18 contes per educar en valors

l’havia convidat a veure el campionat d’escacs que feien el
proper dissabte. La mare li va dir que ho parlarien amb el pare i
si ho podien combinar amb l’horari del partit segur que hi
podrien anar.
Aquell dia l’Arnau va fer un bon entrenament. Sempre el felicitaven
per la seva valentia i esportivitat. El seus pares van anar a
recollir-lo per anar junts cap a casa. Pel camí la mare li va comentar
al pare que l’Arnau volia anar a veure el campionat d’escacs.
⎯No estaràs molt cansat després del partit? –va dir el pare–.
⎯No crec. És que em fa molta il·lusió! La Natàlia és molt
bona i vull veure com juga.
⎯Ara se t’ha posat al cap això dels escacs. A veure si et fa
perdre concentració del futbol. Ja saps que el més important és el
futbol.
⎯No pateixis, que ho faré tot. Al matí al futbol i a la tarda,
als escacs.
⎯Jo no sé si t’hi podré portar. A la tarda volem descansar
–va dir el pare–.
⎯Home Josep, podem portar-lo i aprofitar per anar a comprar
mentre ell està amb la Natàlia –va dir la mare–.
⎯Bé, ja en parlarem –va dir el pare–.
Aquells dies l’Arnau se sentia malament. Els seus pares sempre
havien estat contents amb ell i ell amb els pares. Ara, de cop,
semblava que tot trontollés. El pare estava enlluernat amb el futbol
i no entenia ni escoltava tot allò que ell li deia. El pare estava
de mal humor i a ell això li sabia greu.
A l’hora de sopar quasi no parlava, tampoc tenia gaire gana i,
a més, semblava trist.
41