18 contes per educar en valors

⎯Però pare, jo de jugar a futbol ja en sé. Ara vull aprendre a
jugar a escacs. De futbol ja en faig molt. A mi també m’agraden
altres coses.
⎯Prou, Arnau! Si jo hagués tingut les oportunitats que tu
tens amb el futbol, hauria estat feliç. I tu, no en fas ni cas. Per
aconseguir el que vols t’has d’esforçar molt. Si no entrenes, no
aconseguiràs res!
⎯Pare, jo el que vull és jugar a futbol i també saber jugar a
escacs.
⎯D’això ja n’aprendràs quan siguis més gran. Pensa que de
tant en tant vénen directius i entrenadors d’equips importants a
veure com jugueu i si ho fas bé et podrien fitxar. Per tant, no val
a badar!
⎯Jo crec que ho pot fer tot. Quan té entrenament s’esforça
molt i als partits també, però si vol aprendre a jugar a escacs també
ho pot fer. –Va dir la Maria, la mare de l’Arnau–.
⎯No veus que és ara quan ha de dedicar molt temps a formar-se
com a jugador? Si ara no destaca, ningú s’hi fixarà i no
arribarà gens lluny. No passarà d’un equip de tercera. –Va dir el
pare–.
L’Arnau els escoltava, però tenia la sensació que a ell no l’escoltava
ningú. Com si el que ell pensava no fos important. Això
l’entristia.
A mesura que passaven els dies, l’Arnau se sentia més ensopit.
Quan els pares li preguntaven contestava amb poques paraules
i no tenia ganes de conversa. Preferia no explicar gaire, no fos
cas que el renyessin.
Una tarda quan la mare el va anar a buscar a l’escola abans de
l’entrenament de futbol, l’Arnau li va explicar que la Natàlia
40