18 contes per educar en valors

gua, que omplia el got a vessar, era de tempesta. Semblava, més
aviat, una bassa d’oli.
La Júlia estava fascinada. Es va ajupir davant de la tauleta de
nit i es va quedar una bona estona contemplant aquell got ple
d’aigua. Tan embadalida estava que no va sentir que la seva mare
feia estona que la cridava per dinar. “Júliaaa, a dinar!”, va cridar,
visiblement enfadada. En aquell moment l’aigua que omplia el
got va fer una petita sacsejada i el plat que el tapava va tremolar
lleument. La Júlia es va posar dempeus d’una revolada, va fer un
pas enrere i, tapant-se la boca de l’ensurt, es va quedar mirant
aquell got entre sorpresa i espantada.
Durant el dinar la Júlia estava capficada amb allò que havia
passat; no deixava de pensar en el tremolor que es va produir
dins del seu got d’aigua de tempesta. Semblava com si l’enuig de
la mare hagués provocat aquell petit rebombori. Era com si una
petita tempesta s’hagués reproduït dins d’aquell fràgil got de vidre.
Tota aquella fascinació que li va provocar a la Júlia recollir
aquella aigua de tempesta i tota l’emoció que sentia, va començar
a donar pas a una mena d’incertesa que la inquietava i li començava
a causar una certa angoixa. Veient aquella aigua agitant-se
dins del got, la Júlia va sentir quelcom que no havia sentit mai:
una mena de calfred i, ben bé es podria dir que, per primer cop,
va tenir una miqueta de por.
Però la curiositat i la fascinació per les tempestes eren més
fortes que la por i, una nit més, la Júlia se’n va anar a dormir amb
el seu got damunt la tauleta. A mitjanit un soroll insistent la va
despertar. El plateret que tapava el got revinclava més que mai, el
soroll era ensordidor i l’aigua començava a vessar mullant tota la
13