18 contes per educar en valors

Arran d’una tertúlia que va sentir a la ràdio, va preguntar:
“Què és això dels drets dels infants que se celebra aquests dies?”
El pare i la mare van quedar sorpresos i intrigats. Després d’un
silenci incòmode i de rumiar-hi uns segons, van contestar, gairebé
a la vegada: “els teus”.»
«Molts joves i infants del nostre entorn desconeixen els seus
drets perquè no els ha calgut preguntar-se mai quins son. Pensem-hi!»
«Què podríem dir a les Núries, Paus, Joans, Ivans i Maries del
nostre institut que no coneixen els seus drets perquè no els ha
calgut mai reivindicar-los?»
Es feu un gran silenci i passats uns instants s’alçaren les mans
per fer aportacions.
Havia parat de ploure, un sol tènue d’hivern s’entreveia enmig
dels edificis, envellits i ennegrits per la maleïda crisi.
Més tard, acabada la classe, en Manel va cap a casa tot recollint
la seva filla a la porta de la biblioteca. La Núria hi ha estat
treballant per tirar endavant el treball de recerca… es fan un petó
i enfilant el carrer van caminant i xerrant, tot esquivant els tolls
d’aigua que s’han fet abans.
Es troben alguns alumnes de tercer pel camí i es miren la Núria
i en Manel, i alguns somriuen. La Núria no entén massa què
passa i pregunta al pare per l’actitud d’aquells nois. El pare, amb
un somriure murri, li diu: “res, coses de la tutoria, m’acullo al
meu dret de no declarar.” Riuen tots dos i s’aturen a la llibreria
per veure si ha arribat un llibre que van encarregar.
85