18 contes per educar en valors

—I també s’hauria de treballar més l’educació en valors. Educar
en valors des d’uns nous valors! –va proclamar la Mireia,
amb un aire triomfant–.
—Tot això està molt bé, però als pares els hauríem de demanar
coses concretes. Jo proposo que cadascú es pensi una cosa
concreta que vol demanar als pares. Com a mínim ens han d’escoltar
i respectar l’opinió –va proposar l’Arnau–.
—I sinó que es llegeixin els drets dels infants! –va exclamar
la Mireia–.
—Proposo que, a partir d’ara, cada vegada que ens reunim ho
fem en una casa diferent –va manifestar l’Arnau–. Cada cop fem
un repàs de com han anat els nostres drets aquell mes, si ens els
han respectat, i també si creiem que algun dret i alguna obligació
es poden millorar i com.
—Sí, guai!
En aquell moment van sentir la veu dels pares de darrere la
roca. Enmig de la cridòria, es va sentir la Carla, mare de la Marisa
i l’Ignasi:
—Nois, esteu aquí? Esteu bé?
—Sííííí! –varen respondre tots–.
—Aparteu-vos de la roca, que ha vingut la policia i ara la tiraran
a terra –va dir el Jordi, el pare del Pol–.
Quan els pares van entrar, suats, amb cares de preocupació i
alhora alegria, a la sala de darrere el roc, van anar a abraçar els
seus fills. Però es varen estranyar de veure els infants tan
tranquils. Després d’aquella aventura, sempre comentaven que
semblava que els fills s’havien fet més grans de cop. És veritat.
Aquella experiència els va canviar la vida. A tots.
62