18 contes per educar en valors

l’esperava després de sortir de classe a les 12.30 i l’ajudava tot
carregant el que no havia pogut vendre. Després, havia anat a
buscar el pare i l’havia ajudat al trosset de terra que tenien tot collint
una mica de verdures. Havia arribat tan cansat a casa… Però
havia pogut marxar tot tallant la finestra amb les tisores màgiques
i ja era allà… per fi podia jugar una estona.
⎯Ooooh! Jo també tinc les tisores màgiques. Sort d’elles!
L’Adrià li va dir que ell sortia de classe a les 16.30 de la tarda.
I que després se n’anava a fer una hora i mitja d’anglès; d’allà
sortia ràpid per a l’entrenament de judo i que, havent acabat, havia
anat a la biblioteca a acabar tots els deures que li havien posat
a l’escola. Ni un moment havia tingut per jugar o parlar amb els
seus amics. Eren els avis qui l’acompanyaven sempre a fer activitats.
Una vegada a casa, va sopar i els va dir als pares que se n’anava
a la seva habitació, que estava cansat, però, en realitat, havia
agafat les tisores, havia tallat la finestra i… taxan! ja estava
allà feliç de poder jugar.
I sense adonar-se’n, aquests dos nous amics es troben saltant i
volant de branca en branca i rient, amb les papallones i els ocells
que els acompanyen. De sobte, comença a ploure, avui plouen
gotes de xocolata, que bé s’ho passen amagant-se sota les fulles
d’un arbre molt gran i traient la mà per agafar algunes gotes i poder-ne
menjar, i saltant de toll en toll!
⎯Mmm… que bones que estan! –criden tots dos amics–.
Un cop recuperen forces, segueixen les seves aventures,
aquests cop, i de sobte, no saben com, es troben perduts, no saben
on es troben, miren i miren i només veuen parets grogues i
negres, segueixen el camí i només veuen ratlles i ratlles. Tot és
igual, pensatius parlen entre ells: “Què podem fer? Seguim cami-
73