18 contes per educar en valors

mans petits. No tenia temps per anar a l’escola però li hagués
agradat tant anar-hi!
En tot el poblat no hi havia llibres ni escola però la seva gent
tenia una cosa que la feia molt especial. Tots els habitants es reunien
cada dia sota l’ombra d’un baobab i s’explicaven contes dels
seus avantpassats. S’escoltaven amb molta atenció. Eren històries
de les constel·lacions, llegendes de les estrelles i fins i tot contes
de tots els noms de la gent del poblat. Eren uns instants en què es
parava el temps en aquell poblat tan petit. Estaven enmig d’un
gran desert africà on no hi havia pràcticament res, però hi aprenien
tantes coses! S’ajudaven els uns als altres, s’escoltaven, es
miraven als ulls, etc. Era ben cert això que en aquell poblat africà
hi floreixen les persones!
La Samrawit observava meravellada cada llibre que hi havia
als prestatges de la biblioteca. Els treia un per un, els mirava del
dret, del revés i els tractava amb molta delicadesa.
La bibliotecària es va fixar de seguida en la Samrawit. Havia
vist entrar molts nens i nenes a la biblioteca però era la primera
vegada que veia una nena amb una mirada tan especial observant
cada llibre des del batec de les emocions com ho feia la Samrawit.
La nena no havia vist mai tants llibres junts i estava molt
emocionada. A l’Àfrica no havia tingut l’oportunitat de tenir cap
llibre ni anar a l’escola.
La bibliotecària l’anà a saludar. La nena no parlava català però
en veure-la que s’acostava a ella amb un somriure d’orella a
orella, li va somriure i li va agafar la mà. La jove bibliotecària va
ensenyar-li cada racó de la biblioteca, els llibres d’adults, el racó
de lectura i la sala dels llibres infantils.
94