18 contes per educar en valors

Som els pagesos de remença”, rumiava l’Oleguer. “Ja m’ho deia
l’àvia ja, fes-te capellà i aprèn de lletra que el pitjor mal és la ignorància
i els senyors ens volen per treballar i no per pensar!”
El camí cap al castell era ple d’entrebancs i de bandolers. El
carro estava atrotinat i el Menut era vell i flac però, sense cap
dubte, se l’estimava.
L’Oleguer no ho tenia gens clar. Això de regalar la flassada
de llana no era una bona idea. Ja que dormint amb el bestiar sempre
hi quedava algun poll i alguna puça. “És l’única cosa de valor
que tenim”, pensava.
⎯Ni un pas més, marrec! –El crit venia de dins del bosc.
“Apa, ja hi som”, va pensar l’Oleguer. Va tibar amb totes les
forces les regnes endarrere, cridant: “Atura’t, Menut.”
Cinc homes van sortir de l’espessor de la fageda. El Menut
estava baldat i l’Oleguer es feia l’orni. Un tronc creuat al mig del
camí els barrava el pas.
⎯Qui ets i què hi fas per aquests topants? Explica’t, i no ens
facis perdre la paciència!
L’Oleguer els va explicar que anava al castell de Bestracà a
demanar permís per enterrar la seva àvia i que portava una flassada
per al senyor de les terres, per pagar-li el favor.
Els cinc homes van riure sorollosament tot advertint-li que
amb aquella manta bruta, pollosa i amb pudor de cabra, segur que
acabaria engarjolat.
⎯És l’únic que tenim i que val alguna cosa –va dir l’Oleguer
enfurismat–.
⎯Quina culpa tenim de ser pagesos de remença? –va esclatar
a plorar–.
88