18 contes per educar en valors

—Buf, això és molt interessant però és tot un tema! Us presentaré
un altre dret que us agradarà. Sabeu que també tenim el
dret d’associar-nos? –va exposar l’Arnau–.
—Que guai! –va dir el Jan–.
Tots es mostraren sorpresos.
—Jo vull que fem una associació i que debatem sobre aquests
temes un cop al mes o així! –va proposar la Carla–.
—Per mi, fet! Si hi esteu d’acord, aixequeu la mà –va dir
l’Arnau–.
Tots sense excepció van aixecar la mà.
—I quin nom li podem posar a aquesta associació? –va
preguntar la Carla–.
—Mmm, ja que estem a una cova, es podria dir La cova dels
drets! –va suggerir la Marisa–.
Tots hi van estar d’acord.
—Val, aquesta és la reunió d’inauguració –tornà l’Arnau–.
Ara hem d’escriure unes conclusions del que hem parlat.
—Jo voldria afegir –va dir l’Ignasi– que a mi m’agradaria que
en el futur l’educació fos més com fer un experiment científic.
Com un investigador que mira com obtenir el millor resultat quan
busca una medicina per curar una malaltia.
—Sí, tens raó. Si fos més científica, potser veurien que no cal
cridar tant o posar-se nerviosos per posar ordre, i potser ens recordarien
més tant els nostres drets com els nostres deures…
—Ens ho fan tot i no ens ensenyen a ser autònoms i a valdre’ns
per nosaltres. Ens podrien confiar més tasques de responsabilitat,
per exemple –va proposar la Mireia–.
—I també haurien d’escoltar més els nostres interessos –va
seguir el Jan–.
59