18 contes per educar en valors

—Si no ha caigut cap roca gran que barri el pas, podrem
tornar pel mateix camí per on hem entrat –va opinar l’Ignasi,
bastant serè–.
L’Arnau, mostrant una tranquil·litat no tan evident, els va
comunicar que aniria a veure com estava el camí. Va tornar, però,
de seguida, i els va assabentar que hi havia un gran roc que els
impedia passar.
—Hem de ser valents! –va exclamar la Marisa–. Ens trauran
d’aquí segur! Els hem de demostrar que som més intrèpids que
no es pensen.
—I què podem fer mentrestant? –preguntà el petit Pol–.
L’Arnau els va exposar que tenia un pla magnífic:
—Mireu: aquest any, com sabeu, estic acabant sisè. A l’hora
de tutoria la mestra ens ha explicat, diversos dies, en què
consisteixen els drets dels infants.
—I què és això dels drets dels infants? –va preguntar el Jan–.
—Hi ha un document de les Nacions Unides que ho explica.
És fruit de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de l’any
1989. És una mica complicat però parla de totes les coses que
tenim dret a fer i que a vegades no ens deixen.
—I en què consistiria el teu pla? –va manifestar la Carla, amb
un to una mica recelós–.
—Doncs mira, espereu que us expliqui: resulta que jo m’he
après algun d’aquests drets que tenim, però penso que moltes
vegades no són defensats de manera suficient. I llavors, gràcies a
l’Assumpta, la mestra, vaig decidir que de gran voldria ser polític
o legislador o advocat o alguna cosa així, perquè vull que els
infants com nosaltres siguem protegits. Nosaltres encara tenim
sort, que tenim un sostre i menjar cada dia…
54