18 contes per educar en valors

LA CANÇÓ D’EN BRU
Pilar Serrat Aymerich
En Bru, amb els seus vuit anys acabats de complir, es podria
dir que ho tenia tot per ser feliç. Uns pares que l’estimaven tan bé
com sabien, una casa ni gran ni petita, prou menjar per no saber
el que és passar gana, dues cames, dos braços, dos ulls rodons, i
uns cabells negres i llisos que mai no es despentinaven. Ni el
vent fort de l’hivern era capaç de modificar la línia perfecta del
seu serrell.
El que no tenia en Bru, ni n’havia tingut mai, eren amics.
De petit, sol a casa amb la mare, ja li havia anat prou bé, és
cert que no tenia germans per jugar, i que el silenci l’aclaparava
de vegades, però tampoc no els necessitava. En tenia prou amb
sentir-se el rei de la casa i se sabia el centre del seu petit món. La
veritat és que se sentia afortunat de no haver de compartir ni
competir amb ningú i, de fet, tenia tot el que desitjava, sempre
que els seus desitjos fossin útils i entenimentats. Els seus pares,
gent formada i amb valors clars i realistes, es preocupaven seriosament
de l’educació d’en Bru, així que de ben petit ja li van
ensenyar tot el que ells pensaven que devia definir una bona persona.
Potser no eren gaire afectius, però no es pot dir que no
fessin el possible perquè el nen adquirís el màxim de coneixements
pràctics.
El seu pare li va ensenyar a llegir. Li agradava estar assegut a
la seva falda, davant d’aquell gran llibre ple de paraules, observar
47