18 contes per educar en valors

—Tant de bo! –va replicar l’Arnau–. Amb aquesta associació
podem arribar molt lluny. Procurarem ajudar-los a aprendre a
educar, encara que siguem petits.
—Jo voldria que no em diguessin mai res. Que em deixessin
tranquil –va prosseguir el Jan–.
—Llavors et passaries tot el dia jugant a l’ordinador! –va proferir
la seva germana, en to crític–.
—Em sembla que no m’agradaria ser educador –va seguir el
Jan–. L’educació és massa complicada. S’hauria de prendre tan
seriosament com quan miren de descobrir una medicina per sanar
el càncer.
—I educar en les emocions –va afegir la Marisa–.
—Jo quan estic de gust a la classe em trobo millor. I quan estic
trist m’agafa mal de panxa… –va expressar el Pol, que feia estona
que no deia res perquè li semblava tot un discurs de grans.
—Jo sé que quan confien en mi em porto millor! –va observar
el Jan–.
—Doncs a mi m’agradaria estudiar al meu ritme. Jo vull anar
a una escola lliure, com la Marisa i l’Ignasi! –va dir la Mireia–.
—No creguis. L’escola lliure està bé però a mi a vegades
m’agradaria que hi hagués més disciplina –va respondre la
Marisa–.
—Al final no és tan important a quina escola vas. Només amb
què s’intentin respectar els teus drets, és suficient –va anotar
l’Arnau–.
—I canviar només el que cal, no cal tot –va proposar el Jan–.
—Hi ha molts tipus d’escoles, de fet –va fer l’Ignasi–.
61