cataleg FIC-CAT 2016

PERE PORTABELLA
Pere Portabella és un dels cineastes més destacats i amb
més presència internacional del cinema català, mantenint
una presència rellevant durant prop de cinc dècades.
Des dels anys seixanta, Portabella ha escrit, dirigit i
produït obres cabdals de la nostra cinematografia, unint
l’art amb el compromís polític i l’activisme social fins als
nostres dies.
Amb la seva productora Films 59, va impulsar algunes de
les produccions emblemàtiques del cinema espanyol: Los
Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco
Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A través de la mateixa productora
i com a realitzador, dirigeix les seves pròpies creacions, conjuminant l’herència
de la cultura d’avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Les seves pel·lícules
Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972) constitueïxen intervencions radicals en
les institucions cinematogràfiques i artístiques. Un llarg parèntesi, marcat per la seva
dedicació a la política durant la transició, s’interposa entre Informe General (1976) i
la recuperació de la seva pràctica com a cineasta i productor fins a dia d’avui. L’any
2001 les seves pel·lícules passen a formar part del fons artístic del MACBA. El 2002
és convidat com a únic artista del país a la Documenta 11 que es celebra a Kassel.
El 2003 el Centre George Pompidou de Paris li ret un homenatge i adquireix per al
seu fons la pel·lícula Nocturn 29. Filadèlfia, Baltimore, Chicago, Nova York... exhibeixen
les seves pel·lícules en cicles i exposicions, així com el Festival Internacional de cinema
independent de Buenos Aires i la 42a Mostra Internacional del Nou Cinema de Pesaro
que van programar el 2006 dues retrospectives.
La pel·lícula, Die Stille vor Bach (El Silenci abans de Bach) és seleccionada per a la 64a
Mostra Internacional d’Art Cinematogràfic de Venècia. Rep també el Premi especial del
Jurat en el 45è Festival Internacional de Cinema de Gijón, i s’estrena en primícia per
a Amèrica del Nord a la tardor de 2007 en el MoMA de Nova York, formant part de
la retrospectiva de la seva obra. A finals d’any, rep el premi Mikeldi d’Honor del 49è
Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao, i el premi Ciutat
de Barcelona 2007 d’Audiovisuals per Die Stille vor Bach.
El desembre de 2008, al Museu de l’Empordà de Figueres s’inaugura l’exposició La
mirada Portabella. El cineasta buida completament la planta baixa del museu i a les
parets blanques de la segona planta penja nou dels seus curtmetratges centrats en
les pràctiques artístiques de Joan Miró, Joan Brossa i Carles Santos.
El març de 2009, Pere Portabella és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat
Autònoma de Barcelona. El desembre del mateix any, la Fundació Pilar i Joan Miró de
Palma de Mallorca inaugura l’exposició Miró / Portabella. Poètica i transgressió, que
fa un recorregut sobre la relació creativa entre els dos artistes. El fil conductor són
els curtmetratges que Portabella va dedicar a diferents vessants del treball de Miró:
el tapís (Miró tapís, 1973), la forja (Miró la forja, 1973), l’acció creativa efímera (Miró
l’altre, 1969), o el compromís polític, que es manifesta en els dos creadors com una
revolta estètica, més que directament política (Miró Aidez l’Espagne, 1969).
Aquest mes de febrer de 2016 ha estrenat la seva darrera producció fins al moment,
Informe general II. El nou rapte d’Europa on tracta la dimensió política, econòmica,
social i ecològica de la crisi des de la perspectiva de les xarxes i de la cultura.
PREMI HONORÍFIC
P 9