20.974 13
V1 Espais lliures, parcs i places 0 0,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00%
TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 2.680 100% 20.974 13
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 27

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100
MARTIVELL
V1 Espais lliures, parcs i places 3.825 5,15%
V2 Espais lliures, verd de protecció 70.418 94,85%
TOTAL SOL URBÀ 74.242 100,00% 293.457 25
V1 Espais lliures, parcs i places 0 0,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00%
TOTAL MARTIVELL 74.242 100% 293.457 25
CAN OLLER
V1 Espais lliures, parcs i places 3.683 6,07%
V2 Espais lliures, verd de protecció 56.975 93,93%
TOTAL SOL URBÀ 60.658 100,00% 115.104 53
V1 Espais lliures, parcs i places 0 0,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 0 0,00%
TOTAL CAN OLLER 60.658 100% 115.104 53
ELS MASETS
V1 Espais lliures, parcs i places 0 0,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBÀ 0 0,00%
V1 Espais lliures, parcs i places 5.552 100,00%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 5.552 100,00% 6.000 93
TOTAL ELS M ASETS 5.552 100% 6.000 93
EXPANSIÓ INDUSRIAL
V1 Espais lliures, parcs i places 10.694 65,85%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBÀ 10.694 65,85%
V1 Espais lliures, parcs i places 5.546 34,15%
V2 Espais lliures, verd de protecció 0 0,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 5.546 34,15%
TOTAL EXPANSIÓ INDUSRIAL 16.240 100% 0
4.3.4 QUADRE RESUM D’ESPAIS LLIURES I ZONES VERDES
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100
V1 Espais lliures, parcs i places 130.819 31,28% 12
V2 Espais lliures, verd de protecció 204.851 48,98% 18
TOTAL SOL URBÀ 335.670 1.110.105 30
V1 Espais lliures, parcs i places 58.487 13,99% 86
V2 Espais lliures, verd de protecció 24.045 5,75% 35
TOTAL SOL URBANITZABLE 82.531 68.132 121
V1 Espais lliures, parcs i places 189.305 45,27% 16
V2 Espais lliures, verd de protecció 228.896 54,73% 19
TOTAL 418.201 1.178.237 35
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 28

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
4.4 SISTEMA D’EQUIPAMENTS
El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris compren els centres públics, els equipaments de
caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari assistencial, de serves tècnics i de transport i els
altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social.
4.4.1 DESCRIPCIÓ DELS OBJECTIUS
Tal com s’ha explicat a l’apartat anterior el sistema d’equipaments comunitaris es planteja
íntimament lligat al sistema d’espais lliures públics. Aquest POUM planteja la divisió dels
equipaments en 4 grans grups, per tal d’intentar garantir que amb els anys de desenvolupament
d’aquest POUM es pugui disposar dels terrenys necessaris per a cobrir les necessitats que
l’augment de població previst plantejarà.
La divisió en aquests 4 grups permet garantir que en el moment en que sigui necessari es disposarà
de la superfície necessària per a la construcció dels diferents equipaments:
- Equipaments docents (E1) i esportius (E2). Es defineix cadascun d’aquest tipus en una
qualificació independent, ja que són uns tipus d’equipaments que requereixen grans
superfícies, ja quantificades per tal de poder executar-se. Es divideixen en 2 categories
independents, ja que les ubicacions dels centre escolars han de garantir la màxima
accessibilitat, però no són necessàries grans superfícies per aparcament, mentre que les
zones esportives, que en alguns casos tindran una àrea d’influència superior a la del propi
municipi necessiten d’àmplies zones d’aparcament.
- Equipaments socio-culturals, administratius i assistencials (E3). Es defineixen en una
categoria independent ja que són un tipus d’equipament que permet la reutilització d’edificis
tradicionals, és l’únic tipus d’equipament permès en els edificis qualificats d’equipament del
casc urbà, ja que tots els edificis que el planejament actualment vigent qualificava
d’equipament formen part del catàleg de Béns Culturals d’Interès Local. Requereixen
parcel·les relativament petites, però és molt important el seu emplaçament per a que pugui
garantir la representativitat necessària per a aquest tipus d’equipament i se situï proper a les
àrees a les quals dóna servei.
- Reserves no definides i altres equipaments (E4). Aquesta qualificació permet la ubicació
de qualsevol tipus d’equipament comunitari i fins i tot els serveis tècnics.
4.4.2 EQUIPAMENTS SÒCIO-CULTURALS
El Patronat de Cultura ha elaborat el document de proposta d’equipaments que aquest POUM recull
a continuació. En el capítol d’aquesta Memòria on es descriuen els usos permesos en les diferents
superfícies d’equipaments del municipi es concreten els emplaçaments on es proposa la ubicació
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 29

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
d’aquells que actualment no disposen d’una ubicació idònia i que per tant, en aquest apartat no es
pot definir una ubicació definitiva.
El Patronat de cultura ha elaborat les idees següents a partir de la realitat existent que s’ha descrit a
la Memòria d’Informació d’aquest POUM. Per a elaborar aquest llistat, el Patronat de Cultura parteix
de la qüestió “quines polítiques culturals hem de fomentar a la Gelida d’avui i de demà?”, i “Quines
necessitats té i tindrà Gelida en el camp de la cultura?”. Lluny de donar resposta a les qüestions
com ara “Quins equipaments volem que tingui Gelida en el futur?”, aquest llistat és el resultat del
procés de reflexió fet des del Patronat Municipal de Cultura, juntament amb les entitats, basat
sobretot en les qüestions: “Quins espais d’acció cultural municipal volem crear a Gelida?”, és a dir
“Què volem que es faci?”, “Què volem fomentar?” i alhora “Quina capacitat de gestió, manteniment i
aprofitament dels espais tindrem?”. Només després d’aquesta primera reflexió s’han pogut prendre
decisions basades en el servei, com a objectiu, més que en l’equipament en sí o continent, que no
és més és una eina.
• Eixos de Situació dels Equipaments Culturals
Els equipaments culturals se situen i es defineixen en un gràfic que és el resultat de la combinació
de dos eixos:
Eix 1; Àrees d’interès: en aquest eix es marquen les diferents àrees o disciplines dins l’àmbit
artístic i cultural, com ho poden ser les arts plàstiques, el teatre, el patrimoni, el circ, el folklore, la
màgia... Aquesta llista pot ser bastant llarga i poden sorgir noves disciplines o formats artístics que
la vagin allargant.
Eix 2: Àmbit D’actuació: cada una de les àrees d’interès, necessiten un tipus d’equipament o un
altre en funció de l’àmbit d’actuació en el que es desenvolupin. Aquests àmbits d’actuació són molt
concrets i constitueixen una llista tancada:
- Formació (o preservació, en el cas del patrimoni): organització de cursos o tallers amb
professors professionals de les diferents àrees.
- Creació (o recerca en el cas del patrimoni): fomentar la creació artística per part de
col·lectius o a nivell individual (obres de teatre, arts plàstiques...)
- Difusió: fer programació professional o pròpia (grups i artistes gelidencs), organització
d’exposicions, concerts, obres de teatre, dansa...
- Gestió: oficines tècniques per al personal professional i/o espais per a la implicació en la
gestió per part de les entitats o el voluntariat.
En aquest sentit, els equipaments que situem en aquests dos eixos poden variar en funció
d’aquests. Per exemple:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 30

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Eix 1 / Eix 2 FORMACIÓ CREACIÓ DIFUSIÓ
MÚSICA Escola de música Buc d’assaig
Auditori, sala
polivalent, teatre
DANSA Aula de dansa Aula de dansa Teatre
ARTS PLÀSTIQUES
...
Aula taller Taller Sala d’exposicions
El gràfic resultant d’aquests dos eixos proporciona un llistat generalista, un llistat de màxims o “la
carta als Reis”. Aquests equipaments poden tenir més o menys polivalència, i més o menys grau
d’especialització. És a partir d’aquí que establint unes polítiques culturals prioritàries, així com
identificant les possibilitats i les necessitats actuals i futures, podem passar pel garbell de forma
raonada aquest llistat de màxims i elaborar un mapa d’equipaments específic pel municipi de
Gelida.
En aquest sentit, des del Patronat s’han establert un seguit de prioritats que són:
1- Al marge del valor patrimonial que té un edifici, i que es defineix en l’apartat del
catàleg d’aquest Pla, un equipament és l’eina o el mitjà per a la prestació d’un servei.
Aquest és l’objectiu primordial que té un equipament, i no pas l’equipament o l’edifici
en sí.
2- Vetllar per no deixar en desús edificis de valor patrimonial. Sempre i quant sigui
possible tècnica i funcionalment, i no vagi en detriment del servei, ni de la
preservació de l’edifici, aconsellem donar un ús com a equipament als edificis ja
existents abans de crear-ne de nous. Aquest ús pot ser cultural o d’un altre tipus,
com per exemple fer-ne oficines municipals o un altre tipus de serveis per a la
ciutadania. Volem fer un especial esment a la Casa del Senyor que podria acollir en
un futur oficines municipals.
3- Tenir en compte que un llistat d’equipaments culturals forma part d’un projecte
estratègic de municipi, en el qual hi estan vinculades totes les àrees municipals
(Cultura, Educació, Participació Ciutadana, Serveis Socials...). Per tant hem de
veure positivament el fet de poder crear equipaments que siguin utilitzats i gestionats
conjuntament per la Regidoria de Cultura i d’ altres. Sobretot és el cas de la
Regidoria d’Educació, en tot el que representa l’àmbit de la formació en les arts.
4- En el moment d’ubicar nous equipaments fer una anàlisi de les diferents àrees i/o
corones de Gelida vetllant per l’equilibri territorial, contemplant el creixement previst.
Gelida no necessita equipaments de barris pròpiament, però sí que és interessant
alhora de fer decantar la balança pensar en no centrar tots els serveis en la zona de
la Gelida “històrica”.
5- Fomentar la pràctica artística en condicions òptimes, donant un servei bo i rigorós.
En aquest sentit, buscar sempre l’assessorament professional per a tirar endavant la
projecció d’un equipament cultural.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 31

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
6- Tenint en compte la tradició i la realitat contemporània de Gelida, s’han d’impulsar
polítiques culturals de foment de les següents àrees:
Arts Plàstiques, Cultura Popular, Dansa, Literatura, Música, Patrimoni I Teatre.
7- Prioritzar la creació o millora dels equipaments específics per a la formació i la
creació artística, per davant dels de difusió i programació, degut als següents motius:
- Millor aprofitament d’aquest tipus d’equipament per part de les diverses capes
de la població (adults, ciutadans escolaritzats, professionals de
-
l’ensenyament...)
Millor aprofitament dins el calendari: activitats tot el curs, tallers d’estiu,
activitats extraescolars...
- Els equipaments especialitzats en la difusió (teatres, auditors...) requereixen
una programació molt costosa per a justificar la seva existència.
- Fomentant la pràctica artística des de la formació i la creació, fomentem de
forma conseqüent els hàbits de consum cultural (anar a teatre, a veure
exposicions...)
- Existeix ja una necessitat real en aquest sentit des dels grups estables de
Gelida com són l’Esbart Rocasagna, els Nous Bastoners, els Grallers, el Grup
Artístic Gelada, per exemple.
8- No desdoblament d’equipaments dins el nostre municipi. Fomentar un mapa
d’equipaments on es contemplin els que són de titularitat pública i els que no ho són,
fent que es complementin entre ells i tot que representin per igual una eina per a tota
la ciutadania, mitjançant la col·laboració entre l’Ajuntament i l’ens privat.
• Equipaments que ha de tenir Gelida en els propers anys
Seguint aquestes línies estratègiques, aquí presentem en una taula el llistat dels equipaments
culturals necessaris per Gelida. És molt interessant ressaltar el fet que, com podeu veure en el
quadre, tots els equipaments culturals proposats ja parteixen d’un servei existent a l’actualitat, és a
dir , que parteixen d’una necessitat real. En cada cas, la distància entre l’equipament actual i l’òptim
és més gran o més petita:
EQUIPAMENTS SERVEI ACTUAL PROPOSTA D’UBICACIÓ
Hotel d’entitats - CIC
Biblioteca - Al Centre Cultural
Arxiu
Bucs d’assaig
musical
- Ajuntament
- CIC
- Sala d’Assaig Musical (SAM)
del CIC
- Sala polivalent del CIC
CIC: Mantenir l’actual ubicació,
millorant-ne les prestacions
Nou edifici: al costat de les Escoles
Velles. Actualment s’està redactant el
programa funcional per a posterior
concurs
Dividit en dos edificis:
Ajuntament i futura biblioteca.
Opció a, CIC: Possible creació d’un
segon buc per música clàssica
Opció b, Escorxador: dins l’espai de
formació i creació musical
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 32

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Espai de formació i
creació:
- Arts escèniques
- Música
Espai de formació i
creació: Arts
plàstiques i imatge
Sala d’exposicions
temporals
- Centre Cultural
Centre d’interpretació - Castell
Dipòsit d’elements
patrimonials
Aules polivalents
polivalents (entitats,
escola adults...)
Sala d’actes Mitjà
format
Sala d’actes petit
format
Espai escènic de petit
format
Espai escènic de
gran format
- Saló d’espectacles de la UCG
- Sala polivalent del CIC
- Espai de l’esbart del CIC
- SAM del CIC
- Centre Cultural
- Al CIC, Laboratori de
l’Associació Fotogràfica Flash
Gelida.
- Sala de la façana posterior del
Centre Cultural
- Casa del Senyor
- Escoles Velles (Can Valls)
Escorxador: Avantatges de centrar en
un mateix equipament els espais de
formació i creació artística en arts
escèniques i música, per dos motius:
- optimització en la gestió i el
manteniment
- foment del contacte entre diferents
col·lectius d’artistes de Gelida
Opció a: a l’Escorxador, juntament amb
els espais de formació creació en
música i arts escèniques
Opció b: al CIC, buscant la proximitat
física amb la TV local
Centre Cultural: planta baixa del c/
Major
Castell: Continuar amb les
intervencions previstes al Pla Director
Nau industrial: Unificar tots els
elements en una nau industrial, amb
condicions òptimes de conservació,
catalogació i d’accés.
- CIC CIC i Escoles Velles
- Centre Cultural Centre Cultural
- Casinet
• Equipaments no prioritaris
Museu
Auditori
- Saló d’espectacles de la UCG
- Puntualment, espais escènics
efímers a l’aire lliure
Casinet
Nova biblioteca
UCG: Adequació i actualització de la
caixa i l’espai escènic.
Recomanem que Gelida pugui comptar
amb un equipament esportiu gran que
pugui acollir de forma puntual
produccions escèniques professionals
de gran format, i que tingui l’aforament
necessari.
Mantenir un bon dipòsit d’elements patrimonials, comptar amb els
diferents espais expositius i tirar endavant unes bones polítiques de
gestió i dinamització del patrimoni històric i cultural. Creiem més en
aquest plantejament que no pas en la creació d’un museu, que
comporta uns esforços de gestió, manteniment i programació molt
importants.
Equipaments de barris No existeix una necessitat
Un municipi com Gelida no necessita tenir un equipament tant
específic per a poder fer programació musical professional. En el
mapa d’equipaments que s’ha presentat, ja es contemplen espais per
a aquest fi.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 33

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
• Equipaments i serveis futurs ordenats per edificis
EDIFICI EQUIPAMENT I SERVEI QUE CONTÉ
Centre Cultural - Sala d’exposicions temporals
- Sala d’actes de mitjà format
- Casinet (espai de reunions de petit format)
Centre d’Iniciatives Culturals - Atenció al públic
- Hotel d’entitats
- Sala Gelid@
- Espai Jove
- Ràdio i TV locals
- Aules polivalents
- Bucs d’assaig musical (o a l’escorxador)
- Espai de creació i formació en Arts Plàstiques i Imatge (o a
l’escorxador)
Escorxador - Bucs d’assaig musical (o al CIC)
- Espai de creació i formació en Arts Plàstiques i Imatge (o al
CIC)
- Espai de creació i formació en arts escèniques i música
Castell - Centre d’Interpretació
- Sala d’exposicions permanent
Dipòsit patrimonial - Dipòsit patrimonial
Nou edifici de la biblioteca - Biblioteca
- Arxiu
- Sala d’actes de petit format
- Aula de formació en les noves tecnologies
Escoles Velles - Aula polivalent
Saló d’espectacles UCG - Espai escènic de petit format
4.4.3 ELS NOUS EQUIPAMENT PREVISTOS
Com a necessitats globals més significatives enumerarem les següents, amb una possible ubicació
prevista en el POUM. Cal tenir en compte que aquest POUM planteja la divisió dels equipaments en
4 grans grups: docents, esportius, socio-culturals, administratius i assistencials, i altres, sense
concretar l’ús definitiu de cada emplaçament, per tal d’intentar garantir que amb els anys de
desenvolupament d’aquest POUM es pugui disposar dels terrenys necessaris per a cobrir les
necessitats que l’augment de població previst, sense dificultar la gestió de l’ajuntament. Per tant la
proposta que aquí es realitza és viable d’acord amb les reserves del POUM, però no exclusiva:
- L’ampliació de l’ajuntament que ja resulta ajustat actualment, una ubicació que sembla
idònia és el nou equipament de Casa del Senyor.
- L’ampliació del cementiri tot i que això pot variar amb el canvi d’hàbits (preferència per la
incineració). Es considera que amb els terrenys de l’entorn del cementiri actual ja es
cobriran les necessitats
- La nova biblioteca projectada a les Escoles Velles pot ser suficient.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 34

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
- La promoció de centres de barri que descentralitzin l’activitat associativa i cultural, que
actualment es troba lligada al casc urbà. Aquesta reserva ja la contempla el planejament
vigent i el nou POUM la reforça.
- Ampliar el sòl disponible per a equipaments per a encabir un nou centre d’ensenyament
primari de dues línies. La parcel·la del nou centre projectat a la Fanga té una capacitat
teòrica per a dues línies, però les característiques topogràfiques del terreny, fan que una
tercera part no sigui aprofitable per estar en un barranc. S’amplia el sòl disponible a l’entorn
del CEIP Montcau, amb la qualificació com a equipament escolar de l’actual parc de
bombers (que ha de traslladar-se per evitar les disfuncions de la ubicació actual) i de
l’habitatge existent a la cantonada amb la carretera C243-b
- L’institut s’haurà d’ampliar fins als 10.000 m2 efectius com a mínim. La parcel·la actual té
una geometria irregular i una part està destinada a aparcament.
- Segons les previsions del Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, la
demanda d’espais esportius augmentarà considerablement. S’ha de preveure com a mínim
espai per a 4 pistes polisportives noves, algunes de les quals poden ser cobertes i com a
mínim una hauria de ser un nou pavelló. Les pistes polisportives es proposen en els
terrenys d’equipaments del barris i el polisportiu a la zona d’equipaments del PPr2- Parc
Nord.
- Fomentar les sales de gimnàstica de barri, funció que pot ser coberta per la iniciativa
privada. Es podran ubicar en qualsevol zona, no exclusivament en sòl d’equipament.
- Amb els 12.000 habitants entrem en el llindar de necessitat de piscina coberta. Es proposa
al nou equipament del PMU-2 Camí de la Coma.
- Previsió d’una àrea lúdica en sòl No Urbanitzable. Es qualifiquen 2 entorns: el picnic de Can
Torrents i l’entorn de la Capella de Santa Magdalena del Puig.
- El Centre d’Assistència Primària actual no podrà assumir les noves necessitats i serà
necessari preveure’n un de nou.
- Avui hi ha privats. Previsió d’algun centre de dia públic per gent gran per a garantir-ne
l’accés per a tothom.
- Una nova escola bressol, preferentment servint a altres àrees de la població ja que aquest
tipus de centres s’ha de situar tant a prop com sigui possible de la residència.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 35

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
4.4.4 LLISTAT D’EQUIPAMENTS
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100
GELIDA
E1 Equipament docent 37.951 39,43%
E2 Equipament esportiu 27.043 28,10%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 11.077 11,51%
E4 Equipament (no asignats) 7.532 7,83%
TOTAL SOL URBÀ 83.603 86,87% 601.516 14
E4 Equipament (no asignats) 12.641 13,13%
TOTAL SOL URBANITZABLE 12.641 13,13% 33.867 37
TOTAL GELIDA 96.245 100% 635.384 15
INDUSTRIAL HISTÒRIC
E3 Equipament socio-cultural adminst. 3.554 38,81%
E4 Equipament (no asignats) 4.054 44,26%
TOTAL SOL URBÀ 7.608 83,07%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 1.551 16,93%
TOTAL SOL URBANITZABLE 1.551 16,93%
TOTAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 9.159 100% 0
SANT SALVADOR
E3 Equipament socio-cultural adminst. 1.743 10,45%
E4 Equipament (no asignats) 5.193 31,15%
TOTAL SOL URBÀ 6.936 41,60% 72.889 10
E4 Equipament (no asignats) 9.737 58,40%
TOTAL SOL URBANITZABLE 9.737 58,40% 28.265 34
TOTAL SANT SALVADO R 16.672 100% 101.154 16
EL PUIG I LA VALENCIANA
E2 Equipament esportiu 1.126 50,00%
E4 Equipament (no asignats) 1.126 50,00%
TOTAL SOL URBÀ 2.252 100,00% 20.974 11
TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 2.252 100% 20.974 11
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 36

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100
MARTIVELL
E3 Equipament socio-cultural adminst. 5.315 10,88%
E4 Equipament (no asignats) 43.533 89,12%
TOTAL SOL URBÀ 48.848 100,00% 293.457 17
TOTAL MARTIVELL 48.848 100% 293.457 17
CAN OLLER
E2 Equipament esportiu 10.085 32,26%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 3.202 10,24%
E4 Equipament (no asignats) 17.975 57,50%
TOTAL SOL URBÀ 31.261 100,00% 115.104 27
TOTAL CAN OLLER 31.261 100% 115.104 27
ELS MASETS
E4 Equipament (no asignats) 965 100,00%
TOTAL SOL URBANITZABLE 965 100,00% 6.000 16
TOTAL ELS M ASETS 965 100% 6.000 16
EXPANSIÓ INDUSRIAL
E4 Equipament (no asignats) 3.677 10,69%
TOTAL SOL URBÀ 3.677 10,69%
E4 Equipament (no asignats) 30.703 89,31%
TOTAL SOL URBANITZABLE 30.703 89,31%
TOTAL EXPANSIÓ INDUSRIAL 34.380 100% 0
4.4.5 QUADRE RESUM D’EQUIPAMENTS
Codi Qualificació Superfície % Sostre resid. m2V/m2st x 100
E1 Equipament docent 37.951 15,83% 3
E2 Equipament esportiu 38.254 15,95% 3
E3 Equipament socio-cultural adminst. 24.891 10,38% 2
E4 Equipament (no asignats) 83.089 34,65% 7
TOTAL SOL URBÀ 184.185 1.110.105 17
E1 Equipament docent 0 0,00% 0
E2 Equipament esportiu 0 0,00% 0
E3 Equipament socio-cultural adminst. 1.551 0,65% 2
E4 Equipament (no asignats) 54.046 22,54% 79
TOTAL SOL URBANITZABLE 55.597 68.132 82
E1 Equipament docent 37.951 15,83% 3
E2 Equipament esportiu 38.254 15,95% 3
E3 Equipament socio-cultural adminst. 26.442 11,03% 2
E4 Equipament (no asignats) 137.135 57,19% 12
TOTAL 239.782 1.178.237 20
4.5 SERVEIS TÈCNICS
Segons l’article 33.3 del RLUC i el 34.5 de la LUC, els serveis tècnics formen part del sistema
urbanístic d’equipaments comunitaris i comprenen, entre d’altres, els parcs de maquinària, les
infrastructures hidràuliques i les instal·lacions de gestió de residus, d’abastament i subministrament
d’aigua, de sanejament, de producció i distribució d’energia, i de telecomunicacions. El planejament
urbanístic pot preveure que el sòl destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat pública o privada,
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 37

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
i pot establir l’obligació de reservar espais comuns en les edificacions per a la implantació de
serveis tècnics.
En un primer ordre d’intervenció, que correspondria a la millora de l’estructura general de les
diverses xarxes de serveis, es preveuen en aquest pla les actuacions següents:
• Aigua
L’empresa de subministrament d’aigua potable de Gelida és SOREA. L’obtenció de l’aigua
necessària per a l’abastament d’aigua potable és realitza a partir de les següents captacions:
- Pou de Sant Miquel nº3
- Pou Puig nº2
- Pou hort nou
- Mina Vallberdina
- Captació tallat del Malhivern
- Mina de Can Rosell
- Compra d’aigua a la cooperativa catalana Urbanització Martivell
La major part de l’aigua per al nucli urbà és captada en el pou de Sant Miquel, del qual se
n’extreuen diàriament uns 1500 m3. Per evitar que l’augment del consum d’aigua i el descens del
nivell freàtic de l’aqüífer explotat degut als períodes de sequera prolongats actualment es
compagina l’aportació d’aquest pou amb les Aigües Ter-Llobregat (ATLL), a través d’una
canalització des del municipi de Masquefa.
Un cop l’aigua necessària per al nucli urbà s’ha captat des dels diferents pous, es bomba cap a
diversos dipòsits on es potabilitza i s’envia cap a la xarxa de distribució. Els dipòsits existents són:
- Can Torrents, subministra l’aigua als casc urbà
- Creueta Alta, subministra l’aigua als casc urbà
- Sant Salvador, subministra l’aigua al nucli, a la urbanització i als nous creixements
El Puig i la Valenciana, són abastades mitjançant una connexió a la xarxa de la cooperativa de
Martivell, de la mateixa manera que la pròpia urbanització.
La urbanització Safari disposa d’abastament propi i està gestionada directament per la Cooperativa
de la Urbanització Safari
En el plànol S-1 Serveis Urbans, Xarxa d’aigua potable, apareix grafiada la xarxa proposada, que
incorpora els eixos principals necessaris per al subministrament de les àrees de creixement
previstes, la xarxa de bàsica de les urbanitzacions de Safari i Martivell i a l’entorn del Maset i les
millores a incorporar a la xarxa general.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 38

MEMÒRIA. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
• Sanejament
El POUM planteja una xarxa de sanejament bàsica que recull la xarxa de col·lectors urbans
existents actualment al casc urbà, els projectes en execució o estudi fonamentalment per a la
depuració dels àmbits industrials i les propostes del Programa de Sanejament d’Aigües Residuals
Urbanes de Catalunya 2002. El POUM ajusta i modifica algunes de les propostes i complementa la
xarxa.
En el plànol S-2 Serveis Urbans, Sanejament, apareix grafiada la xarxa proposada.
• Electricitat
Es proposa el soterrament de totes les línies d’alta i mitja tensió que creuen nuclis urbans, aprofitant
tots aquells trams de viari nou que proposa el POUM, o aquells viaris que encara no han estat
urbanitzats, o estan pendents d’una nova urbanització.
També es proposa una racionalització de les xarxes de mitja tensió existents actualment a l’entorn
del castell (substituint les diferents línies aèries per una xarxa soterrada en els entorns urbans) i els
entorns del Puig, la Valenciana i el Maset (substituint les línies aèries actuals per una part aèria
entre els 2 camins careners i unes línies soterrades al llarg dels dos eixos.
Les conduccions d’alta tensió necessiten d’unes franges de protecció regulades a l’article 35 del
Decret 3151/1968, de 28 de novembre, que aprova el Reglament de “Líneas Eléctricas Aéreas de
Alta Tensión”. A l’article 35.2 es regula el pas per edificis, construccions i zones urbanes. Aquest
POUM pren el càlcul d’acord amb els paràmetres d’aquest article per tal de grafiar els entorns de
protecció, fent una projecció sobre el plànol de la circumferència d’afectació de la xarxa.
• Oleoductes i gaseoductes
El POUM recull els traçats de l’oleoducte i el gaseoducte existents i la proposta del desdoblament
del gaseoducte i la portada de gas des de Sant Esteve ses Rovires. També es recullen els entorns
de les proteccions fixades per a aquestes conduccions.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 39

MEMÒRIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
5. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
D’acord amb l’article 25 de la Llei d’Urbanisme 1/2005, aquest POUM classifica tot el sòl del terme
municipal en:
- Sòl urbà
- Sòl no urbanitzable
- Sòl urbanitzable
5.1 CRITERIS PER A LA DELIMITACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE
Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts a l’article 26 de la Llei
d’Urbanisme 1/2005, recollint aquells terrenys que han estat sotmesos al procés d’integració en el
teixit urbà i tenen tots els serveis o bé són compresos en àrees consolidades per l’edificació
d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. D’acord amb el mateix article 26, aquest
POUM no considera un terreny com a sòl urbà pel simple fet que confronti amb carreteres, vies de
connexió interlocal o vies que delimiten el sòl urbà.
5.1.1 EL CASC URBÀ
Les àrees de creixement del casc urbà han estat definides en funció de les necessitats estructurals
que s’han descrit en els apartats anteriors.
En conseqüència els llocs d’expansió edificatòria estan lligats a les necessitats de remodelació de
les façanes urbanes nord i est i a la voluntat de definir-ne un límit clar que eviti les propostes
extensives del planejament vigent.
• Façana est, Can Torrents
En aquest entorn el Pla General Vigent ja té prevista una important ocupació amb el
desenvolupament de les Unitats d’actuació 11, 16 i les zones d’edificació aïllada en sòl ja urbà del
torrent de Sant Miquel. Aquest POUM planteja alliberar d’edificació el carener de Sant Jordi que
defineix la imatge actual de Gelida, i evitar l’ocupació de zones amb pendents excessives (superiors
al 20%), no edificables segons l’article 9.4 de la Llei d’Urbanisme 1/2005.
Amb aquests objectius es planteja concentrar els drets edificatoris de tot l’àmbit en la capçalera del
vessant de Sant Miquel, al costat del camp de futbol, i ampliar l’ocupació de l’UA-16 en les zones de
pendent més suau, acceptant com a límit natural de creixement la riera de Can Torrents.
L’edificació es faria en densitats mitges en la zona del camp de futbol (en Planta baixa i dos pisos)
mentre que la resta es consolidaria en habitatges unifamiliars o plurifamiliars de baixa alçada (planta
baixa i planta pis).
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 40

MEMÒRIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
Les actuacions que es plantegen en aquest dins de sòl urbà, al tractar-se únicament de la
redefinició de l’ordenació i d’una petita ampliació de sòl per tal de remodelar l’actuació de l’actual
UA-16 Can Torrents
• Façana Nord
Es vol consolidar de manera definitiva l’alçat de Gelida a l’autopista, evitant un presumible procés de
degradació dels conreus actuals, degut a la pressió urbana. Es planteja l’ocupació residencial entre
el parc lineal descrit en els apartats anteriors i la ronda Francesc Macià. En aquest sentit es
modificaria l’actual UA-17 per tal de generar una zona més densa.
L’actuació permetrà fer front a l’execució del parc lineal, l’enllaç de la ronda Francesc Macià amb el
camí de Cases Noves, l’enllaç de la carretera de Corbera amb la rotonda d’accés i la reserva
d’equipaments en aquest mateix sector.
Les actuacions que es plantegen en aquest entorn s’engloben en part en sòl urbà i en part en nou
sòl urbanitzable. S’incorpora al sòl urbà la modificació de la UA-17 prevista al planejament, per tal
de permetre l’ampliació de l’IES (equipament que ja formava part de la Unitat d’actuació) i una nova
sortida des del casc urbà cap a Cases Noves. Per altra banda, s’incorpora un nou sector en sòl
urbanitzable que permetrà el desenvolupament del nou parc.
• Façana est
En aquest sector aquest POUM defineix 3 actuacions que modifiquen la delimitació del sòl urbà
actual.
- Can Perejoanet: es desenvolupa un sector a l’accés del casc urbà des de la carretera de
Corbera. Es tracta de la regulació de les edificacions i activitats que ja s’hi desenvolupen i la
millora dels accessos tant a aquestes activitats com als assentaments de Bellavista i
Vistabona. Tot el sector s’incorpora com a sòl urbà no consolidat al tractar-se d’un sector on
no s’introdueixen nous aprofitaments.
- Camí de la Creu: Es redefineix l’actual Unitat d’Actuació 8, ampliant-se lleugerament per tal
de facilitar un nou accés a la carretera de Corbera des de la part alta del casc urbà.
- El Racó: S’incorpora com a sòl urbanitzable el Pla Parcial previst pel Pla General Vigent. Es
manté la seva delimitació.
5.1.2 SANT SALVADOR
La imminent execució de l’UA-15 Claramunt, crea el nexe d’unió entre el nucli històric de Sant
Salvador i la urbanització del mateix nom, fent necessària l’estructuració del conjunt.
Aquest POUM es planteja dues actuacions en aquest àmbit:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 41

MEMÒRIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
- Es planteja l’ampliació del nucli i la recuperació del Camí de Sant Joan Samora, consolidant
l’estructura del conjunt. El creixement es delimita per l’actual sector de desenvolupament UA-
15 Claramunt.
- La consolidació de la zona nord del nucli i de la urbanització, per tal de dotar-los de
l’estructura rodada i de les reserves per a equipaments comunitaris necessàries.
S’incorporen com a sòl urbà no consolidat al tractar-se d’una actuació discontinua que
consolida dos entorn consolidats en el seu perímetre i íntimament lligats a l’estructura de
Sant Salvador.
5.1.3 NUCLIS HISTÒRICS
L’estructura d’aquests nuclis és extremadament feble. Per això aquest POUM es planteja únicament
la seva consolidació i el manteniment de l’estructura tradicional dels diferents nuclis, incorporant
únicament petites reestructuracions en sòl urbà no consolidat per tal d’estructurar-los, incorporar-hi
serveis necessaris, connectar-los a l’estructura territorial i resoldre conflictes puntuals.
5.1.4 LES URBANITZACIONS DE MARTIVELL I SAFARI
En aquests entorn el POUM es planteja la consolidació de l’estructura vigent, però mantenint les
actuals delimitacions del sòl urbà. Pel que fa al sòl urbanitzable es desclassifica el sòl urbanitzable
no delimitat de la urbanització de Safari, al tractar-se d’un entorn natural amb un alt nivell de
protecció i amb pendents superiors al 20% que d’acord amb l’article 9.4 de la Llei d’Urbanisme
1/2005, no poden incorporar-se al planejament com a sòls urbanitzables.
5.1.5 ELS MASSETS
Aquest POUM planteja la classificació com a sòl urbanitzable d’una part de cadascuna de les
parcel·les que formaven part de la parcel·lació rústica dels Masets i que no han exercit els drets
edificatoris. Es classifiquen 5 sectors discontinus, quatre d’ells al llarg del camí del Maset, i un
cinquè a un dels nuclis del camí del Puig. D’aquesta manera es fixa l’edificació a l’entorn del camí,
protegint les valls i s’ubica tant el sòl d’equipaments comunitaris, com el sostre per a Habitatge de
Protecció Pública al Puig, per tal de millorar les dotacions d’aquest sector.
5.2 EL SÒL NO URBANITZABLE
D’acord amb les prescripcions de l’article 32 de la LUC, aquest POUM classifica com a sòl no
urbanitzable, aquells terrenys per raó de:
- La concurrència de valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i
de valoracions.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 42

MEMÒRIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
- L’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el
model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l’article 3 de la LUC.
- La concurrència de criteris objectius establerts pel planejament territorial, fonamentalment el
Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de l’Alt Penedès, i els estudis ambientals
realitzats per a l’elaboració d’aquest POUM.
- El valor agrícola dels terrenys, fonamentalment aquells que formen part de la denominació
d’origen Penedès.
També es consideren sòls no urbanitzables aquells que determina la LUC a l’article 32a i c.
5.3 QUADRE RESUM DE CLASSIFICACIÓ DEL SÒL
SUD 01 G ELID A , SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 126.408
TOTAL GELIDA 1.146.847 4,29%
SU02 C A SES NO V ES, SÒL URBÀ 9.923
TO TAL C A SES NO V ES 9.923 0,04%
SU03 IND USTRIA L HISTÒRIC , SÒL URBÀ 333.830
SUD 03 IND USTRIA L HISTÒRIC , SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 22.612
TO TAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 356.442 1,33%
SU1 SA NT SA LV A D O R, SÒL URBÀ 176.822
SUD 1 SA NT SA LV A D O R, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 47.747
TOTAL SANT SALVADOR 224.569 0,84%
SU2 EL PUIG I LA VA LENC IA NA , SÒL URBÀ 52.450
TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 52.450 0,20%
SU3 M A RTIVELL, SÒL URBÀ 762.977
TOTAL MARTIVELL 762.977 2,85%
SU4 C A N O LLER, SÒL URBÀ 506.588
TOTAL CAN OLLER (SAFARI) 506.588 1,89%
SUD 5 ELS M A SSETS, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 29.893
TO TAL ELS M A SSETS 29.893 0,11%
SU6 EXPA NSIÓ INDUSTRAL, SÒL URBÀ 59.402
SUD 6 EXPA NSIÓ INDUSTRAL, SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 134.079
TO TAL EXPA NSIÓ INDUSTRAL 193.481 0,72%
TERM E M UNIC IPAL
SÒL URBÀ 2.922.431 10,93%
SÒL URBA NITZA BLE DELIM ITA T 360.739 1,35%
SÒL RÚSTIC 23.454.757 87,72%
TOTAL TERME MUNICIPAL 26.737.927 100,00%
Term e m unic ip a l Ap rov. Inic ia l 26.737.927
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 43

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
6. SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT I ÀMBITS DE
GESTIÓ.
Aquest POUM divideix els Sectors de desenvolupament en:
- Sectors de planejament derivat: són aquells sectors que requereixen d’un planejament
derivat per al seu desenvolupament. En formen part els Plans Parcials, els Plans de Millora
Urbana i els Plans Especials.
- Àmbits de gestió: són aquells sectors, que no requereixen de planejament derivat, i que,
per tant, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal ja en defineix l’ordenació definitiva.
6.1 SÒL URBÀ
Els criteris emprats per a la delimitació del sòl urbà són els continguts a l’article 26 de la Llei
d’Urbanisme 1/2005, recollint aquells terrenys que han estat sotmesos al procés d’integració en el
teixit urbà i tenen tots els serveis o bé són compresos en àrees consolidades per l’edificació
d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. D’acord amb el mateix article 26, aquest
POUM no considera un terreny com a sòl urbà pel simple fet que confronti amb carreteres, vies de
connexió interlocal o vies que delimiten el sòl urbà.
Dins el sòl urbà no consolidat han estat delimitats, Plans de Millora Urbana (PMU) i Polígons
d’Actuació (PA). S’entén per sòl urbà no consolidat, aquell que la LUC defineix a l’article 31, és a dir,
aquell que no té la condició de solar d’acord amb l’article 29 de la mateixa LUC, i aquell sòl que sent
sòl urbà consolidat aquest POUM el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporantlos
a sectors subjectes a PMU o PA.
6.1.1 PLANS DE MILLORA URBANA
Els Plans de Millora Urbana que s’estableixen per al desenvolupament urbanístic d’aquest POUM
en el sòl urbà són les següents:
PMU-01 L’institut
PMU-02 Camí de la Coma
PMU-03 Can Torrents
PMU-04 Can Perejoanet
PMU-05 Can Oller
PMU-06 El Puig
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 44

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• PMU-01 L’Institut
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys situats entre el nucli de Gelida i l’autopista AP-
2 en la part nord-oest, mitjançant la modificació i ampliació de la antiga UA-17 delimitada pel Pla
General antic, amb els següents criteris:
- Crear un parc lineal que serveixi de barrera sònica i visual entre l’autopista AP-2 i el nucli.
- Enllaçar a nivell de viari rodat el carrer Francesc Macià amb el camí el pont del camí de
cases noves generant un nou accés a la població.
- Enllaçar a nivell de vianants la població amb l’estació.
- Ampliar la parcel·la d’equipaments docents (l’institut) per permetre la seva ampliació.
- Crear oferta d’habitatges plurifamiliars lliures
- Crear oferta d’habitatges de protecció.
El polígon està delimitat a l’est pel funicular, al sud pels carrers Francesc Macià i Joan Pasqual
Batlle, a l’oest pel camí de Cases Noves, i al nord pels terrenys expropiats o expropiables per
l’execució de l’autopista i els seus enllaços i en part pel Sector urbanitzable PPr-2 .
La superfície del sector és de 46.674 m2.
• PMU-02 Camí de la Coma
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys que conformen el límit sud-oest del nucli de
Gelida, mitjançant la modificació i ampliació de la antiga UA-11 delimitada pel Pla General antic,
amb els següents criteris:
- Crear un parc que relacioni l’actual projecte de “parc central” amb les fonts de Sant Miquel,
Cantillepa i Can Torrrents, preservant de la edifcació el carener de la residència Sant Jordi,
que conforma l’actual horitzó visual des de la població.
- Crear una nova alternativa d’enllaç a nivell de viari rodat del passeig de circumval·lació amb
la carretera de Sant Sadurní
- Reordenar la zona esportiva actual alliberant la part mes favorable a la edificació per tal de
concentrar-la i evitar la urbanització de carneres i vessants d’excessiu pendent.
- Crear oferta d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars lliures
- Crear oferta d’habitatges de protecció.
El polígon està delimitat l’est per la zona escolar i les parcel·les dels habitatges singulars aïllats
existents, al sud pel carener de la residència Sant Jordi, a l’oest Pel parc central i les fortes
pendents del carener, i al nord per l’avinguda Europa.
La superfície del sector és de 86.097 m2.
• PMU-03 Can Torrents
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació que conformen el límit sud-oest del nucli de Gelida,
mitjançant la modificació i ampliació de la antiga UA-16 delimitada pel Pla General antic, amb els
següents criteris:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 45

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
- Crear una franja verd entre la residència Sant Jordi i la carretera de Sant Sadurní, protegint
la visual del carener.
- Continuar la una nova alternativa d’enllaç a nivell de viari rodat del passeig de circumval·lació
amb la carretera de Sant Sadurní, al temps que es converteix en un passeig que relaciona a
nivell de vianants la població amb la font de can Torrents.
- Millorar els accessos a la carretera de Sant Sadurní i crear una zona d’aparcament en l’àrea
de pic-nic de Can Torrent mitjançant la variació del traçat de la carretera.
- Consolidar les cessions d’equipaments que completen i amplien la zona escolar .
- Crear oferta d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars lliures
- Crear oferta d’habitatges de protecció en règim concertat.
El polígon està delimitat l’est per la carretera de Sant Sadurní, al sud i a l’oest pels terrenys del
vessant de can Torrent amb pendents elevades, i al nord pel camí d’accés a la residència Sant
Jordi.
La superfície del sector és de 41.298 m 2 .
• PMU-04 Can Perejoanet
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys situats entorn a la carretera de Martorell i
ocupats amb edificacions sub-urbanes, amb els següents criteris:
- Crear una rotonda d’accés a la població que permeti millorar els enllaços amb les
edificacions referides i amb altres nuclis d’habitatges pròxims situats en sol no urbanitzable.
- Integrar les activitats existents al nord de la carretera creant una zona de serveis.
- Integrar els habitatges existents al sud de la carretera creant una zona d’habitatges aïllats.
El polígon està format pels terrenys edificats situats entre el límit del sol urbà i el torrent de Can
Perejoan, a més del terreny necessari per a la rotonda.
La superfície del sector és de 19.777 m2.
• PMU-05 Can Oller
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació d’una petita franja de terrenys situats entre l’actual
urbanització Safari i la masia de Can Oller de la Muntanya, al temps que es completaria la cessió de
terrenys en l’illa de l’actual sòl urbà que es destinarà íntegrament a equipaments docents.
Els sector es discontinu:
- Àmbit 1: està format per la parcel·la situada en la cantonada del Passeig de Circumval·lació
amb el carrer Anselm Clavé i que forma part de l’illa ocupada pel centre escolar.
- Àmbit 2 està formar per una franja de terreny situada entre el camí de Can Oller i la
Urbanització Safari.
La superfície del sector és de 14.536 m 2 .
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 46

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• PMU-06 El Puig
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació la millora del Nucli del Puig amb els següents criteris:
- Crear un centre urbà en el nucli amb una plaça.
- Completar la xarxa bàsica del nucli amb la creació d’una anella rodada unidireccional en el
centre.
- Crear oferta d’habitatges protegits en el nucli del Puig.
- Millorar l’accés al nucli
- Millorar els serveis urbans i el camí a l’ermita de Santa Magdalena
El polígon es discontinu.
El subàmbit nord esta delimitat al nord, est i sud per l’actual sol urbà del puig; i a l’oest pel sòl rústic
segons s’especifica al plànol N-5 d’aquest POUM.
El subàmbit sud està format pels terrenys necessaris per a l’execució d’una rotonda d’accés al nucli.
La superfície del polígon és de 6.058m2.
6.1.2 POLÍGONS D’ACTUACIÓ RESIDENCIALS O D’ACTIVITATS
Els polígons d’actuació residencials o d’activitats (PAr o PAa) són aquells que tenen per objecte
alguna de les finalitats a què fa referència l’article 68.2.a. de la LUC, és a dir comporten el
desenvolupament del model urbanístic de l’àmbit o bé la seva reconversió pel que fa a l’estructura
fonamental, l’edificació existent o els usos principals. Aquests polígons tenen, per tant l’obligació de
cedir el 10% de l’aprofitament i generen reserva de sòl per a habitatges de protecció pública si són
de caràcter residencial.
Els Polígons d’Actuació residencials i industrials que s’estableixen per a l’execució d’aquest POUM
en el sòl urbà són els següents:
PAr-01 La Salut
PAr-02 L'Escorxador
PAr-03 Cases Noves
PAr-04 Camí de les Costes
PAr-05 Camí de la Creu
PAr-06 La Llenca
PAr-11 Claramunt
PAr-12 Sant Salvador
PAr-21 La Valenciana 1
PAr-22 La Valenciana 2
PAr-23 La Valenciana 3
PAa-01 Can Panyella
PAa-02 Portal de la Gelidense
PAa-03 Nova Gelidense
• PAr-01 La Salut
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys que conformen l’extrem nord-oest del nucli de
Gelida, mitjançant la modificació i ampliació de la antiga UA-1 delimitada pel Pla General antic, amb
els següents criteris:
- Mantenir aproximadament la densitat d’habitatges i edificabilitat actuals.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 47

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
- Crear un passeig perimetral que enllaci el nou parc central amb el camí de Cases Noves.
- Urbanitzar la plaça de l’Escorxador.
El polígon esta format per la parcel·la que formava l’antiga UA-1, La plaça de l’escorxador i la
parcel·la municipal situada al nord de la plaça, i el conjunt de parcel·les afectats pel pas que unirà
l’actuació amb el parc central.
La superfície del polígon és de 8.329 m2.
• PAr-02 L’Escorxador
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys que conformen l’extrem nord-oest del nucli de
Gelida, mitjançant la modificació de l’antic Pla Especial de l’Escorxador delimitat pel Pla General
antic, amb els següents criteris:
- Mantenir aproximadament la densitat d’habitatges i edificabilitat actuals.
- Disminuir i simplificar el sistema viari
- Crear un passeig perimetral que enllaci el nou parc central amb el camí de Cases Noves.
El polígon delimitat al nord pel carrer del Pes i el carrer del Pi, a l’est per les parcel·les consolidades
de sol urbà i pel polígon PAr-01, al sud i a l’oest per les fortes pendents que delimiten el nucli urbà.
La superfície del polígon és de 5.958 m 2 .
• PAr-03 Cases Noves
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació del nucli històric de Cases Noves amb els següents criteris:
- Permetre el creixement natural del nucli mitjançant de la edificació de les parcel·les incloses
en l’àmbit delimitat pel Pla General antic.
- Millorar l’estructura rodada del nucli amb la creació d’un bucle de direcció única.
- Crear un espai d’aparcament que serveixi al nucli
- Rehabilitar el camí històric que condueix al riu i que forma part del GR-5
El polígon format pels terrenys no consolidats del nucli de Cases Noves que estaven qualificats com
a sòl urbà pel Pla General antic.
La superfície del polígon és de 3.468 m2.
• PAr-04 Camí de les Costes
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys que l’antiga antiga UA-4 delimitada pel Pla
General antic, amb els següents criteris:
- Mantenir aproximadament la densitat d’habitatges i edificabilitat actuals.
- Modificar l’ordenació per permetre la connexió de vianants entre el carrer Sant Lluís amb el
pont sota el funicular per tal d’accedir a la nova àrea d’equipaments.
- Crear una plaça que pauti el recorregut de vianants.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 48

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
- Crear un espai comercial en una zona de gran creixement d’habitatges.
El polígon està delimitat: al nord per la ronda Francesc Macià, a l’est pel funicular, al sud pels blocs
edificats al carrer Narcís Monturiol, i a l’oest perllongament del mateix carrer.
La superfície del polígon és de 2.757 m2.
• PAr-05 Camí de la Creu
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys que l’antiga antiga UA-8 delimitada pel Pla
General antic, amb els següents criteris:
- Ampliar l’àmbit per tal d’obtenir els terrenys necessaris per a la creació d’un accés rodat des
del Serratella a la carretera de Corbera .
- Reduir la vitalitat per tal de millorar la viabilitat del sector.
- Crear part del recorregut de vianants que enllaça el centre urbà amb la creu situada a l’altra
banda de la carretera de Corbera.
El polígon està format pels terrenys no edificats de l’antiga unitat d’actuació i els terrenys necessaris
per la realització de l’accés a la carretera.
La superfície del polígon és de 12.074 m 2 .
• PAr-06 La Llenca
L’objecte d’aquest polígon es l’ordenació dels terrenys que l’antiga antiga UA-4 delimitada pel Pla
General antic, amb els següents criteris:
- Ampliar l’àmbit per tal d’obtenir la cessió de la zona verda situada al carrer de Sant Llorenç
d’Hortons..
- Reduir l’àmbit extraient la part de l’actuació que ja ha sigut executada.
- Millorar l’edificabilitat i la densitat en funció proporcionalment a l’increment de cessions.
- Millorar la vialitat del sector.
El polígon està format pels terrenys no edificats de l’antiga unitat d’actuació i els terrenys qualificats
com a zona verda del carrer Sant Llorenç d’Hortons.
La superfície del polígon és de 5.109 m 2 .
• PAr-11 Claramunt
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme les previsions modificació puntual del Pla General que
aquest POUM substitueix, en àmbit UA-15 (anomenat Eixampla Sant Salvador) que estan
actualment en execució.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en l’esmentada modificació del Pla General
antic i així es grafia en tots els plànols d’aquest POUM.
La superfície del sector és de 9.910 m 2 .
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 49

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• PAr-12 Sant Salvador
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació de dos vuits urbans existents en l’entorn del Nucli i la
urbanització de Sant Salvador amb els següents criteris:
- Contribuir a completar la xarxa bàsica del nucli amb la creació d’una anella rodada.
- Ampliar la zona d’equipaments de Sant Salvador donant-li una geometria i dimensions
adequats per albergar el centre socio-cultural del nucli.
- Crear oferta d’habitatges protegits en el nucli de Sant Salvador.
El polígon es discontinu.
El subàmbit sud esta delimitat al nord per la urbanització de Sant Salvador, al sud-est pel nucli de
Sant Salvador i al sud-oest pel perllongament del carrer Perelló.
El subàmbit nord està format per una franja de terreny d’uns 30 metres d’amplada situada a l’oest
de les zones verdes de la urbanització de Sant Salvador.
La superfície del polígon és de 6.452 m 2 .
• PAr-21 La Valenciana 1
L’objecte d’aquest sector és resoldre l’acabament del nucli de la valenciana situat per sobre de la
carretera de Sant Sadurní, amb els següents criteris:
- Donar una façana al nucli superior de la Valenciana.
- Generar una petita zona verda a l’accés al nucli, inexistent fins ara en tot el nucli.
- Millorar l’accés amb l’execució d’una rotonda.
La superfície del polígon és de 854 m 2 .
• PAr-22 La Valenciana 2
L’objecte d’aquest sector és resoldre la transformació de l’ús de les naus industrials situades al Puig
generant paral·lelament una petita zona verda en aquest subnucli.
La superfície del polígon és de 3.778 m 2 .
• PAr-23 La Valenciana 3
L’objecte d’aquest sector és donar una façana al subnucli i generar una petita zona verda a l’entorn
de la font de la Valenciana per tal de recuperar-la.
La superfície del polígon és de 883 m2.
• PAa- 01 Can Panyella
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme les previsions de la modificació puntual del Pla Parcial
de Can Panyella, l’execució de la qual es troba en aquest moment en tramitació.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 50

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
La delimitació d’aquest àmbit es discontinua.
El primer sub-àmbit coincideix amb la prevista en l’esmentada modificació del Pla Parcial i així es
grafia en tots els plànols d’aquest POUM.
El segon sub-àmbit correspon a part de la zona d’aparcament situada al davant del ferrocarril.
La superfície del sector és de 37.379 m2.
• PAa- 02 Portal de la Gelidense
L’objecte d’aquest sector és possibilitar el trasllat de l’habitatge situat a l’antiga porteria de la
gelidense, i la transformació de l’ús en un ús industrial. Continuant la tipologia de naus plantejada al
PPa-02.
La superfície d’aquest polígon és de 956 m2
• PAa- 03 Gelidense ampliació
L’objecte d’aquest polígon és incorporar les prescripcions de la “Modificació Puntual del Pla General
de Gelida a la zona industrial La Gelidense”, on es fixava el canvi d’ús de residencial a industrial de
la parcel·la propietat de Iberflock, SA., que va ser aprovada inicialment el 28 d’abril de 2003 i encara
no ha estat desenvolupada.
La superfície d’aquest polígon és de 9.054 m2
6.1.3 POLÍGONS D’ACTUACIÓ DE CONSOLIDACIÓ
Els polígons d’actuació de consolidació (PAc) són aquells que no tenen per objecte alguna de les
finalitats a què fa referència l’article 68.2.a. de la LUC, i que per tant no tenen la obligació de cedir el
10% de l’aprofitament ni generen reserva de sòl per a habitatges de protecció pública, d’acord amb
l’article 43.a de la LUC.
Els Polígons d’Actuació residencials i industrials que s’estableixen per a l’execució d’aquest POUM
en el sòl urbà són els següents:
PAc-01 Plaça del Tarongers
PAc-02 Tarongers
PAc-03 Camí del Racò
PAc-04 Can Panyella
PAc-05 Casal Altimiras
PAc-06 Antiga Gelidense
PAc-11 Sant Salvador, centre1
PAc-12 Urb. Sant Salvador
PAc-31 Urb. Martivell 1
PAc-32a Urb. Martivell 2a
PAc-32b Urb. Martivell 2b
PAc-32c Urb. Martivell 2c
PAc-32d Urb. Martivell 2d
PAc-33 Urb. Martivell 3
PAc-41 Urb. Safari
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 51

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• PAc-01 Plaça dels Tarongers
L’objecte d’aquest polígon d’execució es la cessió de la plaça dels tarongers que no es va fer en el
seu moment..
El polígon esta format per les parcel·les que tenen accés per dita plaça.
La superfície del polígon és de 3.485 m2.
• PAc-02 Tarongers
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme les previsions modificació puntual del Pla General que
aquest POUM substitueix, en l’àmbit anomenat “els tarongers” que esta actualment en execució.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en l’esmentada modificació del Pla General
antic i així es grafia en tots els plànols d’aquest POUM.
La superfície del polígon és de 7.238 m2.
• PAc-03 Camí del Racó
L’objecte d’aquest polígon d’execució es possibilitar la urbanització de l’últim tram del camí del Racó
que dona accés a la masia del mateix nom, modificant el seu traçat per adaptar-lo al pendent.
El polígon esta format per les quatre parcel·les a que aquest tram dona accés.
La superfície del polígon és de 3.252 m2.
• PAc-04 Can Panyella
L’objecte d’aquest polígon es l’inclusió en el sòl urbà de la masia de Can Panella i integrar-la com a
servei del polígon industrial.
El polígon esta format pels terrenys actuals de la masia limitats per la carretera d’accés a Gelida, el
polígon industrial de Can Panyella i l’autopista AP-2 .
La superfície del polígon és de 3.463 m2.
• PAc-05 Casal Altimiras
L’objecte d’aquest polígon d’execució es millorar l’amplada del carrer Can Sabat en l’accés a la
Plaça del Pi per tal de millorar l’estructura rodada de Gelida, evitar la fragmentació de la finca del
casal Altimiras i formalitzar la cessió del passatge privat que dona accés a aquesta finca i als
darreres dels habitatges del carrer Major.
El polígon esta format per la parcel·la del casal Altimires i el passatge Altimiras.
La superfície del polígon és de 2.497 m2.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 52

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• PAc-06 Antiga Gelidense
L’objecte d’aquest polígon es donar compliment a les prescripcions de l’Estudi de Detall del
Complexa Industrial “La Gelidense”, aprovat definitivament el 26 de setembre de 1997, i que encara
no ha estat desenvolupat.
La superfície del polígon és de 37.465 m2.
• PAc-11 Sant Salvador, centre
L’objecte d’aquest polígon d’execució es l’ampliació del camí de Sant Salvador en la cruïlla amb el
carrer Nou. En concret es pretén la realineació de les edificacions existents i la cessió dels terrenys
qualificats com a vial.
El polígon esta format per la parcel·la de cantonada entre els camins de Sant Salvador i Sant Joan
Samora, actualment consolidada amb construccions de caràcter agrícola.
La superfície del polígon és de 843 m2.
• PAc-12 Urbanització Sant Salvador
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme les previsions del Pla General que aquest POUM
substitueix, en l’àmbit del de la urbanització Sant Salvador, la gestió del qual està actualment en
tràmit.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en el Pla General antic i així es grafia en
tots els plànols d’aquest POUM.
La superfície del sector és de 142.609 m 2 .
• PAc-31 Urbanització Martivell, Polígon 1
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme les previsions del Pla General que aquest POUM
substitueix, en l’àmbit del polígon 1 de la urbanització Martivell, la gestió del qual està actualment en
redacció.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en el Pla General antic i així es grafia en
tots els plànols d’aquest POUM.
La superfície del sector és de 191.497 m 2
• PAc-32a, PAc-32b, PAc-32c i PAc-32d: Urbanització Martivell, Polígon 2
L’objecte d’aquests polígons es modificar i portar a terme les previsions del Pla General que aquest
POUM substitueix, en l’àmbit del polígon 2 de la urbanització Martivell amb els següents criteris.
- Recol·locar les parcel·les de cessió corresponents a espais verds i equipaments de manera
que es disminueixin l’impacte paisatgístic i els costos d’urbanització.
- Fragmentar el polígon inicial en 4 sub-àmbits per tal de facilitar la gestió dels mateixos.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 53

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
La delimitació d’aquest quatre àmbits coincideix amb la prevista en el Pla General antic pel polígon
2. En els plànols d’aquest POUM es grafien i es delimiten els quatre sub-àmbits de manera que
resultin equilibrats en càrregues i beneficis.
Les superfícies dels sectors son:
- Polígon 2a: 86.535 m2
- Polígon 2b: 37.988 m2
- Polígon 2c: 65.337 m2
- Polígon 2d: 69.837 m2
• PAc-33 Urbanització Martivell, polígon 3
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme amb alguna modificació les previsions del Pla General
que aquest POUM substitueix, en l’àmbit del polígon 1 de la urbanització Martivell, la gestió del qual
està actualment en redacció.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en el Pla General antic excepte la
delimitació de l’equipament que es trasllada, ampliant l’equipament del polígon 1, per tal d’evitar un
àmbit inedificable per les fortes pendents.
Aquesta delimitació es grafia en el plànol N-5 d’aquest POUM.
La superfície del sector és de 193.986 m 2 .
• PAc-41 Urbanització Safari
L’objecte d’aquest polígon es portar a terme amb alguna modificació les previsions del Pla General
que aquest POUM substitueix, en l’àmbit de la urbanització Martivell, la gestió del qual està
actualment en redacció.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en el Pla General antic i té una superfície de
492.806 m2.
6.1.4 QUADRE RESUM DELS PLANS DE MILLORA URBANA
so stre so stre so stre Ed ific . no m b re
Codi Nom Superfície residenciald 'a c tivita ts Total bruta habitatges Densitat
PMU-1 L'Institut 46.674 14.113 0 14.113 0,30 140 30,08
PMU-2 Ca mí d e La Coma 86.097 24.297 0 24.297 0,28 212 24,62
PMU-3 Ca n Torrents 41.298 10.369 0 10.369 0,25 73 17,68
PMU-4 Ca n Perejoa net 19.777 4.346 1.692 6.038 0,31 17 8,60
PMU-5 Ca n Oller 14.536 6.259 0 6.259 0,43 29 19,95
PMU-6 El Puig 6.058 2.485 0 2.485 0,41 17 28,06
TOTAL Plans de Millora Urbana 214.441 61.869 1.692 63.561 0,30 488 22,78
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 54

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
6.1.5 QUADRE RESUM DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ DE TRANSFORMACIÓ
so stre so stre so stre Ed ific . no m b re
Codi Nom Superfície residenciald 'activitats Total brutahabitatges Densitat
PAr-01 La Sa lut 8.329 6.303 0 6.303 0,76 68 81,65
PAr-02 L'Esc orxa d or 5.958 4.949 0 4.949 0,83 54 90,63
PAr-03 Ca ses Noves 3.468 2.012 0 2.012 0,58 22 63,43
PAr-04 Ca mí d e les Costes 2.757 3.001 473 3.474 1,26 30 107,74
PAr-05 Ca mí d e la Creu 12.074 4.553 0 4.553 0,38 28 23,19
PAr-06 La Llenc a 5.109 2.599 0 2.599 0,51 28 54,81
PAr-11 Cla ra m unt 9.910 6.742 0 6.742 0,68 69 69,62
PAr-12 Sa nt Sa lva d or 6.452 2.505 0 2.505 0,39 16 24,80
PAr-21 La Va lenc ia na 1 854 393 0 393 0,46 2 23,42
PAr-22 La Va lenc ia na 2 3.778 631 0 631 0,17 2 5,29
PAr-23 La Va lenc ia na 3 883 481 0 481 0,54 3 33,98
PAa -01 Ca n Pa nyella 37.380 0 29.704 29.704 0,79 0 0,00
PAa -02 Porta l d e la Gelid ense 956 0 544 544 0,57 0 0,00
PAa -03 Amp lia c ió Gelid ense 9.054 0 6.337 6.337 0,70 0 0,00
TOTAL Polígons d'Actuació de reforma 106.961 34.169 37.058 71.226 0,67 322 30,08
6.1.6 QUADRE RESUM DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ DE CONSOLIDACIÓ
so stre so stre so stre Ed ific . n o m b re
Codi Nom Superfície residenciald 'a c tivita ts Total bruta habitatges Densitat
PAc-01 Plaça dels Tarongers 3.485 1.794 0 1.794 0,51 8 22,96
PAc-02 Ta rong ers 7.238 3.159 0 3.159 0,44 13 17,96
PAc-03 Ca mí Ra c ò 3.252 1.438 0 1.438 0,44 10 30,75
PAc-04 Ca n Pa nyella 2.663 0 900 900 0,34 0 0,00
PAc-05 Casal Altimiras 2.497 1.087 0 1.087 0,44 6 24,03
PAc-06 Gelid ense 37.465 0 25.011 25.011 0,67 0 0,00
PAc-11 Sa nt Sa lva d or, c entre 843 1.112 0 1.112 1,32 12 142,40
PAc-12 Urb . Sa nt Sa lva d or 144.503 48.149 0 48.149 0,33 178 12,32
PAc-31 Urb . Ma rtivell 1 191.497 81.833 0 81.833 0,43 347 18,12
PAc-32a Urb . Ma rtivell 2a 86.535 38.033 0 38.033 0,44 158 18,26
PAc-32b Urb . Ma rtivell 2b 37.988 14.759 0 14.759 0,39 61 16,06
PAc-32c Urb . Ma rtivell 2c 65.337 26.948 0 26.948 0,41 112 17,14
PAc-32d Urb . Ma rtivell 2d 69.837 27.032 0 27.032 0,39 112 16,04
PAc-33 Urb . Ma rtivell 3 193.986 76.436 0 76.436 0,39 318 16,39
PAc-41 Urb . Sa fa ri 492.807 108.845 0 108.845 0,22 362 7,35
TOTAL Polígons d'Actuació de consolidació 1.339.932 430.624 25.911 456.535 0,34 1.697 12,66
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 55

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
6.2 SÒL URBANITZABLE
D’acord amb les prescripcions de l’article 33 de la LUC, aquest POUM classifica com a sòl
urbanitzable aquells que considera necessaris i adequats per a garantir el creixement de població i
de l’activitat econòmica. En aquest POUM no es distingeix entre sòl urbanitzable delimitat i no
delimitat, considerant-se tot ell, sòl urbanitzable delimitat
6.2.1 PLANS PARCIALS
En sòl urbanitzable aquest POUM delimita diferents sectors tant de tipus residencial com industrial i
terciari:
Plans parcials Residencials (PPr):
- PPr-1 El Racò
- PPr-2 Parc Nord
- PPr-3 Sant Joan Samora
- PPr-4 Els Massets
Plans Parcials d’Activitats (PPa):
- PPa-1 Can Juncoses
- PPa-2 L'Estació
• PPr-1 El Racó
L’objecte d’aquest sector es portar a terme les previsions del Pla General que aquest POUM
substitueix, en l’àmbit del Racò que estan actualment en tràmit d’aprovació.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en el Pla General antic i així es grafia en
tots els plànols d’aquest POUM.
La superfície del sector és de 52.933 m2.
• PPr-2 Parc Nord
L’objecte d’aquest sector es l’ordenació dels terrenys situats entre el nucli de Gelida i l’autopista AP-
2, mitjançant l’ampliació de les àrees urbanitzables, amb els següents criteris:
- Crear un parc lineal que serveixi de barrera sònica i visual entre l’autopista AP-2 i el nucli.
- Enllaçar a nivell de viari rodat la rotonda d’accés a Gelida amb el carrer Prat de La riba per
sota de les escoles noves.
- Crear una nova zona d’equipaments de caràcter mixt (sòcio-cultural, administratiu i esportiu,
que millori la imatge de l’accés a la població.
- Reordenar l’entorn de la rotonda d’accés amb nous habitatges
- Crear oferta d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars lliures
- Crear oferta d’habitatges de protecció en règim concertat.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 56

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
El polígon està delimitat a l’est per les zones verdes de “La Fanga”, al sud pel sol urbà consolidat i
pel polígon d’actuació PAr-01, a l’oest pel polígon d’actuació PAr-01, i al nord pels terrenys
expropiats o expropiables per l’execució de l’autopista i els seus enllaços.
La superfície del sector és de 73.476 m 2 .
• PPr-3 Sant Joan Samora
L’objecte d’aquest sector completar l’ordenació actual del nucli format pel nucli històric, la
urbanització i l’eixampla (antiga UA-15) de Sant Salvador, amb els següents criteris:
- Crear una zona verda que preservi l’actual imatge del barri i faci de barrera visual amb el
ferrocarril i el futur desdoblament de la carretera de Martorell a Sant Sadurní.
- Potenciar la creació d’un centre semi dens.
- Crear una reserva d’equipaments escolars i esportius amb capacitat per a tot el nucli.
- Millorar la connexió rodada i de vianants amb l’estació de ferrocarril i amb nucli central de
Gelida
- Crear oferta d’habitatges plurifamiliars i unifamiliars lliures
- Crear oferta d’habitatges de protecció en règim general.
El polígon està delimitat a l’est pel camí de Sant Joan Samora i per un nou passeig coincident amb
el límit de l’unitat de l’eixampla de Sant Salvador”, al sud pel traçat del desdoblament de la carretera
de Martorell a Sant Sadurní, a l’oest i al nord pel sol urbà actual.
La superfície del sector és de 47.747 m2.
• PPr-4 Els Massets
L’objecte d’aquest sector mantenir els drets edificatoris de les parcel·les d’una zona de Sol No
Urbanitzable que d’acord amb el Pla General que aquest POUM substitueix era edificable amb
habitatges, amb els següents criteris:
- Crear un habita per cada parcel·la que no ha esgotat els seus drets (13 habitatges) i un
sostre edificable addicional per concretar la cessió del 10% de l’aprofitament mitjà.
- Delimitar el sector de manera que tors els propietaris aportin una superfície de 3000 m2.
- Concentrar l’edificació en parcel·les de 2000 me2 de manera que s’agrupin entorn al camí
principal.
- Destinar el sòl restant a espais verds, equipaments públics i l’edificació corresponent al 10%
de cessió, que es situarà en l’àmbit de “el Puig”
El polígon està delimitat de manera que els propietaris que no han exercit el seu dret edificatori
aportin una parcel·la de 3000 m2. La resta de superfície seran camins públics que no donen drets
edificatoris. El Pla Parcial podrà ajustar la delimitació per concretar aquest objectiu.
La superfície del sector és de 29.891 m 2 .
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 57

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• PPa-1 Can Juncoses
L’objecte d’aquest sector es portar a terme les previsions de la modificació puntual del Pla General
en el sector de Can Joncoses que aquest POUM substitueix.
La delimitació d’aquest àmbit coincideix amb la prevista en el modificació puntual del Pla General
referida, i així es grafia en tots els plànols d’aquest POUM.
La superfície del sector és de 134.078 m2.
• PPa-2 L’Estació
L’objecte d’aquest sector es millorar i potenciar l’entorn de l’estació i l’accés a la zona industrial a
partir dels següents criteris:
- Crear un pol d’activitat terciària en l’entorn de la rotonda d’accés a la població i a la zona
industrial.
- Ampliar les àrees d’aparcament de l’estació amb una nova peça a l’altra banda del funicular.
- Millorar les comunicacions amb el nucli de Sant Salvador mitjançant la obertura d’un nou pas
sota la Via del ferrocarril.
El polígon és discontinu.
El sub-àmbit principal està delimitat a l’est per la carretera de Sant Salvador, al sud per la carretera
de Sant Llorenç d’Hortons, a l’oest pel torrent de Can Panyella, i al nord la via del ferrocarril.
La superfície del sector és de 22.612 m 2 .
6.2.2 QUADRE RESUM DELS PLANS PARCIALS RESIDENCIALS
so stre so stre so stre Ed ific . no m b re
Codi Nom Superfície residenciald 'a c tivita ts Tota l b ruta habitatges Densitat
PPr-1 El Ra c ò 52.933 25.625 0 25.625 0,48 89 16,81
PPr-2 Pa rc Nord 73.476 15.153 0 15.153 0,21 159 21,64
PPr-3 Sa nt Joa n Sa mora 47.747 14.133 0 14.133 0,30 116 24,29
PPr-4 Els Ma ssets 29.893 3.000 0 3.000 0,10 10 3,35
TOTAL Plans Parcials residencials 204.048 57.910 0 57.910 0,28 374 18,33
6.2.3 QUADRE RESUM DELS PLANS PARCIALS INDUSTRIALS I TERCIARIS
so stre so stre so stre Ed ific . no m b re
Codi Nom Superfície residenciald 'a c tivita ts Tota l b ruta habitatges Densitat
PPa -1 Ca n Junc oses 134.079 0 68.395 68.395 0,51 0 0,00
PPa -2 L'Esta c ió 22.612 0 10.392 10.392 0,46 0 0,00
TOTAL Pla ns Pa rc ia ls Industria ls i Te rc ia ris 156.690 0 78.787 78.787 0,50 0 0,00
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 58

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
6.3 SÒL NO URBANITZABLE
Aquest POUM delimita diferents tipus de Plans Especials dins del sòl no urbanitzable d’acord amb
els criteris de l’article 67 de la LUC:
- Plans Especials per al millorament d’àmbits rurals i la regulació de les masies i les cases
rurals (Codificats com a PEmr)
- Plans Especials per al millorament dels espais agrícoles, forestals, fluvials i en general del
medi natural i el paisatge (Codificats com a PEp)
- Plans Especials per a la implantació d’establiments de agroturisme (PEa)
6.3.1 PLANS ESPECIALS DE MILLORA D’ÀMBITS RURALS I REGULARITZACIÓ DE MASIES I
CASES RURALS
Aquest plans especials inclouen fonamentalment agrupacions d’habitatges construïts en sòl no
urbanitzable que es considera convenient incloure’ls en el catàleg de masies i cases rurals per
haver-se construït d’acord amb la normativa vigent en el seu moment o bé per raons socials en
tractar-se de parcel·lacions i edificacions de certa antiguitat.
L’agrupació d’aquests habitatges fa necessària la dotació d’una certa infrastructura per raons
mediambientals i de seguretat.
Els objectius dels plans especials que es redactin son els següents:
- Preveure la millora d’accessos proporcionals al trànsit soportat i que evitin la perillositat en
les cruïlles d’accés.
- Preveure el sanejament col·lectiu que eviti la contaminació per acumulació de foses
sèptiques.
- Ordenar els serveis urbanístics mínims (electricitat i aigua potable)
- Enumerar i catalogar individualment els habitatges existents, determinant de manera unívoca
el volum construït de cada edificació a fi de fer possible l’aplicació de la normativa de
regulació de masies i cases rurals.
Els Plans Especials que es delimiten inclouen les parcel·les edificades actualment amb habitatges
en els àmbits definits en el plànol N-2.1 d’aquest POUM. Aquest àmbits son els següents:
- PEmr-1 Vinya del Ceguet
- PEmr-2 Bellavista
- PEmr-3 Vistabona autopista
- PEmr-4 Vistabona de Baix
- PEmr-5 Vistabona de Dalt
- PEmr-6 Vinya del Contre
- PEmr-7 Maset
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 59

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
6.3.2 PLANS ESPECIALS PER AL MILLORAMENT DEL MEDI NATURAL I EL PAISATGE
Es defineixen dos tipus de plans especials per a la millora del medi natural i el paisatge.
• Plans en entorns d’esbarjo
Aquells que delimiten en espais de singulars valors naturals o històrics que per les seves
característiques són, o poden ser llocs freqüentats com a espais d’esbarjo. Es pretén ordenar les
intervencions d’humanització de manera que es potenciï el seu gaudiment al temps que es
protegeix el seu valor.
Els objectius dels plans especials que es redactin són els següents:
- Preveure una estructura d’accessibilitat, limitant l’accés rodat a l’hora que es preveuen els
llocs d’arribada i aparcament.
- Proposar les xarxes de camins per a vianants o bicicletes que permetin el gaudiment dels
entorns delimitats, així com l’equipament necessari d’aquesta xarxa.
- Preveure els serveis necessaris per a garantir la seguretat, la higiene i la sostenibilitat de les
activitats de lleure.
- Programar les necessitats de conservació de l’entorn natural, i catalogar els elements
naturals que requereixin una especial protecció.
Es defineixen els següents Plans Especials per al millorament del medi natural i el paisatge que es
delimiten en el plànol N-2.1 d’aquest POUM:
PEp-1 l’Anoia
Inclou la ribera de l’Anoia entès com la totalitat de l’àmbit territorial que conforma la unitat de
paisatge. Es pretén millorar l’accessibilitat i la qualitat d’espais als que històricament s’els ha donat
l’esquena i que tenen un potencial important, tan com corredors biològics com a llocs d’esbarjo.
PEp-2 Torrent de Vallbardina
Inclou els terrenys situats entre el camí de Roca Plana i els singles que limiten la vall per llevant. Es
vol ordenar la considerable pressió existent com a conseqüència de les activitats d’esbarjo,
comptabilitzant aquestes activitats amb la conservació de l’espai singular i amb la protecció ha
d’establir el PEIN d’Ordal.
PEp-3 El Castell
Inclou l’entorn del Castell de Gelida entre els torrents de Cantillepa i Sant Miquel. Es vol delimitar el
nivell d’accessibilitat rodada al camí de Can Oller, comptabilitzant l’explotació turística i d’esbarjo del
castell amb la protecció de l’entorn natural inclòs en el PEIN d’Ordal, fent especial atenció a l’habitat
de l’àliga de cua barrada.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 60

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
• Plans per a la regulació i catalogació
Aquells que tenen per objecte la catalogació i la regulació normativa de diferents elements
significatius per a garantir la protecció i millora del medi natural
Els objectius d’aquests plans seran la Identificació d’espècies i Llocs d’Interès Natural. Es definiran
plans especials per a inventariar o catalogar els elements següents:
- els arbres i arbredes monumentals o d’interès
- les zones de vegetació originària
- els estanys i les basses mediterrànies
Aquests plans podran tenir com a àmbit de desenvolupament tot el terme municipal, o centrar-se en
entorns concrets.
6.3.3 PLANS ESPECIALS PER A LA IMPLANTACIÓ D’ESTABLIMENTS D’AGROTURISME
Aquest plans especials es delimiten per tal de possibilitar l’emplaçament d’instal·lacions
d’agroturisme en assentaments existents en el sol no urbanitzable. Es pretén que aquestes
intervencions minimitzin l’impacte en el territori i que siguin elements positius per a la conservació
de l’equilibri territorial.
Els objectius dels plans especials que es redactin son els següents:
- Preveure l’accessibilitat de manera que el trànsit derivat d’aquestes activitats no suposi un
sobrecàrrega excessiva a l’infrastructural de camins existents.
- Proposar les millores de recorreguts de vianants o de bicicletes existents o no en els
entorns, per tal de potencia les activitats de lleure no agressives amb el territori.
- Preveure l’evacuació i depuració d’aigües residuals, l’abastament d’aigua potable i d’energia.
- Ordenar les intervencions arquitectòniques de rehabilitació o de nova construcció, així com
les plantacions de l’entorn, minimitzant l’impacte paisatgístic.
- Preveure les tasques de conservació de l’entorn per tal d’evitar la degradació futura de
l’entorn afectat.
Es defineix el Pla Especial de La Valenciana, delimitat en el plànol N-2.1 d’aquest POUM
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 61

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
7. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
D’acord amb la Llei d’urbanisme 1/2005, aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal defineix la
qualificació tant del sòl urbà com del no urbanitzable. Respecte del sòl urbanitzable se’n delimiten
els sectors, i es proposen les ubicacions dels sistemes d’espais lliures i equipaments comunitaris i la
xarxa viària bàsica. En el sòl urbanitzable, també es disposen per a cada sector delimitat les
característiques de l’edificació i els usos admesos que hauran de complir les zones que siguin
delimitades i definides pels plans parcials corresponents
7.1 QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ
7.1.1 CASC ANTIC (CLAU 1)
Correspon als nuclis històrics del terme municipal, amb ordenació d'illes compactes i tancades i/o
edificació entre mitgeres seguint el procés d'urbanització i edificació tradicional, amb qualitats
ambientals específiques.
Aquesta zona no té cap equivalència el Pla General vigent, però el valor del casc urbà i el ritme de
substitució que s’està donant els darrers anys, fan necessari la incorporació d’aquesta qualificació
que pretén fomentar la rehabilitació dels habitatges existents i que les noves construccions tinguin
tipologies i usos coherents amb els tradicionals, respectant en tot moment l’estètica existent a cada
nucli.
El tipus d'ordenació serà de manteniment de l'estructura urbana edificatòria actual, generalment
segons alineació de vial, amb edificació continua, entre mitgeres, coincidint, en principi, la línia
d'edificació amb l'alineació oficial del carrer, segons queda definit en els plànols de les sèries N-5 i
N-6. Inclou l’ordenació singular de les edificacions aïllades tradicionals.
També es proposa una normativa estètica que garanteixi la integració dels possibles nous edificis.
Es defineixen tres subzones que corresponen a les tres tipologies tradicionals dominants als nuclis
històrics.
- 1a plurifamiliar alineada: correspon les edificacions alineades a vial.
- 1b edificacions aïllades acceptant la seva ordenació singular, alineada en part a vegades o
amb alguna mitjaneria.
- 1c unifamiliar alineada: correspon a les edificacions unifamiliars alineades a vial.
Paral·lelament a la creació d’aquesta nova qualificació s’han redefinit les condicions d’edificació de
tot el nucli urbà, tant de les edificacions afectades per aquesta qualificació com d’aquelles incloses
en la Clau 2, Edificació Plurifamiliar Alineada.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 62

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
S’estableix una fondària edificable tipus de 14 metres que es modificarà en funció de les
preexistències, tant pel que fa a les edificacions existents com a la fondària total de l’illa.
A cada front es defineix una fondària edificable homogènia mesurada des del pla de façana,
aquesta fondària oscil·la entre els 10 metres que es considera la fondària mínima edificable per a
cossos principals, fins als 18 metres que es fixa com a fondària màxima. S’entén que les condicions
d’habitabilitat amb fondàries superiors en un casc amb les característiques del gelidenc no són
adequades, i es genera un sobrevalor en el cas de substituir el casal tradicional per l’edificació
permesa amb una fondària superior a aquesta que fa molt difícil el manteniment de l’estructura
tradicional.
Per altra banda es fixa un pati mínim de 4 metres, per tal de garantir la possibilitat que es puguin
disposar peces principals obrint-se al pati d’illa.
Per a fixar la fondària edificable de cada front es parteix de la fondària tipus de 14 metres i es va
augmentant metre a metre fins que el 70% de l’edificació (considerant la longitud de façana, no el
nombre de parcel·les) està inclosa dins la fondària que s’ha de fixar. Pel contrari es fixa una fondària
inferior quan:
- la fondària de l’illa no permet unes fondàries superiors si es manté un pati mínim de 4
metres. Aquest cas es dóna en illes que no tenen un front principal, sinó dos cossos
principals, que el planejament vigent ja reconeix; o en casos en que tot i existir un front
principal, la petita dimensió de l’illa ha fet que s’hagin consolidat amb aquestes dimensions.
- es tracta de peces secundàries en l’estructura tradicional (safareigs que s’obrien a passatges
i als quals el planejament vigent ja els fixava una fondària inferior), tot i que en l’estructura
actual s’hagin pogut convertir en peces principals.
- es tracta de construccions secundàries en l’estructura actual (garajos o trasters) lligades a
una peça principal al front d’illa oposat.
7.1.2 EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR ALINEADA (CLAU 2)
Correspon a àrees urbanes consolidades amb edificis d’habitatges plurifamiliars entre mitgeres,
alineats a carrer en illes tancades o obertes, i els alineats de manera específica dins de l’illa.
Correspon a les zones amb qualificació d’Edificacions entre mitgeres (clau 3) en el planejament
vigent, i que no han estat incorporades en la nova qualificació de Casc antic, exceptuant aquelles
zones de residència unifamiliar.
Es defineixen dues subzones d’acord amb els dos tipus d’ordenació plantejats:
- 2a alineada, correspon a les edificacions que es regulen segons l’alineació, amb edificació
continua, entre mitgeres, coincidint, en principi, la línia d'edificació amb l'alineació oficial del
carrer, segons queda definit als plànols de les sèries N-4.3 i 4.4.
- 2b volumetria específica, correspon a les edificacions que es regulen d’acord amb els
criteris de l’edificació aïllada, amb edificacions lineals ordenades dins de l’illa amb criteris
diferents del vial.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 63

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
7.1.3 EDIFICACIÓ UNIFAMILIAR ALINEADA (CLAU 3)
Es tracta d’àrees urbanes consolidades amb edificis d’habitatges majoritàriament unifamiliars entre
mitgeres, ordenats en illes tancades en general. Correspon a les zones de residència unifamiliar
amb qualificació d’Edificacions entre mitgeres (clau 3) en el planejament vigent, i que no han estat
incorporades en la nova qualificació de Casc antic.
Es vol fomentar la utilització d’aquestes àrees per al desenvolupament d’habitatges unifamiliars, a fi
de conservar el seu caràcter actual, per tal de no perjudicar als propietaris dels habitatges amb una
densificació excessiva.
El tipus d'ordenació serà d’alineació a vial, amb edificació continua, entre mitgeres, coincidint, en
principi, la línia d'edificació amb l'alineació oficial del carrer, segons queda definit en els plànols de
les sèries N-5 i N-6.
No es considera cap tipus de subzona per aquesta tipologia, però el planejament derivat en podrà
definir a fi d’adaptar els paràmetres que s’exposen a continuació a les peculiaritats de les noves
àrees que es desenvolupin.
7.1.4 EIXAMPLA PLURIFAMILIAR AÏLLADA (CLAU 4)
Aquesta zona regula les àrees urbanes consolidades fonamentalment amb edificacions aïllades
d'habitatges de caràcter plurifamiliar, envoltades de jardins privats. Substituirà a zones qualificades
pel Pla General vigent com a Zona d’Ordenació oberta, mantenint la Clau 4 del planejament vigent.
El tipus d'ordenació és el d'edificació plurifamiliar aïllada.
La seva edificació es regula fonamentalment a traves de l’edificabilitat neta i l’ocupació màxima de
les parcel·les.
Es defineixen dues subzones: 4a i 4b); responent a la grandària de la parcel·la mínima.
- 4a, correspon a parcel·les de 600 m2, amb una edificabilitat màxima d’1,6 m2 sostre/m2 sòl, i
una ocupació màxima del 40% de la parcel·la.
- 4b, correspon a parcel·les de 350 m2, amb una edificabilitat màxima d’1,8 m2 sostre/m2 sòl,
i una ocupació màxima del 60% de la parcel·la.
7.1.5 EDIFICACIÓ UNIFAMILIAR AÏLLADA (CLAU 5)
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 64

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Aquesta zona regula les àrees urbanes consolidades fonamentalment amb edificacions aïllades de
habitatges de caràcter unifamiliar envoltades de jardins privats. Substituirà a zones qualificades pel
Pla General vigent com a Zona d’edificacions aïllades, mantenint la Clau 4 del planejament vigent.
El tipus d'ordenació és el d'edificació unifamiliar aïllada.
La seva edificació es regula fonamentalment a traves de l’edificabilitat neta de les parcel·les i la
separació a les partions.
Es permetran agrupacions d’habitatges sense que es superin els estàndards mínims de m2 de
parcel·la per habitatge establerts per a cada zona ni es perdi la condició d’habitatge unifamiliar
segons s’estableix en l’article 116 Edificació Unifamiliar Aïllada (Clau 5) d’aquesta Normativa
Es defineixen 6 subzones bàsiques responent a la grandària de la parcel·la mínima 5a, 5b, 5c, 5d,
5e i 5f.
- 5a, correspon a parcel·les de 1000 m2, amb una edificabilitat màxima de 0,30 m2
- 5b i 5bs (corresponent a la parcel·lació de la urbanització de Sant Salvador), correspon a
parcel·les de 600 m2, amb una edificabilitat màxima de 0,45 m2 sostre/m2 sòl.
- 5c, correspon a parcel·les de 500 m2, amb edificabilitat màx. de 0,50 m2 sostre/m2 sòl.
- 5d, correspon a parcel·les de 400 m2, amb edificabilitat màx. de 0,60 m2 sostre/m2 sòl.
- 5e, correspon a parcel·les de 300 m2, amb edificabilitat màx de 0,70 m2 sostre/m2 sòl.
- 5f, correspon a parcel·les de 200 m2, amb edificabilitat màx de 0,70 m2 sostre/m2 sòl.
En una mateixa parcel·la es pot edificar un nombre indefinit d’habitatges sempre que les
edificacions no superin el paràmetre “agrupació màxima d’habitatges” i les edificacions compleixin la
distància mínima entre edificacions. En les subzones a, b i c, es permet una agrupació màxima de 2
habitatges, mentre a les subzones d, e i f, es permetrà agrupar-ne 4.
Es poden aparellar habitatges entre parcel·les veïnes sempre que s’edifiquin simultàniament.
7.1.6 INDÚSTRIA ENTRE MITGERES (CLAU 6)
Comprèn els sòls destinats a acollir les activitats industrials que precisen pel seu desenvolupament
de naus industrials de reduïdes dimensions i que no convé que s’instal·lin a l'interior de la ciutat
interior per les molèsties que ocasionen a les edificacions residencials veïnes. Aquesta zona
correspon a les zones amb qualificació Zona industrial (clau 6) en el planejament, i que eren
regulades com a petita indústria entre mitgeres.
L'ordenació en aquesta zona correspon als tipus d'edificació alineada a vial, de volumetria
específica, o de conservació de la volumetria existent.
Es defineixen les següents subzones:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 65

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
- 6a Tallers (Can Panyella), regulada per paràmetres dimensionals i per edificabilitat màxima.
S’ha pres la normativa que el planejament vigent havia determinat pel desenvolupament de
Can Panyella, i aquest POUM la fa extensiva a noves zones de tallers..
- 6b Volumetria Existent (Gelidense); correspon a l’antiga edificació de la Gelidense;
regulada com a conservació de la volumetria d’aquesta recinte històric.
- 6c Volum específic (Gelidense); correspon a la nova ordenació de la Gelidense, regulada
com a volumetria específica, determinada mitjançant la regulació de l’ocupació, el nombre
màxim de plantes i l’alçada reguladora.
- 6d Volum específic (Can Panyella): correspon a l’antiga ordenació en parcel·la única de
Can Panyella; es regula com a volumetria específica, determinada mitjançant la regulació de
l’ocupació, el nombre màxim de plantes i l’alçada reguladors.
7.1.7 INDÚSTRIA AÏLLADA (CLAU 7)
Comprèn els sòls destinats a acollir les activitats industrials que precisen pel seu desenvolupament
de naus industrials de reduïdes dimensions i que no convé que s’instal·lin a l'interior de la ciutat
interior per les molèsties que ocasionen a les edificacions residencials veïnes. Aquesta zona
correspon a les zones amb qualificació Zona industrial (clau 6) en el planejament, i que no són
regulades a petita indústria entre mitgeres.
L'ordenació en aquesta zona correspon al tipus d'edificació aïllada.
Les subzones que s’estableixen corresponen als diversos planejaments que han generat
històricament condicions específiques d’edificació en les zones industrials.
S’estableixen les següents subzones:
- 7a Guarro: Correspon a la Indústria Guarro, té una parcel·la mínima de 5000 m2
- 7b Gelidense: Correspon al polígon d’Iberflock, encara no desenvolupat, té una parcel·la
única, equivalent a tota la unitat de zona.
- 7c Panyella: Correspon als àmbits ja desenvolupats de l’antic Pla Parcial de Can Panyella,
té una parcel·la mínima de 1000 m2
- 7c Can Valls: Correspon a l’àmbit de Can Valls, té una parcel·la única, equivalent a tota la
unitat de zona.
- 7d Plans de la Ferreria: amb parcel·la única, equivalent a tota la unitat de zona.
7.1.8 TERCIARI (CLAU 8)
Es qualifiquen com a terciari les àrees urbanes destinades a activitats econòmiques no industrials,
com comerços, oficines, serveis turístics o d’esbarjo i equipaments de caràcter privat. Aquesta zona
no existeix en el planejament vigent, i s’ha definit tan en zones de nova implantació, com substituint
d’altres d’existents que es considera adequat transformar-les per tal de fer possible el
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 66

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
desenvolupament de noves activitats, o de complementar les activitats que el planejament vigent ja
contempla.
Es defineixen tres subzones adaptant-se a les circumstàncies particulars de cada cas. La diferència
fonamental entre les diferents zones és el seu ús dominant:
- 8a Serveis: amb una parcel·la mínima de 1500 m2. Els usos dominants són l’hoteler i la
restauració;
- 8b Comercial: amb parcel·la única equivalent a tota la unitat de zona. L’ús dominant és el
comercial;
- 8c Equipament sòcio-cultural: amb parcel·la única equivalent a tota la unitat de zona. L’ús
dominant és el sòcio-cultural. Únicament s’hi permeten també el comerç, la restauració, les
oficines i els magatzems com a usos condicionats, amb una ocupació màxima del 40% del
sostre edificat.
- 8d Equipament recreatiu a l’aire lliure: correspon a l’àmbit que el pla General Vigent
definia com a equipament privat al polígon 1 de Martivell, aquest POUM planteja la
transformació en una zona lúdica a l’aire lliure.
El tipus d'ordenació serà d’ordenació aïllada per a totes les subzones amb diferents edificabilitats.
7.2 QUALIFICACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
Els objectius generals que aquest POUM es planteja pel sòl no urbanitzable d’acord amb l’estipulat
en l’article 2.2 del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès són:
- Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen
especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, econòmic i/o cultural,
entre els quals els sòls més fèrtils i de major productivitat agrícola.
- Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes
orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística.
- Assegurar les connexions ecològiques necessàries per al manteniment i, si és el cas, la
millora de la biodiversitat , el bon estat dels ecosistemes i dels processos ecològics.
- Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.
- Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema
d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no
urbanitzades.
- Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d’urbanització i
edificació.
- Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les
àrees necessàries per a possibles infrastructures o equipaments d’interès estratègic en el
futur.
- Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del paisatge rural.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 67

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
- Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès estableix una única categoria bàsica de sòl per a tota la
comarca: el sòl de protecció especial.
A continuació es descriuen les qualificacions del sòl no urbanitzable establertes per aquest POUM:
Clau 11 Activitats i serveis propis del sòl rústic
11a Subministrament de carburant
11b Enohotel a Can Batllevell
Clau 12 Sòl agrícola
12a d’Interès
12b d’especial Interès
Clau 13 Sòl forestal
13a d’Interès
13b d’especial Interès
13c Marges
Clau 14 Àmbit fluvial
Clau 15 Sòl especialment protegit – Xarxa Natura 2000
Clau 16 Sòl especialment protegit – PEIN
16a sòl agrícola
16b sòl forestal
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 68

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
7.2.1 ACTIVITATS I SERVEIS PROPIS DEL SÒL RÚSTIC (CLAU 11)
Correspon a àrees de Sòl No Urbanitzable en els s’han establert legalment activitats i serveis propis
del sòl rústic seguint algun dels procediments establerts en l legislació.
- Subzona 11a: Àrea de Subministrament de carburant. Correspon a l’àrea ja existent a la
carretera C-243 Martorell - Sant Sadurní.
- Subzona 11b: Enohotel a Can Batllevell
7.2.2 SÒL AGRÍCOLA (CLAU 12)
Compren els sòls d’alt valor agrícola amb conreu de vinya inscrits com a Denominació d’origen
Penedès, indicacions geogràfiques protegides (IGP) i produccions ecològiques, estiguin o no
conreats en el moment de la seva classificació.
Aquest espai compren també horta i altres conreus, encara que en proporció minoritària en relació a
la vinya.
El POUM estableix dos subzones en funció del grau de protecció que estableix la Normativa:
- Subzona 12a: Sol agrícola d’interès. Correspon a les àrees on es vol potenciar el conreu
dominant de la vinya
- Subzona 12b: Sol agrícola d’especial interès. Correspon a les àrees on es permet la
diversificació de conreus i usos propis del sòl no urbanitzable.
Els possibles plans especials que es redactin posteriorment podran establir noves subzones en la
mesura que regulin de forma més precisa els paràmetres establerts en aquesta zona.
7.2.3 SÒL FORESTAL (CLAU 13)
Comprèn aquells sòls que pels seus valors forestals, actuals o potencials, han d'ésser preservats de
qualsevol activitat que en pugui perjudicar les seves condicions naturals. La finalitat de l'ordenació
d'aquests sòls és assegurar-ne la seva conservació, regeneració i millora, amb l'objectiu de garantir
la connexió dels espais verds de la ciutat amb els corredors d'espais oberts de la resta del municipi i
de la comarca.
El POUM estableix tres subzones en funció del grau de protecció que estableix la normativa:
- Subzona 13a: Sol forestal d’interès. Correspon a les besants boscoses en general.
- Subzona 13b: Sol forestal d’especial interès. Correspon a les vessants boscoses que a
efectes d’aquest POUM tenen una consideració equivalent a les àrees incloses en el PENI
d’Ordal i a les incloses en la Xarxa Natura 2000. Aquesta normativa proposa que aquest
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 69

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
terrenys siguin inclosos en l’àmbit del PEIN de les serres d’Ordal en el moment que aquest
sigui redactat.
- Subzona 13c: Marges. Correspon als àmbits de separació entre conreus o entre conreus i
rieres que tenen importància en l’estructura paisatgística del territori.
Els possibles plans especials que es redactin posteriorment podran establir noves subzones en la
mesura que regulin de forma més precisa els paràmetres establerts en aquesta zona.
7.2.4 ÀMBIT FLUVIAL (CLAU 14)
Comprèn els entorns que conformen el paisatge pròxim als cursos d’aigua. Aquesta zona admet els
usos agrícoles i forestal sempre que respectin l’orografia existent i evitin l’erosió.
A diferència del sistema Hídric de caràcter públic, definit en aquesta normativa, aquest qualificació
té característiques d’espai privat.
El POUM no estableix subzones. Els possibles plans especials que es redactin posteriorment
podran establir subzones en la mesura que regulin de forma més precisa els paràmetres establerts
en aquesta zona.
7.2.5 SÒL ESPECIALMENT PROTEGIT – XARXA NATURA 2000 (CLAU 15)
Comprèn els terrenys inclosos en la delimitació de la Xarxa Natura 2000 i que no estan inclosos en
el PEIN de les serres d’Ordal. La present normativa es complementària a les prescripcions de la
Xarxa Natura. Es considera idoni, que en el moment en què es desenvolupi el PEIN de l’Ordal
s’incorporin els sòls amb aquesta qualificació dins el propi àmbit del PEIN, ja que no existeixen
diferències en quant a la qualitat ecològica d’aquests entorns, respecte dels terrenys inclosos al
PEIN, sinó que es tracta d’extensions del propi entorn protegit.
El POUM no estableix subzones. Els possibles plans especials que es redactin posteriorment
podran establir noves subzones en la mesura que regulin de forma més precisa els paràmetres
establerts en aquesta zona.
7.2.6 SÒL ESPECIALMENT PROTEGIT – PEIN (CLAU 16)
Comprèn els terrenys inclosos en la delimitació del PEIN de les serres d’Ordal.
La present normativa es considera transitaria en tant en quant no sigui redactat el preceptiu Pla de
l’Espai d’Interès Natural de les Serres d’Ordal.
El POUM estableix dos subzones en funció de l’ús dominant proposat.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 70

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
- Subzona 16a: Sol agrícola. Correspon a les àrees del PEIN actualment conreades i que
convé mantenir per tal de facilitar i garantir el manteniment i control de les àrees forestals
colindants.
- Subzona 16b: Sol forestal. Correspon a les àrees boscoses incloses en el PEIN de les
serres d’Ordal.
Els possibles plans especials que es redactin posteriorment podran establir noves subzones en la
mesura que regulin de forma més precisa els paràmetres establerts en aquesta zona.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 71

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
7.3 QUADRES DE QUALIFICACIÓ
7.3.1 QUADRES DE QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
GELIDA
1a Casc Antic, Plurifamiliar 71.203 6,98% 136.550 1.517 136.550
1b Edificació aïllada tradicional 27.494 2,69% 16.496 137 16.496
2a Plurifamiliar alineada, illa tancada 77.290 7,57% 181.850 2.020 181.850
2b Plurifamiliar alineada, Ordenació especí 20.543 2,01% 36.584 406 36.584
3 Unifamiliar alineada 13.223 1,30% 14.067 100 14.067
4a Plurifamiliar aïllada 23.294 2,28% 37.270 414 37.270
4b Plurifamiliar aïllada 5.036 0,49% 9.065 100 9.065
5a Unifamiliar aïllada (1000) 54.633 5,35% 16.390 54 16.390
5b Unifamiliar aïllada (600) 52.464 5,14% 23.609 87 23.609
5c Unifamiliar aïllada (500) 9.133 0,89% 4.566 18 4.566
5d Unifamiliar aïllada (400) 127.088 12,45% 76.253 317 76.253
5e Unifamiliar aparellada (300) 53.375 5,23% 37.363 177 37.363
5f Unifamiliar aparellada (200) 16.363 1,60% 11.454 81 11.454
8a Terciari: Serveis 5.094 0,50% 2.547 0
8b Terciari: comercial 473 0,05% 473 0
8c Terciari: Socio-cultural 1.863 0,18% 3.726 0
TOTAL ZONES 558.570 54,74% 608.262 5.428 601.516
X1 Xarxa viària, principal 79.118 7,75%
X2 Xarxa viària, secundària 108.231 10,61%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 37.697 3,69%
V1 Espais lliures, parcs i places 87.947 8,62%
V2 Espais lliures, verd de protecció 59.006 5,78%
E1 Equipament docent 37.951 3,72%
E2 Equipament esportiu 27.043 2,65%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 11.077 1,09%
E4 Equipament (no asignats) 7.532 0,74%
HD Habitatge dotacional 3.702 0,36% 5.553 74
T Serveis tècnics 906 0,09%
F Sistema ferroviari 1.657 0,16%
TOTAL SISTEMES 461.868 45,26% 5.553 74 0
TOTAL SU01 GELIDA 1.020.438 100% 613.816 5.502 601.516
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
CASES NOVES
1a Casc Antic, Plurifamiliar 3.667 36,95% 4.398 48 4.398
3 Unifamiliar alineada 1.350 13,60% 1.767 12 1.767
TOTAL ZONES 5.016 50,55% 6.165 60 6.165
X1 Xarxa viària, principal 1.882 18,97%
X2 Xarxa viària, secundària 1.808 18,22%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 0 0,00%
V1 Espais lliures, parcs i places 1.216 12,25%
F Sistema ferroviari 0 0,00%
TOTAL SISTEMES 4.907 49,45% 0 0 0
TOTAL SU02 C ASES NO VES 9.923 100% 6.165 60 6.165
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 72

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
INDUSTRIAL HISTÒRIC
6a Industria alineada, tallers 7.541 2,26% 5.279 0
6b Industria alineada, Gelidense antiga 12.505 3,75% 13.756 0
6c Industria alineada, Gelidense nova 5.437 1,63% 10.874 0
6d Industria alineada, Can Panyella 11.903 3,57% 25.695 0
7a Industria aïllada, Guarro 85.599 25,64% 59.919 0
7b Industria aïllada, Gelidense 9.054 2,71% 6.337 0
7c Industria aïllada, Panyella 34.024 10,19% 37.426 0
7d Industria aïllada, Can Valls 46.027 13,79% 46.027 0
8a Terciari: Serveis 1.801 0,54% 900 0
TOTAL ZONES 213.890 64,07% 206.215 0 0
X1 Xarxa viària, principal 7.050 2,11%
X2 Xarxa viària, secundària 71.551 21,43%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 0 0,00%
V1 Espais lliures, parcs i places 9.819 2,94%
V2 Espais lliures, verd de protecció 16.505 4,94%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 3.554 1,06%
E4 Equipament (no asignats) 500 0,15%
T Serveis tècnics 2.227 0,67%
F Sistema ferroviari 8.734 2,62%
TOTAL SISTEMES 119.940 35,93% 0 0 0
TOTAL INDUSTRIAL HISTÒRIC 333.830 100% 206.215 0 0
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
SANT SALVADOR
1a Casc Antic, Plurifamiliar 11.065 6,26% 16.178 179 16.178
2a Plurifamiliar alineada, illa tancada 3.235 1,83% 5.436 60 5.436
3 Unifamiliar alineada 1.358 0,77% 1.306 9 1.306
5b s Unifamiliar aïllada (Sant Salvador) 109.647 62,01% 49.341 182 49.341
5f Unifamiliar aparellada (200) 896 0,51% 627 4 627
TOTAL ZONES 126.201 71,37% 72.889 434 72.889
X1 Xarxa viària, principal 6.505 3,68%
X2 Xarxa viària, secundària 20.952 11,85%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 2.146 1,21%
V1 Espais lliures, parcs i places 10.955 6,20%
V2 Espais lliures, verd de protecció 1.947 1,10%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 1.743 0,99%
E4 Equipament (no asignats) 3.450 1,95%
HD Habitatge dotacional 2.481 1,40% 3.721 49
T Serveis tècnics 443 0,25%
TOTAL SISTEMES 50.621 28,63% 3.721 49 0
TOTAL SANT SALVADO R 176.822 100% 76.610 483 72.889
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 73

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
EL PUIG I LA VALENCIANA
1b Edificació aïllada tradicional 10.482 19,98% 6.289 52 6.289
1c Casc Antic, Unifamiliar 19.779 37,71% 11.868 98 11.868
3 Unifamiliar alineada 0 0,00% 0 0
5a Unifamiliar aïllada (1000) 3.240 6,18% 972 3 972
5b Unifamiliar aïllada (600) 809 1,54% 364 1 364
5e Unifamiliar aparellada (300) 2.115 4,03% 1.481 7 1.481
8a Terciari: Serveis 967 1,84% 484 0
TOTAL ZONES 37.393 71,29% 21.457 161 20.974
X1 Xarxa viària, principal 6.603 12,59%
X2 Xarxa viària, secundària 2.302 4,39%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 2.346 4,47%
V1 Espais lliures, parcs i places 2.680 5,11%
E2 Equipament esportiu 1.126 2,15%
TOTAL SISTEMES 15.057 28,71% 0 0 0
TOTAL EL PUIG I LA VALENCIANA 52.450 100% 21.457 161 20.974
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
MARTIVELL
3 Unifamiliar alineada 3.533 0,46% 2.487 17 2.487
5d Unifamiliar aïllada (400) 484.950 63,56% 290.970 1.212 290.970
8d Terciari: Recreatiu, aire lliure 44.274 5,80% 2.214 0
TOTAL ZONES 532.757 69,83% 295.670 1.229 293.457
X1 Xarxa viària, principal 34.162 4,48%
X2 Xarxa viària, secundària 75.570 9,90%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 320 0,04%
V1 Espais lliures, parcs i places 3.825 0,50%
V2 Espais lliures, verd de protecció 70.418 9,23%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 5.315 0,70%
E4 Equipament (no asignats) 38.218 5,01%
T Serveis tècnics 2.392 0,31%
TOTAL SISTEMES 230.219 30,17% 0 0 0
TOTAL MARTIVELL 762.977 100% 295.670 1.229 293.457
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
CAN OLLER
5a Unifamiliar aïllada (1000) 362.818 71,62% 108.845 362 108.845
5e Unifamiliar aparellada (300) 8.942 1,77% 6.259 29 6.259
TOTAL ZONES 371.759 73,38% 115.104 391 115.104
X1 Xarxa viària, principal 24.423 4,82%
X2 Xarxa viària, secundària 26.550 5,24%
X3 Xarxa viària, preferència vianants 0 0,00%
V1 Espais lliures, parcs i places 3.683 0,73%
V2 Espais lliures, verd de protecció 56.975 11,25%
E2 Equipament esportiu 10.085 1,99%
E3 Equipament socio-cultural adminst. 3.202 0,63%
E4 Equipament (no asignats) 4.688 0,93%
T Serveis tècnics 5.223 1,03%
TOTAL SISTEMES 134.829 26,62% 0 0 0
TOTAL CAN OLLER 506.588 100% 115.104 391 115.104
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 74

MEMÒRIA. QUALIFICACIÓ DEL SÒL
Codi Qualificació Superfície % Sostre Habitatges Residencial
EXPANSIÓ INDUSRIAL
7e Industria aïllada, Ferreria 43.703 24,72% 39.333 0
TOTAL ZONES 43.703 73,57% 39.333 0 0
X2 Xarxa viària, secundària 1.328 0,75%
E4 Equipament (no asignats) 3.677 2,08%
V1 Espais lliures, parcs i places 10.694 6,05%
T Serveis tècnics 0 0,00%
TOTAL SISTEMES 15.699 26,43% 0 0 0
TOTAL EXPANSIÓ INDUSRIAL 59.402 100% 39.333 0 0
7.3.2 QUADRE DE QUALIFICACIÓ DEL SÒL RÚSTIC
Codi Tipus Sub tipus Superfície %
11a Activitats i serveis propis del sòl rústic Sub m inistra m ent d e c a rb ura nt 1.204 0,01%
11b Activitats i serveis propis del sòl rústic Enohotel 82.325 0,35%
12a Sòl agrícola d’Interès 1.001.707 4,25%
12b Sòl agrícola d’especial Interès 6.373.506 27,02%
13a Sòl forestal d’especial Interès 1.046.804 4,44%
13b Sòl forestal Marges 1.339.646 5,68%
14 Àmbit fluvial 2.338.161 9,91%
15 Sòl especialment protegit: Xarxa Natura 2000 543.923 2,31%
16a Sòl especialment protegit: PEIN sòl a g ríc ola 346.706 1,47%
16b Sòl especialment protegit: PEIN sòl foresta l 7.321.965 31,04%
F Sistema Ferroviari 242.049 1,03%
H Sistema Hidrogràfic 1.699.834 7,21%
T Sistema de Serveis Tècnics 22.776 0,10%
V2 Sistema d’espais lliures i zones verdes Zones verd es d e p rotec c ió 68.014 0,29%
V3 Sistema d’espais lliures i zones verdes Àrees d ’ esb a rjo en sol rústic 33.480 0,14%
X11 Carreteres xarxa bàsica primària 277.756 1,18%
X12 Carreteres de la xarxa comarcal 295.489 1,25%
X31 Camins de la xarxa bàsica 135.425 0,57%
X32 Camins públics 343.565 1,46%
X33 Camins de preferència per a vianants 71.195 0,30%
TOTAL Qualificacions en sòl no urbanitzable 23.585.531 100,00%
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 75

MEMÒRIA. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
8. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURAL
D’acord a l’article 47.3 del Decret 1/2005 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme en sòl
no urbanitzable “És permès, amb els requisits fixats per aquesta Llei, de reconstruir i rehabilitar les
masies i les cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques,
mediambientals, paisatgístiques o socials”.
Aquest POUM inclou aquestes masies o cases rurals en el catàleg a què es refereix l’article 50.2 de
la LUC, amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un establiment hoteler amb exclusió de la
modalitat d’hotel apartament, a un establiment de turisme rural o a activitats d’educació en el lleure.
En qualsevol cas, podran destinar-se als usos pròpies del sòl no urbanitzable sempre que aquests
no contradiguin les prescripcions del Catàleg de Patrimoni arquitectònic i arqueològic, en el cas que
la masia o casa rural en formi part.
En l’annex 2 de la Normativa d’aquest POUM s’incorpora el Catàleg de les masies i les cases rurals
susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
A efectes de regular la intervenció en masies i cases rurals aquest POUM estableix les següents
prescripcions:
• Paràmetres d’aprofitament
- Parcel·lació: No s’admet cap tipus de parcel·lació. En els conjunts no segregats amb
anterioritat a aquest POUM en els que hi hagi més d’un habitatge s’admetrà la divisió en
règim de propietat horitzontal.
- Nombre màxim d’habitatges: 1hab./120m2de sostre existent, 6 habitatges per parcel·la.
- Edificabilitat màxima: Es permet l’ampliació de l’edificació en un 10% del sostre existent en
la parcel·la, exclusivament per elements de comunicació i sanitaris, per tal de d’assolir les
condicions d’habitabilitat i accessibilitat.
- Alçada reguladora i Nombre màxim de plantes: No es permetrà cap augment d’alçada dels
volums existents
- Distància mínima a partions: No es permetran ampliacions a distàncies inferiors a 5 metres
de les partions
• Paràmetres compositius
- Volumetria: La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de
respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament
determinats, i les possibles ampliacions o noves construccions de caràcter auxiliar que
admeti aquest planejament urbanístic no poden afectar els valors arquitectònics i
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 76

MEMÒRIA. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
paisatgístics concurrents, i han d’estar justificades en la necessitats derivades del
desenvolupament dels usos admesos.
- Tancaments: Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, de colors
clars o terrosos. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes.
- Coberta: Si la coberta es inclinada tindrà un pendent inferior al 30%, i serà preferentment de
teula. Si es plana s’acabarà amb materials de colors naturals: blancs o terrosos. Es
prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.
- Tancaments: No es permeten tancaments d’obra que no formin part de les edificacions
existents. Els nous tancaments seran de filat simple.
• Regulació d’usos
En els edificis catalogats en com a masies i cases rurals, a més dels usos admesos en cada
qualificació de sol no urbanitzable, es permetran els usos establerts en cada fitxa del catàleg.
• Llistat de Masies i Cases rurals catalogades
E2-03 El Ciment
E2-04 Can Torrents de les Oliveres
E2-05 Can Perejoanet
E2-06 Torre de Lloselles
E2-08 Can Toni Oller - Can Toniller
E2-09 Can N'Oller de la Muntanya
E2-10 Can MigratE2-11Cal Voltà
E2-12 Capella Mare de Déu de la Salut, Can Ginebreda.
E2-13 Can Ginebreda
E2-14 Can Rossell de la Muntanya
E2-15 Can Farigola
E2-16 Cal Xim o Maset del Duran
E2-17 Can Martí de Dalt o La Torre Vella
E2-18 Capella de Santa Magdalena del Puig
E2-19 Torre de l'Albet
E2-20 Can Pasqual
E2-21 La Ferreria
E2-24 Can Martí de Baix
E2-25 La Talaia
E2-26 Can Mata d'Abelló
E2-27 Can Batllevell
E2-28 Can Castany
E2-29 Can Cartró (actualment Masia Rius)
E2-30 Can Miquel de les Planes - Can Perera
E2-31 Can Roig de Mas Osset
E2-32 Can Rossell de la Llena
M2-01 Mas de Can Roig
M2-02 Can Borreguer
M2-03 Habitatges annexes a Can Ginebreda
M2-04 Can Torres
M2-05 Cal Contra, la Valenciana
M2-06 L'Hostal de Cases Noves
M2-07 Cal Piula
M2-08 Can Garró
M2-09 Mas Granada
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 77

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
9. INVENTARI D’HABITATGES EN SOL NO
URBANITZABLE
A banda de les masies i cases rurals regulades al catàleg existeixen a Gelida tota una série
d’habitatges no lligats a les activitats agràries que convé regular per diferents motius:
- Estar lligades a una explotació agrària i estar construïts amb llicència d’acord amb el
Planejament General anterior a aquest POUM, i amb anterioritat a l’aprovació de la Llei
d’Urbanisme de Catalunya 2/2002 o en el període transitori establert en aquesta.
- Estar construïts amb llicència d’acord amb el Planejament General anterior a aquest POUM, i
amb anterioritat a l’aprovació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 2/2002 o en el període
transitori establert en aquesta.
- Formar part de conjunts d’habitatges construïts sense llicència conformant nuclis irregulars
que convé regularitzar per raons socials i sanitàries.
En l’annex 3 de la normativa d’aquest POUM s’incorpora l’Inventari d’habitatges no catalogats en
Sòl no Urbanitzable susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.
A efectes de regular la intervenció en aquests habitatges s’estableixen les següents prescripcions:
• Grups Inventariats
A efectes de la seva regulació els habitatges inventariats s’agrupan en els següents grups:
- Grup A: Estar lligades a una explotació agrària i estar construïts amb llicència d’acord amb
el Planejament General anterior a aquest POUM, i amb anterioritat a l’aprovació de la Llei
d’Urbanisme de Catalunya 2/2002 o en el període transitori establert en aquesta.
- Grup B: Estar construïts amb llicència d’acord amb el Planejament General anterior a aquest
POUM, i amb anterioritat a l’aprovació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya 2/2002 o en el
període transitori establert en aquesta.
- Grup C: Formar part de conjunts d’habitatges construïts sense llicència conformant nuclis
irregulars que convé regularitzar per raons socials i sanitàries.
• Paràmetres d’aprofitament
Grup A Grup B Grup C
Parcel·lació No s’admet la parcel·lació de les parcel·les edificades.
En els conjunts no segregats amb anterioritat a aquest POUM en els
que hi hagi més d’un habitatge s’admetrà la divisió en règim de
propietat horitzontal.
Nombre màxim 1hab./120m
d’habitatges
2 de sostre existent. 1 habitatges 1 habitatges per
3 habitatges per parcel·la per parcel·la parcel·la
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 78

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
Edificabilitat màxima Es permet l’ampliació de
l’edificació en un 10% del sostre
existent en la parcel·la,
exclusivament per elements de
comunicació i sanitaris, per tal
de d’assolir les condicions
Alçada reguladora i
nombre màxim de
plantes
Distància mínima a
partions
• Paràmetres compositius
Es permet l’ampliació fins a un
total (existent+ampliació) de 60
m2 de sostre, exclusivament per
elements de comunicació i
sanitaris, per tal de d’assolir les
condicions d’habitabilitat i
d’habitabilitat i accessibilitat. accessibilitat.
No es permetrà cap augment d’alçada dels volums existents
No es permetran ampliacions a distàncies inferiors a 5 metres de les
partions
- Volumetria: La rehabilitació i reparació del habitatges ha de respectar el volum edificat
preexistent. Les possibles ampliacions o noves construccions de caràcter auxiliar que admeti
aquest planejament urbanístic no poden afectar els valors paisatgístics concurrents, i han
d’estar justificades en la necessitats derivades del desenvolupament dels usos admesos.
- Tancaments: Els tancaments s'hauran d'acabar amb materials propis de façana, de colors
clars o terrosos. Les mitgeres presentaran el mateix acabat que les façanes.
- Coberta: Si la coberta es inclinada tindrà un pendent inferior al 30%, i serà preferentment de
teula. Si es plana s’acabarà amb materials de colors naturals: blancs o terrosos. Es
prohibeixen les cobertes de fibrociment o similars, les de pissarra i les de teula negra.
- Tancaments: No es permeten tancaments d’obra que no formin part de les edificacions
existents. Els nous tancaments seran de filat simple.
• Regulació d’usos
En els edificis catalogats en com a masies i cases rurals, a més dels usos admesos en cada
qualificació de sol no urbanitzable, es permetran els següents:
Els usos permesos es resumeixen a continuació indicant-se en cada cas el seu grau de
permissibilitat.
La resta de usos no consignats en aquest quadre es consideren prohibits.
Permissibilitat Nivell A Nivell C Nivell D
Dominant Habitatge unifamiliar Habitatge Habitatge
unifamiliar unifamiliar
Compatibles Habitatge agrupat
Turisme rural
Restauració
Restauració
Condicionats Hoteler, amb exclusió de la modalitat
d’hotel apartament
• Llistat d’Habitatges Inventariats
Habitatges al Sòl No Urbanitzable construïts amb llicència
R1-13Habitatge Vinya Ceguet 2
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 79

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
R1-14Habitatge camí de Can Bargalló
R1-16La Cabana
R1-17Habitatge a Sant Salvador 1
R1-18Habitatge a Sant Salvador 2
R1-20Habitatge al torrent de Perejoanet
R1-24Habitatge al costat de can Farigola
R1-25Habitatge al camí de Can Migrat
R1-30Restaurant les Fonts
R1-44Explotació agrícola al Puig
R1-45Habitatge a l'entorn de la valenciana
R1-46Habitatge a l'entorn de la Rierussa
Habitatges a l’àmbit del Pla Especial de Millora d’Àmbits rurals i regularització de Masies i
Cases Rurals del Maset (Pemr-7)
R2-01Habitatge al Maset, parcel·la 27
R2-02Habitatge al Maset, parcel·la 29
R2-03Habitatge al Maset, parcel·la 28
R2-04Habitatge al Maset, parcel·la 26
R2-05Habitatge al camí del Rossell
R2-06Habitatge al Maset, parcel·la 22
R2-07Habitatge al Maset, parcel·la 24
R2-08Habitatge al Maset, parcel·la 31
R2-09Habitatge al Maset, parcel·la 17
R2-10Habitatge al Maset, parcel·la 23
R2-11Habitatge al Maset, parcel·la 16
R2-12Habitatge al Maset, parcel·la 15
R2-13Habitatge al Maset, parcel·la 10
R2-14Habitatge al Maset, parcel·la 7
R2-15Habitatge al Maset, parcel·la 4
R2-16Habitatge al Maset, parcel·la 2
R2-17Habitatge al Maset, parcel·la 1
Habitatges a l’àmbit del Pla Especial de Millora d’Àmbits rurals i regularització de Masies i
Cases Rurals de la Vinya del Contre (Pemr-6)
R3-01 a R3-12
Habitatges a l’àmbit del PEmr de la Vinya del Ceguet (Pemr-1)
R4-01 a R4-17
Habitatges a l’àmbit del PEmr a Bellavista (Pemr-2)
R5-01 a R5-15
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 80

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
Habitatges a l’àmbit del PEmr a Vistabona de Baix (Pemr-3) i Vistabona de Dalt (Pemr-5)
R5-01 a R5-15
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 81

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
10. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES.
S’entén per Proteccions urbanístiques a aquelles normes que es superposen a la qualificació
establint restriccions edificatories i d’ús encaminades a protegir les infrastructures i els valors
ambientals o culturals. Aquest POUM estableix les sobre-proteccions legals de les infrastructures i
els cursos hidrològics, els Corredors biològics i el Catàleg de Patrimoni arqueològic i arquitectònic.
10.1 ELS CONNECTORS ECOLÒGICS
La connectivitat ecològica s’interpreta en el moment actual com un requeriment ineludible de la
planificació d’accions territorials en pro de la conservació dels valors naturals. El Pla territorial
general de Catalunya (1995), marc de coherència de tots els altres plans, programes i accions amb
incidència territorial, assenyala, en relació amb els espais que són objecte de protecció, que "els
espais de lligam i de relació entre els espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa
contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli" i que “cal tractar aquests espais com
un sistema territorial integrat d’espais naturals que ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera,
assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".
D’acord amb la memòria de l’avanç del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (a partir d’ara
PDTAP) i amb el Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de
l’Alt Penedès (a partir d’ara PDSSMMAP), per acomplir la funció de protecció d’aquests espais és
convenient que disposin de solucions de continuïtat a través del territori, ja que si no és així corren
el risc de veure’s aïllats per la fragmentació per efecte de barrera que pot esdevenir d’una
configuració determinada del territori. Assegurar les convenients connexions ecològiques entre
aquests espais protegits és essencial per tal que puguin acomplir el seu objectiu.
Els àmbits de connectivitat ecològica són la base per al manteniment d’un sistema en xarxa de
fluxos naturals al llarg de tot el territori. Aquestes connexions han d’aconseguir:
- Mantenir la relació entre les àrees biogeogràfiques que delimiten, tot i que no de manera
inexorable, la distribució de moltes espècies.
- Mantenir la connexió ecològica entre espais inclosos al PEIN de les serres d’Ordal, la Xarxa
Natura 2000 i altres entorns de protecció, com el curs de l’Anoia existents al terme
municipal..
- Mantenir el pas transversal de la plana del Penedès.
- Preservar els espais fluvials per la seva funció de connectors ecològics amb alta penetració
en el territori.
Els espais protegits de Gelida, de la mateixa manera que els de l’Alt Penedès presenten un
aïllament elevat, i sovint es mostren com a unitats aïllades. Això deu fonamentalment a la disposició
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 82

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
estratègica de les vies de comunicació al llarg del riu Anoia, principal eix ecològic del municipi (més
que a la disposició dels nuclis), i en part per la profusió d’espais agrícoles en la major part de la
comarca.
Els estudis de base per al desenvolupament del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès han
establert un sistema complex de connexions ecològiques que donen solució als problemes de
fragmentació territorial presents i n’estableixen preventivament la garantia del futur. Aquest sistema
s’ha establert a partir de l’anàlisi de les dues variables essencials: la permeabilitat ecològica i la
fragmentació per efecte de barrera ecològica. Àmpliament explicat tant al PDTAP, com al
PDSSMMAP.
10.1.1 CRITERIS DE SELECCIÓ DELS CONNECTORS ECOLÒGICS
El model de determinació d’espais naturals protegits tradicionalment ha seguit una pauta de
distribució discreta d’espais sobre el territori. Aquests espais, que tenen figures de protecció legal
de diferent magnitud o intensitat, es troben més o menys aïllats els uns respecte dels altres, ja que
generalment no hi ha una solució de continuïtat entre els límits d’uns i altres. Aquest aïllament de
tipus jurídic, tot i que no comporta necessàriament un aïllament biològic, podria arribar a facilitar
amb el temps l'establiment de nivells d’aïllament biològic no desitjats. D’aquesta manera podria
quedar en entredit l’eficiència d'aquests espais a l’hora d’aconseguir els objectius de conservació.
Els objectius a l’hora d’establir un sistema de connectors ecològics són:
- Assegurar la connexió entre dues zones de remarcat interès conservacionista a través d’una
zona de característiques més o menys similars a les dels espais que es pretén unir.
- Assegurar una permeabilitat territorial per tal que qualsevol espècie, pugui moure
potencialment la seva població a través del territori. Es poden definir els connectors
ecològics com aquells espais que fan possible garantir la connectivitat entre dos espais.
L’eficiència d’una tipologia de connector està en relació amb les característiques d'allò que es vol
protegir. A l’hora de definir-los cal tenir en compte:
- la semblança dels espais triats amb els espais a connectar,
- que la qualitat dels hàbitats sigui el més alta en relació amb els del seu entorn.
- la continuïtat dels espais i les distàncies mínimes entre espais protegits.
10.1.2 CRITERIS DE DETERMINACIÓ I DELIMITACIÓ DE CONNECTORS ECOLÒGICS
A l’hora d’establir connectors és essencial que es faci tenint en compte no individualitats sinó
sistemes de connectivitat ecològica per a territoris determinats, i que aquests sistemes tinguin
solució de continuïtat entre territoris adjacents. Aquestes premisses essencials han estat tingudes
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 83

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
en compte en la selecció i configuració dels connectors ecològics de l’Alt Penedès, que el present
POUM recull i completa.
Altres criteris a considerar són:
- La biodiversitat: La connectivitat ecològica no pretén la mobilitat d’espècies concretes, ni
una mobilitat dirigida sinó garantir les possibilitats de moviments ecològics per a totes les
espècies d’un territori.
- Qualitat dels hàbitats: En el sentit de contenir diversitat de condicions ambientals i recursos
ecològics que permetin acollir de manera estable o transitòriament el major nombre
d’espècies. En casos de disposició estratègica i per tal de donar continuïtat als espais
d’interès connector espais més pertorbats o degradats poden esdevenir per successió
ecològica o per aplicació de mesures actives de restauració, espais molt apreciats per a la
connectivitat ecològica.
- Complexitat ecològica: Com més complexa és l’estructura ecològica horitzontal i vertical
dels espais d’interès, major potencialitat hi ha per acollir elements i processos ecològic, tot i
que també cal tenir en compte les característiques dels espais protegits per als quals
s’estableix la connexió.
- Pertorbació: Procurant que els nivells siguin els més baixos possibles, evitant en el possible
els focus de pertorbació alta, pel que fa a freqüència i intensitat. També s’hauran de
considerar espais que es trobin sota un règim de pertorbació relativament elevat en àmbits
del territori molt alterats per l'ocupació i l’alta activitat antròpica, i en els quals els elements i
zones del territori que resten amb potencialitat com a connectors són pocs i de distribució
limitada.
- Continuïtat: Considerant les possibilitats de transitar a través dels hàbitats amb la menor
incidència possible de barreres ecològiques.
- Proximitat: Com més curta és la distància entre els espais a connectar més alta serà la
probabilitat d’assegurar l’intercanvi d’elements entre ells.
- Importància dels espais fluvials: Cal considerar-los per: la varietat tipològica; les
característiques especials d’espais condicionats per la presència d’aigua permanent o
temporal; la disposició arborescent i de penetració en el territori,
A aquests criteris ecològics cal afegir els criteris d’oportunitat estratègica, o de planificació i gestió.
Per exemple: la necessitat o prioritat de la connexió ecològica d’espais PEIN, el manteniment de la
permeabilitat territorial més enllà de la connexió d’espais protegits, la factibilitat de l’establiment de
connectors, la disposició estratègica dels connectors respecte dels elements de fragmentació per
efecte barrera (els espais urbans i la xarxa viària), l’evitació dels espais urbans de major poder
pertorbador conjuntament en la funció de separadors urbans d’evitació de continuïtats urbanes i de
resguard d’aspectes identitaris, etc.
10.1.3 SISTEMA DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA DE L’ALT PENEDÈS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 84

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
El PDTAP i el PDSSMMAP determinen un sistema de connectivitat a l’Alt Penedès a partir d’uns
eixos d’interès per la permeabilitat ecològica. Els eixos que afecten a Gelida són:
- Eix del riu Anoia: El determina el riu Anoia - que prové del nord-oest de la comarca, i a
l’altura de Sant Sadurní segueix en direcció nord-est - i els seus afluents, que neixen a les
serres d’Ordal (el torrent del Salt del Llop, el de Can Vermell, el fondo de Parellada, el torrent
de Vallbardina, el de la Ferrosa i el de les Fonts).
- Eix Sant Llorenç d’Hortons - Ordal: Definit sobre l’espai connector establert en el
planejament urbanístic de St. Llorenç d’Hortons (2004), en direcció nord-sud. Connecta els
espais del PEIN “Roques Blanques”, “Montserrat” i “Serres d’Ordal”.
- Eix Sant Quintí- Sant Llorenç: Defineix el flux de moviment ecològic en sentit est- oest
entre els municipis de Sant Quintí de Mediona i Sant Llorenç d’Hortons. Es considera que és
d’interès local, ja que no genera un contacte directe entre espais del PEIN, sinó que reforça
la xarxa del sistema de connectivitat ecològica dins del sector nord de l’Alt Penedès.
Cadascun dels espais connectors es classifiquen en aquests plans a partir d’una valoració sobre la
importància estratègica en relació amb els espais protegits per raó dels seus valors naturals i del
propi territori. Es determinen dues categories bàsiques:
- Zones d’Especial Interès Connector (ZEIC): espais connectors que poden unir
directament dos espais del PEIN. ZEIC- A (per a PEINs adjacents), ZEIC- P (per a PEINs
propers) i ZEIC– R (espais fluvials que intercepten espais PEIN)
- Zones d’Interès Connector (ZIC): espais connectors complementaris, proporcionen
connectivitat ecològica a escala local (ZIC- L), i a escala general (ZIC- G), actuant com a
nexes d’unió amb d’altres espais per tal d’arribar a interconnectar amb espais del PEIN.
Els connectors ecològics que aquests plans defineixen a l’Alt Penedès i que afecten a Gelida són
els següents:
• ZEIC- R1. Riu Anoia
El curs del riu Anoia constitueix un continu d’espais biodiversos que permet l’enllaç amb altres
espais més enllà dels límits de la comarca. Prové del nord i travessa el municipi de Sant Sadurní
d’Anoia en sentit nordoest - nordest, continua pel nord de Subirats i segueix pel nord de Gelida fins
a desembocar al riu Llobregat, determinat com a riu d’especial interès connector (DMA, 1999). Les
característiques orogràfiques de profundes fondalades, d’amplada moderada i pendent pronunciat,
ha fet que en aquesta zona no s’hagi permès l’aprofitament agrícola ni la instauració de zones
urbanitzades. Per tant, al voltant del seu espai repari, a part dels elements ecològics que els són
propis (incloent alguns trams amb zones de bosc de ribera), també s’han mantingut els espais
biodiversos. Així mateix, dins d’aquest espai d’especial interès connector també s’hi consideren els
trams fluvials de l’Anoia que neixen a les Serres d’Ordal: el torrent del Salt del Llop, el torrent de
Can Vermell, el fondo de Parellada i el Fondo del Garró, a la Serra de Pi de Molló; el torrent de
Vallbardina entre el Pujol de Migjorn i el Collet de Montcau; i, a la Serra de Sant Miquel, el torrent de
la Ferrosa i el torrent de les Fonts.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 85

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
• ZEIC-P1. St. Llorenç d’Hortons – Serres d’Ordal
Aquest connector ecològic li confereix al territori una continuïtat ecològica des dels espais del PEIN
“Roques Blanques” i “Montserrat”, fins al de “serres d’Ordal” en sentit nord- sud, travessant els
municipis de Sant Llorenç d’Hortons i Gelida. L’espai delimitat incorpora el connector ecològic definit
en el planejament urbanístic de Sant Llorenç d’Hortons (POUM, 2004), i se’n realitza l’ampliació fins
a les serres d’Ordal, passant pel municipi de Gelida.
• ZIC-L2. Sant Sadurní d’Anoia – Sant Llorenç d’Hortons
Aquest connector d’interès local s’orienta en sentit transversal, a través dels municipis de Sant
Sadurní d’Anoia, Sant Llorenç d’Hortons i Gelida. Recull principalment espais de vinya, així com part
dels àmbits fluvials dels fondos que circulen en sentit nord- sud per la plana que queda entre el ZIC
“St. Sadurní d’Anoia – Serres d’Ordal” i el ZEIC “St. Llorenç d’Hortons – Serres d’Ordal”. A tal
efecte, assegura la xarxa de connectivitat ecològica dins del sector nord de l’Alt Penedès, ja iniciada
pel connector local ZIC-L1.
10.1.4 SISTEMA DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA PROPOSAT
En aquest POUM es recullen els objectius definits pels 3 connectors ecològics que d’acord amb els
plans territorials esmentats recorren el territori gelidenc:
- ZEIC- R1. Riu Anoia.
- ZEIC-P1. St. Llorenç d’Hortons – serres d’Ordal
- ZIC-L2. Sant Sadurní d’Anoia – Sant Llorenç d’Hortons
Aquest pla adequa la delimitació d’aquests connectors a l’escala de treball del POUM, ajustant-se
als límits topogràfics existents i redefinint-los en aquells punts on l’afectació antròpica dels entorns
proposats als plans territorials fa difícil garantir els seus objectius que pretén la seva definició.
L’Estudi Ambiental redactat per a l’elaboració d’aquest POUM proposa 3 criteris per a la seva
delimitació:
- Els espais que es volen connectar tant a nivell municipal com supramunicipal
- Els elements fragmentadors del territori, que poden actuar en contra d’aquesta continuïtat
- Les zones de màxima permeabilitat ecològica, que seran les zones més adients a mantenir
com a vies de pas.
Les adaptacions que es proposen són les següents:
- Connector oest-est: Es correspon amb el tram de l’eix connector supramunicipal del riu
Anoia que transcorre per Gelida definit en el PDTAP i en el PDSSMMAP. A nivell municipal
permet la connexió dels dos extrems del municipi, comunicant les zones agrícoles i fluvials
d’ambdues bandes i els diferents subconnectors de l’eix sud-nord.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 86

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
- Connector sud-nord: El connector St. Llorenç d’Hortons – serres d’Ordal proposat en el
PDTAP i en el PDSSMMAP es troba molt antropitzat al pas per Gelida i l’Estudi Ambiental
proposa la seva redefinició amb un nou connector en sentit nord-sud que segueix el
connector proposat fins arribar al riu Anoia i en aquest punt canvia el seu recorregut, prenent
la direcció nord-sud fins al connector Sant Sadurní d’Anoia – Sant Llorenç d’Hortons que
proposen els mateixos plans.
Aquest connector ha de permetre a nivell municipal la connexió del territori situat a banda i
banda de la zona central (zona ocupada per infrastructures) . Aquest connector permetrà la
transmissió d’elements biòtics de les zones agrícoles i forestals d’ambdues bandes del riu
Anoia. A escala supramunicipal també te gran importància ja que actuarà com a corredor
ecològic entre dos espais protegits: L’EIN del Massís de les serres d’Ordal i l’EIN de les
muntanyes de Montserrat.
Per a reforçar aquest connector i donar una major continuïtat amb el connector definit en el
POUM de Sant Llorenç d’Hortons es defineix el subconnector de la Rierussa, que es tracta
d’una adaptació a l’escala de treball del POUM del connector que el PDSSMMAP i el
PDTAP, defineixen a l’eix Sant quintí – Sant Llorenç. Aquest connector ressegueix tot el curs
de la Rierrussa des de la confluència amb l’Anoia fins a l’extrem nord del municipi que
permet la connexió amb els connectors definits a Sant Llorenç Hortons i amb el
subconnector de la Juncosa i el Connector principal de l’eix sud-nord de Gelida. Aquest
connector té una amplada mitja de 150 metres. A nivell normatiu, aquest connector
correspon a l’àmbit fluvial definit a l’entorn de la Rierussa i, per tant es regeix d’acord amb
les condicions definides en aquesta qualificació (Clau 14), ja que en ella s’imposen més
restriccions a nivell d’ús i noves construccions agràries que als propis espais connectors.
En el PDSSMMAP es defineixen, a més els subconnectors del Fondo Mas Granada (permet la
connexió de l’eix Sant Llorenç-Ordal amb l’eix Sant Sadurní-Ordal) i del Torrent de Can Torres
(que reforça el connector sud-nord del municipi i permet la connexió a nivell supramunicipal dels
eixos Sant Llorenç-Ordal i Riu Anoia). Es tracta d’espais fluvials de gran interès connector ja que
permeten la connexió entre espais connectors reforçant així la potencialitat d’aquests. Aquest entorn
es recullen en aquest POUM dins de la Clau 14: Àmbits fluvials.
10.2 CATÀLEG DE BÉNS CULTURALS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC I
ARQUEOLÒGIC.
10.2.1 CLASSIFICACIÓ DELS BÉNS CATALOGATS SEGONS EL RÈGIM JURÍDIC
Els béns del patrimoni Cultural català inclosos en aquest catàleg es classifiquen segons la seva
protecció jurídica actual:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 87

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
- Categoria A: formada pel Béns Culturals d’Interès Nacional, d’acord a la llei 9/1993 de 30 de
setembre del Patrimoni Cultural Català.
- Categoria B: formada pel Béns Culturals d’Interès Local, d’acord a la llei 9/1993 de 30 de
setembre del Patrimoni Cultural Català. Es tracta dels edificis i elements aïllats, o conjunts i
ambients urbans que formaven part del Catàleg Municipal de Patrimoni Arquitectònic abans
de l’aplicació de l’actual Llei del Patrimoni Cultural Català vigent, i que per tant, van ser
declarats automàticament Bens Culturals d’Interès Local d’acord amb la llei.
- Categoria C: Són aquells edificis, elements aïllats, conjunts ambientals urbans, entorns
naturals i restes arqueològiques, que fins ara no formaven part del Catàleg Municipal de
Patrimoni Arquitectònic i que aquest document cataloga. D’acord amb l’article 17.2 de la Llei
del Patrimoni català l’aprovació d’aquest POUM per part del Ple de l’ajuntament, farà que
puguin ser incorporats al llistat de Bens Culturals d’Interès Local actual de Gelida, sempre
que se segueixin els passos que aquest article preveu.
10.2.2 CLASSIFICACIÓ DELS BÉNS CATALOGATS SEGONS TIPOLOGIA
Els elements d’aquest catàleg, per tal de facilitar llur identificació s’han classificat, en primer lloc
segons la tipologia de l’element, i en segon lloc segons si es troben en sòl urbà i urbanitzable (1), o
en sòl no urbanitzable (2).
Les tipologies dels elements catalogats es classifiquen seguint el criteri establert a l’article 7 de la
llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, si bé a efectes d’aquest catàleg, els monuments definits en
dita llei se subdivideixen en Edificis en general i en Elements puntuals, com creus de terme,
rescloses...
A continuació es descriuen els criteris bàsics d’inclusió en cadascuna d’aquestes categories.
• Conjunts Històric (C)
Son grups de construccions o entorns urbans o rústics dels quals cal preservar l’ambient i les
tipologies dominants de totes les seves construccions. Els conjunts poden incloure edificacions que
poden ésser enderrocades o renovades depenent del seu grau de conservació, per que en
qualsevol cas les intervencions que es facin hauran de respectar els paràmetres compositius i
volumètrics dominants.
C1-01 Carrer del Sol
C1-02 Carrer Marquès de Gelida i carrer Sant Llucià
C1-03 Plaça de l'Església
C1-04 Trams del Carrer Major
C1-05 Tram del Carrer Major i carrer del Pi
C1-06 Trams del Carrer Marquès de Gelida i carrer Sant Llucià
C1-08 Edificis Rius al Carrer d'Anoia
C1-09 Carrer de Sant Lluís
C1-10 Carrer de la Barceloneta
C1-11 Carrer Sant Jordi
C1-12 Tram del carrer de Mossèn Jaume
C1-13 Funicular
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 88

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
C1-14 Carrer del Carme (Carrer de les Banyes)
C1-15 Tram del Carrer del Carme i Avinguda Colomer
C1-16 Avinguda Colomer
C1-17 Plaça dels Tarongers
C1-18 Cases Noves
C1-19 Camí de Sant Salvador
C1-20 Santa Magdalena del Puig: Cal Conill, Calo Drac i cal Jep Migrat
C2-01 Can Parenostres
• Monument. (M)
Edificis o estructura arquitectònica o d’enginyeria, amb jardins inclosos o no, que pel seu valor
històric, arquitectònic, artístic o etnològic s’han de conservar íntegrament o en part.
E1-01 Casa del Senyor (Cal Marino)
E1-02 Casa Miquel Valls
E1-03 Casa Rius
E1-04 Ca l'Aleix o Can Josefa Oliver
E1-05 Esglesia Parroquial de Sant Pere de Gelida
E1-06 Cal Terra
E1-07 La Rectoria
E1-08 Casa Terra
E1-09 Societat Coral d'Artesans
E1-10 Casa Ràfols
E1-11 Casa Comelles / Casa Pepeta Albet / Casa Campanyà
E1-12 "El Centru". Centre Cultural i Recreatiu
E1-13 Casa Mir
E1-14 Casa Riba
E1-15 Casa de Mossèn Jaume Via o Casa Srs. Rossell
E1-16 Convent de les RR.MM. Franciscanes – Convent de Nostra Senyora de Montserrat
E1-17 Casa Raimon Mas
E1-18 Casa Cardús
E1-19 Casa Senyor Font
E1-20 Caseta d'en Tauler (Cal Boada)
E1-21 Casa Delgado
E1-22 Ca l'Adela (Casa Figueras)
E1-23 Casa Sara
E1-24 Casa Jové
E1-26 Can Valls (Les Escoles Velles)
E1-27 Torre de Monturiol o Can Barba
E1-28 Casa Pallejà
E1-29 Can Castells
E1-30 Cal Cisco Carreter. Tipologia casa de Comparet
E1-31 Casa Mallat
E1-32 Casa Bonaventura Coma (Cal Ventura)
E1-33 Casa de la Vila
E1-34 Cafè del Casal Gelidenc
E1-35 Torre del Delfín
E1-36 Casa Mestre Pasqual
E1-37 Casa Esteve / Ca l'Andreuet
E1-38 Ca l’Altimires
E1-39 Conjunt històric de la Plaça del Pi 1
E1-40 Conjunt històric de la Plaça del Pi 2
E1-41 Casa d’estiueig a la Plaça del Pi
E1-42 L'Escorxador
E1-43 Can Sàbat de la Pujada
E1-44 Colomar
E1-45 Can Sanfí
E1-46 Casa Pomar
E1-47 Torre del Barco (Casa Badia)
E1-48 Casa Gainés
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 89

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
E1-49 Masia Racó
E1-50 Masia de Ca n’Oller dels Tarongers
E1-51 Cal Folch dels Tarongers (antigament mas Barceló)
E1-52 Can Pàmies
E1-53 Can Torras
E1-54 Casal Font
E1-55 Can Panyella
E1-56 El Molí Nou o La Gelidense, S.A.
E1-57 Casal del Molí Vell – Fàbrica de paper de L. Guarro Casas, S.A.
E1-58 Cal Bitxo de Sant Salvador de la Calçada
E1-59 Can Llopard de Dalt (del Puig)
E1-60 Can Llopard de Baix
E1-61 Casal Font
E1-62 Can Duran del Puig
E1-63 Ca l'Esteve del Puig
E1-64 Can Julià
E1-65 Cal Pau de les Mosses del Puig
E2-01 Castell de Gelida
E2-02 Esglesia de Sant Pere del Castell
E2-03 El Ciment
E2-04 Can Torrents de les Oliveres
E2-05 Can Perejoanet
E2-06 Torre de Lloselles
E2-08 Can Toni Oller - Can Toniller
E2-09 Ca n’Oller de la Muntanya
E2-10 Can Migrat
E2-11 Cal Voltà
E2-12 Capella Mare de Déu de la Salut, Capella de Can Ginebreda.
E2-13 Can Ginebreda
E2-14 Can Rossell de la Muntanya
E2-15 Can Farigola
E2-16 Cal Xim o maset del Duran
E2-17 Can Martí de Dalt o La Torre Vella
E2-18 Capella de Santa Magdalena del Puig
E2-19 Torre de l'Albet
E2-20 Can Pasqual
E2-21 La Ferreria
E2-24 Can Martí de Baix
E2-25 La Talaia
E2-26 Can Mata d'Abelló
E2-27 Can Batllevell
E2-28 Can Castany
E2-29 Can Cartró (actualment Masia Rius)
E2-30 Can Miquel de les Planes
E2-31 Can Roig de Mas Osset
E2-32 Can Rossell de la Llena
• Zona Arqueològica (A)
S’inclouen els elements de la carta arqueològica de Gelida, elaborada pel Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya.
A-01 Ca n'Oller de la Muntanya
A-02 Castell de Gelida
A-03 Coves del Castell de Gelida i Cova del G.R.A.
A-04 Font del Senyor
A-05 Unió del Casal Gelidenc
A-06 Vinya de les Parets
A-07 Camí de Can Mata
A-08 Camí de Sant Llorenç a Gelida
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 90

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
• Zona d’Interès paleontològic (P)
S’inclouen en aquesta categoria els elements paleontològics que es considera necessari protegir.
P2-01 Jaciment de Can Julià
P2-02 Jaciment de la Valenciana
P2-03 Jaciment de Can Martí de Dalt o de la urbanització de Martívell
P2-04 Jaciment de Can Juncoses
• Zona D’interès Etnològic (L)
Lloc o paratge natural susceptible de delimitació espacial unitària que es pot vincular a
esdeveniments o records del passat, creacions culturals o de la natura, o que inclogui instal·lacions
vinculades a formes de vida, cultura o activitats tradicionals.
L2-01 Forns de calç
L2-02 Fonts
• Zona d’Interès Geològic (N)
Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos no renovables de valor científic, cultural o
educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els
processos que l’han modelat. En el municipi de Gelida trobem afloraments geològics que ens
ajudaran a interpretar i redescobrir episodis molt concrets de la història geològica del Vallès-
Penedès i difícilment visibles en altres indrets del Penedès. Per aquest motiu, la seva protecció
esdevé clau per a preservar el llegat geològic que ens permet conèixer i interpretar un episodi
geològic molt concret.
N2-01 Salvatallat
N2-02 Can Raimundet
N2-03 Entorn geològic a la Rierussa
En els rodals de la llera del riu Anoia trobem els registres geològics que ens ajuden a interpretar els
esdeveniments succeïts entre els 16,4 i 14,6 milions d’anys, moment que es produeix un canvi
radical de les condicions ecològiques de la Vall. La depressió del Vallès-Penedès, fins aleshores
emergida, es va veure inundada per aigües marines. Aquesta transgressió marina va propiciar la
creació de sòls marins, avui reconeguts en diferents indrets del territori. Aquest esdeveniment el
trobem ben enregistrat a Sant Salvador de la Calçada (registre de les primeres transgressions
marines). Especialment important és el registre geològic del talús de Can Raimundet, un dels
afloraments més importants en l'Alt Penedès que ens permeten reconèixer els diferents episodis
d’oscil·lacions o polsos del nivell de les aigües marines, motiu pel qual, ha estat d’interès per la
Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Tanmateix, els esdeveniments temporalment
anteriors, d’origen sedimentari continental, són localitzats en diferents indrets de la carretera entre
Gelida i Sant Sadurní d’Anoia. Aquests afloraments, exclusivament continentals, varen ser
prospectats i estudiats per l’equip de Sabadell en els anys cinquanta en indrets com La Valenciana
i Can Julià.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 91

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
10.2.3 CLASSIFICACIÓ DELS BÉNS CATALOGATS SEGONS NIVELL DE PROTECCIÓ
Aquest catàleg defineix 2 tipus de nivells de protecció, segons si es tracta de Béns arquitectònics o
arqueològics.
• Nivell de protecció dels béns arquitectònics
- Nivell 1: Protecció Integral. Correspon a edificis de caràcter singular, que pel seu gran
valor arquitectònic, per la seva singularitat o per tractar-se d’elements de caràcter escultural,
son considerats “monuments” en el seu conjunt.
- Nivell 2: Protecció parcial. Correspon a edificis o altres elements catalogats, el valor dels
quals resideix principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en les
façanes i el volum, i interiorment en la disposició dels elements comuns (vestíbul, caixa
d’escala, estructura, etc.) que son les parts protegides.
- Nivell 3: Protecció ambiental. Correspon als edificis el valor del qual radica
fonamentalment en la seva configuració exterior, (façanes, cornises, cobertes...). Aquest
tipus de protecció engloba les remodelacions que poden afectar la totalitat de l’espai interior
de les edificacions, mantenint les proteccions de façana, que haurien d’obligar a mantenir la
volumetria existent a la crugia que suporta la façana protegida, a fi que la seva protecció
sigui realment efectiva. Es permeten les reparacions, reconstruccions i rehabilitacions de les
parts exteriors malmeses.
- Nivell 4: Protecció conjunta d’elements d’interès. Aquesta protecció es refereix a
elements concrets (fonts, forns de calç,...) de gran valor històric, que cal conservar en el seu
conjunt al constituir una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun
individualment no tingui valors rellevants.
• Nivell de protecció dels béns arqueològics
- Nivell de Protecció arqueològica 1. S’aplicarà al Béns Culturals d’Interès Nacional.
- Nivell de Protecció arqueològica 2. S’aplicarà als elements inventariats per aquest POUM,
recollint la Carta Arqueològica de Gelida, que forma part de l’Inventari del Patrimoni
Arqueològic de Catalunya, elaborat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
10.2.4 ESTRUCTURA DE LES FITXES DEL CATÀLEG.
Cada fitxa del catàleg està composada pels camps que es descriuen a continuació:
Nom de L’element
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 92

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
Nom pel que es coneguda cada edificació, toponímia que faciliti llur identificació o adreça en cas de
que no es conegui cap dels noms anteriors.
Codi
Codi de quatre dígits que signifiquen:
1er. dígit: referent la classificació tipològica.
2on dígit: referent a l’entorn on s’ubica.
3er i 4rt dígits: número d’ordre segons els dos primers símbols junts.
Emplaçament
Plànol d’emplaçament: Escala 1:2.000 els elements en sòl urbà
Escala 1:10.000 els elements en sòl rústic
Ubicació: Carrer o camí i número.
Coordenades UTM
Fotografia
Fotografia significativa de l’estat actual.
Dades Bàsiques
Marc Legal: indica la classificació del bé segons el règim jurídic
Grau de Protecció: Indica el grau de protecció d’acord amb la normativa adjunta al Catàleg
Municipal.
Qualificació: S’indica la qualificació del bé catalogat que estableixen al Pla d’ordenació
Urbanística Municipal.
Classificació: S’indica la qualificació del bé catalogat que estableixen al Pla d’ordenació
Urbanística Municipal.
Ús actual
Estat de Conservació
Descripció
Data i època: Normalment es posa el quart o meitat del segle.
Autor: En la majoria d'elements és desconegut
Descripció: Descripció morfològica de l’element incloent-lo en alguna tipologia freqüent si
es el cas, i descripció dels elements remarcables d’interès.
Intervenció
Usos permesos: S’indiquen els usos que s’admetran en l’element catalogat, segons la
seva qualificació i l’establert al Pla d’ordenació Urbanística Municipal.
Actuacions permeses: Es defineixen criteris d’intervenció, d’acord amb el nivell de
protecció del bé
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 93

MEMÒRIA. PROTECCIONS URBANÍSTIQUES
Bibliografia
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 94

MEMÒRIA. ACTUACIONS NO INCLOSES EN SECTORS
11. ACTUACIONS NO INCLOSES EN SECTORS
A continuació s’ofereix una relació de les actuacions que es donaran a Gelida, tant a conseqüència
de la redacció d’aquest POUM com degudes a actuacions d’organismes superiors i que influiran en
el desenvolupament urbà.
11.1 OBRES I INFRASTRUCTURES PROGRAMADES
D’acord amb l’article 69.6 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya la Memòria d’un
POUM ha d’incorporar les obres i infrastructures programades que poden influir en el
desenvolupament urbà.
Si s’avaluen les actuacions actualment programades i, en tots els casos encara en procés de
redacció, les obres que tindran una repercussió més significativa en el desenvolupament urbà, i pel
que fa a les seves implicacions en el sòl no urbanitzable del terme municipal de Gelida són:
- El traçat de l’Autovia Barcelona – Vilafranca (4rt Cinturó).
- Els nous accessos a l’autopista
- El traçat d’una via de mercaderies.
11.1.1 TRAÇAT DE L’AUTOVIA BARCELONA – VILAFRANCA (4RT CINTURÓ)
Durant els darrers anys s’han desenvolupat diferents propostes per al seu traçat, que en el cas de
Gelida s’han anat superposant a les propostes per al desdoblament de la Carretera C-243.
En aquests moments el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès preveu un traçat per a l’Autovia
(grafiat al plànol de Diagnosi D-1 Propostes viàries en estudi), que probablement es convertirà en la
proposta definitiva i implicarà la no construcció del desdoblament de la C-243.
Donat que la proposta no es definitiva aquest POUM ha plantejat com a proposta viària local el
desdoblament de la carretera, modificant el traçat proposat pel Departament de Política territorial i
Infrastructures. Tot i això, en el mateix plànol de diagnosi citat, es mostren les connexions que
caldria desenvolupar per tal de garantir l’efectivitat de les mesures adoptades pel aquest POUM en
cas que definitivament es desestimés la proposta de desdoblament i s’aprovés el traçat previst en
aquests moments pel PDTAP.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 95

MEMÒRIA. ACTUACIONS NO INCLOSES EN SECTORS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 96

MEMÒRIA. ACTUACIONS NO INCLOSES EN SECTORS
11.1.2 NOUS ACCESSOS A L’AUTOPISTA
Actualment està en redacció per part d’Acesa el nou accés a l’autopista des de Gelida, possibilitant
l’accés i sortida en direcció a Tarragona. Aquest POUM recull una primera proposta de traçat que
respecte els àmbits previstos per Acesa per a la seva intervenció. El traçat definitiu es concretarà
quan s’aprovi el projecte per part de la Secretaría de Estado de Infraestructuras y Planificación.
11.1.3 VIA DE MERCADERIES
Actualment està en estudi la possibilitat de creació d’una nova via per al transport de mercaderies.
No existeix encara cap proposta concreta, però es probable que el seu traçat definitiu discorri
paral·lel al traçat de l’AVE. Aquesta proposta, tot i les negatives implicacions ambientals al generar
una doble barrera ecològica (a la que s’ha d’afegir el traçat previst al PDTAP per a l’Autovia
Barcelona – Vilafranca), comportarà la reducció de les noves afectacions afectacions sobre l’àmbit
de predomini de l’activitat vitivinícola.
Aquesta proposta no ha estat grafiada en cap plànol, ja que actualment no existeix cap document
que en defineixi una ubicació.
11.2 ACTUACIONS PREVISTES PEL POUM I NO INCLOSES EN SECTORS
A continuació oferim una relació de les actuacions que aquest POUM preveu, però que no es troben
incloses en sectors de desenvolupament. La seva periodicitat, cost i finançament estan incloses al
document de l’Agenda del POUM:
- Desdoblament de la C-243c Martorell - Sant Sadurní, la necessitat d’aquest desdoblament
vindrà en funció de la proposta definitiva per al traçat de l’Autovia Barcelona – Vilafranca.
- Rotonda a l'accés a la Valenciana. Actualment l’accés als nuclis tant de la Valenciana com
del Puig és especialment perillós el POUM incorpora com a Actuació necessària
l’expropiació dels terrenys necessaris per a la seva construcció. La urbanització correrà a
càrrec del sectors PAr-21 La Valenciana 1, PAr-23 La Valenciana 3, PMU-6 El Puig.
- Arrenjament del camí del Puig i la Valenciana.
- Desdoblament del pont de Cases Noves, aquesta actuació serà prioritària en el moment que
es faci l’Autovia Barcelona – Vilafranca o el desdoblament de la C-243.
- Arrenjament del camí de Cases Noves, aquesta actuació serà prioritària en el moment que
es faci l’Autovia Barcelona – Vilafranca o el desdoblament de la C-243.
- Nou pont sobre l'Anoia de la BV-2249. Aquesta actuació serà prioritària en el moment que es
desenvolupi el Pla Parcial de Can Joncoses.
- Retraçat de la BV-2249, entre Can Pasqual i l'Unex. Aquesta actuació s’haurà de
desenvolupar en el moment que es connecti la carretera de Sant Llorenç amb l’Autovia
Barcelona – Vilafranca, o amb el desdoblament de la C-243.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 97

MEMÒRIA. ACTUACIONS NO INCLOSES EN SECTORS
- Rotonda de connexió a la nova BV-2249, de connexió amb el camí de Cases Noves
- Connexió de les urbanitzacions de Martivell i Casablanca (a Subirats) amb el desdoblament
de la C-243c i rotonda de connexió. En el moment que es consolidi la urbanització de
Martivell, serà necessari facilitar-ne la mobilitat.
- Arrenjament del camí entre Santa Magdalena del Puig i Can Roig.
- Arrenjament del camí entre la Torre Albet i el torrent de la Suïssa.
- Nova pavimentació de l'àmbit del nucli urbà amb prioritat per a vianants integrada pels
carrers: del Pi, Barceloneta, Colom, Josep Rossell i Massana, Martí Mariné de l'Alt Penedès,
del Carme, el tram del carrer del Torrent de Sant Miquel, entre el Polisportiu i la Font de Sant
Miquel, el camí dels Grecs: i les places del Pi i de l'Església.
- Nova pavimentació dels tram dels carrers Sant Pere i Artesans entre el carrer del Carme i
Mossen Jacint Verdaguer.
- Nova pavimentació de l'entorn del castell formada pel tram urbà del camí del Castell i el tram
entre l'accés al Castell i el carrer Plana de can Oller dels Tarongers..
- Passera de vianants del GR-7.
- Connexió per a vianants entre l'aparcament del PP del Racó, el Camí del Racó i l'accés al
castell. Aquest projecte s’haurà de desenvolupar en el moment que hagi estat desenvolupat
el Pla Parcial del racó i pugui entrar en funcionament l’aparcament previst. Aquest recorregut
haurà d’incorporar una passera per a poder salvar el torrent de Sant Miquel.
- Recorregut per a vianants paral·lel a l'actual C-243c.
- Completar el recorregut per a vianants entre la Vinya del Contre i la font Barbuda.
- Pla Especial de Paisatge del riu Anoia.
- Pla Especial de Paisatge del torrent de Vallbardina.
- Pla Especial de Paisatge de l’entorn del Castell
- Compra del solar i l’edificació de la Casa del Senyor.
- Aparcament de l'estació. Aquesta actuació s’haurà de desenvolupar quan l’augment de la
població faci que la resta de mesures adoptades (adequació i optimització de l’espai de
l’aparcament actual i sistematització i construcció de les dues plantes d’aparcament
previstes al PPs-1 l’Estació) no sigui suficient.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 98

MEMÒRIA PART 4
ANNEX 1: COMPLIMENT DE L’OBSERVANÇA
DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Aprovació inicial
Març 2007
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
ANNEX 1: COMPLIMENT DE L’OBSERVANÇA DE
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
1. LEGISLACIÓ VIGENT
En el capítol 2 del Decret 1/2005 de la Llei d’Urbanisme es defineixen els principis generals de
l’actuació urbanística i es fa referència en l’article 3 al concepte de desenvolupament urbanístic
sostenible indicant-se:
- El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i
el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació
dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics, culturals, a fi de
garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
-
- El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta
també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori,
afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenguin la
preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals de les àrees rurals i consolidin un
model de territori globalment eficient.
-
- L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació
territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.
Per tant el nou POUM ha de garantir aquest desenvolupament urbà sostenible tenint en compte tant
aspectes ambientals, econòmics com socials.
L’estudi ambiental desenvolupat per a la redacció d’aquest POUM, té en compte els principis de
sostenibilitat urbanística desenvolupats per l’Auditoria Ambiental Municipal de Gelida i el Pla
Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès.
D’acord amb l’article 69.2d) del Reglament de la Llei d’Urbanisme, la present memòria justifica
l’observança de l’objectiu de desenvolupament sostenible, tenint en compte les conclusions de
l’informe ambiental.
2. PRINCIPALS ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
CONTEMPLATS EN EL POUM
En el procés d’elaboració de l’Avanç de planejament, es redactà paral·lelament la primera part de
l’estudi ambiental, que indicava quins havien de ser els principals aspectes de sostenibilitat
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 99

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
ambiental a tenir en compte en la redacció del POUM. Els criteris de partida que es van fixar són els
següents:
1. Delimitar les categories del Sòl tenint en compte criteris d’interès ecològic, històric, geològic,
cultural, arquitectònic i paisatgístic.
2. Delimitar les futures zones de creixement residencial, industrial i d’equipaments i
infrastructures minimitzant la ocupació del territori.
3. Marcar les infrastructures i serveis necessaris al municipi per a poder ser la base de les
actuacions de desenvolupament del municipi, tenint en compte que l’efecte fragmentador
que puguin comportar sigui mínim.
4. Dotar tots els nuclis urbans, urbanitzacions i zones industrials de les infrastructures i serveis
necessaris a fi de garantir la màxima qualitat ambiental de les mateixes i del seu entorn.
5. Marcar figures de protecció per als espais i elements d’interès natural, arqueològic,
geològic, històric, arquitectònic i les zones definides com a connectors ecològics.
6. Marcar els criteris necessaris per a la protecció del paisatge, principalment del paisatge de
vinya associat a la comarca.
7. Delimitar les zones que han d’actuar com a tamponadores entre les àrees urbanes i els
espais protegits.
8. Assegurar una mobilitat urbana i entre nuclis que permeti una fàcil intercomunicació entre
ells i potenciar la mobilitat a peu i en bicicleta a fi de potenciar el seu valor social i turístic i
disminuir la contaminació acústica i atmosfèrica.
9. Potenciar el turisme afavorint els valors de patrimoni natural, arquitectònic, agronòmic,
arqueològic i històric del municipi i facilitant la instal·lació d’infrastructures turístiques.
A banda d’aquests criteris, el POUM ha recollit els criteris i obligacions de protecció mediambientals
fixats en l’àmbit autonòmic i local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors
urbanístics o altres plans i programes aplicables. La normativa aplicable sobre l’àmbit i que ha estat
considerada i contrastada consta a l’apartat 3.2 de l’estudi “Informe Ambiental del POUM de Gelida.
Memòria”.
Per altra banda, una vegada encaixades les propostes genèriques es van avaluar una sèrie
d’aspectes que han estat valorats a l’Informe de Sostenibilitat ambiental, són els següents:
- OCUPACIÓ DE SÒL: Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús:
- Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infrastructures vinculades a
aquests usos.
- Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori.
- Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable.
- Preservar els sòls rústics d’interès i altres de valor rellevant.
- CICLE DE L’AIGUA: Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i
racionalitzar l’ús d’aquest recurs:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 100

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
- Prevenir els riscos hidrològics que poden provocar avingudes i afectació a béns i
persones.
- Fomentar l’estalvi d’aigua.
- Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.
- QUALITAT DE L’AIRE: Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el
canvi climàtic i, en general, reduir el màxim les emissions de substàncies contaminants:
- Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reducció de la seva contribució al
canvi climàtic.
- Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reducció de la seva contribució al
canvi climàtic.
- Prevenció o correcció d’emissions i de fonts contaminants.
- CONDICIONS ACÚSTIQUES I LUMÍNIQUES: Prevenir i corregir la contaminació acústica i
lumínica:
- Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.
- Limitar la contaminació lumínica exterior.
- GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS: Fomentar el reciclatge i la reutilització dels
residus urbans i Minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials:
- Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la
recollida selectiva dels residus.
- Promoure en els edificis i establiments la previsió d’espais que facilitin la recollida
selectiva dels residus.
- Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els
impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el
reciclatge.
- CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI NATURAL: Conservar la
biodiversitat territorial i assegurar-ne un ús sostenible:
- Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais
d’interès natural.
- Conservar i millorar la connectivitat biològica.
- Gestionar amb especial cura els sòl ocupats per ecosistemes fràgils o escassos.
- QUALITAT DEL PAISATGE: Integrar el paisatge en tots els processos urbanístics, sota una
perspectiva de sostenibilitat:
- Conservar i/o millorar la qualitat dels paisatges en la totalitat del territori.
- Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i
harmonitzar els canvis.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 101

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
La valoració dels compliment de tots els objectius plantejats ha estat valorat a l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental que forma part d’aquesta Normativa.
3. MESURES INCORPORADES AL POUM
Com a conclusió de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
s’han proposat una sèrie de mesures que s’han recollit d’acord amb els dos blocs següents:
1. Aquelles que ja s’han traslladat directament a la normativa del POUM
2. Aquelles que resulten de l’aplicació directa de la legislació sectorial
3.1 MODIFICACIONS INCORPORADES A LA NORMATIVA
A continuació es fa una relació de les modificacions incorporades als articulats de la Normativa del
POUM, d’acord amb les millores proposades a l’Estudi d’avaluació d’impacte ambiental.
S’incorporem directament els articles ja modificats.
Article 7 Planejament derivat
Condicions ambientals:
- El projecte d’urbanització haurà de preveure els espais per a la ubicació dels
elements necessaris per a la recollida de residus, d’acord amb el sistema utilitzat en
el moment de redacció del planejament derivat per aquest sector o a les previsions
de l’Ajuntament per aquest àmbit. En el cas que s’utilitzin contenidors caldrà
preveure’n com a mínim:
- Contenidors de rebuig: 1 cada 50 metres, amb un mínim de 1 cada 100 habitants
- Contenidors de recollida selectiva: 1 cada 200 metres, amb un mínim d’1 cada 200
habitants.
- L’enllumenat públic haurà de ser de baix consum d’acord amb la Llei 6/2001, de 31
de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn
- El projecte d’urbanització haurà de preveure una xarxa de recollida d’aigües pluvials
independent de la xarxa de clavegueram. La xarxa d’aigües pluvials es conduirà a
la riera o torrent més proper, i s’arbitraran les mesures adients de senyalització i
control per evitar la connexió d’aigües residuals a la mateixa. Els espais lliures
públics hauran de disposar de dipòsits pluvials per al rec del propi espai i la neteja
dels carrers adjacents.
Article 27.1
Amb la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l’ús de l’edifici, sempre que aquesta
no requereixi la realització d’obres d’ampliació o reforma, s’acompanyaran els següents documents:
1. Memòria justificativa, detallada del nou ús, amb indicacions de si està autoritzat pel
planejament vigent. Quan l’ús pretès comporti l’exercici d’activitats industrials a més de la
documentació demanada, s’haurà de presentar la documentació ambiental (autorització o
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 102

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
llicència) conforme es compleix amb la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l'Administració ambiental (LIIAA).
Article 28.2
Amb la sol·licitud de llicència s’acompanyaran els següents documents:
- certificats del gestor autoritzat referent a la quantitat i tipus de residus de la
construcció lliurats, per tal de garantir el compliment del Decret 161/2001, de 12 de
juny, de modificació del decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i
altres residus de la construcció.
Article 37.2
S’entendrà per deficiències no esmenables totes aquelles per a la rectificació de les quals calgui
introduir modificacions essencials en el projecte i, en tot cas, les següents:
- no disposar de servei d’aigua potable, sanejament de les aigües residuals o energia
elèctrica, ja sigui mitjançant la connexió a la xarxa municipal o bé de forma
autoabastada.
Article 55 Piscines
En tots els casos en què es construeixi una piscina, caldrà construir també un dipòsit d’aigües
pluvials amb una capacitat mínima d’un terç de la capacitat de la piscina. En tots els casos el dipòsit
també comptabilitzarà com a superfície pavimentada.
Article 56 Paisatge urbà
1. Es prohibeix la col·locació de tanques publicitàries a l’entrada dels nuclis urbans, indrets
patrimonials i a les façanes urbanes.
2. En els nous sectors urbans es promourà el soterrament de les línies elèctriques i
telefòniques.
3. Es prohibeix la col·locació de senyals en zones que puguin comportar el trencament del
paisatge harmònic del nucli.
4. Els senyals hauran d’ésser de materials i cromatologia que s’adapti el màxim possible a les
característiques distintives del paisatge urbà de la zona.
5. Es prohibirà l’arbrat no autòcton no característic del paisatge mediterrani.
6. La jardineria urbana serà de caràcter xeròfit.
Article 77 Adaptació topogràfica del terreny
Quan per motiu d’algun tipus d’actuació es generin talussos o forts pendents, caldrà prendre
mesures d’estabilització i revegetació per a la minimització del risc d’erosió i d’esllavissada.
Article 82.3.2 Classificació d’usos segons la funció o l’activitat: definició. Usos Industrials
Es prohibeixen les activitats incloses en l’Annex I del Decret 136/1999, excepte les indústries de
paper i cartró, en els límits definida a l’article 89 de la pròpia normativa.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 103

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Article 82.4.4 Classificació d’usos segons la funció o l’activitat: definició. Usos Agraris
S’incorporen uns nous usos: Oci amb animals: Compren aquelles activitats d’oci que requereixen
d’animals per al seu desenvolupament com són: l’estabulació lligada a l’oci, l’ensinistrament
d’animals i altres. Inclou instal·lacions com les hípiques, les residències canines, etc.
Article 101.c)
Els vials dels subsistemes X11, X12 i X13 s’hauran de construir amb paviments sonororeductors.
L’enllumenat públic tant dels nous vials, com d’aquells vials dels quals se substitueixi l’enllumenat,
tant del sòl urbà consolidat, com del sòl urbà no consolidat haurà de ser de baix consum d’acord
amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del
medi nocturn.
En general no es permesa la col·locació de cartells o altres elements de publicitat o propaganda
que, per llur ubicació o característiques, pugui limitar o pertorbar la visibilitat del patrimoni cultural o
natural. Les condicions a les quals hauran de sotmetre’s les instal·lacions i activitats publicitàries
emplaçades en el domini públic municipal o perceptibles des d'aquest, es regularan mitjançant la
corresponent ordenança municipal.
Article 101 Sistema d’Espais Lliures Públics
S’aplicaran sistemes eficients de reg. Es recomana utilitzar sistemes de microrec en lloc d’inundació
i sistemes temporitzats per al rec en horari nocturn. (cosa que disminueix la quantitat d’aigua que es
perd per evaporació).
Article 105 Sistema d’Equipaments Comunitaris
S’empraran sistemes d’estalvi d’aigua, d’energia i de separació dels residus municipals.
Article 107 Sistema de Serveis Tècnics
S’incorpora com a element que en forma part la recollida de residus.
Article 116 Edificació Unifamiliar Aïllada (Clau 5)
Paràmetres compositius
Espais lliures Únicament es permetrà la pavimentació d’un 30% de la superfície no edificada,
aquesta inclourà la superfici de la piscina. L’àrea a pavimentar s’indicarà i
superficiarà en el mateix projecte per a la llicència d’obres d’edificació.
Es respectaran les zones de bosc a l’interior de cada parcel·la, i quan per raons de
les obres que s’hi facin es faci necessària la substitució, aquesta es farà
obligatòriament amb espècies pròpies de la zona.
Article 172 Tanques
1. Es permetrà l’ús de tanques per a tancar terrenys en els casos següents:
- En granges i masies en les que es desenvolupi una activitat ramadera,
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 104

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
- En explotacions cinegètiques,
- En construccions d’ús residencial o destinades a altres usos permesos segons la
normativa més restrictiva aplicable a la zona.
- En construccions amb ús de lleure
- En explotacions agrícoles que facin ús d’hivernacles o estructures similars per a
desenvolupar la seva activitat.
- En explotacions agrícoles de caràcter productiu en explotació.
- En punts d’aigua i basses de rec
- Per a controlar el bestiar que practica la pastura extensiva, únicament es permetran
instal·lacions electrificades no fixes amb fil pastor.
2. Es prohibirà la instal·lació d’una tanca sempre que impliqui la modificació del perfil natural
del terreny,
3. Tancament a camins:
- Les tanques no podran impedir el pas a camins públics. En el cas que un terreny es
trobi dividit per un camí públic caldrà tancar els diferents fragments
-
independentment
En camins de servitud caldrà l’acord de tots els titulars que en fan ús per a tancarlo.
- Qualsevol tanca que limiti l’accés a un camí haurà de disposar d’una porta que
pugui, amb els mitjans habituals dels bombers, serveis d’emergència i vigilància del
parc , ser oberts amb facilitat a fi de que puguin desenvolupar la seva tasca sense
impediments
4. Tancament a torrents:
- Si limita amb una zona de Domini Públic Hidràulic caldrà respectar els marges de la
zona de servitud, 5 metres en els quals no es podran instal·lar tanques fixes.
- Es permet ubicar tanques en cursos fluvials de domini privat si no s’altera el curs
fluvial, la qualitat de les aigües i les danys per crescudes no puguin afectar a
persones.
5. Els tancaments, tant a les llindes com a l’interior de les finques, podran ser de diferents
tipus:
- Massissos, realitzats amb pedra pròpia del lloc, es prohibeix qualsevol altre
material. Tindran una altura màxima de 1 metre. Sobre la tanca es podran instal·lar
tanques vegetals i de filat, fins a l’altura permesa per a aquestes. Només s’admetrà
aquest tipus de tancament en els àmbits propers a les edificacions autoritzades
delimitant com a màxim una superfície 4 vegades superior a l’ocupació autoritzada
per les edificacions.
- Bardisses, a base d’arbusts o arbres naturals, sempre que sigui possible hauran de
ser autòctons. Tindran una d’alçada màxima de 3 metres si no requereixen filat per
al seu recolzament i siguin de creixement natural. Tindran una altura màxima d’1,5
metres en el cas que requereixin filats sense límit d’alçada
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 105

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
- Filats: Només s’admeten tanques de filat ecològic amb una altura màxima d’1,5
metres. El filat ecològic és el que disposa d’una malla anodada de forma
rectangular, amb distàncies entre filferros horitzontals variables, amb una major
distància en les parts inferiors per permetre el pas de micromamífers (30 cm entre
un i altre), i una menor distància en les parts superiors per permetre el pas de
l’ornitofauna (15 cm entre un i altre). La seva base es podrà fixar directament a
terra, sempre que no impedeixin el pas de la fauna.
6. L’alçada màxima es considerarà a cada punt del terreny natural, sense escalonades en el
perfil superior del tancament.
7. El pla exterior dels tancaments de nova creació tancaments que donin a la xarxa viària
hauran de recular-se, com a mínim les següents distàncies:
- Xarxa de carreteres : l’establert per la legislació vigent
- Camins : 3 m de l’eix de camins públics
8. Superfície tancada:
- Qualsevol tanca que, per ella mateixa o conjuntament amb tanques existents,
tanquin una superfície superior a una hectàrea o puguin inscriure una recta de més
de dos-cents metres, hauran de deixar cada cinquanta metres lineals de tanca,
forats a ran de terra amb un mínim de 1,4 m2 de superfície útil i amplada o alçada
mínima de setanta centímetres, per al pas lliure de la fauna. Queden exempts de
l’aplicació d’aquesta mesura els tancaments d’explotacions ramaderes.
- En explotacions ramaderes intensives i explotacions agrícoles amb existència
d’edificacions vinculades a l’ús agrícola, les tanques se situaran a un màxim de 10
metres de les construccions i no podran tancar una superfície major a 10 vegades
l’edificada.
- En explotacions agrícoles en actiu sense edificacions, les tanques se situaran a un
màxim de 3 metres del camp de conreu.
- En explotacions ramaderes extensives, es permet el tancament de tota la finca
sempre que sigui una instal·lació no fix, tipus fil de pastor (electrificat o no)
- En explotacions cinegètiques, només es podrà vallar amb tanques de filat o tanques
mòbils de pastor les explotacions cinegètiques on s’hagin efectuat repoblacions
cinegètiques o estiguin previstes en un Pla d’ordenació cinegètica vigent. Es podrà
vallar tota la superfície repoblada.
- En instal·lacions i equipaments d’interès públic es permetrà situar el tancament a un
màxim de 10 metres de les edificacions, si calgués ampliar la superfície tancada per
raons de funcionament o seguretat es poden admetre tancaments majors, si es
justifiquen mitjançant projecte
- En punts de captació d’aigua se situaran a un perímetre de 30 metres del punt de
captació
- En basses de dejeccions ramaderes s’obliga a vallar tot el perímetre
- En basses de rec i punts d’aigua s’haurà de vallar el perímetre, excepte l’inclòs en
zones del domini públic hidràulic.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 106

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
- En edificacions destinades a habitatge o altres usos permesos i no descrits
particularment, es permetrar tancar una superfície màxima de 4 vegades la
superfície construïda.
9. El tancament de finques està subjecte a llicència d’obra menor, i s’haurà d’adjuntar un
croquis acotat en el qual es reflecteixi l’ample del camí i la situació dels tancaments de les
finques confrontants.
Article 173 Condicions de posició i d’implantació
1. Els edificis s’ubicaran, dins la parcel·la, tenint en compte:
- la salvaguarda de la condició rústica dels terrenys
- les possibilitats d’explotació agrícola, si s’escau
- la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l’impacte
visual.
2. Amb aquesta finalitat, les condicions de posició són les següents:
- l’edificació en una parcel·la no pot situar-se en aquelles zones de pendent igual o
superior al 20 %.
- la distància màxima de l’edificació a camí d’ús públic existent és de 200 m
- els bancals o marjades s’acabaran en pedra vista o amb un talús natural
- per procedir a la tala d’arbres, és preceptiva l’autorització de l’Administració
competent, a l’igual que per noves roturacions amb finalitats agràries
- les plantes ornamentals que se sembrin a l’entorn de l’edificació seran les pròpies
del clima mediterrani.
- les zones sembrades de gespa tenen la mateixa consideració que les terrasses, a
efectes d’ocupació de parcel·la
3. L’enrajolat o paviment de la planta baixa estarà com a màxim 1,20 m per damunt del terreny
natural, inclosos els de les terrasses o piscines.
4. Amb el projecte d’edificació es presentarà un plànol topogràfic de tota la finca, a escala
1/2000, com a mínim, i s’especificarà on vol ubicar-se l’edificació, justificant que
l’emplaçament escollit és el millor dels possibles per ser el que menys impacte genera. Per
tal de demostrar-ho es presentaran les seccions necessàries, a escala 1/200, que reforcin
l’elecció de l’emplaçament de l’edificació dins la finca.
5. Caldrà presentar la informació referent a l’assoliment dels nivells de sanejament adequats,
amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no-contaminació.
6. En els terrenys agrícoles, la ubicació de les noves construccions representarà la mínima
reducció de l’espai conreat. Les edificacions s’hauran de situar preferentment al peu de les
muntanyes o en terrenys d’escàs valor agrícola.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 107

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Article 179 Construccions d'utilitat pública i d'interès social
Per a l’autorització d’edificacions i instal·lacions per destinar-les a les activitats o als equipaments
d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural definides a l’article 47.4 del DL 1/2005
caldrà en tots els casos redactar un Pla Especial Urbanístic.
Aquest Pla Especial a banda, dels requisits definits tant al Text Refós de la LUC, com al RLUC,
haurà de contemplar les determinacions següents:
- Justificar explícitament l’existència de riscs per a les zones confrontants pel que fa a
valors agrícoles, forestals, ecològics i paisatgístics.
- Definir les condicions formals i tècniques de la nova edificació i les mesures
corresponents per tal d’assegurar l’aminorament de l’impacte i la integració
ambiental de les instal·lacions.
- Especificar l’ocupació màxima de l’edificació segons el tipus d’instal·lació i la
distància mínima als límits de la finca i als camins rurals que en cap cas podrà ser
inferior a 20 metres.
- Determinar el coeficient d’edificabilitat que no podrà ser superior al doble de
l’especificat en aquest POUM en la qualificació on s’hagi de situar la construcció.
No s’admetran edificacions en parcel·les inferiors a 15.000 m2. El sostre màxim per
parcel·la serà de 10.000 m2.
- Ordenar i definir els accessos necessaris i instal·lacions complementàries que
l’edificació i l’activitat proposada requereixi, així com les infrastructures i serveis
necessaris per a la instal·lació i desenvolupament de l’activitat proposada.
- En la Memòria del pla especial caldrà justificar l’interès públic de les actuacions que
es proposin, la coherència de la sol·licitud amb l’àmbit on se situïn i amb les
determinacions del POUM per a la qualificació on se situï la construcció.
Comprendrà un estudi econòmic i financer acreditatiu de les possibilitats reals
d’execució i gestió de l’edificació i instal·lació proposada.
- S’exigirà també, si es necessari, l’adequació d’una infrastructura per a extinció
d’incendis i d’altres mesures preventives o correctores en relació a l’entorn, complint
en qualsevol cas la normativa vigent de prevenció d’incendis forestals respecte a la
reserva de franges de protecció.
Article 180 Parcs energètics
Les instal·lacions de captació d’energies renovables (eòliques, solars geotèrmiques, hidràuliques...)
de capacitat major de 50Kwh, es consideren construccions d’utilitat pública. Per tant per a la seva
ubicació caldrà redactar un Pla especial urbanístic que haurà de complir les prescripcions fixades a
l’article 179 d’aquesta Normativa.
Les de potència inferior es podran realitzar lligades a qualsevol construcció amb alguna activitat
autoritzada, donant compliment a les normes de ubicació d’instal·lacions i a la volumetria general de
l’edifici.
Article 183 Construcció de piscines
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 108

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
1. Només s’admetrà la construcció de piscines en aquelles zones on estigui permesa la
construcció d’habitatges amb les següent condicions:
- no podrà construir-se per si mateixa, ha de ser annexa a un habitatge legalment
construït.
- la piscina se situarà de manera que els desmunts i terraplens siguin com a màxim
d’1,20 m
- només es pot construir una piscina per habitatge
- la seva superfície estarà inclosa en l’ocupació màxima de la parcel·la
7. S’hauran de poden circumscriure dins d’un radi màxim de 75 metres del punt central de les
edificacions existents
8. La superfície màxima de làmina d’aigua serà de 100 m2.
9. Els establiments dedicats a activitats complementàries del sector agrari no estaran
subjectes als 2 apartats anteriors.
10. En cas de construir-se una piscina, caldrà construir un dipòsit d’aigües pluvials amb una
capacitat mínima d’un terç de la capacitat de la piscina.
Article 182 Regulació de l’entorn dels nuclis de vinya
En els nuclis de vinya de Sant Salvador de la Calçada, La Valenciana i el Puig, caldrà tenir en
compte:
1. La conservació dels elements existents característics relacionats amb l’activitat vitivinícola.
2. Es prohibeix a l’entorn immediat, dins l’àrea de visualització del nucli, la construcció de
noves edificacions no adaptades a les característiques arquitectòniques de la zona i
relacionades amb l’activitat vitivinícola.
3. Es prohibeix a l’entorn immediat, dins l’àrea de visualització del nucli, moviments de terra, a
excepció de petits moviments per arranjar conreus existents, fer els fonaments
d’edificacions permeses o necessaris per evitar esllavissades o el manteniment de les
infrastructures que hi passin.
4. Per a la instal·lació de noves infrastructures i edificacions o treballs de millora de les
existents en què puguin variar les característiques originals, serà necessari la realització
d’un estudi d’integració i impacte paisatgístic que garanteixi la integració paisatgística i
valorització del paisatge característic d’aquests nuclis i el seu entorn immediat.
Article 186 Regulació del paisatge agrari
El paisatge agrari del municipi està configurat per un domini del conreu de la vinya. Les mesures a
prendre són:
1. Caldrà integrar dins del conjunt arquitectònic dels celler o caves les tines de fermentació i
altres elements relacionats amb l’activitat agrària.
2. Els nous cellers, caves, magatzems, coberts o annexes necessaris per a l’activitat agrària
caldrà que mantinguin l’arquitectura tradicional de la zona.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 109

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
3. Es permetrà la construcció de basses i punts d’aigua sempre i quan no s’utilitzin materials
reflectants, i sempre que sigui possible, seran soterrades estant el nivell d’aigua a nivell del
terreny.
4. Es permetrà la creació de nous conreus sempre i quan:
- Es mantingui els marges de pedra seca si hi són presents.
- Es mantingui com a mínim un marge lliure de conreu d’amplada de 5 metres i amb
presència de vegetació arbòria o arbustiva natural, respecte als conreus ja
existents.
- Es mantinguin les barraques de vinya.
- Com a mínim el 60 % de la superfície conreable de la finca es dediqui a la vinya.
- Si el pendent del nou conreu és superior al 5%, sols es permetrà la plantació de
vinya o fruiters sempre i quan aquestes es facin en línies perpendicular al pendent
del terreny.
- No s’afectin zones d’alt interès ecològic o d’interès forestal.
5. Per al drenatge de les aigües d’escorrentiu dels conreus caldrà utilitzar, sempre que sigui
possible, recursos tradicionals (recs i rases de terra). Es prohibeix explícitament la utilització
d’elements urbans (formigó, PVC, etc) que quedin a vista.
6. En cap cas es permetrà la destrucció o realització d’actuacions que puguin malmetre
elements del patrimoni construït tradicional com poden ésser: forns de calç, barraques de
vinya, parets de pedra seca, recs, molins, fonts, ponts de pedra, etc.
Article 185 Regulació del paisatge forestal
El paisatge forestal del municipi està configurat principalment per una massa arbrada de pi blanc,
amb presència de petites taques d’alzinar i roure i petites àrees desarbrades. Les mesures prendre
són:
1. Es permetrà la construcció de basses i punts d’aigua sempre i quan no s’utilitzin materials
reflectants. Els punts d’aigua per a prevenció d’incendis de tipologia metàl·lica caldrà que
siguin pintats de color verd fosc. En els demés casos, sempre que sigui possible, els punts
d’aigua hauran d’ésser soterrats.
2. Sempre que sigui possible, els nous camins seguiran el traçat d’antics camins de carro o de
peu.
3. Es permetran totes les actuacions forestals destinades a la prevenció d’incendis forestals,
sempre i quan estiguin incloses dins el PPI o dins un instrument d’Ordenació forestal.
4. No es permetrà la tala en els arbres i arbredes que s’incloguin dins del catàleg d’arbres i
arbredes d’interès local.
5. En les arbredes d’interès local definides pel seu valor ecològic no es permetrà cap actuació
silvícola, a no ésser que un projecte específic demostri la necessitat d’actuar en aquesta
zona per tal de garantir-ne la seva conservació.
6. En les arbredes d’interès local i entorn d’aquestes i d’arbres d’interès local no es permetrà
la instal·lació de cap element que pugui interaccionar amb la visual d’aquestes.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 110

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
7. Es respectarà la vegetació arbòria dels marges i fondalades de torrents, evitant la
proliferació d’espècies al·lòctones i invasives i mantenir la llera sense obstacles.
8. Es permetrà la construcció i obres de condicionament de miradors del paisatge.
9. En cap cas es permetrà la destrucció o realització d’actuacions que puguin malmetre
elements del patrimoni construït tradicional com poden ésser: forns de calç, barraques de
vinya, parets de pedra seca, recs, molins, fonts, ponts de pedra, etc..
Article 191 Forestal (Clau 13)
Permissibilitat Zona 13a Zona 13b Condicionants
Dominant Forestal Forestal Extensiu Caldrà desenvolupar un Pla Tècnic de
Extensiu
Gestió i Millora Forestal o un Pla Simple
Article 192.d) Àmbit Fluvial (Clau 14) Determinacions i regulació general dels usos
Queda prohibida qualsevol activitat extractiva en totes les seves formes.
Article 193.d) Determinacions i regulació general dels usos
Queda prohibida qualsevol activitat extractiva en totes les seves formes.
Article 206.2 Plans Especials per a la millora del medi natural i el paisatge
Aquells que tenen per objecte la catalogació i la regulació normativa de diferents elements
significatius per a garantir la protecció i millora del medi natural
Els objectius d’aquests plans seran la Identificació d’espècies i Llocs d’Interès Natural.
Es definiran plans especials per a inventariar o catalogar els elements següents.
- els arbres i arbredes monumentals o d’interès
- les zones de vegetació originària
- els estanys i les basses mediterrànies
Aquests plans podran tenir com a àmbit de desenvolupament tot el terme municipal, o centrar-se en
entorns concrets.
Articles 150, 151 i 152 PAc-31, 32a, 32b, 32c, 32d i 33, Urbanització de Martivell
Caldrà realitzar franges de protecció de 25 metres lliures de vegetació de sotabosc i amb un estrat
arbori aclarit i podat, amb una densitat de peus no superior a 150 per hectàrea.
Aquesta franja s’haurà de realitzar al voltant de tota la urbanització, exceptuant l’entorn de les zones
verdes que limiten directament amb el sòl no urbanitzable, sempre que aquestes hagin estat
executades i presentin una neteja del bosc i el sotabosc equivalent a la referida en aquest punt.
Article 153 PAc-41 Urbanització Safari
Caldrà realitzar franges de protecció de 25 metres lliures de vegetació de sotabosc i amb un estrat
arbori aclarit i podat, amb una densitat de peus no superior a 150 per hectàrea.
Aquesta franja s’haurà de realitzar al voltant de tota la urbanització, exceptuant l’entorn de la zona
qualificada com a Verd de Protecció V2, sempre que aquesta hagi estat executada i presenti una
neteja del bosc i el sotabosc equivalent a la referida en aquest punt.
Article 163 PPa-1: Can Joncoses
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 111

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
La Normativa reguladora del Pla Parcial definirà l’altura màxima de les edificacions per tal que la
cornisa d’aquestes no superi la del turó que tanca l’actuació respecte del casc urbà de Gelida.
3.2 MODIFICACIONS PREVISTES A LA LEGISLACIÓ SECTORIAL
L’Informe d’avaluació ambiental fa una sèrie de propostes de millora de la Normativa d’aquest
POUM que ja es troben incorporades en les diferents legislacions sectorials. En aquests casos
s’han incorporat a la Normativa les referències a la legislació sectorial referida.
A continuació es fa la relació de millores proposades a l’Estudi d’avaluació ambiental i com s’han
introduït, o no, a la normativa.
1. A la llicència d’obres de nova construcció, a més de la sol·licitud de llicència, el projecte
hauria d’incorporar un document en el qual es justifiqués les solucions adoptades en relació
a la: orientació i protecció solar de l’edifici (protecció de les obertures orientades als quatre
punts cardinals), aïllaments tèrmics i inèrcia tèrmica (a considerar ja en el disseny),
distribució de les estances (pel màxim confort i major aprofitament energètic), il·luminació
natural (aprofitament màxim de la llum).
Aquesta regulació forma part del nou Codi Tècnic de l’edificació, per tant, no s’ha incorporat
2. Construccions ramaderes: S’incorpora que hauran de disposar d’un Pla de Gestió de les
Dejeccions Ramaderes en virtut del Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les
dejeccions ramaderes i del Decret 50/2005, de 29 de març
3. En la regulació de l’ús extractiu. Condicions de llicència, s’incorporen 2 nous apartats per a
fer referència a la legislació vigent.
- El respecte a les condicions paisatgístiques rurals pròpies i el compliment del
Decret 343/2006 de 19 de setembre que desenvolupa la Llei 8/2005 del Paisatge
- L’elaboració d’un Estudi d’Impacte i d’Integració Paisatgística (EIIP) segons el que
contempla el Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005,
de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, i l’art. 49.b
del Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme.
José González Baschwitz, Arquitecte.
Coordinador de l’equip redactor.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 112

MEMÒRIA. COMPLIMENT OBSERVANÇA DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Gelida a 1 de Març de 2007
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE GELIDA. versió per Aprovació inicial 113