18 contes per educar en valors

—Sí, la meva mare em va explicar que hi ha infants que quasi
no poden jugar perquè els obliguen a treballar o a fer la guerra. O
són abusats… –va comentar el Martí–.
—Sí –va continuar l’Arnau–. Hi ha llocs on es respecten més
i d’altres menys, els drets. El meu pla és que aprofitem aquest
moment per debatre sobre aquests drets, si creiem que es
respecten en la nostra vida… I, si arribem a alguna conclusió, la
podem fer arribar als pares.
Com que no tenien res a fer i seguien encuriosits amb això
dels drets dels infants, la resta del grup no va posar objeccions
amb seguir amb el pla proposat per l’Arnau.
—Podries posar algun exemple de drets que sàpigues? –va
començar el Pol, tot trencant el gel–.
—Bé, hi ha uns drets més bàsics i uns altres que són
igualment importants però no són vitals. Els bàsics serien: tenir
on dormir, menjar, accés a l’educació… Però tots aquests els
tenim, oi?
—Bé, jo, com sabeu sóc adoptada des dels tres anys –va
declarar la Marisa–. La meva mare és africana, tenia molts fills i
va preferir donar-me en adopció perquè no em podia alimentar bé
i volia un bon futur per mi. Vaig passar dos anys en un Centre
d’Acollida i després em van adoptar. M’ho va explicar la mare en
una carta a través de l’ONG on van fer l’adopció. Els meus pares
adoptius em diuen que un dia anirem a conèixer la meva família i
també podré veure els meus germans.
—Així tindràs més família! –va expressar el Martí–.
—Sí, a part de l’Ignasi! –va complementar la Marisa–.
—Arnau, jo crec que et puc posar un exemple on no es
respecten els meus drets –va comentar el Pol–: els meus pares ja
55