18 contes per educar en valors

com vulguem, a casa o a on sigui. A altres països és més normal i
no posen problemes.
—I tenim el dret de no ser discriminats, pel color de la pell,
per tenir una discapacitat? –va preguntar la Carla–.
—Sí. Coneixes algú a qui no se li respecti aquest dret?
—A la meva classe hi ha una nena que té la síndrome d’Asperger,
però no està discriminada perquè és una escola que es
preocupa per la integració de tots els infants. A més, tots els que
ho necessiten tenen un vetllador o vetlladora.
—I també tenim una cosina, la Fàtima, que durant una època
va patir bullying. Els pares no se’n van assabentar fins al cap
d’un any, i ella va haver d’anar al psicòleg i tot –va comentar el
Martí–.
—Creieu que a les escoles on aneu, en general es respecten
els nostres drets? –va interpel·lar el Jan–. Jo crec que moltes vegades
se’ls deuen saltar. No ho sé, ja sé que sóc petit però tinc
aquesta sensació. Crec que moltes vegades només estan per castigar
i posar-nos deures. A mi m’agradaria jugar més i fer assignatures
més pràctiques.
—Jo crec que s’estan adonant que han de canviar. Han de
confiar més en nosaltres –va opinar la Carla–.
—Però tenen por que emboliquem la troca –va considerar el
Jan–.
—També deu ser culpa nostra. No hauríem d’intentar portarnos
millor perquè confiessin més en nosaltres? –va aportar la Mireia–.
—Potser no només hauríem d’exigir més drets, sinó que ens
recordessin els nostres deures com a persones –va dir la Marisa–.
58