18 contes per educar en valors

la porta estant Estelí, Managua, Estelí. El conductor del bus frena
bruscament i el vehicle s’atura en sec davant la parada. Una munió
de nens i nenes, amb les seves bossetes i motxilles, acompanyats
pels seus pares, salten del bus i caminen nerviosos cap a on
senten més crits.
Ell els mira els peus, deformació professional; alguns nens
van amb sabates, d’altres amb sandàlies. Tots arriben de les comunitats
rurals amb els peus plens de pols dels camins de sorra
per on han transitat.
Els ulls d’en Dieguito brillen amb més intensitat. Un home de
pell clara, baixet i grassonet, amb un diari sota el braç, se li
acosta. No calen paraules perquè entengui el que vol. L’home
s’asseu al banc i en Dieguito s’aixeca i agafa la caixa d’eines que
comparteix amb el seu germà. S’asseu a un extrem de la caixa
mentre l’home, vestit amb traje i corbata, posa un peu en el
suport que hi ha a l’altre extrem i comença a llegir el diari.
En Dieguito es disposa a treballar: obre un calaixet de la caixa
de fusta i n’extreu un raspall gros, un de mitjà i un de petit, un
pot rodó de betum, un tub de betum líquid i un drap blanc que es
penja a l’espatlla. I, amb uns moviments impecables i automàtics,
comença a raspallar amb destresa la sabata amb el raspall més
gros.
Un cop ha tret la pols, és el moment de posar el betum i raspallar
a consciència. A continuació repeteix la mateixa operació
però amb el raspall mitjà i amb el betum líquid. Fa cada moviment
amb una dedicació exclusiva, com si aquella sabata fos l’única
sabata que hagi d’embetumar a la vida. Amb la llengua fora,
amb un posat de concentració absoluta, passa el drap per cada racó
de la sabata.
19