18 contes per educar en valors

ò el cert és que roncaven tots dos), la Júlia va tenir una bona
idea: aniria a la cuina a buscar un got buit i el deixaria a fora, al
balcó, per recollir una mica d’aigua de tempesta i així poder investigar
de què estava feta aquella aigua tan escandalosa.
Dit i fet, va agafar un got buit de la cuina, va obrir la porta del
balcó, va deixar el got a terra i, després de tornar a tancar la porta,
se’n va anar a dormir amb l’esperança que, quan es despertés,
tindria el got ple d’una aigua molt especial: aigua d’una tempesta
autèntica… quina emoció.
Quan estàs tota una nit sense dormir, pel matí et costa molt
fer qualsevol cosa, però la Júlia sabia perfectament el que havia
de fer: un cop va posar el peu a terra, va anar directament al balcó
per recollir el got que, segurament, ja estaria ple d’aquella aigua
tan especial.
Efectivament, el got estava ple a vessar i la Júlia el va agafar
amb molta cura perquè no es perdés ni una sola gota, el va posar
a sobre de la seva tauleta de nit, el va cobrir amb un platet i se’n
va anar a l’escola pensant que, segurament, seria l’única nena de
la seva classe que tindria a la seva habitació un got ple d’aigua de
la tempesta d’aquella nit.
Un cop a l’escola, la Júlia no va escoltar massa les coses que
va explicar la seva mestra: entre la son que tenia per haver dormit
tan poc i l’emoció de saber que, quan arribés a casa, l’esperava
un got ple d’aigua de tempesta, no va entendre res de les lliçons
d’aquell matí.
Un cop a casa es va treure l’abric i, corrents com si l’empaitessin,
va anar a la seva habitació per contemplar el got ple d’aquella
aigua tan especial. I allí estava, ningú diria que aquella ai-
12