18 contes per educar en valors

i cantar a la Verge. La tradició es manté viva en aquest petit poble
de Las Segovias, i en Dieguito observa com els grans s’esmercen
en tenir-ho tot a punt perquè tot surti d’allò més bé.
En Dieguito arriba al parquecito i es dirigeix al seu racó habitual.
Descarrega la caixa de fusta al terra i s’asseu al banc de formigó
que fa de parada d’autobusos.
Si tingués un peso 3 es compraria una bossa de maní 4 per contemplar
l’espectacle que tot just està a punt de començar, però la
butxaca dels seus pantalonets texans negres, un pèl curts per a les
seves cames, encara està buida. Veu com dels diferents carrers
que desemboquen a la plaça en comencen a arribar els primers
grups de nens i nenes. Alguns van sols, d’altres van acompanyats
pels seus pares. Tots van nets i enclenxinats, tots calcen unes sabates
noves ben relluents. I tots porten una bossa a la mà, un cabasset
o una motxilla; és imprescindible per anar-hi emmagatzemant
curosament els regals que aniran rebent avui. I com qui no
vol la cosa, comencen les corredisses, els crits, les rialles. Els
grups de nens corren apilonats de casa en casa, buscant aquells
patis que s’han afegit a la festa, esperant el seu torn si és que ja hi
ha un altre grup que ha arribat primer. I quan és el moment, es
planten davant la Verge imitant els gestos d’un cor professional i,
amb un ordre perfecte, com si ho haguessin assajat tota la vida,
comencen a cantar les cançons dedicades a la seva patrona que
tantes vegades es repetiran aquest vespre per tots els racons del
poble. Quan acaben de cantar, uns segons de silenci i una veu de
fons que crida:
⎯¿Quién causa tanta alegría?
3 Un peso és com anomenen informalment als córdobas, la moneda de Nicaragua.
4 Cacauets.
16