18 contes per educar en valors

i així aprenien i compartien els uns dels altres. A la “Tribu dels
Poni” no hi havia ningú millor que un altre, tots eren iguals i tothom
aprenia de tothom. L’única diferència era el gran respecte
que tothom tenia als consells dels més grans de la tribu, perquè
tenien la saviesa dels anys de la vida i de la comunitat.
A la Maia li va tocar aquell dissabte cuidar la Luci, que llavors
ja tenia 6 anys. La Luci era una nena molt especial, com el
gran savi l’havia definit, tenia molta sensibilitat vers els animals,
i vers les persones, i sempre que podia els abraçava i els donava
molta tendresa com al seu amic preferit en Mapi (un ós rentador
blanc i gris) que l’acompanyava sempre. Tot i així, la Luci es posava
intranquil·la quan no entenia les coses, o molt trista quan algun
animal o alguna persona de la tribu es posaven malalts… La
Luci sempre tenia moltes preguntes, perquè volia aprendre.
Aquell dia li va preguntar a la Maia: “Per què ens posem malalts,
Maia? Per què hem de patir, Maia? Per què els homes es fan mal
entre ells, Maia?” La Luci tenia moltes preguntes sobre la vida;
era tota una filòsofa. La Maia la va mirar, i li va comentar: “jo no
tinc resposta a les teves preguntes, però potser sí que la tenen els
savis de la tribu. Si vols, aquesta nit els fem aquestes preguntes
per saber què n’opinen, què et sembla?”
Dit i fet, la Luci la va mirar amb aquells ulls tan intensos i negres
com la nit, va abraçar la Maia, i li va explicar que tenia tantes
preguntes com estrelles té el cel, i que no sabia per quina començar.
La Maia li va dir: “pensa’t bé la pregunta Luci, perquè
només podràs fer-ne una als savis de la tribu, aquesta nit estrellada.”
Després de la conversa, la Luci va anar a veure la seva poni
Pasqui, que era groga i ben brillant com la seva poni de fusta. La
65