18 contes per educar en valors

L’Ivan es va espantar, però de seguida la serp el va tranquillitzar
dient-li que només volia veure com dibuixava.
⎯Ho sento molt, no volia espantar-te… Només volia veure
el teu dibuix.
L’Ivan va deixar que la serp estigués al seu costat mentre ell
jugava i dibuixava al terra, però en un moment va sentir un altre
soroll (fes soroll de plor). La serp estava plorant!
⎯Per què plores? –va preguntar l’Ivan–.
⎯Perquè a mi també m’agradaria dibuixar… però no tinc
mans –va dir la serp–.
L’Ivan es va posar una mica trist però va tenir una gran idea:
⎯Ja sé! Mira, si et poses aquest pal a la boca podràs dibuixar
i entre tots dos farem un dibuix molt maco! –va dir l’Ivan–.
I així va fer la serp; es va posar el pal a la boca i tots dos s’ho
van passar genial aquell dia, i l’endemà, i l’endemà i l’endemà!,
perquè l’Ivan i la serp es van fer grans amics.”
Ara obre la capseta número 3. Què hi ha? Sí! Sembla que
aquest és un dels pals de l’Ivan per dibuixar! I a la capseta número
4? A veure… fica-hi el dit que t’agradi més i toca… és aspre
com la pell de la serp? Sembla una mica diferent, oi? És
suau i és plastilina. Nosaltres, tu i jo, potser no tenim un pati
gran com el de l’Ivan per jugar-hi però tenim aquesta capseta
amb plastilina on pots fer els teus dibuixos amb el teu pal.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Ah!, i que t’ho passis molt bé dibuixant!
107