18 contes per educar en valors

llàstima. A ell això li era igual. L’únic que volia era poder arribar
a casa amb uns dinerets que servissin a l’àvia per comprar alguna
cosa per menjar.
Però ara en Dieguito ja s’ha fet gran i ja no li cal anar demanant
caritat pels carrers. Ara és tot un home i, com tot home honrat,
treballa. Ha après l’ofici d’en Pablo, el seu germà gran. Ell
només té un germà gran i una àvia que gairebé no s’hi veu. Viuen
tots tres en una caseta de fang als afores del poble. La Yoya, la
seva àvia, es dedica a ajudar les veïnes a fer les tortillas de maíz
matutines. A canvi, rep algunes d’aquestes tortillas, una paroleta
d’arròs o de frijolitos, algun plàtan fregit… Gràcies a la generositat
dels veïns, de gana no n’ha passat mai. Poques vegades, però,
queden tips. En Pablo és mol alt i molt prim, i té la pell tan morena
com la seva. Ell també és embetumador des que era un nen.
Amb el seu sou paguen les factures, els medicaments de l’àvia i
el menjar. El seu germà treballa sobretot als matins. Quan la gent
va a treballar és quan hi ha més feina. És molt important anar
amb les sabates ben brillants a l’oficina, a l’escola o a qualsevol
lloc. A les tardes ara en Pablo ha decidit anar a l’escola a aprendre
a llegir, així que li cedeix la caixa de fusta i ell mira de guanyar
alguns dinerets més.
Però avui no és un dia normal! Avui en Dieguito està content
perquè és festa. I quan és festa, la gent es muda, s’enclenxina els
cabells i es calça les sabates noves. Per tant, avui, és un dia de
feina, de molta feina! A poc a poc, els seus companys embetumadors
també han anat arribant i s’han anat seient als diferents
bancs que hi ha a la parada d’autobusos. Tot i que són força embetumadors
al poble, avui hi haurà feina per a tots. De lluny se
sent la música estrident d’un autobús i el busero que crida des de
18