18 contes per educar en valors

Una parella jove va reconstruir la teulada i va posar la llinda.
Les runes duien el record de la follia. Van llaurar els camps amb
un ase jove i valent: li deien Menut. Per la xemeneia sortia fum.
L’escó era acollidor. Són amos; han conquerit la terra.
Ningú va preguntar sobre el seu passat. Tothom coneixia
l’Oleguer. La noia que portava es veia forta, res l’espantava, tenia
coratge. No tornaven de buit.
Al cap de nou mesos, una matinada d’abril, els plors i la joia
d’un nen i una nena, anaven i venien, retrunyien per les valls i els
grenys de les muntanyes, fins als espais oberts de la mar. Cridaven
llibertat enmig del torb. Eren els fills de l’Oleguer. Eren els
primers fills que naixien de pagesos lliures. Com tants d’altres
van repoblar feixa a feixa les terres catalanes. Per sort, encara en
neixen. Tots venim de pagesos. Seny i rauxa.
Aquests nens que ara ja són nois i noies i aviat seran pares i
mares i avis i besavis van dir als seus pares que mai més permetrien
que la injustícia i els privilegis feudals tornessin a regnar
en aquest país. Que les lleis no han d’afavorir els rics. Han de ser
justes. Els Mals Usos quedaren endarrere.
Sempre hi ha injustícies que estan a l’aguait per tal de fer patir.
L’Oleguer hi plantà cara. Amb molt esforç feu estudiar els
seus fills.
No sempre les injustícies són físiques com les fuetades, també
hi ha les que no es veuen, com les discriminacions que patia
l’Oleguer pel fet d’haver nascut pagès i fill d’una família humil.
92