18 contes per educar en valors

inútils. A aquest galifardeu doneu-li el que es mereix! –va dir el
senyor dirigint-se als dos soldats–.
Els soldats es van llençar sobre l’Oleguer etzibant-li cops de
puny i puntades de peu. El van deixar ben estomacat. La mala
sort va fer que li caigués la moneda.
⎯M’has volgut enganyar pollós insolent? Deu fuetades i
trenta dies de garjola! –va cridar el senyor del castell–.
L’Oleguer, a la tercera fuetada, va perdre el coneixement, no
va poder contestar, tenia el llavi partit i li sortia sang de la boca.
El dia que feia trenta, a trenc d’alba, els soldats el van treure
de la garjola. Després de travessar el pati d’armes i, quan era al
mig del pont llevadís, els soldats cridaren:
⎯Del carro n’han fet llenya i del ruc menjar per als gossos.
L’Oleguer estava trasbalsat. Va plorar. Pobre Menut. Amb el
cap cot, esparracat i mig ferit va emprendre el camí de retorn a
casa.
Fora de perill, observà com el castell senyorejava dalt del
cim. Pensava: “com podia ser que hi hagués persones que visquessin
en castells i d’altres en barraques? Per què molts dies no
podia menjar més que quatre aglans? Per què no podia vestir com
Déu mana? Per què no podia ser lliure? Per què…?”
Estava tip de guerra, fam i misèria.
Caminà tot el dia i dormí al ras. Les preguntes sense resposta
li anaven i venien. Quin pecat havia comés per tenir aquella vida
tan dura i plena de perills. Tornà a plorar.
L’endemà al matí continuà caminant cap a casa. En el mateix
indret on s’havia topat amb el bandits va sentir una veu que venia
d’una raconada del camí:
90