18 contes per educar en valors

Suri ah… suri suri ah,
Si la lluna és plena i la nit estrellada,
si la lluna és fosca i la nit és plujosa.
Si no hi és la lluna, ni tampoc l’esperança,
crida llum al cel, que ens donarà l’alegria,
crida Luci al cel, i ens donarà la temprança.
Suri ah… suri suri ah,
Suri ah… suri suri ah.
Tota la tribu va abraçar-se i va fer petons a la Luci. Entre tots
li van regalar una figura que havien creat, es tractava d’una poni
de fusta molt petita, que era de color groc brillant, i que donaria
la llum i la saviesa a la Luci. I així, van celebrar, al voltant de la
foguera, la “Tribu dels Poni”, l’alegria d’aquell dia i dels dies següents.
La vida a la tribu era molt tranquil·la i agradable, al matí es
llevaven tots molt d’hora perquè havien d’organitzar-se per poder
viure feliços. Els homes i les dones feien les mateixes feines, primer
arreglaven les seves cases, després sortien junts amb el grup
a cultivar la terra, o a buscar bestiar per a la seva criança. A la tribu
hi tenien ovelles, porcs, cabres… Els nens aprenien i jugaven
durant tot el dia, els seus pares i mares els ensenyaven feines de
casa i ells participaven en les més fàcils. Col·laboraven en plantar
llegums i recollir-les, i també en donar menjar al bestiar. Tots
els dijous, els nens i nenes de la “Tribu dels Poni” es dedicaven a
escoltar la gran saviesa dels més grans de la tribu (homes i
dones) que donaven consells per afrontar la vida amb paciència, i
amb moltes ganes d’aprendre dia a dia per ser millors persones i
més felices al llarg de tota la vida. A més, els caps de setmana els
nens i nenes més grans jugaven i feien companyia als més petits,
64