18 contes per educar en valors

—A veure… –rumiava l’Arnau, intentant de posar ordre–, hi
ha un dret que consisteix en què els objectius de l’educació han
d’anar encaminats al desenvolupament de la persona. Això
voldria dir que, si un pare o mare està tot el dia castigant, no està
respectant aquest dret, perquè fa que ens posem tristos, si només
es fixen en el que no fem bé tot el dia…
—Llavors jo podria demanar que intentessin escoltar-me més
i ser més pacients –va dir la Carla–.
—Sí, jo crec que en tens el dret –va seguir l’Arnau–.
—A mi tampoc m’agrada que els grans s’enfadin –va aportar
l’Ignasi–. De fet la Marisa i jo anem a una escola lliure, allà quasi
mai castiguen.
—Quina sort! –va exclamar la Carla–.
—I quan érem més petits no anàvem a l’escola. Estudiàvem a
casa, ja que el nostre pare tenia l’oficina allà –va continuar
l’Ignasi–.
—El meu pare em va dir que quan tenia un o dos anys, vaig
anar amb una mare de dia –va aportar el Pau–.
—I què és això de la mare de dia? –va preguntar la Carla–.
—És com una dona que fa un cangur a casa seva amb diversos
infants, com una guarderia però on hi ha menys infants i això
facilita que puguin estar més ben atesos i relaxats –va explicar
l’Arnau–.
—Tinc un dubte. Tenim dret de no anar a l’escola? –va
llançar el Jan–.
—Sí! –va fer l’Arnau–. Encara que l’educació és obligatòria
per a tots els infants des dels sis anys, l’Estat no ens pot obligar a
anar a l’escola. A vegades han denunciat algun pare o mare per
no portar els seus fills a l’escola, però tenim el dret d’educar-nos
57