18 contes per educar en valors

SAMRAWIT
Marta Fos Ferré
Fa qui sap quantes setmanes una nena d’uns set anys va venir
a viure en un petit poble de Catalunya. Es deia Samrawit i havia
viscut fins poques setmanes abans en un poblat molt petit i rural
africà situat al bell mig del desert. En aquest poblat no hi creix
res, ni una flor ni un arbre. La seva gent sempre diu que tot i que
no hi creix res, allà hi floreixen les persones.
Quan la Samrawit va arribar a Catalunya, estava molt sorpresa
per tot el que veia al seu poble. Tot era nou: els edificis, els
carrers, els sorolls… caminava pel poble molt encuriosida i es
deixava endur per la màgia de cada racó i de cada instant. A la
Samrawit li agradava molt viure aquí a Catalunya però també trobava
molt a faltar el seu poblat i els seus amics i amigues africans.
Un dia va passar per davant d’un edifici molt alt, modern i
curiós. Va enganxar els seus preciosos ulls als vidres per veure
què hi havia dins d’aquell edifici tan gran i diferent de tots els
que havia vist fins ara.
Ella no ho sabia però allò era la biblioteca del poble. Va entrar
a dins i va quedar meravellada de veure-hi molts llibres. De
seguida va recordar el seu poblat africà. Allà no podia anar a l’escola
perquè havia de carregar unes garrafes molt grans i pesades
a l’esquena per anar a buscar aigua cada dia caminant molts quilòmetres
a peu i quan tornava a casa havia de cuidar els seus ger-
93