18 contes per educar en valors

AIGUA DE TEMPESTA
Joan Dueñas Ferrándiz
A la Júlia li agradaven les pluges. Sempre que plovia corria a
mirar per la finestra com les gotetes lliscaven pels vidres i si veia
que dalt del cel apareixia un llamp lluminós, cridava els pares i
els deia: “mireu, mireu, hi ha foc al cel” i seguidament es tapava
les orelletes, tot esperant el soroll del tro que, sempre, sempre,
venia després del llamp.
Una nit, després de sopar, va sentir el tro més fort que mai havia
sentit. La seva mare li va dir que, segurament, cauria una bona
tempesta, una d’aquelles tempestes que no deixen dormir de la
por que fan. Però a la Júlia no li feien cap por les tempestes, al
contrari, li hagués agradat sortir de casa i passejar pels carrers del
seu barri perquè tota l’aigua de la pluja li caigués al damunt, mirant
cap a dalt de tant en tant, per veure el fantàstic espectacle
dels llamps il·luminant el cel. Però no va poder ser, la seva mare
la va fer anar a dormir. La va tapar ben tapada fins les orelles, li
va fer un petó al front, li va dir bona nit i va sortir de l’habitació.
Aquella nit, la Júlia no va poder adormir-se. El soroll que les
gotetes de pluja feien quan queien al sostre de la seva habitació,
l’escàndol dels trons i la llum dels llamps que entrava per la finestra,
no la van deixar dormir en tota la nit. A més, estava molt
emocionada amb una tempesta tan gran com aquella.
Quan estava segura que els seus pares ja s’havien adormit (sabia
que ja dormien perquè els sentia roncar; la mare sempre deia
que era el pare qui roncava i el pare deia el mateix de la mare, pe-
11