18 contes per educar en valors

L’ARNAU VOL QUE L’ESCOLTIN
Marta Curto Nàcher
A l’Arnau li agradava molt jugar amb els seus companys. Tenia
molts amics i amigues. Ja de ben petit els seus pares el portaven
a fer activitats amb altres nens i nenes, sobretot amb aquells
que vivien més a prop de casa seva. La majoria dels seus amics
eren companys d’escola.
Feia tres anys que, dos cops a la setmana, en sortir de l’escola,
anava a entrenar a futbol. A ell el futbol li agradava molt perquè
podia jugar amb els seus companys. Al seu pare encara li
agradava més que a ell. Vivia el futbol amb passió. De jove, ell
també havia jugat en un equip de tercera regional, però li hagués
agradat jugar en equips de més categoria.
Els dissabtes solien tenir partits contra altres equips dels pobles
del voltant. L’Arnau s’ho passava molt bé compartint el joc
amb els seus amics i també amb altres nois d’equips contraris. La
veritat és que l’Arnau era un bon jugador, quasi sempre jugava i
poques vegades es quedava a la banqueta com a reserva.
A l’escola, però, s’estimava més jugar a altres coses. Li agradava
molt el tennis de taula i també poder xerrar amb els companys
i companyes mentre es menjava l’entrepà.
Solia compartir les estones d’esbarjo amb el Joan i la Natàlia.
En Joan també era aficionat al tennis de taula. No en sabia tant
com l’Arnau, però solien ser parella de joc. S’ho passaven molt
bé junts. Amb la Natàlia tenien llargues xerrades. Ella jugava a
37