18 contes per educar en valors

Pluja va pensar que aquesta era una idea que calia compartir,
així que es va apropar a un grup de persones. No la van veure, ja
que totes miraven cap al cel. ⎯Hola! Sóc aquí! Hola! –va cridar
Pluja, aixecant i movent els braços–. Però tots continuaven concentrats,
amb els ulls posats al cel. Només una senyora que semblava
tenir més de cent anys la va sentir i es va girar per preguntar-li:
“Què vols, petita?” Però Pluja no va donar ni una sola resposta.
Només va fer preguntes: “No seria millor deixar de mirar
els núvols i mirar-nos a nosaltres mateixos? Quines coses fem
que fan enfadar els núvols? Podríem canviar alguna cosa per
aconseguir que estiguessin més contents?” Ningú va respondre.
Pluja va tornar a casa seva, amb el cor ple de desànim, pensant
que ningú havia sentit les seves preguntes… Però estava
molt equivocada perquè les seves paraules corrien com el vent.
Tothom parlava d’aquelles preguntes misterioses. I el més important:
tots i totes pensaven. I un a un els veïns i veïnes d’aquell poble
van començar a mirar-se a si mateixos. I en aquest precís moment,
tot va començar a canviar…
L’alcaldessa va pensar que seria bona idea posar una aixeta a
la Font de la Plaça Major, per tal que només sortís aigua quan fos
necessari.
El manetes del poble va arreglar el molí per poder aprofitar la
força del vent i de l’aigua i així poder moldre el blat, tan necessari
per fer el pa.
Els pagesos es van agrupar per construir estructures que s’utilitzarien
per recollir l’aigua de la pluja, que després serviria per
regar els seus camps i horts.
A l’escola tots els infants tancaven l’aixeta mentre es rentaven
les dents.
78