18 contes per educar en valors

Els cinc homes es van compadir d’aquell pobre noi de dotze
anys, de la seva desgràcia i de la mala sort.
Era ben sabut que ser fill de pagesos volia dir no poder deixar
mai la terra, i que la llibertat valia seixanta sous, una quantitat
impossible de pagar.
⎯Té noi –el qui semblava el capità li va donar una moneda–.
⎯Dóna-la a aquell fill de Llucifer perquè et deixi enterrar l’àvia
i presenta-li els nostres respectes a la mala bruixa de la seva
muller. Que tinguis sort.
Els cinc homes van riure sorollosament, endinsant-se en l’espessor
del bosc.
El que anava més ben vestit, girant-se li va dir: “No et creguis
tot el que expliquen de nosaltres noi, no som tan dolents com
diuen. En tots els conflictes sempre diuen que hi ha els bons i els
dolents però tota la veritat no la té mai ningú.”
Fins al cap d’uns quants dies de pensar-hi, el noi no va entendre
aquelles enigmàtiques paraules.
A trenc d’alba va arribar al castell. Els soldats el van fer anar
cap al pati d’armes on el noble practicava el tir amb arc per caçar
cérvols.
Només els nobles podien caçar aquells animals majestuosos,
els camperols ho teníem prohibit i, si ho fèiem, i algú ens enxampava
rebien càstigs exemplars.
L’Oleguer li va oferir la flassada a canvi del permís per enterrar
l’àvia. Es va amagar la moneda. Volia comprar pa tou per als
seus pares.
⎯Una flassada llardosa amb pudor de cabra i plena de polls i
puces? No serveix ni per al jaç dels gossos. Maleïts camperols
89