18 contes per educar en valors

Luci només veure-la la va abraçar, com de costum. La Pasqui la
va mirar agraïda, i la va convidar a passejar pels camps i boscos a
prop de la tribu. Feia una tarda preciosa amb molt de sol. Durant
el passeig van veure molts ponis que jugaven, el riu cabalós, les
muntanyes que rodejaven la tribu, i els companys de la tribu
(nens, nenes, pares i mares, avis…). Quan van acabar el passeig,
la Luci, va a tornar a abraçar la Pasqui, i li va donar les gràcies
per regalar-li aquell passeig tan bonic. Quan van arribar a la tribu
ja era fosc.
Havia arribat la nit, i la Luci ja tenia preparada la gran pregunta.
Com cada nit tots van seure al voltant de la Foguera de la
Pau, cantant cançons i tocant tambors. I el gran savi de la tribu va
donar les gràcies com cada nit, per tot el que tenien aquell dia i
els següents, i va dir:
“Gràcies natura per haver-nos proporcionat el menjar d’avui,
que ha estat pa amb formatge per dinar, llet de vaca amb nous per
berenar, i sopa de pollastre per sopar.” I va afegir: “gràcies per
les ganes que tenim tots d’aprendre i de ser feliços en aquesta tribu.”
I també va demanar si algú tenia alguna pregunta per fer sobre
la natura, les persones o els animals. I la Luci, ben tímida, es
va posar dreta i va dir: “jo tinc una pregunta per a la comunitat.”
I en Muak va dir: “Quina Luci?”, i la Luci va preguntar: “Per què
existeix el dolor, si fa molt mal?” En Muak se la va mirar i li va
dir: “entre tots pensarem en la teva pregunta, per això cantarem la
teva cançó que ens donarà saviesa i temprança per respondre’t.”
Va cantar tota la comunitat:
Suri ah… suri suri ah,
Suri ah… suri suri ah,
66