18 contes per educar en valors

un veler, però no hi ha mar, estan volant! Tots tres van vestits de
pirates…
⎯Mare, pare –crida l’Adrià– mireu allà, és l’Adolfo! I no està
sol!
Quan el veler s’aproxima al punt que l’Adrià havia indicat, es
troba al seu amic, amb els seus pares, estan els tres contents, se
saluden.
⎯Ho hem aconseguit –criden alhora els dos amics–.
L’Adrià i l’Adolfo es miren, no cal que es diguin res més…
és el que tantes vegades ells han somiat, el que tantes vegades
amb companyia d’altres amics i amigues han demanat. Volar…
Somiar… Imaginar… Sentir que allò que ells veuen els seus pares
i mares també ho visquin.
La mare de l’Adrià de sobte comença a plorar. L’Adrià abraça
els seus pares. Es miren i somriuen. La mare li diu que feia temps
que no se sentia tan feliç com quan ell era petit, molt petit i es
passaven hores i hores a casa, al parc… només gaudint de gaudir
d’ell. Els pares de l’Adrià abracen el seu fill tot agraint-li que el
record torni als seus cors.
Des del món de les tisores màgiques tot és possible, el temps
s’atura, i gaudeixes d’allò que gaudeix l’altre, sense preses, simplement
estar allà jugant lliurement.
Cada poc temps, l’Adrià torna amb les seves tisores màgiques,
juga amb el seu amic Adolfo davant l’atenta i amorosa mirada
dels seus pares que han descobert que les fulles dels arbres
es poden convertir en dits que fan pessigolles com quan ells eren
petits.
76