La màgia del Nadal

Magnificat anima mea
Magnificat anima mea Dominum
Et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo.
Quia respexit humilitatem ancillæ suæ:
ecce enim ex hoc beatam me dicent
omnes generationes.
Oració d’anar-se’n al llit
Al meu llit me poso,
set àngels hi trobo,
tres als peus i quatre al cap,
la Verge Maria al meu costat.
La meva ànima magnifica el Senyor,
i el meu esperit celebra Déu que em salva.
Perquè ha mirat la humilitat de la seva serventa:
i des d’ara em diran benaurada
totes les generacions.
quan són a Betlem, l’estrella se’ls para.
Tralarala la… L’estrella se’ls para.
Troben sant Josep i la Verge Santa:
–“On aneu senyors?, on aneu, doncs, ara?”
A adorar Jesús fill de l’Etern Pare.
Tralarala la… Fill de l’Etern Pare.
–“Si voleu entrar, podreu adorar-lo.”
Un li porta encens, or i mirra els altres.
L’estrella del cel, els il·luminava.
Tralarala la…. Els il·luminava.
Quina joia aquesta nit! Tot el món rosa i ginesta.
Els clarins de l’infinit anuncien cants de festa.
Els estels, a poc a poc, fan camí cap a la cova.
Àngels blaus de menta i foc van dient la bona nova.
La non non, la non non,
menuda, bonica té son i no sap dormir.
La non non, la non non,
la nena més dolça del món dorm fins al matí.
Ella em diu: dorm i reposa,
no tinguis por de cap mala cosa,
si cap mala cosa hi ha,
la Verge Maria te’n traurà.
La non non…
A Déu prenc per pare,
a la Verge per mare,
Sant Josep per companyó,
santa i bona nit que Déu nos do.
La non non, la non non,
les mans ben posades,
així, damunt del coixí.
Tres nadales per als tres Reis d’Orient
La llum de l’estrella ja de lluny es veu, ni els núvols la tapen ni el sol l’obscureix.
Pastors i sagals veïns de Betlem! Correu, veniu veïns de Betlem!
Mireu quina estrella que brilla en el cel.
Guiats per l’estrella, sol·lícits i atents, mireu, ara arriben tres Reis d’Orient.
Pastors i sagals veïns de Betlem! Correu, veniu veïns de Betlem!
Mireu quina estrella que brilla en el cel.
Tres Reis d’Orient tres bons camarades,
tenen gran consell una matinada,
–“Heu d’anar a Betlem”, els diu l’Etern Pare.
Tralarala la… Els diu l’Etern Pare.
Surten de matí en trencar l’albada;
quan són pel camí, l’estrella els guiava;
Calme des nuits
Calme des nuits, fraîcheur des soirs,
Vaste scintillement des mondes,
Grand silence des antres noirs
Vous charmez les âmes profondes.
L’éclat du soleil, la gaité,
Le bruit plaisent aux plus futiles;
Le poète seul est hanté
Par l’amour des choses tranquilles.
La marxa dels tres Reis
Quin lluir abans de l’alba eixir,
la més bonica i la més gran estrella.
Quin lluir abans de l’alba eixir,
en la darrera fosca obrint camí.
Tres savis Reis de l’Orient
cadascun brilla com un sol esplèndid.
Tres savis Reis de l’Orient
la lluna desplegada davant d’ells.
De matí, d’Orient van fent camí
entre trompetes i banderes dretes.
De matí d’Orient van fent camí
amb casc, turbant i robes de setí.
Pengen del coll peces d’argent
i de brillants a vessar els dromedaris.
Pengen del coll amb tot l’encís
perfums i ungüents dignes del paradís.
De ben lluny el so del vent esmuny
que un patge canta amb la seva veu blanca.
Bonança de les nits, frescor dels vespres,
vast guspirejar dels mons,
gran silenci dels antres negres
enciseu les ànimes profundes.
L’esclat del sol, l’alegria,
el soroll plau als més frívols;
el poeta solament és obsedit
per l’amor de les coses tranquil·les.