18 contes per educar en valors

fa molt temps que no es parlen. Com sabeu visc amb el meu pare,
però quan passo quinze dies a l’estiu amb la mare, parla molt
malament del pare, i a mi no m’agrada …
—Quin rotllo! –es va exclamar la Marisa–.
—Sí. Tot i que et respecten el dret de mantenir el contacte
amb el pare i la mare, no estan pensant del tot en tu –va
considerar l’Arnau–.
—Han de mirar d’entendre’s bé i no ser egoistes –va dir,
indignada, la Marisa–.
—Tenim el dret d’expressar la nostra opinió i que sigui
respectada, tant per les persones que tenim a prop com per la gent
que més mana –va prosseguir l’Arnau–.
—Aquí jo tinc un altre exemple! –va saltar la Carla–. Quan jo
volia opinar sobre on podíem anar de viatge l’estiu passat, no em
van fer ni cas, i al final vam anar al lloc més avorrit de tots: a
Suïssa, i tot el dia de museus i monuments. Jo m’hauria quedat al
poble i hauria anat cada dia a la piscina.
—És veritat! –va fer el Jan–. A mi em succeeix el mateix.
Moltes vegades no em fan cas, es pensen que sóc més petit de
l’edat que tinc i no compten mai amb la meva opinió sobre les
activitats extraescolars on em puc apuntar.
—A mi moltes vegades em castiguen sense motiu. La mare
està cansada i no té paciència –va compartir la Carla–.
—Pensa que els pares van molt estressats i a vegades no
s’adonen que perden la paciència –va opinar el seu germà Martí–.
—Però a mi no m’agrada que em castiguin! –va prosseguir la
Carla–.
—Si et castiguen, deu ser perquè no et portes bé! –va
exclamar la Marisa–.
56